About: Sulpicia gens

An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The gens Sulpicia was one of the most ancient patrician families at ancient Rome, and produced a succession of distinguished men, from the foundation of the Republic to the imperial period. The first member of the gens who obtained the consulship was Servius Sulpicius Camerinus Cornutus, in 500 BC, only nine years after the expulsion of the Tarquins, and the last of the name who appears on the consular list was Sextus Sulpicius Tertullus in AD 158. Although originally patrician, the family also possessed plebeian members, some of whom may have been descended from freedmen of the gens.

Property Value
dbo:abstract
  • La gens Sulpícia va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma Els seus membres van ocupar magistratures al llarg de tota la República. Més tard la família es va convertir voluntàriament plebea. Va ser una de les gens que va produir més personatges notables en el període republicà. El primer que va obtenir el consolat va ser Servi Sulpici Camerí Cornut I (500 aC), nou anys després de l'abolició de la monarquia. El darrer Sulpici que es menciona com a cònsol va ser Sext Sulpici Tertul el 158, en el període imperial. Els seus cognomen principals eren Camerinus, Cornutus, Galba, Quirinus i Saverrio. També van usar els de Platorí, Gal, Llong, Patercle, Pètic, Pretextat i Ruf. Alguns lliberts d'aquestes famílies portaven el nom de Sulpici. Els principals membres d'aquest família (Sulpici, Sulpicius en llatí) van ser: * Servi Sulpici Camerí Cornut, cònsol de Roma l'any 500 aC * Quint Sulpici Camerí Cornut, cònsol de Roma el 490 aC, fill del precedent * Servi Sulpici Camerí Cornut, cònsol de Roma el 461 aC, fill del precedent * Quint Sulpici Camerí Cornut, tribú amb poder consolar el 402 aC i el 398 aC, fill del precedent * Servi Sulpici Camerí, tribú amb poder consolar el 393 aC, fill del precedent * Quint Sulpici Camerí Pretextat (Quintus Sulpicius Camerinus Praetextatus), tribú amb potestat consular el 434 aC * Quint Sulpici Llong, tribú amb poder consolar el 390 aC * Gai Sulpici Llong, cònsol els 337, 323 i 314 aC i dictador el 312 aC, net del precedent * Servi Sulpici Ruf (tribú consolar), tribú militar amb poder consolar tres vegades a la primera part del segle IV aC * Gai Sulpici Camerí, tribú amb poder consolar el 382 aC * Gai Sulpici Pètic, tribú amb poder consolar el 380 aC, cònsol el 364, 361, 355, 353 i 351 aC, censor el 366 aC i dictador el 358 aC * Servi Sulpici Pretextat, tribú amb poder consolar els 377, 376, 370 i 368 aC * Servi Sulpici Camerí Ruf, cònsol de Roma el 345 aC * Publi Sulpici Saverrió, cònsol el 304 aC i censor el 299 aC * Publi Sulpici Saverrió, cònsol el 279 aC * Gai Sulpici Patercle, cònsol el 258 aC * Gai Sulpici Gal, cònsol el 243 aC * Publi Sulpici Servi Galba Màxim, cònsol els 211 i 200 aC, i dictador el 203 aC * Servi Sulpici Galba, magistrat * Gai Sulpici Galba, pontífex el 201 aC * Servi Sulpici Galba, edil curul el 188 aC * Gai Sulpici Galba, pretor urbà el 171 aC * Gai Sulpici Gal, cònsol el 166 aC * Servi Sulpici Servi Galba, cònsol el 144 aC * Servi Sulpici Servi Servi Galba, cònsol el 108 aC, fill del precedent * Sulpícia, poetessa romana dels temps d'August, filla de l'anterior * Gai Sulpici Servi Galba, pontífex, qüestor el 120 aC, un altre fill del cònsol del 144 aC * Publi Sulpici Ruf (tribú) (Publius Sulpicius Rufus), tribú de la plebs el 88 aC * Servi Sulpici Lemònia Ruf, cònsol el 51 aC * Publi Sulpici Ruf (pretor), pretor el 48 aC * Servi Sulpici Ruf (militar), militar roma * Publi Sulpici Galba, magistrat romà * Servi Sulpici Galba, pretor urbà el 54 aC * Sulpici Galba, escriptor, fill de l'anterior * Gai Sulpici Galba, cònsol el 22, fill del precedent * Servi Sulpici Galba, cònsol el 33 i emperador romà del 67 al 68, fill del precedent * Publi Sulpici Quirí, censor el 42 aC i cònsol sufecte el 36 aC * Publi Sulpici Quirí, cònsol el 12 aC * Quint Sulpici Camerí, cònsol el 9 * Sulpici Ruf, magistrat inferior romà * Sulpícia (segle I dC), poetessa de finals del segle I * Sext Sulpici Tertul, cònsol el 158 (ca)
  • Sulpicius war das Nomen der gens Sulpicia (oder Sulpicii, deutsch Sulpicier), einer alten patrizischen Familie im römischen Reich. Das Cognomen Camerinus ist bis zum 4. Jhd. sehr häufig, später entwickelten sich die Zweige der Rufii und Galbae. Aus dem letzten Zweig stammte der römische Kaiser des Jahres 68. (de)
  • La gens Sulpicia fue un conjunto de familias de la Antigua Roma que compartían el nomen Sulpicio. Tienen su origen en la primitiva Roma republicana cuando los Sulpicios Camerinos, de extracción patricia, ocuparon diversos cargos de responsabilidad. Durante las Repúblicas media y tardía se dividieron en varias ramas y aparecen esporádicamente en los fastos. De los Sulpicios patricios desciendía el emperador Galba. , esposa de Regaliano, usurpador del siglo III, quizá perteneció también a esta gens. (es)
  • Les Sulpicii sont les membres d'une gens romaine patricienne. Ils occupent de hautes magistratures tout au long de la République romaine. Les principaux cognomina sont Camerinus, Galba et Saverrio. (fr)
  • The gens Sulpicia was one of the most ancient patrician families at ancient Rome, and produced a succession of distinguished men, from the foundation of the Republic to the imperial period. The first member of the gens who obtained the consulship was Servius Sulpicius Camerinus Cornutus, in 500 BC, only nine years after the expulsion of the Tarquins, and the last of the name who appears on the consular list was Sextus Sulpicius Tertullus in AD 158. Although originally patrician, the family also possessed plebeian members, some of whom may have been descended from freedmen of the gens. (en)
  • La gens Sulpicia fu una delle più antiche famiglie patrizie di Roma, a cui appartennero una serie di uomini illustri, dalla fondazione della Repubblica fino al periodo imperiale. Il primo membro della gens che raggiunse il consolato solo nove anni dopo la cacciata dei Tarquini fu Servio Sulpicio Camerino, nel 500 a.C., mentre l'ultimo nome ad apparire nei Fasti consolari fu quello di nel 158. Anche se di origine patrizia, alla famiglia appartennero anche membri plebei, alcuni dei quali potrebbero essere stati discendenti di liberti della gens. (it)
  • スルピキウス氏族 (ラテン語: Gens Sulpicia) は、古代ローマの氏族のひとつ。紀元前5世紀にパトリキのカメリヌス家が興隆した他、枝族が多く執政官を輩出している。特にガルバ家は皇帝ガルバを出した。 (ja)
  • De gens Sulpicia was een van oorsprong patricische, later ook plebeïsche, gens uit het oude Rome, een van de oudste romeinse gentes die een lange reeks van invloedrijke personen opleverde. Het eerste lid van de gens dat de positie van consul bereikte was , in 500 v.Chr., slecht negen jaar na de verbanning van de Tarquinii en de stichting van de Romeinse Republiek. Het nomen gentile is Sulpicius of Sulpicia (voor vrouwen). (nl)
