| dbo:abstract
|
- فؤاد باشا أو محمد فؤاد باشا (بالتركية Keçecizade Mehmet Fuat Pasha) ولد في مدينة إسطنبول عام 1814م وتوفي في مدينة نيس الفرنسية عام 1869م، وكان رجل عسكري وسياسي في الدولة العثمانية، عرف بقيادته للجيوش العثمانية خلال حرب القرم وبإصلاح التنظيمات العثمانية. كان فؤاد باشا «متأورب» يجيد التحدث باللغة الفرنسية قادرا على التفاوض على نفس مستوى المفاوضين الأوربيين. وأصبح السكرتير الأول في السفارة التركية في لندن في عام 1840م. وخلال عام 1848 كلف بمهمة خاصة بإمارة مدينة سانت بطرسبرغ. وفي سنة 1851 أرسل إلى مصر كمفوض خاص حيث أصبح في نفس السنة وزيرا للخارجية وهي الوظيفة التي عين فيها في أربع مناسبات لاحقة، والتي سيبقى فيها إلى حين وفاته. خلال حرب القرم كلف بقيادة القوات على الحدود اليونانية حيث اشتهر بشجاعته. وكان المندوب التركي في معاهدة باريس في عام 1856م، وفي عام 1860م كلف بمهمة في سوريا، كما شغل منصب وزير عدة مرات، وكذلك منصب وزير الحرب، ولقد رافق السلطان عبد العزيز الأول في رحلته إلى مصر وأوروبا. كتب إلى السلطان عبد العزيز من باريس يقول: (ar)
- Keçecizade Mehmet Emin Fuat Paşa (Istanbul, Imperi Otomà, 1815 - Niça, 12 de febrer de 1869) fou un gran visir otomà fill del poeta . Estudiava teologia, però ho va deixar per dedicar-se a la medicina; el 1834 va anar tres anys a Trípoli de Líbia com a metge militar però pel seu coneixement del francès va obtenir un lloc diplomàtic el 1837. Fou protegit de Koca Mustafa Reşid Paşa. Després de deu anys al servei de traducció va ocupar alguns càrrecs diplomàtics més elevats. El. 1849 fou nomenat sadaret musteshari que era equivalent a ministre de l'interior. El 1850 va escriure la primera gramàtica moderna del turc otomà. Va seguir ocupant diversos càrrecs i el 9 d'agost de 1852 fou nomenat ministre d'afers exterior pel gran visir Mehmed Emin Ali Paixà, successor de Mustafa Reshid Paixà. Per una ofensa del príncep rus Mentxikov, va dimitir (març de 1853); el maig de 1855 quan Mehmed Emin Ali Paixà va tornar a ser gran visir, va recuperar el ministeri d'afers exteriors. Va dimitir per les pressions britàniques en l'afer dels principats danubians (novembre de 1856). Mort Mustafa Reshid Paixà (7 de gener de 1858), Mehmed Emin Ali Paixà fou altre cop gran visir el gener del 1858 i el dia 11 el va nomenar altre cop ministre d'afers exteriors assistint a la conferència de París sobre els principats i Crimea (22 de maig a 19 d'agost de 1858); després va anar a Líban com plenipotenciari especial per investigar sobre els atacs als maronites que havia provocat la intervenció francesa arribant a Beirut el 12 de juliol de 1860; les matances de Damasc el van fer anar a aquesta ciutat on va fer jutjar a 700 persones i executar (penjar) a 167 incloent el governador Ahmed Paixà, i se li va donar el nom a Síria de «Pare de la corda», però aconseguint així evitar la intervenció militar francesa a Síria. Després va presidir la conferència internacional sobre el Líban (5 d'octubre de 1860 a 4 de maig de 1861) que finalment va imposar un nou estatut al Líban (9 de juny de 1861). El 6 d'agost de 1861 encara era a Síria quan va tornar a ser ministre d'afers exteriors. El 22 de novembre de 1861 fou nomenat gran visir càrrec que va exercir a partir del 21 de desembre al retornar a Istanbul. Va negociar un emprèstit (1862) i va fer la campanya de Montenegro amb èxit, però va haver d'evacuar algunes fortaleses a Sèrbia a causa de l'anomenat . Va afavorir l'autonomia de grecs, armenis i jueus. Va dimitir el 2 de gener de 1863. Després fou president del madjlis i serasker (ministre de la guerra) i va acompanyar al