| dbo:abstract
|
- Dagó (derivat de l'arrel semítica dag, que significa, peix petit) era un déu filisteu del mar. Tot sembla indicar que Dagon era el Dagan ugarític. En ugarític, Dagan seria dgn (probablement es vocalitza com Dagnu) i en accadi com Dagana. El culte a Dagan era propi dels amorreus del segle xxii aC. Dos segles després es va difondre entre assiris i babilonis. En Canaan, a aquest déu dels cereals l'hi designava amb l'apel·latiu Il (El) [literalment déu]. Tots els estudiosos estan d'acord que tant el nom com el culte de Dagó es van importar de Babilònia.El seu nom apareix en Hebreu com דגון i se li deia Dagan, paraula relacionada amb dag, peix, el que va motivar l'errònia interpretació de Dagan (déu dels cereals) com a déu peix. Atès que Il era l'apel·latiu amb què es designava per antonomàsia al déu Dagan o dels cereals, entre els fenicis i sidonis la deïtat suprema El seria identificada amb Dagon. És esmentat en la Bíblia, quan parla del déu Dagó al que van rendir culte en el temple d' (Primer llibre de Samuel 5, 1-7), o ocupant el seu temple com banys públics. És possible que el nom que s'hagi utilitzat per denominar a tres déus diferents: un Ben Dagó, que apareix en els primers texts ugarítics en lluita contra el déu Baal; un segon Dagan, déu sumeri de la fertilitat, venerat per tot l'Orient Antic, i, finalment, en Fenícia, Dagó un déu marí, un ésser a mig fer entre home i peix. La possible confusió pot ser originada per una etimologia dubtosa. La paraula caldea dagan es tradueix per 'gra', 'blat' o 'llavor' i si es derivés de l'hebreu antic dag, significa 'peix'. D'acord amb la interpretació que es creu més probable, Dagó era descrit amb cara i mans, i una part del seu cos era semblant a un peix, "el tronc de Dagó" (versicle 4). Del text rebut dels Setanta sembla que també tenia peus, encara que l'edició Swete dona a aquest punt una lectura diferent. En la traducció grega aquesta frase es mostra amb les característiques de tenir un aspecte de brillantor polit. La descripció de la Bíblia coincideix amb aquella que es pot veure en les monedes de diverses ciutats, filistees o fenícies, en la majoria d'elles Dagó es representa com una figura composta, la part superior del cos és humana, i la inferior és de peix. D'això sembla deduir-se que Dagó era un déu-peix, fet que no sorprèn gens ni mica, ja que sembla haver estat la deïtat principal de ciutats marítimes, com ara Asdod, Gaza (els llocs originals se suposa que estan enterrats sota les dunes de sorra que corren al llarg de la riba), Ascaló, i Arvad. En els monuments, i també probablement en el culte popular, Dagó està associat de vegades amb una deïtat femella també mig peix, Dèrceto o Atargatis, sovint identificades com Astarté. Alguns especialistes, però, no donen valor a aquestes dades, i consideren que Dagó era el déu de l'agricultura. La seva opinió està basada en la següent afirmació tall bíblica: "Dagó, és a dir, espiga '[la paraula hebrea per espiga és dagan]. Es pot llegir (a la Præparatio Evangelica 1,6 d'Eusebi de Cesarea) que, segons una llegenda fenícia antiga, Dagó es troba en un segell que té certs senyals simbòlics amb una provisió de blat (la qual cosa el relaciona amb l'agricultura). "Dagó, després de descobrir el blat i l'arada, va ser anomenat Zeus de l'arada" (2, 16).Apareix escrit en caràcters fenicis el nom de Baal-Dagó