| dbo:abstract
|
- La grand opéra és un estil d'òpera aparegut sobretot a París a mitjan segle XIX i caracteritzat per la seva grandiositat. Els temes heroics i històrics, els grans personatges, les vastes orquestres, els vestits sumptuosos i els efectes escènics espectaculars eren els trets comuns d'aquest gènere. Unes altres característiques inclouen la música contínua (recitatiu en comptes de diàleg parlat), amb una estructura de cinc actes i l'obligada presència d'almenys d'un ballet, el més extens al segon acte, a més de nombrosos cors. El llibretista darrere de gairebé totes les grand opéras va ser Eugène Scribe, que va escriure històries emocionants tot utilitzant la tècnica dramatúrgica de la deixada en suspens (cliffhanger). La trama girava principalment al voltant d'un esdeveniment històric definit específicament, que formava un teló de fons de complexes relacions emocionals dels personatges entre si. L'edat d'or del gènere fou entre 1828 i 1850. El primer any correspon a l'estrena de la que es considera la primera grand opéra: La Muette de Portici de Daniel François Auber. Explica una història melodramàtica en una ambientació històrica, durant la revolució de Nàpols de 1647 i acaba espectacularment amb l'erupció del Vesuvi, després de cinc actes de gran espectacle amb cors i ballet. El 1829, Guillaume Tell de Rossini consolidà la tendència del nou gènere. Giacomo Meyerbeer (1791-1864), d'origen alemany però que va desenvolupar la seva carrera fonamentalment a París, va ser el primer gran exponent de la Grand Opéra francesa. Obté un gran nombre de representacions combinant elements dels estils italià i francès amb minuciositat alemanya. Robert le diable (París, 1831), era una òpera romàntica de terror, última variant de l'òpera seriosa històrica. Les Huguenots (1836) desplega una complicada intriga en cinc actes, basada en el conflicte entre catòlics i calvinistes. L'esgarrifós ritual de la consagració de les espases, amb les seves tenebres demoníaques i el seu fanatisme, és un dels grans conjunts romàntics; es convertí en l'òpera més representada del moment i en l'èxit més gran del gènere. Le Prophète (1849), és un espectacle turbulent sobre el moviment reformista dels anabaptistes a la regió de Münster. L'Africaine (1865), obra pòstuma, narra els viatges de Vasco de Gama i està plena de color exòtic, acaba amb el Liebestod de Selica sota un singlot verinós. Les crítiques de Wagner van tenir una notable influència en el declivi de la popularitat de Meyerbeer després de la seva mort. Altres exponents famosos foren el Gustave III de Daniel Auber (1833, llibret de Sribe, més tard adaptat per Un ballo in maschera de Verdi), i La juive de Fromental Halévy (1835, llibret de Scribe). Seguiren obres com (1841) i (1843) d'Halévy. També poden citar-se obres com: de Bertin (1836), (1837) i (1844) de Niedermeyer (1837), d'Halévy (1838), (1839) i (1850) d'Auber. Alguns autors italians van rebre encàrrecs per fer grand-opéra: així s'estrenaren La Favorite i Les martyrs (1840) i Dom Sébastien (1843) de Gaetano Donizetti o (1847) de Giuseppe Verdi. Verdi compongué alguns dels cims del gènere, com Les vêpres siciliennes (1855), que, en italià, assolí un gran èxit fora de França. Després de la revolució de 1848, el gust pel luxe i