| dbo:abstract
|
- La Dinastia Han (206 a.C. - 220 dC.) de l'antiga Xina va experimentar períodes oposats de prosperitat econòmica i declivi. Se divideix normalment en tres períodes: Han Occidental (206 aC.- 9 d.C.), la Dinastia Xin (9 - 23), i Han Oriental (25 - 220). La Dinastia Xin, establerta pel regent Wang Mang, va formar un curt període d'entreregnes de llargs períodes de domini Han. Després de la caiguda de Wang Mang, la capital Han va ser traslladada a l'est des de Chang'an a Luoyang. Per això, els historiadors han nomenat aquestes eres com Han Occidental i Han Oriental, respectivament. L'economia Han va ser definida per un important creixement poblacional, un augment en la població urbana, un creixement sense precedents de la indústria i el comerç, i l'experimentació governamental amb la nacionalització. En aquesta època, l'encunyat de monedes i la circulació de les mateixes va créixer de manera significativa, formant les bases d'un sistema monetari estable. La ruta de la seda va facilitar l'establiment del comerç i intercanvis tributaris amb països estrangers al llarg d'Euràsia, molts dels quals no van ser coneguts per la gent de l'antiga Xina. Les capitals imperials, tant d'Han Occidental (Chang'an) com Han Oriental (Luoyang), es trobaven entre les ciutats més grans del món en el seu moment, tant en població com en àrea. Tallers del govern fabricaven els mobles per als palaus del emperador i produïen béns per a la gent comú. El govern va supervisar la construcció de camins i ponts, els quals van facilitar el treball oficial del govern i van impulsar el creixement comercial. Sota el domini Han, els industrials, majoristes, i comerciants ―des d'amos de petits negocis fins a adinerats empresaris― podien prendre part en qualsevol empresa i activitats comercials en les esferes domèstiques, públiques i fins i tot militars. En els primers anys del període Han, els camperols agricultors eren, en gran manera, autosuficients, però van començar a dependre més i més dels intercanvis comercials amb acabalats terratinents amos d'extenses propietats agrícoles. Molts camperols es van endeutar i es van veure obligats a convertir-se en treballadors a sou o en parcers de les classes propietàries de les terres. El govern Han va tractar en forma constant de proveir ajuda econòmica als agricultors pobres, els qui havien de competir amb poderosos i influents nobles, terratinents i comerciants. El govern va tractar de limitar el poder d'aquests grups adinerats a través de forts impostos i regulacions burocràtiques. El govern de l'emperador Wu -que va regnar entre el 141 aC. i 87 aC.- fins i tot va nacionalitzar les indústries del ferro i la sal; no obstant això, aquests monopolis governamentals van ser repel·lits durant l'Han Oriental. Un increment en la intervenció governamental en l'economia privada durant el segle ii aC va afeblir fortament a la classe comerciant. Això va permetre als terratinents acabalats incrementar el seu poder i assegurar la continuació d'una economia predominantment agrària. Els terratinents rics també van dominar les activitats comercials, mantenint el control sobre els camperols ―dels quals el govern depenia per a les seves recaptacions fiscals― poder militar, i mà d'obra per a obres públiques. Per als anys 180, les crisis econòmiques i polítiques havien causat que el govern Han es torni fortament descentralitzat, mentre que els grans terratinents es van tornar cada vegada més independents i poderosos en les seves comunitats. (ca)
- Die Wirtschaftsgeschichte der Han-Dynastie ist gekennzeichnet durch außenpolitische Expansion und Vereinheitlichung von Schrift, Maßen, Gewichten und Bürokratie, die zu einem wirtschaftlichen Aufschwung führten. Angetrieben wurde diese Entwicklung durch die Herstellung effektiver Waffen und Werkzeuge, den Handel mit hochwertiger Seide sowie die staatliche Regulierung von Getreide, Eisen, Salz und Wein. Die Wirtschaft der Han-Dynastie beruhte anfänglich fast ausschließlich auf landwirtschaftlichen Erzeugnissen. Allerdings gab es schon produzierende Regierungsbetriebe und private Gewerbetreibende. (de)
