| dbo:abstract
|
- Els lazis o lazes (llatí: laci, grec Λἁσοι) foren una tribu caucàsica unificada vers finals del segle i o primera meitat del segle ii. El nom de Phasis derivaria d'aquest poble però es va donar al Rion i al Corokh (clàssic Akampsis) i fins i tot a les fonts de l'Araxes. Els autors grecs no parlen dels laz. El nom lazoi no apareix fins a l'època cristiana i l'esmenten Plini, el Periple d'Arrià i Claudi Ptolemeu. La seva localitat més antiga fou Lazos o Lazica Vetus que Arrià situà a 130 km al sud del Port Sagrat i 180 km al nord de Pityus, el que la situaria a la regió de . En un passatge obscur, Arrià situa al riu Of la frontera entre els (lazes ?) i la Φυαννιχη. Kiessling pensa que els lazoi podrien ser una fracció dels kerketai que serien una tribu gerogiana que a l'inici de l'era cristiana van haver d'emigrar al sud pressionats pels zygoi (circassians) que s'anomenaren com adighei (adzighe). Vers el 140 apareix al front del poble un sobirà de nom Pacoros, col·locat per Antoní Pius, i que podria ser Aureli Pacoros d'Armènia, al que hauria estat donat el país dels lazes, o potser un cap local, ja que els lazes en aquest temps reconeixien la sobirania romana. A l'època d'Arrià al segle ii els lazoi habitaven ja al sud de Sukhumi i a l'est de Trebisonda els pobles eren: els colchi (còlquids), sanni o sannoi (sannis/sans o tzans), machelones (maquelons), heniochi (heniocs), zydritae (zidrites), lazai (subjectes del rei Malassus, client dels romans), apsilae (apsiles), abacsi (abacs o abasgues, antecedent dels abkhaz) i saniogae (saniges, prop de moderna Sukhumi). Aquestos lazoi o lazai van agafar tanta importància que en els segles següents el país de l'antiga Còlquida fou conegut com a Lazica (Lazika). En temps de Dioclecià (284-303) el rei del Bòsfor Cimeri, Sauromates (seria el fill de Criscorones, que fou rei vers 291-292) va envair el país dels lazoi i va arribar fins al riu "Halys" (que seria un riu del Caucas, ja que la paraula halys en laz voldria dir "riu". Procopi esmenta entre els pobles sotmesos als lazoi als habitants de Suania (Svanètia) i Skymnia (Lečkhum). segurament el nom de Lazika fou aplicat agafant el nom de la tribu més poderosa d'una confederació de diversos pobles. Els lazes van esdevenir en part independents a finals del segle iv quan els romans es van retirar de la zona, però a la Còlquida els lazes foren tributaris romans d'Orient; els emperadors investien als seus reis que a canvi vigilaven els colls occidentals del Caucas contra la invasió de nòmades procedents del nord. Les tendències monopolistes del comerç romà d'Orient molestaven a la Còlquida i el rei Gubaz I es va aliar als sassànides del que era rei Yazdegerd II. L'emperador Marcià (450-458) va derrotar el seu rei Gubaz I cap al 450. Gubaz va haver d'abdicar en favor de Tsaté Gobazes. Els lazes estaven evangelitzats a l'inici del segle vi. Justinià I (527-565) va restaurar un temple a Lazika que per tant hauria existit ja abans si li calia restauració. Els lazes van enviar després bisbes als seus veïns. La guerra entre Justinià I i Khusraw I Anushirwan (Cosroes I el Just) de Pèrsia a la regió del Phasis es va conèixer com a "guerra làzica". Segons Procopi (que acompanyava el general Belisari en la campanya) els lazes ocupaven els dos costats del riu Phasis, però les seves ciutats estaven totes al nord: Archeopolis, Sebastopolis, Pitius, Skanda, Sarapanis, Rhodopolis i Mochoresis i al sur estava deserta i el domini laz només arribava fins a un dia de marxa; en direcció a Trebisonda es trobaven els "pòntics romans" que segurament es refereix als pobles dependents directament de l'imperi, encara que ètnicament fossin lazes o d'altres tribus. Vegeu:Lazika Al segle vii el territori al sud del riu devia ser romà d'Orient plenament i al nord hauria pagat tribut al califat musulmà a finals del segle però a la meitat del segle viii els abasgues o abkhaz es van crear un principat, que després es va unir als kartvels i al curopalat de Kartli i a l'inici del segle xi van formar el regne de Geòrgia. La reina Tamara de Geòrgia va aportar tropes