| dbo:abstract
|
- Ibrahim Paixà (àrab: إبراهيم محمد علي باشا, Ibrāhīm Muḥammad Alī Bāxā) (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte. Els rumors deien que en realitat era el seu fill adoptiu, ja que quan Muhàmmad Alí es va casar amb la seva mare Amina, que s'havia divorciat del seu primer marit Tourmatzis poc abans del nou matrimoni (1787), aquesta tenia ja un fill nascut el 1786, suposició reforçada per la preferència que Muhàmmad Alí va demostrar sempre pel seu altre fill (que va morir el 28 de setembre del 1816) i el fet que aquest va mantenir una constant rivalitat amb Ibrahim. No obstant això, a les fonts oficials Ibrahim figura com nascut el 1789, la qual cosa garantiria que era fill de Muhàmmad Alí. Muhàmmad Alí va fer venir als seus fills Ibrahim i Tusun a Egipte el 1805; el 1806 Ibrahim fou enviat com a ostatge a la Porta en garantia del tribut promès per Muhàmmad Alí, però el govern otomà el va retornar el 1807 després que la flota anglesa hagués abandonat Alexandria, i tot seguit va rebre el títol de defterdar. El 1809 Muhàmmad Alí va fer anar a Egipte a la seva dona i els fills més petits (Ismaïl Paixà i dues germanes). Després de la matança de mamelucs a la fortalesa del Caire (1 de març de 1811) Muhàmmad Alí va enviar a Ibrahim a l'Alt Egipte, per expulsar als mamelucs que restaven cap a Núbia entre els quals el principal era Ibrahim Bey. Va sotmetre també als beduïns i va restablir el domini egipci a la regió. Les terres iltizams i wakfs foren confiscades; el cadastre de terres fou acabat el 1812. Ibrahim va governar l'Alt Egipte entre 1811 i 1816 i en aquest temps va rebre de la Porta el títol de paixà. El 1816 el seu pare el va enviar a Aràbia per lluitar contra els wahhabites que el seu germà Tusun entre 1811 i 1813 i el mateix Muhàmmad Alí del 1813 al 1815. Ibrahim va marxar a Aràbia i va obtenir diversos èxits i el 1818 va ocupar Dariyya que fou finalment destruïda. Abd-Al·lah ibn Saüd i els seus parents foren enviats presoners a Egipte. Va retornar al Caire el desembre de 1819 i el 1820 el sultà otomà el va nomenar governador de Jiddah. Entre 1820 i 1821 el seu germà petit Ismaïl Paixà va conquerir Núbia i Sennar i un cos militar egipci va arribar fins al Kordofan en una expedició destinada principalment a capturar esclaus i a obrir antigues mines d'or per finançar l'exèrcit. El 1821 Ibrahim Paixà fou enviat al Sennar per reunir als esclaus que havien de ser enviats a Egipte, però es va posar malalt de disenteria i va retornar al Caire el començament del 1822 En els anys següents va participar en la formació del nou exèrcit egipci, encarregada al militar francès , conegut com a . El 16 de gener de 1824 el sultà otomà va encomanar a Muhàmmad Alí la reconquesta de Morea que estava en mans de rebels grecs. Muhammad va enviar el seu fill Ibrahim amb forces militars organitzades segons el model francès dissenyat per Seves. El 19 de juliol de 1824, la flota més gran vista al Mediterrani des que Napoleó va envair Egipte el 1798 va sortir d'Alexandria, formada per 54 vaixells de guerra i 400 transports que transportaven 14.000 infants entrenats per França, 2.000 cavallers i uns 150 canons i 500 artillers. Ibrahim Pasha va desembarcar a Methoni el 24 de febrer de 1825, i un mes després es va unir al seu exèrcit de 10.000 infants i 1.000 de cavalleria. Els grecs no esperaven un desembarcament a l'hivern i foren agafats per sorpresa. El seu equipament era bo i es va apoderar fàcilment de Navarino i Tripolitza, quedant quasi tota la península sota el seu control. El febrer del 1826 va fins a l'abril en què la va ocupar. La