| dbo:abstract
|
- عبد العزيز الأول (1830 - 1876) ابن السلطان محمود الثاني. هو خليفة المسلمين الرابع بعد المائة وسلطان العثمانيين الثاني والثلاثين والرابع والعشرين من آل عثمان الذين جمعوا بين الخلافة والسلطنة. استوى على تخت المُلك بعد وفاة شقيقه عبد المجيد الأول في 25 يونيو 1861، ومكث في السلطة خمس عشرة عامًا حتى خلعه وزراؤه وسائر رجال الدولة في آخر مايو 1876 وتوفي بعدها بأربعة أيام وقيل انتحر وقيل أيضًا قد قتل. امتاز عهده بغنى الدولة بالرجال وبكثير من الإصلاحات التي تمت على يد صدريه محمد أمين عالي باشا وفؤاد باشا، الذين كسبا شهرة في التاريخ العثماني، ولم تبدأ مشاكل السلطنة بالتفاقم -والذي توِّج بإعلان إفلاس الدولة عام 1875 - إلا بعد وفاتهما؛ كما أنه السلطان العثماني الوحيد الذي قام بزيارات خارجية سياسية إلى مصر وإلى كلٍ من ألمانيا وفرنسا وبريطانيا، ولم يشهد عهده أي حروب خارجية للدولة. بعد خلعه افتتح عبد العزيز قائمة سلاطين مخلوعين، فجميع خلفائه: مراد الخامس وعبد الحميد الثاني ومحمد السادس وعبد المجيد الثاني لم يبرحوا في العرش حتى وفاتهم بل تنازلوا طوعًا أو كرهًا (ماعدا محمد الخامس)، وقد قيل أن الدولة العثمانية كانت تسير نحو نهايتها حتى عهد عبد العزيز بسرعة عربة يجرها حصانان، وبعد عبد العزيز بسرعة قطار بخاري. (ar)
- Abdulaziz (8. února 1830 – 4. června 1876) byl 32. sultán Osmanské říše, vládnoucí v období od 25. června 1861 do 30. května 1876. Byl synem sultána Mahmuda II. a na trůnu vystřídal svého bratra Abdulmecida I. Narodil se v v Istanbulu. I přesto, že získal osmanské tradiční vzdělání byl uchvácen pokrokem, který nastal v Západní Evropě. Byl prvním osmanským sultánem, který Západní Evropu navštívil a procestoval. V roce 1867 navštívil i Paříž, Londýn a Vídeň. Kromě lásky k námořnictvu, které v roce 1875 bylo třetím největším na světě (po Francii a Británii) se také zajímal o dokumentování Osmanské říše. Dále se zajímal o literaturu a byl talentovaným hudebním skladatelem. Během stagnace osmanské ekonomiky byl 30. května 1876 sesazen z trůnu. O šest dní později byl nalezen mrtev v kaluži krve. Dodnes není jisté, zda se jednalo o vraždu nebo sebevraždu. (cs)
- Abdülâziz (Istanbul, 9 de febrer de 1830 – 4 de juny de 1876) va ser soldà de l'Imperi Otomà, regnant entre el 25 de juny de 1861 i el 30 de maig de 1876. Era fill del soldà Mahmut II i va succeir el seu germà Abdülmecit. Abdülâziz va rebre una educació otomana, però va ser un admirador del desenvolupament d'Europa. Les occidentalitzants reformes Tanzimat que havia albirat el seu pare i havia començat implantar el seu germà, van ser continuades durant el regnat d'Abdülâziz sota la direcció dels seus ministres principals: Fuat Paixà i Alí Paixà. El seu regnat fou marcat per la revolta de Creta i la situació als Balcans amb revoltes a , i Bulgària que van provocar la intervenció de les potències. En aquest moment predominà la influència francesa. Tot i aquests problemes la política reformista anomenada "tanzimat" no fou abandonada. La revolta cretenca de 1866 fou una insurrecció a Creta contra l'ocupació otomana. Aquesta insurrecció va ser part d'un moviment més ampli de desig d'independència de l'illa respecte a l'Imperi Otomà, que la controlava des el 1669 va acabar amb el setge de Càndia. La revolta va tenir una durada de tres anys, i és sovint entesa com la culminació de la lluita contra els otomans, marcada especialment per la massacre del monestir d'Arkadi del novembre de 1866. El govern insurreccional acabà brutalment l'11 de desembre de 1868. Se'l va assetjar a Gonia i la majoria dels seus membres van ser assassinats. El 30 de desembre, els líders de les sis províncies orientals decidiren continuar la lluita, però no tenien suport real de la població. El 1867 es va promulgar la llei dels vilayats amb una reorganització administrativa calcada de la francesa. També es va intentar reformar la institució dels . El 1867 els estranger van obtindre el dret d'adquirir propietats immobiliàries. El 1868 es va instituir un consell d'estat (shura-i devlet) amb musulmans i cristians, i