About: Moon

An Entity of Type: planet, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Moon is Earth's only natural satellite. It is the fifth largest satellite in the Solar System and the largest and most massive relative to its parent planet, with a diameter about one-quarter that of Earth (comparable to the width of Australia). The Moon is a planetary-mass object with a differentiated rocky body, making it a satellite planet under the geophysical definitions of the term and larger than all known dwarf planets of the Solar System. It lacks any significant atmosphere, hydrosphere, or magnetic field. Its surface gravity is about one-sixth of Earth's at 0.1654 g, with Jupiter's moon Io being the only satellite in the Solar System known to have a higher surface gravity and density.

Property Value
dbo:Planet/maximumTemperature
  • 230.0
  • 390.0
dbo:Planet/meanTemperature
  • 250.0
  • 150.0
dbo:Planet/minimumTemperature
  • 100.0
dbo:abstract
  • القمر هو القمر الطبيعي الوحيد للأرض بالإضافة إلى أنه خامس أكبر قمرٍ طبيعيٍ في المجموعة الشمسية. فهو يُعَدُ أكبر قمرٍ طبيعيٍ في المجموعة الشمسية من ناحية نسبة حجمه إلى كوكبه التابع له، حيث أن قطره يصل إلى ربع قطر الأرض، كما أن كتلته تصل إلى 1 على 81 من كتلة الأرض، هذا بالإضافة إلى أنه يُعَدُ ثاني أعلى قمرٍ من ناحية الكثافة بعد قمر إيو. هذا ويتسم القمر الأرضي حركته التزامنية مع كوكبه (الأرض)، عارضاً دائماً الوجه نفسه؛ حيث يتميز الجانب القريب بمنطقةٍ بركانيةٍ منخفضةٍ مظلمةٍ، والتي تقع فيما بين مرتفعات القشرة الأرضية القديمة البراقة والفوهات الصدمية الشاهقة. كما يُلاحظ أن القمر الأرضي هو أكثر جسمٍ لامعٍ في السماء ليلاً، وعموماً هو الجسم الأكثر لمعاناً بعد الشمس، وهذا على الرغم من أن سطحه معتم جداً، حيث أن له انعكاساً مماثلاً للفحم. كان بروز القمر في السماء المظلمة ليلاً، ودورته المنتظمة الأطوار (المراحل) قد جعل له على مر العصور القديمة تأثيراً ثقافياً هاماً على كلٍ من اللغة، التقويم القمري، ، والأساطير القديمة، المتمثلة في آلهة القمر والتي منها عبر الحضارات: «خونسو» في الديانة المصرية القديمة، «تشانغ» في الحضارة الصينية وكذلك «» في حضارة الإنكا. ومن السمات الكامنة للقمر كذلك، تأثير جاذبيته التي تسفر عن وقوع عمليتي مد وجزر المحيطات وإطالة الدقيقة (نتيجة تسارع المد والجزر) لليوم. مع ملاحظة أن المسافة المدارية الحالية للقمر، والتي تُقَدَرُ بثلاثين مرةٍ قدر قطر الكرة الأرضية، تتسبب في أن يبدو القمر أغلب الوقت بنفس حجمه دون تغيير في السماء كما هو الحال مع الشمس، مما يسمح له (القمر) بأن يغطي الشمس بصورةٍ شبه تامةٍ في ظاهرة الكسوف الكلي للشمس. ويُعَدُ القمر الجرم السماوي الوحيد الذي هبط عليه البشر بأقدامهم. حيث أنه على الرغم من أن برنامج لونا التابع للاتحاد السوفيتي كان الأول من نوعه لينجح في الوصول إلى سطح القمر بواسطة مركبةٍ فضائيةٍ غير مأهولة برواد الفضاء في عام 1959، إلا أن برنامج أبولو التابع لوكالة ناسا الأمريكية استطاع تحقيق إنجاز السفر بالبعثات البشرية الوحيدة، والتي بدأت بأول بعثةٍ بشريةٍ مداريةٍ حول القمر هي بعثة أبولو 8 في عام 1968، والتي تبعها ستة رحلاتٍ بشريةٍ إلى القمر فيما بين عاميّ 1969 و1972 – والتي كانت الأولى منها هي رحلة أبولو 11 في عام 1969. هذا وقد جلبت تلك الرحلات في طريق عودتها نحو 380 كيلوغراماً من الصخور القمرية، والتي استُخْدِمَت بعد ذلك في تطوير التفهم الجيولوجي المفصل لأصول نشأة القمر (والذي ساد المعتقد أن أصول نشأته وتكوينه ترجع إلى 4.5 مليارات سنة وذلك في إطار فرضية الاصطدام العملاق والتي شملت في إطارها تكون كوكب الأرض)، وكذلك في فهم تكوين البنية الداخلية للقمر، وكذلك جيولوجيا القمر. إلا أن بعد نجاح مهمة رحلة أبولو 17 في عام 1972، لم تزر القمر سوى مركباتٍ فضائيةٍ غير مأهولةٍ برواد الفضاء، والتي كانت في الأغلب عرباتٍ فضائيةٍ أمريكية تابعة لناسا وسوفيتية تابعةٍ لبرنامج لونوخود. هذا ومنذ عام 2004، أرسلت كلٌ من الولايات المتحدة الأمريكية، اليابان، الصين، الهند، ووكالة الفضاء الأوروبية سفناً فضائيةً لمدار القمر. حيث ساهمت تلك السفن الفضائية جميعها في تأكيد اكتشاف وجود ثلوجٍ مائيةٍ قمريةٍ في الحفر دائمة الظل في مناطق الحدود والأعمدة داخل القشرة السطحية لصخور القمر. هذا وتم التخطيط لبعثاتٍ بشريةٍ مستقبليةٍ إلى القمر، إلا أنه لم يوضع أيٍ منها قيد التنفيذ بعد، حيث أن القمر يظل، وفقاً لبنود معاهدة الفضاء الخارجي، متاحاً بصورةٍ مجانيةٍ لجميع الأمم لاستكشافه للأغراض السلمية. (ar)
  • La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el . Té aproximadament una quarta part del diàmetre de la Terra, magnitud comparable a l'amplada del continent australià. És el cinquè satèl·lit més gros del sistema solar, amb una mida que supera la de qualsevol planeta nan conegut, així com el satèl·lit més gros (i massiu) en proporció al seu planeta. La Lluna és un objecte de massa planetària que formà un cos rocós ben diferenciat, cosa que en fa un segons la . Disposa d'una atmosfera, una hidrosfera i un camp magnètic negligibles. Té una gravetat superficial d'aproximadament una sisena part la de la Terra (0,1654 g). Io, un dels satèl·lits de Júpiter, és l'únic satèl·lit del sistema solar amb una major densitat i gravetat a la superfície. La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte. És l'objecte més lluminós del cel després del Sol. Encara que apareix com un cos d'un blanc molt brillant, la seva superfície és fosca i d'una reflectància tan sols una mica superior a la de l'asfalt. La seva prominència en el cel i el seu cicle regular de fases l'han convertida, des de l'antiguitat, en una important influència cultural sobre el llenguatge, el calendari, l'art i la mitologia. La influència gravitatòria de la Lluna produeix les marees oceàniques i el petit allargament del dia. La distància orbital del satèl·lit és, actualment, d'unes trenta vegades el diàmetre terrestre, la qual cosa li confereix una mida aparent al cel aproximadament igual que la del Sol; aquest fet li permet cobrir el Sol gairebé completament de manera precisa durant un eclipsi solar. La distància lineal de la Terra a la Lluna augmenta a un ritme de 3,82 ± 0,07 cm per any. Es creu que la Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, no gaire més tard que la Terra. Encara que s'han proposat moltes hipòtesis pel que fa al seu origen, la teoria més acceptada a l'actualitat és que la Lluna és un producte de les restes d'un impacte gegantí entre la Terra i un cos de la mida de Mart. La Lluna és l'únic cos celeste, a part de la Terra, que els humans han trepitjat mai. El Programa Luna de la Unió Soviètica va ser el primer a arribar a la Lluna amb una nau espacial no tripulada l'any 1959. D'altra banda, el Programa Apollo de la NASA dels Estats Units ha estat l'únic que va aconseguir portar-hi missions tripulades, començant per l'Apollo 8 el 1968 i continuant amb sis aterratges tripulats entre 1969 i 1972, el primer dels quals l'Apollo 11. Aquestes missions van retornar amb més de 380 kg de roques lunars, que van ser utilitzades per a comprendre millor l'origen del satèl·lit, la formació de la seva estructura interna i la seva història subseqüent. Després de la missió Apollo 17 del 1972, la Lluna tan sols ha estat visitada per naus no tripulades, la majoria de les quals han estat missions orbitals. Des del 2004, el Japó, la Xina, l'Índia, els Estats Units i l'Agència Espacial Europea han enviat naus en òrbita lunar que han contribuït a confirmar la descoberta de gel lunar en cràters permanentment a l'ombra als pols, i també confinat dins de la regolita lunar. L'era post-Apollo també ha vist dues missions amb astromòbils: la missió soviètica final Lunokhod del 1973 i la missió xinesa Chang'e 3, la qual va desplegar el seu astromòbil Yutu el 14 de desembre del 2013. S'han planejat futures missions tripulades a la Lluna, finançades tant per governs com per fons privats. La Lluna roman, gràcies a l'empara del tractat de l'espai exterior, un indret lliure d'exploració per a totes les nacions per a propòsits pacífics. (ca)