que foren decisives perquè Aleix I Comnè pogués formar l'Imperi de Trebisonda; segons el nou imperi va dominar a les tribus lazes i còlquides de la Còlquida. El 1282 Joan II Comnè va agafar el títol de "Emperador d'Orient, de la Ibèria i dels territoris d'Ultramar". Ibèria era el nom romà de Geòrgia. El 1341 la princesa Anna Comnè (Anakhutlu/Anatchoutlou) va pujar al tron amb el suport de guerrers lazes. Les cròniques de Trebisonda distingeixen als sannoi (tzans) dels laz i diuen que els tzans aliats als musulmans (als turcmans) van atacar territori de Trebisonda el 1348 i el 1377 foren castigats per l'emperador i en endavant cal situar-los al sud-oest de Trebisonda al que fou el sandjak de Samsun o (derivat de ). Les possessions directes de Trebisonda arribaven segons es creu fins a Makriali mentre que tenia prínceps locals autònoms segons l'historiador Miquel Panaret. El 1461 l'otomà Mehmet II va conquerir Trebisonda. Els laz van entrar en contacte amb l'islam que en els següents anys va esdevenir la seva religió majoritària sota la forma del madkhab xafiïta. Encara que no se sap com es va fer la conversió hi ha indicis que l'islam ja havia entrat fins a les regions centrals de Geòrgia com l'Akhaltsikhe, des del segle xiii. El 1517 es va crear l' que incloïa Batum. Ewliya Çelebi que va passar per la regió el 1640, diu que l'eyalat estava dividit en cinc sandjaks: Djanikha (que podria ser Djanik = Samsun), Trebisonda, Güniye (Gònia), Batum Inferior i Batum Superior. El Lazistan estava governat des de Gònia que estava format pels següents kada: Atina, Sumla, Wiçe o Biçe (Witse) i Arkhavi. Ewliya confon lazes amb lesguis i anomena a Trebisonda com "antic vilayat lesgui". Hadjdji Khalifa enumera els pobles del districte lesgui (de fet laz): megrils (mingrelis), georgians, abkhaz (abazes), circassians i laz o lazes i diu que aquestos darrers són els que viuen més prop de Trebisonda; al sud-est d'aquesta ciutat, a les muntanyes Çepni, esmenta l'existència de turcs que adoren com a deu al xa de Pèrsia (es tracta d'un grup xiïta extremista) que estaven associats (mushtarik) als laz. Ewliya Çelebi diu que l'eyalat tenia 41 nahiyeler quasi totes les quals tenien senyors feudals (derebeys) lazes que van conservar la seva independència de fet fins al segle xix. Al començament d'aquest segle Othman Pasha de Trebisonda va posar fi a l'autonomia dels derebeys de la regió, però un temps després els caps lazes continuaven al poder amb facultats més reduïdes, en almenys 15 feus: dos a Atina, Bulep, Artashin, Witse, Kapiste, Arkhawe, Kisse, Khopa, Makria (Makriali), Gonia, Batum, Maradit (potse Mardidi), Perlevan i Çat. Els tres darrers estaven al Çorokh, darrere la muntanya separant la vall d'aquest riu del Lazistan propi. Un altre derebey laz era el de Hamshin a les valls superiors del Kalopotamos i del Furtuna habitats per armenis islamitzats que segons l'historiador armeni Lewon, s'havien establert a la regió en temps de l'emperador Constantí VI (780-797) sota el seu propi príncep, Hamam Amatuni, i l'antiga Tambur va rebre el nom d'Hamshin (Hamamshen = Construït per Hamam); Clavijo que va passar per aquesta terra per anar a veure a Tamerlà, l'anomena Terra d'Arraquiel i diu que els habitants tenien un senyor de nom Arraquiel (Arakel probablement) del que estaven descontents i per això es van sotmetre al senyor musulmà d'Ispir, i progressivament es van fer musulmans perdent la seva llengua que només es conserva a Khopa. Amb la instal·lació dels wilayats vers 1867, es va formar el sandjak de Lazistan que va quedar integrat al wilayat de Trebisonda; el sandjak va tenir com capital a Batum fins al 1878, quan aquesta ciutat fou ocupada pels russos i va passar a Rize (Rhizaion), que fou segregat del sandjak de Trebisonda (al mateix wilayat de Trebisonda). El sandjak de Lazistan s'estenia a l'oest de la frontera russo-otomana ocupant una banda litoral d'uns 160 km de llarga i de 25 a 30 d'ample. El sandjak estava dividit en els kaza de Khopa, Atina i Rise, subdividits en 6 nahiyeler. Cuinet diu que els kaza eren quatre (el quart seria Of) i les nahiyeler 