l'extravagància propis de la grand-opéra començaren a declinar; s'hi sumà el gran cost que representaven els muntatges. Així, el Faust (1859) de Charles Gounod s'estrenà com a opéra-comique i no fou una grand opéra fins a la versió posterior; tot i respectar les convencions de la grand opéra (grans escenes de conjunt, cors multitudinaris, i l'inevitable ballet…) trenca amb alguns dels seus convencionalismes, amb una orquestració més rica i dotant als recitatius d'una gran entitat musical, situant a Marguerite en una posició central amb la seva coloratura. Les troyens d'Hector Berlioz (1856–1858) no es pogué representar de manera completa fins al segle xx. El gènere tingué una revifalla als anys seixanta del segle xix, amb obres com La Reine de Saba de Charles Gounod o L'Africaine de Meyerbeer (1865). El Don Carlos de Giuseppe Verdi (1867) es convertí en l'exemple més assolit del gènere francès per excel·lència. Ambroise Thomas amb Hamlet (1868) i Gounod amb la seva versió definitiva de Faust (1869), marcaren la segona edat d'or del gènere. La influència de Richard Wagner es començà a notar en l'òpera francesa, modificant-ne les característiques. Poden considerar-se encara grands opéras obres com Le Roi de Lahore (1877) i Le Cid de Jules Massenet (1885), Polyeucte (1878) de Charles Gounod, Henry VIII de Camille Saint-Saëns (1883), Sigurd d'Ernest Reyer (1884 a Brussel·les) o l'avui oblidada Patrie! d'Émile Paladilhe (1886). El declivi ja era irrefrenable. A banda que el gust del públic preferia altres estils com el verisme o el wagnerianisme, es tractava d'un gènere massa car per produir les representacions, i més encara per exportar-les. El gran nombre de cantants solistes amb parts complexes, de músics de cor i d'orquestra i la despesa en grans decorats i efectes especials feia inviable la reposició d'aquestes òperes i la creació de noves. L'incendi de l'Opéra de París al final del segle acabà amb molts dels decorats que encara es feien servir i no foren reposats. Músics com Vincent d'Indy, i Gabriel Fauré crearen òperes d'argument que podria haver estat de grand opéra però que, per l'estil, molt més modern, ja no poden considerar-se dintre del gènere: , Le Roi Arthus i Pénélope, respectivament. (ca)
- الأوبرا الكبرى هي نوع من الأوبرا من القرن التاسع عشر تتكون بشكل عام في أربعة أو خمسة فصول، وتتميز بفرق موسيقية وأوركسترات كبيرة، و(في إنتاجها الأصلي) مؤثرات وتصميم مسرحي فخم ومذهل، تتمحور عادةً عن حبكات مبنية على أحداث تاريخية مثيرة. استُخدم المصطلح بشكل خاص في بعض إنتاجات أوبرا باريس من أواخر عشرينات القرن التاسع عشر إلى نحو عام 1850؛ استُخدم المصطلح أحيانًا للإشارة إلى أوبرا باريس نفسها. يُستخدم مصطلح «الأوبرا الكبرى» أيضًا في تطبيقات أوسع فيما يتعلق بالأعمال المعاصرة أو اللاحقة ذات الضخامة المماثلة من فرنسا وألمانيا وإيطاليا ودول أخرى. كما يمكن استخدامها أيضًا بمعنى العاميّ غير الدقيق للإشارة إلى «الأوبرا الجادة بدون حوار منطوق». (ar)
