| dbo:abstract
|
- Cató el Vell, De la Vellesa (en llatí: Cato Maior, De senectute) és una obra filosòfica de Ciceró escrita a finals de l'any 45 i principis del 44 aC, simulant un diàleg entre Cató el Vell —personatge que dona el títol a l'obra— amb els joves Escipió Emilià i Leli. El llibre s'articula, doncs, com una apologia de la vellesa, en la qual es defensen els beneficis que aquesta aporta, les possibilitats que ofereix i el camí recte que cal seguir per viure-la amb felicitat. De fet, l'objectiu de l'obra és la justificació antitètica entre els conceptes senectut i malaltia. Cal destacar, però, que la naturalesa del mateix tractat fuig dels manuals mèdics i aprofundeix dins una literatura que lloa la maduresa de l'ésser humà. Tanmateix, no és d'estranyar que Ciceró, tenint la cultura com un bé pròxim, conegués i projectés dins els diàlegs del De senectute part dels seus coneixements tècnics sobre la matèria. (ca)
- Cato maior de senectute, zu deutsch Cato der Ältere über das Alter, ist ein lateinischer philosophischer Dialog des römischen Autors Marcus Tullius Cicero. Darin lässt Cicero den Zensor Marcus Porcius Cato den Älteren († 149 v. Chr.) als 83-jährige Hauptfigur auftreten und Ansichten über das Alter vortragen. Das Werk ist Ciceros Freund und Verleger Titus Pomponius Atticus gewidmet. (de)
- Cato Maior de Senectute ("Cato the Elder on Old Age") is an essay written by Cicero in 44 BC on the subject of aging and death. To lend his reflections greater import, Cicero wrote his essay such that the esteemed Cato the Elder was lecturing to Scipio Africanus and Gaius Laelius Sapiens. (en)
- Le Cato Maior de Senectute (en français : Caton l’Ancien, ou de la vieillesse) est un traité écrit par Cicéron en 44 av. J.-C., en un seul livre et dédié à son ami Atticus. L'ouvrage met en scène Caton l'Ancien atteignant la fin de sa vie et conversant avec les jeunes Scipion Émilien et Laelius. Il leur réfute les quatre critiques formulées à l'encontre de la vieillesse. Le portrait de Caton que fait Cicéron est enjolivé, et ses réflexions à propos de la vieillesse sont évidemment celles que Cicéron, alors âgé de 62 ans, partage avec Atticus, son aîné de trois ans. Tous deux sont dans la tranche d’âge dite senectus (vieillesse) qui commence à 60 ans, âge auquel un citoyen romain n'est plus mobilisable, et qui précise le titre. (fr)
- Cato Maior de senectute (Catone il Vecchio, sulla vecchiaia) è un'opera filosofica scritta da Cicerone nel 44 a.C., ovvero poco prima della morte, e dedicata all'amico Attico. Composta di 23 capitoli, ha la forma di un dialogo che s'immagina sia accaduto nell'anno 151, quando il personaggio che dà il titolo all'opera (famoso anche come Catone il Censore) aveva già 83 anni. Egli conversa con l'amico Gaio Lelio Minore (190 a.C. - 129 a.C.) e con Publio Cornelio Scipione Emiliano (184-185 a.C. - 129 a.C.), nipote adottivo del più famoso Africano, entrambi molto più giovani di Catone. Il dialogo è introdotto - dopo la dedica ad Attico - dalle parole di Scipione che esprimono la meraviglia sua e di Lelio per la serenità con la quale Catone vive la vecchiaia. Catone inizia così la sua pacata argomentazione: prende in esame le critiche comunemente rivolte alla vecchiaia e le confuta, con esempi tratti dalla storia greca e romana. Le accuse esaminate sono: la debolezza e decadenza fisica; l'attenuarsi delle capacità intellettive; l'impossibilità di godere dei piaceri dei sensi; la bizzarria del carattere e l'avarizia. La conversazione approda con naturalezza al tema della morte e della paura che essa suscita. Catone osserva che la morte o è il nulla (e in tal caso nulla vi è da temere, secondo la concezione epicurea), o significa una vita migliore per chi ha vissuto con rettitudine. Inoltre, riflette, è contraria all'esperienza la consuetudine di accostare il pensiero della morte solo alla vecchiaia: tanti giovani vedono la loro età fiorente stroncata da una morte prematura. Infine, Catone passa al tema dell'immortalità dell'anima. Richiama per sommi capi le dottrine pitagoriche e platoniche sull'anima; quindi espone altri argomenti a favore di tale dottrina. Conclude che è proprio degli spiriti nobili e saggi attendere la morte con animo sereno, costituendo così un esempio per la maggioranza degli uomini; augura infine agli amici di poter raggiungere l'età avanzata e quindi di provare per esperienza ciò che hanno appena appreso dalle sue parole. (it)
- 『大カトー・老年について』（だいカトー ろうねんについて／古典ラテン語：Cato Maior de Senectute）は、古代ローマの弁論家・哲学者・政治家であるマルクス・トゥッリウス・キケロの紀元前44年の著作。人生における老いと死について論じた古典作品である。 (ja)