7: Hamshin, Karadere, Mapawri, Wakf, Kura-yi saba, Witse, i Arkhawi. El 1880 el sandjak tenia 364 pobles habitats i una població de 138.467 habitants dels quals 689 eren grecs ortodoxos i la resta musulmans: lazes, lazes turquitzats, turcs i armenis islamitzats. Els autèntics laz no devien ser més de 75.000. Pel tractat truco-soviètic de 1921 la frontera d'Adjària va tenir una petita alteració deixant a la població laz a la part turca que va incorporar el territori fins a Sarp (a 15 km de Batum), al sud de la desembocadura del Çorokh. Només uns centenars de lazes van quedar dins Adjària. Van agafar fama de bandolers i contrabandistes de la frontera però són un poble molt intel·ligent, hàbils cultivadors i apreciats com a jardiners a les poblacions de Turquia oriental. El seu ofici tradicional és forner o pastisser i en moltes ciutats de Turquia els que exerceixen aquest ofici són lazes o d'origen laz. Molts també van treballar en aquesta feina a Rússia fins a la II Guerra Mundial i tornaven al seu país amb dones russes que es convertien a l'islam. Són en general negociants hàbils i emprenedors i controlen el mercat immobiliari a Istanbul. Han mostrat molt d'interès per l'educació moderna a la que s'han abocat de manera massiva. També són molt bons mariners i formen la majoria de la tripulació de molts vaixells turcs. La seva nació i llengua, avui molt minoritària, encara es conserva al nord-est de Turquia als districtes de Khopa (entre Kopmush i Gurup) i Atina (entre Gurup i Kemer) i té elements de l'antic idioma de Còlquida però està emparentat molt directament amb el mingrelià, dialecte georgià. Els georgians els anomenen com a txans (que correspondria al grec sannoi o tzannoi és a dir als tzans, potser per una confusió entre els dos pobles) nom que sobreviu en el de Samsun/Djanik. Al districte d'Atina el laz es parla en 64 dels 69 pobles. Unes cent mil persones són d'aquesta ètnia a Turquia (però només un terç parla la llengua) i uns milers a Geòrgia i Adjària. Hi ha petites comunitats de laz a Rússia i Alemanya. (ca)
- اللاز أو لازي (باللازية: ლაზი، تنطق لازي) هم مجموعة عرقية من شعوب شواطئ البحر الأسود في تركيا وجورجيا الأصلية، ناطقة باللغات الكارتفيلية. كان اللاز من أوائل من اعتنقوا المسيحية، لكن معظمهم غيروا دينهم إلى إسلام سنة خلال الحكم العثماني للقوقاز في القرن السادس عشر. ويكون شعب اللاز في تركيا مجموعتين رئيسيتين. واحدة منهما تعتبر الشعب الأصلي لمحافظة الساحل الشرقي للبحر الأسود المعروفة سابقاً باسم (حالياً مقاطعتي ريزا وأرتفين). الأخرى هربت من التوسع الروسي في أواخر القرن التاسع عشر واستقرت في ، سبانسا، يالوفا وبورصة، الواقعين في مناطق غربية وشرقية من البحر الأسود ومناطق مارمارا، على التوالي. شعب اللاز يتحدث باللازية، القريبة من اللغة المنغرلية، اللغة الجورجية. في جورجيا، اندمجت الهوية اللازية إلى حد كبير مع الهوية الجورجية ومعنى اللاز أصبح فقط فئة إقليمية. ويتركزون بشكل أساسي في أجاريا. اعتنق شعب اللاز المسيحية عندما عاشوا تحت حكم الإمبراطورية البيزنطية ومملكة . خلال حكم الإمبراطورية العثمانية، أصبح غالبية شعب اللاز سنة مسلمين يتبعون للمذهب الحنفي، وحكموا من قبل . وكان هناك عدد محدودة من اللاز المسيحيين في جورجيا. صور الأتراك شعب اللاز على أنهم صيادين (في الحقيقة، مهنتهم الأساسية هي زراعة الشاي والذرة) لأن كان جزءاً هاماً من طعامهم. (ar)
- Lazové (lazsky Lazi, ლაზი; gruzínsky ლაზი, lazi; nebo ჭანი, ch'ani, turecky Laz) jsou etnická skupina obývající černomořské pobřeží na severovýchodě Turecka a jihozápadě Gruzie. Odhady jejich dnešního počtu se značně liší, od 45 000 až po 1 600 000 příslušníků. Lazové hovoří lazštinou, kartvelským jazykem blízkým megrelštině. Lazština je dle UNESCO klasifikovaná jako ohrožený jazyk se 130 až 150 tisíci mluvčími v roce 2001. Lazové jsou většinově muslimského vyznání. (cs)
- Οι Λαζοί ( Γεωργιανά : ლაზები , τουρκικά: Lazlar, Č’ani, Τζάνοι) είναι φυλή που ζει κυρίως στις παράλιες περιοχές του Ευξείνου Πόντου οι οποίες ανήκουν στην Τουρκία και Γεωργία. Ήταν μια από τις κυριότερες φυλές του αρχαίου βασιλείου της Κολχίδας. Κατά την εποχή που η Οθωμανική αυτοκρατορία άρχισε να ελέγχει τον Καύκασο (16ος αιώνας), οι Λαζοί έγιναν, από ορθόδοξοι χριστιανοί, σουνίτες μουσουλμάνοι. (el)
