dbo:abstract
|
- Fin de siècle (pronunciació en francès: [fɛ̃ də sjɛkl]) o fi de segle és el terme francès que designa l'època a l'entorn del final del segle xix. Més que no pas descriure historiogràficament una era, el terme parla d'un ambient social i intel·lectual propi de l'època. La cultura del final del segle xix ha estat mitificada en nombroses obres artístiques. El nom que designa el període té connotacions dobles: alhora que evoca una idea de decadència, suggereix el naixement d'un nou segle diferent de l'anterior, un nou començament. Fin de siècle no ve a definir un moviment concret, sinó un ambient, i la multiplicitat pròpia d'un temps. Es considera que arriba amb la decadència del període anterior, anomenat Belle Époque a l'Europa continental, i en part s'identifica amb l'auge de la burgesia com a elit social a Occident i la creixent importància dels seus gustos artístics. La fi d'aquesta era en la història de l'art no arriba literalment amb el 1900, sinó amb la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que representa un nou canvi cultural respecte a l'època anterior. (ca)
- Fin de siècle (výslovnost [fɛ̃ də sjɛkl], francouzsky „konec století“) je označení pro epochu na přelomu 19. a 20. století a zejména pro její umělecké styly a duchovní atmosféru. Termín se poprvé objevil roku 1886 ve francouzském časopise Le Décadent a používá se zejména pro 90. léta 19. století, ale často pro umění až do vypuknutí 1. světové války roku 1914, a to nejen ve Francii, ale v celé západní a střední Evropě. V ruských kulturních dějinách se v podobném významu používá spíše termín (Серебряный век). Tehdejší umělci a myslitelé konec 19. století vnímali rozporně, zároveň jako věk degenerace, ale i jako věk naděje na nový počátek. Na jednu stranu se objevují pocity nudy, cynismu a dekadence, na druhou stranu se bojuje proti materialistické, racionalistické a pozitivistické moderně, ztělesněné buržoazií. Umělecké směry období fin de siècle zahrnují symbolismus, secesi, impresionismus, literární dekadenci a v hudbě . Zejména po roce 1900 se ve všech uměleckých oblastech již začínají objevovat první počátky avantgardy 20. století a kolem roku 1910 vzniká expresionismus. (cs)
- نهاية القرن (بالفرنسية: Fin de siècle) (والذي يلفظ فين دو سيكل) هو مصطلح فرنسي استخدم لوصف الحالة الثقافية في حقبة نهاية القرن التاسع عشر وبداية القرن العشرين، وذلك للإشارة إلى التغير المرحلي من المنظور الثقافي. كانت السمة السائدة في تلك المرحلة يشوبها السأم والتهكمية والتشاؤمية، بالإضافة إلى انتشار الاعتقاد بأن الحضارة المدنية ستقود إلى . (ar)
- La nocio Fin de siècle [ˌfɛ̃ dəˈsjɛkl] signifanta Jarcentofino kutime rilatas al la fino de la 19-a jarcento, pli ekzakte al la tempo inter 1890 kaj 1914, finiĝante kun la Unua Mondmilito. La literaturo kaj arto de tiu tempo plej ofte priskribis socian dekadencon kaj aliflanke la socio komencis interesiĝi pri kulturaj novaĵoj, i.a. Esperanto. (eo)
- Das Fin de Siècle [ˌfɛ̃ dəˈsjɛkl] (in weiterer Schreibweise Fin de siècle; frz. für „Ende des Jahrhunderts“), auch „Décadence“ (= Dekadentismus) genannt, bezeichnet die künstlerischen Strömungen und das Lebensgefühl der letzten zwei Jahrzehnte des 19. Jahrhunderts und im weiteren Sinne parallel zur Belle Époque bis zum Beginn des Ersten Weltkriegs. Die Bezeichnung trägt eine Konnotation mit dem Begriff der Dekadenz und verweist darauf, dass das Fin de Siècle eine kulturelle Bewegung war, die den kulturellen Verfall zu ihrem Objekt machte. (de)