- The economy of the Han dynasty (206 BC – 220 AD) of ancient China experienced upward and downward movements in its economic cycle, periods of economic prosperity and decline. It is normally divided into three periods: Western Han (206 BC – 9 AD), the Xin dynasty (9–23 AD), and Eastern Han (25–220 AD). The Xin regime, established by the former regent Wang Mang, formed a brief interregnum between lengthy periods of Han rule. Following the fall of Wang Mang, the Han capital was moved eastward from Chang'an to Luoyang. In consequence, historians have named the succeeding eras Western Han and Eastern Han respectively. The Han economy was defined by significant population growth, increasing urbanization, unprecedented growth of industry and trade, and government experimentation with nationalization. Another large component of the government is that it was run by influential families who had the most money. In this era, the levels of minting and circulation of coin currency grew significantly, forming the foundation of a stable monetary system. The Silk Road facilitated the establishment of trade and tributary exchanges with foreign countries across Eurasia, many of which were previously unknown to the people of ancient China. The imperial capitals of both Western Han (Chang'an) and Eastern Han (Luoyang) were among the largest cities in the world at the time, in both population and area. Here, government workshops manufactured furnishings for the palaces of the emperor and produced goods for the common people. The government oversaw the construction of roads and bridges, which facilitated official government business and encouraged commercial growth. Under Han rule, industrialists, wholesalers, and merchants—from minor shopkeepers to wealthy businessmen—could engage in a wide range of enterprises and trade in the domestic, public, and even military spheres. In the early Han period, rural peasant farmers were largely self-sufficient, but they began to rely heavily upon commercial exchanges with the wealthy landowners of large agricultural estates. Many peasants subsequently fell into debt and were forced to become either hired laborers or rent-paying tenants of the land-owning classes. The Han government continually strove to provide economic aid to poor farmers, who had to compete with powerful and influential nobles, landowners, and merchants. The government tried to limit the power of these wealthy groups through heavy taxation and bureaucratic regulation. Emperor Wu's (r. 141–87 BC) government even nationalized the iron and salt industries; however, these government monopolies were abolished during Eastern Han. Increasing government intervention in the private economy during the late 2nd century BC severely weakened the commercial merchant class. This allowed wealthy landowners to increase their power and to ensure the continuation of an agrarian-dominated economy. The wealthy landlords eventually dominated commercial activities as well, maintaining control over the rural peasants—upon whom the government relied for tax revenues, military manpower, and public works labor. By the 180s AD, economic and political crises had caused the Han government to become heavily decentralized, while the great landowners became increasingly independent and powerful in their communities. (en)