Porta va refusar la intervenció de les gran potències amb el suport de Muhàmmad Alí, i llavors les flotes de Rússia, Gran Bretanya i França es van presentar al Peloponès i van destruir la flota otomana-egípcia a la Batalla de Navarino el 20 d'octubre de 1827. L'almirall britànic Codrington es va presentar amb una flota a Alexandria i va forçar a Muhàmmad Alí a cridar al seu fill i les seves tropes. Ibrahim va desembarcar a Alexandria el 10 d'octubre de 1810. El 1831 Muhàmmad Alí li va encarregar la campanya de Síria. L'1 de novembre es va presentar amb les seves forces a Palestina i va derrotar les forces locals dels paixes de Trípoli del Líban i d'Alep, a la zona de la plana de Zara al sud d'Homs; després d'un setge de sis meses va obligar a rendir-se a la ciutat d'Acre (27 de maig de 1832). Amb dues victòries successives a la rodalia d'Homs, sobre destacaments de l'exèrcit otomà dirigits per Muhammad Paixà, governador d'Alep, els dies 8 i 9 de juliol, va avançar per tota Síria; va derrotar el gros de l'exèrcit otomà dirigit per Husayn Paixà al pas de Baylan a Alexandreta (29 de juliol) i va avançar per Cilícia; va derrotar l'exèrcit de reserva otomà dirigit per Rashid Paixà a Konya (21 de desembre de 1832) i va dominar tot el sud d'Anatòlia oriental. La superioritat del seu exèrcit ben entrenat i equipat, seguint el model europeu, sobre l'exèrcit otomà, era notable. Ibrahim també es va mostrar un hàbil polític atraient a tots els sirians sota la bandera de l'alliberament del jou turc, i obtenint el suport de l'emir libanès . Les forces d'Ibrahim van arribar fins a Kutahiya, on, sota pressió de les potències, es va signar un tractat pel qual l'Imperi Otomà cedia a Muhàmmad Alí els territoris de Palestina, Síria, Líban i Adana (Cilícia). Ibrahim fou nomenat muhassil d'Adana pel sultà, i el seu pare el va nomenar administrador general dels nous territoris. Llavors es va intentar imposar una administració centralitzada a imitació de la que regia a Egipte, cosa que va provocar el descontentament de les poblacions variades de Palestina, Líban i Síria. Van esclatar algunes revoltes poc importants, que es van incrementar quan es va decidir el reclutament forçós i la confiscació de l'armament privat. La millora de l'estatus dels cristians va molestar a drusos i musulmans; els maronites foren utilitzats per reprimir una revolta dels drusos al Hauran (1838) cosa que va provocar efectes desastrosos en la convivència de les dues comunitats durant les següents dues dècades. La guerra contra Turquia es va reprendre el 1839. El 24 de juny de 1839 Ibrahim va derrotar decisivament a l'exèrcit otomà dirigit per Hàfidh Paixà, a Nizib a l'oest de Biredjik. La flota otomana, manada per Fewzi Paixà, es va passar als egipcis. Llavors van intervenir les potències europees i es van iniciar negociacions que van portar al Tractat de Londres de 15 de juliol de 1840, que exigia l'evacuació egípcia de Síria i Cilícia fins a Acre. Muhàmmad Alí esperava el suport de França i va rebutjar la petició; les flotes aliades van iniciar el bloqueig de la costa siriana i egípcia, i França no va fer cap pas. Tropes aliades van desembarcar al Líban; l'almirall britànic Napier va conquerir Acre i va iniciar negociacions a Alexandria. Muhàmmad Alí va haver d'acceptar evacuar Síria (22 de novembre de 1840). El 29 de desembre de 1840 Ibrahim va sortir de Damasc amb les seves forces i passant per Gaza va entrar a Egipte (una part de l'exèrcit manat per Sulayman Paixà fou enviat per mar des d'Àqaba). En els anys següents es va ocupar de tasques administratives a Egipte i va fer diversos viatges a Europa. El 2 de setembre de 1848, quan el seu pare fou afectat de senilitat, va assolir el govern d'Egipte, per un firman del sultà. Va morir el 10 de novembre de 1848, i el seu pare va tornar a ser posat al front del govern fins al 2 d'agost de 1849 quan va morir i el va succeir Abbas Hilmi I Paixà, nebot d'Ibrahim. Pel seu fill Ismaïl Paixà fou ancestre directe de la casa de kedivs i després sultans i reis d'Egipte. (ca)