sultà a Egipte. L'1 de juny de 1863 va ser nomenat altre cop gran visir (conservant el ministeri que ocupava); els afers principals foren la llei sobre províncies de l'imperi (wilayats) el 1864, la construcció del canal de Suez, el reconeixement de Carles I Hohenzollern com príncep de Romania i el firman o decret de 27 de maig de 1866 que concedia la successió hereditària a Egipte. Finalment fou destituït el 5 de juny de 1866 en oposar-se al matrimoni del sultà amb una princesa egípcia. L'11 de febrer de 1867 Mehmed Emin Ali Paixà va ser nomenat gran visir i va designar a Fuad com a ministre d'afers exterior per cinquena vegada; l'evacuació de Sèrbia i la revolta de Creta li van provocar moltes crítiques. Va acompanyar al sultà en un viatge a París, Londres i Viena (estiu del 1867). A la tardor d'aquell any, per l'absència del gran visir Emin Ali Paixà en visita a Creta, va ocupar interinament el càrrec de gran visir per poc temps. El 1868, malalt, es va anar a tractar a Itàlia i va morir a Niça el 12 de febrer de 1869. Fou enterrat a Istanbul. (ca)
- Keçecizade Mehmet Fuat Pascha (osmanisch محمد فؤاد پاشا Mehmed Fuad Paşa; * 17. Januar 1815 in Konstantinopel, heute Istanbul; † 12. Februar 1869 in Nizza) war ein osmanischer Staatsmann. (de)
- Keçecizade Mehmet Fuat Pasha, también conocido como Fuad Pasha (1814-1869), fue un estadista turco conocido por su liderazgo durante la guerra de Crimea y el fomento de la occidentalización en el Imperio otomano. Era hijo de un descacado poeta otomano, . Se educó en la escuela médica y entró en el ejército como cirujano militar. Alrededor de 1836 pasó a ser funcionario como oficial en el Ministerio de Exteriores. Se convirtió en el primer secretario de la embajada turca en Londres en 1840. Durante 1848 participó en misiones especiales en los Principados del Danubio y en San Petersburgo; y en 1851 fue enviado a Egipto como comisionado especial. Ese mismo año se convirtió en Ministro de Asuntos Exteriores, cargo que mantuvo hasta la fecha de su muerte. Durante la guerra de Crimea lideró las tropas en la frontera griega y se distinguió por su valentía. Fue el delegado turco en la Conferencia de París de 1856. En 1860 fue enviado a Siria para recuperar el control del territorio. Ese año fue nombrado Gran Visir, y en 1861 Ministro de Guerra. Acompañó al sultán Abd-ul-Aziz en su viaje desde Egipto a Europa. Generalmente es recordado como el partidario de una política pro-inglesa. Prestó sus servicios más importantes a su país gracias a su habilidad en el manejo de los asuntos exteriores de Turquía y el apaciguamiento de Siria tras las masacres de 1860. Se retiró por motivos de salud a Niza, en Francia, donde falleció en 1869. (es)
- Mehmed Fuad Pasha (1814 – February 12, 1869), sometimes known as Keçecizade Mehmed Fuad Pasha and commonly known as Fuad Pasha, was an Ottoman administrator and statesman, who is known for his prominent role in the Tanzimat reforms of the mid-19th-century Ottoman Empire, as well as his leadership during the 1860 Mount Lebanon civil war in Syria. He represented a modern Ottoman era, given his openness to European-style modernization as well as the reforms he helped to enact. Among other posts, he served as Grand Vizier, the equivalent of Prime Minister, on two occasions between 1861 and 1866. He is often regarded, along with Mehmed Emin Âli Pasha, as one of the most influential Ottoman statesmen, who favoured a French-inspired civil code for the newly established civil courts in 1868. Fuad Pasha was a fervent supporter of keeping the empire an absolute monarchy, rejecting the ideas of being legally bounded or restricted by a constitution or legislature. He often clashed with liberal intellectuals like Namık Kemal, Ziya Pasha and İbrahim Şinasi. (en)