un consell de justícia (diwan-i ahkam-i adliye). L'educació també fou reformada segons el model francès, i es va obrir un liceu a Galatasaray (1868) amb classes en francès, i una universitat (dar-ül funün). També es van reorganitzar l'exèrcit i la marina. Va cultivar bones relacions amb França i Gran Bretanya i va ser el primer soldà otomà a visitar Europa Occidental, el 1867. Durant la seva estada a Anglaterra va ser ordenat Cavaller de la Garrotera per la reina Victòria. El 1869 va rebre la visita de l'Emperadriu Eugènia de França i d'altres sobirans estrangers que visitaren Istanbul de pas cap a la inauguració del Canal de Suez. Mantenia interès en la literatura i era un compositor de música clàssica. A partir de 1870 la influència russa fou predominant, exercida per mitjà del general Ignatief, que imposava els seus punts de vista al gran visir Mahmut Nadim Paixà. El 1873 hi va haver una molt mala collita que no van aturar les ostentoses despeses del soldà en la construcció de palaus i en les forces navals, el que va atiar el descontentament públic. La població sèrbia cristiana a Hercegovina l'estiu de 1875, des d'on es va estendre per Bòsnia i Raška pel maltracte dels beys i aghas del , doncs les reformes d'Abdülmecit, que comportaven nous drets per als súbdits cristians, una nova base per al reclutament militar i la fi del sistema tan odiat de conreu fiscal, van ser resistits o ignorats pels poderosos terratinents bosnians que sovint van recórrer a mesures repressives contra els seus súbdits cristians, i la càrrega fiscal dels camperols cristians augmentava constantment. La revolta va ser seguir amb l'aixecament búlgar, que fou durament reprimit. Els rebels van rebre armes i voluntaris del i el Principat de Sèrbia, els governs dels quals finalment van declarar la i la el 18 de juny de 1876 i provocant de retruc la guerra russo-turca i la . Fruit dels aixecaments i guerres va ser el Congrés de Berlín el 1878, que va donar a Montenegro i Sèrbia la independència i més territori, mentre que l'Imperi Austrohongarès va ocupar Bòsnia i Hercegovina tot i que va romandre de jure territori otomà. El 1876 el dèficit públic arribà als 112 milions i el govern no hi podia fer front, i per consell d'Ignatief va reduir a la meitat el pagament d'interessos del deute extern i es va declarar en fallida. Un cop d'estat el va deposar el 30 de març de 1876, i en el seu lloc el proclamà soldà el seu nebot Murat V. La seva mort uns dies després es va atribuir al suïcidi. (ca)
- Ο Αμπντούλ Αζίζ (τουρκ. Abdülaziz, 8 Φεβρουαρίου 1830 - 4 Ιουνίου 1876) ήταν ο 32ος Σουλτάνος της Οθωμανικής Αυτοκρατορίας κατά τους χρόνους 1861 - 1876. (el)
- Abdulaziz (Ottoman Turkish: عبد العزيز, romanized: ʿAbdü'l-ʿAzîz; Turkish: Abdülaziz; 8 February 1830 – 4 June 1876) was the 32nd Sultan of the Ottoman Empire and reigned from 25 June 1861 up until 30 May 1876, where he was overthrown via a government coup. He was the son of Sultan Mahmud II and succeeded his brother Abdulmejid I in 1861. Born at Eyüp Palace, Constantinople (present-day Istanbul), on 8 February 1830, Abdulaziz received an Ottoman education but was nevertheless an ardent admirer of the material progress that was made in the West. He was the first Ottoman Sultan who travelled to Western Europe, visiting a number of important European capitals including Paris, London, and Vienna in the summer of 1867. Apart from his passion for the Ottoman Navy, which had the world's third largest fleet in 1875 (after the British and French navies), the Sultan took an interest in documenting the Ottoman Empire. He was also interested in literature and was a talented classical music composer. Some of his compositions, together with those of the other members of the Ottoman dynasty, have been collected in the album European Music at the Ottoman Court by the London Academy of Ottoman Court Music. He was deposed on grounds of mismanaging the Ottoman economy on 30 May 1876, and was found dead six days later under unnatural and mysterious circumstances. (en)
