| dbo:abstract
|
- Una consonant gutural és una consonant el punt d'articulació de la qual està a la part posterior del tracte vocal, usualment es consideren guturals les consonants uvulars, les , les epiglotals, les glotals, i alguns autors inclouen també les velars. Els idiomes i (Khoisan) del sud d'Àfrica tenen moltes vocals guturals. La paraula gutural deriva del llatí i literalment significa de la gola. El terme "gutural" no té una definició establerta, encara que històricament ha estat utilitzat en la fonètica i ocasionalment el fan servir els fonòlegs actualment, però no forma part de la classificació de consonants usades per l'Alfabet Fonètic Internacional. Els sons guturals són típicament consonants, però algunes articulacions també es poden considerar guturals. Gairebé mai es fa servir gutural com un terme tècnic en lingüística. (ca)
- Guttural (von lat. guttur „Kehle“) ist eine Bezeichnung für Sprachlaute, deren Bildungsort man anatomisch unpräzise in der „Kehle“ (daher auch die Bezeichnung „Kehllaut“) lokalisierte. Während der Begriff in der Phonetik aufgrund dieser Ungenauigkeit nicht mehr verwendet wird, ist er in verschiedenen Philologien weiterhin in Gebrauch. Nach dem Oxford English Dictionary wurde die Bezeichnung ursprünglich für die uvularen, pharyngalen und glottalen Laute des Hebräischen verwendet. In der Indologie bezeichnete man Laute mit einem velaren Artikulationsort als guttural. Während der Begriff in der Hebraistik also keine genau definierte Stelle bezeichnete, sondern als Sammelbezeichnung für verschiedene in der Kehle gebildete Laute diente, steht die Bezeichnung in der Indologie in der Tradition der alten indischen Grammatiker, welche die velaren Laute als „कण्ठ्य“ (dt.: Halslaute, Kehllaute) bezeichneten. Die Angaben darüber, welche Artikulationsorte als guttural bezeichnet werden können, schwanken. Hadumod Bußmann nennt Postalveolare, Palatale, Velare und „bisweilen auch“ Uvulare. Helmut Glück nennt die Artikulationsorte von postpalatal bis glottal. Otto von Essen (1979: 75) beschreibt guttural als „postpalatal, velar, uvular“. Zur Verdeutlichung: Nach Otto von Essens Definition sind die folgenden Laute des Deutschen guttural: [k], [g], der Ach-Laut [x], der uvulare Vibrant [R], der sog. Knacklaut (Kehlkopfverschlusslaut) [ʔ] und [h]. In Phonemen ausgedrückt sind dies die Phoneme /k/, /g/, /h/ und ein Allophon [x], das neben dem Ich-Laut zu einem gemeinsamen Phonem gehört; außerdem das Allophon [R], das mit anderen Allophonen zusammen das Phonem /R/ wiedergibt. Die Palatalen gehören nach von Essen nicht dazu, nach Bußmann aber doch. Der Ich-Laut wäre also nach Bußmanns Definition ein Guttural, nach der von Glück und von Essen aber nicht. Umgangssprachlich werden vornehmlich besonders „kehlig“ klingende Laute als guttural bezeichnet, unabhängig von der genauen Artikulationsstelle. Als Beispiel nennt das Oxford English Dictionary den deutschen Ach-Laut. Zwar werden die Phoneme /g/ und /k/ nahezu an der gleichen Stelle gebildet, aber wegen des fehlenden Reibegeräuschs nicht als „guttural“ empfunden. Auch im Hebräischen zählen sie nicht zu den Gutturalen und unterliegen nicht den diese betreffenden Lautgesetzen wie etwa der Verdunklung der Vokale im Umfeld des Gutturals. Die umgangssprachliche Bedeutung des Wortes („kehlig klingend“) ist auch maßgeblich beim gutturalen Gesang, der insbesondere von Metal-Bands eingesetzt wird. (de)
- Guttural speech sounds are those with a primary place of articulation near the back of the oral cavity, especially where it's difficult to distinguish a sound's place of articulation and its phonation. In popular usage it is an imprecise term for sounds produced relatively far back in the vocal tract, such as German ch or the Arabic ayin, but not simple glottal sounds like h. A 'guttural language' is a language that has such sounds. As a technical term used by phoneticians and phonologists, it has had various definitions. The concept always includes pharyngeal consonants, but may include velar, uvular or laryngeal consonants as well.Guttural sounds are typically consonants, but murmured, pharyngealized, glottalized and strident vowels may be also considered guttural in nature.Some phonologists argue that all post-velar sounds constitute a natural class. (en)
- Una consonante gutural es una consonante cuyo punto de articulación está en la parte posterior del tracto vocal. Usualmente se consideran guturales las consonantes uvulares, las faríngeas, las epiglotales, las glotales, y algunos autores incluyen también las velares. El término "gutural" no tiene una definición establecida y no forma parte de la clasificación de consonantes usadas por el Alfabeto Fonético Internacional; por esa razón, cada autor puede llegar a considerar más amplia o más restringida la clase de las guturales (incluyendo o excluyendo algunas de las clases mencionadas).