  • Měsíc je jediná známá přirozená družice Země. Střední vzdálenost Měsíce od Země je 384 403 km. Měsíční rovníkový průměr je 3 476 km, což je víc než čtvrtina průměru zemského. Jeho objem jsou však pouze 2 % zemského a co do hmotnosti je rozdíl ještě větší. Přesto Měsíc patří mezi největší planetární družice (měsíce) v celé Sluneční soustavě (pátý největší) a relativně, tj. vzhledem ke své mateřské planetě, je největší vůbec. První člověkem vyrobené těleso, které dosáhlo Měsíce, byla v roce 1957 sovětská sonda Luna 2, první snímky odvrácené strany Měsíce získala v roce 1959 sonda Luna 3, první měkké přistání a následný přenos obrazu provedla v roce 1966 sonda Luna 9. Roku 1969 přistáli Neil Armstrong a Edwin Aldrin v rámci programu Apollo jako první lidé na Měsíci, a tím se stali i prvními lidmi, kteří stanuli na povrchu jiného vesmírného tělesa než Země. Celkem Měsíc zatím navštívilo dvanáct lidí. (cs)
  • Η Σελήνη είναι ο μοναδικός φυσικός δορυφόρος της Γης και ο πέμπτος μεγαλύτερος φυσικός δορυφόρος του ηλιακού συστήματος. Πήρε το όνομά του από τη Σελήνη, αρχαιοελληνική θεά του δορυφόρου αυτού. Λέγεται επίσης και «Φεγγάρι» στη δημοτική γλώσσα. Είναι το φωτεινότερο σώμα στον ουρανό μετά τον Ήλιο, επειδή είναι και το κοντινότερο στη Γη ουράνιο σώμα. Εξαιτίας αυτής της εγγύτητας, η Σελήνη ασκεί ισχυρή βαρυτική επίδραση στη Γη (παλιρροϊκή αλληλεπίδραση), προκαλώντας φαινόμενα όπως οι παλίρροιες, αλλά και επηρεάζοντας τον άξονα περιστροφής της. Η μέση απόσταση Γης - Σελήνης είναι 384.403 χιλιόμετρα (παρατηρείται ότι αυτή η απόσταση αυξάνεται κατά περίπου 0,32 εκατοστά το μήνα και αυτό συμβαίνει λόγω των παλιρροϊκών δυνάμεων). Η διάμετρος της σελήνης είναι 3.476 χιλιόμετρα (περίπου το 1/4 της γήινης). Η βαρύτητα στην επιφάνεια της Σελήνης είναι σε ένταση το 1/6 περίπου αυτής της Γης. Περιστρέφεται στον ελαφρώς κεκλιμένο άξονά της σε 27 ημέρες 7 ώρες και 43 λεπτά, ακριβώς στον ίδιο χρόνο που διαρκεί η τροχιακή περιφορά της γύρω από τη Γη. Αυτός ο συντονισμός είναι και ο λόγος που από τη Γη είναι ορατή μόνο η μια πλευρά της Σελήνης, η οποία χαρακτηρίζεται από σκοτεινές ηφαιστειακές θάλασσες, οι οποίες βρίσκονται ανάμεσα στα λαμπρά υψίπεδα και τους κρατήρες. Αν και φαίνεται λαμπρή, στην πραγματικότητα, η επιφάνεια της Σελήνης είναι αρκετά σκοτεινή, με ανακλαστικότητα παρόμοια με αυτή της ασφάλτου. Ανάλογα με τη θέση του Ήλιου, της Γης και της Σελήνης, διαφορετικό τμήμα της Σελήνης φαίνεται να φωτίζεται, δημιουργώντας τις . Οι εκλείψεις Ηλίου προκαλούνται από τη Σελήνη, όταν αυτή περνά φαινομενικά μπροστά από το Ήλιο, σκιάζοντας μέρος της Γης, αντίθετα με τις εκλείψεις Σελήνης που προκαλούνται ομοίως από τον πλανήτη Γη. Λόγω της λαμπρότητας και των τακτικών της φάσεων, η Σελήνη έχει σημαντικό πολιτιστικό ρόλο από την αρχαιότητα. Το πρόγραμμα Λούνα της Σοβιετικής Ένωσης ήταν το πρώτο το οποίο έφτασε στη Σελήνη με μη επανδρωμένη διαστημοσυσκευή το 1959. Το αμερικανικό πρόγραμμα Απόλλο, της ΝΑΣΑ, είναι μέχρι σήμερα το μόνο το οποίο έχει στείλει επανδρωμένες αποστολές στη Σελήνη, αρχίζοντας με το Απόλλο 8 το 1968, το οποίο τέθηκε σε τροχιά γύρω από το φεγγάρι, ενώ έξι αποστολές προσεληνώθηκαν την περίοδο 1969 - 1972, αρχίζοντας με τον Απόλλων 11. Μετά το , το φεγγάρι έχουν επισκεφτεί μόνο μη επανδρωμένες αποστολές. (el)
  • La Luno estas la sola natura satelito de la Tero, kaj la kvina plej granda satelito en la Sunsistemo. La averaĝa centr-al-centra distanco de la Tero al la Luno estas 384.403 km, proksimume tridekoble la diametron de la Tero. La diametro de la Luno estas 3.474 km, iom pli ol kvarono de tiu de la Tero. Ĉi tio signifas, ke la volumeno de la Luno estas proksimume 2 elcento de tiu de la Tero. La tirforto de gravito ĉe ĝia surfaco proksimume 17 elcentoj de tiu de la Tero. La Luno faras kompletan orbiton ĉirkaŭ la Tero dum 27,3 tagoj (orbita periodo), kaj periodaj varioj en la geometrio de la Ter-Lun-Suna sistemo estas respondecaj por lunfazoj, kiuj ripetiĝas dum 29,5 tagoj (sinoda periodo). La Luno estas la sola astro, al kiu vojaĝis homoj, kaj sur kiu homoj surfaciĝis. La 21-an de julio 1969 la usonaj astronaŭtoj Neil Armstrong kaj Buzz Aldrin surluniĝis kaj fariĝis la unuaj homoj, kiuj vizitis alian mondon. (eo)
  • Der Mond (mhd. mâne; lateinisch luna) ist der einzige natürliche Satellit der Erde. Sein Name ist etymologisch verwandt mit Monat und bezieht sich auf die Periode seines Phasenwechsels. Weil die Trabanten anderer Planeten des Sonnensystems im übertragenen Sinn meist ebenfalls als Monde bezeichnet werden, spricht man zur Vermeidung von Verwechslungen mitunter vom Erdmond. Er ist mit einem Durchmesser von 3476 km der fünftgrößte bekannte Mond des Sonnensystems und gegenüber seinem Zentralkörper Erde außergewöhnlich groß (über ein Viertel des Erddurchmessers). Weil der Mond die Erde in einem mittleren Abstand von nur rund 384.400 Kilometern umkreist (siehe : etwa 30 Erddurchmesser), ist er bisher der einzige fremde Himmelskörper, den Menschen betreten haben, und auch der am besten erforschte. Trotzdem gibt es noch viele Unklarheiten, etwa in Bezug auf seine Entstehung und manche Geländeformen. Seine jüngere Entwicklung ist jedoch weitgehend geklärt. Sein astronomisches Symbol ☾ ist die abnehmende Mondsichel, wie sie (nach rechts offen) von der Nordhalbkugel der Erde aus erscheint. (de)
  • Ilargia Lurraren satelite natural bakarra da. Eguzki Sistemako bosgarren sateliterik handiena da, eta handiena, orbitatzen duten planetaren tamainaren arabera. Eguzki Sistemako bigarren sateliterik dentsoena da (ezagutzen ditugunen artean), Jupiterreko Ioren ostean. Ilargiaren eta Lurraren artean 384.400 km daude. Urtero, distantzia hori 3,82 ± 0,07 cm handitzen da, baina ratioa ez da konstantea. Orbita eliptikoa du: distantziarik txikiena —perigeoa— 356.000 kilometro da, eta handiena —apogeoa— 406.000 kilometro. Teoria nagusiak dio Ilargia orain dela 4.500 milioi urte sortu zela, Lurraren sorreratik oso gertu. Hainbat hipotesi daude jatorriaren inguruan: azalpenik hedatuenak dio Ilargia Marteren tamaina zuen Tea izeneko planeta batek Lurraren aurka kolpatzean sortutako hautsetik sortu zela. Ilargiak Lurrarekiko errotazio sinkronikoa du, eta beti erakusten du aurpegi bera, edo gertuko aurpegia, itsaso ilun bolkaniko eta inpaktuzko kraterren eremu altuen artean. Eguzkiaren ostean ikus daitekeen objekturik distiratsuena da, Lurraren gainazalaren argiztatzeari dagokionez. Haren gainazala benetan iluna da ( dela eman badezake ere), asfalto gastatua baino distira pixka bat handiagoarekin. Ilargia Lurretik lau moduz ikus daiteke: bakoitzak aldi izena du. Ilargialdiek ilgora, ilbehera, ilberria eta ilbetea dute izena. Lehen alditik laugarrenera 27 egun, 7 ordu, 43 minutu, eta 11,47 segundo pasa behar dira. Ziklo erregular horiek Ilargia kultur eragin esanguratsu bilakatu dute, Antzinarotik hizkuntza, egutegi, arte eta mitologian handia baita. Ilargiaren grabitazioaren eraginak itsasoko mareak, , eta sortzen ditu. Ilargiaren gaur egungo distantzia orbitala Lurraren diametroaren tamaina baino hogeita hamar aldiz handiagoa da, eta zeruan duen tamaina erlatiboa ia-ia Eguzkiaren parekoa da. Horregatik, eguzki eklipse bat gertatzen denean, Ilargiak osorik estaltzen du Eguzkia. Fenomeno horrek ez du etorkizun urrunean segituko. Lurraren eta Ilargiaren arteko distantzia zuzena 3,82 ± 0,07 zentimetro handitzen da urtero, baina ratio hori ez da konstantea. 1959an Sobietar Batasunaren Ilargira espazio-ontzi ez-tripulatu bat bidali zuen lehenengo herrialdea izan zen; Ameriketako Estatu Batuek NASAko Apollo programarekin gizaki bat jarri zuen Ilargian, lehen bidaia tripulatuaz (Apollo 8, 1968an) eta sei Ilargiratzez, 1969 eta 1972 artean, horietatik lehenengoa Apollo 11rena. Misio horiek 380 kg Ilargi arroka ekarri zituzten, Ilargiaren historia geologikoa ulertzeko oso baliagarriak. 1972ko Apollo 17aren ostean ez da berriro gizakirik joan Ilargira, nahiz eta hainbat misio egon diren, baita Europa zein Txinaren aldetik. (eu)
