An Entity of Type: Writing106362953, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Tibetan Buddhist canon is a loosely defined list of sacred texts recognized by various sects of Tibetan Buddhism. In addition to sutrayana texts from Early Buddhist schools (mostly Sarvastivada) and Mahayana sources, the Tibetan canon includes tantric texts. The Tibetan Canon underwent a final compilation in the 14th century by Buton Rinchen Drub (1290–1364). The Tibetans did not have a formally arranged Mahayana canon and so devised their own scheme which divided texts into two broad categories:

Property Value
dbo:abstract
  • El cànon budista tibetà és una llista de textos sagrats reconeguts per diverses branques del budisme tibetà.A més dels textos sutrayana del budisme primerenc (majorment sarvastivada) i fonts Mahayana, també inclou textos tàntrics.El cànon tibetà va tenir la seva compilació final al segle xiv, per Bu-ston (1290–1364). Els tibetans no tenien un cànon Mahayana formalment ordenat, així que van idear el seu esquema que dividia els textos en dues grans categories: 1. * Kangyur (Wylie: bka'-'gyur) o "Paraules traduïdes", són treballs que se suposen que el mateix Buda va dir. Presumiblement els textos tenen un origen sànscrit, encara que en molts casos els textos tibetans van ser traduïts del xinès o altres idiomes. 2. * Tengyur (Wylie: bstan-'gyur) o "Tractats traduïts", és la secció en la qual estan els comentaris, tractats i treballs de abhidharma (mahayana i no-mahayana). El Tengyur conté 3.626 textos en 224 volums. El Kangyur està dividit en seccions: Vinaya, sutres de la Perfecció (Paramita) de la Saviesa, Avatamsaka, Ratnakuta i altres sutres (75% mahayana, 25% nikaya / agama o hinayana), i tantres.No se sap quan va ser usat el terme Kangyur per primera vegada. En l'època de Trisong Detsen (el sisè rei del Tibet) ja existien col·leccions de textos canònics. El nom exacte de textos en el Kangyur no és fix. Cada editor pren la responsabilitat d'eliminar textos que consideri no autèntics o d'incloure noves traduccions. Actualment hi ha aproximadament 12 Kangyurs. Aquests inclouen les versions de Derge, Lhasa, Narthang, Cone, Pequín, Urga, Phudrak i Stog Palace, cadascun anomenat respecte al lloc on va ser copiat o imprès en el cas d'edicions manuscrites. A més, alguns textos canònics van ser trobats a Tabo i Dunhuang que donen exemplars més antics de textos oposats en el Kangyur. La majoria de les edicions Kangyur encara existents semblen contenir l'anomenat Vell Narthang Kangyur, encara que les edicions Phukdrak i Tawang estan pensades per mantenir-se fora d'aquest llinatge. La genalogía del Kangyur ha estat ben investigada particularment per Helmut Eimer i Paul Harrison. * El cànon Budista Tibetà és una col·lecció de traduccions de textos budistes originaris d'Índia. Ja a partir del segle setè, la literatura existent va ser recopilada i catalogada de manera intermitent, la qual després es va estendre, actualitzar, classificar, reorganitzar i col·locar en diferents conjunts de diferents col·leccions. Una altra sèrie de treballs de traducció es va tornar a agrupar en dues grans col·leccions popularment conegut com a bka'-'gyur i bstan-'gyur, la traducció dels discursos de