| dbo:abstract
|
- Alexandre el Paflagoni (llatí: Alexander, en grec antic: Ἀλέξανδρος; segle ii dC) fou un impostor, endeví i mag que va fundar un conegut oracle a Abonuteicos, a la vora de l'Euxí, a Paflagònia, ciutat on havia nascut. El que es coneix d'ell és gràcies a la biografia que li va dedicar el seu enemic personal Llucià de Samòsata, a l'obra Pseudomantis o el fals profeta. Es podria considerar un personatge fictici, inventat per Llucià, però s'han trobat indicis d'ell en monedes dels emperadors Luci Aureli Ver i Marc Aureli, i d'una estàtua d'aquest Alexandre mencionada per Atenàgores d'Atenes que es trobava al fòrum de Pàrion. Alexandre va viure a l'època dels Antonins. Tenia un gran talent i va ser educat per un mag compatriota i amic d'Apol·loni de Tíana, del qual no se'n sap el nom. Acabats els estudis, va voler treure profit dels seus coneixements i, amb un romà d'Orient anomenat Cocones va fundar un oracle a la ciutat d'Abonuteicos sota la protecció del déu Asclepi. Per a donar-li aparença d'autenticitat, va enterrar unes tauletes de bronze al temple d'Apol·lo a Calcedònia, que va "descobrir" després, i on s'anunciava que Asclepi, acompanyat d'Apol·lo, anirien a la Paflagònia i fixarien la seva residència a Abonuteicos. Alexandre va anar a la seva ciutat enmig d'una gran expectació. Diversos oracles havien fet d'ell un descendent de Podaliri, metge i endeví fill d'Asclepi, que va participar en la Guerra de Troia, i de Perseu, i que era també un gran profeta. Va fer córrer una profecia dient que un déu nou havia de néixer, i va enterrar als fonaments del temple d'Asclepi, llavors en construcció a Abonuteicos, un ou d'oca prèviament buidat, on hi va posar una serp acabada de néixer. Quan l'ou es va obrir, va aparèixer la nova divinitat que va rebre el nom de Glykon (en grec antic Γλύκων), que tenia el cos de serp i el cap amb trets humans, ja que havia pintat o modelat el cap abans de posar-la a l'ou. Una imatge del déu trobada a la ciutat de Tomis ens pot donar idea de la seva aparença. És molt grossa, d'uns 4'60 metres, amb un cap "antropomòrfic", sobretot els cabells i les orelles. Va instituir un oracle anomenat de Gykon-Asclepi, i indicava al consultant que havia d'escriure en una tira de papir la pregunta que volia fer, i que la lligués i la segellés amb cera. Ell mateix prenia les tires i, a dins del santuari, cridava per ordre els consultants mitjançant un sacerdot. Després escoltava el déu i tornava la tira segellada, sense obrir, tal com havia estat donada, però que incloïa a sota de la consulta la resposta del déu. Llucià descriu alguns dels trucs que utilitzava Alexandre per obrir els segells sense que fos evident. Però els consultants també podien escoltar la veu del déu en resposta a les seves preguntes: La serp portava un tub acústic amagat al cap que permetia a Alexandre simular les respostes, que com les dels altres oracles, acostumaven a ser ambigües, i de vegades no tenien sentit. El déu, que va començar com un oracle sanador i receptava remeis i tònics. Tenia organitzada una xarxa d'espies que li proporcionaven útils informacions sobre els consultants, i personal al seu servei dedicat a la propaganda de l'oracle, guardians del temple i falsificadors de segells. La fama de l'oracle es va estendre per les ciutats veïnes i arribà fins a Roma. Severià, tetrarca de Galàcia, va portar a terme una expedició militar contra Armènia seguint les indicacions del déu. El procònsol d'Àsia, Mummi Sisenna Rutili (de la família romana dels Rutilis), el va consultar diverses vegades i el va presentar