  • La Luna es el único satélite natural de la Tierra. Con un diámetro ecuatorial de 3474.8 km, es el quinto satélite más grande del sistema solar, mientras que en cuanto al tamaño proporcional respecto a su planeta es el satélite más grande: un cuarto del diámetro de la Tierra y 1/81 de su masa. Es, además, después de Ío, el segundo satélite más denso. Se encuentra en relación síncrona con la Tierra, siempre mostrando la misma cara hacia el planeta. El hemisferio visible está marcado con oscuros mares lunares de origen volcánico entre las brillantes montañas antiguas y los destacados astroblemas. A pesar de ser, en apariencia, el objeto más brillante en el cielo después del Sol, su superficie es en realidad muy oscura, con una reflexión similar a la del carbón. Su prominencia en el cielo y su ciclo regular de fases han hecho de la Luna un objeto con importante influencia cultural desde la antigüedad, tanto en el lenguaje como en el calendario, el arte o la mitología. La influencia gravitatoria de la Luna produce las mareas y el aumento de la duración del día. La distancia orbital de la Luna, cerca de treinta veces el diámetro de la Tierra, hace que se vea en el cielo con el mismo tamaño que el Sol y permite que la Luna cubra exactamente al Sol en los eclipses solares totales. La Luna es el único cuerpo celeste en el que el ser humano ha realizado un descenso tripulado. Aunque el programa Luna de la Unión Soviética fue el primero en alcanzar la Luna con una nave espacial no tripulada, el programa Apolo de Estados Unidos realizó las únicas misiones tripuladas al satélite terrestre hasta la fecha, comenzando con la primera órbita lunar tripulada por el Apolo 8 en 1968, y seis alunizajes tripulados entre 1969 y 1972, siendo el primero el Apolo 11 en 1969, y el último el Apolo 17. Estas misiones regresaron con más de 380 kg de roca lunar, que han permitido alcanzar una detallada comprensión geológica de los orígenes de la Luna –se cree que se formó hace 4 500 000 000 (cuatro mil quinientos millones) de años después de un gran impacto–, la formación de su estructura interna y su posterior historia. En 1970 la Unión Soviética puso en la superficie el primer vehículo robótico controlado desde la tierra: Lunojod 1. El rover fue enviando fotografías y vídeos de la superficie que recorrió (10 km) durante casi un año.​ Desde la misión Apolo 17, en 1972, ha sido visitada únicamente por sondas espaciales no tripuladas, en particular por el astromóvil soviético Lunojod 2. Desde 2004, Japón, China, India, Estados Unidos y la Agencia Espacial Europea han enviado orbitadores. Estas naves espaciales han confirmado el descubrimiento de agua helada fijada al regolito lunar en cráteres que se encuentran en la zona de sombra permanente y están ubicados en los polos. Se han planeado futuras misiones tripuladas a la Luna, pero no se han puesto en marcha aún. La Luna se mantiene, bajo el Tratado sobre el espacio ultraterrestre, libre para la exploración de cualquier nación con fines pacíficos. (es)
  • The Moon is Earth's only natural satellite. It is the fifth largest satellite in the Solar System and the largest and most massive relative to its parent planet, with a diameter about one-quarter that of Earth (comparable to the width of Australia). The Moon is a planetary-mass object with a differentiated rocky body, making it a satellite planet under the geophysical definitions of the term and larger than all known dwarf planets of the Solar System. It lacks any significant atmosphere, hydrosphere, or magnetic field. Its surface gravity is about one-sixth of Earth's at 0.1654 g, with Jupiter's moon Io being the only satellite in the Solar System known to have a higher surface gravity and density. Orbiting Earth at an average distance of 384,400 km (238,900 mi), or about 30 times Earth's diameter, its gravitational influence very slowly lengthens Earth's day and is the main driver of Earth's tides. The Moon's orbit around Earth has a sidereal period of 27.3 days. During each synodic period of 29.5 days, the amount of visible surface illuminated by the Sun varies from none up to 100%, resulting in lunar phases that form the basis for the months of a lunar calendar. The Moon is tidally locked to Earth, which means that the length of a full rotation of the Moon on its own axis causes its same side (the near side) to always face Earth, and the somewhat longer lunar day is the same as the synodic period. However, 59% of the total lunar surface can be seen from Earth through shifts in perspective due to libration. The most widely accepted origin explanation posits that the Moon formed 4.51 billion years ago, not long after Earth, out of the debris from a giant impact between the planet and a hypothesized Mars-sized body called Theia. It then receded to a wider orbit because of tidal interaction with the Earth. The near side of the Moon is marked by dark volcanic maria ("seas"), which fill the spaces between bright ancient crustal highlands and prominent impact craters. Most of the large impact basins and mare surfaces were in place by the end of the Imbrian period, some three billion years ago. The lunar surface is relatively non-reflective, with a reflectance just slightly brighter than that of worn asphalt. However, because it has a large angular diameter, the full moon is the brightest celestial object in the night sky. The Moon's apparent size is nearly the same as that of the Sun, allowing it to cover the Sun almost completely during a total solar eclipse. Both the Moon's prominence in Earth's sky and its regular cycle of phases have provided cultural references and influences for human societies throughout history. Such influences can be found in language, calendar systems, art, and mythology.The first artificial object to reach the Moon was the Soviet Union's Luna 2 uncrewed spacecraft in 1959; this was followed by the first successful soft landing by Luna 9 in 1966. The only human lunar missions to date have been those of the United States' Apollo program, which landed twelve men on the surface between 1969 and 1972. These and later uncrewed missions returned lunar rocks that have been used to develop a detailed geological understanding of the Moon's origins, internal structure, and subsequent history. (en)