Buda i la traducció comentada de les obres, respectivament. * El catàleg tibetà més primerenc va ser introduït durant el període del 39 Rei Tibetà khri-lde srong-btsen, també conegut com a sad-na legs-mjing-gyon (776-815), qui va dictar decrets "requerint tota la traducció d'obres existents d'origen indi en tibetà per ser catalogades i sotmeses a ser recurrentment revisades i per establir les directrius de la terminologia a fi d'estandarditzar totes les obres de traducció". Un equip d'investigadors indis i tibetans es van assignar per a aquest fi. * Com un pas important en aquest esforç notable en la normalització de la literatura, el glossari bilingüe conegut com a Mahavyutpatti (sgra-sbyor bam-po gnyis-pa) es va realitzar amb èxit l'any del cavall tibetà any 814 A.D. Un altre gran assoliment va ser la catalogació de les col·leccions disponibles a les biblioteques reials dels tres famosos palaus del Tibet, sota la supervisió del famós traductor Bande sKa-ba dpal-brtsegs, amb l'ajuda dels seus col·legues, Bande chos-kyi snying-po, El-tsa-wa Bande debendhara, Bande lhun-po and Bande klu’-dbang-po etc. La compilació de catalogació més primerenca es van registrar a partir del manuscrit de la col·lecció reial situat en el Palau de pho-brang ‘phang-thang ca-med kyi gtsug-lag-kang l'any tibetà del gos, any 818 A.D. Aquest treball de catalogació es va fer famós pel nom del palau i es coneix com a dkar-chag phang-thang-dt. Poc després, dos catàlegs més de les col·leccions disponibles en altres dues biblioteques reals-pho-brng bsam-yas mchims-phu-dt. i PHO-brng stong-thang ldan-dkar van ser compilats i va arribar a ser conegut com a dkar-Jag mchims-Phu - dt. i dkar-chag Idan-dkar-dt., respectivament. dkar-chag Idan-dkar-dt. va ser compilat l'any tibetà del drac, any 824 A.D. * Entre aquests tres catàlegs, ldan-dkar-dt., inclòs en el volum Jo de sna-tsogs en sde-ge bka’-bstan, que generalment es creu és l'únic supervivent fins ara. No obstant això, recentment s'ha descobert un manuscrit de dkar-chag phang-thang-dt. publicat des del Tibet. Conté 961 títols que figuren baix 34 epígrafs amb informació addicional sobre el nom de versos (soloka i bampo) que conté en cada text. El catàleg ldan-dkar-dt. comprèn 735 títols i figuren en una categoria, de 27 encapçalaments de matèria. Una característica única del catàleg tibetà és que, juntament amb la informació sobre el material d'origen de la traducció i la informació bibliogràfica, es dona en les descripcions físiques, tals com el nom de paraules, versos, cant (bampo) i pàgines en cadascun dels continguts textuals. Així, avui tenim un registre de 73 milions de paraules que figuren en la col·lecció bka’-’gyur & bstan-’gyur. Segons l'última edició de Dharma Publication, la bKa’-‘gyur conté 1.115 textos, repartits en 65.420 folis tibetans per valor de 450.000 línies o 25 milions de paraules. Així mateix, el bsTan-'gyur conté 3.387 textos utilitzant 127.000 folis que ascendeix a 850.000 línies i 48 milions de paraules. La suma total d'ambdues col·leccions és de 4.502 textos en 73 milions de paraules. En fixar bampo als versos i les paraules de cadascun dels continguts textuals, els treballs individuals són interpolats. Això va enfortir encara més