| dbo:abstract
|
- La història de la Puerta del Sol representa una part essencial de la memòria de la Vila de Madrid (capital d'Espanya), no només per ser la Puerta del Sol un punt de freqüent pas, sinó per constituir el «centre de gravetat» de l'urbanisme madrileny. La plaça ha anat adquirint el seu caràcter de lloc d'importància històrica des dels seus incerts inicis com a carrer Ample i impersonal al segle xvi, fins a les descripcions dels primers viatgers romàntics, les recepcions de reis, les rebel·lions populars, manifestacions, etc. Ha estat l'escenari dels esdeveniments principals de la vida de la ciutat, des de la lluita contra els invasors francesos en 1808 fins a la proclamació de la Segona República en 1931, conservant a més el seu lloc com a protagonista del costum de servir-se els dotze grans de raïm en Any Nou, al so de les campanades tocades pel rellotge de Correus. En l'actualitat és un nus de comunicacions, punt de reunió, de cites, lloc de celebracions i començament de manifestacions a la Capital. Durant aquest intens esdevenir històric, la Puerta del Sol ha anat reunint el popular de Madrid en les seves diverses èpoques. Des dels seus començaments, la seva posició en la geografia urbana madrilenya li ha donat un protagonisme com a lloc de trobada social, nomenat de vegades com fòrum matritense. Ha estat definida també com a «Plaza i fòrum» d'Espanya per Antonio Machado, i Ángel Fernández dels Rius va esmentar que «No hi ha allí un pam de terreny que no estigui regat amb la sang de patriotes, de facciosos o de revolucionaris». Des del punt de vista arquitectònic, la Puerta del Sol és un espai de pas eixamplat, de forma oblonga, un punt de convergència de carrers que adquireix l'aspecte de plaça a mitjan segle XIX. En aquest espai desemboquen una desena de carrers, que al segle xviii eren onze. La Puerta del Sol ha anat sofrint diverses obres de millora urbana al llarg de la seva història, sent la més important l'escomesa a mitjan segle xix. En molts casos l'actuació urbana realitzada al llarg de la seva història ha esborrat a poc a poc importants edificis del passat. De tots ells, l'únic supervivent és la Casa de Correus, que va ser la seu del Ministeri de Governació (Interior) i en l'actualitat calmi de la Comunitat de Madrid. Es tracta de l'edifici més antic de la Puerta del Sol actual. El segon en antiguitat és la Casa Be, que al llarg de la història de la plaça ha anat canviant d'ús. La Puerta del Sol ha entusiasmat a diversos escriptors des dels començaments de la seva història, i molts d'ells han inclòs aquest espai en les seves obres literàries. Ramón Gómez de la Serna i la Generació del 98, en les seves obres madrilenyes, han descrit l'ambient social d'aquest centre. En ells descriuen l'animació existent de les seves activitats diürnes. Des de Lope de Vega fins a Ramón Gómez de la Serna les descripcions literàries són freqüents, potser per les tertúlies literàries del segle XIX en els seus famosos Cafès. (ca)
- The history of the Puerta del Sol represents an essential part of the memory of the Villa de Madrid (capital of Spain), not only because the Puerta del Sol is a point of frequent passage, but also because it constitutes the "center of gravity" of Madrid's urban planning. The square has been acquiring its character as a place of historical importance from its uncertain beginnings as a wide and impersonal street in the sixteenth century, to the descriptions of the first romantic travelers, the receptions of kings, popular rebellions, demonstrations, etc. It has been the scene of major events in the life of the city, from the struggle against the French invaders in 1808 to the proclamation of the Second Republic in 1931, and it has also retained its place as the protagonist of the custom of serving twelve grapes on New Year's Eve, to the sound of the chimes struck by the Correos clock. Nowadays it is a communications hub, a meeting point, a place of appointments, a place for celebrations and the beginning of demonstrations in the Capital. During this intense historical evolution, the Puerta del Sol has been gathering the popularity of Madrid in its various periods. Since its beginnings, its position in the urban geography of Madrid has given it a leading role as a social meeting place, sometimes referred to as forum matritense. It has also been defined as "Plaza y foro" of Spain by Antonio Machado, and Ángel Fernández de los Ríos mentioned that "There is not an inch of land there that is not watered with the blood of patriots, factious or revolutionaries." From the architectural point of view, the Puerta del Sol is a widened, oblong-shaped passageway, a point of convergence of streets that took on the appearance of a square in the mid-nineteenth century. In this space, a dozen streets converge, which in the eighteenth century were only eleven. The Puerta del Sol has undergone various urban improvement works throughout its history, the most important being the one undertaken in the mid-nineteenth century. In many cases, the urban development carried out throughout its history has gradually erased important buildings of the past. Of all of them, the only survivor is the old Casa de Correos, which was later the headquarters of the Ministry of the Interior and is now the headquarters of the Community of Madrid. It is the oldest building in the Puerta del Sol today. The second oldest is the Casa Cordero, which throughout the history of the square has been changing its use. The Puerta del Sol has excited several writers since the beginning of its history, and many of them have included this space in their literary works. Ramón Gómez de la Serna and the Generation of '98, in their works about Madrid, have described the social atmosphere of this center. In them they describe the existing animation of its daytime activities. From Lope de Vega to Ramón Gómez de la Serna the literary descriptions are frequent, perhaps because of the literary gatherings of the nineteenth century in its famous cafés. (en)
