| dbo:abstract
|
- Servi Sulpici Ruf (o Rufus; llatí: Servius Sulpicius Rufus), de la tribu Lemònia, va ser un orador i jurista romà de rang eqüestre, amic de Ciceró i d'edat similar (Ciceró va néixer el 106 aC). Formava part de la gens Sulpícia. Va estudiar amb Ciceró al que va acompanyar a Rodes (78 aC) i Quint Muci Escèvola el gran jurista, el va encoratjar. Es va dedicar a la jurisprudència, matèria en la qual va sobrepassar als seus mestres i . Com a orador es considera que només era inferior a Ciceró. Va ser qüestor al districte d'Òstia l'any 74 aC, edil curul el 69 aC, pretor el 65 aC i candidat al consolat l'any 63 aC. En l'elecció a cònsol no va ser elegit i va denunciar per suborn a Murena al qual van defensar Ciceró, Hortensi i Marc Cras. L'any 52 aC va ser interrex i va nomenar cònsol únic a Gneu Pompeu Magne. El 51 aC va ser cònsol junt amb Marc Claudi Marcel. A la Segona guerra civil va ser partidari de Cèsar, i després de la batalla de Farsàlia el van nomenar procònsol d'Acaia (46 aC o 45 aC). Durant el seu govern el seu antic col·lega Marcel va ser assassinat al Pireu. L'any 43 aC el senat romà el va enviar, junt amb Luci Marci Filip i Luci Calpurni Pisó, en una missió davant Marc Antoni que estava assetjant a Dècim Juni Brut a Mutina. Sulpici Ruf, que estava delicat de salut, va morir al campament de Marc Antoni. Ciceró va llegir el seu panegíric al senat romà i se li va decretar funeral públic i l'erecció d'una estàtua de bronze a la rostra. Estava casat amb una dona anomenada Postúmia i va deixar un fill també de nom Servi Sulpici Ruf. Va deixar alguns escrits jurídics entre els quals probablement un comentari sobre les lleis de les dotze taules, Ad Edictum, Notae ad Mucium, De Dotibus i diversos llibres de De Sacris Detestandis, entre d'altres dels quals les notícies són fragmentàries. Quintilià parla d'alguns discursos (Orationes). Ciceró diu que va escriure també alguna poesia eròtica. (ca)
- Servio Sulpicio Rufo (Latín: Servius Sulpicius Lemonia Rufus), 105 a. C. - 43 a. C., jurista romano del final de la época republicana, amigo y de edad similar de Cicerón, con quien estudió Retórica, cónsul en el año 51 a. C.. Pertenecía a la tribu rural de los Lemonia. (es)
- Servius Sulpicius Rufus (* um 106 v. Chr.; † 43 v. Chr.) war ein römischer Politiker, Redner und vorklassischer Jurist, dabei bedeutendster Wegbereiter der klassischen Jurisprudenz. (de)
- Servio Sulpizio Rufo, latinez Servius Sulpicius Rufus, (K.a. 105-K.a. 43) errepublika garaiaren amaierako legelari erromatar bat izan zen, Zizeronen laguna. K.a. 51. urtean, kontsul aukeratua izan zen. (eu)
- Servius Sulpicius Rufus, (né vers -105 - mort en -43), jurisconsulte, était au jugement de Cicéron, son contemporain et son ami, le plus grand juriste de son époque. C'est aussi un sénateur qui participe à la vie politique de la Rome antique à la fin de la période républicaine et exerce le consulat en -51. (fr)
- Servius Sulpicius Rufus (c. 105 BC – 43 BC), was a Roman orator and jurist. He was consul in 51 BC. (en)
- セルウィウス・スルピキウス・ルフス（ラテン語: Servius Sulpicius Rufus、紀元前106年または105年 - 紀元前43年）は紀元前1世紀初期・中期の共和政ローマの政治家・軍人。紀元前51年に執政官（コンスル）を務めた。 (ja)
- Servio Sulpicio Rufo (in latino: Servius Sulpicius Rufus; 105 a.C. circa – 43 a.C.) è stato un oratore e giureconsulto romano, amico di Cicerone, con cui fu in corrispondenza, e di Trebazio. Rivestì anche la carica di console repubblicano nel 51 a.C.. (it)
