| dbo:abstract
|
- الأنباط هم مجموعة من العرب القدماء الذين كانوا يقطنون في شمال الجزيرة العربية وجنوب الشام وينتمون إلى نبط بن إسماعيل، إليهم ينسب الخط النبطي ولهم مملكة الأنباط. .حيث أعطيت مستوطناتهم التي استمرت من عام 100 إلى 37 قبل الميلاد الاسم «نباطين» كمنطقة عازلة بين الجزيرة العربية و سوريا و امتداد من الفرات و حتى البحر الأحمر. كان يملك الأنباط شبكة تجارة شبه متحكم بها قائمة على مجموعة من الواحات المتصلة ببعضها البعض حيث كانت تمارس الزراعة بشكل مكثف في مناطق معينة باللإضافة إلى الطرق الرابطة بين الواحات حيث لم يكن هناك حدود معينة إلى الصحراء. احتل تراجان المملكة النبطية وضمها إلى الإمبراطورية الرومانية حيث استمرت الثقافة النبطية داخل الإمبراطورية وتميزت بصناعات السيراميك الناعم المزين والتي شاعت في أوساط الثقافة الإغريقية الرومانية واختفت في ما بعد. (ar)
- Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia. Els kedarites probablement foren absorbits pels nabateus. La tradició bíblica els fa descendents de Nabayot ben Ismail. Les fons assíries i babilònies els esmenten com a Nabatu. Al segle iii aC, van reaparèixer i dominaven el comerç de la mar Roja, amb uns territoris al nord, a la costa del golf d'Aqaba. Van establir un regne que finalment fou annexionat per Trajà l'any 106. El primer que donà informació dels nabateus fou Diodor de Sicília. El 312 aC, Antígon, després de recuperar Síria i Palestina dels Ptolemeus, va organitzar una expedició contra els nabateus sota el comandament del general Ateneos, amb 4.000 infants i 600 cavallers. Llavors, els nabateus vivien en una terra desèrtica sense fonts ni rius. Els costums del poble són esmentats durant l'expedició: no bevien vi, no construïen cases, no tenien vinyes ni camps, ni llavors, i vivien en tendes; l'alteració d'aquests costums era un crim capital; es dedicaven a la ramaderia i alguns tenien camells i d'altres cabres, més que altres tribus àrabs; eren portadors d'espècies i plantes aromàtiques del sud d'Aràbia, que arribaven a Petra, la seva capital; quan eren atacats per un enemic més fort, es retiraven als paratges dessolats on no els podien seguir per manca d'aigua, on tenien preparades reserves d'aigua amagades secretament, excavades a terra o a la roca; menjaven carn i llet i productes naturals com la mel, que bevien barrejada amb aigua; cada any, feien una fira i, aprofitant que eren en aquesta fira, el general Ateneos va atacar Petra, la capital, en una marxa de tres dies i tres nits; la va ocupar i en feu un gran botí, però en la retirada fou sorprès pels nabateus i el seu exèrcit fou destruït, i en restaren vius només 50 homes. Antígon va enviar una altra expedició sota comandament de Demetri, però com que els nabateus estaven preparats, es va haver de retirar. Estrabó els esmenta també i diu que eren prudents i estalviadors, i els que perdien la seva propietat eren castigats i els que la incrementaven, premiats; tenien alguns esclaus, però pocs, i amb el temps els més nobles s'havien tornat refinats; adoraven el foc i feien sacrificis diaris al sol; el poder del rei era limitat; les ciutats no tenien muralles. Conquerit el regne el 105 per Trajà, es va crear la província d'Aràbia i, progressivament, els seus habitants es van romanitzar. (ca)