- Grand opera (francouzsky grand opéra, výslovnost [ɡʁɑ̃t‿ɔpeˈʁa], česky velká opera) je hudebně dramatický žánr opery, který vznikl ve 20. letech 19. století. Jedná se zpravidla o pětiaktová nebo čtyřaktová díla dramatického obsahu na historický námět, typická početným hereckým i orchestrálním obsazením, velkými sbory, baletními výjevy, nákladnou výpravou a jevištními efekty. Svého vrcholu tento žánr dosáhl na scéně pařížské Opery ve třicátých a čtyřicátých letech 19. století. Za první operu tohoto typu je považována Němá z Portici (1828), jejímž autorem je Daniel Auber. Dalšími „velkými operami“ jsou například: Vilém Tell (Gioacchino Rossini, 1829), Hugenoti a Prorok (Giacomo Meyerbeer, 1836 a 1849), Rienzi (Richard Wagner, 1842), (Gaetano Donizetti, 1843), (Hector Berlioz, 1858), a Don Carlos (Giuseppe Verdi, 1855 a 1867), ale také Braniboři v Čechách (Bedřich Smetana). (cs)
- Grand opéra (frz. „Große Oper“, das Wort opéra ist im Französischen Maskulinum) ist die Bezeichnung für ein Operngenre, das in Paris nach der Französischen Revolution aus Elementen der ernsten und der komischen Oper entstand und die Tragédie lyrique als repräsentative Operngattung ersetzte. Die Grand opéra ist fünfaktig und enthält ein ausgedehntes Ballett. Bis in die 1920er Jahre hinein gehörte sie weltweit zum Opernrepertoire. (de)
- Granda opero (france Grand opéra) estas la nomo por operĝenro, kiu ekestis en Parizo post la franca revolucio de 1789 el elementoj de la serioza kaj la komika opero kaj anstataŭis la lirikan tragedion kiel representativan operĝenro. La granda opero estas kvinakta kaj enhavas ampleksan baleton. Ĝis en la 1920-aj jaroj ĝi apartenis tutmonde al norma operrepertuaro. (eo)
- El grand opéra es un subgénero de ópera francesa caracterizado por sus grandes proporciones: temas históricos, abundancia de personajes, orquesta inmensa, caras escenografías, vestuarios suntuosos y efectos escénicos espectaculares. Otras características son la fluidez de la música (ya que se utiliza el recitativo acompañado por orquesta en vez del recitativo seco o diálogo hablado), suele dividirse en cuatro o cinco actos y es norma incluir al menos un ballet. Sus primeros títulos datan de los años 20 y 30 del siglo XIX y cayó definitivamente en desuso tras la I Guerra Mundial. (es)
- Grand opera is a genre of 19th-century opera generally in four or five acts, characterized by large-scale casts and orchestras, and (in their original productions) lavish and spectacular design and stage effects, normally with plots based on or around dramatic historic events. The term is particularly applied (sometimes specifically used in its French language equivalent grand opéra, pronounced [ɡʁɑ̃t‿ɔpeʁa]) to certain productions of the Paris Opéra from the late 1820s to around 1850; 'grand opéra' has sometimes been used to denote the Paris Opéra itself. The term 'grand opera' is also used in a broader application in respect of contemporary or later works of similar monumental proportions from France, Germany, Italy, and other countries. It may also be used colloquially in an imprecise sense to refer to 'serious opera without spoken dialogue'. (en)
- Le grand opéra est un genre d'opéra du XIXe siècle, généralement en quatre ou cinq actes, caractérisé par une distribution et un orchestre de grande envergure, de prodigieux décors et de spectaculaires effets de scène, basé sur une intrigue tirée d'un événement historique dramatique. Le terme s'applique plus particulièrement à de tels ouvrages montés à l'Opéra de Paris de la fin des années 1820 jusqu'aux alentours de 1870. Il a aussi été employé pour désigner la salle d'opéra de Paris, à savoir successivement l'opéra Le Peletier (de 1821 à 1873) et l'opéra Garnier (à partir de 1875). Il est également utilisé familièrement à l'égard d'ouvrages plus récents ou même d'œuvres contemporaines françaises, allemandes, italiennes ou d'autres pays européens aux proportions monumentales. (fr)