a l'emperador Marc Aureli. Alexandre li va dir a l'emperador, que llavors lluitava contra els marcomans, que venceria en la batalla si llençava al Danubi dos "servidors de Cibeles" i perfums i ofrenes. L'emperador va llençar dos lleons al riu, que el van travessar nedant i van ser morts per l'enemic a l'altra riba. Les coses van anar malament a l'emperador: 20.00o soldats romans van ser fets presoners i els bàrbars van entrar en territori Romà. Alexandre es va defensar dient que els oracles eren ambigus, i que la victòria que havien profetitzat es referia a la dels marcomans. Alexandre va instituir uns Misteris a semblança dels eleusins, que se celebraven durant la nit amb processons de torxes i cerimònies sagrades, dels quals va excloure els seus particulars enemics, els cristians i els epicuris, als que denunciava a les autoritats. Dins de les cerimònies dels misteris hi havia la seva unió mística amb la Lluna. El paper de Selene estava representat per Rutília, una filla de Rutili, amb qui Alexandre s'havia casat. Segons Llucià, moltes dones, amb l'aprovació dels seus marits, haurien tingut fills amb Alexandre, que deia que el déu-serp podia fecundar les dones i que amb aquesta finalitat anaven al santuari. Havia anunciat en un oracle sobre ell mateix que viuria cent cinquanta anys i que moriria fulminat per un llamp. Però va morir l'any 174, quan en tenia setanta, víctima d'una gangrena en una cama. (ca)
- Alexander von Abonuteichos (griechisch Ἀλέξανδρος Aléxandros; * um 105; † um 175) war ein antiker Priester aus der paphlagonischen Stadt Abonuteichos. Er berief sich auf die Tradition des Neupythagoreers Apollonios von Tyana. Von gegnerischer Seite wurde er als Scharlatan bekämpft. Anknüpfend an den schon vorhandenen Asklepios-Hygieia-Kult und in Nachahmung des Kultes in Eleusis gründete Alexander um 150 das Glykon-Orakel in Abonuteichos. Sein Kult des Neos Asklepios, der menschenköpfigen Schlange Glykon, breitete sich bis nach Rom, in den Donauraum und nach Syrien aus. Merkmale des Kults waren Verrätselung, der Auftritt eines Propheten, kultisches Schweigen und Mysterienfeste. Bekannt war der Kult für seine militante Gegnerschaft zum Epikureismus und zum Christentum, die sich in der „Wegbietung“ ausdrückte: „Hinaus die Christen, hinaus die Epikureer“. Lukian von Samosata, der Alexanders Lebensgeschichte schrieb, beschrieb diesen als intelligenten und skrupellosen Scharlatan, der die Blüte des Orakelwesens im 2. Jahrhundert für seinen eigenen Gewinn ausnutzte. Sein nach 180 verfasstes Werk ist ein Pamphlet gegen Alexander, das sich, getragen von aufklärerischem Pathos, bemüht, den Betrüger zu entlarven. Dabei ermöglicht Lukian auch Einblicke in die Manipulationsmittel eines religiösen Scharlatans. So beschreibt er, auf welche Weise Alexander seine menschenköpfige Schlange gestaltet, inszeniert und sprechen lässt. Alexander unterhielt gute Verbindungen nach Rom, die es ihm ermöglichten, während der Regierung des Kaisers Antoninus Pius die Stadt Abonuteichos in Ionopolis umbenennen zu lassen. Einzige sichere Zeugnisse des Kultes sind neben Lukians Schrift Münzen, die Abonuteichos und andere kleinasiatische Städte seit Antoninus Pius prägten. Auf diesen ist die Schlange abgebildet, häufig mit Menschenkopf, bisweilen mit der Namensbeischrift. Wohl zwischen 170 und 175 starb Alexander, wenige Jahre später sein einflussreichster Förderer, was offenbar zu einem Niedergang des Kultes führte. Während Lukian – vermutlich um der literarischen Darstellung willen – behauptet, mit Alexanders Tod habe auch der Glykon-Kult