- La lazoj (laze: ლაზეფე, turke: Lazi; kartvele: ლაზები) estas kaŭkaza popolo kies lingvo estas la laza, el la kartvela lingvaro de Kaŭkazio kies parencoj estas la kartvela, la mingrela kaj la svana. Ili loĝas plimulte en la nordoriento de Turkio ĉe la bordoj de la Nigra Maro estante la plej antikva kaj ĉefa etno de la vilajato aŭ Rize kkaj de la aŭtonoma regiono Aĝario, Kartvelio, kvankam ankaŭ ekzistas laza komunumo en aliaj regionoj de Kartvelio. La lazoj estis unu el la ĉefaj triboj kiuj loĝis en Kolĥido kaj kvankam ili estas el la kartvela familio kaj antaŭe kristanoj, ekde la invado de turkoj en Anatolio –proksimume en la 16-a jarcento– ili estas plejparte muzulmanoj. La lazoj aktive partoprenis en la disrabado kaj amasmortigado de armenoj kaj grekoj en Ponto kaj , dum la Armena genocido kaj la Greka genocido. Ilia kulturo, lingvo, muziko kaj kuirarto, diferencigas ilin de aliaj popoloj de Anatolio kaj Kaŭkazio. Malgraŭ tiuj kulturaj diferencoj, ili ne havas naciisman senton kaj estas tre bone integritaj kun la turka popolo kaj en la lando, eĉ se la uzado de la lingvo estas subpremata. Komence de la 20-a jarcento la lazinoj, same kiel la ĉerkesinoj estis uzitaj por la turkaj kaj persaj haremoj pro la beleco. Laŭ kelkaj kalkuloj, nuntempe estas entute 52 mil lazoj. El ili 50 mil loĝas en Turkio kaj 2 mil en Kartvelio. (eo)
- Die Lasen oder Lazen (lasisch Lazepe / ლაზეფე; türkisch Lazlar; georgisch Lasebi / ლაზები) sind ein mit den Mingreliern verwandtes südkaukasisches Volk, das an der südöstlichen Schwarzmeerküste siedelt. Die Lasen sprechen Lasisch und sind im Gegensatz zu den christlichen Mingreliern vorwiegend sunnitische Muslime hanafitischer Rechtsschule. Mitunter bezeichnet man irrtümlicherweise alle Bewohner der östlichen Schwarzmeerküste als Lasen. (de)
- Los lazes (en singular laz)(laz: ლაზი Lazi; georgiano: ლაზი, Lazi; turco: Laz; [idioma griego|griego]]: Λἁσοι), son un pueblo caucásico cuya lengua es el laz, una lengua de la familia kartveliana del Cáucaso cuyos miembros son el georgiano, el mingreliano y el svan. Son originarios de la zona del Lazistán. Viven mayoritariamente en el nordeste de la actual Turquía sobre las costas del mar Negro siendo la principal y más antigua etnia del vilayato de o Rize y la región autónoma de Ayaria, Georgia, aunque también existe una comunidad laz en otras partes de Georgia.
* Turquía:
* provincia de Artvin :
* distrito de Arhavi (laze: Ark'abi),
* distrito de (laze: Borçxa),
* distrito de (laze: Xopa),
* provincia de Rize :
* distrito de (laze: Art'ašeni),
* distrito de (laze: Vijadibi),
* distrito de (laze: Vic'e / Vitze),
* distrito de (laze: Atina)
* Georgia :
* Ayaria : villa de (3 000 habitantes) al sur de Batumi, , Gonio y , y pequeños grupos en Batumi y Kobuleti,
* pequeños grupos en Zugdidi y Tbilissi. Aunque kartvelianos y siendo anteriormente cristianos, desde la consolidación de la invasión turca en Anatolia –aproximadamente el siglo XVI– son en su mayor parte de confesión musulmana. Tras la conquista rusa de Batum, hacia 1882, 40.000 lazes pasaron al Imperio Otomano, especialmente a las provincias turcas de Bursa, Yalova, Izmit y Adapazarı. Se supone que la antigua Cólquida es el origen de los lazes y de los mingrelios. Su cultura, su lengua, su música y su gastronomía, los diferencian de otros pueblos de Anatolia y del Cáucaso.A pesar de sus diferencias étnicas y culturales no tienen ninguna reivindicación nacionalista y están muy bien integrados con el pueblo turco y en el país, pese a tener reprimido el uso de su lengua. Hasta inicios del siglo XX las mujeres lazes, al igual que las circasianas (o cherquesas) eran muy requeridas para los harenes turcos y persas ya que se apreciaba su belleza. (es)
- The Laz people, or Lazi (Laz: ლაზი Lazi; Georgian: ლაზი, lazi; or ჭანი, ch'ani; Turkish: Laz), are an indigenous ethnic group who mainly live in Black Sea coastal regions of Turkey and Georgia. They traditionally speak the Laz language which is a member of the Kartvelian language family but has experienced a rapid language shift to Turkish. From the 103,900 ethnic Laz in Turkey, only around 20,000 speak Laz and the language is classified as threatened (6b) in Turkey and shifting (7) in Georgia on the Expanded Graded Intergenerational Disruption Scale. (en)
