An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

In the history of medicine, "Islamic medicine" is the science of medicine developed in the Middle East, and usually written in Arabic, the lingua franca of Islamic civilization. Islamic medicine adopted, systematized and developed the medical knowledge of classical antiquity, including the major traditions of Hippocrates, Galen and Dioscorides. During the post-classical era, Middle Eastern medicine was the most advanced in the world, integrating concepts of ancient Greek, Roman, Mesopotamian and Persian medicine as well as the ancient Indian tradition of Ayurveda, while making numerous advances and innovations. Islamic medicine, along with knowledge of classical medicine, was later adopted in the medieval medicine of Western Europe, after European physicians became familiar with Islamic me

Property Value
dbo:abstract
  • في تاريخ الطب، «الطب الإسلامي» يعتبر علم الطب الذي تطور في الشرق الأوسط وتم كتابته بشكل عام باللغة العربية، وهي اللغة المشتركة في الحضارة الإسلامية. في مصطلح «الطب الإسلامي» تم التشكيك واعتباره غير دقيق، حيث ظهرة العديد من النصوص في سياق غير إسلامي، مثل بلاد فارس أو اليهود أو المسيحيين قبل الإسلام. حافظ الطب الشرق أوسطي على المعرفة الطبية للعصور القديمة القديمة ونظمها وطورها، بما في ذلك التقاليد الرئيسية لأبقراط وجالينوس وديوسكوريدس. خلال حقبة ما بعد الكلاسيكية، كان طب الشرق الأوسط هو الأكثر تقدمًا في العالم، حيث دمج مفاهيم من الطب اليوناني والروماني وبلاد ما بين النهرين والطب الفارسي القديم، بالإضافة إلى التقاليد الهندية القديمة في الأيورفيدا، بينما خضع للعديد من التطورات والابتكارات. تم اعتماد الطب الإسلامي، جنبًا إلى جنب مع المعرفة بالطب الكلاسيكي، لاحقًا في الطب الأوروبي الغربي في العصور الوسطى، بعد أن تعرف الأطباء الأوروبيون على المؤلفين الطبيين الإسلاميين خلال عصر النهضة في القرن الثاني عشر. احتفظ أطباء الشرق الأوسط في العصور الوسطى بسلطتهم إلى حد كبير حتى ظهور الطب كجزء من العلوم الطبيعية، بدءًا من عصر التنوير، بعد ما يقرب من ستمائة عام بعد أن فتح العديد من الناس كتبهم المدرسية. لا تزال بعض جوانب كتاباته موضع اهتمام الأطباء حتى يومنا هذا. (ar)
  • Dins la història de la medicina, la medicina islàmica, també coneguda com a medicina grecoàrab o medicina grecoislàmica, es refereix a la ciència de la medicina desenvolupada en l'Edat d'or de l'islam, i escrita en àrab, la lingua franca de la civilització islàmica. A partir del segle vii, l' es va estendre a gran part del món llavors conegut. Sota el govern dels califes musulmans, persones de diferents orígens ètnics i creences religioses van viure juntes. El seu llenguatge comú de comunicació era l'àrab i la cultura que creen s'anomena cultura islàmica, tot i que incloïa musulmans, jueus, cristians i altres religions sota el seu domini. La medicina islàmica va preservar fidelment, va sistematitzar i va desenvolupar encara més el coneixement mèdic de l'antiguitat clàssica. Durant l'era postclàssica, la medicina islàmica era la més avançada del món, i integrava conceptes de l'antiga Grècia, Roma i , així com les antigues tradicions indígenes d'Ayurveda. Simultàniament, el coneixement de la medicina clàssica gairebé es va perdre a la medicina medieval d'Europa Occidental i només va ser recuperada pels metges europeus quan es van familiaritzar amb els autors mèdics islàmics durant el Renaixement del segle XII. El bimaristan, alhora hospital i facultat de medicina, va esdevenir un recinte clau per atreure metges famosos d'arreu del món a les principals ciutats islàmiques. Els metges islàmics medievals conserven gran part de la seva autoritat fins a l'ascens de la medicina com a part de les ciències naturals, a partir del segle de les llums, gairebé 600 anys després que els seus textos fossin escrits. Molts aspectes dels seus escrits encara paguen la pena de llegir, fins i tot en l'actualitat, i la seva memòria es manté en alt respecte pels metges d'avui. (ca)