- Fin de siècle (French: [fɛ̃ də sjɛkl]) is a French term meaning "end of century,” a phrase which typically encompasses both the meaning of the similar English idiom "turn of the century" and also makes reference to the closing of one era and onset of another. Without context, the term is typically used to refer to the end of the 19th century. This period was widely thought to be a period of social degeneracy, but at the same time a period of hope for a new beginning. The "spirit" of fin de siècle often refers to the cultural hallmarks that were recognized as prominent in the 1880s and 1890s, including ennui, cynicism, pessimism, and "a widespread belief that civilization leads to decadence.” The term fin de siècle is commonly applied to French art and artists, as the traits of the culture first appeared there, but the movement affected many European countries. The term becomes applicable to the sentiments and traits associated with the culture, as opposed to focusing solely on the movement's initial recognition in France. The ideas and concerns developed by fin de siècle artists provided the impetus for movements such as symbolism and modernism. The themes of fin de siècle political culture were very controversial and have been cited as a major influence on fascism and as a generator of the science of geopolitics, including the theory of Lebensraum. Professor of Historical Geography at the University of Nottingham, Michael Heffernan, and Mackubin Thomas Owens wrote about the origins of geopolitics: The idea that this project required a new name in 1899 reflected a widespread belief that the changes taking place in the global economic and political system were seismically important. The "new world of the Twentieth century would need to be understood in its entirety, as an integrated global whole". Technology and global communication made the world "smaller" and turned it into a single system; the time was characterized by pan-ideas and a utopian "one-worldism," proceeding further than pan-ideas. What we now think of geopolitics had its origins in fin de siècle Europe in response to technological change ... and the creation of a "closed political system" as European imperialist competition extinguished the world's "frontiers". The major political theme of the era was that of revolt against materialism, rationalism, positivism, bourgeois society, and liberal democracy. The fin-de-siècle generation supported emotionalism, irrationalism, subjectivism, and vitalism, while the mindset of the age saw civilization as being in a crisis that required a massive and total solution. (en)
- Fin de siècle (euskaraz: «Mende amaiera», euskaraz: «End of the century», alemanez: Ende des Jahrhunderts ) frantsesetik hartutako esapidea da XIX. mendearen amaiera definitzeko. Garai hori trantsizio garaia izan zen, Belle Époqueren dekadentziatik mende berriak irekitzen zuen garai berrietara begira. Fin de siècle kultura politikoaren gaiak oso eztabaidagarriak ziren eta faxismoaren eragin handia eta geopolitikaren zientziaren sorgailu gisa aipatu dira, lebensraum teoria barne. XX. mendearen amaieran ere horrelako fenomenoak eman ziren. (eu)
- L'expression « fin de siècle » (parfois écrite « fin-de-siècle ») est communément associée aux mouvements culturels et artistiques français qui émergent à la fin du XIXe siècle comme le symbolisme, le modernisme, le décadentisme ou l'Art nouveau. Par extension, cette expression s'applique aussi à l'influence de ces courants sur l'ensemble de l'Europe. Elle est utilisée directement en français par les Anglo-Saxons, entre autres. Cette période a été largement considérée comme une période de dégénérescence, mais aussi comme une période marquée par l'espoir d'un nouveau commencement. L' « esprit » fin de siècle fait souvent référence aux marqueurs culturels qui ont été reconnus comme prégnants au début des années 1880 et 1890, notamment l'ennui, le cynisme, le pessimisme et « la croyance communément partagée que la civilisation menait à