l'autenticitat de la literatura budista tibetana. Aquests són els primers catàlegs tibetans en tres versions que van ser recopilats i publicats al principi del segle IX pel gran sgra-sgyur gyi el-tsa-wa Bande sKa-ba dpal-brtsegs i el seu equip. El Tibet, per tant, es converteix en el primer a dur a terme el catàleg com a inventari en la història de l'evolució del catàleg. Bande sKa-ba dpal-brtsegs és així, honrat com el pioner del sistema tibetà. Tots els compiladors del Cànon Tibetà basen les seves obres en gran manera en la creació de sKa-ba dpal-brtsegs. (ca)
  • El Canon del budismo tibetano es una lista de textos sagrados reconocidos por varias ramas del budismo tibetano.Además de los textos sutrayana del budismo temprano (mayormente sarvastivada) y fuentes mahāyāna, también incluye textos tántricos.El canon tibetano tuvo su compilación final en el siglo XIV, por Bu-ston (1290–1364). Los tibetanos no tenían un canon mahāyāna formalmente ordenado, así que idearon su esquema que dividía los textos en dos grandes categorías:​​​ 1. * Kangyur (Wylie: bka'-'gyur) o "Palabras traducidas",son trabajos que se suponen que el mismo Buddha dijo. Presumiblemente los textos tienen un origen sánscrito, aunque en muchos casos los textos tibetanos fueron traducidos del chino u otros idiomas.​ 2. * Tengyur (Wylie: bstan-'gyur) o "Tratados traducidos", es la sección en la que están los comentarios, tratados y trabajos de abhidharma (mahayana y no-mahayana). El Tengyur contiene 3626 textos en 224 volúmenes.​ El Kangyur está dividido en secciones: Vinaya, Sutras de la Perfección(Paramita) de la Sabiduría, Avatamsaka, Ratnakuta y otros sutras (75% mahāyāna, 25% nikaya / agama o hinayana), y tantras.No se sabe cuando fue usado el término Kangyur por primera vez. En la época de (el sexto rey del Tíbet) ya existían colecciones de textos canónicos.​ El número exacto de textos en el Kangyur no es fijo. Cada editor toma la responsabilidad de eliminar textos que considere no autécticos o de incluir nuevas traducciones. Actualmente existen aproximadamente 12 Kangyurs. Estos incluyen las versiones de Derge, Lhasa, Narthang, Cone, Pekín, Urga, Phudrak, y Stog Palace, cada uno nombrado respecto al lugar donde fue copiado o impreso en el caso de ediciones manuscritos. Además, algunos textos canónicos fueron encontrados en Tabo y Dunhuang que dan ejemplares más antiguos de textos encontrados en el Kangyur. La mayoría de las ediciones Kangyur todavía existentes parecen contener el llamado Viejo Narthang Kangyur, aunque las ediciones Phukdrak y Tawang están pensadas para mantenerse fuera de ese linaje. La genealogía del Kangyur ha sido bien investigada particularmente por Helmut Eimer y Paul Harrison. * El Canon Budista Tibetano es una colección de traducciones de textos Budistas originarios de India. Ya a partir del siglo séptimo, la literatura existente fue recopilada y catalogada de forma intermitente, la cual después se extendió, actualizado, clasificado, reorganizado y puesto en diferentes conjuntos de diferentes colecciones. Otra serie de trabajos de traducción se volvió a agrupar en dos grandes colecciones popularmente conocido como bka'-'gyur y bstan-'gyur, la traducción de los discursos de Buda y la traducción