| dbo:abstract
|
- Limes Germanicus (latinsky germánská hranice) je název, který se v moderní době používá k linii hraničních (limes) opevnění, která ohraničovala starověké římské provincie Germania Inferior, Germania Superior a Raetia, rozdělující Římskou říši a nepodrobené germánské kmeny od letech 83 až asi 260 n. l. Limes používal buď přirozenou hranici, jako je řeka, nebo typicky zemský břeh a příkop s dřevěnou palisádou a strážními věžemi. Za hranicí byl vybudován systém pevností. Hranice se v průběhu času měnila po v důsledku tlaku z vnějších hrozeb. Na svém vrcholu vedla hranice "Limes Germanicus" od ústí řeky Rýn do Severního moře až po Řezno (Castra Regina) na Dunaji. Tyto dvě hlavní řeky poskytovaly přirozenou ochranu před vpády na římské území, s výjimkou mezery táhnoucí se zhruba od Mogontiacum (Mainz) na Rýně po Castra Regina. Mapa římské provincie Germania s vyznačenou Limes Germanicus (cs)
- El Limes Germanicus (en llatí, que es pot traduir com 'frontera germànica') era una important línia de frontera (limes) amb forts que separaven les províncies romanes antigues de Germania Superior i Raetia, i dividir l'Imperi Romà i les tribus germàniques insubmises, des de l'any 83 fins al 260. A aquesta època, el limes abraçava del Mar del Nord al Rin, fins a prop de Regensburg al Danubi. Aquests dos grans rius oferien una protecció natural de les incursions massives al territori imperial, amb l'excepció d'un sector que anava aproximadament des de Mogontiacum (Magúncia) al Rin fins a Castra Regina. Els limes aprofitaven un límit natural com ara un riu o es construïa un talús de terra i una séquia amb un tancat de fusta i torres de vigilància situades a intervals determinats. Darrera del limes s'edificava una línia de forts. Degut a les lluites i les pressions el limes canviava la seva línia de defensa, avançant o retrocedint segons els esdeveniments. Els soldats que vigilaven els limes s'anomenaven Limitanei. El Limes Germanicus estava dividit en:
* El limes germànic inferior (del nord), que anava del Mar del Nord a Katwijk, als Països Baixos al llarg del Rin;
* El limes superior germànic (també anomenat senzillament el Limes): s'iniciava al Rin a (districte de Neuwied) a través de les muntanyes Taunus a l'est d'Hanau, i al llarg de , i d' (Neckar-Odenwald-Kreis), del sud a Lorch (Ostalbkreis) en una línia recta gairebé perfecta de més de 70 km;
* El Limes Rhaetian est, estès de a Eining (proper a Kelheim) al Danubi. La longitud total era de 568 km. Incloïa com a mínim 60 castells i 900 talaies. El limes era una construcció relativament senzilla. S'assemblava al tipus de fortificació que els soldats romans construïen cada vespre per protegir el seu campament dels atacs. A l'exterior, els soldats cavaven una rasa. La terra de la rasa s'utilitzava per construir un túmul. Damunt del túmul s'hi col·locaven estaques. Els limes tenien una séquia més profunda i un túmul més alt que una fortificació de campament. Les estaques també eren més altes i es col·locaven davant de la séquia. També, si el terreny ho exigia, en lloc d'estaques, hi havia un mur de pedra. Darrere de la muralla o túmul hi havia un sistema de torres de control, construïdes amb fusta o pedra, que es veien de l'una a l'altra, i amb possibilitat de fer senyals als forts que de vegades eren a uns quants quilòmetres més enrere. El limes de fet no impedia que les tribus germàniques entressin al territori de l'Imperi Romà, i no es buscava això. Resulta que prop de les torres de vigilància, el limes tenia el pas obert, sobretot als comerciants i a les persones que anaven a viure o a treballar a l'Imperi. L'objectiu dels limes era controlar aquest trànsit. Per travessar les línies s'havia de passar per les torres i això posava en coneixement de la guarnició quanta gent i amb quines finalitats entrava. Si s'intentava escalar o destrossar la muralla i les estaques sense que els soldats ho advertissin, només es podia fer en grups reduïts i al retorn no podien portar gaire botí o ramats amb ells. Les incursions en gran escala podien destruir una o diverses torres, però això seria vist fàcilment pels romans. El coneixement de tot el trànsit que travessava la frontera era important per l'exèrcit romà. El territori de l'Imperi Romà era molt extens, hi havia pocs soldats, i gairebé totes les legions tenien els seus quarters prop de les fronteres. Qualsevol banda hostil que aconseguís passar aquesta zona exterior de defensa podia desplaçar-se per dins de l'Imperi sense gaire