- Opera Agung adalah genre opera abad ke-19 yang mempunyai empat atau lima bagian. Opera Agung dipentaskan secara besar dari segi pemeran dan simponi orkestra dengan pementasan yang mewah. Jalan cerita Opera Agung biasanya berdasarkan pada atau di sekitar perisitwa sejarah dramatis. Istilah ini digunakan untuk merujuk kepada Opéra Paris dari tahun 1820-an hingga sekitar tahun 1850, (dan kadang kala digunakan sebagai nama lain untuk Opéra Paris) tetapi digunakan juga untuk opera-opera berskala besar dari Prancis, Jerman, Italia dan negara Eropa lainnya. (in)
- Il grand opéra è un genere operistico che ha dominato la scena francese fra gli anni venti e gli anni ottanta dell'Ottocento, sostituendosi alla tragédie lyrique molto in voga nel XVII e XVIII secolo. I primi esempi compiuti di grand opéra sono: La muta di Portici (La muette de Portici) (1828) di Daniel Auber e Guglielmo Tell (Guillaume Tell) (1829) di Gioachino Rossini. L'autore più rappresentativo del genere è Giacomo Meyerbeer (1791-1864), compositore tedesco trasferitosi a Parigi dal 1827, che raggiunse il successo grazie ad alcune pregevoli opere quali Roberto il diavolo (Robert le diable) del 1831, Gli ugonotti (Les Huguenots) del 1836, Il profeta (Le prophète) del 1849 e L'Africana (L'Africaine), rappresentata postuma nel 1865. Tali creazioni vedono impegnato come librettista Eugène Scribe (generalmente in coppia con altri librettisti), uno tra più importanti drammaturghi francesi dell'Ottocento. Altri esempi rilevanti di grand opéra sono: La favorita (La Favorite) e I martiri (Les martyrs) (1840) e Don Sebastiano (Dom Sébastien) (1843) di Gaetano Donizetti; Gerusalemme (Jérusalem) (1847), I vespri siciliani (Les vêpres siciliennes) (1855), Don Carlo (Don Carlos) (1867) di Giuseppe Verdi e I diavoli di Loudun (1969) di Krzysztof Penderecki. Nei tratti essenziali del grand opéra di Meyerbeer-Scribe confluiscono le acquisizioni del teatro francese già riscontrabili nell'opéra-comique e nella tragédie lyrique del primo ventennio del XIX secolo. I libretti si incentrano su soggetti a sfondo storico, con forti contrasti passionali, bruschi cambi di situazione e colpi di scena (il pubblico francese dell'epoca nutriva un particolare interesse per trame avvincenti dal forte impatto emotivo). Nel grand opéra acquistano particolare rilievo le scene spettacolari, caratterizzate dall'impiego di numerose comparse, cortei, sfilate e balletti. Come già avveniva nell'opera francese del primo ventennio dell'Ottocento, vengono utilizzati temi musicali e motivi ricorrenti che riaffiorano nel corso della rappresentazione e che si ricollegano a determinati personaggi, stati d'animo o atmosfere.L'opera si articola generalmente in cinque atti. Il suo pubblico appartiene prevalentemente ai ceti della borghesia urbana medio-alta. (it)
- 그랜드 오페라(Grand Opera)는 19세기에 프랑스에서 크게 발달한 오페라 양식의 하나이다. 프랑스 혁명으로 인한 불안전한 사회상태의 영향으로 1790년부터 1820년경까지, 프랑스는 위대한 작곡가를 배출하지 못하였다. 오베르가 이 분야에서도 <포르티치의 벙어리 처녀>로 낭만파의 발전에 기여하였으나, 로시니가 그 뒤를 따랐다. 그리고 메유르, 알레비, 에로르 등의 프랑스인은 끝내는 다시 외국인인 마이어베어의 명성으로 그 빛을 보지 못하고 말았다. (ko)