la décadence ». L'expression « fin de siècle » est appliquée communément à l'art et aux artistes français, car les traits de cette culture y apparurent en premier, mais le mouvement affecta nombre de pays européens. Le terme devint alors applicable aux sentiments et aux traits associés à la culture, et non plus uniquement à la reconnaissance du mouvement français en lui-même. Les idées et préoccupations développées par les artistes fin de siècle ont donné l'impulsion pour des mouvements comme le symbolisme et le modernisme. Certains des grands thèmes politiques véhiculés par cet esprit fin de siècle ont été très controversés et souvent cités comme ayant exercé une influence majeure sur le fascisme et comme à l'origine de la science géopolitique, incluant la théorie du lebensraum. (fr)
- La expresión francesa fin de siècle o fin-de-siècle(pronunciación en francés: /fɛ̃ də sjɛkl/; literalmente ‘fin de siglo’), se asocia comúnmente con los movimientos culturales y artísticos, principalmente los franceses, que surgieron a finales del siglo XIX en Europa y particularmente extendidos en Europa Central, como el simbolismo, el modernismo, el decadentismo o el Art nouveau, así mismo se refiere a veces a la decadencia tras la belle époque al final de dicho siglo, y a cierta expectativa por el cambio de centuria. Por extensión, esta expresión también se aplica a la influencia de estas corrientes en el conjunto de Europa. La expresión es utilizada directamente en francés en varios idiomas, aunque tiene sus equivalentes, como el español cambio de siglo, el inglés turn of the century o el alemán Jahrhundertwende. Este período ha sido ampliamente visto como un período de degeneración, pero también como un período marcado por la esperanza de un nuevo comienzo. El “espíritu” de fin de siècle a menudo se refiere a marcadores culturales que fueron reconocidos como destacados a principios de los años 1880 y 1890, incluidos el aburrimiento, el cinismo, el pesimismo y «la creencia común de que la civilización condujo a la decadencia». Los fenómenos de fin de siècle incluyeron el individualismo, el rechazo de la vida pública y de las normas morales generalmente aceptadas, y diversas manifestaciones de “decadencia”. Las reflexiones sobre las características de la época y sus causas fueron el contenido principal o significativo de las obras de pensadores como Friedrich Nietzsche, Max Nordau, Benedetto Croce, Hans Delbrück y otros del siglo XXI. Y a su vez, la expresión «belle époque» se utilizaba para denotar los aspectos positivos del mismo período. En Rusia, la primera década del siglo XX se conoce como «Edad de Plata» (rus. Серебряный век; transl. ‘Serebryanyy vek’). La expresión fin de siècle se aplica comúnmente al arte y los artistas franceses, porque allí aparecieron primero los rasgos de esta cultura, pero el movimiento afectó a muchos países europeos. El término se volvió entonces aplicable a sentimientos y rasgos asociados con la cultura, y ya no solo al reconocimiento del movimiento francés en sí. Las ideas e inquietudes desarrolladas por los artistas de fin de siècle impulsaron movimientos como el simbolismo y el modernismo. Algunos de los principales temas políticos transmitidos por este espíritu fin de siècle han sido muy controvertidos y, a menudo, se los cita como los que ejercieron una gran influencia en el fascismo y como el origen de la ciencia geopolítica, incluida la teoría del Lebensraum. El profesor de geografía histórica de la Universidad de Nottingham, Michael Heffernan, y Mackubin Thomas Owens escribieron sobre los orígenes de la geopolítica: La idea de que este proyecto requería un nuevo nombre en 1899 reflejaba la creencia generalizada de que los cambios que se estaban