- Servius Sulpicius Rufus Lemonia (ca. 106 - 43 v.Chr.) was afkomstig uit de gens Sulpicia. Hoewel hij een "leek" was, werd hij een uitstekend rechtsgeleerde, die verscheidene werken over recht schreef. Een van zijn leerlingen, , verzamelde zijn responsa. Hij was consul in 51 v.Chr. (nl)
- Serwiusz Sulpicjusz Rufus (łac. Servius Sulpicius Rufus) – rzymski prawnik i retor, zmarły 43 rok p.n.e. Był konsulem w roku 51, i zarządcą prowincji Achaja w latach 46–45. Rówieśnik Cycerona, z którym kształcił się w retoryce i filozofii. Rozwijał swoją karierę jako pisarz i nauczyciel. Był jednym z pierwszych, który pisał monografie np. O posagach (De dotibus), zapoczątkował pisanie komentarzy do edyktu pretorskiego (Ad edictum libri II), a jego olbrzymi zbiór opinii prawnych potomni szacowali aż na 180 ksiąg. Obok Scewoli był jednym z najwybitniejszych prawników okresu republiki. Fragmenty jego dzieł prawniczych przetrwały w cytatach późniejszych jurystów i innych pisarzy między innymi Cycerona i Gelliusza. Zachowało się jego sławne Pocieszenie (Consolatio) adresowane do Cycerona w roku 45, z wyrazami współczucia po śmierci jego córki, Tullii. (pl)
- Sérvio Sulpício Rufo (106–43 a.C.; em latim: Servius Sulpicius Rufus) foi um político da gente Sulpícia da República Romana eleito cônsul em 51 a.C. com Marco Cláudio Marcelo. Reconhecido como jurista, era amigo e correspondente de Cícero e de Trebácio, com quem estudou retórica. Pertencia originalmente à tribo rural dos "Lemônios". (pt)
- Сервій Сульпіцій Руф (106 — 43 роки до н. е.) — політичний діяч пізньої Римської республіки, консул 51 року до н. е., прихильник Гнея Помпея Великого, відомий красномовець та правник свого часу. (uk)
- Се́рвий Сульпи́ций Руф (лат. Servius Sulpicius Rufus; 106/105 год до н. э. — середина января 43 года до н. э.) — древнеримский политический деятель и юрист из патрицианского рода Сульпициев, консул 51 года до н. э., друг Марка Туллия Цицерона, ставший адресатом ряда его писем. Принадлежал к старинному роду, но не имел высокопоставленных предков. Приобрёл известность как знаток гражданского права. В политической карьере без проблем продвинулся до претуры (65 год до н. э.), но его попытка стать консулом в 63 году до н. э. закончилась неудачей, как и судебный иск против победителя голосования, Луция Лициния Мурены. Сервий Сульпиций получил консулат только в 51 году до н. э. — по одной из версий, благодаря поддержке Гая Юлия Цезаря. Он неудачно пытался предотвратить гражданскую войну между Цезарем и Помпеем. Когда война началась, Руф постарался остаться в стороне от схватки, а в 46 году до н. э. признал власть Цезаря. После убийства последнего выступал в составе сенатского большинства против Марка Антония. Умер во время Мутинской войны. Сервий Сульпиций имел репутацию выдающегося правоведа. Он оставил после себя около 180 юридических сочинений, текст которых позже был утрачен. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Servio Sulpicio Rufo (Latín: Servius Sulpicius Lemonia Rufus), 105 a. C. - 43 a. C., jurista romano del final de la época republicana, amigo y de edad similar de Cicerón, con quien estudió Retórica, cónsul en el año 51 a. C.. Pertenecía a la tribu rural de los Lemonia. (es)
- Servius Sulpicius Rufus (* um 106 v. Chr.; † 43 v. Chr.) war ein römischer Politiker, Redner und vorklassischer Jurist, dabei bedeutendster Wegbereiter der klassischen Jurisprudenz. (de)