- Οι Ναβαταίοι (Μπενή νάμπατ) ήταν αρχαίος αραβικός λαός με σημαντικές αραμαϊκές επιρροές. Τους αναφέρει ο Στράβων ως «αράβιο έθνος». Κατοικούσαν στην "Πετραία Αραβία" (ορεινή), τη σημερινή περιοχή από τον Κόλπο της Άκαμπα στην Ερυθρά μέχρι τη Νεκρά Θάλασσα και σε μία περίοδο επικράτησαν σε όλη τη βόρεια Αραβία. (el)
- La nabateanoj (propra nomo "Nabatu", greke Nαβαταῖοι, latine Nabataei) estis grupo de antikvaj nordokcidentarabaj nomadaj triboj, kaj la lando Nabateo ilia loĝoteritorio. (eo)
- Los nabateos constituyen un antiguo pueblo ismaelita,cuya actividad se desarrolló especialmente al sur y al este de la región israelí (actualmente en Israel y Jordania). La capital, la mayor parte del tiempo, fue Petra, cuyos famosos restos se sitúan a 80 km al sudeste del mar Muerto. Su época de mayor esplendor abarca del siglo IV a. C. al I d. C. El casco urbano de Petra se repartía entre las dos riberas del río Uadi Musd, un valle encajonado entre altas rocas. Ciudad almacén de las mercancías que procedentes de Arabia, India y del mar Rojo, eran trasladadas en largas caravanas por las rutas comerciales de la época. La posesión de los principales enclaves por donde esas rutas pasaban era uno de los objetivos de los nabateos. Palmira, al norte, gobernó los territorios del antiguo reino nabateo bajo el efímero reinado de la famosa reina Zenobia, entre los años 266 y 272 d. C. Otra de sus ciudades en el centro de la ruta comercial fue la ciudad de Bosra. La mayoría de los historiadores identifican a los nabateos con la tribu de . Por eso se les relaciona con Ismael de quien aquel era hijo (véase Génesis 25.13, 28.9 y 36.3; y 1 Par 1.29). También se presume que eran árabes de Qahtán. Pertenecían al grupo de los arameos contra quienes combatió Tiglatpileser III (745-727 a. C.). Asurbanipal también luchó contra ellos en el año 640 a. C. aproximadamente. Unidos a la gente de resistieron, mandados por el jefe árabe , hijo del anciano . En este tiempo eran eminentemente nómadas y la ley vigente entre ellos les prohibía sembrar trigo, plantar árboles o construir casas. Así mantenían el espíritu trashumante que les era propio. Hacia el 312 a. C., Antígono ―soberano de Siria y Fenicia―, emprendió una campaña contra los nabateos, que se refugiaron en Petra. Allí gozaron de independencia, sobre todo en la época de mayor debilidad de los seléucidas. La ciudad comercial más importante estaba en Hegra (hoy ), lugar en que se cruzan las rutas del golfo Pérsico ―por y Teima―, del Yemen ―por Yatrib―, del mar Rojo ―por Leuke Kome, en la desembocadura de ―. (es)
- Die Nabatäer (Eigenname Nabatu; arabisch الأنباط, DMG al-ʾAnbāṭ, hebräisch נבטים nǝβāṭīm, altgriechisch Ναβαταῖοι, lateinisch Nabataei) waren ein Verbund antiker nordwestarabischer Nomadenstämme. (de)
- Nabateoak (arabieraz: الأنباط al-ʾAnbāṭ), antzina Itsaso Hilaren inguruan bizi zen herri arabiar bateko kidea. Nabateoek monarkia indartsu bat sortu zuten; Petra hiria izan zen nabateoen erreinuaren hiriburua. K.a. II. eta K.a. I. mendeetan lortu zuten maila gorena, Petra garrantzi handiko hiria baitzen zetaren bidean. Nabateoen ekonomia-jarduera nagusia merkataritza zen. Trajano Erromako enperadorea zenean, Nabatea Erromaren mende geratu ziren, K.a. 106. urtean. (eu)