- グランド・オペラ（英語でgrand opera, 本来はフランス語でgrand opéra（グラントペラ））は、19世紀前半のフランス・パリのオペラ座を中心にして流行した、オペラの一様式を表す用語である。この言葉を正確に定義付けるのは難しいが、今日では様々な要素において「大規模」なオペラをグランド・オペラ様式と称することが多い。歴史的題材を採用した台本、数多くのキャスト（主要登場人物）、大規模なオーケストラ編成、豪華な舞台衣装、スペクタクル的な舞台効果などに加えて、音楽面では台詞語りがなく（すなわちドラマ進行はレチタティーヴォによる）、構成上は4幕あるいは5幕の多数幕立てとして、多くの場合バレエを含むことなどが特徴である。もっとも、19世紀前半のフランスでは台詞なしのオペラは、1幕物であってもgrand opéraと称されていたので、歴史文献にあたる場合は若干の注意が必要である。 19世紀半ば頃から、次第にこの様式のオペラの人気は薄れていった。大きな理由としては、舞台装置などに巨額の費用がかかる割には、19世紀後半からの、より洗練されたオペラ群に対して音楽面での魅力が劣っていると考えられたことがある。それでも、様式としてのグランド・オペラは決して完全に滅びたわけではなく、多くの作曲家がこの様式でのオペラを作曲し続けた。 (ja)
- Grand opéra is een operagenre dat in Parijs ontstond en vooral vanaf omstreeks 1830 werd beoefend. Als voorlopers zijn de opera's van Gaspare Spontini te beschouwen. Als eerste echte grand opéra wordt La muette de Portici van Daniel Auber (Parijs, 1828) beschouwd, gevolgd door Guillaume Tell van Gioacchino Rossini (Parijs, 1829). De belangrijkste vertegenwoordiger van de grand opéra was Giacomo Meyerbeer. Een andere componist die in dit genre uitmuntte was Jacques Fromental Halévy. Het genre werkte door in de opera Les Troyens van Hector Berlioz. Ook Giuseppe Verdi werd door de eisen van dit genre beïnvloed, met name in Don Carlos, I vespri siciliani en Aida. Ook Richard Wagner onderging in zijn Rienzi nog de invloed van de grand opéra. De grand opéra was altijd gebaseerd op een historisch onderwerp. Kenmerken zijn verder de grootschaligheid (de opera's hadden meestal vijf bedrijven en duurden omstreeks vier uur), de spectaculaire toneeleffecten en de aandacht voor briljante zangpartijen, weelderige kostuums en pakkende orkesteffecten. (nl)
- Grand opéra (fr. "wielka opera"), opera heroiczna – odmiana gatunkowa opery, która wykształciła się we Francji i była efektem połączenia doświadczeń dwóch dominujących w XVIII wieku szkół operowych: francuskiej (tragédie lyrique) oraz włoskiej (opera seria). Pierwszym artystą, który umiał je skutecznie zsyntetyzować był Wolfgang Amadeus Mozart. (pl)
- Большая опера (фр. Grand opéra) — направление в оперном искусстве, возникшее в Париже после Великой французской революции из элементов серьёзной и комической опер и сменившее (Tragédie lyrique) в качестве главенствующего направления в музыкальном театре XIX века. (ru)
- Grand opéra (em português, "grande ópera") é um gênero de ópera do século XIX, geralmente de quatro ou cinco atos, caracterizado pelos grandes elencos e orquestras e (em suas produções originais) por luxuosos e espetaculares cenários e efeitos especiais. Normalmente, inspirava=se em acontecimentos históricos dramáticos. O termo é particularmente aplicado a certas produções da Ópera de Paris do fim da década de 1820 até 1850. Às vezes também é usado para designar os últimos trabalhos de proporções monumentais da França, Alemanha, Itália ou de outros países europeus ou mesmo obras contemporâneas com essas características. (pt)