- Les Lazes ou Tchanes (en géorgien : ლაზები ou ჭანები Lazebi ou Tchanebi ; en turc Lazlar) sont un peuple caucasien. Parlant le laze, langue kartvélienne, et de confession musulmane ou chrétienne, ils sont donc linguistiquement et historiquement reliés aux Mingrèliens , ils sont un anciens peuple du Royaume de Lazique, la majorité d'entre eux vit aujourd'hui en Turquie. Initialement, leur culture, leur langue, leur musique et leur gastronomie les différencient nettement des autres peuples d'Anatolie. (fr)
- Suku Laz, atau Lazi (Laz: ლაზი Lazi; bahasa Georgia: ლაზი, lazi; or ჭანი, ch'ani; bahasa Turki: Laz), adalah sebuah kelompok etnis yang utamanya hidup di wilayah pesisir Laut Hitam Turki dan Georgia. Mereka berbicara dalam bahasa Laz (Lazuri), sebuah anggota dari rumpun bahasa Kartvelia yang juga meliputi Georgia, dan Mingrelia. Bahasa Laz diklasifikasikan terancam oleh UNESCO, dengan sekitar 130.000 sampai 150.000 penutur pada 2001. (in)
- ラズ人（ラズじん、ラズ語: ლაზი）とは、トルコ東部から南コーカサスのジョージアの国境近くに居住する民族である。 (ja)
- I laz (lazi [ლაზი] o lazepe [ლაზეფე] in laz, Lazlar in turco, Lazi [ლაზი] o Č'ani [ჭანი] in georgiano) sono un gruppo etnico che vive principalmente lungo le regioni costiere di Turchia e Georgia sul Mar Nero. Tra le principali tribù dell'antico regno di Colchide, i laz furono inizialmente cristiani ortodossi, la maggior parte dei quali si convertirà all'islam sunnita durante il dominio ottomano del Caucaso nel XVI secolo. I laz della Turchia formano due gruppi principali. Uno di questi e indigeno della provincia meridionale del Mar Nero, precedentemente nota come Lazistan (attuali province di Rize e Artvin). L'altro gruppo fuggì a causa dell'espansione russa nel XIX secolo, insediandosi ad Adapazarı, , Yalova e Bursa, nella parte occidentale ed orientale delle regioni rispettivamente del Mar Nero e del Mar di Marmara. I laz parlano la lingua laz, correlata al mingrelio, al georgiano e allo svan (lingue caucasiche meridionali). L'identità laz in Georgia è ampiamente emersa come georgiana; essa viene vista come categoria puramente regionale, principalmente concentrata com'è in Agiaria. I laz vennero convertiti al cristianesimo sotto l'Impero bizantino e il regno di Colchide. Durante il governo dell'Impero ottomano, la grande maggioranza dei laz venne progressivamente a comporsi di musulmani sunniti del Madhhab hanafita, i quali furono governati come parte del Sanjak del Lazistan . In Georgia sussiste anche un numero molto limitato di laz cristiani ortodossi. I laz sono principalmente designati come "popolo di pescatori" dai turchi, poiché le acciughe costituiscono tradizionalmente un'importante parte della loro dieta; in realtà, essi sono soprattutto coltivatori di tè e mais. (it)
- De Lazen of Lazaren (Lazisch: ლაზი Lazi of ლაზეფე Lazepe) zijn een Kaukasisch volk waarvan het merendeel aan de oostelijke zijde van de Zwarte Zee in Turkije en Georgië leeft. Een groot deel van de Lazen heeft zich in de loop der jaren over heel Turkije verspreid, door de slechte economische vooruitzichten in het oostelijke deel van het Zwarte Zeegebied. In de historische regio Lazistan leven naast Lazen verschillende andere etniciteiten, zoals Abchazen, Armenen, Hamshenis, Georgiërs, Pontische Grieken en Turken. Samen met het feit, dat veel Lazen nu buiten hun oorspronkelijke woongebieden wonen, zorgt dit ervoor, dat het aantal Lazen in Turkije enkel geschat kan worden. Dergelijke schattingen lopen uiteen van 45.000 tot 500.000 Lazen:
* Feurstein (1983) spreekt van 250.000 Lazen;
* Andrews (1989) spreekt van 45.000 Lazen;