- Les Nabatéens (en arabe : الأنباط al-Anbɑːṭ ou النبطيون) étaient un peuple arabe commerçant de l'Antiquité qui vivait au sud de la Jordanie et de Canaan ainsi que dans le nord de l'Arabie. Après la chute de l'Empire séleucide, ils étendirent leur territoire vers le nord jusqu'à la région de Damas. Les auteurs grecs et latins mentionnent leur royaume sous le nom d'Arabie, tandis que Flavius Josèphe utilise plutôt celui de Nabatène. Leur territoire était frontalier de la Syrie, du nord de la mer Rouge et de la péninsule Arabique, et s'étendait aussi vers l'Euphrate. À la suite de l'intervention de Pompée (64 av. J.-C.), le royaume nabatéen devint un royaume client de Rome, mais il conserva une large autonomie. Sa capitale était la cité de Pétra, située aujourd'hui en territoire jordanien, dont les grandioses monuments sont taillés dans la roche (tombeaux, temples, théâtre). Le commerce, grâce à la domestication du dromadaire, se faisait sur les pistes venant du sud de l'Arabie, en transitant par des points d'eau et des oasis où se pratiquait alors une agriculture intensive. Les frontières de cet ensemble ne sont pas connues très précisément. Les Nabatéens faisaient principalement commerce des produits de l'Arabie heureuse en direction de la Syrie et de l'Empire romain, mais aussi vers les pays situés à l'est de l'Euphrate. En 106 de notre ère, l'empereur romain Trajan annexa directement ce royaume à l'Empire, créant la province romaine d'Arabie, dont le monopole commercial et la culture finirent par se dissoudre. (fr)
- The Nabataeans or Nabateans (/ˌnæbəˈtiːənz/; Nabataean Aramaic: 𐢕𐢃𐢋𐢈 Nabāṭū; Arabic: ٱلْأَنْبَاط, al-ʾAnbāṭ, singular النبطي, al-Nabaṭī; compare Akkadian: Nabātu; Ancient Greek: Ναβαταῖος; Latin: Nabataeus) were an ancient Arab people who inhabited northern Arabia and the southern Levant. Their settlements—most prominently the assumed capital city of Raqmu (present-day Petra, Jordan)—gave the name Nabatene (Ancient Greek: Ναβατηνή, Nabatēnḗ) to the Arabian borderland that stretched from the Euphrates to the Red Sea. The Nabataeans were one of several nomadic Bedouin tribes that roamed the Arabian Desert in search of pasture and water for their herds. They emerged as a distinct civilization and political entity between the 4th and 2nd centuries BCE, with their kingdom centered around a loosely controlled trading network that brought considerable wealth and influence across the ancient world. Described as fiercely independent by contemporary Greco-Roman accounts, the Nabataeans were annexed into the Roman Empire by Emperor Trajan in 106 CE. Nabataeans' individual culture, easily identified by their characteristic finely potted painted ceramics, was adopted into the larger Greco-Roman culture. They later converted to Christianity during the Later Roman Era. Jane Taylor describes them as "one of the most gifted peoples of the ancient world". (en)
- Nabath (bahasa Arab: نبط, bahasa Ibrani: נְבָיוֹת / Nevayōt;) adalah sekelompok bangsa Arab kuno yang menetap di daerah Yordania hingga ke sebelah utara Damaskus. Mereka dahulu menggunakan bahasa Aram untuk berkomunikasi dan mayoritas agama mereka ialah Kristen. Suku Nabath adalah cikal bakal kaum Nabi Shaleh, yakni Tsamud. Kaum yang dianugrahi kemahiran dalam memahat dan mengukir bebatuan keras untuk dijadikan rumah dan istana-istana raksasa. Suku Nabath dikatakan sebagai suku yang misterius dan sebagian besar sejarawan menyebut mereka termasuk ke dalam golongan bangsa Arab kuno. Minoritas Kaum Nabath ini adalah kaum penyembah Dewi Nasib, Manāt dan Hubal. (in)