produciendo en el sistema económico y político mundial tenían una importancia sísmica. El «nuevo mundo del siglo XX tendría que entenderse en su totalidad, como un todo global integrado». La tecnología y la comunicación global hicieron “más pequeño” el mundo y lo convirtieron en un solo sistema; la época se caracterizó por varias ideas y un utópico “monomundismo”, que iba más allá de las varias ideas. Lo que ahora pensamos de la geopolítica tuvo su origen en la Europa de fin de siècle en respuesta al cambio tecnológico... y la creación de un “sistema político cerrado” cuando la competencia imperialista europea extinguió las “fronteras” del mundo. El principal tema político de la época fue el de la rebelión contra el materialismo, el racionalismo, el positivismo, la sociedad burguesa y la democracia liberal, pues la generación de fin de siècle apoyó el emocionalismo, el irracionalismo, el subjetivismo y el vitalismo, mientras que la mentalidad de la época veía a la civilización en una crisis que requería una solución masiva y total. (es)
- Fin de siècle (pengucapan bahasa Prancis: [fɛ̃ də sjɛkl]) adalah istilah dalam bahasa Prancis yang berarti "akhir abad". Istilah ini biasanya mengacu kepada akhir abad ke-19. Pada masa tersebut, fin de siècle sering dianggap sebagai masa kemerosotan yang dipenuhi dengan sinisisme dan pesimisme, tetapi pada saat yang sama juga terdapat harapan akan adanya permulaan yang baru. Istilah "fin de siècle" umumnya digunakan untuk seni Prancis, karena ciri khas dari budaya fin de siècle pertama kali muncul di negara tersebut, tetapi gerakan ini juga memengaruhi negara-negara Eropa lainnya. Gagasan-gagasan dan kekhawatiran dari para seniman fin de siècle juga mendorong kemunculan pergerakan seni seperti simbolisme dan modernisme. (in)
- Fin de siècle (in francese ['fɛ̃ də'sjɛkl] che significa "fine di un secolo") è stato un movimento culturale, diffuso in particolare nell'Europa centrale, che si può collocare, storicamente, fra il 1880 e l'inizio della prima guerra mondiale. Questo periodo è noto nei paesi di lingua tedesca con l'espressione Jahrhundertwende. Esso corrisponde a un periodo avvertito dai suoi protagonisti come l'espressione del crollo di un sistema di valori e di un modello di vita, e, allo stesso tempo, come l'alba di una nuova epoca. L'origine del termine "fin de siècle" è francese, perché i francesi - basti pensare a Paul Verlaine e al suo sonetto Languore, o comunque, agli altri simbolisti - sono stati i primi artisti ad aver raggiunto una sensibilità tale da avvertire questi profondi mutamenti, caratteristica fondamentale di quell'Europa che stava pian piano procedendo verso una nuova realtà storica: il Novecento e le sue avanguardie. Il movimento culturale proprio della fin de siècle ebbe varie espressioni anche nell'estetismo, nel decadentismo e in altre correnti culturali più limitate, e nell'insieme preparò la nascita del modernismo. (it)
- 世紀末(せいきまつ)とは、一つの世紀の終わりである。当然、どのような紀元の暦法であれ「世紀末」は存在するが、日本語では断りがなければ西暦の世紀末を指すのが一般的である。なお、「世紀の最後の年」としての世紀末は、西暦で下二桁が99の年(例:1999年、2099年)ではなく、西暦で下二桁が00の年(例:1900年、2000年)である。対義語で、一つの世紀の始まりは「新世紀」と呼ばれる。 歴史的には、19世紀末の西洋文化思潮 (Fin de siècle) を指す語として用いられる。転じて、日本では「世の終わり」を指すものとされることが度々ある。 (ja)
- ( 다른 뜻에 대해서는 세기말 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 세기말(世紀末, 프랑스어: Fin de siècle 팽 드 시에클[*])이란 한 세기의 끝무렵을 말한다. 원래는 19세기 말엽인 1880년대-1890년대를 가리키는 말이었다. 이 시대는 권태, 냉소, 염세, 퇴폐가 만연한 시대였지만, 동시에 새 시대의 시작에 대한 전망이 모색되던 시기기도 했다. 20세기말에도 비슷한 사회풍조가 있었다. 19세기말의 주요 정치적 주제는 물질주의, 합리주의, 실증주의, 유산시민사회, 자유민주주의에 대한 저항과 감정주의, 비합리주의, 주관주의, 생기론에 대한 옹호였다. 이런 19세기말의 풍조가 다음 세기의 파시즘의 대두에 영향을 미쳤다는 의견도 있다. 레벤스라움 개념을 잉태하는 지정학이 하나의 학문으로서 등장한 것도 이 시기였다. (ko)