però no la imatge d'un peix. Sembla que el possible error és a causa d'una equivocació en el nom. És possible qüestionar si aquests arguments tenen més valor que els que suporten l'altra opinió; per als qui accepten la interpretació etimològica bíblica els sembla que el possible error és a causa d'una equivocació en el nom. També es podria admetre que en el transcurs del temps, al llarg de la riba mediterrània, es va desenvolupar una concepció i representació doble de Dagó com a resultat de la suposada doble derivació del nom. A més, com que en hebreu se l'anomenava Dagan, paraula relacionada amb dag (peix), això hauria motivat l'errònia interpretació de Dagan (déu del cereal) com déu-peix. La situació religiosa de Canaan era complexa tant per la influència estrangera com per l'adaptació a la vida sedentària de les tribus semítiques que van ocupar el país, cosa que va produir una superposició de cultes relacionats amb l'agricultura juntament amb un panteó primitiu propi de les tribus anteriors. El panteó cananeu estava presidit per IL (El) ( Elohim en plural-hebreu), déu degà dels nòmades i, per tant, amb funcions eminentment ètiques i socials. És descrit com tolerant i benigne: rep els títols de «Pare dels déus», «rei», «pare dels homes», «creador de les criatures», «amable», «misericordiós» i «bou».(Reduït a un otium cum dignitate, de la seva primitiva potència pro creativa simbolitzada pel toro no li queda en els textos ugarítics més que el fet de crear l'estel del matí Sahar i vespertí Sglm al costat dels anomenats «déus graciosos i bells»). Baal era el seu "fill". Per a alguns, Il (literalment, déu) era l'apel·latiu amb què es designava per antonomàsia el déu Dagan o dels cereals. El culte a Dagan era propi dels amorreus del S. XXII aC. Cap a finals del segle xxi aC els elamites van ocupar la regió assiriobabilònica, van destruir els temples i, quan van reconstruir les ciutats, ho van fer amb el "beneplàcit dels déus". Des de llavors, entre els assiris el déu Dagan s'equiparava al déu primigeni Anu. Entre els fenicis i sidonis, la deïtat suprema era l'equivalent de Dagó. I atès que a Dagó el consideraven "pare de Baal" queda encara més evident l'equivalència. Un fill del (Melqart) era el déu de Tir i sovint era anomenat el Ba'al de Tir. Un notable servidor de 'el Ba'al' va ser el rei de Sidó: Ethba'al. La Bíblia relata que Acab (Acab), rei d'Israel es va casar amb Jezabel filla d'Ethba'al, el rei dels sidonis i servidor de 'el Ba'al' (1 Reis 16:31). El culte d'aquest déu va ser prominent a Israel fins al regnat de Jehú, qui el va anul·lar (2 Reis 10:26). El vedell d'or adorat pels hebreus va poder estar inspirat en el toro del déu El (IL), però com Baal també estava representat per un bou jove, probablement s'arribaria a una confusió d'ambdós déus. Les cartes de Tell el-Amarna (aproximadament 1480-1450 aC) que han aportat els noms de Yamir-Dagan i Dagan-Takala, governants d'Ascaló, donen testimoni de l'antiguitat del culte a Dagó entre els habitants de Palestina. Sabem per la Bíblia que la deïtat tenia temples a Gaza (Jutges, 16, 21, 23) i Asdod (I Samuel 5, 1-7); Suposem que van existir estanys igualment en altres ciutats filistees. El culte a Dagó sembla que s'havia estès fins i tot més enllà dels confins de la seva confederació. El testimoni dels monuments és positiu per a la ciutat fenícia d'Arvad, més