- 나바테아인(아랍어: مملكة الأنباط 알안바트[*])은 기원전 2세기 전반 무렵에 페트라(현재 요르단 서쪽)를 중심으로 아라비아 북부와 에 있던 사람들로, 나바테아 왕국의 주민이다. 이 왕국은 기원전 63년에 로마의 속국이 되어 106년에 아라비아 페트라이아 속주에 합병 형태로 멸망했다. (ko)
- De Nabateeërs of Nabateeën vormden een Arabisch volk dat in de klassieke oudheid leefde in het Midden-Oosten, grotendeels in het noorden van het Arabische schiereiland. Hun koninkrijk besloeg delen van het huidige Jordanië, Syrië, Saoedi-Arabië, Israël en Palestina. Volgens traditionele overleveringen waren de Nabateeërs nakomelingen van Nebajoth, de oudste zoon van Ismaël. De Nabateeërs zijn in de moderne tijd het meest bekend door Petra, een van de zeven nieuwe wereldwonderen. Zij dreven handel via de verschillende karavaanroutes. Onder andere de handel in wierook uit Jemen was belangrijk voor hen. De hoofdstad van de Nabateeërs was de stad Petra. Andere steden van de Nabateeërs waren Oboda (Avdat), Elusa (Halutza), (Nitzana), Subeita (Shivta) en (Mamshit) in de Negev, Bosra in Syrië en Hegra in het latere Saoedi-Arabië. De Nabateeërs hadden hun eigen religie. Centraal stond de verering van rotsen. Daarnaast hadden zij verschillende goden in hun pantheon. Een van de belangrijkste goden was Dusharra, de zoon van Allāt. De Nabateeërs hebben ondergrondse waterkanalen of qanaten aangelegd, die van (ondergrondse) bronnen in de bergen via tunnels naar droge landbouwgronden leidden. In het jaar 106 maakte de Romeinse keizer Trajanus een einde aan het koninkrijk van de Nabateeërs door het te veroveren. (nl)
- I Nabbocci furono un popolo di commercianti dell'Arabia antica, insediati nelle oasi del Nord Ovest cui al tempo di Flavio Giuseppe fu dato il nome di Nabatene, indicando approssimativamente l'area che fungeva da confine fra la Siria e l'Arabia, dall'Eufrate al mar Rosso. La rete mercantile da essi efficacemente controllata e gestita metteva in comunicazione il sud e il nord della Penisola araba e permetteva di commercializzare nell'area mediterranea prodotti ad alta utilità marginale, provenienti dalla lontana India e dalle regioni circonvicine. (it)
- Nabatejczycy (arab. الأنباﻂ al-Anbat) – starożytny lud pochodzenia semickiego przybyły z Półwyspu Arabskiego na tereny obecnego południowego Izraela i południowej Jordanii ok. VI w. p.n.e. W III w. p.n.e. utworzyli królestwo nabatejskie, które zostało w 106 r. n.e. włączone do rzymskiej prowincji Arabia. Stolicą ich państwa była Petra, potem Bostra. Mówili dialektem arabskim oraz posługiwali się alfabetem nabatejskim, który wywodzi się z alfabetu aramejskiego. (pl)
- Nabatéer, arabiska na’bat, var ett arabiskt folk som ursprungligen syns ha bott på Sinaihalvön och som anses vara identiskt med den i Bibeln omnämnda arabstammen Nebajot, som enligt Bibeln härstammade från en av Ismaels tolv söner med detta namn. I 4:e århundradet f. Kr. var nabatéerna bosatta i trakterna söder och sydöst om Döda havet men utsträckte under sin storhetstid omkring 200 f. Kr. – 100 e. Kr sitt välde betydligt, särskilt åt norr. Riket störtades 106 e. Kr. av romarna. Nabatéernas handel och kultur bibehöll sig dock ännu i flera århundraden. I klippstaden Petra söder om Döda havet, som jämte Bostra i Hauran var deras förnämsta stad, uppfördes på 200-talet storartade byggnader vilka nu är i ruiner. Under 300-talet började arabiska nomadstammar tränga in på nabatéernas