ein Ende gefunden, deuten die Münzen auf eine andere Entwicklung hin. Der Kult wurde nach Alexanders Tod ohne das Orakel, aber mit Alexander als verehrtem Heros fortgeführt. Zunächst war die Glykon-Verehrung anscheinend tatsächlich geschwächt, es wurden kaum noch Münzen emittiert. Doch unter den Severern erlebte der Kult einen zweiten Höhepunkt. Diese Phase ist bis in die Mitte des 3. Jahrhunderts anhand von zahlreichen Münzen aus verschiedenen Städten Kleinasiens nachgewiesen. Danach fehlen numismatische Zeugnisse, doch kann dies nicht ein Ende des Kultes beweisen, da die lokale Münzprägung in Kleinasien im 3. Jahrhundert endet. Wie lange Glykon noch verehrt wurde, ist nicht bekannt. (de)
- Ως Αλέξανδρος Αβωνοτειχίτης (105 – 171) φέρεται φιλόσοφος με ικανότητες και μυστικιστικές τάσεις. Ίδρυσε μαντείο-θεραπευτήριο στην πόλη Αβώνου τείχος στην Παφλαγονία, το οποίο εξελίχθηκε σε κέντρο λατρείας και μυστηρίων. (el)
- Alexander of Abonoteichus (Ancient Greek: Ἀλέξανδρος ὁ Ἀβωνοτειχίτης Aléxandros ho Abōnoteichítēs), also called Alexander the Paphlagonian (c. 105 – c. 170 CE), was a Greek mystic and oracle, and the founder of the Glycon cult that briefly achieved wide popularity in the Roman world. The contemporary writer Lucian reports that he was an utter fraud – the god Glycon was supposedly made up of a live snake with an artificial head. The vivid narrative of his career given by Lucian might be taken as fictitious but for the corroboration of certain coins of the emperors Lucius Verus and Marcus Aurelius and of a statue of Alexander, said by Athenagoras to have stood in the forum of Parium. There is further evidence from inscriptions. Lucian describes him as having swindled many people and engaged, through his followers, in various forms of thuggery. The strength of Lucian's venom against Alexander is attributed to Alexander's hate of the Epicureans. Lucian admired the works of Epicurus, a eulogy of which concludes the piece, and whether or not Alexander was the master of fraud and deceit as portrayed by Lucian, he may not have been too different from other oracles of the age, when a great deal of dishonest exploitation occurred in some shrines. (en)
- Alejandro de Abonutico (105-175) fue un taumaturgo griego de Asia Menor que nació en Abonutico (Paflagonia). Según Luciano de Samosata, que le dedicó un demoledor trabajo titulado Alejandro o el falso profeta, era un famoso impostor y autor de oráculos falsos. El vívido relato de su carrera dado por Luciano podría considerarse ficticio de no ser por la corroboración de ciertas monedas de los emperadores Lucio Vero y Marco Aurelio, y de una estatua de Alejandro mencionada por Atenágoras que se erigió en el foro de . (es)
- Alexandre d'Abonuteichos (ou Alexandre d'Abonotique ou Alexandre de Paphlagonie), né vers 105 et mort vers 175, est un mystique, prêtre du culte d'Asclépios et de Salus qui existait déjà, à l'imitation du culte à mystères d'Éleusis. Cet émule du néo-pythagoricien Apollonios de Tyane institua vers 150 un oracle de Glycon dans le port paphlagonien d'Abonuteichos (« muraille d'Abonou », en grec). Il aurait exercé une influence sur Marc Aurèle durant sa campagne contre les Germains. Si l'on considère que la présentation faite par Lucien de Samosate, qui le qualifie d’« odieux charlatan », est trop hostile, on peut placer Alexandre d'Abonuteichos dans la lignée des philosophes néopythagoriciens, comme Apollonios de Tyane. Tel est le parti de Charles Kahn : « Ces deux figures, Apollonios et Alexandre, respectivement contemporains de Nicomaque de Gérase et de Numénios d'Apamée, représentent une version du pythagorisme qui revient bien au-delà de la tradition de la philosophie néopythagoricienne. Apollonios et Alexandre ne sont pas des philosophes, ce sont des sophoi, des sages dans les domaines de la religion et de l'occulte ». Ainsi, Alexandre est parfois présenté comme une réincarnation de Pythagore. (fr)