* Datos: Q1534578 (es)
- En phonétique articulatoire, une consonne gutturale (du latin guttur « gorge ») est une consonne dont le point d'articulation se situe dans la gorge ou l'arrière-bouche, et plus exactement vers le voile du palais. L'extension de ce terme est mal définie, de sorte qu'il tend à tomber en désuétude au profit de dénominations plus précises. Il reste parfois employé comme terme générique en phonologie pour désigner commodément un groupe de consonnes postérieures, lorsqu'il est utile de discuter de propriétés qu'elles ont en commun au sein d'une langue. Ont été historiquement qualifiées de gutturales :
* les dorsales : articulées avec la partie postérieure de la langue, contre le palais dur (palatales), le voile du palais (vélaires) ou la luette (uvulaires)
* les radicales : articulées avec la racine de la langue contre le pharynx (pharyngales) ou l'épiglotte (épiglottales)
* les glottales : articulées au niveau de la glotte. La gutturalisation désigne le déplacement de l'articulation d'un phonème vers l'arrière du palais. (fr)
- 후음(喉音) 또는 목구멍소리(목소리)는 목구멍에서 나오는 소리의 뜻으로 두자음들을 분류하였던 전통적 음운학에서 쓰인 말이다. 오음의 하나이다. (ko)
- Een gutturaal is een keelklank die wordt gevormd door de wortel van de tong met de zachte (voor)keelholte (Lat. guttur = keel) contact te laten houden. Afhankelijk van de druk waarmee dit wordt gedaan en van de bijkomende kromming van de tong en van de mate van doorlaten van lucht, zal de geproduceerde klank dan gaan van een /ng/, /nj/, /g/ over /gh/, /h/ /ch/, /kh/ naar /k/. Voorbeelden van gutturale klanken in het Nederlands en Frans zijn de k in kool en de g in De Gaulle. Als adjectief kan gutturaal tot de keel behorend betekenen. (nl)
- 喉音（こうおん、英語: guttural consonant）とは、口の奥の方で調音する子音全般の古い名称。あいまいな用語であるため、現在の音声学では使わず、実際の調音位置によって舌背音、舌根音、声門音のように呼びわける。 さまざまな言語の伝統的音韻学・文法学でも喉音という語を使うが、その定義はそれぞれ異なっている。 歴史言語学では現在も使われることがある。また、音韻論の分野で使われることがある。 インド・ヨーロッパ語族の喉音理論については当該記事を参照。 (ja)
- Guttural är en språkterm som beskriver velarer och andra konsonantljud som skapas långt bak i munhålan - mellan tungans bakdel och munhålans tak eller mellan tungroten och halsen eller strupen. Svenskan har få gutturaler. Endast ett fåtal dialektala varianter på sje-ljud skapas på detta sätt. Andra språk, exempelvis hebreiska, nederländska och arabiska, använder gutturaler flitigt. Ordet guttural är en nybildning, gutturalis av latinets guttur som betyder 'strupe'. (sv)
- 喉音是指主要发音部位在口腔后部附近的音。在一些人的定义中，喉音仅限于咽辅音，但在其他定义中，喉音也包括一些软腭音和小舌音。喉音是典型的辅音，但一些元音的发音也可能被认为是喉音。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- 후음(喉音) 또는 목구멍소리(목소리)는 목구멍에서 나오는 소리의 뜻으로 두자음들을 분류하였던 전통적 음운학에서 쓰인 말이다. 오음의 하나이다. (ko)
- Een gutturaal is een keelklank die wordt gevormd door de wortel van de tong met de zachte (voor)keelholte (Lat. guttur = keel) contact te laten houden. Afhankelijk van de druk waarmee dit wordt gedaan en van de bijkomende kromming van de tong en van de mate van doorlaten van lucht, zal de geproduceerde klank dan gaan van een /ng/, /nj/, /g/ over /gh/, /h/ /ch/, /kh/ naar /k/. Voorbeelden van gutturale klanken in het Nederlands en Frans zijn de k in kool en de g in De Gaulle. Als adjectief kan gutturaal tot de keel behorend betekenen. (nl)
