| dbo:abstract
|
- Es denomina preàmbul, en la forma de dret per la part expositiva que precedeix la normativa d'una constitució, llei o reglament. També pot denominar exposició de motius o fonaments. Encara que no hi ha unanimitat sobre això, hi ha un corrent més o menys majoritària que sosté que el preàmbul no forma part de la norma ni és obligatori, però és d'ús habitual i pot ser utilitzat per a l'anàlisi o interpretació de la norma. La raó de ser del preàmbul o exposició de motius deriva de la necessitat d'evitar l'arbitrarietat en la sanció de les normes i en l'obligació de legislador d'exposar les raons que han portat a la seva sanció i les finalitats d'aquesta. Per la seva naturalesa el preàmbul pren moltes vegades la característica d'un programa a ser realitzat per la norma que el segueix. Tradicionalment s'ha sostingut que el preàmbul no té una validesa normativa pròpiament dita. No és d'obligat compliment, ni els jutges o tribunals han acatar com la resta de l'articulat de la norma. Per aquest motiu, el preàmbul dona una certa flexibilitat al legislador, i li permet exposar punts de vista polítics o conjunturals que en la norma concreta no és possible incloure. La jurisprudència de diferents països ha interpretat de diferent manera l'abast del preàmbul de la Constitució, encara que existeix una tendència a sostenir que, en si mateix, no té valor normatiu. El Tribunal Constitucional d'Espanya va resoldre en fallada del 4 d'octubre de 1990 que «els preàmbuls o exposicions de motius no tenen valor normatiu» i per tant «no poden ser objecte d'un ». Però el va establir en una fallada de 6 d'agost de 1992, en un sentit diferent, que «el Preàmbul fa part integrant de la Constitució», i que si una llei viola les finalitats o principis que s'hi estableixen, aquesta llei és inconstitucional. No obstant això, dir que el preàmbul no té cap validesa no és del tot cert. Després de molts anys de controvèrsia jurídica, la doctrina ha acabat per entendre que el preàmbul és una font interpretativa molt important per poder aplicar una interpretació teleològica de la norma. Això vol dir que si l'òrgan jurisdiccional d'interpretar la llei en el sentit en què el legislador la va dictar, la font més fiable per entendre aquest sentit o finalitat es troba en el mateix preàmbul, ja que és el mateix legislador qui l'ha redactat. (ca)
- Preambule (z lat. preambulus – úvodní, předcházející) je , zpravidla slavnostní, část textu nějakého písemného dokumentu (např. listin, stanov nebo právních předpisů, jako jsou zákony a ústavy), která stanovuje úmysl, záměr, význam či smysl textu následujícího za preambulí. Preambule obsahují obvykle ústavy států. Obsahují jak část historickou, která odkazuje na předešlá státní zřízení a odůvodňuje nynější státní existenci, tak část, která obsahuje základní hodnoty a zásady fungování státu i obecnou definici základních práv a povinností občanů. U právních předpisů je závaznost preambulí sporná, vždy však může sloužit jako výkladová pomůcka. (cs)
- Präambel (von lateinisch praeambulare „vorangehen“; über mittellateinisch praeambulum „Einleitung“) bezeichnet heute eine meist feierliche, in gehobener Sprache abgefasste Erklärung am Anfang einer Urkunde, insbesondere einer Verfassung oder eines völkerrechtlichen Vertrages. So enthalten das deutsche Grundgesetz, die Bundesverfassung der Schweizerischen Eidgenossenschaft sowie der österreichische Staatsvertrag (1955) eine Präambel. Sie dient heutzutage der Darstellung von Motiven, Absichten und Zwecken ihrer Urheber und gibt den jeweiligen Basiskonsens wieder. In Zeiten der Arbeit an einer europäischen Verfassung ist die Erwähnung eines besonderen religiösen Bezuges beziehungsweise einer invocatio dei im Rahmen der Präambel umstritten. (de)