  • Сульпи́ции — патрицианский род Древнего Рима. Известный и влиятельный аристократический род республиканского и императорского Рима. Был союзником рода Клавдиев, входил в их политические группы. Представители Сульпициев занимали должности: императора — 1 раз, диктатора — 3 раза, консул — 23 раза, цензора — 4 раза, децемвиры — 1 раз . В роду Сульпициев носили следующие когномены: Камерины, Руфы, Гальбы, Галлы, Претекстаты, Петики, Лонги, Патеркулы, Саверрионы. (ru)
  • A gente Sulpícia (em latim: Sulpicius; pl. Sulpicii) era uma das mais antigas gentes patrícias da Roma Antiga e produziu alguns dos mais destacados magistrados romanos, da fundação da República até o período imperial. O primeiro membro da gente a chegar ao consulado foi Sérvio Sulpício Camerino Cornuto, em 500 a.C., apenas nove anos depois da expulsão dos Tarquínios, e o último a aparecer nos Fastos Consulares foi Sexto Sulpício Tértulo, em 158 d.C.. Embora originalmente patrícia, a gente também tinha famílias plebeias, alguns dos quais possivelmente descendentes de libertos da gente. (pt)
  • Сульпіції — патриціанський рід Стародавнього Риму. Відомий та могутній аристократичний рід республіканського та імператорського Риму. Був сюзником роду Клавдіїв, входив до їх політичної групи. Представники Сульпіціїв займали посади: імператора — 1 раз, диктатора — 3 рази, консула — 23 рази, цензора — 4 рази, децемвіра — 1 раз. Сульпіції носили когномени Камерінів, Руфів, Гальб, Галл, Претекстатів, Петіків, Лонгів. Патеркулів, Саверріонів. (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 244096 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 34833 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1117764674 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Sulpicius war das Nomen der gens Sulpicia (oder Sulpicii, deutsch Sulpicier), einer alten patrizischen Familie im römischen Reich. Das Cognomen Camerinus ist bis zum 4. Jhd. sehr häufig, später entwickelten sich die Zweige der Rufii und Galbae. Aus dem letzten Zweig stammte der römische Kaiser des Jahres 68. (de)
  • La gens Sulpicia fue un conjunto de familias de la Antigua Roma que compartían el nomen Sulpicio. Tienen su origen en la primitiva Roma republicana cuando los Sulpicios Camerinos, de extracción patricia, ocuparon diversos cargos de responsabilidad. Durante las Repúblicas media y tardía se dividieron en varias ramas y aparecen esporádicamente en los fastos. De los Sulpicios patricios desciendía el emperador Galba. , esposa de Regaliano, usurpador del siglo III, quizá perteneció también a esta gens. (es)
  • Les Sulpicii sont les membres d'une gens romaine patricienne. Ils occupent de hautes magistratures tout au long de la République romaine. Les principaux cognomina sont Camerinus, Galba et Saverrio. (fr)
  • The gens Sulpicia was one of the most ancient patrician families at ancient Rome, and produced a succession of distinguished men, from the foundation of the Republic to the imperial period. The first member of the gens who obtained the consulship was Servius Sulpicius Camerinus Cornutus, in 500 BC, only nine years after the expulsion of the Tarquins, and the last of the name who appears on the consular list was Sextus Sulpicius Tertullus in AD 158. Although originally patrician, the family also possessed plebeian members, some of whom may have been descended from freedmen of the gens. (en)