resistència. Els limes proporcionaven una primera alerta, permetien dissuadir les incursions a petita escala i tenien la capacitat de contrarestar els atacs mentre l'enemic encara era prop de les fortaleses i guarnicions frontereres. Els limes també eren un baluard per controlar el moviment de grups de persones. Les defenses de frontera romana s'han conegut quasi amb detall per les excavacions sistemàtiques finançades per Alemanya i per altres investigacions relacionades amb aquestes. L'any 2005, les restes de les fronteres de la Germania Superior i Limes Rhaetian van ser incloses en la llista de la UNESCO com a llocs del Patrimoni Mundial per la seva condició de fronteres de l'Imperi Romà. A prop de Frankfurt, a , hi ha reconstruïda una fortificació i un Museu dels Límits. (ca)
- الحصون الجرمانية (اللاتينية: Limes Germanicus) كانت مجموعة من الأحزمة الحدودية (الليمس) والتي كانت تحدد المحافظات الرومانية القديمة ، ورائيتيا، مقسمة الإمبراطورية الرومانية والقبائل الجرمانية من العام 83 إلى حوالي 260م. وقد امتدت هذه الحصون في أوجها من مصب الراين في بحر الشمال بالقرب من ريغنسبورغ (كاسترا رينيا على نهر الدانوب، وقد وفر هذان النهران حماية طبيعية من التوغل في أراضي الإمبراطورية. (ar)
- Limes Germanicus (euskaraz Germaniar Muga), 83 eta 260. urteen artean Antzinako Erromako Germania Beherea, Germania Garaia eta Rhetiaren mugak ezartzen zituen limes lerroa zen, Erromatar Inperioa eta hartatik kanpo eta aske bizi ziren germaniar herriak banatuz. Muga hau Ipar Itsasoaren kostaldean, Rhin ibaia itsasoratzen zen lekutik hasi, Katwijk herbeheretar udalerri inguruan, eta Danubio ibai bazterreko Regensburg bavariar udalerrira hedatzen zen. (eu)
- The Limes Germanicus (Latin for Germanic frontier) is the name given in modern times to a line of frontier (limes) fortifications that bounded the ancient Roman provinces of Germania Inferior, Germania Superior and Raetia, dividing the Roman Empire and the unsubdued Germanic tribes from the years 83 to about 260 AD. The Limes used either a natural boundary such as a river or typically an earth bank and ditch with a wooden palisade and watchtowers at intervals. A system of linked forts was built behind the Limes. The path of the limes changed over time following advances and retreats due to pressure from external threats. At its height, the Limes Germanicus stretched from the North Sea outlet of the Rhine to near Regensburg (Castra Regina) on the Danube. These two major rivers afforded natural protection from mass incursions into imperial territory, with the exception of a gap stretching roughly from Mogontiacum (Mainz) on the Rhine to Castra Regina. The Limes Germanicus was divided into:
* The Lower Germanic Limes, which extended from the North Sea at Katwijk in the Netherlands along the then main Lower Rhine branches (modern Oude Rijn, Leidse Rijn, Kromme Rijn, Nederrijn)
* The Upper Germanic Limes started from the Rhine at Rheinbrohl (Neuwied (district)) across the Taunus mountains to the river Main (East of Hanau), then along the Main to Miltenberg, and from Osterburken (Neckar-Odenwald-Kreis) south to Lorch (in Ostalbkreis, Württemberg) in a nearly perfect straight line of more than 70 km;
* The Rhaetian Limes extended east from Lorch to Eining (close to Kelheim) on the Danube. The total length was 568 km (353 mi). It included at least 60 forts and 900 watchtowers. The potentially weakest, hence most heavily guarded, part of the Limes was the aforementioned gap between the westward bend of the Rhine at modern-day Mainz and the main flow of the Danube at Regensburg. This 300-kilometre-wide (190 mi) land corridor between the two great rivers permitted movement of large groups of people without the need for water transport, hence the heavy concentration of forts and towers there, arranged in depth and in multiple layers along waterways, fords, roads, and hilltops. (en)
- El Limes Germanicus (expresión latina que significa frontera germana) fue una notable línea de fuertes fronterizos (limes) que unían las antiguas provincias romanas de Germania Superior y Recia, y separó el Imperio romano de las tribus germánicas no sometidas, desde el año 83 al 260. En su momento álgido, el limes se extendía desde la salida del Rin al mar del Norte a cerca de Ratisbona en el Danubio. En fuentes españolas se conoce a veces como la marca germánica. El Limes Germanicus estaba dividido en:
* El limes germano Inferior (septentrional), que se extendía desde el Mar del Norte en Katwijk en los Países Bajos a lo largo del Rin.