  • Die Medizin in der mittelalterlichen islamischen Welt beschreibt die Heilkunde des Mittelalters im Nahen Osten, Nordafrika und Andalusien vom siebten bis zum dreizehnten Jahrhundert, wie sie vor allem in arabischer Sprache überliefert wurde. Sie beruht auf dem Wissen und den Vorstellungen der antiken griechisch-römischen und späteren byzantinischen Medizin, systematisierte, interpretierte und ergänzte diese zum Teil. Der sich seit dem 7. Jahrhundert ausbreitende Islam erreichte bis zum Ende des betrachteten Zeitraums einen großen Teil der damals in Europa, Afrika und Asien bekannten Welt. In den verschiedenen Regionen der islamischen Welt entwickelten sich im Verlauf der Zeit unterschiedliche medizinische Traditionen oder Schulen. Arabisch als gemeinsame Sprache der islamisch geprägten Zivilisation wurde auch von jüdischen, christlichen und anderen Ärzten benutzt und kennzeichnet die Medizin des islamischen Kulturraums, die deshalb auch als „arabische“ oder „arabisch-persische“ sowie „arabisch-islamische“ Medizin oder Heilkunde bezeichnet wird. Die in arabischer Sprache aufgezeichnete Medizin der damaligen Zeit beeinflusste die Ärzte des westlichen Mittelalters, die die Werke der klassischen griechisch-römischen, vor allem galenischen, Medizin zunächst in arabischer Übersetzung kennenlernten. Die Vermittlung der arabischen Philosophie und Wissenschaft an das christliche Abendland erfolgte dabei häufig über jüdische Autoren. Erst im 12. Jahrhundert wurden diese Schriften ins Lateinische übersetzt, die gemeinsame Sprache der westeuropäischen Wissenschaft. Werke jüdischer und islamischer Ärzte, wie der den Kenntnisstand seiner Zeit zusammenfassende Kanon der Medizin von Avicenna (980–1037), gehörten über Jahrhunderte zu den Standard-Lehrbüchern der Ärzte. Die Autorität der mittelalterlichen Ärzte des islamischen Kulturkreises schwand erst im Zuge des Aufschwungs der naturwissenschaftlichen Forschung im Gefolge der Aufklärung. Ihre Gedanken zur Arzt-Patienten-Beziehung werden heute noch zitiert, ihr Andenken wird auch von Ärzten der Neuzeit respektvoll gewahrt. (de)
  • Στην ιστορία της ιατρικής, ο όρος ισλαμική ιατρική ή αραβική ιατρική αναφέρεται στην ιατρική που αναπτύχθηκε κατά τον , και γράφτηκε στην αραβική γλώσσα, την lingua franca του ισλαμικού πολιτισμού. Λατινικές μεταφράσεις των αραβικών ιατρικών έργων είχαν σημαντική επιρροή στην ανάπτυξη της ιατρικής στον ύστερο Μεσαίωνα και την πρώιμη Αναγέννηση, όπως είχαν και τα αραβικά κείμενα που χρονογραφούσαν τα ιατρικά έργα προγενέστερων πολιτισμών. (el)
  • En la historio de medicino, Islama medicine, Araba medicino, Grek-araba aŭ Grek-islama referencas al medicino disvolvigita en la Islama Orepoko, kaj verkita en araba, nome lingua franca de la Islama civilizacio. La gravo de araba medicino kuŝis ne multe sur sia originaleco sed sur la fakto ke ĝi estis vehiklo por la fidinda konservado de la greka sciaro. La ĉefaj fondoj de medicino fare de arabaj fakuloj de Islamo estis la medicinaj verkoj de la 'klasika periodo', kaj de tiuj grekaj aŭtoroj kies verkoj estis eventuale tradukitaj. Ĉefa tradukmovado, aperinta dum la regado de Harun al-Raŝid estis stimulita de sociekonomia atmosfero favora al la atingoj de fakuloj kaj de konstatita neceso inter kaj islamanoj kaj kaj kristanoj por aliro en