- Alessandro di Abonutico (in greco antico: Αλέξανδρος, Aléxandros; Abonutico, 105 – 170) è stato un mistico e profeta greco antico. (it)
- Alexander van Abonoteichus (Grieks: Ἀλέξανδρος ὁ Ἀβωνοτειχίτης) (Ionopolis), ook bekend als Alexander de Paphlagoniër (ca. 105 – ca. 170), was een Griekse mysticus, heler, waarzegger en stichter van de , die enige tijd populair was in het Romeinse rijk. Zijn tijdgenoot Lucianus noemde hem als (Alexander of Leugenprofeet) een oplichter. De god Glycon zou gemaakt zijn van een soort sokpop. Het levendige verhaal over Alexanders levensloop dat door Lucianus wordt gegeven kan worden opgevat als fictie. Bewijs voor zijn bestaan vormen echter bepaalde munten van keizers Lucius Verus en Marcus Aurelius, en een standbeeld dat volgens Athenagoras (Apologie, c. 26) stond op het forum van Parium. Hij zou zijn overleden aan gangreen op zijn zeventigste. Lucianus drijft de spot met Alexanders Glyconcultus en beschrijft Alexander als iemand die veel mensen oplichtte en met zijn volgelingen diefstal pleegde. Lucianus' afkeer van de man kan worden verklaard door Alexanders afkeer van het epicurisme, aangezien Lucianus het werk van Epicurus bewonderde. Hij besluit zijn tekst over Alexander dan ook met een lofprijzing van Epicurus. De Glyconcultus werd een succes. Centraal stond Glycon, de 'nieuwe Asclepius', een grote slang met mensenoren en lang haar op zijn kop. De naam, 'zoetje', houdt verband met honingkoeken die traditioneel werden geofferd aan heilige slangen, en met de veronderstelde zachtaardigheid van het wezen. In de literatuur zijn weinig vermeldingen, maar archeologische vondsten bestaan uit epigrafisch materiaal, bronzen plaques, een marmeren standbeeld en munten. Die wijzen erop dat de cultus moet zijn ontstaan tussen 140 en 145. Vanuit Abonoteichus verspreidde de cultus gedurende de komende honderd jaar over Bithynië, Galatië, Thracië en Moesië tot in Dacië. De cultus verspreidde zich ook sociaal, van de lagere klasse naar de hogere tot in Rome. (nl)
- Aleksander z Abonoteichus (ok. 105 - ok. 170) grecki mistyk i wieszczek, założyciel kultu Glykona, który szybko zyskał popularność w cesarstwie rzymskim. Najobszerniejszy opis działań Aleksandra podał współczesny mu pisarz Lukian z Samosat w piśmie Aleksander, albo fałszywy prorok. (pl)
- Alexandre de Abonútico (em grego: Ἀλέξανδρος; romaniz.: Aléxandros; c. 105 - ca. 170), também chamado de Alexandre, o Paflagônio, ou o falso profeta Alexandre, foi um místico e oráculo grego, fundador do culto a Glycon, que brevemente alcançou grande popularidade no mundo romano. O escritor contemporâneo Luciano relata que Alexandre foi apenas um grande trapaceiro e que o deus Glycon era não mais do que um fantoche operado com uma luva. Alguns consideram fictícia a vívida narrativa da carreira de Alexandre dada por Luciano, mas sua existência é comprovada por algumas moedas dos imperadores Lúcio Vero e Marco Aurélio e por uma estátua de Alexandre que Atenágoras relata ter existido no fórum de . Luciano conta que Alexandre enganou muita gente e que, auxiliado por seguidores, participou em várias tipos de patifaria. Atribui-se a virulência de Luciano contra Alexandre ao ódio deste contra os epicuristas. Luciano admirava as obras de Epicuro −concluindo seu relato com um elogio a elas− e mesmo que Alexandre fosse mesmo um mestre da fraude tal como retratado, é provável que não tenha sido muito diferente de outros oráculos daquela época, quando um grande número de falcatruas abusivas ocorria em alguns santuários. (pt)