* El limes germano Superior (también llamado simplemente el limes, que empezaba en el Rin en Rheinbrohl sobre la Cordillera del Taunus hasta el río Meno (al Este de Hanau), luego a lo largo del Meno a Miltenberg, y desde Osterburken (Distrito de Neckar-Odenwald) al sur a (Ostalbkreis) en una línea recta casi perfecta de más de 70 km.
* El limes de Recia propiamente dicho, que se extendía al este desde Lorch a (cerca de Kelheim) en el Danubio. La longitud total era de 568 km. Incluía al menos 60 castillos y 900 torres de vigilancia. (es)
- Le limes de Germanie supérieure et de Rhétie matérialisait la frontière extérieure de l'Empire romain sur une longueur de 550 km entre le Rhin à Rheinbrohl et le Danube à Ratisbone. Il est classé au patrimoine mondial de l'UNESCO depuis 2005. Cette fortification devait protéger l'empire entre la fin du premier et le milieu du troisième siècle de notre ère. C'était un mur essentiellement constitué de palissades, de fossés et de tours de guet, accompagné d'une infrastructure de forts, de bâtiments et de diverses routes à travers les forêts de cette région. Après les graves assauts répétés des Germains autour de l'an 260, les Romains ont finalement renoncé à ce territoire et se sont rétractés sur les rives gauche du Rhin et droite du Danube, car les fleuves constituaient une frontière plus facile à défendre. La raison d’être du limes a fini par être oubliée avec le temps: De là les vieilles appellations populaires de mur du diable et Pfahlgraben (fossé de palissades) en allemand. Le limes de Germanie inférieure correspondait à la frontière entre la province romaine de Germanie inférieure et le territoire de Germanie (Germania magna), qui était occupé par les peuples germaniques. Il séparait les parties à gauche du Rhin y compris les actuels Pays-Bas (qui faisaient partie de l'Empire romain) des territoires à droite du Rhin, qui n'étaient alors que partiellement contrôlés par les Romains. Le limes de Germanie inférieure ne comprenait pas de mur, car il était formé par le fleuve. Il est classé au patrimoine de l'UNESCO en 2021. (fr)
- 리메스 게르마니쿠스(라틴어:Limes Germanicus, 게르만 경계)는 83년부터 260년까지 로마 제국을 게르만족으로부터 방어하던 방어벽이다. (ko)
- De Limes Germanicus was de noordelijke voormalige buitengrens (limes) van het Romeinse Rijk ter verdediging tegen Germania Magna. De verdedigingslinie strekte zich 568 kilometer uit van Katwijk aan de Noordzee langs de Rijn tot aan Neustadt an der Donau. De linie was verdeeld in de Neder-Germaanse, de Opper-Germaanse, en de Raetische limes. De Opper-Germaanse limes liep tussen de Rijn en de Donau en strekte zich uit van Rheinbrohl tot Kasteel Eining (bij Neustadt an der Donau). De Oppergermaans-Raetische limes is een archeologisch monument en geldt sinds 2005 als een werelderfgoedmonument van de UNESCO. Overblijfselen van het Nederlandse deel van de grens laten zien hoe innovatief de Romeinen waren en welke maatregelen ze namen om te reageren op het grillige rivierenlandschap. De resten zijn vaak goed bewaard gebleven in de natte bodem. De Nederlandse regering en die van de Duitse deelstaat Noordrijn-Westfalen en Rijnland-Palts, hebben de Neder-Germaanse limes in 2011 voorgedragen als kandidaat voor de status van werelderfgoed. Op 9 januari 2020 is het nominatiedossier aan de UNESCO aangeboden, met daarin de meest complete en best bewaarde vindplaatsen uit de Romeinse tijd. Op 27 juli heeft het Werelderfgoedcomité van Unesco de Neder-Germaanse Limes op de Werelderfgoedlijst geplaatst. (nl)
- Per limes renano si intendeva il sistema di fortificazioni lungo un fiume (ripa) a difesa dei territori della Gallia (di fronte alla Germania Magna, popolata dalle popolazioni germaniche), che poteva essere suddiviso in due-tre differenti tratti e collegava la foce del fiume Reno con quella del Danubio. (it)