  • La Lune, ou Terre I, est l'unique satellite naturel permanent de la planète Terre. Il s'agit du cinquième plus grand satellite naturel du Système solaire, et du plus grand des satellites planétaires par rapport à la taille de la planète autour de laquelle il orbite. Elle est le deuxième satellite le plus dense du Système solaire après Io, un satellite de Jupiter. La Lune est en rotation synchrone avec la Terre, lui montrant donc constamment la même face. Celle-ci, appelée face visible, est marquée par des mers lunaires volcaniques sombres qui remplissent les espaces entre les hautes terres claires et ses cratères d'impact proéminents. Réciproquement, elle possède une face cachée, qui présente moins de mers mais beaucoup plus de cratères, dont le bassin Pôle Sud-Aitken, le plus grand du satellite et l'un des plus grands du Système solaire par son diamètre de 2 500 km. Elle est dépourvue d'atmosphère dense et de champ magnétique. Son influence gravitationnelle sur la Terre produit les marées océaniques, les marées terrestres, un léger allongement de la durée du jour et la stabilisation de l'inclinaison de l'axe terrestre. La distance orbitale moyenne de la Lune est de 384 402 km, soit environ trente fois le diamètre terrestre, et sa période de révolution vaut 27,3 jours. La taille apparente de la Lune dans le ciel est approximativement la même que celle du Soleil, puisque le diamètre de l'étoile est environ 400 fois celui du satellite, mais qu'elle est également 400 fois plus éloignée. Par conséquent, la Lune peut couvrir presque exactement le Soleil dans le ciel, permettant l'apparition d'éclipses solaires totales. Cette correspondance de taille apparente disparaîtra dans un avenir lointain du fait de l'augmentation de la distance lunaire d'environ 3,8 cm par an. La formation de la Lune remonterait à il y a environ 4,51 milliards d'années, peu de temps après celle de la Terre. L'explication la plus largement acceptée est que la Lune s'est formée à partir des débris restants après un impact géant entre une proto-Terre et une protoplanète de la taille de Mars, appelée Théia. La Lune est survolée pour la première fois par la sonde spatiale Luna 2 en 1959. Durant plus d'une décennie, elle est notamment étudiée par les programmes Luna et Apollo, respectivement soviétique et américain. Cette course à l'espace culmine en 1969 avec les premiers humains posant le pied sur la Lune lors de la mission Apollo 11 emportant Neil Armstrong et Buzz Aldrin. Dix autres astronautes de la NASA foulent ensuite le sol lunaire jusqu'à Apollo 17 en 1972. Ces missions permettent de ramener sur Terre des roches lunaires qui, avec les observations effectuées sur place, permettent de développer la connaissance géologique de la Lune, de sa structure interne et de l'histoire de sa formation. Délaissée à partir de 1974 par les puissances spatiales, l'astre connaît un nouvel intérêt dans les années 1990, deux missions de la NASA — Clementine et Lunar Prospector — découvrant des indices de la présence de glace d'eau, notamment au pôle Sud. À compter de la fin des années 1990, la Lune est la destination principale des sondes spatiales des nouvelles nations spatiales, notamment la Chine, le Japon et l'Inde. De nouvelles missions habitées vers la Lune, voire une colonisation, sont envisagées dans les années 2020. En sa qualité de deuxième objet céleste dans le ciel terrestre par sa magnitude apparente, après le Soleil, et du fait de son cycle régulier de phases correspondant à sa période synodique de 29,5 jours, la Lune sert de référence et d'influence culturelle aux sociétés humaines depuis des temps immémoriaux. Celles-ci se retrouvent dans la langue, les calendriers, l'art et la mythologie. (fr)
  • Is í an Ghealach (siombail: ) nó an Ré nó an tÉasca an t-aon satailít nádúrtha a himshruthaíonn an Domhain. Ar meán, tá sí faoi thrí chéad ceithre mhíle is ceithre scór ciliméadar (384,000 km) den Domhan. Mar sin, bíonn an solas ag teacht beagáinín níos faide ná aon soicind amháin ón nGealach go dtí an Domhan. Tá an Ghealach míle seacht gcéad ciliméadar (1,700 km) ar gha, agus an imtharraingt a aithníonn an spásaire ar dhroim na Gealaí, níl ann ach an séú cuid dá mheáchan thíos anseo. An té a chonaic na seanscannáin ó laethanta na spásárthaí de shraith Apollo, tá a fhios aige an dóigh a raibh na spásairí in inmhe léimeanna millteanacha a thógáil, beag beann ar na spáschultacha troma a bhí siad a chaitheamh, idir chlogaid, choimeádán ocsaigine, agus ghléasra brúchóirithe. (ga)
  • Bulan adalah satelit alami Bumi satu-satunya dan merupakan satelit terbesar kelima dalam Tata Surya. Bulan juga merupakan satelit alami terbesar di Tata Surya menurut ukuran planet yang diorbitnya, dengan diameter 27%, kepadatan 60%, dan massa ​1⁄81 (1.23%) dari Bumi. Di antara satelit alami lainnya, Bulan adalah satelit terpadat kedua setelah Io, satelit Jupiter. Bulan berada pada rotasi sinkron dengan Bumi, yang selalu memperlihatkan sisi yang sama pada Bumi, dengan sisi dekat ditandai oleh mare vulkanik gelap yang terdapat di antara dataran tinggi kerak yang terang dan kawah tubrukan yang menonjol. Bulan adalah benda langit yang paling terang setelah Matahari. Meskipun Bulan tampak sangat putih dan terang, permukaan Bulan sebenarnya gelap, dengan tingkat kecerahan yang sedikit lebih tinggi dari aspal cair. Sejak zaman kuno, posisinya yang menonjol di langit dan fasenya yang teratur telah memengaruhi banyak budaya, termasuk bahasa, penanggalan, , dan mitologi. Pengaruh gravitasi Bulan menyebabkan terjadinya pasang surut di lautan dan pemanjangan waktu pada hari di Bumi. Jarak orbit Bulan dari Bumi saat ini adalah sekitar tiga puluh kali dari diameter Bumi, yang menyebabkan ukuran Bulan yang muncul di langit hampir sama besar dengan ukuran Matahari, sehingga memungkinkan Bulan untuk menutupi Matahari dan mengakibatkan terjadinya gerhana matahari total. Jarak linear Bulan dari Bumi saat ini meningkat dengan laju 3.82±0.07 cm per tahun, meskipun laju ini tidak konstan. Bulan diperkirakan terbentuk sekitar 4,5 miliar tahun yang lalu, tak lama setelah pembentukan Bumi. Meskipun terdapat sejumlah hipotesis mengenai asal usul Bulan, hipotesis yang paling diterima saat ini menjelaskan bahwa Bulan terbentuk dari serpihan-serpihan yang terlepas setelah sebuah benda langit seukuran Mars bertubrukan dengan Bumi. Bulan adalah satu-satunya benda langit selain Bumi yang telah didarati oleh manusia. Program Luna Uni Soviet adalah wahana pertama yang mencapai Bulan dengan pesawat ruang angkasa nirawak pada tahun 1959; program Apollo NASA Amerika Serikat merupakan misi luar angkasa berawak satu-satunya yang telah mencapai Bulan hingga saat ini, dimulai dengan peluncuran misi berawak Apollo 8 yang mengorbit Bulan pada tahun 1968, dan diikuti oleh enam misi pendaratan berawak antara tahun 1969 dan 1972, yang pertama adalah Apollo 11. Misi ini kembali ke Bumi dengan membawa 380 kg batuan Bulan, yang digunakan untuk mengembangkan pemahaman geologi mengenai asal usul, pembentukan struktur dalam, dan sejarah geologi Bulan. Setelah misi Apollo 17 pada 1972, Bulan hanya disinggahi oleh pesawat ruang angkasa nirawak. Misi-misi tersebut pada umumnya merupakan misi orbit; sejak tahun 2004, Jepang, Tiongkok, India, Amerika Serikat, dan Badan Luar Angkasa Eropa telah meluncurkan wahana pengorbit Bulan, yang turut bersumbangsih terhadap penemuan es air di kawah kutub Bulan. Pasca Apollo, dua negara juga telah mengirimkan misi rover ke Bulan, yakni misi Lunokhod Soviet terakhir pada tahun 1973, dan misi berkelanjutan Chang'e 3 RRC, yang meluncurkan rover Yutu pada tanggal 14 Desember 2013. Misi berawak ke Bulan pada masa depan telah direncakan oleh berbagai negara, baik yang didanai oleh pemerintah atau swasta. Di bawah Perjanjian Luar Angkasa, Bulan tetap bebas dijelajahi oleh semua negara untuk tujuan damai. (in)
  • ( 다른 뜻에 대해서는 달 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 달(영어: Moon)은 지구의 유일한 자연위성이고, 태양계의 위성 중에서는 5번째로 크다. 행성의 크기와 비교하여, 자연위성 중 가장 크다. 지구 중심으로부터 달 중심까지의 거리는 평균 38만 4400 km로, 지구가 30개가 들어가는 거리이며 다양한 게 모든 행성이 들어가는 거리이며 거리가 조금 남는다, 지구에서 태양까지 거리(1AU)의 1/389 보다 작다. 달의 지름은 지구의 약 4분의 1, 태양의 약 400분의 1인 3,476 km이다. 달의 부피는 지구의 약 1/50 정도이며, 표면에서의 중력은 지구의 약 17%이다. 달은 지구를 약 27.3일에 일주하며(공전 주기), 지구-달-태양의 위치 변화는 29.5일을 주기로 달라지는 달의 상을 만든다.(삭망 주기) 지구에서 가장 가까운 천체인 만큼, 달은 현재까지 인류가 직접 탐험한 유일한 외계이다. 1969년, 인류가 만든 최초의 무인 우주선이 달로 보내어진 것을 시작으로, 1972년까지 6차례 직접 달을 탐사하게 되었다. 이후 달 탐사는 중단되었으나, 2000년대에 들어서는, 달 탐사가 재개되었고 2020년까지 우주인을 보내는 탐사가 계획되어 있다. 또한, 인도에서 발사한 달 탐사선 찬드라얀 1호가 2009년 9월 26일 달에서 물이 있는 것을 발견하였다.또 옛날에 소행성이 달과 충돌하여 카모오알레바가 생겨났다. (ko)