araba al antikva medicino kaj la preta disponeblo de elstaraj tekstoj. Plej favorata aŭtoro estis Galeno, ĉar lia verkaro markis la normigon por la araba medicino estonta; eĉ la verkoj de la Hipokrata Korpuso estis konataj ĉefe tra la prismo de la komentarioj de Galeno. La ora epoko de la araba medicino ekis en la 9a jarcento kaj kontinuis je sia pinto ĝis la 12a jarcento kiam la povo de Islamo ekmalaltiĝis kiel rezulto de interna konflikto kaj de la defio farita de la krucmilitistoj kaj barbaraj invadantoj. Ene tiuj tri jarcentoj tamen, la islama medicina komunumo ekdisvovigis kaj uzis sistemon de medicino bazita sur sciencaj analizoj. La gravo de la sansciencoj por la societo estis emfazigita, kaj la frua islama medicina komunumo penis por trovi vojojn por zorgi pri la sano de la homa korpo. Aldone al produktado de gravaj medicinaj pensuloj kaj kuracistoj kiaj Al-Razi (Razi) kaj Ibn Sina (Aviceno), araboj estis konsiderataj unu el plej gransaj kontribuoj en la fakoj de farmakologio kaj kemio. La landoj superregataj de arabaj militistoj havigis grandan abundon de plantoj, animaloj kaj mineraloj; Ibn al-Baitar surprize listigis ĉirkaŭ 3000 aĵoj kiaj 800 botanikaj drogoj, 145 mineralaj drogoj kaj 130 animalaj drogoj. Kun tio kaj ties scienco de kemio aplikitaj al la medicino, la araboj estis la unuaj kiuj enkondukis sisteme aranĝitajn ilustraciojn en siaj medicinaj verkoj same kiel enkondukis la ideon de jura kontrolo por kvalifiki ekzamenojn por akcepto en la medicina profesio. Laste, kvankam la ideo establi hospitalojn ne originiĝis kun ili, ili estis respondecaj por la establado de granda nombro de tiuj institucioj. (eo)
  • En la historia de la medicina, el término medicina islámica o medicina árabe se refiere a la medicina desarrollada durante la edad de oro de la civilización islámica medieval y registrada en escritos en lengua árabe, la lengua franca de la civilización islámica. A pesar de lo que puedan sugerir estos dos términos coloquiales, un gran número de científicos de este período no son árabes. Algunos consideran el término «árabe-islámico» como históricamente inexacto, argumentando que esta frase no refleja la riqueza y la diversidad de los eruditos orientales que han contribuido al desarrollo de la ciencia islámica en este momento.​ Las traducciones al latín del siglo XII de obras médicas escritas en árabe han tenido una influencia significativa en el desarrollo de la medicina moderna. Los médicos musulmanes hicieron significativas contribuciones a la medicina, incluyendo la anatomía, medicina experimental, oftalmología, patología, ciencias farmacéuticas, fisiología, cirugía, etc. Además, crearon algunos de los primeros hospitales, la primera escuela de medicina y los primeros hospitales psiquiátricos.​ En el siglo IX, Al-Kindi escribió , en el que demostraba la utilidad de aplicar la cuantificación y las matemáticas a la medicina y la farmacología. Utilidades como la escala para cuantificar la potencia de las drogas y la determinación a priori de los días más críticos en la enfermedad de un paciente.​ Al-Razi descubrió el sarampión y la viruela, y en sus , demostró que la teoría sobre los humores del autor clásico era falsa.​ Abulcasis ayudó a establecer los fundamentos de la moderna cirugía​ en su obra magna Kitab al-Tasrif, en la que describe numerosos instrumentos quirúrgicos inventados por él mismo, incluyendo el primer instrumento diseñado únicamente para las mujeres,​ así como el uso quirúrgico de instrumentos como el catgut (hilo quirúrgico fabricado a base de tripa de animal), los fórceps, el ligado de arterias, la aguja quirúrgica, el escalpelo, el , el retractor, la cucharilla quirúrgica, las sondas, ganchos, varillas, espéculos​ y la sierra para huesos.