- Abd-ul-Aziz (n. 8-an de februaro 1830, m. 4-an de junio 1876) estis la 32-a sultano de la osmanida imperio, la 2-a filo de Mahmudo la 2-a. Li modernigis la mararmeon, konstruis fervojojn kaj fondis la unuan nacian muzeon. Abd-ul-Aziz posteulis sia fraton en 1861 kaj estis murdita de siaj ministroj en 1876. Li tre interesiĝis pri okcident-eŭropa kulturo. (eo)
- Abdülaziz (* 8. Februar 1830 in Istanbul; gestorben 4. Juni 1876 im Istanbuler Çırağan-Palast) war der 32. Sultan der Osmanen. Seine Herrschaftszeit fiel in die Zeit der Tanzimat-Reformen. Er war der erste osmanische Herrscher, der das europäische Ausland aufsuchte. In den ersten Jahren dominierte unter seiner Herrschaft (1861–1876) die Reformpolitik. In den letzten Jahren kam es zur Krise des Staates, die in Aufständen in einigen Provinzen und im Staatsbankrott gipfelten. Am Ende wurde der Sultan abgesetzt und ermordet. (de)
- Abdulaziz I.a (otomandar turkieraz: عبد العزيز / `Abdü’l-`Azīz, turkieraz: Abdülaziz; Istanbul, 1830eko otsailaren 9/18a – ibidem 1876ko ekainaren 4a) otomandar sultana izan zen. Bere agintaldiak 1861tik 1876raino iraun zuen, Abdulmezid I.a bere anaia ordezkatuz. Tanzimat izeneko erreformak bultzatu zituen baina Inperioaren gainbehera hasi zen. Errebolta abertzale ugariei egin behar izan zien aurre: Montenegro (1862), Errumania (1861-1868), Serbia (1867), Bosnia-Herzegovina (1875), Bulgaria (1867) eta Kreta (1866-1868). Egiptoko autonomia onartu zuen (1866). Abdikatzea behartu zuen 1876an Midhat Baják, boterea bere iloba Murad V.-i utziz. Egun gutxi beranduago erahil zuten.
* Datuak: Q151500
* Multimedia: Abdül Aziz I (eu)
- Abdülaziz ou Abdulaziz, né le 8 février 1830 et mort le 4 juin 1876, est le 32e sultan de l'Empire ottoman du 25 juin 1861 au 30 mai 1876, date à laquelle il est contraint à quitter le trône à la suite d'un coup d'État fomenté par ses propres ministres après l'instauration de réformes qui les mécontentent. Il meurt assassiné quatre jours plus tard. (fr)
- Abdülaziz I, hijo de Mahmud II (1830-1876), fue sultán del Imperio otomano en el periodo comprendido entre 1861 y 1876, y sucedió en el trono a su hermano Abd-ul-Mejid I. Sigue una línea reformista en la cultura y da más libertades a sus súbditos. En su mandato, el Imperio otomano entró en una gran decadencia, con una gran crisis financiera que afectará a los movimientos y aspiraciones nacionalistas de los pueblos integrantes del Imperio, perdiendo Rumanía, Serbia y Egipto y produciéndose alzamientos en Bosnia y Bulgaria. Lo sustituyó en el trono el hijo de su hermano y sobrino suyo, Murad V. (es)
- Abd-ul-Aziz (8 Februari 1830-1876) ialah sultan ke-32 Kesultanan Utsmaniyah yang memerintah antara 1861-1876. Lahir tahun 1830. Menduduki tahta 1861 dan dicopot dari kedudukannya 1876, dan 4 hari setelah pencopotannya meninggal. Banyak sejarawan yakin bahwa ia mati syahid setelah anggota Turki Muda mengatur persekongkolan untuk membunuhnya dan mengumumkan kematiannya. Ia mempersiapkan armada laut Utsmani yang menggentarkan dengan menjadikannya armada nomor 3 di dunia saat itu, dan meningkatkan kekuatan darat sampai 700.000 pasukan dengan persenjataan terbaru. Ia membangun sekian sekolah penting, seperti sekolah pertambangan dan pertanahan serta sekolah tinggi militer. Ia pernah berkunjung ke Mesir, Prancis, Inggris, Prusia, Austria, dan Hongaria. Ia pergi ke Eropa untuk memengaruhi Prancis membela Kesultanan Utsmaniyah, bukannya Rusia, di samping menggalang kelompok Eropa untuk menghadapi kekuatan Rusia. Di zamannya al-Ahkamul 'Adhiyah terbit di bawah pengawasan Ahmad Jawdat Pasha, serta Terusan Suez dibuka. Peristiwa-peristiwa yang terjadi di zamannya:
* 1861-Prancis mundur dari Suriah.
* 1864-Serbia merdeka, akan tetapi masih di bawah perlindungan Kesultanan Utsmaniyah.