- Ibráhím paša (1789 Nusretli, Osmanská říše – 10. listopadu 1848 Káhira) byl úspěšný osmansko-egyptský generál a krátce faktický panovník Egypta. Bojoval v osmansko-saúdské válce, v řecké revoluci, dobyl Sýrii a poté byl až do roku 1841 válim (guvernérem) osmanských provincií v Levantě (Akko, Damašek, Tripolis a Aleppo). Když jeho otec Muhammad Alí v roce 1848 duševně onemocněl, byl na krátkou dobu dědičným valím a faktickým vládcem osmanské provincie Egypt, zahrnující i dnešní Súdán. Zemřel v listopadu 1848 ještě před svým otcem. (cs)
- إبراهيم باشا بن محمد علي باشا بن إبراهيم آغا (1789 - 10 نوفمبر 1848)، الابن الأكبر لوالي مصر محمد علي باشا. نصب كقائم على العرش نيابة عن أبيه من 2 مارس حتى 10 نوفمبر 1848م. قاد حملة عسكرية ضخمة على وسط الجزيرة العربية وقضى على الدولة السعودية الأولى. ثم عُيِّن قائدًا للجيش ضد ثورة اليونانيين الذين خرجوا على الدولة العثمانية للظفر بالاستقلال، فانتزع معاقلهم وأخمد ثورتهم التي ظلت من 1825م ولغاية 1828م، ولكن نزول الجنود الفرنسيين بالمورة أجبره على الجلاء عن اليونان. وحين طمع محمد علي في ممتلكات السلطنة العثمانية بالشام أرسله مع جيش قوي ففتح فلسطين والشام وعبر جبال طوروس حتى وصل إلى «كوتاهيه» وذلك بعامي 1832م و 1833م، وحينما تجدد القتال عام 1839م بين المصريين والأتراك انتصر وهزمهم هزيمة ساحقة في معركة نسيب الفاصلة والتي وقعت في يونيو 1839م وغنم أسلحة كثيرة من العثمانيين، ولكن الدول الأوروبية حرمته من فتوحه وأجبرته على الجلاء عن جميع الجهات التي كان قد فتحها. (ar)
- Ο Ιμπραήμ Πασάς (إبراهيم باشا στα αραβικά, Καβάλα ή Νικηφόρος Δράμας,4 Μαρτίου 1789 - 10 Νοεμβρίου 1848) ήταν βαλής και μη αναγνωρισμένος Χεδίβης της Αιγύπτου και στρατιωτικός. (el)
- Ibrahim Pascha al Wali (arabisch إبراهيم باشا) (* 1789 in Nusretli, Osmanisches Reich; † 10. November 1848 in Kairo) kämpfte als osmanisch-ägyptischer General im Osmanisch-saudischen Krieg, in der Griechischen Revolution, eroberte Syrien und war daraufhin bis 1841 Wali (Gouverneur) der osmanischen Provinzen in der Levante (Akkon, Damaskus, Tripolis und Aleppo). Als sein Vater Muhammad Ali 1848 zunehmend in geistige Umnachtung verfiel, war er für kurze Zeit erblicher Wali der osmanischen Provinz Ägypten. Er starb am 10. November 1848 noch vor seinem Vater. (de)
- Ibrahim bajá (1789 - 10 de noviembre de 1848) fue un militar y valí de Egipto (julio-noviembre de 1848). Como General de los Ejércitos Egipcios fue el artífice de la mayor parte de las victoriosas campañas que se llevaron a cabo bajo el gobierno de su padre, el valí Mehmet Alí. (es)
- Ibrahim Paxa (turkieraz: Kavalalı İbrahim Paşa; Kavala, Errumelia, 1789 - Kairo, 1848ko azaroaren 10a) Egiptoko wali edo erregeordea, Otomandar Inperioaren barnean. Mehmet Ali Egiptoko wali ospetsuaren semea zen. Wahhabiten aurka borrokatu zen 1816-1819 urteetan. Greziarren aurka borrokatu ziren oste otomandarren buru izan zuen 1824-1828 urteetan, baina garaipen batzuen ondoren (Navarino, 1825; , 1826) Egiptora jo behar izan zuen berriro 1828an, armada frantses, britainiar eta errusiarrei ezin aurre emanik zegoelako. 1832. urtean, Egiptoko osteak gidatu zituen Turkiaren aurkako lehen gerran; Konstantinopoliserako bidean abiatu zen Palestinan barrena eta sultan otomandarra menderatu zuen (1832). Egiptoren mende geratu zen Siria kanpaina haren ondoren . Guduari ekin zioten berriro Turkiako osteek eta Siriako lurretan sartu ziren 1839. urtean. Erabat menderatu zuten Ibrahimen osteek armada turkiarrak . Urtebete geroago, Siria uztera behartu zuten Ibrahim Europako estatu nagusiek . 1848. urtean hartu zuen aitaren lekua, baina berehalakoan hil zen. (eu)