* Holisky (1991) spreekt van meerdere schattingen oplopend tot een half miljoen Lazen. In de Sovjet-Unie werden bij de volkstelling van 1926 643 Lazen geregistreerd. Tegenwoordig wonen er in de opvolgstaten van de Sovjet-Unie (met name in de regio Adzjarië van Georgië) ongeveer 30.000 Lazen. Het aantal Lazen in de Europese Unie, waar hun etniciteit niet wordt geregistreerd (alleen de nationaliteit wordt geregistreerd), wordt geschat op 5.000 tot 50.000. De meeste Lazen in de EU wonen in Duitsland, waar Lazen zich in de jaren 1970 vestigden als gastarbeiders. De huidige Turkse president Erdogan komt uit hun leefgebied. Oorspronkelijk komt het volk uit het zuidwesten van Georgië.De meerderheid van de Lazen is islamitisch, een minderheid is georgisch-orthodox. De taal van de Lazen is het Lazisch, een Zuid-Kaukasische taal. (nl)
- Lazowie – południowokaukaska grupa etniczna, zamieszkująca historyczną Lazykę, położoną w nadmorskiej północno-wschodniej Turcji oraz parę wiosek w Adżarii. Posługują się językiem lazyjskim, choć prawie wszyscy znają również turecki bądź gruziński. Blisko spokrewnieni z Megrelami, których wespół z nimi, można nazwać . Podejrzewa się, że jeszcze 500 lat temu stanowili jedną grupę etniczną. Ulegli już w znacznym stopniu sturczeniu i, z uwagi na gwałtowny zanik języka, w najbliższej przyszłości grozi im całkowita asymilacja. (pl)
- Lazer, äldre även tjaner efter deras namn på georgiska, är en kartvelisk folkgrupp som bor längs Svarta havets kuster i nordöstra Turkiet, bland annat i städerna , Trabzon och , och i västra Georgien. Uppskattningar av deras antal varierar mellan 220 000 och 1,5 miljon. De är georgierna, megrelerna och närstående. Lazerna är främst sunnimuslimer, men vissa är georgisk-ortodoxa, och vissa . De talar främst laziska vilket är nära besläktat med georgiska. (sv)
- Ла́зы (лазск. ლაზეფე [лазепе]; груз. ლაზები [лазеби]; тур. Lazlar [лазлар]) или ча́ны (груз. ჭანები) — народность мегрело-занской (колхидской) группы картвельской языковой семьи. Традиционное население исторической области Лазистан на северо-востоке Турции. (ru)
- Os lazes, lazos ou laz (em laz: ლაზი, transl.: lazi ou ლაზეფე, lazepe; em georgiano: ლაზი, lazi ou ჭანი, Č’ani, chanes ou chanis; em turco: lazlar) são um grupo étnico nativo das zonas costeiras junto ao mar Negro do nordeste da Turquia e sudoeste da Geórgia. Descendentes de uma das principais tribos do antigo reino da Cólquida, os lazes foram dos primeiros povos a converterem-se ao cristianismo, quando viviam sob o domínio bizantino e o Reino da Cólquida. No século XVI, durante o período otomano, a maior parte deles converteu-se ao Islão sunita da madhab (escola) hanafista e foram governados como parte do sanjaco otomano do (em otomano: ლაზონა, Lazona, termo também usado pelos lazes para designarem a região onde vivem). Na Geórgia os lazes são cristãos ortodoxos. Os lazes da Turquia formam dois grupos principais. Um desses grupos é nativo da região correspondente ao sanjaco do Lazistão, que atualmente constitui as províncias de Rize e Artvin. O outro grupo principal é constituído por lazes que fugiram à expansão russa do século XIX e se fixaram em Adapazarı, Sapanca (província de Sakarya), Yalova e Bursa. Os lazes têm uma língua própria, o laz (ou lazuri), aparentada com o mingrélio, o georgiano e o savan (todas elas línguas caucasianas meridionais ou cartevélicas), sem qualquer relação com o dialeto turco de Trabzon. A identidade dos lazes na Geórgia está em larga medida misturada com a identidade georgiana em geral e o significado de "laz" é usualmente associado a uma categoria regional e não étnica. Os lazes da Geórgia estão concentrados sobretudo em Ajária. O termo "laz" é geralmente usado na Turquia para designar todos s habitantes das províncias do mar Negro a leste de Samsun. No entanto, cada vez mais os lazes tentam diferenciar-se dos outros habitantes dessas regiões. Por outro lado, os que não são lazes também não gostam de serem chamados lazes, preferindo o termo karadenizli (natural do Mar Negro [Karadenizli]). (pt)
- Лази (груз. ლაზი) — етнічна спільність, що проживає переважно в Туреччині, в Лазистані. Чисельність лазів від 500 000 до 1 500 000. Переважно мусульмани-суніти. Іслам прийняли у XVI ст. під впливом Османської імперії, під владу якої потрапили, хоча до цього сповідували православне християнство. (uk)