- Het fin de siècle (Frans voor 'eind van de eeuw') is een stijlperiode aan het einde van de 19de en het begin van de 20ste eeuw. Deze periode werd gekenmerkt door de ambivalente houding van de burgerij, met als gevolg een enorme groei van allerlei kunststijlen en -vormen. Zo was er de opmars van het impressionisme, de jugendstil in de schilder- en bouwkunst, de cinematografie en de Cancan in de beeldende kunst en muziek, enzovoort. Deze periode bracht mensen in grote verwarring door de diverse wetenschappelijke ontwikkelingen, die regelmatig in strijd waren met de bestaande orde. Zo was de evolutieleer van Darwin in strijd met de Bijbelse opvattingen, de opkomst van het socialisme bedreigde de macht van de bourgeoisie en de Freudiaanse psychologie bewees dat de mens dingen in zich had, die hij liever ontkende. Door deze tegenstrijdigheden was er sprake van een ambivalente houding onder de burgerij. Men ging de nieuwe eeuw in met zowel verwachtingen als angst. Deze ambivalentie leidde in de kunst tot een vlucht uit de realiteit met behulp van overbeschaving en luxe. Dit escapisme leidde al snel tot estheticisme, waar het dandyisme uit is ontstaan. Door de overmatige mooiigheid heette deze periode ook wel la belle époque (Frans voor 'het mooie tijdperk'). Tegenstrijdig met het estheticisme ontstond ook het impressionisme als reactie op en als voortzetting van het realisme uit de 19e eeuw. Doel hiervan was om de werkelijkheid zo uit te beelden als zij wordt ervaren. (nl)
- (wym. [fɛ̃w̃ dɛ sjɛkl], uproszczona: fę de sjekl) – okres schyłku XIX wieku związany z dekadentyzmem i reakcją na niego na początku XX wieku w różnych dziedzinach życia. (pl)
- Fin de siècle (uttalas [ˌfɛ̃ dəˈsjɛkl]; franska för "sekelslut"), alternativt stavat fin-de-siècle, är inom kultur- och idéhistorien ett samlingsbegrepp för vissa tendenser av en viss mentalitet från 1800-talets slut, ofta använt för att beskriva den finkänsliga eller överdrivna nyromantik som inom konst och litteratur behandlade sekelslutsångest, dekadens, allmän trötthet, nervositet och livsleda. Slutet på fin de siècle-perioden kom inte med sekelskiftet utan vid utbrottet av första världskriget. Mentaliteten förknippas vanligtvis också med symbolismen och jugendstilen. (sv)
- Fin de siècle é uma expressão em francês que significa "final do século". O termo às vezes engloba tanto o encerramento quanto o início de uma era, tendo sido considerado um período de degeneração, mas ao mesmo tempo um período de esperança para um novo começo. "Fin de siècle" é mais comumente associado com artistas franceses, especialmente os simbolistas franceses e foi afetado pela característica de sensibilização cultural da França no final do século XIX. No entanto, a expressão também é usada para se referir a um movimento cultural a nível europeu. As ideias e preocupações do fin de siècle influenciaram as décadas seguintes e desempenharam um papel importante no nascimento do modernismo. (pt)
- Fin de siècle (з фр. — «кінець століття») — французький термін, що означає нові, радикальні творіння чи «плоди» наприкінці старої ери. Йдеться про кінець ХІХ — початок XX століття. У поширеному вжитку поняття застосовувалося в будь-яких поєднаннях: «краватка кінця століття», «жінка кінця століття», «злочин кінця століття». Уже на початку 1890-х років іменування «кінець століття» стало використовуватися критиками, письменниками, діячами мистецтва для позначення не стільки часового відрізка, скільки особливих світоглядних настроїв. Вираз «fin de siècle» (як і «кінець століття») став синонімом витонченості переживань і нервової загостреності відчуттів, песимізму, втоми від життя. Вираз швидко поширився в інших країнах Європи: наприклад, вже в 1891 році роман під назвою «Fin de siècle» опублікував австрійський письменник Герман Бар. До