- La Dinastía Han (206 a. C. - 220 d. C.) de la antigua China experimentó periodos opuestos de prosperidad económica y declive. Se la divide normalmente en tres periodos: Han Occidental (206 a. C.-9 d. C.), la Dinastía Xin (9-23), y Han Oriental (25-220). La Dinastía Xin, establecida por el regente Wang Mang, formó un corto periodo de entrerreinos entre largos periodos de dominio Han. Luego de la caída de Wang Mang, la capital Han fue trasladada al este desde Chang'an a Luoyang. Por esto, los historiadores han nombrado a estas eras como Han Occidental y Han Oriental, respectivamente. La economía Han fue definida por un importante crecimiento poblacional, un aumento en la población urbana, un crecimiento sin precedentes de la industria y el comercio, y la experimentación gubernamental con la nacionalización. En esta época, el acuñado de monedas y la circulación de las mismas creció de manera significativa, formando las bases de un sistema monetario estable. La ruta de la seda facilitó el establecimiento del comercio e intercambios tributarios con países extranjeros a lo largo de Eurasia, muchos de los cuales no fueron conocidos por la gente de la antigua China. Las capitales imperiales, tanto de Han Occidental (Chang'an) como Han Oriental (Luoyang), se encontraban entre las ciudades más grandes del mundo en su momento, tanto en población como en área. Allí, talleres del gobierno fabricaban los muebles para los palacios del emperador y producían bienes para la gente común. El gobierno supervisó la construcción de caminos y puentes, los cuales facilitaron el trabajo oficial del gobierno e impulsaron el crecimiento comercial. Bajo el dominio Han, los industriales, mayoristas, y comerciantes ―desde dueños de pequeños negocios hasta adinerados empresarios― podían tomar parte en cualquier empresa y actividades comerciales en las esferas domésticas, públicas e incluso militares. En los primeros años del periodo Han, los campesinos agricultores eran, en gran medida, autosuficientes, pero comenzaron a depender más y más de los intercambios comerciales con acaudalados terratenientes dueños de extensas propiedades agrícolas. Muchos campesinos se endeudaron y se vieron obligados a convertirse en trabajadores a sueldo o en aparceros de las clases dueñas de las tierras. El gobierno Han trató en forma constante de proveer ayuda económica a los agricultores pobres, quienes tenían que competir con poderosos e influyentes . El gobierno trató de limitar el poder de estos grupos adinerados a través de fuertes impuestos y regulaciones burocráticas. El gobierno del emperador Wu (que reinó entre el 141 y 87 a. C.) incluso nacionalizó las industrias del hierro y la sal; sin embargo, estos monopolios gubernamentales fueron repelidos durante el Han Oriental. Un incremento en la intervención gubernamental en la economía privada durante el siglo II a. C. debilitó fuertemente a la clase comerciante. Esto permitió a los terratenientes acaudalados incrementar su poder y asegurar la continuación de una economía predominantemente agraria. Los terratenientes ricos también dominaron las actividades comerciales, manteniendo el control sobre los campesinos ―de los cuales el gobierno dependía para sus recaudaciones fiscales― poder militar, y mano de obra para obras públicas. Para los años 180, las crisis económicas y políticas habían causado que el gobierno Han se vuelva fuertemente descentralizado, mientras que los grandes terratenientes se volvieron cada vez más independientes y poderosos en sus comunidades. (es)
- Dinasti Han (206 SM – 220 M) di Tiongkok kuno pernah mengalami kemakmuran dan juga kemerosotan ekonomi. Periode Han umumnya dibagi menjadi tiga: Han Barat (206 SM – 9 M), Dinasti Xin (9–23 M), dan Han Timur (25–220 M). Rezim Xin yang dibentuk oleh Wang Mang menjadi periode yang menyelangi kekuasaan Han yang panjang. Setelah rezim Wang Mang bubar, ibu kota Han dipindah ke timur dari Chang'an ke Luoyang. Maka dari itu, sejarawan membuat periodisasi Han berdasarkan lokasi ibu kotanya: barat dan timur. Pada masa Han, Tiongkok mengalami pertumbuhan penduduk dan peningkatan urbanisasi. Industri dan perdagangan juga mengalami perkembangan yang pesat, dan pemerintah melakukan uji coba dengan program nasionalisasi. Pada masa ini, jumlah koin yang dicetak dan yang beredar di masyarakat meningkat drastis, sehingga menjadi landasan sistem keuangan yang stabil. Jalur Sutra memfasilitasi perdagangan dan penerimaan upeti dari negara lain di