- 拉兹人（拉兹语Lazi (ლაზი) 或 Lazepe (ლაზეფე)；土耳其语Lazlar ；格鲁吉亚语Lazi (ლაზი) 或 Č’ani (ჭანი)）是土耳其和格鲁吉亚黑海沿岸地区的本土族群 。曾是科尔基斯古王国的主要部族，拉兹人最初信仰基督教，在特拉布宗帝国时期他们时该国的主要民族，拉兹族的大部分后在16世纪的奥斯曼帝國来皈依伊斯兰教逊尼派。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Lazové (lazsky Lazi, ლაზი; gruzínsky ლაზი, lazi; nebo ჭანი, ch'ani, turecky Laz) jsou etnická skupina obývající černomořské pobřeží na severovýchodě Turecka a jihozápadě Gruzie. Odhady jejich dnešního počtu se značně liší, od 45 000 až po 1 600 000 příslušníků. Lazové hovoří lazštinou, kartvelským jazykem blízkým megrelštině. Lazština je dle UNESCO klasifikovaná jako ohrožený jazyk se 130 až 150 tisíci mluvčími v roce 2001. Lazové jsou většinově muslimského vyznání. (cs)
- Οι Λαζοί ( Γεωργιανά : ლაზები , τουρκικά: Lazlar, Č’ani, Τζάνοι) είναι φυλή που ζει κυρίως στις παράλιες περιοχές του Ευξείνου Πόντου οι οποίες ανήκουν στην Τουρκία και Γεωργία. Ήταν μια από τις κυριότερες φυλές του αρχαίου βασιλείου της Κολχίδας. Κατά την εποχή που η Οθωμανική αυτοκρατορία άρχισε να ελέγχει τον Καύκασο (16ος αιώνας), οι Λαζοί έγιναν, από ορθόδοξοι χριστιανοί, σουνίτες μουσουλμάνοι. (el)
- Die Lasen oder Lazen (lasisch Lazepe / ლაზეფე; türkisch Lazlar; georgisch Lasebi / ლაზები) sind ein mit den Mingreliern verwandtes südkaukasisches Volk, das an der südöstlichen Schwarzmeerküste siedelt. Die Lasen sprechen Lasisch und sind im Gegensatz zu den christlichen Mingreliern vorwiegend sunnitische Muslime hanafitischer Rechtsschule. Mitunter bezeichnet man irrtümlicherweise alle Bewohner der östlichen Schwarzmeerküste als Lasen. (de)
- The Laz people, or Lazi (Laz: ლაზი Lazi; Georgian: ლაზი, lazi; or ჭანი, ch'ani; Turkish: Laz), are an indigenous ethnic group who mainly live in Black Sea coastal regions of Turkey and Georgia. They traditionally speak the Laz language which is a member of the Kartvelian language family but has experienced a rapid language shift to Turkish. From the 103,900 ethnic Laz in Turkey, only around 20,000 speak Laz and the language is classified as threatened (6b) in Turkey and shifting (7) in Georgia on the Expanded Graded Intergenerational Disruption Scale. (en)
- Les Lazes ou Tchanes (en géorgien : ლაზები ou ჭანები Lazebi ou Tchanebi ; en turc Lazlar) sont un peuple caucasien. Parlant le laze, langue kartvélienne, et de confession musulmane ou chrétienne, ils sont donc linguistiquement et historiquement reliés aux Mingrèliens , ils sont un anciens peuple du Royaume de Lazique, la majorité d'entre eux vit aujourd'hui en Turquie. Initialement, leur culture, leur langue, leur musique et leur gastronomie les différencient nettement des autres peuples d'Anatolie. (fr)
- Suku Laz, atau Lazi (Laz: ლაზი Lazi; bahasa Georgia: ლაზი, lazi; or ჭანი, ch'ani; bahasa Turki: Laz), adalah sebuah kelompok etnis yang utamanya hidup di wilayah pesisir Laut Hitam Turki dan Georgia. Mereka berbicara dalam bahasa Laz (Lazuri), sebuah anggota dari rumpun bahasa Kartvelia yang juga meliputi Georgia, dan Mingrelia. Bahasa Laz diklasifikasikan terancam oleh UNESCO, dengan sekitar 130.000 sampai 150.000 penutur pada 2001. (in)
- ラズ人（ラズじん、ラズ語: ლაზი）とは、トルコ東部から南コーカサスのジョージアの国境近くに居住する民族である。 (ja)
- Lazowie – południowokaukaska grupa etniczna, zamieszkująca historyczną Lazykę, położoną w nadmorskiej północno-wschodniej Turcji oraz parę wiosek w Adżarii. Posługują się językiem lazyjskim, choć prawie wszyscy znają również turecki bądź gruziński. Blisko spokrewnieni z Megrelami, których wespół z nimi, można nazwać . Podejrzewa się, że jeszcze 500 lat temu stanowili jedną grupę etniczną. Ulegli już w znacznym stopniu sturczeniu i, z uwagi na gwałtowny zanik języka, w najbliższej przyszłości grozi im całkowita asymilacja. (pl)
- Lazer, äldre även tjaner efter deras namn på georgiska, är en kartvelisk folkgrupp som bor längs Svarta havets kuster i nordöstra Turkiet, bland annat i städerna , Trabzon och , och i västra Georgien. Uppskattningar av deras antal varierar mellan 220 000 och 1,5 miljon. De är georgierna, megrelerna och närstående. Lazerna är främst sunnimuslimer, men vissa är georgisk-ortodoxa, och vissa . De talar främst laziska vilket är nära besläktat med georgiska. (sv)