* 1867-Serbia merdeka, tentara Utsmaniyah mundur sepenuhnya. Kepemimpinan setelah Abd-ul-Aziz diteruskan oleh Murad V yang memimpin kurang-lebih hanya sekitar tiga bulan saja, yaitu dari 30 Mei 1876 hingga 31 Agustus 1876). Wikimedia Commons memiliki media mengenai Abdül Aziz I.
* l
*
* s
* l
*
* s (in)
- Abdul Aziz, detto lo Sfortunato (in turco ottomano: عبد العزيز, Abdülaziz; Istanbul, 8 febbraio 1830 – Palazzo Feriye, 4 giugno 1876), è stato il 32º sultano dell'Impero ottomano. Regnò dal 25 giugno 1861 al 30 maggio 1876.Era figlio del sultano Mahmud II e succedette al fratello Abdul Mejid I nel 1861. (it)
- 오스만 제국의 압뒬아지즈, 또는 압뒬아지즈 1세(오스만 터키어: عبد العزيز / `Abdü’l-`Azīz, 튀르키예어: Abdülaziz, 1830년 2월 9일 ~ 1876년 6월 4일)는 오스만 제국의 32대 파디샤로, 1861년 6월 25일부터 1876년 5월 30일까지 통치하였다. 술탄 마흐무트 2세의 아들이며, 1861년 형 압뒬메지트 1세로부터 파디샤를 승계햐였다. 1830년 2월 8일 코스탄티니예(현 이스탄불)의 Eyüp 궁전에서 태어난 압둘아지즈는 오스만 교육을 받았지만 그럼에도 불구하고 서구에서 이루어진 물질적 진보의 열렬한 숭배자였다. 그는 1867년 여름에 파리, 런던, 그리고 비엔나를 포함한 많은 중요한 유럽의 수도들을 방문하면서 서유럽을 여행한 최초의 오스만 술탄이었다. 그는 탄지마트 개혁을 이어나가고 철도 부설과 궁전 건설을 하였으나 국가는 파산 상태에 이르렀고, 1876년 5월 30일에 미드하트 파샤 등에 의해 폐위당했다. 4일 후 그는 의문사했다. 파디샤는 무라트 5세가 이었다. (ko)
- Abdül-Aziz (Topkapi-paleis (Istanboel), 8 februari 1830 — (Istanboel), 4 juni 1876) was de 32e sultan van het Ottomaanse Rijk en volgde in 1861 zijn broer Abdülmecit op. Tijdens zijn bewind had het rijk te maken met opkomend nationalisme en bewegingen zoals vrijmetselarij. Abdülaziz voerde hervormingen door, maar werd later afgezet en vermoord. Onder zijn bewind kwamen belangrijke vernieuwingen tot stand, in het bijzonder op het gebied van het onderwijs. Hij was ook verantwoordelijk voor het eerste Burgerlijk Wetboek van Turkije en moderniseerde de Turkse marine. In 1867 bezocht hij als eerste Turkse sultan West-Europa. Ontevredenheid over zijn bewind (en dan vooral over zijn verkwistend leven) leidde onder meer tot relletjes van theologische studenten in de hoofdstad (1876) en dwong hem een constitutioneel gezinde regering te benoemen. Door de nieuwe ministers werd hij op 30 mei 1876 afgezet en vervangen door zijn neef Murat V. Hij overleed enkele dagen later in zijn cel. De officiële doodsoorzaak was zelfmoord, maar er zijn aanwijzingen dat het om een moord ging. (nl)
- アブデュルアズィズ（Abdülaziz, 1830年2月9日あるいは2月18日 - 1876年6月4日）は、オスマン帝国の第32代皇帝（在位：1861年 - 1876年）。第30代皇帝マフムト2世の子で、第31代皇帝アブデュルメジト1世の弟。子にアブデュルメジト2世。 (ja)
- Abdülaziz (ur. 8 lub 9 lutego 1830 w Konstantynopolu, zm. 4 czerwca 1876 tamże) – sułtan osmański w latach 1861–1876. (pl)
- Abdulazize (em turco otomano: عبد العزيز/ ʻAbdü'l-ʻAzīz, em turco: Abdülaziz; 8 de fevereiro de 1830 – 4 de junho de 1876) foi o 32º sultão do Império Otomano e reinou entre 25 de junho de 1861 e 30 de maio de 1876. Ele era filho do sultão Mamude II e sucedeu seu irmão Abdul Mejide I em 1861. Nascido no Palácio de Eyüp, Constantinopla (atual Istambul), em 8 de fevereiro de 1830, Abdulazize recebeu uma educação otomana, mas ainda assim era um admirador ardente do progresso material que foi feito no Ocidente. Ele foi o primeiro sultão otomano que viajou para a Europa Ocidental, visitando várias capitais importantes da Europa, incluindo Paris, Londres e Viena no verão de 1867. Além de sua paixão pela Marinha Otomana, que possuía a terceira maior frota do mundo em 1875 (depois das marinhas britânica e francesa), o sultão se interessou em documentar o Império Otomano. Ele também estava interessado em literatura e era um talentoso compositor de música clássica. Algumas de suas composições, juntamente com as dos outros membros da dinastia otomana, foram coletadas no álbum European Music at the Ottoman Court pela London Academy of Ottoman Court Music. Ele foi deposto por ter administrado mal a economia otomana em 30 de maio de 1876 e foi encontrado morto seis dias depois em circunstâncias antinaturais e misteriosas. (pt)