- La historia de la Puerta del Sol representa una parte esencial de la memoria de la Villa de Madrid (capital de España), no solo por ser la Puerta del Sol un punto de frecuente paso, sino por constituir el «centro de gravedad» del urbanismo madrileño. La plaza ha ido adquiriendo su carácter de lugar de importancia histórica desde sus inciertos inicios como calle Ancha e impersonal en el siglo XVI, hasta las descripciones de los primeros viajeros románticos, las recepciones de reyes, las rebeliones populares, manifestaciones, etc. Ha sido el escenario de los acontecimientos principales de la vida de la ciudad, desde la lucha contra los invasores franceses en 1808 hasta la proclamación de la Segunda República en 1931, conservando además su lugar como protagonista de la costumbre de servirse las doce uvas en Año Nuevo, al son de las campanadas tocadas por el reloj de Correos. En la actualidad es un nudo de comunicaciones, punto de reunión, de citas, lugar de celebraciones y comienzo de manifestaciones en la Capital. Durante este intenso devenir histórico, la Puerta del Sol ha ido reuniendo lo popular de Madrid en sus diversas épocas. Desde sus comienzos, su posición en la geografía urbana madrileña le ha dado un protagonismo como lugar de encuentro social, nombrado a veces como forum matritense. Ha sido definida también como «Plaza y foro» de España por Antonio Machado, y Ángel Fernández de los Ríos mencionó que «No hay allí un palmo de terreno que no esté regado con la sangre de patriotas, de facciosos o de revolucionarios». Desde el punto de vista arquitectónico, la Puerta del Sol es un espacio de paso ensanchado, de forma oblonga, un punto de convergencia de calles que adquiere el aspecto de plaza a mediados del siglo XIX. En dicho espacio desembocan una decena de calles, que en el siglo XVIII eran once. La Puerta del Sol ha ido sufriendo diversas obras de mejora urbana a lo largo de su historia, siendo la más importante la acometida a mediados del siglo XIX. En muchos casos la actuación urbana realizada a lo largo de su historia ha borrado poco a poco importantes edificios del pasado. De todos ellos, el único sobreviviente es la antigua Casa de Correos, que después fue la sede del Ministerio de Gobernación (Interior) y en la actualidad sede de la Comunidad de Madrid. Se trata del edificio más antiguo de la Puerta del Sol actual. El segundo en antigüedad es la Casa Cordero, que a lo largo de la historia de la plaza ha ido cambiando de uso. La Puerta del Sol ha entusiasmado a diversos escritores desde los comienzos de su historia, y muchos de ellos han incluido este espacio en sus obras literarias. Ramón Gómez de la Serna y la generación del 98, en sus obras madrileñas, han descrito el ambiente social de este centro. En ellos describen la animación existente de sus actividades diurnas. Desde Lope de Vega hasta Ramón Gómez de la Serna las descripciones literarias son frecuentes, quizás por las tertulias literarias del siglo XIX en sus famosos cafés. (es)
|
| rdfs:comment
|
- La història de la Puerta del Sol representa una part essencial de la memòria de la Vila de Madrid (capital d'Espanya), no només per ser la Puerta del Sol un punt de freqüent pas, sinó per constituir el «centre de gravetat» de l'urbanisme madrileny. La plaça ha anat adquirint el seu caràcter de lloc d'importància històrica des dels seus incerts inicis com a carrer Ample i impersonal al segle xvi, fins a les descripcions dels primers viatgers romàntics, les recepcions de reis, les rebel·lions populars, manifestacions, etc. Ha estat l'escenari dels esdeveniments principals de la vida de la ciutat, des de la lluita contra els invasors francesos en 1808 fins a la proclamació de la Segona República en 1931, conservant a més el seu lloc com a protagonista del costum de servir-se els dotze grans d (ca)
- La historia de la Puerta del Sol representa una parte esencial de la memoria de la Villa de Madrid (capital de España), no solo por ser la Puerta del Sol un punto de frecuente paso, sino por constituir el «centro de gravedad» del urbanismo madrileño. La plaza ha ido adquiriendo su carácter de lugar de importancia histórica desde sus inciertos inicios como calle Ancha e impersonal en el siglo XVI, hasta las descripciones de los primeros viajeros románticos, las recepciones de reyes, las rebeliones populares, manifestaciones, etc. Ha sido el escenario de los acontecimientos principales de la vida de la ciudad, desde la lucha contra los invasores franceses en 1808 hasta la proclamación de la Segunda República en 1931, conservando además su lugar como protagonista de la costumbre de servirse (es)
- The history of the Puerta del Sol represents an essential part of the memory of the Villa de Madrid (capital of Spain), not only because the Puerta del Sol is a point of frequent passage, but also because it constitutes the "center of gravity" of Madrid's urban planning. The square has been acquiring its character as a place of historical importance from its uncertain beginnings as a wide and impersonal street in the sixteenth century, to the descriptions of the first romantic travelers, the receptions of kings, popular rebellions, demonstrations, etc. It has been the scene of major events in the life of the city, from the struggle against the French invaders in 1808 to the proclamation of the Second Republic in 1931, and it has also retained its place as the protagonist of the custom of s (en)
|
_01.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
-Madrid.jpg){kind=link}
_06.jpg){kind=link}
_04.jpg){kind=link}
-Puerta_del_Sol.jpg){kind=link}