- Александр Пафлагонец (греч. Ἀλέξανδρος ὁ Ἀβωνοτειχίτης ; около 105, Абонотих[d] — около 170) — древнеримский лжепророк, оракул, который играл на надеждах простых людей, «исцелял» больных и предрекал будущее. Сатирик Лукиан называет его основателем культа Гликона. Достоверность известий Лукиана об Александре часто ставилась под сомнение, однако монеты с изображением Александра, отчеканенные во времена Марка Аврелия и Луция Вера, свидетельствуют о значительном влиянии Александра в тот период. По словам Афинагора, статуя Александра стояла на форуме в городе Парий. (ru)
- Александр Пафлагонець (грец. Ἀλέξανδρος ὁ Ἀβωνοτειχίτης; Абонотіх, Пафлагонія 150 н. е. — 170 н. е.) — давньоримський «псевдо пророк», оракул, який грав на надіях простих людей, зцілював недужих і передрікав майбутнє, не цураючись шантажу. Чудова ілюстрація тогочасних релігійних тенденцій, а саме як еллінська релігія та забобони, з плином часу все дужче вкорінювались на Заході. За даними Лукіана засновник культу Глікону. Розповідь Лукіана про його кар'єру, може здатися фіктивним джерелом, але знайдені монети, з зображенням Александра, викарбувані за часів Марка Аврелія і Луція Вера, надають докази про значний вплив Александра на тогочасну релігію. Також за словами , статуя Александра стояла на форумі у місті Парій. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ως Αλέξανδρος Αβωνοτειχίτης (105 – 171) φέρεται φιλόσοφος με ικανότητες και μυστικιστικές τάσεις. Ίδρυσε μαντείο-θεραπευτήριο στην πόλη Αβώνου τείχος στην Παφλαγονία, το οποίο εξελίχθηκε σε κέντρο λατρείας και μυστηρίων. (el)
- Alejandro de Abonutico (105-175) fue un taumaturgo griego de Asia Menor que nació en Abonutico (Paflagonia). Según Luciano de Samosata, que le dedicó un demoledor trabajo titulado Alejandro o el falso profeta, era un famoso impostor y autor de oráculos falsos. El vívido relato de su carrera dado por Luciano podría considerarse ficticio de no ser por la corroboración de ciertas monedas de los emperadores Lucio Vero y Marco Aurelio, y de una estatua de Alejandro mencionada por Atenágoras que se erigió en el foro de . (es)
- Alessandro di Abonutico (in greco antico: Αλέξανδρος, Aléxandros; Abonutico, 105 – 170) è stato un mistico e profeta greco antico. (it)
- Aleksander z Abonoteichus (ok. 105 - ok. 170) grecki mistyk i wieszczek, założyciel kultu Glykona, który szybko zyskał popularność w cesarstwie rzymskim. Najobszerniejszy opis działań Aleksandra podał współczesny mu pisarz Lukian z Samosat w piśmie Aleksander, albo fałszywy prorok. (pl)
- Александр Пафлагонец (греч. Ἀλέξανδρος ὁ Ἀβωνοτειχίτης ; около 105, Абонотих[d] — около 170) — древнеримский лжепророк, оракул, который играл на надеждах простых людей, «исцелял» больных и предрекал будущее. Сатирик Лукиан называет его основателем культа Гликона. Достоверность известий Лукиана об Александре часто ставилась под сомнение, однако монеты с изображением Александра, отчеканенные во времена Марка Аврелия и Луция Вера, свидетельствуют о значительном влиянии Александра в тот период. По словам Афинагора, статуя Александра стояла на форуме в городе Парий. (ru)