явищ кінця століття відносили індивідуалізм, відмову від суспільного життя і загальноприйнятих моральних норм, різноманітні прояви «занепаду». Роздуми про особливості епохи і їх причини склали основний або значний вміст творів таких мислителів, як Фрідріх Ніцше, Макс Нордау, Бенедетто Кроче, Ханс Дельбрюк та інших. Безліч тем політичної культури пізнього ХІХ століття були напрочуд контроверсійними, а також вважалися вагомим впливом на фашизм через характер генератора науки геополітики, включаючи теорію lebensraum (термін націонал-соціалістичної пропаганди, що відображала плани заселення германськими, зокрема німецькими народами територій у Східній Європі). (uk)
- Fin de siècle (с фр. — «конец века», «фэн де сьекль», иногда «финдесьекль») — обозначение характерных явлений рубежа XIX и XX веков в истории европейской культуры. В первую очередь этот период считался периодом упадка, но в то же время он был и периодом надежд на новое начало. К явлениям конца века относили индивидуализм, отказ от общественной жизни и общепринятых моральных норм, разнообразные проявления «упадка». Размышления об особенностях эпохи и их причинах составили основное или значительное содержание произведений таких мыслителей, как Фридрих Ницше, Макс Нордау, Бенедетто Кроче, Ханс Дельбрюк и др. В популярном употреблении ходовое выражение применялось в любых сочетаниях: «галстук конца века», «женщина конца века», «преступление конца века». Для обозначения позитивных аспектов того же периода используется выражение «Прекрасная эпоха». В России первое десятилетие XX века известно под названием «Серебряный век». (ru)
- 世紀末(法語:Fin de siècle)是指一個世紀的結束。世紀末不僅包括世紀之交的含意,又兼指一個時代的結束與開始,在19世紀末被認為是一段巨大轉變,同時也蘊含希望的一個新時代。世紀末的“精神”,往往是指19世紀80年代和19世紀90年代的文化指標,包括犬儒主義、悲觀主義。 世紀末普遍適用於法國藝術和藝術家,其運動影響許多歐洲國家。世紀末藝術家所提出的想法和顧慮引起象徵主義和現代主義運動誕生。 世紀末的政治文化非常具有爭議,對於法西斯主義產生重大影響。這個時代許多政治主張反抗唯物主義,理性主義,實證主義,資產階級社會和自由主義民主。 (zh)
|
rdfs:comment
|
- نهاية القرن (بالفرنسية: Fin de siècle) (والذي يلفظ فين دو سيكل) هو مصطلح فرنسي استخدم لوصف الحالة الثقافية في حقبة نهاية القرن التاسع عشر وبداية القرن العشرين، وذلك للإشارة إلى التغير المرحلي من المنظور الثقافي. كانت السمة السائدة في تلك المرحلة يشوبها السأم والتهكمية والتشاؤمية، بالإضافة إلى انتشار الاعتقاد بأن الحضارة المدنية ستقود إلى . (ar)
- La nocio Fin de siècle [ˌfɛ̃ dəˈsjɛkl] signifanta Jarcentofino kutime rilatas al la fino de la 19-a jarcento, pli ekzakte al la tempo inter 1890 kaj 1914, finiĝante kun la Unua Mondmilito. La literaturo kaj arto de tiu tempo plej ofte priskribis socian dekadencon kaj aliflanke la socio komencis interesiĝi pri kulturaj novaĵoj, i.a. Esperanto. (eo)
- Das Fin de Siècle [ˌfɛ̃ dəˈsjɛkl] (in weiterer Schreibweise Fin de siècle; frz. für „Ende des Jahrhunderts“), auch „Décadence“ (= Dekadentismus) genannt, bezeichnet die künstlerischen Strömungen und das Lebensgefühl der letzten zwei Jahrzehnte des 19. Jahrhunderts und im weiteren Sinne parallel zur Belle Époque bis zum Beginn des Ersten Weltkriegs. Die Bezeichnung trägt eine Konnotation mit dem Begriff der Dekadenz und verweist darauf, dass das Fin de Siècle eine kulturelle Bewegung war, die den kulturellen Verfall zu ihrem Objekt machte. (de)
- Fin de siècle (euskaraz: «Mende amaiera», euskaraz: «End of the century», alemanez: Ende des Jahrhunderts ) frantsesetik hartutako esapidea da XIX. mendearen amaiera definitzeko. Garai hori trantsizio garaia izan zen, Belle Époqueren dekadentziatik mende berriak irekitzen zuen garai berrietara begira. Fin de siècle kultura politikoaren gaiak oso eztabaidagarriak ziren eta faxismoaren eragin handia eta geopolitikaren zientziaren sorgailu gisa aipatu dira, lebensraum teoria barne. XX. mendearen amaieran ere horrelako fenomenoak eman ziren. (eu)