comentada de las obras, respectivamente. * El catálogo tibetano más temprano fue introducido durante el período del 39 Rey Tibetano khri-lde srong-btsen, también conocido como sad-na legs-mjing-gyon (776-815), quien dictó decretos "requiriendo toda la traducción de obras existentes de origen indio en tibetano para ser catalogadas y sometidas a ser recurrentemente revisadas y para establecer las directrices de la terminología a fin de estandarizar todas las obras de traducción". Un equipo de investigadores indios y tibetanos se asignaron para este fin. * Como un paso importante en este esfuerzo notable en la normalización de la literatura, el glosario bilingüe conocido como Mahavyutpatti (sgra-sbyor bam-po gnyis-pa) se realizó con éxito en el año del caballo tibetano año 814 A.D. Otro gran logro fue la catalogación de las colecciones disponibles en las bibliotecas reales de los tres famosos palacios del Tíbet, bajo la supervisión del famoso traductor Bande sKa-ba dpal-brtsegs, con la ayuda de sus colegas, Bande chos-kyi snying-po, Lo-tsa-wa Bande debendhara, Bande lhun-po and Bande klu’-dbang-po etc. La compilación de catalogación más temprana se registraron a partir del manuscrito de la colección real ubicado en el Palacio de pho-brang ‘phang-thang ka-med kyi gtsug-lag-kang en el año tibetano del perro, año 818 A.D. Este trabajo de catalogación se hizo famoso por el nombre del palacio y se conoce comodkar-chag phang-thang-ma. Poco después, dos catálogos más de las colecciones disponibles en otras dos bibliotecas reales-pho-brng bsam-yas mchims-phu-ma y PHO-brng stong-thang ldan-dkar fueron compilados y llegó a ser conocido como dkar-Jag mchims-Phu - ma y dkar-chag Idan-dkar-ma, respectivamente. dkar-chag Idan-dkar-ma fue compilado en el año tibetano del dragón, año 824 A.D. * Entre estos tres catálogos, ldan-dkar-ma, incluido en el volumen Jo de sna-tsogs en sde-ge bka’-bstan, que generalmente se cree ser el único superviviente hasta ahora. Sin embargo, recientemente se ha descubierto un manuscrito de dkar-chag phang-thang-ma publicado desde el Tíbet. Contiene 961 títulos que figuran bajo 34 epígrafes con información adicional sobre el número de versos (soloka y bampo) que contiene en cada texto. El catálogo ldan-dkar-ma comprende 735 títulos y figuran en una categoría, de 27 encabezamientos de materia. Una característica única del catálogo tibetano es que, junto con la información sobre el material de origen de la traducción y la información bibliográfica, se da en las descripciones físicas, tales como el nos. de palabras, versos, canto (bampo) y páginas en cada uno de los contenidos textuales. Así, hoy tenemos un registro de 73 millones de palabras que figuran en la colección bka’-’gyur & bstan-’gyur. Según la última edición de Dharma Publication, la bKa’-‘gyur contiene 1.115 textos, repartidos en 65.420 folios tibetanos por valor de 450.000 líneas o 25 millones de palabras. Asimismo, el bsTan-'gyur contiene 3.387 textos utilizando 127.000 folios que asciende a 850.000 líneas y 48 millones de palabras. La suma total de ambas colecciones es de 4.502 textos en 73 millones de palabras. Al fijar bampo a los versos y las palabras de cada uno de los contenidos textuales, los trabajos