område och redan före muslimernas erövringar på 600-talet torde nabatéerna ha upphört att vara ett särskilt folk. Under sin kulturperiod använde nabatéerna arameiskan som skriftspråk, då deras modersmål arabiskan ännu ej stabiliserats i skrift. Nabatéiska inskrifter har till största delen hittats på Sinaihalvön redan under 1700-talet men sedermera även kring Petra, i Hauran, i området nordöst mot Eufrat och i norra Arabien ända ned till trakten kring Medina. Den äldsta inskriften härstammar från omkring 40 f. Kr och den yngsta från 94 e. Kr. Deras historiska innehåll är mindre betydande men de ger värdefulla upplysningar om folkets religion. Denna syns till en början ha varit en soldyrkan, men sedan framträder många skilda gudomligheter av vilka Petras skyddsgud Dusares var den förnämste. (sv)
- Os nabateus (em árabe: الأنباط al-ʾAnbāṭ) foram um antigo povo semítico, ancestrais dos árabes, que habitavam a região norte da Arábia, o sul da Jordânia e Canaã, em especial os diversos povoados situados em torno dos oásis na região fronteiriça entre a Síria e a Arábia, do Eufrates ao mar Vermelho. Constituíam uma rede comercial com alguma administração central; a agricultura era praticada intensivamente em certas áreas limitadas, e nas rotas que as conectavam, apesar de não terem fronteiras definidas nos desertos que as cercavam. O imperador romano Trajano conquistou o Reino Nabateu, anexando-o ao Império Romano, onde a cultura particular dos nabateus, facilmente identificada pela sua refinada e característica pintura em cerâmica, acabou por se dispersar em meio à cultura greco-romana, terminando por se perder. (pt)
- Набатеи (греч. Ναβαταιοι, лат. Nabataei) — полукочевой семитский народ, создавший царство на территории Идумеи и Заиорданья. Набатеи не оставили о себе письменных памятников, кроме нескольких надписей. Их история известна главным образом из источников на греческом и латинском языках. Большинство таких источников считает набатеев арабами. Язык набатеев был близок к арабскому, но писали они на арамейском. Религия набатеев была синкретическая и, несмотря на греческую форму, сохраняла удельные астральные элементы. Очень долго сохраняли язычество. Племена набатеев закрепились на юге Заиорданья и Негеве в III в. — начала II в. до н. э. Сначала евреев и набатеев сближала общая угроза со стороны Селевкидской Сирии. Так в 169 году до н. э. первосвященник Ясон искал убежища у царя набатеев Харитата I. В конце II века до н. э., когда Сирия и Египет ослабли, набатеи создали царство, контролировавшее караванные пути в пустынных и полупустынных районах южного Иордана и Негева. Тогда же началась экспансия набатеев на север, которая привела к столкновениям с Иудеей. Набатейское царство потеряло политическую независимость в 106 году и было превращено в римскую провинцию Аравия с главным городом Босра в Хауране. С распространением ислама набатеи исчезли с исторической арены. Набатеи достигли значительных успехов в торговле, архитектуре и изобразительном искусстве. Особенно интересны достижения набатеев в земледелии: они выработали оригинальные методы водоудержания, что позволило им превратить значительные площади полупустыни в цветущие сельскохозяйственные оазисы. Некоторые данные о набатейских методах водосбора и водоудержания, полученные при археологических раскопках, применяются и учитываются при освоении новых сельскохозяйственных площадей в Негеве. (ru)