- Ibrahim Pasha (Turkish: Kavalalı İbrahim Paşa; Arabic: إبراهيم باشا Ibrāhīm Bāshā; 1789 – 10 November 1848) was a Turkish and Albanian general in the Egyptian army and the eldest son of Muhammad Ali, the Wāli and unrecognised Khedive of Egypt and Sudan. He served as a general in the Egyptian army that his father established during his reign, taking his first command of Egyptian forces when he was merely a teenager. In the final year of his life, he succeeded his still-living father as ruler of Egypt and Sudan, owing to the latter's ill health. His rule also extended over the other dominions that his father had brought under Egyptian rule, namely Syria, Hejaz, Morea, Thasos, and Crete. Ibrahim pre-deceased his father, dying 10 November 1848, only four months after acceding to the throne. Upon his father's death the following year, the Egyptian throne passed to Ibrahim's nephew (son of Muhammad Ali's second oldest son), Abbas. Ibrahim remains one of the most celebrated members of the Muhammad Ali dynasty, particularly for his impressive military victories, including several crushing defeats of the Ottoman Empire. Among Egyptian historians, Ibrahim, his father Muhammad Ali, and his son Ismail the Magnificent are held in far higher esteem than other rulers from the dynasty, who were largely viewed as indolent and corrupt; this is largely the result of efforts by his grandson Fuad I of Egypt to ensure the positive portrayal of his paternal ancestors in the Royal Archives that he created, which were the primary source for Egyptian history from the 1920s until the 1970s. Today, a statue of Ibrahim occupies a prominent position in Egypt's capital, Cairo. (en)
- Ibrahim Pacha (en arabe : ابراهيم باشا), né en 1789 et mort le 10 novembre 1848, est un généralissime et homme d'État égyptien, fils aîné du vice-roi (al-wāli) d’Égypte Méhémet Ali dont il fut le principal bras armé. Ibrahim a gouverné l’Égypte du 2 mars au 10 novembre 1848. Il est le père d'Ismail, khédive d’Égypte à partir de 1863. Avec l'aide du Français Joseph Anthelme Sève, il introduit la discipline européenne dans l'armée égyptienne. (fr)
- Ibrahim Pasha (bahasa Turki: Kavalalı İbrahim Paşa; bahasa Arab: إبراهيم باشا Ibrāhīm Bāshā; 1789 – 10 November 1848) adalah putra sulung Muhammad Ali, dan Khedive dan . Ia bertugas sebagai jenderal dalam angkatan darat Mesir yang didirikan oleh ayahnya pada masa pemerintahannya. Ia mula-mula mengkomandani pasukan Mesir saat ia masih remaja. (in)
- イブラーヒーム・パシャ（Ibrahim Pasza, 1789年 - 1848年11月10日）は、エジプト、ムハンマド・アリー朝の第2代君主でオスマン帝国のエジプト総督（ワーリー、在任：1848年3月2日 - 11月10日）。非常に優秀な政治家、軍人でエジプトの近代化に多大な貢献をした。
* 1789年、オスマン帝国領（現在のギリシャのマケドニア地方）の都市カヴァラでムハンマド・アリーと正妻アミーナ・ハネムの間に長男として生まれる。
* 1808年、16歳で父親の補佐のためカイロに渡る。
* 1809年、人質としてイスタンブールに送られ、帝国の混迷をみて幻滅する。
* 1810年、エジプトに戻り、財務長官になる。財政基盤の確立に貢献する。
* 1818年、アラビア戦役に従軍。遠征軍の司令官になり、すぐれた軍事的才能を発揮する。第一次サウード王国を攻略、滅亡させる。
* 1832年、（エジプト・トルコ戦争）で活躍。
* 1833年、シリアの統治者となる。近代化政策を敷くが地元の反発を招いた。
* 1839年、を勝利に導く。
* 晩年、ヨーロッパ諸国を歴訪して大歓迎を受ける。
* 1848年、父親の後を継ぐが、11月に病により崩御する。子のイスマーイールは幼いため、甥のアッバース・パシャが後を継いだ。 (ja)
- Ibrāhīm Pascià (Drama, 1789 – Il Cairo, 10 novembre 1848) è stato un generale, politico e sovrano egiziano nel XIX secolo. Ibrāhīm (in arabo: ابراهيم) fu wālī d'Egitto e supremo comandante militare nelle campagne d'Arabia, di Siria e d'Anatolia. Figlio di Mehmet Ali, divenuto chedivè (viceré) d'Egitto, Ibrāhīm governò il paese dal luglio al 10 novembre 1848. Fu il padre di Ismāʿīl. (it)