individuales son interpolados. Esto fortaleció aún más la autenticidad de la literatura budista tibetana. Estos son los primeros catálogos tibetanos en tres versiones que fueron recopilados y publicados al principio del siglo IX por el gran sgra-sgyur gyi lo-tsa-wa Bande sKa-ba dpal-brtsegs y su equipo. El Tíbet, por lo tanto, se convierte en el primero en llevar a cabo el catálogo como inventario en la historia de la evolución del catálogo. Bande sKa-ba dpal-brtsegs es así, honrado como el pionero del sistema tibetano. Todos los compiladores del Canon Tibetano basan sus obras en gran medida en la creación de sKa-ba dpal-brtsegs. (es)
  • Kanjur und Tanjur (tibetisch བཀའ་འགྱུར Wylie bKa’ ’gyur „Übersetzung der Worte“), (tibetisch བསྟན་ འགྱུར Wylie bsTan ’gyur „Übersetzung der Lehre“, auch Kangyur, Tangyur) ist ein Kanon des tibetischen Buddhismus. Ebenfalls liegen ein Kanjur und ein Tanjur im Bön vor. (de)
  • Con l'espressione Canone buddhista tibetano, o Canone tibetano, si indica, negli studi buddhisti, l'insieme di due raccolte di testi propri della letteratura buddhista canonica in lingua tibetana e che corrispondono a: * il bKa’-’gyur (nella grafia tibetana: བཀའ་འགྱུར; reso anche come Kangyur o Kanjur; lett. "[La raccolta delle] parole tradotte [del Buddha]"); * il bsTan-’gyur (nella grafia tibetana: བསྟན་འགྱུར; reso anche come Tangyur o Tanjur; lett. "[La raccolta dei] commentari tradotti"). Il Canone tibetano è quindi l'opera che raccoglie i sūtra (མདོ, mdo), i tantra (རྒྱུད, rgyud), i śāstra (བསྟན་བཆོས, bstan bcos), il vinaya (འདུལ་བ།, 'dul ba) e in generale le scritture buddhiste, tradotte in lingua tibetana e ritenute importanti per la tradizione del Buddhismo Vajrayāna in Tibet. Il Canone tibetano si è sostanzialmente formato dall'VIII al XIII secolo, assumendo una sua prima edizione definitiva grazie al dotto poligrafo e bla-ma (བླ་མ) del XIV secolo Bu-ston rin-chen grub ( བུ་སྟོན་རིན་ཆེན་གྲུབ་, anche , 1290-1364). Complessivamente esso si compone di oltre trecento volumi comprendenti circa quattromila opere tradotte dal sanscrito, dal pracrito, dallo apabhraṃśa, dal cinese e da lingue centroasiatiche, ma si compone anche di commentari redatti direttamente in lingua tibetana. (it)
  • The Tibetan Buddhist canon is a loosely defined list of sacred texts recognized by various sects of Tibetan Buddhism. In addition to sutrayana texts from Early Buddhist schools (mostly Sarvastivada) and Mahayana sources, the Tibetan canon includes tantric texts. The Tibetan Canon underwent a final compilation in the 14th century by Buton Rinchen Drub (1290–1364). The Tibetans did not have a formally arranged Mahayana canon and so devised their own scheme which divided texts into two broad categories: * Kangyur (Wylie: bka'-'gyur) or "Translated Words or Vacana", consists of works supposed to have been said by the Buddha himself. All texts presumably have a Sanskrit original, although in many cases the Tibetan text was translated from Chinese or other languages. * Tengyur (Wylie: bstan-'gyur) or "Translated Treatises or Shastras", is the section to which were assigned commentaries, treatises and abhidharma works (both Mahayana and non-Mahayana). The Tengyur contains 3626 texts in 224 Volumes. (en)