- Se denomina preámbulo, en la forma Derecho, a la parte del derecho expositiva que antecede a la normativa de una constitución, ley o reglamento. También puede denominarse «exposición de motivos» o «considerados». Aunque no existe unanimidad al respecto, existe una corriente más o menos mayoritaria que sostiene que el preámbulo no forma parte de la norma ni es obligatorio, pero es de uso habitual y puede ser utilizado para el análisis o interpretación de la norma. La razón de ser del preámbulo deriva de la necesidad de evitar la arbitrariedad en la sanción de las normas y en la obligación del legislador de exponer las razones que han llevado a su sanción y las finalidades de la misma. Por su naturaleza, el preámbulo toma muchas veces la característica de un programa a ser realizado por la norma que le sigue. Tradicionalmente se ha sostenido que el preámbulo no tiene una validez normativa propiamente dicha. No es de obligado cumplimiento, ni los jueces o tribunales deben acatarlo como el resto del articulado de la norma. Por ese motivo, el preámbulo da una cierta flexibilidad al legislador, y le permite exponer puntos de vista políticos o coyunturales que en la norma concreta no es posible incluir. La jurisprudencia de diferentes países ha interpretado de diferente manera el alcance del preámbulo de la Constitución, aunque existe una tendencia a sostener que, en sí mismo, carece de valor normativo. El Tribunal Constitucional de España resolvió en fallo del 4 de octubre de 1990 que «los preámbulos o exposiciones de motivos carecen de valor normativo» y por tanto «no pueden ser objeto de un recurso de inconstitucionalidad». Pero el Tribunal Constitucional de Colombia estableció en un fallo de 6 de agosto de 1992, en un sentido distinto, que «el preámbulo hace parte integrante de la Constitución», y que si una ley viola los fines o principios allí establecidos, esa ley es inconstitucional. Sin embargo, decir que el preámbulo no tiene ninguna validez no es del todo cierto. Después de muchos años de controversia jurídica, la doctrina ha terminado por entender que el preámbulo es una fuente interpretativa muy importante para poder aplicar una interpretación teleológica de la norma. Esto quiere decir que si el órgano jurisdiccional debe interpretar la ley en el sentido en la que el legislador la dictó, la fuente más fiable para entender ese sentido o finalidad se encuentra en el mismo preámbulo, dado que es el mismo legislador quien lo ha redactado. (es)
- A preamble is an introductory and expressionary statement in a document that explains the document's purpose and underlying philosophy. When applied to the opening paragraphs of a statute, it may recite historical facts pertinent to the subject of the statute. It is distinct from the long title or enacting formula of a law. In parliamentary procedure using Robert's Rules of Order, a preamble consists of "Whereas" clauses that are placed before the resolving clauses in a resolution (formal written motion). However, preambles are not required to be placed in resolutions. According to Robert's Rules of Order, including such background information may not be helpful in passing the resolution. (en)
- Un préambule est une introduction, un exposé préliminaire des motifs qui ont guidé les législateurs dans la rédaction de la Constitution, la loi en question. Le mot désigne particulièrement les premiers paragraphes d'une loi ou autre texte juridique qui exposent des faits historiques ou autres qui se rapportent au sujet en question. Il peut aussi s'agir d'un texte unilatéral (contrat, testament etc.) dont l'utilité est de guider le juge en cas de difficulté interprétation. Les juges, si le texte manque de clarté, peuvent y trouver des éléments d'interprétation de l'intention commune des déclarants ou des signataires. (fr)
- Een preambule of considerans is een (vaak ongenummerde) inleidende tekst op de bepalingen van een contract, wet of verdrag. In de preambule wordt vaak het doel geschetst, een onderliggende filosofie en/of de omstandigheden die hebben geleid tot de wet of het verdrag. De preambule heeft juridische betekenis, soms met verstrekkende gevolgen die door de opstellers niet werden voorzien. (nl)