- Alexandre el Paflagoni (llatí: Alexander, en grec antic: Ἀλέξανδρος; segle ii dC) fou un impostor, endeví i mag que va fundar un conegut oracle a Abonuteicos, a la vora de l'Euxí, a Paflagònia, ciutat on havia nascut. Havia anunciat en un oracle sobre ell mateix que viuria cent cinquanta anys i que moriria fulminat per un llamp. Però va morir l'any 174, quan en tenia setanta, víctima d'una gangrena en una cama. (ca)
- Alexander of Abonoteichus (Ancient Greek: Ἀλέξανδρος ὁ Ἀβωνοτειχίτης Aléxandros ho Abōnoteichítēs), also called Alexander the Paphlagonian (c. 105 – c. 170 CE), was a Greek mystic and oracle, and the founder of the Glycon cult that briefly achieved wide popularity in the Roman world. The contemporary writer Lucian reports that he was an utter fraud – the god Glycon was supposedly made up of a live snake with an artificial head. The vivid narrative of his career given by Lucian might be taken as fictitious but for the corroboration of certain coins of the emperors Lucius Verus and Marcus Aurelius and of a statue of Alexander, said by Athenagoras to have stood in the forum of Parium. There is further evidence from inscriptions. (en)
- Alexander von Abonuteichos (griechisch Ἀλέξανδρος Aléxandros; * um 105; † um 175) war ein antiker Priester aus der paphlagonischen Stadt Abonuteichos. Er berief sich auf die Tradition des Neupythagoreers Apollonios von Tyana. Von gegnerischer Seite wurde er als Scharlatan bekämpft. (de)
- Alexandre d'Abonuteichos (ou Alexandre d'Abonotique ou Alexandre de Paphlagonie), né vers 105 et mort vers 175, est un mystique, prêtre du culte d'Asclépios et de Salus qui existait déjà, à l'imitation du culte à mystères d'Éleusis. Cet émule du néo-pythagoricien Apollonios de Tyane institua vers 150 un oracle de Glycon dans le port paphlagonien d'Abonuteichos (« muraille d'Abonou », en grec). Il aurait exercé une influence sur Marc Aurèle durant sa campagne contre les Germains. (fr)
- Alexandre de Abonútico (em grego: Ἀλέξανδρος; romaniz.: Aléxandros; c. 105 - ca. 170), também chamado de Alexandre, o Paflagônio, ou o falso profeta Alexandre, foi um místico e oráculo grego, fundador do culto a Glycon, que brevemente alcançou grande popularidade no mundo romano. O escritor contemporâneo Luciano relata que Alexandre foi apenas um grande trapaceiro e que o deus Glycon era não mais do que um fantoche operado com uma luva. Alguns consideram fictícia a vívida narrativa da carreira de Alexandre dada por Luciano, mas sua existência é comprovada por algumas moedas dos imperadores Lúcio Vero e Marco Aurélio e por uma estátua de Alexandre que Atenágoras relata ter existido no fórum de . (pt)
- Alexander van Abonoteichus (Grieks: Ἀλέξανδρος ὁ Ἀβωνοτειχίτης) (Ionopolis), ook bekend als Alexander de Paphlagoniër (ca. 105 – ca. 170), was een Griekse mysticus, heler, waarzegger en stichter van de , die enige tijd populair was in het Romeinse rijk. Zijn tijdgenoot Lucianus noemde hem als (Alexander of Leugenprofeet) een oplichter. De god Glycon zou gemaakt zijn van een soort sokpop. Het levendige verhaal over Alexanders levensloop dat door Lucianus wordt gegeven kan worden opgevat als fictie. Bewijs voor zijn bestaan vormen echter bepaalde munten van keizers Lucius Verus en Marcus Aurelius, en een standbeeld dat volgens Athenagoras (Apologie, c. 26) stond op het forum van Parium. Hij zou zijn overleden aan gangreen op zijn zeventigste. (nl)
- Александр Пафлагонець (грец. Ἀλέξανδρος ὁ Ἀβωνοτειχίτης; Абонотіх, Пафлагонія 150 н. е. — 170 н. е.) — давньоримський «псевдо пророк», оракул, який грав на надіях простих людей, зцілював недужих і передрікав майбутнє, не цураючись шантажу. Чудова ілюстрація тогочасних релігійних тенденцій, а саме як (uk)
|