  • 티베트 대장경은 티베트어로 씌어진 불교 경전의 총칭이다. 7세기에 티베트에 전해진 불교는 민족 종교인 본교와 융합되어 라마교라고 하는 독특한 종교를 성립시켰다. 그때까지 문자나 문법서가 없었던 티베트에서는 산스크리트어에 의거하여 티베트 문자와 문법서를 창작하고, 이에 의하여 7세기 경부터 번역을 시작하여 9세기에는 대부분을 출판하였으며, 그 후의 것을 합하여 13세기에 처음으로 《티베트 대장경》을 개판(開版)하였고, 그 후에도 · · · · · 등 여러 차례에 걸쳐 출판이 거듭되었다. 인도에서는 불교가 쇠망하였기 때문에 인도 후기 불교의 불경과 논서들은 티베트역으로 남아 있는 것이 많으며, 불교 연구에 귀중한 자료를 제공해 주고 있다. 특히 티베트역은 충실한 직역이기 때문에 티베트역으로부터 산스크리트어 원전(原典)을 복원(復元)시킬 수 있는 자료 구실도 하고 있다. (ko)
  • De Tibetaans boeddhistische canon betreft de in het Tibetaans boeddhisme. De vajrayana-tantra's (geschriften) die in het 1e millennium ontstonden werden niet meer in de Sanskriet-canon opgenomen. Daarom is de Tibetaanse canon die dit materiaal wel heeft opgenomen, anders ingedeeld. Namelijk in Dul-ba (Vinaya), Śerphyin (Prajnaparamita), Phal-chen (Buddhāvataṃsaka), dKon-brtsegs (Ratnakŭṭa), mDo-se (Sūtrānta), rGyud-'bum (tantra). (nl)
  • チベット大蔵経(チベットだいぞうきょう)は、8世紀末以後、主にサンスクリット語仏典をチベット語に訳出して編纂されたチベット仏教仏典が、集成されたもの。 インド本国において最終的に紛失・散逸してしまった後期仏教の経典の翻訳を数多く含み、その訳出作業も長年の慎重な校訂作業によって絶えず検証、再翻訳され続けてきたため信頼性が高く、サンスクリット原本がない場合などは、チベット訳から逆に翻訳し戻す作業などによって、原本を推定したりして、世界の仏教学者の研究のよりどころとなっている。 (ja)
  • O cânon Budista Tibetano é lista de textos sagrados de várias seitas do Budismo Tibetano. Em adição aos textos sutrayana do (a maioria Sarvastivada) e de fontes Mahayana, o cânon tibetano inclui textos tântricos. (pt)
  • Den tibetanska buddhismens skriftkanon innehåller över 5000 olika texter. Samlingen är uppdelad i två delar: Kangyur (Wyl.: bka’ ’gyur) och Tengyur (Wyl.: bstan ’gyur). Kangyur innehåller skrifter som tillskrivs Shakyamuni Buddha och andra buddhor, medan Tengyur innehåller kommenterande verk. Buddhistiska skrifter översattes till tibetanska under främst två perioder: från 700-talet fram till 842, samt mellan slutet av 900-talet och 1300-talet. Kategorisering av dessa översättningar skedde tidigt, men det var först runt slutet av 1300-talet och in på 1400-talet som skrifterna kategoriserades som Kangyur och Tengyur. Den första gången som skrifterna publicerades som Kangyur och Tengyur var under denna tidsperiod, vid . Narthangversionen av Kangyur innehåller bland annat vinayatexter, över 200 mahayanasutror och över 300 tantriska sutror. En version av Tengyur från Peking innehåller bland annat prisande hymner, kommentarer till de tantriska skrifterna i kangyur, kommentarer på andra sutror i kangyur, skrifter om madhyamika, skrifter om yogacara, abhidharma och teaterpjäser. Utöver denna skriftkanon, accepterar den tibetanska inriktningen nyingma ett flertal andra texter, som samlas i . (sv)
  • Тибетский канон — многотомный свод буддийских сочинений (Ганджур, тиб. བཀའ་འགྱུར, Вайли bKa'-'gyur), к которому прилагается свод комментариев (Данджур, тиб. བསྟན་འགྱུར, Вайли bsTan-’gyur). Названия Ганджур и Данджур в русский язык пришли опосредованно через монгольский язык и используются традиционно с XIX века. При передаче тибетских слов через посредство западных языков каноны называются Кангьюр и Тэнгьюр, встречаются также написания Канджур и Тенджур. (ru)