​ Alhacén hizo importantísimos avances en la cirugía ocular, explicando correctamente el proceso de la visión y la percepción visual por vez primera en su Tratado de óptica.​ Avicena contribuyó a sentar las bases de la medicina moderna,​ gracias a su Canon de Medicina, en el que introdujo la experimentación y la cuantificación sistemática aplicada a la fisiología humana,​ describió por primera vez las enfermedades contagiosas, introdujo la cuarentena como método de evitar el contagio, introdujo la medicina experimental, la medicina basada en evidencias, los ensayos clínicos,​ los controles médicos aleatorios,​​ las pruebas de eficacia​​ y la farmacología clínica,​ las primeras descripciones de las bacterias y organismos víricos,​ la diferenciación entre la mediastinitis y la pleuresía, la naturaleza contagiosa de la tisis y la tuberculosis, la distribución de las enfermedades a través del agua y el suelo, las enfermedades cutáneas, las enfermedades de transmisión sexual, las perversiones, las enfermedades del sistema nervioso,​ el uso del hielo para tratar la fiebre y la separación entre la medicina y la farmacología.​ Abu Marwan ibn Zuhr (Avenzoar) fue el primer cirujano experimental conocido.​ En el siglo XII fue el responsable de introducir el método experimental en la cirugía. También fue el primero en utilizar animales para experimentar los procedimientos quirúrgicos antes de aplicarlos en pacientes humanos.​ Avenzoar realizó las primeras disecciones y autopsias post mortem de personas y animales.​ (es)
  • In the history of medicine, "Islamic medicine" is the science of medicine developed in the Middle East, and usually written in Arabic, the lingua franca of Islamic civilization. Islamic medicine adopted, systematized and developed the medical knowledge of classical antiquity, including the major traditions of Hippocrates, Galen and Dioscorides. During the post-classical era, Middle Eastern medicine was the most advanced in the world, integrating concepts of ancient Greek, Roman, Mesopotamian and Persian medicine as well as the ancient Indian tradition of Ayurveda, while making numerous advances and innovations. Islamic medicine, along with knowledge of classical medicine, was later adopted in the medieval medicine of Western Europe, after European physicians became familiar with Islamic medical authors during the Renaissance of the 12th century. Medieval Islamic physicians largely retained their authority until the rise of medicine as a part of the natural sciences, beginning with the Age of Enlightenment, nearly six hundred years after their textbooks were opened by many people. Aspects of their writings remain of interest to physicians even today. (en)
  • En histoire de la médecine, le terme médecine islamique ou médecine arabe fait référence à la médecine développée pendant l’âge d'or de la civilisation islamique médiévale et consignée dans des écrits en langue arabe, la lingua franca de la civilisation islamique. En dépit de ce que ces deux termes accolés pourraient le laisser croire, un grand nombre de scientifiques de cette période ne sont pas arabes. Certains considèrent l’expression « arabo-islamique » comme historiquement inexacte, faisant valoir que cette locution ne rend pas compte de la richesse et de la diversité des chercheurs orientaux qui ont contribué au développement de la science islamique à cette époque. Les traductions latines du XIIe siècle d’ouvrages médicaux écrits en arabe ont eu une influence significative sur le développement de la médecine moderne. Articles détaillés : Civilisation islamique et Sciences et techniques islamiques. (fr)