- Grand opéra (fr. stor opera) är en beteckning som av allt att döma till en början användes för att skilja den genomkomponerade franska operan från opéra comique, men som senare specifikt kom att avse den påkostade, dekorativa operagenre som var förhärskande i Paris mellan 1830 och 1850. Genrens viktigaste tonsättare var Auber och Meyerbeer, medan den mest framgångsrike librettisten var Eugène Scribe.Grand opéra var en spektakulär scenisk genre, som krävde påkostad dekor och dyrbart scenmaskineri, stor orkester, stor kör och talrika solistroller. Ämnena var nästan uteslutande hämtade ur historien. Andra kompositörer som skrev grand opéra var Rossini, Halévy, Spontini, Wagner och Verdi. (sv)
- Велика опера — жанр опери, що зародилася у Франції у першій половині XIX століття, для якої характерні п'ять, або чотири акти, з великим та пишним загальним дизайном й декораціями, масштабним акторським складом з обов'язковими у наявності танцями. Створювалися спектаклі зазвичай на історичні теми. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Grand opéra (frz. „Große Oper“, das Wort opéra ist im Französischen Maskulinum) ist die Bezeichnung für ein Operngenre, das in Paris nach der Französischen Revolution aus Elementen der ernsten und der komischen Oper entstand und die Tragédie lyrique als repräsentative Operngattung ersetzte. Die Grand opéra ist fünfaktig und enthält ein ausgedehntes Ballett. Bis in die 1920er Jahre hinein gehörte sie weltweit zum Opernrepertoire. (de)
- Granda opero (france Grand opéra) estas la nomo por operĝenro, kiu ekestis en Parizo post la franca revolucio de 1789 el elementoj de la serioza kaj la komika opero kaj anstataŭis la lirikan tragedion kiel representativan operĝenro. La granda opero estas kvinakta kaj enhavas ampleksan baleton. Ĝis en la 1920-aj jaroj ĝi apartenis tutmonde al norma operrepertuaro. (eo)
- El grand opéra es un subgénero de ópera francesa caracterizado por sus grandes proporciones: temas históricos, abundancia de personajes, orquesta inmensa, caras escenografías, vestuarios suntuosos y efectos escénicos espectaculares. Otras características son la fluidez de la música (ya que se utiliza el recitativo acompañado por orquesta en vez del recitativo seco o diálogo hablado), suele dividirse en cuatro o cinco actos y es norma incluir al menos un ballet. Sus primeros títulos datan de los años 20 y 30 del siglo XIX y cayó definitivamente en desuso tras la I Guerra Mundial. (es)
- Le grand opéra est un genre d'opéra du XIXe siècle, généralement en quatre ou cinq actes, caractérisé par une distribution et un orchestre de grande envergure, de prodigieux décors et de spectaculaires effets de scène, basé sur une intrigue tirée d'un événement historique dramatique. Le terme s'applique plus particulièrement à de tels ouvrages montés à l'Opéra de Paris de la fin des années 1820 jusqu'aux alentours de 1870. Il a aussi été employé pour désigner la salle d'opéra de Paris, à savoir successivement l'opéra Le Peletier (de 1821 à 1873) et l'opéra Garnier (à partir de 1875). Il est également utilisé familièrement à l'égard d'ouvrages plus récents ou même d'œuvres contemporaines françaises, allemandes, italiennes ou d'autres pays européens aux proportions monumentales. (fr)
- Opera Agung adalah genre opera abad ke-19 yang mempunyai empat atau lima bagian. Opera Agung dipentaskan secara besar dari segi pemeran dan simponi orkestra dengan pementasan yang mewah. Jalan cerita Opera Agung biasanya berdasarkan pada atau di sekitar perisitwa sejarah dramatis. Istilah ini digunakan untuk merujuk kepada Opéra Paris dari tahun 1820-an hingga sekitar tahun 1850, (dan kadang kala digunakan sebagai nama lain untuk Opéra Paris) tetapi digunakan juga untuk opera-opera berskala besar dari Prancis, Jerman, Italia dan negara Eropa lainnya. (in)