- 世紀末(せいきまつ)とは、一つの世紀の終わりである。当然、どのような紀元の暦法であれ「世紀末」は存在するが、日本語では断りがなければ西暦の世紀末を指すのが一般的である。なお、「世紀の最後の年」としての世紀末は、西暦で下二桁が99の年(例:1999年、2099年)ではなく、西暦で下二桁が00の年(例:1900年、2000年)である。対義語で、一つの世紀の始まりは「新世紀」と呼ばれる。 歴史的には、19世紀末の西洋文化思潮 (Fin de siècle) を指す語として用いられる。転じて、日本では「世の終わり」を指すものとされることが度々ある。 (ja)
- ( 다른 뜻에 대해서는 세기말 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 세기말(世紀末, 프랑스어: Fin de siècle 팽 드 시에클[*])이란 한 세기의 끝무렵을 말한다. 원래는 19세기 말엽인 1880년대-1890년대를 가리키는 말이었다. 이 시대는 권태, 냉소, 염세, 퇴폐가 만연한 시대였지만, 동시에 새 시대의 시작에 대한 전망이 모색되던 시기기도 했다. 20세기말에도 비슷한 사회풍조가 있었다. 19세기말의 주요 정치적 주제는 물질주의, 합리주의, 실증주의, 유산시민사회, 자유민주주의에 대한 저항과 감정주의, 비합리주의, 주관주의, 생기론에 대한 옹호였다. 이런 19세기말의 풍조가 다음 세기의 파시즘의 대두에 영향을 미쳤다는 의견도 있다. 레벤스라움 개념을 잉태하는 지정학이 하나의 학문으로서 등장한 것도 이 시기였다. (ko)
- (wym. [fɛ̃w̃ dɛ sjɛkl], uproszczona: fę de sjekl) – okres schyłku XIX wieku związany z dekadentyzmem i reakcją na niego na początku XX wieku w różnych dziedzinach życia. (pl)
- Fin de siècle (uttalas [ˌfɛ̃ dəˈsjɛkl]; franska för "sekelslut"), alternativt stavat fin-de-siècle, är inom kultur- och idéhistorien ett samlingsbegrepp för vissa tendenser av en viss mentalitet från 1800-talets slut, ofta använt för att beskriva den finkänsliga eller överdrivna nyromantik som inom konst och litteratur behandlade sekelslutsångest, dekadens, allmän trötthet, nervositet och livsleda. Slutet på fin de siècle-perioden kom inte med sekelskiftet utan vid utbrottet av första världskriget. Mentaliteten förknippas vanligtvis också med symbolismen och jugendstilen. (sv)
- 世紀末(法語:Fin de siècle)是指一個世紀的結束。世紀末不僅包括世紀之交的含意,又兼指一個時代的結束與開始,在19世紀末被認為是一段巨大轉變,同時也蘊含希望的一個新時代。世紀末的“精神”,往往是指19世紀80年代和19世紀90年代的文化指標,包括犬儒主義、悲觀主義。 世紀末普遍適用於法國藝術和藝術家,其運動影響許多歐洲國家。世紀末藝術家所提出的想法和顧慮引起象徵主義和現代主義運動誕生。 世紀末的政治文化非常具有爭議,對於法西斯主義產生重大影響。這個時代許多政治主張反抗唯物主義,理性主義,實證主義,資產階級社會和自由主義民主。 (zh)
- Fin de siècle (pronunciació en francès: [fɛ̃ də sjɛkl]) o fi de segle és el terme francès que designa l'època a l'entorn del final del segle xix. Més que no pas descriure historiogràficament una era, el terme parla d'un ambient social i intel·lectual propi de l'època. La cultura del final del segle xix ha estat mitificada en nombroses obres artístiques. El nom que designa el període té connotacions dobles: alhora que evoca una idea de decadència, suggereix el naixement d'un nou segle diferent de l'anterior, un nou començament. Fin de siècle no ve a definir un moviment concret, sinó un ambient, i la multiplicitat pròpia d'un temps. Es considera que arriba amb la decadència del període anterior, anomenat Belle Époque a l'Europa continental, i en part s'identifica amb l'auge de la burgesia co (ca)
- Fin de siècle (výslovnost [fɛ̃ də sjɛkl], francouzsky „konec století“) je označení pro epochu na přelomu 19. a 20. století a zejména pro její umělecké styly a duchovní atmosféru. Termín se poprvé objevil roku 1886 ve francouzském časopise Le Décadent a používá se zejména pro 90. léta 19. století, ale často pro umění až do vypuknutí 1. světové války roku 1914, a to nejen ve Francii, ale v celé západní a střední Evropě. V ruských kulturních dějinách se v podobném významu používá spíše termín (Серебряный век). (cs)
- Fin de siècle (French: [fɛ̃ də sjɛkl]) is a French term meaning "end of century,” a phrase which typically encompasses both the meaning of the similar English idiom "turn of the century" and also makes reference to the closing of one era and onset of another. Without context, the term is typically used to refer to the end of the 19th century. This period was widely thought to be a period of social degeneracy, but at the same time a period of hope for a new beginning. The "spirit" of fin de siècle often refers to the cultural hallmarks that were recognized as prominent in the 1880s and 1890s, including ennui, cynicism, pessimism, and "a widespread belief that civilization leads to decadence.” (en)