- Преа́мбула в праве (фр. préambule, от позднелат. praeambulus — идущий впереди чего или кого-либо, предшествующий, ср. лат. preambulo — предшествую) — вводная или вступительная часть нормативного акта. К нормативным актам, имеющим преамбулу, относятся указы, законы, . Обычно в преамбуле в концентрированной форме излагаются цели, задачи и принципы нормативного акта, указываются условия, обстоятельства, мотивы и другие исходные установки, послужившие поводом для его создания. Преамбула является важной частью нормативных актов. В преамбуле также может указываться сфера распространения нормативного акта. Преамбула — вводная часть какого-либо важного акта, международного договора, содержащая указания на обстоятельства, послужившие поводом к изданию соответствующего акта, на его мотивы и цели. Преамбула — вводная или вступительная часть законодательного или иного правового акта, а также декларации или международного договора. Обычно в преамбуле в концентрированной форме излагаются цели и задачи данного акта, условия, обстоятельства и мотивы, послужившие поводом для его принятия. В преамбуле международных актов, как правило, перечисляются государства — стороны данного договора, участники соглашения и т. п. (ru)
- Preâmbulo em termos linguísticos é a parte inicial de um texto, uma fala e um discurso. Em literatura constitucional é uma breve declaração introdutória que afirma os termos gerais dos propósitos e princípios orientadores fundamentais de uma constituição. (pt)
- Preambuła (łac. praeambulum, od praeambulare "iść wcześniej") – wstęp do aktu prawnego, zwykle o istotnym znaczeniu politycznym (umowy międzynarodowe, konstytucje, rzadziej ustawy i akty niższego rzędu), opisujący okoliczności wydania aktu oraz określający cele, jakim powinien on służyć. Przykładem mogą być preambuły do Karty Narodów Zjednoczonych, Powszechnej Deklaracji Praw Człowieka, Konstytucji Rzeczypospolitej Polskiej czy Konstytucji Stanów Zjednoczonych a także do ustawy o języku polskim. (pl)
- En preambel är en inledning, exempelvis till ett lands konstitution, en internationell traktat eller rättsakt från EU, där lagstiftningens syfte framgår. Preambeln innehåller de tolkningsdata som enligt den teleologiska tolkningsmetoden behövs för att kunna tillämpa stadgandet. Ordet kommer från latinets praeambulare, föregå. Regeringskansliets språkvårdare rekommenderar ingress istället för preambel i svensk text. Ytterligare en synonym är beaktandesatser. (sv)
- Преа́мбула (від лат. praeambulare — «те, що передує» та середньо-лат. praeambulum — «введення») — передмова, вступна частина як правило важливого нормативного акту: конституції, закону, декларації, міжнародного договору, постанов та інших важливих актів, у якій роз'яснюється предмет, викладаються обставини та мотиви, що були приводом для видання чи укладення цього документу, його цілі й завдання, а також інші дані загального характеру. Преамбулою також часто зветься ввідна частина великих наукових праць, трактатів, манускриптів, енциклопедичних статей. У музиці подібна ввідна частина зветься прелюдією. (uk)
- 弁言（英語：preamble）是文件中的介紹性及表達性陳述，用於解釋文件的目的及基本理念。用於法規的開頭段落時，弁言可以敘述與法規主題相關的歷史事實。它不同於法律的或。 在使用羅伯特議事規則的議事程序中，弁言由置於決議（正式稱為議案）中解決條款之前的「鑑於」條款組成。然而，並無要求將前言放在決議中。根據羅伯特議事規則，包括此類背景信息可能無助於通過決議。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Präambel (von lateinisch praeambulare „vorangehen“; über mittellateinisch praeambulum „Einleitung“) bezeichnet heute eine meist feierliche, in gehobener Sprache abgefasste Erklärung am Anfang einer Urkunde, insbesondere einer Verfassung oder eines völkerrechtlichen Vertrages. So enthalten das deutsche Grundgesetz, die Bundesverfassung der Schweizerischen Eidgenossenschaft sowie der österreichische Staatsvertrag (1955) eine Präambel. Sie dient heutzutage der Darstellung von Motiven, Absichten und Zwecken ihrer Urheber und gibt den jeweiligen Basiskonsens wieder. In Zeiten der Arbeit an einer europäischen Verfassung ist die Erwähnung eines besonderen religiösen Bezuges beziehungsweise einer invocatio dei im Rahmen der Präambel umstritten. (de)
- Een preambule of considerans is een (vaak ongenummerde) inleidende tekst op de bepalingen van een contract, wet of verdrag. In de preambule wordt vaak het doel geschetst, een onderliggende filosofie en/of de omstandigheden die hebben geleid tot de wet of het verdrag. De preambule heeft juridische betekenis, soms met verstrekkende gevolgen die door de opstellers niet werden voorzien. (nl)
- Preâmbulo em termos linguísticos é a parte inicial de um texto, uma fala e um discurso. Em literatura constitucional é uma breve declaração introdutória que afirma os termos gerais dos propósitos e princípios orientadores fundamentais de uma constituição. (pt)