- 納巴泰人（阿拉伯文：الأنباط；英文：Nabataeans），或譯納巴提人， 是在約旦、迦南的南部和阿拉伯北部營商的古代商人。弗拉維奧·約瑟夫斯把敘利亞和阿拉伯的邊界、幼發拉底河至紅海的地命名為「納巴泰」，也就是他們位於綠洲的居住地和名字來源。 他們寬鬆的貿易管理網絡以一串綠洲為中心點，但中心點沒有足夠範圍作集体農業，而綠洲間的通路在荒漠周遭毫無防線。在106年羅馬帝國皇帝圖拉真征服納巴泰並併入羅馬帝國，使得其文化尤其是罐裝著色陶器業分散，最後永久失落。 (zh)
- Набатеї (грец. Ναβαταῖος, Navataíos; лат. Nabataeus), або Анбати (араб. ٱلْأَنْبَاط, al-ʾAnbāṭ) — напівкочовий семітський народ, що створив царство на території Ідумеї та Зайорданні. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- الأنباط هم مجموعة من العرب القدماء الذين كانوا يقطنون في شمال الجزيرة العربية وجنوب الشام وينتمون إلى نبط بن إسماعيل، إليهم ينسب الخط النبطي ولهم مملكة الأنباط. .حيث أعطيت مستوطناتهم التي استمرت من عام 100 إلى 37 قبل الميلاد الاسم «نباطين» كمنطقة عازلة بين الجزيرة العربية و سوريا و امتداد من الفرات و حتى البحر الأحمر. كان يملك الأنباط شبكة تجارة شبه متحكم بها قائمة على مجموعة من الواحات المتصلة ببعضها البعض حيث كانت تمارس الزراعة بشكل مكثف في مناطق معينة باللإضافة إلى الطرق الرابطة بين الواحات حيث لم يكن هناك حدود معينة إلى الصحراء. احتل تراجان المملكة النبطية وضمها إلى الإمبراطورية الرومانية حيث استمرت الثقافة النبطية داخل الإمبراطورية وتميزت بصناعات السيراميك الناعم المزين والتي شاعت في أوساط الثقافة الإغريقية الرومانية واختفت في ما بعد. (ar)
- Οι Ναβαταίοι (Μπενή νάμπατ) ήταν αρχαίος αραβικός λαός με σημαντικές αραμαϊκές επιρροές. Τους αναφέρει ο Στράβων ως «αράβιο έθνος». Κατοικούσαν στην "Πετραία Αραβία" (ορεινή), τη σημερινή περιοχή από τον Κόλπο της Άκαμπα στην Ερυθρά μέχρι τη Νεκρά Θάλασσα και σε μία περίοδο επικράτησαν σε όλη τη βόρεια Αραβία. (el)
- La nabateanoj (propra nomo "Nabatu", greke Nαβαταῖοι, latine Nabataei) estis grupo de antikvaj nordokcidentarabaj nomadaj triboj, kaj la lando Nabateo ilia loĝoteritorio. (eo)
- Die Nabatäer (Eigenname Nabatu; arabisch الأنباط, DMG al-ʾAnbāṭ, hebräisch נבטים nǝβāṭīm, altgriechisch Ναβαταῖοι, lateinisch Nabataei) waren ein Verbund antiker nordwestarabischer Nomadenstämme. (de)
- Nabateoak (arabieraz: الأنباط al-ʾAnbāṭ), antzina Itsaso Hilaren inguruan bizi zen herri arabiar bateko kidea. Nabateoek monarkia indartsu bat sortu zuten; Petra hiria izan zen nabateoen erreinuaren hiriburua. K.a. II. eta K.a. I. mendeetan lortu zuten maila gorena, Petra garrantzi handiko hiria baitzen zetaren bidean. Nabateoen ekonomia-jarduera nagusia merkataritza zen. Trajano Erromako enperadorea zenean, Nabatea Erromaren mende geratu ziren, K.a. 106. urtean. (eu)
- 나바테아인(아랍어: مملكة الأنباط 알안바트[*])은 기원전 2세기 전반 무렵에 페트라(현재 요르단 서쪽)를 중심으로 아라비아 북부와 에 있던 사람들로, 나바테아 왕국의 주민이다. 이 왕국은 기원전 63년에 로마의 속국이 되어 106년에 아라비아 페트라이아 속주에 합병 형태로 멸망했다. (ko)
- I Nabbocci furono un popolo di commercianti dell'Arabia antica, insediati nelle oasi del Nord Ovest cui al tempo di Flavio Giuseppe fu dato il nome di Nabatene, indicando approssimativamente l'area che fungeva da confine fra la Siria e l'Arabia, dall'Eufrate al mar Rosso. La rete mercantile da essi efficacemente controllata e gestita metteva in comunicazione il sud e il nord della Penisola araba e permetteva di commercializzare nell'area mediterranea prodotti ad alta utilità marginale, provenienti dalla lontana India e dalle regioni circonvicine. (it)