Eurasia, termasuk negara-negara yang sebelumnya tidak dikenal oleh orang Tionghoa. Ibu kota kekaisaran di Han Barat (Chang'an) dan Timur (Luoyang) menjadi salah satu kota terbesar di dunia pada masanya, baik dari segi jumlah penduduk maupun luas wilayah. Pada awal masa Han, petani di pedesaan bisa berdikari, tetapi mereka mulai bergantung pada perdagangan dengan tuan-tuan tanah yang kaya. Akibatnya, banyak petani yang berutang dan terpaksa menjadi pekerja upahan atau penyewa lahan tuan tanah. Pemerintah Han terus memberikan bantuan kepada petani miskin yang harus bersaing dengan golongan bangsawan, tuan tanah, dan pedagang. Pemerintah mencoba membatasi kekuatan kelompok-kelompok kaya dengan pajak dan regulasi. Kaisar Wu (berkuasa 141–87 SM) bahkan menasionalisasi industri besi dan garam; namun, monopoli pemerintah di sektor ini dihapuskan pada masa Han Timur. Campur tangan pemerintah yang semakin gencar dalam ekonomi swasta pada akhir abad ke-2 SM sangat melemahkan golongan pedagang. Akibatnya, para tuan tanah dapat meningkatkan pengaruh mereka. Tuan-tuan tanah akhirnya juga mendominasi sektor perdagangan dan mengendalikan golongan petani di pedesaan. Pada tahun 180-an, kekisruhan politik dan ekonomi di Dinasti Han memaksa pemerintah untuk menerima desentralisasi kekuasaan, sementara para tuan tanah yang kaya menjadi semakin independen dan kuat di wilayahnya. (in)
- La dynastie Han (chinois simplifié : 汉朝 ; chinois traditionnel : 漢朝) gouverne la Chine de 206 av. J.-C. à 220 apr. J.-C. Elle est traditionnellement divisée en deux périodes : celle des Han occidentaux (西漢) ou Han antérieurs (前漢) (206 av. J.-C. - 9) et celle des Han orientaux (東漢) ou Han postérieurs (後漢), (25 - 220). Ces deux périodes sont séparées par la courte dynastie Xin fondée par Wang Mang. Après la chute de Mang, la capitale de la dynastie est transférée de Chang'an à Luoyang, située plus à l'est. C'est à cause de ce déplacement vers l'est que les historiens parlent de Han occidentaux avant le changement de capitale et de Han orientaux après. Durant cette longue période, l'économie chinoise alterne entre les moments de grande prospérité et les crises. Le trait marquant de l'économie sous les Han est une hausse significative de la population, qui entraine une importante urbanisation et une croissance sans précédent de l'industrie et du commerce. Face à ce dynamisme,le gouvernement tente pendant un temps de contrôler l'économie du pays grâce à diverses nationalisations. En parallèle, on constate une hausse importante de la frappe et de la circulation de pièces de monnaie, qui permettent la naissance d'un système monétaire stable. Le développement de la route de la soie facilite les échanges commerciaux et la réception de tributs provenant de pays étrangers situés dans toute l'Eurasie. À noter que la plupart de ces pays n'étaient pas connus des Chinois qui vivaient à l'époque des royaumes combattants. Les capitales impériales de Chang'an, pour les Han occidentaux, et Luoyang, pour les Han orientaux, sont parmi (en), que ce soit en termes de taille ou de population. C'est là que les ateliers gouvernementaux produisent des biens de luxe destinés aux différents palais de l'empereur, ainsi que des biens de consommation courante pour tous les sujets du Céleste Empire. Le gouvernement prend en charge la construction des routes et des ponts, ce qui facilite le travail des représentants de l'État et le développement du commerce. Sous les Han, les industriels, commerçants et autres grossistes peuvent investir dans une grande variété d'entreprises et travailler pour le domaine privé, le domaine public et même l'armée. Ces opportunités sont ouvertes à tous, de celui qui tient une petite échoppe au riche commerçant. Sous les Han occidentaux, les paysans sont largement autosuffisants, mais ils commencent à dépendre fortement de leurs échanges commerciaux avec les riches propriétaires de grands domaines agricoles. Beaucoup de paysans s’endettent et sont contraints