- Abd ül-Aziz, född 18 februari (9 februari enl. g.s.) 1830, död 4 juni 1876 i Çırağanpalatset, Istanbul, var sultan över det Osmanska riket 1861–1876. Han efterträdde sin bror Abd ül-Mecid år 1861 och visade snart allvarliga föresatser att slå in på en liberal reformpolitik. Han stadfäste sin brors liberala konstitution (chatt-i-sjerif) nedsatte civillistan från 70 till 12 miljoner piaster och förklarade sig vilja inskränka haremets makt. Dessa och andra reformer stötte på hårt motstånd hos hans folks fördomar och fick inte någon verklig betydelse. Abd ül-Aziz hade två inflytelserika liberala rådgivare i Ali Pascha och Fuad Pascha. Abd ül-Aziz hade alltifrån sitt regeringstillträde att kämpa med stora ekonomiska svårigheter. Hans företrädare hade efterlämnat skulder på 15 miljoner pund sterling, och år 1861 var bristen i statskassan redan uppe i 450 miljoner piaster, motsvarande 103 miljoner francs. Följande år lyckades osmanerna få ett lån på 6 miljoner pund från England, men i gengäld måste de finna sig i att ha en engelsk kommissarie i landet som övervakade användningen av detta kapital. Efter honom kom snart finansiella representanter för de andra stormakterna. På deras förslag inrättades ett räkenskapskontor och en riksbank, vilka av brist på lämplig personal likväl inte bidrog mycket till att förbättra finanserna. Stor förundran väckte Abd ül-Aziz genom sin i strid mot landets sed 1867 företagna resa till världsutställningen i Paris samt till England, Tyskland och Österrike. Denna resa stärkte väl hans reformnit, men den slutliga utgången motsvarade inte hans ministrars eller västerlandets förväntningar. Så fick den stora administrativa reform Abd ül-Aziz efter hemkomsten 1868 vidtog genom att förändra statsrådet till ett slags rådgivande församling av 34 muslimer och 16 kristna inga viktigare följder. Inre och yttre förvecklingar av allvarlig art upptog hans tid. Upproret på Kreta (1867-1869), som Grekland understödde, ledde visserligen till ett för osmanerna fördelaktigt slut. Sultan Abd ül-Aziz var en av de konungar och härskare som mottog brev av Bahá'í-lärans grundare Bahá'u'lláh, som på 1860-talet hade deporterats till Turkiet genom en överenskommelse mellan Persien och det Osmanska riket. I brevet uppmanas sultanen att visa sin tacksamhet mot Gud genom att behandla sina undersåtar med kärlek. Bahá'u'lláh varnar dessutom Abd ül-Aziz för omge sig med ministrar som är ute efter att skada både sultanen och befolkningen. Sedan 1871 såväl Ali Pascha som Fuad Pascha avlidit, hamnade Abd ül-Aziz alltmer under ryskt inflytande. Den nye storvesiren, Mahmud Nedim Pascha, rättade sig efter lynnet hos sultanen, vilken övergav sina forna reformplaner och i stället sysselsatte sig med att ändra tronföljden till förmån för sin son i strid mot den muslimska tronföljdsordningen. Egyptens självständighetssträvanden kröntes med