- Ла́зы (лазск. ლაზეფე [лазепе]; груз. ლაზები [лазеби]; тур. Lazlar [лазлар]) или ча́ны (груз. ჭანები) — народность мегрело-занской (колхидской) группы картвельской языковой семьи. Традиционное население исторической области Лазистан на северо-востоке Турции. (ru)
- Лази (груз. ლაზი) — етнічна спільність, що проживає переважно в Туреччині, в Лазистані. Чисельність лазів від 500 000 до 1 500 000. Переважно мусульмани-суніти. Іслам прийняли у XVI ст. під впливом Османської імперії, під владу якої потрапили, хоча до цього сповідували православне християнство. (uk)
- 拉兹人（拉兹语Lazi (ლაზი) 或 Lazepe (ლაზეფე)；土耳其语Lazlar ；格鲁吉亚语Lazi (ლაზი) 或 Č’ani (ჭანი)）是土耳其和格鲁吉亚黑海沿岸地区的本土族群 。曾是科尔基斯古王国的主要部族，拉兹人最初信仰基督教，在特拉布宗帝国时期他们时该国的主要民族，拉兹族的大部分后在16世纪的奥斯曼帝國来皈依伊斯兰教逊尼派。 (zh)
- اللاز أو لازي (باللازية: ლაზი، تنطق لازي) هم مجموعة عرقية من شعوب شواطئ البحر الأسود في تركيا وجورجيا الأصلية، ناطقة باللغات الكارتفيلية. كان اللاز من أوائل من اعتنقوا المسيحية، لكن معظمهم غيروا دينهم إلى إسلام سنة خلال الحكم العثماني للقوقاز في القرن السادس عشر. (ar)
- Els lazis o lazes (llatí: laci, grec Λἁσοι) foren una tribu caucàsica unificada vers finals del segle i o primera meitat del segle ii. El nom de Phasis derivaria d'aquest poble però es va donar al Rion i al Corokh (clàssic Akampsis) i fins i tot a les fonts de l'Araxes. Vegeu:Lazika (ca)
- La lazoj (laze: ლაზეფე, turke: Lazi; kartvele: ლაზები) estas kaŭkaza popolo kies lingvo estas la laza, el la kartvela lingvaro de Kaŭkazio kies parencoj estas la kartvela, la mingrela kaj la svana. Ili loĝas plimulte en la nordoriento de Turkio ĉe la bordoj de la Nigra Maro estante la plej antikva kaj ĉefa etno de la vilajato aŭ Rize kkaj de la aŭtonoma regiono Aĝario, Kartvelio, kvankam ankaŭ ekzistas laza komunumo en aliaj regionoj de Kartvelio. La lazoj estis unu el la ĉefaj triboj kiuj loĝis en Kolĥido kaj kvankam ili estas el la kartvela familio kaj antaŭe kristanoj, ekde la invado de turkoj en Anatolio –proksimume en la 16-a jarcento– ili estas plejparte muzulmanoj. La lazoj aktive partoprenis en la disrabado kaj amasmortigado de armenoj kaj grekoj en Ponto kaj , dum la Armena genoc (eo)
- Los lazes (en singular laz)(laz: ლაზი Lazi; georgiano: ლაზი, Lazi; turco: Laz; [idioma griego|griego]]: Λἁσοι), son un pueblo caucásico cuya lengua es el laz, una lengua de la familia kartveliana del Cáucaso cuyos miembros son el georgiano, el mingreliano y el svan. Son originarios de la zona del Lazistán. Viven mayoritariamente en el nordeste de la actual Turquía sobre las costas del mar Negro siendo la principal y más antigua etnia del vilayato de o Rize y la región autónoma de Ayaria, Georgia, aunque también existe una comunidad laz en otras partes de Georgia. (es)
- I laz (lazi [ლაზი] o lazepe [ლაზეფე] in laz, Lazlar in turco, Lazi [ლაზი] o Č'ani [ჭანი] in georgiano) sono un gruppo etnico che vive principalmente lungo le regioni costiere di Turchia e Georgia sul Mar Nero. Tra le principali tribù dell'antico regno di Colchide, i laz furono inizialmente cristiani ortodossi, la maggior parte dei quali si convertirà all'islam sunnita durante il dominio ottomano del Caucaso nel XVI secolo. (it)
- De Lazen of Lazaren (Lazisch: ლაზი Lazi of ლაზეფე Lazepe) zijn een Kaukasisch volk waarvan het merendeel aan de oostelijke zijde van de Zwarte Zee in Turkije en Georgië leeft. Een groot deel van de Lazen heeft zich in de loop der jaren over heel Turkije verspreid, door de slechte economische vooruitzichten in het oostelijke deel van het Zwarte Zeegebied.
* Feurstein (1983) spreekt van 250.000 Lazen;
* Andrews (1989) spreekt van 45.000 Lazen;
* Holisky (1991) spreekt van meerdere schattingen oplopend tot een half miljoen Lazen. (nl)
- Os lazes, lazos ou laz (em laz: ლაზი, transl.: lazi ou ლაზეფე, lazepe; em georgiano: ლაზი, lazi ou ჭანი, Č’ani, chanes ou chanis; em turco: lazlar) são um grupo étnico nativo das zonas costeiras junto ao mar Negro do nordeste da Turquia e sudoeste da Geórgia. Os lazes têm uma língua própria, o laz (ou lazuri), aparentada com o mingrélio, o georgiano e o savan (todas elas línguas caucasianas meridionais ou cartevélicas), sem qualquer relação com o dialeto turco de Trabzon. (pt)
|