de devenir des ouvriers agricoles salariés ou de louer des terres aux grands propriétaires terriens. Le gouvernement des Han s’efforce constamment de fournir une aide économique aux agriculteurs pauvres qui doivent rivaliser avec les nobles puissants et influents, les grands propriétaires terriens et les marchands. Le gouvernement tente de limiter le pouvoir de ces groupes riches et puissants grâce à une lourde fiscalité et une réglementation bureaucratique tatillonne. La mesure la plus importante pour contrer ces groupes est la nationalisation des industries métallurgiques et de la collecte du sel, sur ordre de l'empereur Han Wudi. Toutefois, ces monopoles publics sont abrogés au début de la période des Han orientaux. L'intervention croissante de l’État dans l’économie privée au cours de la fin du IIe siècle av. J.-C. affaiblit gravement la classe marchande commerciale, ce qui permet aux riches propriétaires terriens d’augmenter leur puissance, tout en assurant le maintien d’une économie dominée par l'agriculture. Ces riches propriétaires finissent par exercer des activités commerciales tout en maintenant leur contrôle sur les paysans, qui fournissent la plus grande part des recettes fiscales de l'État, l'armée et les travaux publics. À partir des années 180, les crises économiques et politiques s'enchainent. Les Han répondent à ces problèmes en décentralisant de plus en plus le gouvernement, ce qui permet aux grands propriétaires de devenir de plus en plus indépendants et de plus en plus puissants au sein de leurs communautés. (fr)
- De Han-dynastie (206 v.Chr. - 220 n.Chr.) in het antieke China beleefde contrasterende perioden van economische voor- en tegenspoed. De Han-dynastie wordt gewoonlijk verdeeld in drie perioden: de Westelijke Han-dynastie (206 v.Chr. - 9 n.Chr.), de Xin-dynastie (9 - 23 n.Chr.) en de Oostelijke Han-dynastie (25 n.Chr. - 220 n.Chr.). De Xin-dynastie, die werd opgericht door de voormalige regent Wang Mang, vormde een korte tussenperiode in een langdurige periode van 400 jaar Han-bestuur. Na de val van Wang Mang werd de hoofdzetel verplaatst van Chang'an naar de meer oostelijk gelegen stad Luoyang. Als gevolg hiervan noemen historici de naam van de opeenvolgende tijdperken respectievelijk de Westelijke en de Oostelijke Han-dynastie. (nl)
- 汉代经济先后经历了繁荣和衰落两个极端的阶段。它通常分为三个时期：西汉（公元前202年－公元9年)，新朝（公元9年－公元23年），东汉（公元25年－公元220年）。前摄政王王莽建立的新朝，曾短暂地打断了汉朝的漫长统治。随着王莽的垮台，汉朝的首都也从长安向东迁到了洛阳。因此，史学家就将汉朝的这两个时期分别命名为西汉和东汉。 汉朝经济表现为人口的大量增长，城市化程度的提高，商业和贸易和中央集权制都得到了前所未有的发展。在该时期，货币的铸造水平和流通速度都有了显著的提高，从而奠定了稳定的货币体系基础。丝绸之路也促进了汉朝和亚欧各国的贸易和贡品往来，许多商品是中国古人之前闻所未闻的。 两汉的首都长安和雒陽，根据人口和面积当时可以位于世界最大城市之列。官方作坊为皇宫制造家具服饰，为老百姓生产商品。政府监督公路和桥梁的修建，从而促进了官方业务及商业的发展。根据汉朝制度，实业家，批发商和商人，无论是小店主还是富商，都可以在国内公共领域，甚至是在军事领域经商。 汉朝初期，农民大部分是自给自足式的，但已经越来越多的依赖商业交换，交换的对象是坐拥大片粮田的富裕地主。许多农民因此身负重债而被迫成为了地主阶层的或佃户。汉朝继续尽可能的向贫农施以经济援助，而他们则不得已要和有权有势的贵族、地主、商人竞争。朝廷也不遗余力的通过赋以重税或宏观调控等方式限制权贵势力的发展。汉武帝（公元前141年至公元前87年在位）在位期间，朝廷甚至将盐铁收归国有。然而，这些国家垄断政策在东汉时期均被废止。公元前2世纪，国家对私有经济的不断干预严重削弱了商人阶层的利益。这使得富裕地主的势力不断扩大，也保证了得以继续发展。这些富裕地主最终主导了商业活动，获得了农民的控制权。原本仰仗农民获取税收、军力、以及公共劳力的朝廷变得风雨飘摇。公元1世纪80年代，在经济和政治双重危机的压力之下，汉朝的权力已经被严重分散。与此同时，大地主的自由和权力也在他们势力范围里日渐膨胀了起来。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Die Wirtschaftsgeschichte der Han-Dynastie ist gekennzeichnet durch außenpolitische Expansion und Vereinheitlichung von Schrift, Maßen, Gewichten und Bürokratie, die zu einem wirtschaftlichen Aufschwung führten. Angetrieben wurde diese Entwicklung durch die Herstellung effektiver Waffen und Werkzeuge, den Handel mit hochwertiger Seide sowie die staatliche Regulierung von Getreide, Eisen, Salz und Wein. Die Wirtschaft der Han-Dynastie beruhte anfänglich fast ausschließlich auf landwirtschaftlichen Erzeugnissen. Allerdings gab es schon produzierende Regierungsbetriebe und private Gewerbetreibende. (de)