- Servio Sulpizio Rufo, latinez Servius Sulpicius Rufus, (K.a. 105-K.a. 43) errepublika garaiaren amaierako legelari erromatar bat izan zen, Zizeronen laguna. K.a. 51. urtean, kontsul aukeratua izan zen. (eu)
- Servius Sulpicius Rufus, (né vers -105 - mort en -43), jurisconsulte, était au jugement de Cicéron, son contemporain et son ami, le plus grand juriste de son époque. C'est aussi un sénateur qui participe à la vie politique de la Rome antique à la fin de la période républicaine et exerce le consulat en -51. (fr)
- Servius Sulpicius Rufus (c. 105 BC – 43 BC), was a Roman orator and jurist. He was consul in 51 BC. (en)
- セルウィウス・スルピキウス・ルフス（ラテン語: Servius Sulpicius Rufus、紀元前106年または105年 - 紀元前43年）は紀元前1世紀初期・中期の共和政ローマの政治家・軍人。紀元前51年に執政官（コンスル）を務めた。 (ja)
- Servio Sulpicio Rufo (in latino: Servius Sulpicius Rufus; 105 a.C. circa – 43 a.C.) è stato un oratore e giureconsulto romano, amico di Cicerone, con cui fu in corrispondenza, e di Trebazio. Rivestì anche la carica di console repubblicano nel 51 a.C.. (it)
- Servius Sulpicius Rufus Lemonia (ca. 106 - 43 v.Chr.) was afkomstig uit de gens Sulpicia. Hoewel hij een "leek" was, werd hij een uitstekend rechtsgeleerde, die verscheidene werken over recht schreef. Een van zijn leerlingen, , verzamelde zijn responsa. Hij was consul in 51 v.Chr. (nl)
- Sérvio Sulpício Rufo (106–43 a.C.; em latim: Servius Sulpicius Rufus) foi um político da gente Sulpícia da República Romana eleito cônsul em 51 a.C. com Marco Cláudio Marcelo. Reconhecido como jurista, era amigo e correspondente de Cícero e de Trebácio, com quem estudou retórica. Pertencia originalmente à tribo rural dos "Lemônios". (pt)
- Сервій Сульпіцій Руф (106 — 43 роки до н. е.) — політичний діяч пізньої Римської республіки, консул 51 року до н. е., прихильник Гнея Помпея Великого, відомий красномовець та правник свого часу. (uk)
- Servi Sulpici Ruf (o Rufus; llatí: Servius Sulpicius Rufus), de la tribu Lemònia, va ser un orador i jurista romà de rang eqüestre, amic de Ciceró i d'edat similar (Ciceró va néixer el 106 aC). Formava part de la gens Sulpícia. Va estudiar amb Ciceró al que va acompanyar a Rodes (78 aC) i Quint Muci Escèvola el gran jurista, el va encoratjar. Es va dedicar a la jurisprudència, matèria en la qual va sobrepassar als seus mestres i . Com a orador es considera que només era inferior a Ciceró. Estava casat amb una dona anomenada Postúmia i va deixar un fill també de nom Servi Sulpici Ruf. (ca)
- Serwiusz Sulpicjusz Rufus (łac. Servius Sulpicius Rufus) – rzymski prawnik i retor, zmarły 43 rok p.n.e. Był konsulem w roku 51, i zarządcą prowincji Achaja w latach 46–45. Rówieśnik Cycerona, z którym kształcił się w retoryce i filozofii. (pl)
- Се́рвий Сульпи́ций Руф (лат. Servius Sulpicius Rufus; 106/105 год до н. э. — середина января 43 года до н. э.) — древнеримский политический деятель и юрист из патрицианского рода Сульпициев, консул 51 года до н. э., друг Марка Туллия Цицерона, ставший адресатом ряда его писем. Принадлежал к старинному роду, но не имел высокопоставленных предков. Приобрёл известность как знаток гражданского права. В политической карьере без проблем продвинулся до претуры (65 год до н. э.), но его попытка стать консулом в 63 году до н. э. закончилась неудачей, как и судебный иск против победителя голосования, Луция Лициния Мурены. Сервий Сульпиций получил консулат только в 51 году до н. э. — по одной из версий, благодаря поддержке Гая Юлия Цезаря. Он неудачно пытался предотвратить гражданскую войну между Цез (ru)
|
