About: Possessive

An Entity of Type: Food, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

A possessive or ktetic form (abbreviated POS or POSS; from Latin: possessivus; Ancient Greek: κτητικός, romanized: ktētikós) is a word or grammatical construction used to indicate a relationship of possession in a broad sense. This can include strict ownership, or a number of other types of relation to a greater or lesser degree analogous to it. Most European languages feature possessive forms associated with personal pronouns, like the English my, mine, your, yours, his and so on. There are two main ways in which these can be used (and a for each):

Property Value
dbo:abstract
  • شكل ملكية POSS مختصرة؛ من (باللاتينية: possessivus)‏ ؛ (بالإغريقية: κτητικός)‏/ ktētikós - en . ktetic هي كلمة أو بناء نحوي يستخدم للإشارة إلى علاقة ملكية بمعنى واسع. يمكن أن يشمل ذلك الملكية الصارمة، أو عدد من أنواع العلاقات الأخرى بدرجة أكبر أو أقل مماثلة لها. تتميز معظم اللغات الأوروبية بأشكال امتلاكية مرتبطة بالضمائر الشخصية، مثل الإنجليزية my ، و mine ، و yours ، و your ، و his على هذا النحو. هناك طريقتان رئيسيتان يمكن استخدامهما (ومجموعة متنوعة من المصطلحات لكل منهما): * مع اسم، كما في سيارتي (my car) ، أخواتك(your sister)، رئيسه (his boss) . هنا يعمل الشكل التملكى كصفة أو محدد، ويمكن أن يطلق عليه صفة ملكية أو محدد ملكية أو ضمير صفة ملكية . * بدون اسم مصاحب، كما هو في ما امتلكه أحمر اللون (mine is red) ، أنا أفضل ما تمتلكه أنت (I prefer yours)،هذا الكتاب له (this book is his). التملك يستخدم بهذه الطريقة يطلق عليه الضمير الحيازي الموضوعي أو الضمير المطلق. . تحتوي بعض اللغات، بما في ذلك الإنجليزية أيضًا على أشكال ضمائر ملكية مشتقة من الأسماء أو العبارات الاسمية، باضافة حرف (s) مثل Jane's و الأبقار cows' and nobody else's و لا أحد آخر. يمكن استخدام هذه في نفس طريقتين مثل الأشكال المشتقة ضميرًا: صفة، كما هو الحال في مكتب جين ( Jane's office)؛ وبشكل إثباتي، كما في ذلك واحد هو جين (Jane's). تعتبر ضمائر الملكية أحيانًا حالة نحوية (الحالة الحيازية)، على الرغم من اعتبارهم أيضًا في بعض الأحيان يمثلون الحالة التناسلية، أو لا يتم تعيينهم لأي حالة، اعتمادًا على اللغة التي يتم النظر فيها. من ناحية أخرى، يمكن القول أن بعض اللغات، مثل لغات كاريبان، لديها حالة مملوكة، تستخدم للإشارة إلى الطرف الآخر (الشيء المملوك) في علاقة ملكية. هناك سمة مماثلة موجودة في بعض اللغات هي اللاحقة الملكية، عادة لاحقة، تضاف إلى نهاية الاسم (المملوك) للإشارة إلى المالك، كما هو الحال في التالوني (taloni) الفنلندي («بيتي my house»)، حيث يعني التالو "house" واللاحقة - "ni" يعني "my". مفاهيم أشكال ضمائر الملكية وأشكال المضاف إليه يتم بعض الأحيان الخلط بينها، على الرغم من أنها ليست بالضبط نفس الشيء. شكل المضاف إليه، والتي لا وجود لها في اللغة الإنجليزية الحديثة باعتبارها انعطاف، يمثل العلاقة، التي قد تكون أو لا تكون تملكي. وبعبارة أخرى، فإن الملكية هي مجموعة فرعية من المضاف إليه. على سبيل المثال، الشكل المضاف اليه " the car's speed" «سرعة السيارة» يعادل الشكل التملك «سرعة السيارة»."the car's speed" ومع ذلك، فإن الشكل المضاف إليه"pack of dogs" «مجموعة الكلاب» ليس هو نفسه شكل "dogs' pack" «حزمة الكلاب» الاستحواذية (على الرغم من أنها مماثلة لـ "dog pack" «حزمة الكلاب»، وهي ليست ملكية). يمكن استخدام اختصار المصطلحات POS أو POSS للإشارة إلى الأشكال الملكية. (ar)
  • Els possessius són determinants del nom, amb el qual concorden, i presenten els morfemes de gènere i nombre. Els possessius designen el posseïdor i presenten formes diferents relacionades amb la primera persona, la segona persona o la tercera persona del discurs i amb el caràcter singular (un sol posseïdor, com en "el teu llibre") o plural (diversos posseïdors, com en "el vostre llapis") d'aquestes persones.Els possessius es divideixen en possessius forts, perquè són tònics ("la meva cosina") i possessius febles, que són àtons ("ma cosina"). (ca)