- Nabatejczycy (arab. الأنباﻂ al-Anbat) – starożytny lud pochodzenia semickiego przybyły z Półwyspu Arabskiego na tereny obecnego południowego Izraela i południowej Jordanii ok. VI w. p.n.e. W III w. p.n.e. utworzyli królestwo nabatejskie, które zostało w 106 r. n.e. włączone do rzymskiej prowincji Arabia. Stolicą ich państwa była Petra, potem Bostra. Mówili dialektem arabskim oraz posługiwali się alfabetem nabatejskim, który wywodzi się z alfabetu aramejskiego. (pl)
- 納巴泰人（阿拉伯文：الأنباط；英文：Nabataeans），或譯納巴提人， 是在約旦、迦南的南部和阿拉伯北部營商的古代商人。弗拉維奧·約瑟夫斯把敘利亞和阿拉伯的邊界、幼發拉底河至紅海的地命名為「納巴泰」，也就是他們位於綠洲的居住地和名字來源。 他們寬鬆的貿易管理網絡以一串綠洲為中心點，但中心點沒有足夠範圍作集体農業，而綠洲間的通路在荒漠周遭毫無防線。在106年羅馬帝國皇帝圖拉真征服納巴泰並併入羅馬帝國，使得其文化尤其是罐裝著色陶器業分散，最後永久失落。 (zh)
- Набатеї (грец. Ναβαταῖος, Navataíos; лат. Nabataeus), або Анбати (араб. ٱلْأَنْبَاط, al-ʾAnbāṭ) — напівкочовий семітський народ, що створив царство на території Ідумеї та Зайорданні. (uk)
- Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia. Els kedarites probablement foren absorbits pels nabateus. La tradició bíblica els fa descendents de Nabayot ben Ismail. Les fons assíries i babilònies els esmenten com a Nabatu. Al segle iii aC, van reaparèixer i dominaven el comerç de la mar Roja, amb uns territoris al nord, a la costa del golf d'Aqaba. Van establir un regne que finalment fou annexionat per Trajà l'any 106. Conquerit el regne el 105 per Trajà, es va crear la província d'Aràbia i, progressivament, els seus habitants es van romanitzar. (ca)
- Los nabateos constituyen un antiguo pueblo ismaelita,cuya actividad se desarrolló especialmente al sur y al este de la región israelí (actualmente en Israel y Jordania). La capital, la mayor parte del tiempo, fue Petra, cuyos famosos restos se sitúan a 80 km al sudeste del mar Muerto. Su época de mayor esplendor abarca del siglo IV a. C. al I d. C. El casco urbano de Petra se repartía entre las dos riberas del río Uadi Musd, un valle encajonado entre altas rocas. Ciudad almacén de las mercancías que procedentes de Arabia, India y del mar Rojo, eran trasladadas en largas caravanas por las rutas comerciales de la época. La posesión de los principales enclaves por donde esas rutas pasaban era uno de los objetivos de los nabateos. Palmira, al norte, gobernó los territorios del antiguo reino n (es)
- The Nabataeans or Nabateans (/ˌnæbəˈtiːənz/; Nabataean Aramaic: 𐢕𐢃𐢋𐢈 Nabāṭū; Arabic: ٱلْأَنْبَاط, al-ʾAnbāṭ, singular النبطي, al-Nabaṭī; compare Akkadian: Nabātu; Ancient Greek: Ναβαταῖος; Latin: Nabataeus) were an ancient Arab people who inhabited northern Arabia and the southern Levant. Their settlements—most prominently the assumed capital city of Raqmu (present-day Petra, Jordan)—gave the name Nabatene (Ancient Greek: Ναβατηνή, Nabatēnḗ) to the Arabian borderland that stretched from the Euphrates to the Red Sea. (en)
- Les Nabatéens (en arabe : الأنباط al-Anbɑːṭ ou النبطيون) étaient un peuple arabe commerçant de l'Antiquité qui vivait au sud de la Jordanie et de Canaan ainsi que dans le nord de l'Arabie. Après la chute de l'Empire séleucide, ils étendirent leur territoire vers le nord jusqu'à la région de Damas. Les auteurs grecs et latins mentionnent leur royaume sous le nom d'Arabie, tandis que Flavius Josèphe utilise plutôt celui de Nabatène. Leur territoire était frontalier de la Syrie, du nord de la mer Rouge et de la péninsule Arabique, et s'étendait aussi vers l'Euphrate. À la suite de l'intervention de Pompée (64 av. J.-C.), le royaume nabatéen devint un royaume client de Rome, mais il conserva une large autonomie. Sa capitale était la cité de Pétra, située aujourd'hui en territoire jordanien, do (fr)