- A Fronteira da Germânia (em latim: Limes Germanicus) foi uma linha fronteiriça de fortificações (limes) que ligava as antigas províncias romanas da Germânia Inferior, Germânia Superior e Récia, separando o Império Romano dos insubmissos germanos do ano 83 d.C. até aproximadamente 260. Nesta última data a fronteira corria desde a foz do rio Reno no Mar do Norte até aproximadamente Castra Regina (atual Ratisbona) no rio Danúbio. Os rios Reno e Danúbio proporcionavam proteção natural para incursões em massa no território romano, com exceção de um trecho entre Mogoncíaco (atual Mainz) no rio Reno a Castra Regina no Danúbio. A Fronteira da Germânia era dividida em:
* Fronteira da Germânia Inferior, que se estendia do Mar do Norte em Katwijk nos Países Baixos ao longo dos braços do Baixo Reno (atualmente , , e rio Reno Baixo)
* Fronteira da Germânia Superior, iniciando no rio Reno em Rheinbrohl (distrito de Neuwied) através da Monte Tauno ao rio Meno (leste de Hanau), seguindo então ao longo do rio Meno até Miltenberg, e de Osterburken (Neckar-Odenwald-Kreis) ao sul de Lorch (em Ostalbkreis, Württemberg), em uma linha quase reta de mais de 70 km;
* Fronteira da Récia, do leste de Lorch ao (próximo a Kelheim) no rio Danúbio. Seu comprimento total foi de 568 km (350 mi). (pt)
- 上日耳曼-雷蒂安边墙是罗马帝国在上日耳曼行省和雷蒂安行省内修建的一段边境防御工事，建筑于83年到260年间。它把罗马帝国和未被征服的日耳曼部落分隔开来，从莱茵河上的波恩延伸到多瑙河上的雷根斯堡。总长568公里，包括至少60座堡垒和900座瞭望塔。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- الحصون الجرمانية (اللاتينية: Limes Germanicus) كانت مجموعة من الأحزمة الحدودية (الليمس) والتي كانت تحدد المحافظات الرومانية القديمة ، ورائيتيا، مقسمة الإمبراطورية الرومانية والقبائل الجرمانية من العام 83 إلى حوالي 260م. وقد امتدت هذه الحصون في أوجها من مصب الراين في بحر الشمال بالقرب من ريغنسبورغ (كاسترا رينيا على نهر الدانوب، وقد وفر هذان النهران حماية طبيعية من التوغل في أراضي الإمبراطورية. (ar)
- Limes Germanicus (euskaraz Germaniar Muga), 83 eta 260. urteen artean Antzinako Erromako Germania Beherea, Germania Garaia eta Rhetiaren mugak ezartzen zituen limes lerroa zen, Erromatar Inperioa eta hartatik kanpo eta aske bizi ziren germaniar herriak banatuz. Muga hau Ipar Itsasoaren kostaldean, Rhin ibaia itsasoratzen zen lekutik hasi, Katwijk herbeheretar udalerri inguruan, eta Danubio ibai bazterreko Regensburg bavariar udalerrira hedatzen zen. (eu)
- 리메스 게르마니쿠스(라틴어:Limes Germanicus, 게르만 경계)는 83년부터 260년까지 로마 제국을 게르만족으로부터 방어하던 방어벽이다. (ko)
- Per limes renano si intendeva il sistema di fortificazioni lungo un fiume (ripa) a difesa dei territori della Gallia (di fronte alla Germania Magna, popolata dalle popolazioni germaniche), che poteva essere suddiviso in due-tre differenti tratti e collegava la foce del fiume Reno con quella del Danubio. (it)
- 上日耳曼-雷蒂安边墙是罗马帝国在上日耳曼行省和雷蒂安行省内修建的一段边境防御工事，建筑于83年到260年间。它把罗马帝国和未被征服的日耳曼部落分隔开来，从莱茵河上的波恩延伸到多瑙河上的雷根斯堡。总长568公里，包括至少60座堡垒和900座瞭望塔。 (zh)
- El Limes Germanicus (en llatí, que es pot traduir com 'frontera germànica') era una important línia de frontera (limes) amb forts que separaven les províncies romanes antigues de Germania Superior i Raetia, i dividir l'Imperi Romà i les tribus germàniques insubmises, des de l'any 83 fins al 260. A aquesta època, el limes abraçava del Mar del Nord al Rin, fins a prop de Regensburg al Danubi. Aquests dos grans rius oferien una protecció natural de les incursions massives al territori imperial, amb l'excepció d'un sector que anava aproximadament des de Mogontiacum (Magúncia) al Rin fins a Castra Regina. Els limes aprofitaven un límit natural com ara un riu o es construïa un talús de terra i una séquia amb un tancat de fusta i torres de vigilància situades a intervals determinats. Darrera del (ca)