  • Dalam , kedokteran Islam abad pertengahan adalah ilmu pengetahuan mengenai kedokteran yang berkembang pada Zaman Kejayaan Islam, dan ditulis dalam bahasa Arab, lingua franca peradaban Islam. Kedokteran Islam melestarikan, membuat sistematis, dan mengembangkan pengetahuan medis Era Klasik, termasuk tradisi-tradisi utama Hippokrates, Galen, dan Pedanius Dioskorides. Selama era pascaklasik, kedokteran Islam adalah yang paling maju di dunia, mengintegrasikan konsep Yunani kuno, Romawi kuno, Persia, serta tradisi India kuno Ayurveda. Pada saat yang sama, pengetahuan tentang kedokteran klasik hampir hilang karena kedokteran Eropa Barat abad pertengahan, baru diperoleh kembali oleh para dokter Eropa ketika mereka menjadi akrab dengan para penulis medis Islam pada masa . Para dokter Islam abad pertengahan sebagian besar mempertahankan otoritas mereka sampai munculnya kedokteran sebagai bagian dari ilmu alam, dimulai dengan Abad Pencerahan, hampir enam ratus tahun setelah buku-buku pelajaran mereka dibuka oleh banyak orang. Aspek tulisan mereka tetap menarik bagi para dokter bahkan hingga saat ini. (in)
  • La medicina islamica fu una medicina che nell'epoca d'oro islamica (circa coincidente con il medioevo europeo) raggiunse livelli molto sofisticati, con metodi diagnostici e terapeutici altamente sviluppati e una ricca farmacologia. Nel medioevo la medicina europea fu influenzata da quella islamica (Averroè, Avicenna) irradiata dalla Spagna musulmana. Oggi tuttavia la medicina islamica è quasi sconosciuta in Europa e non dispone di adepti europei, a differenza delle . Solo nelle comunità degli immigrati musulmani se ne trovano ancora tracce, frammiste alla tradizione religiosa.Dal momento che l'Islam è diffuso in Africa, la medicina islamica si è mescolata anche con tradizioni locali sciamaniche ed animistiche; in Oriente, con medicine di tradizione buddista e induista. (it)
  • Na história da medicina, a Medicina Islâmica se refere à ciência médica desenvolvida na Idade de Ouro do Islamismo que por sua vez é descrita em árabe, a língua franca da civilização islâmica. A medicina islâmica desenvolveu, sistematizou e preservou o conhecimento médico da Antiguidade Clássica, incluindo as principais tradições de Hipócrates, Galeno e Dioscórides. Durante a era pós-clássica, a medicina islâmica foi a mais avançada do mundo, integrando conceitos da medicina grega, romana, mesopotâmica e persa, bem como a antiga tradição indiana do Ayurveda, ao mesmo tempo em que fez numerosos avanços. A medicina islâmica, juntamente com o conhecimento da medicina clássica, foi adotada mais tarde na medicina medieval da Europa Ocidental, depois que os médicos europeus se familiarizaram com autores da medicina Islâmica durante o Renascimento do século XII. O conhecimento dos médicos medievais Islâmicos predominou até o começo do Iluminismo, quando houve a ascensão da medicina como uma ciência natural. Alguns aspectos da medicina medieval Islâmica continuam a ser de interesse médico até os dias de hoje. (pt)