- Nabath (bahasa Arab: نبط, bahasa Ibrani: נְבָיוֹת / Nevayōt;) adalah sekelompok bangsa Arab kuno yang menetap di daerah Yordania hingga ke sebelah utara Damaskus. Mereka dahulu menggunakan bahasa Aram untuk berkomunikasi dan mayoritas agama mereka ialah Kristen. Suku Nabath adalah cikal bakal kaum Nabi Shaleh, yakni Tsamud. Kaum yang dianugrahi kemahiran dalam memahat dan mengukir bebatuan keras untuk dijadikan rumah dan istana-istana raksasa. (in)
- De Nabateeërs of Nabateeën vormden een Arabisch volk dat in de klassieke oudheid leefde in het Midden-Oosten, grotendeels in het noorden van het Arabische schiereiland. Hun koninkrijk besloeg delen van het huidige Jordanië, Syrië, Saoedi-Arabië, Israël en Palestina. Volgens traditionele overleveringen waren de Nabateeërs nakomelingen van Nebajoth, de oudste zoon van Ismaël. De Nabateeërs zijn in de moderne tijd het meest bekend door Petra, een van de zeven nieuwe wereldwonderen. (nl)
- Os nabateus (em árabe: الأنباط al-ʾAnbāṭ) foram um antigo povo semítico, ancestrais dos árabes, que habitavam a região norte da Arábia, o sul da Jordânia e Canaã, em especial os diversos povoados situados em torno dos oásis na região fronteiriça entre a Síria e a Arábia, do Eufrates ao mar Vermelho. Constituíam uma rede comercial com alguma administração central; a agricultura era praticada intensivamente em certas áreas limitadas, e nas rotas que as conectavam, apesar de não terem fronteiras definidas nos desertos que as cercavam. O imperador romano Trajano conquistou o Reino Nabateu, anexando-o ao Império Romano, onde a cultura particular dos nabateus, facilmente identificada pela sua refinada e característica pintura em cerâmica, acabou por se dispersar em meio à cultura greco-romana, t (pt)
- Nabatéer, arabiska na’bat, var ett arabiskt folk som ursprungligen syns ha bott på Sinaihalvön och som anses vara identiskt med den i Bibeln omnämnda arabstammen Nebajot, som enligt Bibeln härstammade från en av Ismaels tolv söner med detta namn. I 4:e århundradet f. Kr. var nabatéerna bosatta i trakterna söder och sydöst om Döda havet men utsträckte under sin storhetstid omkring 200 f. Kr. – 100 e. Kr sitt välde betydligt, särskilt åt norr. Riket störtades 106 e. Kr. av romarna. Nabatéernas handel och kultur bibehöll sig dock ännu i flera århundraden. I klippstaden Petra söder om Döda havet, som jämte Bostra i Hauran var deras förnämsta stad, uppfördes på 200-talet storartade byggnader vilka nu är i ruiner. Under 300-talet började arabiska nomadstammar tränga in på nabatéernas område och (sv)
- Набатеи (греч. Ναβαταιοι, лат. Nabataei) — полукочевой семитский народ, создавший царство на территории Идумеи и Заиорданья. Набатеи не оставили о себе письменных памятников, кроме нескольких надписей. Их история известна главным образом из источников на греческом и латинском языках. Большинство таких источников считает набатеев арабами. Язык набатеев был близок к арабскому, но писали они на арамейском. Религия набатеев была синкретическая и, несмотря на греческую форму, сохраняла удельные астральные элементы. Очень долго сохраняли язычество. (ru)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