- Limes Germanicus (latinsky germánská hranice) je název, který se v moderní době používá k linii hraničních (limes) opevnění, která ohraničovala starověké římské provincie Germania Inferior, Germania Superior a Raetia, rozdělující Římskou říši a nepodrobené germánské kmeny od letech 83 až asi 260 n. l. Limes používal buď přirozenou hranici, jako je řeka, nebo typicky zemský břeh a příkop s dřevěnou palisádou a strážními věžemi. Za hranicí byl vybudován systém pevností. Mapa římské provincie Germania s vyznačenou Limes Germanicus (cs)
- The Limes Germanicus (Latin for Germanic frontier) is the name given in modern times to a line of frontier (limes) fortifications that bounded the ancient Roman provinces of Germania Inferior, Germania Superior and Raetia, dividing the Roman Empire and the unsubdued Germanic tribes from the years 83 to about 260 AD. The Limes used either a natural boundary such as a river or typically an earth bank and ditch with a wooden palisade and watchtowers at intervals. A system of linked forts was built behind the Limes. The Limes Germanicus was divided into: (en)
- El Limes Germanicus (expresión latina que significa frontera germana) fue una notable línea de fuertes fronterizos (limes) que unían las antiguas provincias romanas de Germania Superior y Recia, y separó el Imperio romano de las tribus germánicas no sometidas, desde el año 83 al 260. En su momento álgido, el limes se extendía desde la salida del Rin al mar del Norte a cerca de Ratisbona en el Danubio. En fuentes españolas se conoce a veces como la marca germánica. El Limes Germanicus estaba dividido en: La longitud total era de 568 km. Incluía al menos 60 castillos y 900 torres de vigilancia. (es)
- Le limes de Germanie supérieure et de Rhétie matérialisait la frontière extérieure de l'Empire romain sur une longueur de 550 km entre le Rhin à Rheinbrohl et le Danube à Ratisbone. Il est classé au patrimoine mondial de l'UNESCO depuis 2005. Cette fortification devait protéger l'empire entre la fin du premier et le milieu du troisième siècle de notre ère. C'était un mur essentiellement constitué de palissades, de fossés et de tours de guet, accompagné d'une infrastructure de forts, de bâtiments et de diverses routes à travers les forêts de cette région. Après les graves assauts répétés des Germains autour de l'an 260, les Romains ont finalement renoncé à ce territoire et se sont rétractés sur les rives gauche du Rhin et droite du Danube, car les fleuves constituaient une frontière plus fa (fr)
- De Limes Germanicus was de noordelijke voormalige buitengrens (limes) van het Romeinse Rijk ter verdediging tegen Germania Magna. De verdedigingslinie strekte zich 568 kilometer uit van Katwijk aan de Noordzee langs de Rijn tot aan Neustadt an der Donau. Overblijfselen van het Nederlandse deel van de grens laten zien hoe innovatief de Romeinen waren en welke maatregelen ze namen om te reageren op het grillige rivierenlandschap. De resten zijn vaak goed bewaard gebleven in de natte bodem. (nl)
- A Fronteira da Germânia (em latim: Limes Germanicus) foi uma linha fronteiriça de fortificações (limes) que ligava as antigas províncias romanas da Germânia Inferior, Germânia Superior e Récia, separando o Império Romano dos insubmissos germanos do ano 83 d.C. até aproximadamente 260. Nesta última data a fronteira corria desde a foz do rio Reno no Mar do Norte até aproximadamente Castra Regina (atual Ratisbona) no rio Danúbio. Os rios Reno e Danúbio proporcionavam proteção natural para incursões em massa no território romano, com exceção de um trecho entre Mogoncíaco (atual Mainz) no rio Reno a Castra Regina no Danúbio. (pt)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}