- Le Pacha Mehmet Fuat Keçecizade (le plus souvent orthographié Mehmed Fouad Pacha), né en 1814 à Constantinople (Empire ottoman) et mort en 1868 ou le 12 février 1869 à Nice (France), est un littérateur et homme d’État ottoman. D’une famille de poètes, il commença lui-même par faire des vers, puis étudia la médecine, enfin entra au bureau des Interprètes de la Porte, et étudia les langues étrangères, la diplomatie, l’économie politique. Il fut attaché comme premier secrétaire à l’ambassade de Chekih-Effendi à Londres (1840). Il rapporta d’Espagne, où il occupa un second poste diplomatique (1844), des travaux politiques et des œuvres littéraires. Il fut nommé grand interprète de la Porte (1845), puis grand référendaire du divan (1848). Mehmet Fuad Keçecizade fut l'émissaire de la « Sublime Porte » dans les Principautés danubiennes (alors que s'y déroulait la révolution roumaine de 1848), à Saint-Pétersbourg (pour négocier avec le Tzar russe Nicolas en 1850) et en Égypte (pour négocier avec Ibrahim Pacha en 1852). Il devint ministre des affaires étrangères (1853), membre du conseil des Tanzimat et pacha (1854) à la suite de ses victoires contre les insurgés chrétiens en Épire. Il rentra au ministère des affaires étrangères (1855-60) et se signala dans son administration par la création de phares et de télégraphes et par la répression de violences exercées contre les chrétiens en Syrie. Il prit part en 1856 au Congrès de Paris, puis à la conférence de Paris de 1858, et fut porté au ministère de la guerre qu’il occupa jusqu’à sa mort (1869). Il a publié une Grammaire ottomane (1852), et fit partie de l’Académie des sciences et belles-lettres de Constantinople dès sa fondation (1851). (fr)
- Keçecizade Mehmet Emin Fuat Paşa (17 Januari 1814 – 12 Februari 1869) ialah seorang Menteri Besar dan negarawan. Dikenal sebagai Fuat Pasha Kebir. Putra , penyair terkenal Turki Utsmani dan cucu hakim militer Mustafa Zadah al-Kunawi. Ia menjadi Menteri Besar pada masa Sultan Abdülaziz (paman Sultan Abd-ul-Hamid II). Latar belakang pendidikannya ialah kedokteran militer. Ia ditunjuk mengembalikan keamanan di Lebanon setelah terjadi pembantaian berdarah antara kaum Maronit dan Druze, yang kabarnya menimbulkan korban sebanyak 12.000 jiwa, dan kejadian serupa sering berulang di Syam. Fuat Pasha mampu mengembalikan perdamaian ini dalam skala luas sehingga keamanan kembali terpelihara di daerah ini, yang merupakan prestasi gemilang. Ia menjabat Menteri Besar sebanyak 2 kali. Ia meninggal dunia di Nice, Prancis, saat berobat untuk penyembuhan penyakit jantung.
* l
*
* s (in)
- Keçecizade Mehmed Fu'ād Pascià (Istanbul, 1815 – Nizza, 12 febbraio 1869) è stato un politico ottomano. Medico e dragomanno, fu ministro degli Esteri dell'Impero ottomano nel 1852, nel 1855, nel 1858, nel 1861 e nel 1867. Fu inoltre gran visir dal 1861 al gennaio 1883 e dal giugno 1866 al 1866. Nel 1856 ottenne dal sultano la dichiarazione d'uguaglianza di tutti i sudditi dell'impero indipendentemente dalla religione. Massone, fu membro della Gran loggia dei liberi e accettati muratori di Turchia. (it)
- メフメト・フアト・パシャ（トルコ語: Mehmet Fuat Paşa, 1815年 - 1869年）はオスマン帝国における「タンジマート（恩恵改革）の時代」の政治家、外交官。 (ja)