framgång 1873, då kediven begagnade sig av sultanens penningeförlägenhet och vann i det närmaste suverän härskarmakt. En växande förvirring i rikets sociala och finansiella förhållanden, statsbankrutten 1875 och de samma år genom ryska agitationer framkallade resningarna i Bosnien, Hercegovina och Bulgarien gav omsider bland folket anledning till ett missnöje, som ledde till "softa-upproret" i Konstantinopel den 11 maj 1876, då Abd ül-Aziz måste låta Mahmud falla. Natten 29-30 maj tvangs Abd ul-Aziz av de nye maktinnehavarna, med Midhat Pascha i spetsen, att abdikera och blev på deras befallning mördad 4 juni. (sv)
- Абду́л-Ази́з (осман. عبد العزيز — Abd ül-Azîz, тур. Abdülaziz; 9 [21] февраля 1830, Константинополь — 4 июня 1876, Константинополь) — 32-й султан Османской империи, правивший в 1861—1876 годах. Второй сын султана Махмуда II; вступил на престол после своего брата Абдул-Меджида 25 июня 1861 года. (ru)
- Абдул-Азіз (осман. عبد العزيز, трансліт. Abd ül-Azîz, тур. Abdülaziz, 9 лютого 1830 — 4 червня 1876) — 32-й султан Османської імперії, що правив у 1861—1876. Другий син султана Махмуда II; посів престол після свого брата Абдул-Меджида 25 червня 1861. (uk)
- 蘇丹阿卜杜勒-阿齊茲（鄂圖曼土耳其語：عبد العزيز，土耳其語：Sultan Abdülaziz，1830年2月9日－1876年6月4日），鄂圖曼帝國蘇丹，1861年至1876年在位。在位前十年，他頗有政績，在內政方面，設立大學，制定法典。在外交方面則保持在英法俄國等距，他也是唯一一位訪問過歐洲國家的蘇丹。不過，因為國內糧食與反對力量聚集，他於1872年起，漸次開始採取較高壓統治。1876年，遭民眾反抗罷黜。下台後的蘇丹有如重囚，警衛嘲弄辱罵，連基本生活所需都不可得，不久即鬱悶自盡。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Αμπντούλ Αζίζ (τουρκ. Abdülaziz, 8 Φεβρουαρίου 1830 - 4 Ιουνίου 1876) ήταν ο 32ος Σουλτάνος της Οθωμανικής Αυτοκρατορίας κατά τους χρόνους 1861 - 1876. (el)
- Abd-ul-Aziz (n. 8-an de februaro 1830, m. 4-an de junio 1876) estis la 32-a sultano de la osmanida imperio, la 2-a filo de Mahmudo la 2-a. Li modernigis la mararmeon, konstruis fervojojn kaj fondis la unuan nacian muzeon. Abd-ul-Aziz posteulis sia fraton en 1861 kaj estis murdita de siaj ministroj en 1876. Li tre interesiĝis pri okcident-eŭropa kulturo. (eo)
- Abdülaziz (* 8. Februar 1830 in Istanbul; gestorben 4. Juni 1876 im Istanbuler Çırağan-Palast) war der 32. Sultan der Osmanen. Seine Herrschaftszeit fiel in die Zeit der Tanzimat-Reformen. Er war der erste osmanische Herrscher, der das europäische Ausland aufsuchte. In den ersten Jahren dominierte unter seiner Herrschaft (1861–1876) die Reformpolitik. In den letzten Jahren kam es zur Krise des Staates, die in Aufständen in einigen Provinzen und im Staatsbankrott gipfelten. Am Ende wurde der Sultan abgesetzt und ermordet. (de)
- Abdülaziz ou Abdulaziz, né le 8 février 1830 et mort le 4 juin 1876, est le 32e sultan de l'Empire ottoman du 25 juin 1861 au 30 mai 1876, date à laquelle il est contraint à quitter le trône à la suite d'un coup d'État fomenté par ses propres ministres après l'instauration de réformes qui les mécontentent. Il meurt assassiné quatre jours plus tard. (fr)
- Abdülaziz I, hijo de Mahmud II (1830-1876), fue sultán del Imperio otomano en el periodo comprendido entre 1861 y 1876, y sucedió en el trono a su hermano Abd-ul-Mejid I. Sigue una línea reformista en la cultura y da más libertades a sus súbditos. En su mandato, el Imperio otomano entró en una gran decadencia, con una gran crisis financiera que afectará a los movimientos y aspiraciones nacionalistas de los pueblos integrantes del Imperio, perdiendo Rumanía, Serbia y Egipto y produciéndose alzamientos en Bosnia y Bulgaria. Lo sustituyó en el trono el hijo de su hermano y sobrino suyo, Murad V. (es)