- 喉音（こうおん、英語: guttural consonant）とは、口の奥の方で調音する子音全般の古い名称。あいまいな用語であるため、現在の音声学では使わず、実際の調音位置によって舌背音、舌根音、声門音のように呼びわける。 さまざまな言語の伝統的音韻学・文法学でも喉音という語を使うが、その定義はそれぞれ異なっている。 歴史言語学では現在も使われることがある。また、音韻論の分野で使われることがある。 インド・ヨーロッパ語族の喉音理論については当該記事を参照。 (ja)
- Guttural är en språkterm som beskriver velarer och andra konsonantljud som skapas långt bak i munhålan - mellan tungans bakdel och munhålans tak eller mellan tungroten och halsen eller strupen. Svenskan har få gutturaler. Endast ett fåtal dialektala varianter på sje-ljud skapas på detta sätt. Andra språk, exempelvis hebreiska, nederländska och arabiska, använder gutturaler flitigt. Ordet guttural är en nybildning, gutturalis av latinets guttur som betyder 'strupe'. (sv)
- 喉音是指主要发音部位在口腔后部附近的音。在一些人的定义中，喉音仅限于咽辅音，但在其他定义中，喉音也包括一些软腭音和小舌音。喉音是典型的辅音，但一些元音的发音也可能被认为是喉音。 (zh)
- Una consonant gutural és una consonant el punt d'articulació de la qual està a la part posterior del tracte vocal, usualment es consideren guturals les consonants uvulars, les , les epiglotals, les glotals, i alguns autors inclouen també les velars. Els idiomes i (Khoisan) del sud d'Àfrica tenen moltes vocals guturals. Els sons guturals són típicament consonants, però algunes articulacions també es poden considerar guturals. Gairebé mai es fa servir gutural com un terme tècnic en lingüística. (ca)
- Guttural (von lat. guttur „Kehle“) ist eine Bezeichnung für Sprachlaute, deren Bildungsort man anatomisch unpräzise in der „Kehle“ (daher auch die Bezeichnung „Kehllaut“) lokalisierte. Während der Begriff in der Phonetik aufgrund dieser Ungenauigkeit nicht mehr verwendet wird, ist er in verschiedenen Philologien weiterhin in Gebrauch. (de)
- Guttural speech sounds are those with a primary place of articulation near the back of the oral cavity, especially where it's difficult to distinguish a sound's place of articulation and its phonation. In popular usage it is an imprecise term for sounds produced relatively far back in the vocal tract, such as German ch or the Arabic ayin, but not simple glottal sounds like h. A 'guttural language' is a language that has such sounds. (en)
- Una consonante gutural es una consonante cuyo punto de articulación está en la parte posterior del tracto vocal. Usualmente se consideran guturales las consonantes uvulares, las faríngeas, las epiglotales, las glotales, y algunos autores incluyen también las velares. El término "gutural" no tiene una definición establecida y no forma parte de la clasificación de consonantes usadas por el Alfabeto Fonético Internacional; por esa razón, cada autor puede llegar a considerar más amplia o más restringida la clase de las guturales (incluyendo o excluyendo algunas de las clases mencionadas). (es)
- En phonétique articulatoire, une consonne gutturale (du latin guttur « gorge ») est une consonne dont le point d'articulation se situe dans la gorge ou l'arrière-bouche, et plus exactement vers le voile du palais. L'extension de ce terme est mal définie, de sorte qu'il tend à tomber en désuétude au profit de dénominations plus précises. Il reste parfois employé comme terme générique en phonologie pour désigner commodément un groupe de consonnes postérieures, lorsqu'il est utile de discuter de propriétés qu'elles ont en commun au sein d'une langue. (fr)
|