- La expresión francesa fin de siècle o fin-de-siècle(pronunciación en francés: /fɛ̃ də sjɛkl/; literalmente ‘fin de siglo’), se asocia comúnmente con los movimientos culturales y artísticos, principalmente los franceses, que surgieron a finales del siglo XIX en Europa y particularmente extendidos en Europa Central, como el simbolismo, el modernismo, el decadentismo o el Art nouveau, así mismo se refiere a veces a la decadencia tras la belle époque al final de dicho siglo, y a cierta expectativa por el cambio de centuria. (es)
- Fin de siècle (pengucapan bahasa Prancis: [fɛ̃ də sjɛkl]) adalah istilah dalam bahasa Prancis yang berarti "akhir abad". Istilah ini biasanya mengacu kepada akhir abad ke-19. Pada masa tersebut, fin de siècle sering dianggap sebagai masa kemerosotan yang dipenuhi dengan sinisisme dan pesimisme, tetapi pada saat yang sama juga terdapat harapan akan adanya permulaan yang baru. (in)
- Fin de siècle (in francese ['fɛ̃ də'sjɛkl] che significa "fine di un secolo") è stato un movimento culturale, diffuso in particolare nell'Europa centrale, che si può collocare, storicamente, fra il 1880 e l'inizio della prima guerra mondiale. Questo periodo è noto nei paesi di lingua tedesca con l'espressione Jahrhundertwende. (it)
- L'expression « fin de siècle » (parfois écrite « fin-de-siècle ») est communément associée aux mouvements culturels et artistiques français qui émergent à la fin du XIXe siècle comme le symbolisme, le modernisme, le décadentisme ou l'Art nouveau. Par extension, cette expression s'applique aussi à l'influence de ces courants sur l'ensemble de l'Europe. Elle est utilisée directement en français par les Anglo-Saxons, entre autres. (fr)
- Het fin de siècle (Frans voor 'eind van de eeuw') is een stijlperiode aan het einde van de 19de en het begin van de 20ste eeuw. Deze periode werd gekenmerkt door de ambivalente houding van de burgerij, met als gevolg een enorme groei van allerlei kunststijlen en -vormen. Zo was er de opmars van het impressionisme, de jugendstil in de schilder- en bouwkunst, de cinematografie en de Cancan in de beeldende kunst en muziek, enzovoort. Deze periode bracht mensen in grote verwarring door de diverse wetenschappelijke ontwikkelingen, die regelmatig in strijd waren met de bestaande orde. Zo was de evolutieleer van Darwin in strijd met de Bijbelse opvattingen, de opkomst van het socialisme bedreigde de macht van de bourgeoisie en de Freudiaanse psychologie bewees dat de mens dingen in zich had, die (nl)
- Fin de siècle (с фр. — «конец века», «фэн де сьекль», иногда «финдесьекль») — обозначение характерных явлений рубежа XIX и XX веков в истории европейской культуры. В первую очередь этот период считался периодом упадка, но в то же время он был и периодом надежд на новое начало. В популярном употреблении ходовое выражение применялось в любых сочетаниях: «галстук конца века», «женщина конца века», «преступление конца века». Для обозначения позитивных аспектов того же периода используется выражение «Прекрасная эпоха». В России первое десятилетие XX века известно под названием «Серебряный век». (ru)
- Fin de siècle é uma expressão em francês que significa "final do século". O termo às vezes engloba tanto o encerramento quanto o início de uma era, tendo sido considerado um período de degeneração, mas ao mesmo tempo um período de esperança para um novo começo. (pt)
- Fin de siècle (з фр. — «кінець століття») — французький термін, що означає нові, радикальні творіння чи «плоди» наприкінці старої ери. Йдеться про кінець ХІХ — початок XX століття. У поширеному вжитку поняття застосовувалося в будь-яких поєднаннях: «краватка кінця століття», «жінка кінця століття», «злочин кінця століття». (uk)
|