- De senectute (Nederlands: Over de ouderdom) is een essay geschreven door Cicero in 44 v.Chr. over het ouder worden en de dood. De volledige titel van het stuk is Cato Maior de Senectute. Cicero schreef zijn essay in de vorm van een les van Cato de Oude aan Scipio Africanus en Gaius Laelius Sapiens. Het werk is niet alleen een voorbeeld van wat er ten tijde van de Romeinse Republiek onderwezen werd, maar heeft ook een filosofisch karakter. In het essay vragen twee jongere mannen (circa 35 jaar oud) aan Cato hoe ze zich het best kunnen voorbereiden op hun oude dag. Cicero antwoordt dat de kwaliteit van de 'oude dag' afhangt van de inspanningen die op jongere leeftijd gedaan werden. De belangrijkste inspanning heeft betrekking op de gezondheid en fysieke kracht. Cicero doelt op een eerder ascetische levenswijze (niet te veel voedsel en drank) met genoeg fysieke inspanningen. (nl)
- Cato Maior de Senectute (pol. Katon Starszy o starości, skr. O starości) – traktat filozoficzny w formie dialogu, praca Marka Tuliusza Cycerona napisana około 45–44 roku p.n.e. Jest prawdopodobnie najczęściej czytaną i najbardziej lubianą pracą autora. (pl)
|
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 5487 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Cato maior de senectute, zu deutsch Cato der Ältere über das Alter, ist ein lateinischer philosophischer Dialog des römischen Autors Marcus Tullius Cicero. Darin lässt Cicero den Zensor Marcus Porcius Cato den Älteren († 149 v. Chr.) als 83-jährige Hauptfigur auftreten und Ansichten über das Alter vortragen. Das Werk ist Ciceros Freund und Verleger Titus Pomponius Atticus gewidmet. (de)
- Cato Maior de Senectute ("Cato the Elder on Old Age") is an essay written by Cicero in 44 BC on the subject of aging and death. To lend his reflections greater import, Cicero wrote his essay such that the esteemed Cato the Elder was lecturing to Scipio Africanus and Gaius Laelius Sapiens. (en)
- Le Cato Maior de Senectute (en français : Caton l’Ancien, ou de la vieillesse) est un traité écrit par Cicéron en 44 av. J.-C., en un seul livre et dédié à son ami Atticus. L'ouvrage met en scène Caton l'Ancien atteignant la fin de sa vie et conversant avec les jeunes Scipion Émilien et Laelius. Il leur réfute les quatre critiques formulées à l'encontre de la vieillesse. Le portrait de Caton que fait Cicéron est enjolivé, et ses réflexions à propos de la vieillesse sont évidemment celles que Cicéron, alors âgé de 62 ans, partage avec Atticus, son aîné de trois ans. Tous deux sont dans la tranche d’âge dite senectus (vieillesse) qui commence à 60 ans, âge auquel un citoyen romain n'est plus mobilisable, et qui précise le titre. (fr)
- 『大カトー・老年について』（だいカトー ろうねんについて／古典ラテン語：Cato Maior de Senectute）は、古代ローマの弁論家・哲学者・政治家であるマルクス・トゥッリウス・キケロの紀元前44年の著作。人生における老いと死について論じた古典作品である。 (ja)
- Cato Maior de Senectute (pol. Katon Starszy o starości, skr. O starości) – traktat filozoficzny w formie dialogu, praca Marka Tuliusza Cycerona napisana około 45–44 roku p.n.e. Jest prawdopodobnie najczęściej czytaną i najbardziej lubianą pracą autora. (pl)
- Cató el Vell, De la Vellesa (en llatí: Cato Maior, De senectute) és una obra filosòfica de Ciceró escrita a finals de l'any 45 i principis del 44 aC, simulant un diàleg entre Cató el Vell —personatge que dona el títol a l'obra— amb els joves Escipió Emilià i Leli. El llibre s'articula, doncs, com una apologia de la vellesa, en la qual es defensen els beneficis que aquesta aporta, les possibilitats que ofereix i el camí recte que cal seguir per viure-la amb felicitat. De fet, l'objectiu de l'obra és la justificació antitètica entre els conceptes senectut i malaltia. (ca)
- Cato Maior de senectute (Catone il Vecchio, sulla vecchiaia) è un'opera filosofica scritta da Cicerone nel 44 a.C., ovvero poco prima della morte, e dedicata all'amico Attico. Composta di 23 capitoli, ha la forma di un dialogo che s'immagina sia accaduto nell'anno 151, quando il personaggio che dà il titolo all'opera (famoso anche come Catone il Censore) aveva già 83 anni. Egli conversa con l'amico Gaio Lelio Minore (190 a.C. - 129 a.C.) e con Publio Cornelio Scipione Emiliano (184-185 a.C. - 129 a.C.), nipote adottivo del più famoso Africano, entrambi molto più giovani di Catone. (it)
- De senectute (Nederlands: Over de ouderdom) is een essay geschreven door Cicero in 44 v.Chr. over het ouder worden en de dood. De volledige titel van het stuk is Cato Maior de Senectute. Cicero schreef zijn essay in de vorm van een les van Cato de Oude aan Scipio Africanus en Gaius Laelius Sapiens. Het werk is niet alleen een voorbeeld van wat er ten tijde van de Romeinse Republiek onderwezen werd, maar heeft ook een filosofisch karakter. (nl)
|
| rdfs:label
|
- Cató el Vell, De la vellesa (ca)
- Cato maior de senectute (de)
- Cato Maior de Senectute (en)
- Cato Maior de senectute (it)
- Cato Maior de Senectute (fr)
- 大カトー・老年について (ja)
- De senectute (nl)
- Cato Maior de Senectute (pl)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