- 이브라힘 파샤(Kavalalı İbrahim Paşa, 1789년 – 1848년 11월 10일)는 무함마드 알리의 장자로 이집트 속주와 수단의 케디브이자 총독이었다. 그는 아버지가 통치 기반을 마련하는 동안 이집트군에서 복무하며 거의 십대일 때 이집트군 사령관이 되었다. 그의 마지막 생애 동안 그는 살아있던 아버지가 유산으로 물려준 이집트와 수단의 통치권을 계승했다. 그의 통치 지역은 오스만령 시리아, 헤자즈, 모레아, 타소스섬, 크레타섬을 포함하고 있었다. 이브라힘 파샤는 1848년 11월 10일, 아버지보다 일찍 죽었다. 그는 4개월 간 왕으로 재임했다. 1849년 무함마드 알리의 죽음으로 이집트 왕권은 이브라힘의 조카였던 압바스 1세에게 넘어갔다. 이브라힘은 무함마드 알리 왕조에서 그의 뛰어난 군사적 업적으로 칭송받는 인물 중 한 명이다. 그는 오스만 제국을 여러 차례 격파한 것으로도 유명하다. 이집트 역사학자들 사이에서 이브라힘과 그의 아버지 무함마드 알리, 그리고 그의 아들 이스마일 파샤는 어떤 왕조의 다른 지배자들보다 더 뛰어났다고 평가받았다. 이는 이브라힘의 손자 가 1920년부터 1970년까지 이어지는 이집트 역사학의 자료를 제공한 왕립 기록 보관소를 통해 이들의 긍정적인 묘사를 강조했기 때문에 발생한 결과였다. 오늘날 이브라힘의 동상은 수도 카이로의 한복판을 차지하고 있다. (ko)
- Ibrahim Pasja (Kavala, 1789 – Caïro, 10 november 1848) Egyptische generaal, gouverneur van Syrië 1831-1841, paar maanden regent voor Mohammed Ali in 1848. Ibrahim was waarschijnlijk een van de beste 19de-eeuwse Egyptische generaals, met successen in Arabië, Soedan, Griekenland, Turkije, Syrië en Palestina. Hij oefende het Egyptische leger volgens Europees model. Tijdens zijn jaren als heerser van Syrië heeft hij het feodale systeem onderdrukt, maar gebruikte strenge maatregelen om hervormingen er door te krijgen. Volgens Engelse officieren die hem in 1828 zagen was Ibrahim kort, dik en gelittekend door de pokken, een scherp contrast met het beeld dat men nu van hem heeft. (nl)
- Ibrahim Pasza, arab. ابراهيم باشا (ur. w 1789 w Kawali, zm. 10 listopada 1848 w Kairze) – jeden z najbardziej znanych generałów w służbie Egiptu. Syn władcy tego kraju, Muhammada Alego. Najprawdopodobniej został adoptowany. Od 2 marca 1848 do swej śmierci w listopadzie tego samego roku sprawował regencyjne rządy w państwie jako wāli (gubernator). (pl)
- Ibrahim Pascha, född 1789 i Osmanska Makedonien, död 10 november 1848 i Kairo, var en egyptisk fältherre, son eller adoptivson till Muhammed Ali. Han fick 1816 av Muhammed Ali befälet i kriget mot saudierna på Arabiska halvön och besegrade dem fullständigt, varefter han belönades med paschalikatet över de heliga orterna. Under det grekiska frihetskriget sändes han 1824 med en stark egyptisk här och flotta till turkarnas hjälp. Återkommen till Egypten 1828, fortsatte han med mycket energi, understödd av franska officerare, det redan tidigare påbörjade arbetet med de egyptiska stridskrafternas ombildning efter europeiskt mönster. Då Muhammed Ali 1831 angrep Syrien, fick Ibrahim åter överbefälet, stormade S:t Jean d'Acre 1832 och slog samma år turkarna i flera drabbningar och tvang dem i freden (i Kutaia i maj 1833) Syrien och Adana. Som guvernör i Syrien regerade Ibrahim Pascha hårdhänt under ständig kamp med av turkarna underblåsta upprorsförsök. I det nya kriget med sultanen 1839 vann Ibrahim sin mest lysande seger, då han 24 juni vid fullständigt besegrade den fientliga armén. Men stormakternas diplomatiska och militära ingripande ryckte segerns frukter ur hans händer, och sedan Muhammed Ali 1840 underkastat sig, måste han utrymma det av en engelsk-österrikisk eskader hårt ansatta Syrien. Ibrahim pascha drog sig nu från statsärendena och ägnade sig åt skötseln av sina gods; 1845-46 företog han en resa till Europa. Då Muhammed Alis själskrafter avtog, övertog Ibrahim regeringen och fick i juli 1848 i Konstantinopel bekräftelse på ståthållarskapet, men dog kort därefter. En av hans söner var Ismail Pascha. (sv)