  • {{namespace detect | category = |main=| other= 佛教 佛教宗派 藏传佛教 藏文大藏经 藏文大藏经是藏傳佛教的經典集成,用藏文寫成。是在公元7─8世纪,佛教传入西藏后,从梵文和汉文经典中逐渐翻译形成的。到9世纪时编纂了《丹噶目录》,共收集约700种20个门类的佛教经典。13世纪以前都是手抄本。公元1313年雕版印刷了第一部藏文大藏经,以后陆续出版了11种版本。 藏文大藏经分为兩部分: * 甘珠尔(佛說部),包括经藏、律藏和密咒; * 丹珠尔(論述部),包括论藏和赞颂、经释、咒释; 「甘」意為「教敕」,「丹」意為「論述」。「珠尔」意為「譯本」,指從外文翻譯而來。吐蕃贊普赤祖德贊(九世紀)在三部翻譯工具書(《》與《兩卷本譯語釋》)完成後,下令譯經必須遵照譯語規則,過去譯出的也依譯語規則修訂,使得藏文譯經正規化。 最全的官刻藏经是1683年开雕的北京版,收集甘珠尔1055部,丹珠尔3962部,松棚945部。藏文大藏经中关于密宗的论述比汉文大藏经要全,此外尚有许多关于天文、历法和医药等方面的著作。 各版藏文大藏經中有五個版本(《古奈塘寫本群》、《北京版》、《卓尼版》、《新奈塘版》、《德格版》)同時包括甘珠尔與丹珠尔,其餘的版本只有甘珠尔而無丹珠尔。五個版本中後四種版本最為普遍,稱為「四大版本」。 藏、蒙上師的著作稱為松绷(意為「文集」),並不是藏文大藏經的一部分。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 511146 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 26124 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1122057180 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:date
  • 2016-03-04 (xsd:date)
dbp:url
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Kanjur und Tanjur (tibetisch བཀའ་འགྱུར Wylie bKa’ ’gyur „Übersetzung der Worte“), (tibetisch བསྟན་ འགྱུར Wylie bsTan ’gyur „Übersetzung der Lehre“, auch Kangyur, Tangyur) ist ein Kanon des tibetischen Buddhismus. Ebenfalls liegen ein Kanjur und ein Tanjur im Bön vor. (de)
  • 티베트 대장경은 티베트어로 씌어진 불교 경전의 총칭이다. 7세기에 티베트에 전해진 불교는 민족 종교인 본교와 융합되어 라마교라고 하는 독특한 종교를 성립시켰다. 그때까지 문자나 문법서가 없었던 티베트에서는 산스크리트어에 의거하여 티베트 문자와 문법서를 창작하고, 이에 의하여 7세기 경부터 번역을 시작하여 9세기에는 대부분을 출판하였으며, 그 후의 것을 합하여 13세기에 처음으로 《티베트 대장경》을 개판(開版)하였고, 그 후에도 · · · · · 등 여러 차례에 걸쳐 출판이 거듭되었다. 인도에서는 불교가 쇠망하였기 때문에 인도 후기 불교의 불경과 논서들은 티베트역으로 남아 있는 것이 많으며, 불교 연구에 귀중한 자료를 제공해 주고 있다. 특히 티베트역은 충실한 직역이기 때문에 티베트역으로부터 산스크리트어 원전(原典)을 복원(復元)시킬 수 있는 자료 구실도 하고 있다. (ko)
  • De Tibetaans boeddhistische canon betreft de in het Tibetaans boeddhisme. De vajrayana-tantra's (geschriften) die in het 1e millennium ontstonden werden niet meer in de Sanskriet-canon opgenomen. Daarom is de Tibetaanse canon die dit materiaal wel heeft opgenomen, anders ingedeeld. Namelijk in Dul-ba (Vinaya), Śerphyin (Prajnaparamita), Phal-chen (Buddhāvataṃsaka), dKon-brtsegs (Ratnakŭṭa), mDo-se (Sūtrānta), rGyud-'bum (tantra). (nl)
  • チベット大蔵経(チベットだいぞうきょう)は、8世紀末以後、主にサンスクリット語仏典をチベット語に訳出して編纂されたチベット仏教仏典が、集成されたもの。 インド本国において最終的に紛失・散逸してしまった後期仏教の経典の翻訳を数多く含み、その訳出作業も長年の慎重な校訂作業によって絶えず検証、再翻訳され続けてきたため信頼性が高く、サンスクリット原本がない場合などは、チベット訳から逆に翻訳し戻す作業などによって、原本を推定したりして、世界の仏教学者の研究のよりどころとなっている。 (ja)
  • O cânon Budista Tibetano é lista de textos sagrados de várias seitas do Budismo Tibetano. Em adição aos textos sutrayana do (a maioria Sarvastivada) e de fontes Mahayana, o cânon tibetano inclui textos tântricos. (pt)
  • Тибетский канон — многотомный свод буддийских сочинений (Ганджур, тиб. བཀའ་འགྱུར, Вайли bKa'-'gyur), к которому прилагается свод комментариев (Данджур, тиб. བསྟན་འགྱུར, Вайли bsTan-’gyur). Названия Ганджур и Данджур в русский язык пришли опосредованно через монгольский язык и используются традиционно с XIX века. При передаче тибетских слов через посредство западных языков каноны называются Кангьюр и Тэнгьюр, встречаются также написания Канджур и Тенджур. (ru)
  • El cànon budista tibetà és una llista de textos sagrats reconeguts per diverses branques del budisme tibetà.A més dels textos sutrayana del budisme primerenc (majorment sarvastivada) i fonts Mahayana, també inclou textos tàntrics.El cànon tibetà va tenir la seva compilació final al segle xiv, per Bu-ston (1290–1364). Els tibetans no tenien un cànon Mahayana formalment ordenat, així que van idear el seu esquema que dividia els textos en dues grans categories: * El cànon Budista Tibetà és una col·lecció de traduccions de textos budistes originaris d'Índia. (ca)