  • Średniowieczna medycyna świata islamu - kontynuacja medycyny greckiej. Arabowie podjęli dorobek greckiego antyku głównie przejmując nauki Hipokratesa i Galena, ale modyfikowali go w ciągu co najmniej czterech wieków, tak że w końcu wieku XI medycyna arabska była już medycyną inną niż ta przejęta od starożytnych.Lekarze rekrutowali się spośród Syryjczyków, Persów i Greków; nie wszyscy zatem byli muzułmanami i Arabami. Ich aktywność translatorska była intensywna: dzieła Galena i Hipokratesa najpierw tłumaczono na syryjski a potem na arabski. Potem dopiero na łaciński w ciągu całego średniowiecza. Arabowie zajmowali się szeroko postępem w medycynie wschodniej od wieku X do XVI. Wielcy medycy arabscy znaleźli się na Półwyspie Iberyjskim, w uniwersyteckich miastach hiszpańskich. Wymienić można (1090 – 1162) w Sewilli czy Abul–Kassisa znanego jako Albucasis (912 – 1013) i Awerroesa w Kordobie. W rozwoju średniowiecznej medycyny arabskiej można wskazać trzy jego fazy: * Czasy przed Mahometem * Medycyna profetyczna * Medycyna arabskiego renesansu Sunna proroka Mahometa zawiera sporo odniesień do medycyny, propagując hasła profilaktyki. Są to przede wszystkim zapobieganie i higiena osobista stosowane przez samego Proroka, który polecał medycynę higieny, sam je stosując. "Czystość to połowa wiary” – to zdanie przypisywane Mahometowi jako hadis może mieć uzasadnienie w opowieści jak pewnego razu dwa anioły przybyły do Muhammada i przemyły jego serce śniegiem. W ten sposób Allah uczynił jego serce czystym, zamierzał bowiem uczynić Mahometa największym z urodzonych dotychczas ludzi. Przestrzeganie zasad higieny osobistej Koran nakazuje w postaci reguł ablucji przed każdą modlitwą (wudu)"O wy którzy wierzycie! Kiedy stajecie do modlitwy, to obmywajcie wasze twarze i ręce aż do łokci; przetrzyjcie lekko wasze głowy, a nogi myjcie - aż do kostek." (Koran, 5:6) (pl)
  • 在医学史上,伊斯兰医学是在中东发展起来的医学科学,伊斯兰医学的內容通常用伊斯兰文明的通用语言阿拉伯语书写。有人反对伊斯兰医学一词,认为它不准确,因为许多文献来源于非伊斯兰环境,如前伊斯兰波斯、犹太人或基督教。 中东医学傳承了一些古典时代包括希波克拉底、盖伦和迪奥斯科里德斯等人的医学知识,在后古典时代,中东医学是融合了古希腊、古罗马、美索不达米亚和波斯、古印度阿育吠陀等地的醫學知識,同时又有许多进步和创新。12世纪的文艺复兴後,伊斯兰医学与古典医学知识一起被西欧中世纪医学所采用。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2106879 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 112262 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124564651 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • right (en)
dbp:direction
  • horizontal (en)
dbp:footer
  • Right image: The Canon of Medicine, printed in Venice 1595 (en)
  • Left image: One of the oldest existing copies of The Canon of Medicine by Avicenna, c. 1030 (en)
  • Right image: "Liber continens", translated by Gerard of Cremona, second half of the 13th century (en)
  • Left image: Folio from the "Liber continens" by Al-Razi (en)
dbp:footerAlign
  • left (en)
dbp:headerAlign
  • left/right/center (en)
dbp:image
  • Colofón-Libro de Medicina de Razi.jpg (en)
  • IbnSinaCanon4.jpg (en)
  • Tractat de medicina d'Avicenna.jpg (en)
  • Al Razi Receuil de traite de medecine translated by Gerard de Cremone Second half of 13th century.jpg (en)
dbp:width
  • 90 (xsd:integer)
  • 100 (xsd:integer)
  • 105 (xsd:integer)
  • 200 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Στην ιστορία της ιατρικής, ο όρος ισλαμική ιατρική ή αραβική ιατρική αναφέρεται στην ιατρική που αναπτύχθηκε κατά τον , και γράφτηκε στην αραβική γλώσσα, την lingua franca του ισλαμικού πολιτισμού. Λατινικές μεταφράσεις των αραβικών ιατρικών έργων είχαν σημαντική επιρροή στην ανάπτυξη της ιατρικής στον ύστερο Μεσαίωνα και την πρώιμη Αναγέννηση, όπως είχαν και τα αραβικά κείμενα που χρονογραφούσαν τα ιατρικά έργα προγενέστερων πολιτισμών. (el)
  • 在医学史上,伊斯兰医学是在中东发展起来的医学科学,伊斯兰医学的內容通常用伊斯兰文明的通用语言阿拉伯语书写。有人反对伊斯兰医学一词,认为它不准确,因为许多文献来源于非伊斯兰环境,如前伊斯兰波斯、犹太人或基督教。 中东医学傳承了一些古典时代包括希波克拉底、盖伦和迪奥斯科里德斯等人的医学知识,在后古典时代,中东医学是融合了古希腊、古罗马、美索不达米亚和波斯、古印度阿育吠陀等地的醫學知識,同时又有许多进步和创新。12世纪的文艺复兴後,伊斯兰医学与古典医学知识一起被西欧中世纪医学所采用。 (zh)