- Ibraim Paxá (em turco: Kavalalı İbrahim Paşa; em árabe: إبراهيم باشا; Cavala ou , Drama, 1789 – Cairo, 10 de novembro de 1848) foi um general do Egito, filho de Mehmet Ali, que serviu como regente do seu pai de julho a 10 de novembro de 1848. (pt)
- Ибрагим-паша (1789, Румелия — 10 ноября 1848, Каир) — губернатор Каира в 1805—1806 годах и Верхнего Египта в 1812—1816 годах, Джидды и Хиджаза в 1817—1840 годах, Дамаска в 1832—1840 годах и Мореи в 1825—1828 годах, 2-й паша Египта 15 апреля — 10 ноября 1848 года. Приёмный сын, соправитель и преемник Мухаммеда Али. (ru)
- Ібрагі́м-паша́ (1789, Кавала — 10 листопада 1848, Каїр) — єгипетський полководець і державний діяч, паша Єгипту, син Мухаммеда Алі. Брав участь у створенні єгипетської армії і флоту та проведенні економічних реформ батька. У 1807–1812 роках був дефтердаром (головою фінансового відомства), в 1812–1816 роках губернатором Верхнього Єгипту. У 1816–1841 — командувач єгипетською армією. Здобув популярність після перемоги над ваххабітами в Аравії (1816–1818). У 1824–1827 роках командував єгипетськими військами, що брали участь у боротьбі проти грецької національно-визвольної революції 1821–1829 роках. Стояв на чолі єгипетських військ, отримавши перемогу над турецькими арміями під час єгипетсько-турецької війни 1831–1833 рр. З 1847 р. фактичний правитель Єгипту. З червня 1848 р. наслідний паша Єгипту. (uk)
- 易卜拉欣帕夏（阿拉伯語：إبراهيم باشا、英語：Ibrahim Pasha，1789年－1848年11月10日）是十九世紀埃及的一位將軍，他是穆罕默德·阿里的兒子，在1848年7月至11月作為攝政王領導國家。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Ibráhím paša (1789 Nusretli, Osmanská říše – 10. listopadu 1848 Káhira) byl úspěšný osmansko-egyptský generál a krátce faktický panovník Egypta. Bojoval v osmansko-saúdské válce, v řecké revoluci, dobyl Sýrii a poté byl až do roku 1841 válim (guvernérem) osmanských provincií v Levantě (Akko, Damašek, Tripolis a Aleppo). Když jeho otec Muhammad Alí v roce 1848 duševně onemocněl, byl na krátkou dobu dědičným valím a faktickým vládcem osmanské provincie Egypt, zahrnující i dnešní Súdán. Zemřel v listopadu 1848 ještě před svým otcem. (cs)
- Ο Ιμπραήμ Πασάς (إبراهيم باشا στα αραβικά, Καβάλα ή Νικηφόρος Δράμας,4 Μαρτίου 1789 - 10 Νοεμβρίου 1848) ήταν βαλής και μη αναγνωρισμένος Χεδίβης της Αιγύπτου και στρατιωτικός. (el)
- Ibrahim Pascha al Wali (arabisch إبراهيم باشا) (* 1789 in Nusretli, Osmanisches Reich; † 10. November 1848 in Kairo) kämpfte als osmanisch-ägyptischer General im Osmanisch-saudischen Krieg, in der Griechischen Revolution, eroberte Syrien und war daraufhin bis 1841 Wali (Gouverneur) der osmanischen Provinzen in der Levante (Akkon, Damaskus, Tripolis und Aleppo). Als sein Vater Muhammad Ali 1848 zunehmend in geistige Umnachtung verfiel, war er für kurze Zeit erblicher Wali der osmanischen Provinz Ägypten. Er starb am 10. November 1848 noch vor seinem Vater. (de)
- Ibrahim bajá (1789 - 10 de noviembre de 1848) fue un militar y valí de Egipto (julio-noviembre de 1848). Como General de los Ejércitos Egipcios fue el artífice de la mayor parte de las victoriosas campañas que se llevaron a cabo bajo el gobierno de su padre, el valí Mehmet Alí. (es)
- Ibrahim Pacha (en arabe : ابراهيم باشا), né en 1789 et mort le 10 novembre 1848, est un généralissime et homme d'État égyptien, fils aîné du vice-roi (al-wāli) d’Égypte Méhémet Ali dont il fut le principal bras armé. Ibrahim a gouverné l’Égypte du 2 mars au 10 novembre 1848. Il est le père d'Ismail, khédive d’Égypte à partir de 1863. Avec l'aide du Français Joseph Anthelme Sève, il introduit la discipline européenne dans l'armée égyptienne. (fr)