  • El Canon del budismo tibetano es una lista de textos sagrados reconocidos por varias ramas del budismo tibetano.Además de los textos sutrayana del budismo temprano (mayormente sarvastivada) y fuentes mahāyāna, también incluye textos tántricos.El canon tibetano tuvo su compilación final en el siglo XIV, por Bu-ston (1290–1364). Los tibetanos no tenían un canon mahāyāna formalmente ordenado, así que idearon su esquema que dividía los textos en dos grandes categorías:​​​ * El Canon Budista Tibetano es una colección de traducciones de textos Budistas originarios de India. (es)
  • Con l'espressione Canone buddhista tibetano, o Canone tibetano, si indica, negli studi buddhisti, l'insieme di due raccolte di testi propri della letteratura buddhista canonica in lingua tibetana e che corrispondono a: * il bKa’-’gyur (nella grafia tibetana: བཀའ་འགྱུར; reso anche come Kangyur o Kanjur; lett. "[La raccolta delle] parole tradotte [del Buddha]"); * il bsTan-’gyur (nella grafia tibetana: བསྟན་འགྱུར; reso anche come Tangyur o Tanjur; lett. "[La raccolta dei] commentari tradotti"). (it)
  • The Tibetan Buddhist canon is a loosely defined list of sacred texts recognized by various sects of Tibetan Buddhism. In addition to sutrayana texts from Early Buddhist schools (mostly Sarvastivada) and Mahayana sources, the Tibetan canon includes tantric texts. The Tibetan Canon underwent a final compilation in the 14th century by Buton Rinchen Drub (1290–1364). The Tibetans did not have a formally arranged Mahayana canon and so devised their own scheme which divided texts into two broad categories: (en)
  • Den tibetanska buddhismens skriftkanon innehåller över 5000 olika texter. Samlingen är uppdelad i två delar: Kangyur (Wyl.: bka’ ’gyur) och Tengyur (Wyl.: bstan ’gyur). Kangyur innehåller skrifter som tillskrivs Shakyamuni Buddha och andra buddhor, medan Tengyur innehåller kommenterande verk. Utöver denna skriftkanon, accepterar den tibetanska inriktningen nyingma ett flertal andra texter, som samlas i . (sv)
  • {{namespace detect | category = |main=| other= 佛教 佛教宗派 藏传佛教 藏文大藏经 藏文大藏经是藏傳佛教的經典集成,用藏文寫成。是在公元7─8世纪,佛教传入西藏后,从梵文和汉文经典中逐渐翻译形成的。到9世纪时编纂了《丹噶目录》,共收集约700种20个门类的佛教经典。13世纪以前都是手抄本。公元1313年雕版印刷了第一部藏文大藏经,以后陆续出版了11种版本。 藏文大藏经分为兩部分: * 甘珠尔(佛說部),包括经藏、律藏和密咒; * 丹珠尔(論述部),包括论藏和赞颂、经释、咒释; 「甘」意為「教敕」,「丹」意為「論述」。「珠尔」意為「譯本」,指從外文翻譯而來。吐蕃贊普赤祖德贊(九世紀)在三部翻譯工具書(《》與《兩卷本譯語釋》)完成後,下令譯經必須遵照譯語規則,過去譯出的也依譯語規則修訂,使得藏文譯經正規化。 最全的官刻藏经是1683年开雕的北京版,收集甘珠尔1055部,丹珠尔3962部,松棚945部。藏文大藏经中关于密宗的论述比汉文大藏经要全,此外尚有许多关于天文、历法和医药等方面的著作。 各版藏文大藏經中有五個版本(《古奈塘寫本群》、《北京版》、《卓尼版》、《新奈塘版》、《德格版》)同時包括甘珠尔與丹珠尔,其餘的版本只有甘珠尔而無丹珠尔。五個版本中後四種版本最為普遍,稱為「四大版本」。 (zh)
rdfs:label
  • Cànon budista tibetà (ca)
  • Kanjur und Tanjur (de)
  • Canon del budismo tibetano (es)
  • Canone buddhista tibetano (it)
  • 티베트 대장경 (ko)
  • チベット大蔵経 (ja)
  • Tibetaans boeddhistische canon (nl)
  • Cânone budista tibetano (pt)
  • Tibetan Buddhist canon (en)
  • Тибетский канон (ru)
  • Tibetanska buddhismens skriftkanon (sv)
  • Тибетський Буддійський канон (uk)
  • 藏文大藏经 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License