  • La Luna è l'unico satellite naturale della Terra. Il suo nome proprio viene talvolta utilizzato, per antonomasia e con l'iniziale minuscola («una luna»), come sinonimo di satellite anche per i corpi celesti che orbitano attorno ad altri pianeti. Orbita a una distanza media di circa 384400 km dalla Terra, sufficientemente vicina da essere osservabile a occhio nudo, così che sulla sua superficie è possibile distinguere delle macchie scure e delle macchie chiare. Le prime, dette mari, sono regioni quasi piatte coperte da rocce basaltiche e detriti di colore scuro. Le regioni lunari chiare, chiamate terre alte o altopiani, sono elevate di vari chilometri rispetto ai mari e presentano rilievi alti anche 8000-9000 metri. Essendo in rotazione sincrona rivolge sempre la stessa faccia verso la Terra e il suo lato nascosto è rimasto sconosciuto fino al periodo delle esplorazioni spaziali. Durante il suo moto orbitale, il diverso aspetto causato dall'orientazione rispetto al Sole genera delle fasi chiaramente visibili e che hanno influenzato il comportamento dell'uomo fin dall'antichità. Impersonata dai greci nella dea Selene, fu da tempo remoto considerata influente sui raccolti, le carestie e la fertilità. Condiziona la vita sulla Terra di molte specie viventi, regolandone il ciclo riproduttivo e i periodi di caccia; agisce sulle maree e sulla stabilità dell'asse di rotazione terrestre. Si pensa che la Luna si sia formata 4,5 miliardi di anni fa, non molto tempo dopo la nascita della Terra. Esistono diverse teorie riguardo alla sua formazione; la più accreditata è che si sia formata dall'aggregazione dei detriti rimasti in orbita dopo la collisione tra la Terra e un oggetto delle dimensioni di Marte chiamato Theia. Il suo simbolo astronomico ☾ è una rappresentazione stilizzata di una sua fase (compresa tra l'ultimo quarto e il novilunio visto dall'emisfero boreale, oppure tra il novilunio e il primo quarto visto dall'emisfero australe). La faccia visibile della Luna è caratterizzata dalla presenza di circa 300 000 crateri da impatto (contando quelli con un diametro di almeno 1 km). Il cratere lunare più grande è il bacino Polo Sud-Aitken, che ha un diametro di circa 2500 km, è profondo 13 km e occupa la parte meridionale della faccia nascosta. (it)
  • De Maan is de enige natuurlijke satelliet van de Aarde en is een van de vijf grootste manen van het zonnestelsel. Ze wordt soms aangeduid met haar Latijnse naam Luna. De meeste manen in het zonnestelsel zijn erg klein in verhouding tot de planeet waarom ze heen draaien. De Maan is daarop een uitzondering: de massa van de Maan is 1/81 van die van de Aarde. Daarom worden de Aarde en de Maan wel eens als dubbelplaneet aangeduid. Het gemeenschappelijk zwaartepunt waar de Aarde en de Maan omheen draaien, ligt echter nog binnen de Aarde. Alleen bij de dwergplaneet Pluto en zijn maan Charon is de maan naar verhouding nóg groter, namelijk 1/8 van de planeetmassa, en ligt het gemeenschappelijk zwaartepunt buiten Pluto. (nl)
  • 月(つき、独: Mond、仏: Lune、英: Moon、羅: Luna ルーナ)は、地球最大の衛星である(地球のその他の衛星については、「月以外の地球の衛星」を参照)。 太陽系惑星の恒久的に存在する衛星の中で、最も内側に位置する衛星であり、太陽系で5番目に大きい衛星でもある。地球から見て太陽に次いで明るい。 古くは太陽に対して太陰とも、また日輪( = 太陽)に対して月輪(げつりん)とも言った。 (ja)
  • Księżyc (łac. Luna, stgr. Σελήνη Selḗnē; pol. fraz. „Srebrny Glob”, „srebrny glob”; pol. przest. gw. poet. „miesiąc”; pol. przest. poet. „luna” lub „łuna”) – jedyny naturalny satelita Ziemi (nie licząc tzw. księżyców Kordylewskiego, które są obiektami pyłowymi i przez niektórych badaczy uważane za obiekty przejściowe). Jest piątym co do wielkości księżycem w Układzie Słonecznym. Przeciętna odległość od środka Ziemi do środka Księżyca to 384 399 km, co stanowi mniej więcej trzydziestokrotność średnicy ziemskiej. Średnica Księżyca wynosi 3474 km, nieco więcej niż 1/4 średnicy Ziemi. Oznacza to, że objętość Księżyca wynosi około 1/50 objętości kuli ziemskiej. Przyspieszenie grawitacyjne na jego powierzchni to 1,622 m/s², a to 1/6 przyspieszenia na Ziemi. Księżyc odbija światło emitowane przez Słońce. Księżyc wykonuje pełny obieg wokół Ziemi w ciągu 27,3 dnia (tzw. miesiąc syderyczny), a okresowe zmiany w geometrii układu Ziemia–Księżyc–Słońce powodują występowanie powtarzających się w cyklu 29,53-dniowym (tzw. miesiąc synodyczny) faz Księżyca. Księżyc to jedyne ciało niebieskie, do którego podróżowali i na którym wylądowali ludzie. Do tej pory na księżycowym globie stanęło dwunastu astronautów. Pierwszym sztucznym obiektem w historii, który przeleciał blisko Księżyca, była wystrzelona przez Związek Radziecki sonda kosmiczna Łuna 1; Łuna 2 jako pierwszy statek osiągnęła powierzchnię ziemskiego satelity, zaś Łuna 3 jeszcze w tym samym roku, co poprzedniczki – 1959 – wykonała pierwsze zdjęcia niewidocznej z Ziemi strony Księżyca. Pierwszym statkiem, który przeprowadził udane miękkie lądowanie była Łuna 9, zaś pierwszym bezzałogowym pojazdem umieszczonym na orbicie Księżyca – Łuna 10 (oba w 1966). Amerykański program Apollo obejmował misje załogowe, zakończone 6 lądowaniami w latach 1969–1972. Eksploracja powierzchni Księżyca przez ludzi została przerwana wraz z zakończeniem lotów Apollo, ostatnią misją bezzałogową była radziecka Łuna 24 w 1976 roku. Dopiero w 2013 roku na powierzchni Księżyca wylądowała chińska sonda Chang’e 3 z łazikiem Yutu. (pl)
  • Månen (latin: Luna, symbol: ☾) är jordens enda naturliga satellit och den femte största månen i solsystemet. Näst efter solen är månen, på grund av sin närhet, det ljusaste objektet på stjärnhimlen. Månen gör sig också påmind genom tidvatteneffekter på jorden i form av ebb och flod. Med dess framträdande ställning på himlen och de regelbundna månfaserna har månen i alla tider fascinerat människan och lämnat ett stort kulturellt avtryck i den mänskliga historien. Månen har alltid samma sida mot jorden eftersom den befinner sig i en bunden rotation, och roterar därmed exakt en gång runt sin egen axel för varje varv den rör sig runt jorden. Månens yta består i stora drag av två olika typer av landskap som kan urskiljas med blotta ögat från jorden, de mörka så kallade haven samt de ljusare högländerna. Månhaven innehåller inget vatten utan är lavaslätter som bildats när magma för flera miljarder år sedan trängt upp från månens inre och fyllt stora nedslagskratrar och andra sänkor. Sedan länge är dock månen geologiskt död och ingen vulkanisk aktivitet förekommer idag. Hur månen bildats är man fortfarande inte helt säker på, men den ledande teorin är att den bildats som restprodukt vid en enorm kollision mellan jorden och en planet av ungefär Mars storlek (Theia) under solsystemets tidigare historia. Månen är den enda himlakropp som människor har färdats till och landat på. Det sovjetiska Lunaprogrammet sände ett flertal obemannade farkoster mot månen under slutet av 1950-talet till 1960-talet, där man för första gången lyckades utföra en kontrollerad landning på en annan himlakropp med Luna 9 år 1966. Det skulle dock bli USA med det stora Apolloprogrammet som först lyckades sända människor till månen. Den 21 juli 1969 klättrade Neil Armstrong ner på månens yta från Apollo 11:s månlandare The Eagle och blev därmed den första människan att besöka en annan himlakropp. Efter Apolloprogrammets slut 1972 avstannade rymdkapplöpningen och månen har sedan dess endast besökts av obemannade rymdfarkoster, men planer och visioner finns från flera länder att på nytt sända människor till månen inom de närmsta decennierna. (sv)
  • Мі́сяць — єдиний природний супутник планети Земля. Другий за яскравістю об'єкт на земному небосхилі після Сонця і п'ятий за величиною супутник планет Сонячної системи. Станом на 1 травня 2020 року — перше і єдине позаземне тіло природного походження, на якому побувала людина. Середня відстань між центрами Землі і Місяця — 384 400 км. (uk)