- Mehmed Fuad Pasha, född 1814, död 1869, var en turkisk politiker. Fuad pascha var son till poeten , ägnade han sig först åt medicinska studier. 1836 inträdde Fuad Pasha på den diplomatiska banan och tjänstgjorde som legationssekreterare i London, blev 1848 generalkommissarie i Donaufurstendömena och utförde förtjänstfullt olika diplomatiska uppdrag samt blev 1852 utrikesminister men tvingades redan 1853 dra sig tillbaka, sedan han råkat få den ryske kejsaren emot sig till följd av en broschyr, La vérité sur la question de lieux saint, där han förklarat sin mening om Rysslands anspråk på de heliga orterna. Efter att ha deltagit i Krimkriget övertog han 1858 utrikesministerposten, var 1861-66 storvesir men föll sistnämnda år i onåd. Redan 1867 var Fuad Pasha åter utrikesminister, och åtföljde sultanen på dennes västeuropeiska resa. Fuad ansågs företräda en brittiskvänlig politik och har i synnerhet blivit uppmärksammad för sitt verkningsfulla uppklarande av förhållandena i Syrien efter massakrerna på de kristna 1860. Han framträdde även som poet och författare av en turkisk grammatik. (sv)
- Кечеджизаде Мехмед Эмин Фуад Паша (тур. Keçecizade Mehmet Emin Fuat Paşa; 1814, Стамбул — 1869, Ницца) — османский государственный деятель и писатель, великий визирь. Сын поэта Кечеджизаде Иззета Моллы. (ru)
- 科切吉札德·穆罕默德·福阿德帕夏（土耳其語：Keçecizade Mehmet Fuat Paşa，1814年－1868年2月12日）是鄂圖曼帝國的总理大臣，是一名改革派官员，主张学习欧洲的现代化以及加大国家的对外开放。 (zh)
- Кечеджізаде Мехмед Емін Фуад-паша (тур. Keçecizade Mehmet Emin Fuat Paşa; 1814, Стамбул, Османська імперія — 1869, Ніцца, Франція) — османський державний діяч і письменник, великий візир. Син поета . (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Keçecizade Mehmet Fuat Pascha (osmanisch محمد فؤاد پاشا Mehmed Fuad Paşa; * 17. Januar 1815 in Konstantinopel, heute Istanbul; † 12. Februar 1869 in Nizza) war ein osmanischer Staatsmann. (de)
- Keçecizade Mehmed Fu'ād Pascià (Istanbul, 1815 – Nizza, 12 febbraio 1869) è stato un politico ottomano. Medico e dragomanno, fu ministro degli Esteri dell'Impero ottomano nel 1852, nel 1855, nel 1858, nel 1861 e nel 1867. Fu inoltre gran visir dal 1861 al gennaio 1883 e dal giugno 1866 al 1866. Nel 1856 ottenne dal sultano la dichiarazione d'uguaglianza di tutti i sudditi dell'impero indipendentemente dalla religione. Massone, fu membro della Gran loggia dei liberi e accettati muratori di Turchia. (it)
- メフメト・フアト・パシャ（トルコ語: Mehmet Fuat Paşa, 1815年 - 1869年）はオスマン帝国における「タンジマート（恩恵改革）の時代」の政治家、外交官。 (ja)
- Кечеджизаде Мехмед Эмин Фуад Паша (тур. Keçecizade Mehmet Emin Fuat Paşa; 1814, Стамбул — 1869, Ницца) — османский государственный деятель и писатель, великий визирь. Сын поэта Кечеджизаде Иззета Моллы. (ru)
- 科切吉札德·穆罕默德·福阿德帕夏（土耳其語：Keçecizade Mehmet Fuat Paşa，1814年－1868年2月12日）是鄂圖曼帝國的总理大臣，是一名改革派官员，主张学习欧洲的现代化以及加大国家的对外开放。 (zh)
- Кечеджізаде Мехмед Емін Фуад-паша (тур. Keçecizade Mehmet Emin Fuat Paşa; 1814, Стамбул, Османська імперія — 1869, Ніцца, Франція) — османський державний діяч і письменник, великий візир. Син поета . (uk)
- فؤاد باشا أو محمد فؤاد باشا (بالتركية Keçecizade Mehmet Fuat Pasha) ولد في مدينة إسطنبول عام 1814م وتوفي في مدينة نيس الفرنسية عام 1869م، وكان رجل عسكري وسياسي في الدولة العثمانية، عرف بقيادته للجيوش العثمانية خلال حرب القرم وبإصلاح التنظيمات العثمانية. خلال حرب القرم كلف بقيادة القوات على الحدود اليونانية حيث اشتهر بشجاعته. وكان المندوب التركي في معاهدة باريس في عام 1856م، وفي عام 1860م كلف بمهمة في سوريا، كما شغل منصب وزير عدة مرات، وكذلك منصب وزير الحرب، ولقد رافق السلطان عبد العزيز الأول في رحلته إلى مصر وأوروبا. كتب إلى السلطان عبد العزيز من باريس يقول: (ar)