- Ibrahim Pasha (bahasa Turki: Kavalalı İbrahim Paşa; bahasa Arab: إبراهيم باشا Ibrāhīm Bāshā; 1789 – 10 November 1848) adalah putra sulung Muhammad Ali, dan Khedive dan . Ia bertugas sebagai jenderal dalam angkatan darat Mesir yang didirikan oleh ayahnya pada masa pemerintahannya. Ia mula-mula mengkomandani pasukan Mesir saat ia masih remaja. (in)
- イブラーヒーム・パシャ（Ibrahim Pasza, 1789年 - 1848年11月10日）は、エジプト、ムハンマド・アリー朝の第2代君主でオスマン帝国のエジプト総督（ワーリー、在任：1848年3月2日 - 11月10日）。非常に優秀な政治家、軍人でエジプトの近代化に多大な貢献をした。
* 1789年、オスマン帝国領（現在のギリシャのマケドニア地方）の都市カヴァラでムハンマド・アリーと正妻アミーナ・ハネムの間に長男として生まれる。
* 1808年、16歳で父親の補佐のためカイロに渡る。
* 1809年、人質としてイスタンブールに送られ、帝国の混迷をみて幻滅する。
* 1810年、エジプトに戻り、財務長官になる。財政基盤の確立に貢献する。
* 1818年、アラビア戦役に従軍。遠征軍の司令官になり、すぐれた軍事的才能を発揮する。第一次サウード王国を攻略、滅亡させる。
* 1832年、（エジプト・トルコ戦争）で活躍。
* 1833年、シリアの統治者となる。近代化政策を敷くが地元の反発を招いた。
* 1839年、を勝利に導く。
* 晩年、ヨーロッパ諸国を歴訪して大歓迎を受ける。
* 1848年、父親の後を継ぐが、11月に病により崩御する。子のイスマーイールは幼いため、甥のアッバース・パシャが後を継いだ。 (ja)
- Ibrāhīm Pascià (Drama, 1789 – Il Cairo, 10 novembre 1848) è stato un generale, politico e sovrano egiziano nel XIX secolo. Ibrāhīm (in arabo: ابراهيم) fu wālī d'Egitto e supremo comandante militare nelle campagne d'Arabia, di Siria e d'Anatolia. Figlio di Mehmet Ali, divenuto chedivè (viceré) d'Egitto, Ibrāhīm governò il paese dal luglio al 10 novembre 1848. Fu il padre di Ismāʿīl. (it)
- Ibrahim Pasza, arab. ابراهيم باشا (ur. w 1789 w Kawali, zm. 10 listopada 1848 w Kairze) – jeden z najbardziej znanych generałów w służbie Egiptu. Syn władcy tego kraju, Muhammada Alego. Najprawdopodobniej został adoptowany. Od 2 marca 1848 do swej śmierci w listopadzie tego samego roku sprawował regencyjne rządy w państwie jako wāli (gubernator). (pl)
- Ibraim Paxá (em turco: Kavalalı İbrahim Paşa; em árabe: إبراهيم باشا; Cavala ou , Drama, 1789 – Cairo, 10 de novembro de 1848) foi um general do Egito, filho de Mehmet Ali, que serviu como regente do seu pai de julho a 10 de novembro de 1848. (pt)
- Ибрагим-паша (1789, Румелия — 10 ноября 1848, Каир) — губернатор Каира в 1805—1806 годах и Верхнего Египта в 1812—1816 годах, Джидды и Хиджаза в 1817—1840 годах, Дамаска в 1832—1840 годах и Мореи в 1825—1828 годах, 2-й паша Египта 15 апреля — 10 ноября 1848 года. Приёмный сын, соправитель и преемник Мухаммеда Али. (ru)
- 易卜拉欣帕夏（阿拉伯語：إبراهيم باشا、英語：Ibrahim Pasha，1789年－1848年11月10日）是十九世紀埃及的一位將軍，他是穆罕默德·阿里的兒子，在1848年7月至11月作為攝政王領導國家。 (zh)
- إبراهيم باشا بن محمد علي باشا بن إبراهيم آغا (1789 - 10 نوفمبر 1848)، الابن الأكبر لوالي مصر محمد علي باشا. نصب كقائم على العرش نيابة عن أبيه من 2 مارس حتى 10 نوفمبر 1848م. قاد حملة عسكرية ضخمة على وسط الجزيرة العربية وقضى على الدولة السعودية الأولى. ثم عُيِّن قائدًا للجيش ضد ثورة اليونانيين الذين خرجوا على الدولة العثمانية للظفر بالاستقلال، فانتزع معاقلهم وأخمد ثورتهم التي ظلت من 1825م ولغاية 1828م، ولكن نزول الجنود الفرنسيين بالمورة أجبره على الجلاء عن اليونان. وحين طمع محمد علي في ممتلكات السلطنة العثمانية بالشام أرسله مع جيش قوي ففتح فلسطين والشام وعبر جبال طوروس حتى وصل إلى «كوتاهيه» وذلك بعامي 1832م و 1833م، وحينما تجدد القتال عام 1839م بين المصريين والأتراك انتصر وهزمهم هزيمة ساحقة في معركة نسيب الفاصلة والتي وقعت في يونيو 1839م وغنم أسلحة كثيرة من العثمانيين، ولكن الدول الأوروبية ح (ar)
- Ibrahim Paixà (àrab: إبراهيم محمد علي باشا, Ibrāhīm Muḥammad Alī Bāxā) (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte. Els rumors deien que en realitat era el seu fill adoptiu, ja que quan Muhàmmad Alí es va casar amb la seva mare Amina, que s'havia divorciat del seu primer marit Tourmatzis poc abans del nou matrimoni (1787), aquesta tenia ja un fill nascut el 1786, suposició reforçada per la preferència que Muhàmmad Alí va demostrar sempre pel seu altre fill (que va morir el 28 de setembre del 1816) i el fet que aquest va mantenir una constant rivalitat amb Ibrahim. No obstant això, a les fonts oficials Ibrahim figura com nascut el 1789, la qual cosa garantiria que era fill de Muhàmm (ca)