  • في تاريخ الطب، «الطب الإسلامي» يعتبر علم الطب الذي تطور في الشرق الأوسط وتم كتابته بشكل عام باللغة العربية، وهي اللغة المشتركة في الحضارة الإسلامية. في مصطلح «الطب الإسلامي» تم التشكيك واعتباره غير دقيق، حيث ظهرة العديد من النصوص في سياق غير إسلامي، مثل بلاد فارس أو اليهود أو المسيحيين قبل الإسلام. احتفظ أطباء الشرق الأوسط في العصور الوسطى بسلطتهم إلى حد كبير حتى ظهور الطب كجزء من العلوم الطبيعية، بدءًا من عصر التنوير، بعد ما يقرب من ستمائة عام بعد أن فتح العديد من الناس كتبهم المدرسية. لا تزال بعض جوانب كتاباته موضع اهتمام الأطباء حتى يومنا هذا. (ar)
  • Dins la història de la medicina, la medicina islàmica, també coneguda com a medicina grecoàrab o medicina grecoislàmica, es refereix a la ciència de la medicina desenvolupada en l'Edat d'or de l'islam, i escrita en àrab, la lingua franca de la civilització islàmica. (ca)
  • Die Medizin in der mittelalterlichen islamischen Welt beschreibt die Heilkunde des Mittelalters im Nahen Osten, Nordafrika und Andalusien vom siebten bis zum dreizehnten Jahrhundert, wie sie vor allem in arabischer Sprache überliefert wurde. Sie beruht auf dem Wissen und den Vorstellungen der antiken griechisch-römischen und späteren byzantinischen Medizin, systematisierte, interpretierte und ergänzte diese zum Teil. (de)
  • En la historio de medicino, Islama medicine, Araba medicino, Grek-araba aŭ Grek-islama referencas al medicino disvolvigita en la Islama Orepoko, kaj verkita en araba, nome lingua franca de la Islama civilizacio. (eo)
  • En la historia de la medicina, el término medicina islámica o medicina árabe se refiere a la medicina desarrollada durante la edad de oro de la civilización islámica medieval y registrada en escritos en lengua árabe, la lengua franca de la civilización islámica. A pesar de lo que puedan sugerir estos dos términos coloquiales, un gran número de científicos de este período no son árabes. Algunos consideran el término «árabe-islámico» como históricamente inexacto, argumentando que esta frase no refleja la riqueza y la diversidad de los eruditos orientales que han contribuido al desarrollo de la ciencia islámica en este momento.​ Las traducciones al latín del siglo XII de obras médicas escritas en árabe han tenido una influencia significativa en el desarrollo de la medicina moderna. (es)
  • In the history of medicine, "Islamic medicine" is the science of medicine developed in the Middle East, and usually written in Arabic, the lingua franca of Islamic civilization. Islamic medicine adopted, systematized and developed the medical knowledge of classical antiquity, including the major traditions of Hippocrates, Galen and Dioscorides. During the post-classical era, Middle Eastern medicine was the most advanced in the world, integrating concepts of ancient Greek, Roman, Mesopotamian and Persian medicine as well as the ancient Indian tradition of Ayurveda, while making numerous advances and innovations. Islamic medicine, along with knowledge of classical medicine, was later adopted in the medieval medicine of Western Europe, after European physicians became familiar with Islamic me (en)
  • En histoire de la médecine, le terme médecine islamique ou médecine arabe fait référence à la médecine développée pendant l’âge d'or de la civilisation islamique médiévale et consignée dans des écrits en langue arabe, la lingua franca de la civilisation islamique. En dépit de ce que ces deux termes accolés pourraient le laisser croire, un grand nombre de scientifiques de cette période ne sont pas arabes. Certains considèrent l’expression « arabo-islamique » comme historiquement inexacte, faisant valoir que cette locution ne rend pas compte de la richesse et de la diversité des chercheurs orientaux qui ont contribué au développement de la science islamique à cette époque. Les traductions latines du XIIe siècle d’ouvrages médicaux écrits en arabe ont eu une influence significative sur le dév (fr)