- Keçecizade Mehmet Emin Fuat Paşa (Istanbul, Imperi Otomà, 1815 - Niça, 12 de febrer de 1869) fou un gran visir otomà fill del poeta . Estudiava teologia, però ho va deixar per dedicar-se a la medicina; el 1834 va anar tres anys a Trípoli de Líbia com a metge militar però pel seu coneixement del francès va obtenir un lloc diplomàtic el 1837. Fou protegit de Koca Mustafa Reşid Paşa. El 1868, malalt, es va anar a tractar a Itàlia i va morir a Niça el 12 de febrer de 1869. Fou enterrat a Istanbul. (ca)
- Keçecizade Mehmet Fuat Pasha, también conocido como Fuad Pasha (1814-1869), fue un estadista turco conocido por su liderazgo durante la guerra de Crimea y el fomento de la occidentalización en el Imperio otomano. Era hijo de un descacado poeta otomano, . Se educó en la escuela médica y entró en el ejército como cirujano militar. Alrededor de 1836 pasó a ser funcionario como oficial en el Ministerio de Exteriores. (es)
- Mehmed Fuad Pasha (1814 – February 12, 1869), sometimes known as Keçecizade Mehmed Fuad Pasha and commonly known as Fuad Pasha, was an Ottoman administrator and statesman, who is known for his prominent role in the Tanzimat reforms of the mid-19th-century Ottoman Empire, as well as his leadership during the 1860 Mount Lebanon civil war in Syria. He represented a modern Ottoman era, given his openness to European-style modernization as well as the reforms he helped to enact. (en)
- Le Pacha Mehmet Fuat Keçecizade (le plus souvent orthographié Mehmed Fouad Pacha), né en 1814 à Constantinople (Empire ottoman) et mort en 1868 ou le 12 février 1869 à Nice (France), est un littérateur et homme d’État ottoman. Il a publié une Grammaire ottomane (1852), et fit partie de l’Académie des sciences et belles-lettres de Constantinople dès sa fondation (1851). (fr)
- Keçecizade Mehmet Emin Fuat Paşa (17 Januari 1814 – 12 Februari 1869) ialah seorang Menteri Besar dan negarawan. Dikenal sebagai Fuat Pasha Kebir. Putra , penyair terkenal Turki Utsmani dan cucu hakim militer Mustafa Zadah al-Kunawi. Ia menjadi Menteri Besar pada masa Sultan Abdülaziz (paman Sultan Abd-ul-Hamid II). Latar belakang pendidikannya ialah kedokteran militer. Ia ditunjuk mengembalikan keamanan di Lebanon setelah terjadi pembantaian berdarah antara kaum Maronit dan Druze, yang kabarnya menimbulkan korban sebanyak 12.000 jiwa, dan kejadian serupa sering berulang di Syam. Fuat Pasha mampu mengembalikan perdamaian ini dalam skala luas sehingga keamanan kembali terpelihara di daerah ini, yang merupakan prestasi gemilang. Ia menjabat Menteri Besar sebanyak 2 kali. Ia meninggal dunia d (in)
- Mehmed Fuad Pasha, född 1814, död 1869, var en turkisk politiker. Fuad pascha var son till poeten , ägnade han sig först åt medicinska studier. 1836 inträdde Fuad Pasha på den diplomatiska banan och tjänstgjorde som legationssekreterare i London, blev 1848 generalkommissarie i Donaufurstendömena och utförde förtjänstfullt olika diplomatiska uppdrag samt blev 1852 utrikesminister men tvingades redan 1853 dra sig tillbaka, sedan han råkat få den ryske kejsaren emot sig till följd av en broschyr, La vérité sur la question de lieux saint, där han förklarat sin mening om Rysslands anspråk på de heliga orterna. Efter att ha deltagit i Krimkriget övertog han 1858 utrikesministerposten, var 1861-66 storvesir men föll sistnämnda år i onåd. Redan 1867 var Fuad Pasha åter utrikesminister, och åtföljd (sv)
|