- Ibrahim Pasha (Turkish: Kavalalı İbrahim Paşa; Arabic: إبراهيم باشا Ibrāhīm Bāshā; 1789 – 10 November 1848) was a Turkish and Albanian general in the Egyptian army and the eldest son of Muhammad Ali, the Wāli and unrecognised Khedive of Egypt and Sudan. He served as a general in the Egyptian army that his father established during his reign, taking his first command of Egyptian forces when he was merely a teenager. In the final year of his life, he succeeded his still-living father as ruler of Egypt and Sudan, owing to the latter's ill health. His rule also extended over the other dominions that his father had brought under Egyptian rule, namely Syria, Hejaz, Morea, Thasos, and Crete. Ibrahim pre-deceased his father, dying 10 November 1848, only four months after acceding to the throne. Up (en)
- Ibrahim Paxa (turkieraz: Kavalalı İbrahim Paşa; Kavala, Errumelia, 1789 - Kairo, 1848ko azaroaren 10a) Egiptoko wali edo erregeordea, Otomandar Inperioaren barnean. Mehmet Ali Egiptoko wali ospetsuaren semea zen. Wahhabiten aurka borrokatu zen 1816-1819 urteetan. Greziarren aurka borrokatu ziren oste otomandarren buru izan zuen 1824-1828 urteetan, baina garaipen batzuen ondoren (Navarino, 1825; , 1826) Egiptora jo behar izan zuen berriro 1828an, armada frantses, britainiar eta errusiarrei ezin aurre emanik zegoelako. 1832. urtean, Egiptoko osteak gidatu zituen Turkiaren aurkako lehen gerran; Konstantinopoliserako bidean abiatu zen Palestinan barrena eta sultan otomandarra menderatu zuen (1832). Egiptoren mende geratu zen Siria kanpaina haren ondoren . Guduari ekin zioten berriro T (eu)
- 이브라힘 파샤(Kavalalı İbrahim Paşa, 1789년 – 1848년 11월 10일)는 무함마드 알리의 장자로 이집트 속주와 수단의 케디브이자 총독이었다. 그는 아버지가 통치 기반을 마련하는 동안 이집트군에서 복무하며 거의 십대일 때 이집트군 사령관이 되었다. 그의 마지막 생애 동안 그는 살아있던 아버지가 유산으로 물려준 이집트와 수단의 통치권을 계승했다. 그의 통치 지역은 오스만령 시리아, 헤자즈, 모레아, 타소스섬, 크레타섬을 포함하고 있었다. 이브라힘 파샤는 1848년 11월 10일, 아버지보다 일찍 죽었다. 그는 4개월 간 왕으로 재임했다. 1849년 무함마드 알리의 죽음으로 이집트 왕권은 이브라힘의 조카였던 압바스 1세에게 넘어갔다. (ko)
- Ibrahim Pasja (Kavala, 1789 – Caïro, 10 november 1848) Egyptische generaal, gouverneur van Syrië 1831-1841, paar maanden regent voor Mohammed Ali in 1848. Ibrahim was waarschijnlijk een van de beste 19de-eeuwse Egyptische generaals, met successen in Arabië, Soedan, Griekenland, Turkije, Syrië en Palestina. Hij oefende het Egyptische leger volgens Europees model. Tijdens zijn jaren als heerser van Syrië heeft hij het feodale systeem onderdrukt, maar gebruikte strenge maatregelen om hervormingen er door te krijgen. (nl)
- Ibrahim Pascha, född 1789 i Osmanska Makedonien, död 10 november 1848 i Kairo, var en egyptisk fältherre, son eller adoptivson till Muhammed Ali. Han fick 1816 av Muhammed Ali befälet i kriget mot saudierna på Arabiska halvön och besegrade dem fullständigt, varefter han belönades med paschalikatet över de heliga orterna. Under det grekiska frihetskriget sändes han 1824 med en stark egyptisk här och flotta till turkarnas hjälp. (sv)
- Ібрагі́м-паша́ (1789, Кавала — 10 листопада 1848, Каїр) — єгипетський полководець і державний діяч, паша Єгипту, син Мухаммеда Алі. Брав участь у створенні єгипетської армії і флоту та проведенні економічних реформ батька. У 1807–1812 роках був дефтердаром (головою фінансового відомства), в 1812–1816 роках губернатором Верхнього Єгипту. У 1816–1841 — командувач єгипетською армією. З 1847 р. фактичний правитель Єгипту. З червня 1848 р. наслідний паша Єгипту. (uk)
|