- Preambuła (łac. praeambulum, od praeambulare "iść wcześniej") – wstęp do aktu prawnego, zwykle o istotnym znaczeniu politycznym (umowy międzynarodowe, konstytucje, rzadziej ustawy i akty niższego rzędu), opisujący okoliczności wydania aktu oraz określający cele, jakim powinien on służyć. Przykładem mogą być preambuły do Karty Narodów Zjednoczonych, Powszechnej Deklaracji Praw Człowieka, Konstytucji Rzeczypospolitej Polskiej czy Konstytucji Stanów Zjednoczonych a także do ustawy o języku polskim. (pl)
- En preambel är en inledning, exempelvis till ett lands konstitution, en internationell traktat eller rättsakt från EU, där lagstiftningens syfte framgår. Preambeln innehåller de tolkningsdata som enligt den teleologiska tolkningsmetoden behövs för att kunna tillämpa stadgandet. Ordet kommer från latinets praeambulare, föregå. Regeringskansliets språkvårdare rekommenderar ingress istället för preambel i svensk text. Ytterligare en synonym är beaktandesatser. (sv)
- 弁言（英語：preamble）是文件中的介紹性及表達性陳述，用於解釋文件的目的及基本理念。用於法規的開頭段落時，弁言可以敘述與法規主題相關的歷史事實。它不同於法律的或。 在使用羅伯特議事規則的議事程序中，弁言由置於決議（正式稱為議案）中解決條款之前的「鑑於」條款組成。然而，並無要求將前言放在決議中。根據羅伯特議事規則，包括此類背景信息可能無助於通過決議。 (zh)
- Es denomina preàmbul, en la forma de dret per la part expositiva que precedeix la normativa d'una constitució, llei o reglament. També pot denominar exposició de motius o fonaments. Encara que no hi ha unanimitat sobre això, hi ha un corrent més o menys majoritària que sosté que el preàmbul no forma part de la norma ni és obligatori, però és d'ús habitual i pot ser utilitzat per a l'anàlisi o interpretació de la norma. (ca)
- Preambule (z lat. preambulus – úvodní, předcházející) je , zpravidla slavnostní, část textu nějakého písemného dokumentu (např. listin, stanov nebo právních předpisů, jako jsou zákony a ústavy), která stanovuje úmysl, záměr, význam či smysl textu následujícího za preambulí. (cs)
- Se denomina preámbulo, en la forma Derecho, a la parte del derecho expositiva que antecede a la normativa de una constitución, ley o reglamento. También puede denominarse «exposición de motivos» o «considerados». Aunque no existe unanimidad al respecto, existe una corriente más o menos mayoritaria que sostiene que el preámbulo no forma parte de la norma ni es obligatorio, pero es de uso habitual y puede ser utilizado para el análisis o interpretación de la norma. (es)
- A preamble is an introductory and expressionary statement in a document that explains the document's purpose and underlying philosophy. When applied to the opening paragraphs of a statute, it may recite historical facts pertinent to the subject of the statute. It is distinct from the long title or enacting formula of a law. (en)
- Un préambule est une introduction, un exposé préliminaire des motifs qui ont guidé les législateurs dans la rédaction de la Constitution, la loi en question. Le mot désigne particulièrement les premiers paragraphes d'une loi ou autre texte juridique qui exposent des faits historiques ou autres qui se rapportent au sujet en question. (fr)
- Преа́мбула в праве (фр. préambule, от позднелат. praeambulus — идущий впереди чего или кого-либо, предшествующий, ср. лат. preambulo — предшествую) — вводная или вступительная часть нормативного акта. К нормативным актам, имеющим преамбулу, относятся указы, законы, . Обычно в преамбуле в концентрированной форме излагаются цели, задачи и принципы нормативного акта, указываются условия, обстоятельства, мотивы и другие исходные установки, послужившие поводом для его создания. Преамбула является важной частью нормативных актов. В преамбуле также может указываться сфера распространения нормативного акта. (ru)
- Преа́мбула (від лат. praeambulare — «те, що передує» та середньо-лат. praeambulum — «введення») — передмова, вступна частина як правило важливого нормативного акту: конституції, закону, декларації, міжнародного договору, постанов та інших важливих актів, у якій роз'яснюється предмет, викладаються обставини та мотиви, що були приводом для видання чи укладення цього документу, його цілі й завдання, а також інші дані загального характеру. Преамбулою також часто зветься ввідна частина великих наукових праць, трактатів, манускриптів, енциклопедичних статей. (uk)
|