  • La gens Sulpicia fu una delle più antiche famiglie patrizie di Roma, a cui appartennero una serie di uomini illustri, dalla fondazione della Repubblica fino al periodo imperiale. Il primo membro della gens che raggiunse il consolato solo nove anni dopo la cacciata dei Tarquini fu Servio Sulpicio Camerino, nel 500 a.C., mentre l'ultimo nome ad apparire nei Fasti consolari fu quello di nel 158. Anche se di origine patrizia, alla famiglia appartennero anche membri plebei, alcuni dei quali potrebbero essere stati discendenti di liberti della gens. (it)
  • スルピキウス氏族 (ラテン語: Gens Sulpicia) は、古代ローマの氏族のひとつ。紀元前5世紀にパトリキのカメリヌス家が興隆した他、枝族が多く執政官を輩出している。特にガルバ家は皇帝ガルバを出した。 (ja)
  • De gens Sulpicia was een van oorsprong patricische, later ook plebeïsche, gens uit het oude Rome, een van de oudste romeinse gentes die een lange reeks van invloedrijke personen opleverde. Het eerste lid van de gens dat de positie van consul bereikte was , in 500 v.Chr., slecht negen jaar na de verbanning van de Tarquinii en de stichting van de Romeinse Republiek. Het nomen gentile is Sulpicius of Sulpicia (voor vrouwen). (nl)
  • Сульпи́ции — патрицианский род Древнего Рима. Известный и влиятельный аристократический род республиканского и императорского Рима. Был союзником рода Клавдиев, входил в их политические группы. Представители Сульпициев занимали должности: императора — 1 раз, диктатора — 3 раза, консул — 23 раза, цензора — 4 раза, децемвиры — 1 раз . В роду Сульпициев носили следующие когномены: Камерины, Руфы, Гальбы, Галлы, Претекстаты, Петики, Лонги, Патеркулы, Саверрионы. (ru)
  • A gente Sulpícia (em latim: Sulpicius; pl. Sulpicii) era uma das mais antigas gentes patrícias da Roma Antiga e produziu alguns dos mais destacados magistrados romanos, da fundação da República até o período imperial. O primeiro membro da gente a chegar ao consulado foi Sérvio Sulpício Camerino Cornuto, em 500 a.C., apenas nove anos depois da expulsão dos Tarquínios, e o último a aparecer nos Fastos Consulares foi Sexto Sulpício Tértulo, em 158 d.C.. Embora originalmente patrícia, a gente também tinha famílias plebeias, alguns dos quais possivelmente descendentes de libertos da gente. (pt)
  • Сульпіції — патриціанський рід Стародавнього Риму. Відомий та могутній аристократичний рід республіканського та імператорського Риму. Був сюзником роду Клавдіїв, входив до їх політичної групи. Представники Сульпіціїв займали посади: імператора — 1 раз, диктатора — 3 рази, консула — 23 рази, цензора — 4 рази, децемвіра — 1 раз. Сульпіції носили когномени Камерінів, Руфів, Гальб, Галл, Претекстатів, Петіків, Лонгів. Патеркулів, Саверріонів. (uk)
  • La gens Sulpícia va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma Els seus membres van ocupar magistratures al llarg de tota la República. Més tard la família es va convertir voluntàriament plebea. Va ser una de les gens que va produir més personatges notables en el període republicà. El primer que va obtenir el consolat va ser Servi Sulpici Camerí Cornut I (500 aC), nou anys després de l'abolició de la monarquia. El darrer Sulpici que es menciona com a cònsol va ser Sext Sulpici Tertul el 158, en el període imperial. Els seus cognomen principals eren Camerinus, Cornutus, Galba, Quirinus i Saverrio. També van usar els de Platorí, Gal, Llong, Patercle, Pètic, Pretextat i Ruf. Alguns lliberts d'aquestes famílies portaven el nom de Sulpici. (ca)
rdfs:label
  • Gens Sulpícia (ca)
  • Sulpicier (de)
  • Gens Sulpicia (es)
  • Sulpicii (fr)
  • Gens Sulpicia (it)
  • スルピキウス氏族 (ja)
  • Gens Sulpicia (nl)
  • Sulpícia (gente) (pt)
  • Sulpicia gens (en)
  • Сульпиции (ru)
  • Сульпіції (рід) (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License