  • Dalam , kedokteran Islam abad pertengahan adalah ilmu pengetahuan mengenai kedokteran yang berkembang pada Zaman Kejayaan Islam, dan ditulis dalam bahasa Arab, lingua franca peradaban Islam. Kedokteran Islam melestarikan, membuat sistematis, dan mengembangkan pengetahuan medis Era Klasik, termasuk tradisi-tradisi utama Hippokrates, Galen, dan Pedanius Dioskorides. Selama era pascaklasik, kedokteran Islam adalah yang paling maju di dunia, mengintegrasikan konsep Yunani kuno, Romawi kuno, Persia, serta tradisi India kuno Ayurveda. Pada saat yang sama, pengetahuan tentang kedokteran klasik hampir hilang karena kedokteran Eropa Barat abad pertengahan, baru diperoleh kembali oleh para dokter Eropa ketika mereka menjadi akrab dengan para penulis medis Islam pada masa . (in)
  • La medicina islamica fu una medicina che nell'epoca d'oro islamica (circa coincidente con il medioevo europeo) raggiunse livelli molto sofisticati, con metodi diagnostici e terapeutici altamente sviluppati e una ricca farmacologia. (it)
  • Średniowieczna medycyna świata islamu - kontynuacja medycyny greckiej. Arabowie podjęli dorobek greckiego antyku głównie przejmując nauki Hipokratesa i Galena, ale modyfikowali go w ciągu co najmniej czterech wieków, tak że w końcu wieku XI medycyna arabska była już medycyną inną niż ta przejęta od starożytnych.Lekarze rekrutowali się spośród Syryjczyków, Persów i Greków; nie wszyscy zatem byli muzułmanami i Arabami. Ich aktywność translatorska była intensywna: dzieła Galena i Hipokratesa najpierw tłumaczono na syryjski a potem na arabski. Potem dopiero na łaciński w ciągu całego średniowiecza. Arabowie zajmowali się szeroko postępem w medycynie wschodniej od wieku X do XVI. Wielcy medycy arabscy znaleźli się na Półwyspie Iberyjskim, w uniwersyteckich miastach hiszpańskich. Wymienić można (pl)
  • Na história da medicina, a Medicina Islâmica se refere à ciência médica desenvolvida na Idade de Ouro do Islamismo que por sua vez é descrita em árabe, a língua franca da civilização islâmica. A medicina islâmica desenvolveu, sistematizou e preservou o conhecimento médico da Antiguidade Clássica, incluindo as principais tradições de Hipócrates, Galeno e Dioscórides. Durante a era pós-clássica, a medicina islâmica foi a mais avançada do mundo, integrando conceitos da medicina grega, romana, mesopotâmica e persa, bem como a antiga tradição indiana do Ayurveda, ao mesmo tempo em que fez numerosos avanços. A medicina islâmica, juntamente com o conhecimento da medicina clássica, foi adotada mais tarde na medicina medieval da Europa Ocidental, depois que os médicos europeus se familiarizaram com (pt)
rdfs:label
  • Medicine in the medieval Islamic world (en)
  • الطب والصيدلة في العصور القديمة (ar)
  • Medicina en el món islàmic medieval (ca)
  • Medizin in der mittelalterlichen islamischen Welt (de)
  • Ισλαμική ιατρική (el)
  • Medicino en mezepoka islama mondo (eo)
  • Medicina islámica (es)
  • Kedokteran Islam abad pertengahan (in)
  • Médecine arabe au Moyen Âge (fr)
  • Medicina islamica (it)
  • Średniowieczna medycyna świata islamu (pl)
  • Medicina na Era Medieval Islâmica (pt)
  • 中世纪伊斯兰世界的医学 (zh)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License