- De Han-dynastie (206 v.Chr. - 220 n.Chr.) in het antieke China beleefde contrasterende perioden van economische voor- en tegenspoed. De Han-dynastie wordt gewoonlijk verdeeld in drie perioden: de Westelijke Han-dynastie (206 v.Chr. - 9 n.Chr.), de Xin-dynastie (9 - 23 n.Chr.) en de Oostelijke Han-dynastie (25 n.Chr. - 220 n.Chr.). De Xin-dynastie, die werd opgericht door de voormalige regent Wang Mang, vormde een korte tussenperiode in een langdurige periode van 400 jaar Han-bestuur. Na de val van Wang Mang werd de hoofdzetel verplaatst van Chang'an naar de meer oostelijk gelegen stad Luoyang. Als gevolg hiervan noemen historici de naam van de opeenvolgende tijdperken respectievelijk de Westelijke en de Oostelijke Han-dynastie. (nl)
- La Dinastia Han (206 a.C. - 220 dC.) de l'antiga Xina va experimentar períodes oposats de prosperitat econòmica i declivi. Se divideix normalment en tres períodes: Han Occidental (206 aC.- 9 d.C.), la Dinastia Xin (9 - 23), i Han Oriental (25 - 220). La Dinastia Xin, establerta pel regent Wang Mang, va formar un curt període d'entreregnes de llargs períodes de domini Han. Després de la caiguda de Wang Mang, la capital Han va ser traslladada a l'est des de Chang'an a Luoyang. Per això, els historiadors han nomenat aquestes eres com Han Occidental i Han Oriental, respectivament. (ca)
- The economy of the Han dynasty (206 BC – 220 AD) of ancient China experienced upward and downward movements in its economic cycle, periods of economic prosperity and decline. It is normally divided into three periods: Western Han (206 BC – 9 AD), the Xin dynasty (9–23 AD), and Eastern Han (25–220 AD). The Xin regime, established by the former regent Wang Mang, formed a brief interregnum between lengthy periods of Han rule. Following the fall of Wang Mang, the Han capital was moved eastward from Chang'an to Luoyang. In consequence, historians have named the succeeding eras Western Han and Eastern Han respectively. (en)
- La Dinastía Han (206 a. C. - 220 d. C.) de la antigua China experimentó periodos opuestos de prosperidad económica y declive. Se la divide normalmente en tres periodos: Han Occidental (206 a. C.-9 d. C.), la Dinastía Xin (9-23), y Han Oriental (25-220). La Dinastía Xin, establecida por el regente Wang Mang, formó un corto periodo de entrerreinos entre largos periodos de dominio Han. Luego de la caída de Wang Mang, la capital Han fue trasladada al este desde Chang'an a Luoyang. Por esto, los historiadores han nombrado a estas eras como Han Occidental y Han Oriental, respectivamente. (es)
- La dynastie Han (chinois simplifié : 汉朝 ; chinois traditionnel : 漢朝) gouverne la Chine de 206 av. J.-C. à 220 apr. J.-C. Elle est traditionnellement divisée en deux périodes : celle des Han occidentaux (西漢) ou Han antérieurs (前漢) (206 av. J.-C. - 9) et celle des Han orientaux (東漢) ou Han postérieurs (後漢), (25 - 220). Ces deux périodes sont séparées par la courte dynastie Xin fondée par Wang Mang. Après la chute de Mang, la capitale de la dynastie est transférée de Chang'an à Luoyang, située plus à l'est. C'est à cause de ce déplacement vers l'est que les historiens parlent de Han occidentaux avant le changement de capitale et de Han orientaux après. (fr)
- Dinasti Han (206 SM – 220 M) di Tiongkok kuno pernah mengalami kemakmuran dan juga kemerosotan ekonomi. Periode Han umumnya dibagi menjadi tiga: Han Barat (206 SM – 9 M), Dinasti Xin (9–23 M), dan Han Timur (25–220 M). Rezim Xin yang dibentuk oleh Wang Mang menjadi periode yang menyelangi kekuasaan Han yang panjang. Setelah rezim Wang Mang bubar, ibu kota Han dipindah ke timur dari Chang'an ke Luoyang. Maka dari itu, sejarawan membuat periodisasi Han berdasarkan lokasi ibu kotanya: barat dan timur. (in)
- 汉代经济先后经历了繁荣和衰落两个极端的阶段。它通常分为三个时期：西汉（公元前202年－公元9年)，新朝（公元9年－公元23年），东汉（公元25年－公元220年）。前摄政王王莽建立的新朝，曾短暂地打断了汉朝的漫长统治。随着王莽的垮台，汉朝的首都也从长安向东迁到了洛阳。因此，史学家就将汉朝的这两个时期分别命名为西汉和东汉。 汉朝经济表现为人口的大量增长，城市化程度的提高，商业和贸易和中央集权制都得到了前所未有的发展。在该时期，货币的铸造水平和流通速度都有了显著的提高，从而奠定了稳定的货币体系基础。丝绸之路也促进了汉朝和亚欧各国的贸易和贡品往来，许多商品是中国古人之前闻所未闻的。 两汉的首都长安和雒陽，根据人口和面积当时可以位于世界最大城市之列。官方作坊为皇宫制造家具服饰，为老百姓生产商品。政府监督公路和桥梁的修建，从而促进了官方业务及商业的发展。根据汉朝制度，实业家，批发商和商人，无论是小店主还是富商，都可以在国内公共领域，甚至是在军事领域经商。 (zh)
|