  • Possessive (Mehrzahl, auch Possessiva; Einzahl: [das] Possessiv oder Possessivum; aus dem Lateinischen entlehnt) sind besitzanzeigende Wörter. Es gibt verschiedene konkurrierende Terminologien: * In der traditionellen Grammatik sind die Begriffe Possessiv(um) und Possessivpronomen (auch: besitzanzeigendes Fürwort) gleichbedeutend, und es wird unterschieden zwischen substantivischen Possessivpronomina bzw. substantivischen Possessiva (beispielsweise seines in das ist seines) und adjektivischen Possessivpronomina bzw. adjektivischen Possessiva (beispielsweise sein in sein Haus). * In der modernen Linguistik wird Possessivpronomen auch in einem engeren Sinne verwendet und bezeichnet dann nur Wörter wie seines (in: das ist seines), aber nicht Wörter wie sein (in: sein Haus). Letztere werden dann Possessivartikel (auch: Possessivbegleiter oder Possessivdeterminanten, Possessivdeterminative) genannt. (de)
  • En gramatiko, posesivo (mallongigo: POSS) estas vorto aŭ gramatikaĵo, kiu indikas la rilaton de posedo aŭ aparteno vastasencaj. (eo)
  • Un posesivo es una palabra o construcción gramatical que indica una relación de pertenencia, en sentido amplio. Un término relacionado es el del caso genitivo. La mayoría de los idiomas europeos tienen palabras posesivas asociadas a los pronombres personales. Las formas posesivas que acompañan a un sustantivo y que indican el posesor de una relación, funcionando así como determinantes, se llaman determinantes posesivos o adjetivos posesivos. Un ejemplo en español sería "mis" en "mis amigos". Las formas posesivas que indican el posesor de algo pero ocurren independientemente, sin calificar ningún sustantivo, se llaman pronombres posesivos. Ejemplos en español serían "mío" y "tuyo"; como en "el mío es rojo" o "esto es tuyo".​ Los sustantivos o pronombres que toman una forma posesiva pueden adoptar el caso posesivo, como por ejemplo en inglés John's en "John's books" (los libros de John); este caso viene a ser una forma particular del caso genitivo, que denota un rango mayor de funciones que solo la posesión. Algunos idiomas pueden utilizar el caso dativo para indicar el posesor, como en el serbocroata kosa mu je gusta 'su pelo es grueso' (literalmente: "pelo a él es grueso", donde "a él" es el pronombre en caso dativo mu). En algunas lenguas, tales como las lenguas caribes, hay un caso posesivo que indica el elemento poseído. Una característica similar que se halla en algunos idiomas es la del afijo posesivo (generalmente un sufijo) el cual se añade al sustantivo poseído para indicar el posesor, como en el finés taloni 'mi casa' y el húngaro háza 'su casa', formados de talo y ház 'casa'. En húngaro este afijo también se usa cuando el posesor se representa con un sustantivo: 'la casa de Péter' se puede traducir como Péter háza (literalmente "Péter su-casa"), o con una marca dativa adicional en el posesor: Péternek a háza ("a-Péter la su-casa"). (es)
  • A possessive or ktetic form (abbreviated POS or POSS; from Latin: possessivus; Ancient Greek: κτητικός, romanized: ktētikós) is a word or grammatical construction used to indicate a relationship of possession in a broad sense. This can include strict ownership, or a number of other types of relation to a greater or lesser degree analogous to it. Most European languages feature possessive forms associated with personal pronouns, like the English my, mine, your, yours, his and so on. There are two main ways in which these can be used (and a for each): * Together with a noun, as in my car, your sisters, his boss. Here the possessive form serves as a possessive determiner. * Without an accompanying noun, as in mine is red, I prefer yours, this book is his. A possessive used in this way is called a substantive possessive pronoun, a possessive pronoun or an absolute pronoun. Some languages, including