- 그랜드 오페라(Grand Opera)는 19세기에 프랑스에서 크게 발달한 오페라 양식의 하나이다. 프랑스 혁명으로 인한 불안전한 사회상태의 영향으로 1790년부터 1820년경까지, 프랑스는 위대한 작곡가를 배출하지 못하였다. 오베르가 이 분야에서도 <포르티치의 벙어리 처녀>로 낭만파의 발전에 기여하였으나, 로시니가 그 뒤를 따랐다. 그리고 메유르, 알레비, 에로르 등의 프랑스인은 끝내는 다시 외국인인 마이어베어의 명성으로 그 빛을 보지 못하고 말았다. (ko)
- グランド・オペラ（英語でgrand opera, 本来はフランス語でgrand opéra（グラントペラ））は、19世紀前半のフランス・パリのオペラ座を中心にして流行した、オペラの一様式を表す用語である。この言葉を正確に定義付けるのは難しいが、今日では様々な要素において「大規模」なオペラをグランド・オペラ様式と称することが多い。歴史的題材を採用した台本、数多くのキャスト（主要登場人物）、大規模なオーケストラ編成、豪華な舞台衣装、スペクタクル的な舞台効果などに加えて、音楽面では台詞語りがなく（すなわちドラマ進行はレチタティーヴォによる）、構成上は4幕あるいは5幕の多数幕立てとして、多くの場合バレエを含むことなどが特徴である。もっとも、19世紀前半のフランスでは台詞なしのオペラは、1幕物であってもgrand opéraと称されていたので、歴史文献にあたる場合は若干の注意が必要である。 19世紀半ば頃から、次第にこの様式のオペラの人気は薄れていった。大きな理由としては、舞台装置などに巨額の費用がかかる割には、19世紀後半からの、より洗練されたオペラ群に対して音楽面での魅力が劣っていると考えられたことがある。それでも、様式としてのグランド・オペラは決して完全に滅びたわけではなく、多くの作曲家がこの様式でのオペラを作曲し続けた。 (ja)
- Grand opéra (fr. "wielka opera"), opera heroiczna – odmiana gatunkowa opery, która wykształciła się we Francji i była efektem połączenia doświadczeń dwóch dominujących w XVIII wieku szkół operowych: francuskiej (tragédie lyrique) oraz włoskiej (opera seria). Pierwszym artystą, który umiał je skutecznie zsyntetyzować był Wolfgang Amadeus Mozart. (pl)
- Большая опера (фр. Grand opéra) — направление в оперном искусстве, возникшее в Париже после Великой французской революции из элементов серьёзной и комической опер и сменившее (Tragédie lyrique) в качестве главенствующего направления в музыкальном театре XIX века. (ru)
- Grand opéra (em português, "grande ópera") é um gênero de ópera do século XIX, geralmente de quatro ou cinco atos, caracterizado pelos grandes elencos e orquestras e (em suas produções originais) por luxuosos e espetaculares cenários e efeitos especiais. Normalmente, inspirava=se em acontecimentos históricos dramáticos. O termo é particularmente aplicado a certas produções da Ópera de Paris do fim da década de 1820 até 1850. Às vezes também é usado para designar os últimos trabalhos de proporções monumentais da França, Alemanha, Itália ou de outros países europeus ou mesmo obras contemporâneas com essas características. (pt)
- Велика опера — жанр опери, що зародилася у Франції у першій половині XIX століття, для якої характерні п'ять, або чотири акти, з великим та пишним загальним дизайном й декораціями, масштабним акторським складом з обов'язковими у наявності танцями. Створювалися спектаклі зазвичай на історичні теми. (uk)
- الأوبرا الكبرى هي نوع من الأوبرا من القرن التاسع عشر تتكون بشكل عام في أربعة أو خمسة فصول، وتتميز بفرق موسيقية وأوركسترات كبيرة، و(في إنتاجها الأصلي) مؤثرات وتصميم مسرحي فخم ومذهل، تتمحور عادةً عن حبكات مبنية على أحداث تاريخية مثيرة. استُخدم المصطلح بشكل خاص في بعض إنتاجات أوبرا باريس من أواخر عشرينات القرن التاسع عشر إلى نحو عام 1850؛ استُخدم المصطلح أحيانًا للإشارة إلى أوبرا باريس نفسها. يُستخدم مصطلح «الأوبرا الكبرى» أيضًا في تطبيقات أوسع فيما يتعلق بالأعمال المعاصرة أو اللاحقة ذات الضخامة المماثلة من فرنسا وألمانيا وإيطاليا ودول أخرى. (ar)