- Abdul Aziz, detto lo Sfortunato (in turco ottomano: عبد العزيز, Abdülaziz; Istanbul, 8 febbraio 1830 – Palazzo Feriye, 4 giugno 1876), è stato il 32º sultano dell'Impero ottomano. Regnò dal 25 giugno 1861 al 30 maggio 1876.Era figlio del sultano Mahmud II e succedette al fratello Abdul Mejid I nel 1861. (it)
- 오스만 제국의 압뒬아지즈, 또는 압뒬아지즈 1세(오스만 터키어: عبد العزيز / `Abdü’l-`Azīz, 튀르키예어: Abdülaziz, 1830년 2월 9일 ~ 1876년 6월 4일)는 오스만 제국의 32대 파디샤로, 1861년 6월 25일부터 1876년 5월 30일까지 통치하였다. 술탄 마흐무트 2세의 아들이며, 1861년 형 압뒬메지트 1세로부터 파디샤를 승계햐였다. 1830년 2월 8일 코스탄티니예(현 이스탄불)의 Eyüp 궁전에서 태어난 압둘아지즈는 오스만 교육을 받았지만 그럼에도 불구하고 서구에서 이루어진 물질적 진보의 열렬한 숭배자였다. 그는 1867년 여름에 파리, 런던, 그리고 비엔나를 포함한 많은 중요한 유럽의 수도들을 방문하면서 서유럽을 여행한 최초의 오스만 술탄이었다. 그는 탄지마트 개혁을 이어나가고 철도 부설과 궁전 건설을 하였으나 국가는 파산 상태에 이르렀고, 1876년 5월 30일에 미드하트 파샤 등에 의해 폐위당했다. 4일 후 그는 의문사했다. 파디샤는 무라트 5세가 이었다. (ko)
- アブデュルアズィズ（Abdülaziz, 1830年2月9日あるいは2月18日 - 1876年6月4日）は、オスマン帝国の第32代皇帝（在位：1861年 - 1876年）。第30代皇帝マフムト2世の子で、第31代皇帝アブデュルメジト1世の弟。子にアブデュルメジト2世。 (ja)
- Abdülaziz (ur. 8 lub 9 lutego 1830 w Konstantynopolu, zm. 4 czerwca 1876 tamże) – sułtan osmański w latach 1861–1876. (pl)
- Абду́л-Ази́з (осман. عبد العزيز — Abd ül-Azîz, тур. Abdülaziz; 9 [21] февраля 1830, Константинополь — 4 июня 1876, Константинополь) — 32-й султан Османской империи, правивший в 1861—1876 годах. Второй сын султана Махмуда II; вступил на престол после своего брата Абдул-Меджида 25 июня 1861 года. (ru)
- Абдул-Азіз (осман. عبد العزيز, трансліт. Abd ül-Azîz, тур. Abdülaziz, 9 лютого 1830 — 4 червня 1876) — 32-й султан Османської імперії, що правив у 1861—1876. Другий син султана Махмуда II; посів престол після свого брата Абдул-Меджида 25 червня 1861. (uk)
- 蘇丹阿卜杜勒-阿齊茲（鄂圖曼土耳其語：عبد العزيز，土耳其語：Sultan Abdülaziz，1830年2月9日－1876年6月4日），鄂圖曼帝國蘇丹，1861年至1876年在位。在位前十年，他頗有政績，在內政方面，設立大學，制定法典。在外交方面則保持在英法俄國等距，他也是唯一一位訪問過歐洲國家的蘇丹。不過，因為國內糧食與反對力量聚集，他於1872年起，漸次開始採取較高壓統治。1876年，遭民眾反抗罷黜。下台後的蘇丹有如重囚，警衛嘲弄辱罵，連基本生活所需都不可得，不久即鬱悶自盡。 (zh)
- عبد العزيز الأول (1830 - 1876) ابن السلطان محمود الثاني. هو خليفة المسلمين الرابع بعد المائة وسلطان العثمانيين الثاني والثلاثين والرابع والعشرين من آل عثمان الذين جمعوا بين الخلافة والسلطنة. استوى على تخت المُلك بعد وفاة شقيقه عبد المجيد الأول في 25 يونيو 1861، ومكث في السلطة خمس عشرة عامًا حتى خلعه وزراؤه وسائر رجال الدولة في آخر مايو 1876 وتوفي بعدها بأربعة أيام وقيل انتحر وقيل أيضًا قد قتل. امتاز عهده بغنى الدولة بالرجال وبكثير من الإصلاحات التي تمت على يد صدريه محمد أمين عالي باشا وفؤاد باشا، الذين كسبا شهرة في التاريخ العثماني، ولم تبدأ مشاكل السلطنة بالتفاقم -والذي توِّج بإعلان إفلاس الدولة عام 1875 - إلا بعد وفاتهما؛ كما أنه السلطان العثماني الوحيد الذي قام بزيارات خارجية سياسية إلى مصر وإلى كلٍ من ألمانيا وفرنسا وبريطانيا، ولم يشهد عهده أي حروب خارجية للدولة. (ar)
- Abdülâziz (Istanbul, 9 de febrer de 1830 – 4 de juny de 1876) va ser soldà de l'Imperi Otomà, regnant entre el 25 de juny de 1861 i el 30 de maig de 1876. Era fill del soldà Mahmut II i va succeir el seu germà Abdülmecit. Abdülâziz va rebre una educació otomana, però va ser un admirador del desenvolupament d'Europa. Les occidentalitzants reformes Tanzimat que havia albirat el seu pare i havia començat implantar el seu germà, van ser continuades durant el regnat d'Abdülâziz sota la direcció dels seus ministres principals: Fuat Paixà i Alí Paixà. (ca)