English, also have possessive forms derived from nouns or noun phrases, such as Jane's, cows' and nobody else's. These can be used in the same two ways as the pronoun-derived forms: Jane's office or that one is Jane's. Possessives are sometimes regarded as a grammatical case (the possessive case), although they are also sometimes considered to represent the genitive case, or are not assigned to any case, depending on which language is being considered. On the other hand, some languages, such as the Cariban languages, can be said to have a possessed case, used to indicate the other party (the thing possessed) in a possession relationship. A similar feature found in some languages is the possessive affix, usually a suffix, added to the (possessed) noun to indicate the possessor, as in the Finnish taloni ("my house"), where talo means "house" and the suffix -ni means "my". The concepts of possessive forms and genitive forms are sometimes conflated, although they are not exactly the same. The genitive form, which does not exist in modern English as a productive inflection outside of pronouns (see below), represents an of relationship, which may or may not be possessive; in other words, the possessive is a subset of genitive. For example, the genitive form "speed of the car" is equivalent to the possessive form "the car's speed". However, the genitive form "pack of dogs" is not the same as the possessive form "dogs' pack" (though it is the same as "dog pack", which is not possessive). (en)
  • Притяжа́тельный паде́ж, посесси́в, поссесси́в (от лат. possessivus «собственнический») —падеж, указывающий на принадлежность некоего объекта субъекту, стоящему в данном падеже. Отличается от родительного падежа тем, что обладает только функцией притяжательности и не несет других функций. Имеется во многих языках, преимущественно агглютинативного строя. Притяжательный падеж есть и в русском языке, однако же подвергшийся адъективации: мама — мамин, брат — братов. Индоевропейский генитив первоначально тоже был посессивом, и в некоторых индоевропейских языках, например, немецком, фактически продолжает им быть. Посессив представляет собой единственный сохранившийся синтетически образуемый падеж в английском языке. (ru)
  • Посеси́в, також присвійний відмінок, присвійна форма (лат. casus possessivus, від possideo — «маю», «посідаю», «присвоюю») — граматична форма, що виражає ідею посідання, приналежність об'єкта суб'єкту. Це не обов'язково посідання або власність у вузькому сенсі, але й інші типи аналогічних їм відношень. Часто посесив класифікується як відмінок, хоча в багатьох мовах присвійність може виражати родовий відмінок, а присвійні форми проходити як розряди різних частин мови (в українській — присвійні прикметники, присвійні займенники). Хоча одним зі значень родового є присвійність, у багатьох мовах на відміну від присвійного він виконує й інші граматичні функції, що робить неможливим їх ототожнення. (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 914267 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 23208 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123816830 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Els possessius són determinants del nom, amb el qual concorden, i presenten els morfemes de gènere i nombre. Els possessius designen el posseïdor i presenten formes diferents relacionades amb la primera persona, la segona persona o la tercera persona del discurs i amb el caràcter singular (un sol posseïdor, com en "el teu llibre") o plural (diversos posseïdors, com en "el vostre llapis") d'aquestes persones.Els possessius es divideixen en possessius forts, perquè són tònics ("la meva cosina") i possessius febles, que són àtons ("ma cosina"). (ca)