  • A Lua é o único satélite natural da Terra e o quinto maior do Sistema Solar. É o maior satélite natural de um planeta no sistema solar em relação ao tamanho do seu corpo primário, tendo 27% do diâmetro e 60% da densidade da Terra, o que representa 1⁄81 da sua massa. Entre os satélites cuja densidade é conhecida, a Lua é o segundo mais denso, atrás de Io. Estima-se que a formação da Lua tenha ocorrido há cerca de 4,51 mil milhões* de anos, relativamente pouco tempo após a formação da Terra. Embora no passado tenham sido propostas várias hipóteses para a sua origem, a explicação mais consensual atualmente é a de que a Lua tenha sido formada a partir dos detritos de um impacto de proporções gigantescas entre a Terra e um outro corpo do tamanho de Marte. A Lua encontra-se em rotação sincronizada com a Terra, mostrando sempre a mesma face visível, marcada por mares vulcânicos escuros entre montanhas cristalinas e proeminentes crateras de impacto. É o mais brilhante objeto no céu a seguir ao Sol, embora a sua superfície seja na realidade escura, com uma refletância pouco acima da do asfalto. A sua proeminência no céu e o seu ciclo regular de fases tornaram a Lua, desde a antiguidade, uma importante referência cultural na língua, em calendários, na arte e na mitologia. A influência da gravidade da Lua está na origem das marés oceânicas e ao aumento do dia sideral da Terra. A sua atual distância orbital, cerca de trinta vezes o diâmetro da Terra, faz com que no céu o satélite pareça ter o mesmo tamanho do Sol, permitindo-lhe cobri-lo por completo durante um eclipse solar total. A Lua é o único corpo celeste para além da Terra no qual os seres humanos já pisaram. O Programa Luna, da União Soviética, foi o primeiro a atingir a Lua com sondas não tripuladas em 1959. O Programa Apollo, do governo dos Estados Unidos, permitiu a realização das únicas missões tripuladas até hoje ao satélite, desde a primeira viagem tripulada em 1968 pela Apollo 8, até seis alunagens tripuladas entre 1969 e 1972, a primeira das quais a Apollo 11. Estas missões recolheram mais de 380 quilogramas de rochas lunares que têm sido usadas no estudo sobre a origem, história geológica e estrutura interna da Lua. Após a missão Apollo 17, em 1972, a Lua foi visitada apenas por naves espaciais não tripuladas, como pela última sonda do programa soviético Lunokhod. Desde 2004, Japão, China, Índia, Estados Unidos e a Agência Espacial Europeia enviaram sondas espaciais ao satélite natural. Estas naves espaciais têm contribuído para confirmar a descoberta de água gelada em crateras lunares permanentemente escuras nos pólos e vinculada ao regolito lunar. Missões tripuladas futuras para a Lua foram planejadas, através de esforços de governos e do financiamento privado. A Lua permanece, conforme acordado no Tratado do Espaço Exterior, livre para todas as nações que queiram explorar o satélite para fins pacíficos. (pt)
  • Луна́ — единственный естественный спутник Земли. Самый близкий к Солнцу спутник планеты, так как у ближайших к Солнцу планет (Меркурия и Венеры) их нет. Второй по яркости объект на земном небосводе после Солнца и пятый по величине естественный спутник планеты Солнечной системы. Среднее расстояние между центрами Земли и Луны — 384 467 км (0,00257 а.е., ~30 диаметров Земли). Видимая звёздная величина полной Луны на земном небе — −12,71m. Освещённость, создаваемая полной Луной возле поверхности Земли при ясной погоде, составляет 0,25—1 лк. Луна появилась около 4,5 млрд лет назад, немного позже Земли. Наиболее популярна гипотеза о том, что Луна сформировалась из осколков, оставшихся после «Гигантского столкновения» Земли и Тейи — планеты, схожей по размерам с Марсом. На сегодняшний день Луна является единственным внеземным астрономическим объектом, на котором побывал человек. (ru)
  • 月球,即地卫一,俗称月亮,是地球唯一的天然衛星,直徑略大于地球的四分之一,質量约为地球的1/81,相对于所环绕的行星,它是体积和质量最大的卫星,并且是太陽系中第五大的衛星,也是太阳系内密度第二高的卫星,仅次于木卫一。 一般认为月亮形成于约45亿年前,即地球出现后的不久。有关它的起源有几种假说,但沒有一種能完全合理地作毫無破綻的解釋,最被普遍认可的是大碰撞說,它假設月球形成于地球与火星般大小的「特亞」之间的一次巨大撞击。 它的自轉與公轉同步(潮汐鎖定),因此以同一面朝向地球。月球正面標記著黑暗的火山熔岩海,中間夾雜著明亮和古老地殼的高地和明顯的陨石坑。從地球用肉眼觀測,月球是除了太阳之外最亮的天體,尽管它看起來非常明亮,但其表面实际很暗,反射率仅略高于旧沥青。由于月球在天空中非常容易被觀測,再加上規律性的月相變化,使它自古以來就对人类文化如曆法、藝術和神話等产生重大影響。月球的引力影響造成地球海洋的潮汐和每一天的時間延長。月球現在與地球的距離,大約是地球直徑的30倍,換而言之,將太陽系八大行星外加冥王星塞進地球與月球間還有餘剩空間。而月球與太陽的大小比率與距離的比率相近,使得它的視覺大小與太陽幾乎相同,在日食時月球可以完全遮蔽太陽而形成日全食。 月球是第一个人類曾經登陸過的地外星球。前蘇聯的月球計划在1959年发射了第一艘登月的無人太空船,而美國NASA的阿波羅計畫是到目前為止,唯一實現的載人登月任務。阿波羅8號在1968年曾載人環繞月球,1969年阿波羅11號首次載人登陆月球,至1972年人类共六次登月成功。這些任務总共帶回超過380公斤的月球岩石,其中有些被用於研究月球的地質,以了解月球的起源(通过相关的研究提出月球形成于45億年前的巨大撞擊假说),月球內部結構形成以及月球形成后的歷史。在1972年阿波羅17號之後,只有無人太空船繼續拜訪月球,其中最值得一提的是蘇聯的月球步行者漫遊車。自從2004年,日本、中國、印度、美國和歐洲太空總署都發射了繞月衛星。這些太空探測器確認了月球極區上永久陰暗的坑穴的土壤中有水冰的存在。2019年中國的探測器嫦娥四號首次登陸月球背面进行勘察,次年嫦娥五號携带月壤样本于2020年12月17日1時59分返回地球。现在人类有載人重新登陆探測月球的計畫,例如美國重返月球計畫、中國探月工程等已經確定實施,但細節均在研議階段,短時間內還未能成行。现在在外太空條約下,月球依然是所有國家以和平的用途可以自由前往探測的場所。 (zh)
dbo:albedo
  • 0.136000 (xsd:double)
dbo:epoch
  • J2000
dbo:escapeVelocity
  • 8568.000000 (xsd:double)
dbo:formerName
  • (en)
  • Luna (en)
  • Cynthia(poetic) (en)
  • Selene(poetic) (en)
dbo:maximumTemperature
  • 230.000000 (xsd:double)
  • 390.000000 (xsd:double)
dbo:meanTemperature
  • 150.000000 (xsd:double)
  • 250.000000 (xsd:double)
dbo:minimumTemperature
  • 100.000000 (xsd:double)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 19331 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 248063 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124905452 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:adjectives
dbp:albedo
  • 0.136000 (xsd:double)
dbp:align
  • center (en)
  • right (en)
dbp:alt
  • Luna on the Parabiago plate , featuring the crescent crown and chariot lunar aspect found in different cultures. (en)
  • Sumerian cylinder seal and impression, dated BC, of Ḫašḫamer, ensi of Iškun-Sin c. 2100 BC. The seated figure is probably king Ur-Nammu, bestowing the governorship on Ḫašḫamer, who is led before him by Lamma . Nanna/Sîn himself is indicated in the form of a crescent. (en)
  • Rabbits are in a range of cultures identified with the Moon, from China to the Indigenous peoples of the Americas, as with the rabbit of the Maya moon goddess . (en)
dbp:altNames
dbp:angularSize
  • 29.300000 (xsd:double)
  • (en)
dbp:apoapsis
  • (en)
  • km (en)
dbp:apsis
  • gee (en)
dbp:atmosphere
  • trace (en)
dbp:atmosphereComposition
dbp:background
  • #ddd (en)
dbp:caption
dbp:circumference
  • (en)
dbp:date
  • 2016-08-23 (xsd:date)
dbp:declination
  • 65.640000 (xsd:double)
dbp:density
  • ( × Earth) (en)
dbp:direction
  • vertical (en)
dbp:epoch
dbp:equatorialRadius
  • (en)
dbp:footer
  • From top: examples of lunar deities featuring around the world recurring aspects, like the crescent , crescent headgear and chariot , as well as the Moon rabbit . (en)
  • The Moon is prominently featured in Vincent van Gogh's 1889 painting, The Starry Night . An iconic image of the Man in the Moon from the first science-fiction film set in space, A Trip to the Moon , inspired by a history of literature about going to the Moon . (en)
dbp:image
  • Goddess O Ixchel.jpg (en)
  • Patera di Parabiago - MI - Museo archeologico - Diana - Luna - 25-7-2003 - Foto Giovanni Dall'Orto - 25-7-2003.jpg (en)
  • LRO WAC Nearside Mosaic.jpg (en)
  • LRO WAC North Pole Mosaic .jpg (en)
  • LRO WAC South Pole Mosaic.jpg (en)
  • LROC wac643nm Moon rotation268.gif (en)
  • Melies_color_Voyage_dans_la_lune.jpg (en)
  • Moon Farside LRO.jpg (en)
  • Solar_eclipse_1999_4_NR.jpg (en)
  • Sumerian_Cylinder_Seal_of_King_Ur-Nammu.jpg (en)
  • Van Gogh - Starry Night - Google Art Project.jpg (en)