- La grand opéra és un estil d'òpera aparegut sobretot a París a mitjan segle XIX i caracteritzat per la seva grandiositat. Els temes heroics i històrics, els grans personatges, les vastes orquestres, els vestits sumptuosos i els efectes escènics espectaculars eren els trets comuns d'aquest gènere. Unes altres característiques inclouen la música contínua (recitatiu en comptes de diàleg parlat), amb una estructura de cinc actes i l'obligada presència d'almenys d'un ballet, el més extens al segon acte, a més de nombrosos cors. (ca)
- Grand opera (francouzsky grand opéra, výslovnost [ɡʁɑ̃t‿ɔpeˈʁa], česky velká opera) je hudebně dramatický žánr opery, který vznikl ve 20. letech 19. století. Jedná se zpravidla o pětiaktová nebo čtyřaktová díla dramatického obsahu na historický námět, typická početným hereckým i orchestrálním obsazením, velkými sbory, baletními výjevy, nákladnou výpravou a jevištními efekty. Svého vrcholu tento žánr dosáhl na scéně pařížské Opery ve třicátých a čtyřicátých letech 19. století. Za první operu tohoto typu je považována Němá z Portici (1828), jejímž autorem je Daniel Auber. Dalšími „velkými operami“ jsou například: Vilém Tell (Gioacchino Rossini, 1829), Hugenoti a Prorok (Giacomo Meyerbeer, 1836 a 1849), Rienzi (Richard Wagner, 1842), (Gaetano Donizetti, 1843), (Hector Berlioz, 1858), a Don (cs)
- Grand opera is a genre of 19th-century opera generally in four or five acts, characterized by large-scale casts and orchestras, and (in their original productions) lavish and spectacular design and stage effects, normally with plots based on or around dramatic historic events. The term is particularly applied (sometimes specifically used in its French language equivalent grand opéra, pronounced [ɡʁɑ̃t‿ɔpeʁa]) to certain productions of the Paris Opéra from the late 1820s to around 1850; 'grand opéra' has sometimes been used to denote the Paris Opéra itself. (en)
- Il grand opéra è un genere operistico che ha dominato la scena francese fra gli anni venti e gli anni ottanta dell'Ottocento, sostituendosi alla tragédie lyrique molto in voga nel XVII e XVIII secolo. I primi esempi compiuti di grand opéra sono: La muta di Portici (La muette de Portici) (1828) di Daniel Auber e Guglielmo Tell (Guillaume Tell) (1829) di Gioachino Rossini. (it)
- Grand opéra is een operagenre dat in Parijs ontstond en vooral vanaf omstreeks 1830 werd beoefend. Als voorlopers zijn de opera's van Gaspare Spontini te beschouwen. Als eerste echte grand opéra wordt La muette de Portici van Daniel Auber (Parijs, 1828) beschouwd, gevolgd door Guillaume Tell van Gioacchino Rossini (Parijs, 1829). De belangrijkste vertegenwoordiger van de grand opéra was Giacomo Meyerbeer. Een andere componist die in dit genre uitmuntte was Jacques Fromental Halévy. (nl)
- Grand opéra (fr. stor opera) är en beteckning som av allt att döma till en början användes för att skilja den genomkomponerade franska operan från opéra comique, men som senare specifikt kom att avse den påkostade, dekorativa operagenre som var förhärskande i Paris mellan 1830 och 1850. Genrens viktigaste tonsättare var Auber och Meyerbeer, medan den mest framgångsrike librettisten var Eugène Scribe.Grand opéra var en spektakulär scenisk genre, som krävde påkostad dekor och dyrbart scenmaskineri, stor orkester, stor kör och talrika solistroller. Ämnena var nästan uteslutande hämtade ur historien. (sv)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