  • En gramatiko, posesivo (mallongigo: POSS) estas vorto aŭ gramatikaĵo, kiu indikas la rilaton de posedo aŭ aparteno vastasencaj. (eo)
  • شكل ملكية POSS مختصرة؛ من (باللاتينية: possessivus)‏ ؛ (بالإغريقية: κτητικός)‏/ ktētikós - en . ktetic هي كلمة أو بناء نحوي يستخدم للإشارة إلى علاقة ملكية بمعنى واسع. يمكن أن يشمل ذلك الملكية الصارمة، أو عدد من أنواع العلاقات الأخرى بدرجة أكبر أو أقل مماثلة لها. تتميز معظم اللغات الأوروبية بأشكال امتلاكية مرتبطة بالضمائر الشخصية، مثل الإنجليزية my ، و mine ، و yours ، و your ، و his على هذا النحو. هناك طريقتان رئيسيتان يمكن استخدامهما (ومجموعة متنوعة من المصطلحات لكل منهما): يمكن استخدام اختصار المصطلحات POS أو POSS للإشارة إلى الأشكال الملكية. (ar)
  • Possessive (Mehrzahl, auch Possessiva; Einzahl: [das] Possessiv oder Possessivum; aus dem Lateinischen entlehnt) sind besitzanzeigende Wörter. Es gibt verschiedene konkurrierende Terminologien: * In der traditionellen Grammatik sind die Begriffe Possessiv(um) und Possessivpronomen (auch: besitzanzeigendes Fürwort) gleichbedeutend, und es wird unterschieden zwischen substantivischen Possessivpronomina bzw. substantivischen Possessiva (beispielsweise seines in das ist seines) und adjektivischen Possessivpronomina bzw. adjektivischen Possessiva (beispielsweise sein in sein Haus). * In der modernen Linguistik wird Possessivpronomen auch in einem engeren Sinne verwendet und bezeichnet dann nur Wörter wie seines (in: das ist seines), aber nicht Wörter wie sein (in: sein Haus). Letztere werden (de)
  • Un posesivo es una palabra o construcción gramatical que indica una relación de pertenencia, en sentido amplio. Un término relacionado es el del caso genitivo. La mayoría de los idiomas europeos tienen palabras posesivas asociadas a los pronombres personales. Las formas posesivas que acompañan a un sustantivo y que indican el posesor de una relación, funcionando así como determinantes, se llaman determinantes posesivos o adjetivos posesivos. Un ejemplo en español sería "mis" en "mis amigos". Las formas posesivas que indican el posesor de algo pero ocurren independientemente, sin calificar ningún sustantivo, se llaman pronombres posesivos. Ejemplos en español serían "mío" y "tuyo"; como en "el mío es rojo" o "esto es tuyo".​ (es)
  • A possessive or ktetic form (abbreviated POS or POSS; from Latin: possessivus; Ancient Greek: κτητικός, romanized: ktētikós) is a word or grammatical construction used to indicate a relationship of possession in a broad sense. This can include strict ownership, or a number of other types of relation to a greater or lesser degree analogous to it. Most European languages feature possessive forms associated with personal pronouns, like the English my, mine, your, yours, his and so on. There are two main ways in which these can be used (and a for each): (en)
  • Притяжа́тельный паде́ж, посесси́в, поссесси́в (от лат. possessivus «собственнический») —падеж, указывающий на принадлежность некоего объекта субъекту, стоящему в данном падеже. Отличается от родительного падежа тем, что обладает только функцией притяжательности и не несет других функций. Имеется во многих языках, преимущественно агглютинативного строя. Притяжательный падеж есть и в русском языке, однако же подвергшийся адъективации: мама — мамин, брат — братов. (ru)
  • Посеси́в, також присвійний відмінок, присвійна форма (лат. casus possessivus, від possideo — «маю», «посідаю», «присвоюю») — граматична форма, що виражає ідею посідання, приналежність об'єкта суб'єкту. Це не обов'язково посідання або власність у вузькому сенсі, але й інші типи аналогічних їм відношень. (uk)
rdfs:label
  • Possessive (en)
  • صيغة الملكية (ar)
  • Possessiu (ca)
  • Possessiv (de)
  • Posesivo (eo)
  • Posesivo (es)
  • 所有代名詞 (ja)
  • Посессив (ru)
  • Посесив (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License