  • Full Eclipse of the Moon as seen in from Irvine, CA, USA .jpg (en)
dbp:imageAlt
  • Full Moon in the darkness of the night sky. It is patterned with a mix of light-tone regions and darker, irregular blotches, and scattered with varied circles surrounded by out-thrown rays of bright ejecta: impact craters. (en)
dbp:inclination
  • 5.145000 (xsd:double)
  • (en)
dbp:mass
  • (en)
dbp:maxTemp
  • 230.0
  • 390.0
dbp:meanRadius
  • (en)
dbp:meanTemp
  • 250.0
  • 150.0
dbp:minTemp
  • 100.0
dbp:mpcName
  • Earth I (en)
dbp:name
  • Moon (en)
dbp:periapsis
  • (en)
  • km (en)
dbp:polarRadius
  • (en)
dbp:rightAscNorthPole
  • 266.860000 (xsd:double)
  • (en)
dbp:rotVelocity
  • (en)
  • 4.627
dbp:satelliteOf
  • Earth (en)
dbp:siderealDay
  • (en)
dbp:surfaceAbsorbedDoseRate
  • 13.200000 (xsd:double)
dbp:surfaceArea
  • (en)
dbp:surfaceGrav
  • (en)
dbp:symbol
  • 24 (xsd:integer)
dbp:tempName
  • 85 (xsd:integer)
  • Equator (en)
dbp:title
dbp:totalWidth
  • 330 (xsd:integer)
  • 410 (xsd:integer)
dbp:url
dbp:volume
  • (en)
dbp:width
  • 135 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Is í an Ghealach (siombail: ) nó an Ré nó an tÉasca an t-aon satailít nádúrtha a himshruthaíonn an Domhain. Ar meán, tá sí faoi thrí chéad ceithre mhíle is ceithre scór ciliméadar (384,000 km) den Domhan. Mar sin, bíonn an solas ag teacht beagáinín níos faide ná aon soicind amháin ón nGealach go dtí an Domhan. Tá an Ghealach míle seacht gcéad ciliméadar (1,700 km) ar gha, agus an imtharraingt a aithníonn an spásaire ar dhroim na Gealaí, níl ann ach an séú cuid dá mheáchan thíos anseo. An té a chonaic na seanscannáin ó laethanta na spásárthaí de shraith Apollo, tá a fhios aige an dóigh a raibh na spásairí in inmhe léimeanna millteanacha a thógáil, beag beann ar na spáschultacha troma a bhí siad a chaitheamh, idir chlogaid, choimeádán ocsaigine, agus ghléasra brúchóirithe. (ga)
  • De Maan is de enige natuurlijke satelliet van de Aarde en is een van de vijf grootste manen van het zonnestelsel. Ze wordt soms aangeduid met haar Latijnse naam Luna. De meeste manen in het zonnestelsel zijn erg klein in verhouding tot de planeet waarom ze heen draaien. De Maan is daarop een uitzondering: de massa van de Maan is 1/81 van die van de Aarde. Daarom worden de Aarde en de Maan wel eens als dubbelplaneet aangeduid. Het gemeenschappelijk zwaartepunt waar de Aarde en de Maan omheen draaien, ligt echter nog binnen de Aarde. Alleen bij de dwergplaneet Pluto en zijn maan Charon is de maan naar verhouding nóg groter, namelijk 1/8 van de planeetmassa, en ligt het gemeenschappelijk zwaartepunt buiten Pluto. (nl)
  • 月(つき、独: Mond、仏: Lune、英: Moon、羅: Luna ルーナ)は、地球最大の衛星である(地球のその他の衛星については、「月以外の地球の衛星」を参照)。 太陽系惑星の恒久的に存在する衛星の中で、最も内側に位置する衛星であり、太陽系で5番目に大きい衛星でもある。地球から見て太陽に次いで明るい。 古くは太陽に対して太陰とも、また日輪( = 太陽)に対して月輪(げつりん)とも言った。 (ja)
  • Мі́сяць — єдиний природний супутник планети Земля. Другий за яскравістю об'єкт на земному небосхилі після Сонця і п'ятий за величиною супутник планет Сонячної системи. Станом на 1 травня 2020 року — перше і єдине позаземне тіло природного походження, на якому побувала людина. Середня відстань між центрами Землі і Місяця — 384 400 км. (uk)
  • القمر هو القمر الطبيعي الوحيد للأرض بالإضافة إلى أنه خامس أكبر قمرٍ طبيعيٍ في المجموعة الشمسية. فهو يُعَدُ أكبر قمرٍ طبيعيٍ في المجموعة الشمسية من ناحية نسبة حجمه إلى كوكبه التابع له، حيث أن قطره يصل إلى ربع قطر الأرض، كما أن كتلته تصل إلى 1 على 81 من كتلة الأرض، هذا بالإضافة إلى أنه يُعَدُ ثاني أعلى قمرٍ من ناحية الكثافة بعد قمر إيو. هذا ويتسم القمر الأرضي حركته التزامنية مع كوكبه (الأرض)، عارضاً دائماً الوجه نفسه؛ حيث يتميز الجانب القريب بمنطقةٍ بركانيةٍ منخفضةٍ مظلمةٍ، والتي تقع فيما بين مرتفعات القشرة الأرضية القديمة البراقة والفوهات الصدمية الشاهقة. كما يُلاحظ أن القمر الأرضي هو أكثر جسمٍ لامعٍ في السماء ليلاً، وعموماً هو الجسم الأكثر لمعاناً بعد الشمس، وهذا على الرغم من أن سطحه معتم جداً، حيث أن له انعكاساً مماثلاً للفحم. كان بروز القمر في السماء المظلمة ليلاً، ودورته المنتظمة الأطوا (ar)
  • La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el . Té aproximadament una quarta part del diàmetre de la Terra, magnitud comparable a l'amplada del continent australià. És el cinquè satèl·lit més gros del sistema solar, amb una mida que supera la de qualsevol planeta nan conegut, així com el satèl·lit més gros (i massiu) en proporció al seu planeta. La Lluna és un objecte de massa planetària que formà un cos rocós ben diferenciat, cosa que en fa un segons la . Disposa d'una atmosfera, una hidrosfera i un camp magnètic negligibles. Té una gravetat superficial d'aproximadament una sisena part la de la Terra (0,1654 g). Io, un dels satèl·lits de Júpiter, és l'únic satèl·lit del sistema solar amb una major densitat i gravetat a la superfície. (ca)
  • Měsíc je jediná známá přirozená družice Země. Střední vzdálenost Měsíce od Země je 384 403 km. Měsíční rovníkový průměr je 3 476 km, což je víc než čtvrtina průměru zemského. Jeho objem jsou však pouze 2 % zemského a co do hmotnosti je rozdíl ještě větší. Přesto Měsíc patří mezi největší planetární družice (měsíce) v celé Sluneční soustavě (pátý největší) a relativně, tj. vzhledem ke své mateřské planetě, je největší vůbec. (cs)
  • Η Σελήνη είναι ο μοναδικός φυσικός δορυφόρος της Γης και ο πέμπτος μεγαλύτερος φυσικός δορυφόρος του ηλιακού συστήματος. Πήρε το όνομά του από τη Σελήνη, αρχαιοελληνική θεά του δορυφόρου αυτού. Λέγεται επίσης και «Φεγγάρι» στη δημοτική γλώσσα. Είναι το φωτεινότερο σώμα στον ουρανό μετά τον Ήλιο, επειδή είναι και το κοντινότερο στη Γη ουράνιο σώμα. Εξαιτίας αυτής της εγγύτητας, η Σελήνη ασκεί ισχυρή βαρυτική επίδραση στη Γη (παλιρροϊκή αλληλεπίδραση), προκαλώντας φαινόμενα όπως οι παλίρροιες, αλλά και επηρεάζοντας τον άξονα περιστροφής της. (el)
  • La Luno estas la sola natura satelito de la Tero, kaj la kvina plej granda satelito en la Sunsistemo. La averaĝa centr-al-centra distanco de la Tero al la Luno estas 384.403 km, proksimume tridekoble la diametron de la Tero. La diametro de la Luno estas 3.474 km, iom pli ol kvarono de tiu de la Tero. Ĉi tio signifas, ke la volumeno de la Luno estas proksimume 2 elcento de tiu de la Tero. La tirforto de gravito ĉe ĝia surfaco proksimume 17 elcentoj de tiu de la Tero. La Luno faras kompletan orbiton ĉirkaŭ la Tero dum 27,3 tagoj (orbita periodo), kaj periodaj varioj en la geometrio de la Ter-Lun-Suna sistemo estas respondecaj por lunfazoj, kiuj ripetiĝas dum 29,5 tagoj (sinoda periodo). (eo)
  • Der Mond (mhd. mâne; lateinisch luna) ist der einzige natürliche Satellit der Erde. Sein Name ist etymologisch verwandt mit Monat und bezieht sich auf die Periode seines Phasenwechsels. Weil die Trabanten anderer Planeten des Sonnensystems im übertragenen Sinn meist ebenfalls als Monde bezeichnet werden, spricht man zur Vermeidung von Verwechslungen mitunter vom Erdmond. Er ist mit einem Durchmesser von 3476 km der fünftgrößte bekannte Mond des Sonnensystems und gegenüber seinem Zentralkörper Erde außergewöhnlich groß (über ein Viertel des Erddurchmessers). (de)
  • La Luna es el único satélite natural de la Tierra. Con un diámetro ecuatorial de 3474.8 km, es el quinto satélite más grande del sistema solar, mientras que en cuanto al tamaño proporcional respecto a su planeta es el satélite más grande: un cuarto del diámetro de la Tierra y 1/81 de su masa. Es, además, después de Ío, el segundo satélite más denso. Se encuentra en relación síncrona con la Tierra, siempre mostrando la misma cara hacia el planeta. El hemisferio visible está marcado con oscuros mares lunares de origen volcánico entre las brillantes montañas antiguas y los destacados astroblemas. (es)