- Abdulaziz (8. února 1830 – 4. června 1876) byl 32. sultán Osmanské říše, vládnoucí v období od 25. června 1861 do 30. května 1876. Byl synem sultána Mahmuda II. a na trůnu vystřídal svého bratra Abdulmecida I. Narodil se v v Istanbulu. I přesto, že získal osmanské tradiční vzdělání byl uchvácen pokrokem, který nastal v Západní Evropě. Byl prvním osmanským sultánem, který Západní Evropu navštívil a procestoval. V roce 1867 navštívil i Paříž, Londýn a Vídeň. (cs)
- Abdulaziz (Ottoman Turkish: عبد العزيز, romanized: ʿAbdü'l-ʿAzîz; Turkish: Abdülaziz; 8 February 1830 – 4 June 1876) was the 32nd Sultan of the Ottoman Empire and reigned from 25 June 1861 up until 30 May 1876, where he was overthrown via a government coup. He was the son of Sultan Mahmud II and succeeded his brother Abdulmejid I in 1861. (en)
- Abdulaziz I.a (otomandar turkieraz: عبد العزيز / `Abdü’l-`Azīz, turkieraz: Abdülaziz; Istanbul, 1830eko otsailaren 9/18a – ibidem 1876ko ekainaren 4a) otomandar sultana izan zen. Bere agintaldiak 1861tik 1876raino iraun zuen, Abdulmezid I.a bere anaia ordezkatuz. Tanzimat izeneko erreformak bultzatu zituen baina Inperioaren gainbehera hasi zen. Errebolta abertzale ugariei egin behar izan zien aurre: Montenegro (1862), Errumania (1861-1868), Serbia (1867), Bosnia-Herzegovina (1875), Bulgaria (1867) eta Kreta (1866-1868). Egiptoko autonomia onartu zuen (1866). (eu)
- Abd-ul-Aziz (8 Februari 1830-1876) ialah sultan ke-32 Kesultanan Utsmaniyah yang memerintah antara 1861-1876. Lahir tahun 1830. Menduduki tahta 1861 dan dicopot dari kedudukannya 1876, dan 4 hari setelah pencopotannya meninggal. Banyak sejarawan yakin bahwa ia mati syahid setelah anggota Turki Muda mengatur persekongkolan untuk membunuhnya dan mengumumkan kematiannya. Di zamannya al-Ahkamul 'Adhiyah terbit di bawah pengawasan Ahmad Jawdat Pasha, serta Terusan Suez dibuka. Peristiwa-peristiwa yang terjadi di zamannya: Wikimedia Commons memiliki media mengenai Abdül Aziz I.
* l
*
* s (in)
- Abdül-Aziz (Topkapi-paleis (Istanboel), 8 februari 1830 — (Istanboel), 4 juni 1876) was de 32e sultan van het Ottomaanse Rijk en volgde in 1861 zijn broer Abdülmecit op. Tijdens zijn bewind had het rijk te maken met opkomend nationalisme en bewegingen zoals vrijmetselarij. Abdülaziz voerde hervormingen door, maar werd later afgezet en vermoord. (nl)
- Abdulazize (em turco otomano: عبد العزيز/ ʻAbdü'l-ʻAzīz, em turco: Abdülaziz; 8 de fevereiro de 1830 – 4 de junho de 1876) foi o 32º sultão do Império Otomano e reinou entre 25 de junho de 1861 e 30 de maio de 1876. Ele era filho do sultão Mamude II e sucedeu seu irmão Abdul Mejide I em 1861. (pt)
- Abd ül-Aziz, född 18 februari (9 februari enl. g.s.) 1830, död 4 juni 1876 i Çırağanpalatset, Istanbul, var sultan över det Osmanska riket 1861–1876. Han efterträdde sin bror Abd ül-Mecid år 1861 och visade snart allvarliga föresatser att slå in på en liberal reformpolitik. Han stadfäste sin brors liberala konstitution (chatt-i-sjerif) nedsatte civillistan från 70 till 12 miljoner piaster och förklarade sig vilja inskränka haremets makt. Dessa och andra reformer stötte på hårt motstånd hos hans folks fördomar och fick inte någon verklig betydelse. Abd ül-Aziz hade två inflytelserika liberala rådgivare i Ali Pascha och Fuad Pascha. (sv)
|
.svg){kind=link}