  • Ilargia Lurraren satelite natural bakarra da. Eguzki Sistemako bosgarren sateliterik handiena da, eta handiena, orbitatzen duten planetaren tamainaren arabera. Eguzki Sistemako bigarren sateliterik dentsoena da (ezagutzen ditugunen artean), Jupiterreko Ioren ostean. Ilargiaren eta Lurraren artean 384.400 km daude. Urtero, distantzia hori 3,82 ± 0,07 cm handitzen da, baina ratioa ez da konstantea. Orbita eliptikoa du: distantziarik txikiena —perigeoa— 356.000 kilometro da, eta handiena —apogeoa— 406.000 kilometro. (eu)
  • La Lune, ou Terre I, est l'unique satellite naturel permanent de la planète Terre. Il s'agit du cinquième plus grand satellite naturel du Système solaire, et du plus grand des satellites planétaires par rapport à la taille de la planète autour de laquelle il orbite. Elle est le deuxième satellite le plus dense du Système solaire après Io, un satellite de Jupiter. (fr)
  • The Moon is Earth's only natural satellite. It is the fifth largest satellite in the Solar System and the largest and most massive relative to its parent planet, with a diameter about one-quarter that of Earth (comparable to the width of Australia). The Moon is a planetary-mass object with a differentiated rocky body, making it a satellite planet under the geophysical definitions of the term and larger than all known dwarf planets of the Solar System. It lacks any significant atmosphere, hydrosphere, or magnetic field. Its surface gravity is about one-sixth of Earth's at 0.1654 g, with Jupiter's moon Io being the only satellite in the Solar System known to have a higher surface gravity and density. (en)
  • Bulan adalah satelit alami Bumi satu-satunya dan merupakan satelit terbesar kelima dalam Tata Surya. Bulan juga merupakan satelit alami terbesar di Tata Surya menurut ukuran planet yang diorbitnya, dengan diameter 27%, kepadatan 60%, dan massa ​1⁄81 (1.23%) dari Bumi. Di antara satelit alami lainnya, Bulan adalah satelit terpadat kedua setelah Io, satelit Jupiter. Misi berawak ke Bulan pada masa depan telah direncakan oleh berbagai negara, baik yang didanai oleh pemerintah atau swasta. Di bawah Perjanjian Luar Angkasa, Bulan tetap bebas dijelajahi oleh semua negara untuk tujuan damai. (in)
  • ( 다른 뜻에 대해서는 달 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 달(영어: Moon)은 지구의 유일한 자연위성이고, 태양계의 위성 중에서는 5번째로 크다. 행성의 크기와 비교하여, 자연위성 중 가장 크다. 지구 중심으로부터 달 중심까지의 거리는 평균 38만 4400 km로, 지구가 30개가 들어가는 거리이며 다양한 게 모든 행성이 들어가는 거리이며 거리가 조금 남는다, 지구에서 태양까지 거리(1AU)의 1/389 보다 작다. 달의 지름은 지구의 약 4분의 1, 태양의 약 400분의 1인 3,476 km이다. 달의 부피는 지구의 약 1/50 정도이며, 표면에서의 중력은 지구의 약 17%이다. 달은 지구를 약 27.3일에 일주하며(공전 주기), 지구-달-태양의 위치 변화는 29.5일을 주기로 달라지는 달의 상을 만든다.(삭망 주기) 또한, 인도에서 발사한 달 탐사선 찬드라얀 1호가 2009년 9월 26일 달에서 물이 있는 것을 발견하였다.또 옛날에 소행성이 달과 충돌하여 카모오알레바가 생겨났다. (ko)
  • La Luna è l'unico satellite naturale della Terra. Il suo nome proprio viene talvolta utilizzato, per antonomasia e con l'iniziale minuscola («una luna»), come sinonimo di satellite anche per i corpi celesti che orbitano attorno ad altri pianeti. Si pensa che la Luna si sia formata 4,5 miliardi di anni fa, non molto tempo dopo la nascita della Terra. Esistono diverse teorie riguardo alla sua formazione; la più accreditata è che si sia formata dall'aggregazione dei detriti rimasti in orbita dopo la collisione tra la Terra e un oggetto delle dimensioni di Marte chiamato Theia. (it)
  • A Lua é o único satélite natural da Terra e o quinto maior do Sistema Solar. É o maior satélite natural de um planeta no sistema solar em relação ao tamanho do seu corpo primário, tendo 27% do diâmetro e 60% da densidade da Terra, o que representa 1⁄81 da sua massa. Entre os satélites cuja densidade é conhecida, a Lua é o segundo mais denso, atrás de Io. Estima-se que a formação da Lua tenha ocorrido há cerca de 4,51 mil milhões* de anos, relativamente pouco tempo após a formação da Terra. Embora no passado tenham sido propostas várias hipóteses para a sua origem, a explicação mais consensual atualmente é a de que a Lua tenha sido formada a partir dos detritos de um impacto de proporções gigantescas entre a Terra e um outro corpo do tamanho de Marte. (pt)
  • Księżyc (łac. Luna, stgr. Σελήνη Selḗnē; pol. fraz. „Srebrny Glob”, „srebrny glob”; pol. przest. gw. poet. „miesiąc”; pol. przest. poet. „luna” lub „łuna”) – jedyny naturalny satelita Ziemi (nie licząc tzw. księżyców Kordylewskiego, które są obiektami pyłowymi i przez niektórych badaczy uważane za obiekty przejściowe). Jest piątym co do wielkości księżycem w Układzie Słonecznym. Przeciętna odległość od środka Ziemi do środka Księżyca to 384 399 km, co stanowi mniej więcej trzydziestokrotność średnicy ziemskiej. Średnica Księżyca wynosi 3474 km, nieco więcej niż 1/4 średnicy Ziemi. Oznacza to, że objętość Księżyca wynosi około 1/50 objętości kuli ziemskiej. Przyspieszenie grawitacyjne na jego powierzchni to 1,622 m/s², a to 1/6 przyspieszenia na Ziemi. (pl)
  • Луна́ — единственный естественный спутник Земли. Самый близкий к Солнцу спутник планеты, так как у ближайших к Солнцу планет (Меркурия и Венеры) их нет. Второй по яркости объект на земном небосводе после Солнца и пятый по величине естественный спутник планеты Солнечной системы. Среднее расстояние между центрами Земли и Луны — 384 467 км (0,00257 а.е., ~30 диаметров Земли). Видимая звёздная величина полной Луны на земном небе — −12,71m. Освещённость, создаваемая полной Луной возле поверхности Земли при ясной погоде, составляет 0,25—1 лк. (ru)
  • Månen (latin: Luna, symbol: ☾) är jordens enda naturliga satellit och den femte största månen i solsystemet. Näst efter solen är månen, på grund av sin närhet, det ljusaste objektet på stjärnhimlen. Månen gör sig också påmind genom tidvatteneffekter på jorden i form av ebb och flod. Med dess framträdande ställning på himlen och de regelbundna månfaserna har månen i alla tider fascinerat människan och lämnat ett stort kulturellt avtryck i den mänskliga historien. Månen har alltid samma sida mot jorden eftersom den befinner sig i en bunden rotation, och roterar därmed exakt en gång runt sin egen axel för varje varv den rör sig runt jorden. (sv)
  • 月球,即地卫一,俗称月亮,是地球唯一的天然衛星,直徑略大于地球的四分之一,質量约为地球的1/81,相对于所环绕的行星,它是体积和质量最大的卫星,并且是太陽系中第五大的衛星,也是太阳系内密度第二高的卫星,仅次于木卫一。 一般认为月亮形成于约45亿年前,即地球出现后的不久。有关它的起源有几种假说,但沒有一種能完全合理地作毫無破綻的解釋,最被普遍认可的是大碰撞說,它假設月球形成于地球与火星般大小的「特亞」之间的一次巨大撞击。 它的自轉與公轉同步(潮汐鎖定),因此以同一面朝向地球。月球正面標記著黑暗的火山熔岩海,中間夾雜著明亮和古老地殼的高地和明顯的陨石坑。從地球用肉眼觀測,月球是除了太阳之外最亮的天體,尽管它看起來非常明亮,但其表面实际很暗,反射率仅略高于旧沥青。由于月球在天空中非常容易被觀測,再加上規律性的月相變化,使它自古以來就对人类文化如曆法、藝術和神話等产生重大影響。月球的引力影響造成地球海洋的潮汐和每一天的時間延長。月球現在與地球的距離,大約是地球直徑的30倍,換而言之,將太陽系八大行星外加冥王星塞進地球與月球間還有餘剩空間。而月球與太陽的大小比率與距離的比率相近,使得它的視覺大小與太陽幾乎相同,在日食時月球可以完全遮蔽太陽而形成日全食。 (zh)
rdfs:label
  • Moon (en)
  • القمر (ar)
  • Lluna (ca)
  • Měsíc (cs)
  • Mond (de)
  • Σελήνη (el)
  • Luno (eo)
  • Ilargia (eu)
  • Luna (es)
  • An Ghealach (ga)
  • Bulan (in)
  • Lune (fr)
  • Luna (it)
  • (ko)
  • (ja)
  • Maan (nl)
  • Księżyc (pl)
  • Lua (pt)
  • Луна (ru)
  • Månen (sv)
  • Місяць (супутник) (uk)
  • 月球 (zh)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
skos:exactMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Moon (en)
is dbo:associatedMusicalArtist of
is dbo:knownFor of
is dbo:locatedInArea of
is dbo:location of
is dbo:museum of
is dbo:rocketFunction of
is dbo:type of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:associatedActs of
is dbp:godOf of
is dbp:header of
is dbp:l of
is dbp:location of
is dbp:meaning of
is dbp:missionType of
is dbp:museum of
is dbp:parentBody of
is dbp:planet of
is dbp:shipNamesake of
is dbp:symbol of
is gold:hypernym of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License