encara, el Llibre de Josuè esmenta dos pobles anomenats Bet Dagó, un al territori de Judà (Josuè 15, 41), i l'altre a la frontera d'Aser (Josuè 19, 27); Josep també parla d'un Dagó "més enllà de Jericó" (Antiq. Jud., XIII, 8, 1; De Bel. Jud. I, 2, 3): tots aquests noms són anteriors a la conquesta israelita, i, tret que els derivem de Dagan, testimonien una àmplia difusió del culte de Dagó al llarg de Palestina. Aquest culte es va mantenir, si més no en certes ciutats filistees, fins als últims segles aC Aquest era el cas d'Asdod, el temple de Dagó que hi havia va ser cremat per Judes Macabeu (l Mac.10, 84, 11, 4). Al contrari dels Baals que, entre els cananeus, eren deïtats essencialment locals, Dagó sembla que era considerat pels filisteus com un déu nacional (I Cròniques 10, 10). A ell li van atribuir el seu èxit en la guerra, li van donar gràcies amb grans sacrificis, davant ell s'alegraren per la captura de Samson (Jutges 16, 23); al seu temple van portar els trofeus de les seves victòries, l'Arca (I Samuel 5, 1, 2), l'armadura, i el cap de Saül (1 Samuel 31, 9, 10; I Cròniques 10, 10). Un baix relleu de bronze de treball assiriofenici també suggeriria que Dagó tenia una funció prominent en les doctrines de la mort i la vida futura. Sobre el ritual del seu culte, poc es pot recollir o dels documents o de l'Escriptura. Els acords detallats per retornar l'Arca (1 Samuel 5; 6) poden haver estat inspirats més per les circumstàncies que per qualsevol cerimònia del culte a Dagó.Posteriorment, Dagó seria denominat Ba'al Hammon pels cartaginesos. (ca)
- دَجون أو داجان أو دجن أو داجونا إله قديم انتشرت عبادته في آشور القديمة منذ النصف الثاني من الألف الثالث قبل الميلاد وعرف الإله الآشوري داجان في حتى بوقت سابق لعهد شاروكين / سرجون ملك « 2350 - 2284 ق.م» (ar)
- Ο Ντάγκον ήταν αρχικά θεός της γονιμότητας. Αν και αυτές οι πεποιθήσεις είναι προσαρμοσμένες από τους Εβραίους εξελίχθηκαν σε μια σημαντική σημιτική θεότητα, στα βορειοδυτικά, συμβολίζοντας κατά άλλους τα ψάρια και την αλιεία. Λατρεύτηκε νωρίς από τους Αμορραίους και από τους κατοίκους των πόλεων της Έμπλα (σύγχρονο , Συρία) και Ουγκαρίτ (σύγχρονη , Συρία) (η οποία ήταν μια αρχαία πόλη κοντά στη Μεσόγειο και έχει βρεθεί μια μεγάλη ποικιλία από αρχαίες γραφές και παγανιστικά ιερά). Ήταν επίσης πολύ σημαντικός, ίσως και η κεφαλή, από το πάνθεο των βιβλικών Φιλισταίων. Το όνομά του εμφανίζεται στα Εβραϊκά ως דגון (σε σύγχρονη μεταφορά Dagon, στα Εβραϊκά της Τιβεριάδας Dagon), στα ως DGN (πιθανώς προφέρεται ως Dagnu), και στα Ακκαδικά ως Dagana, Daguna τα οποία συνήθως αποδόθηκαν με λατινικούς χαρακτήρες ως Dagan. (el)
- Dagon (hebree דגון) estas la hebrea nomo de Dagan, rimarkinda orienta mezopotama kaj ŝemida diaĵo; estis la dio de la fekundeco kaj de la rikolto en la panteono de la kanaanoj, kiu laŭ la mito estis patro de Baalo. Ĝia aspekto prezentiĝis kiel homo naskiĝanta el grena spiko, aŭ de barbohava ulo kun la malsupera korpa parto fiŝforma. Ĝia kulto disvastiĝis el Palestino ĝis Mezopotamio. Dagon estis adoptita kiel precipa diaĵo ĉe la filiŝta konfederacio kiun komponis diversaj prahindaeŭropaj popoloj devenantaj el Egeo kaj Anatolio, kaj origine adorantaj al la Patrino Tero. En la Biblio estas memorigata epizodo, en la 1Samuelo 5,1-7, laŭ kiu la statuo de Dagon, en la urbo Aŝdod, falruiniĝas antaŭ la Kesto de Interligo. Dagon eniris en la panteonon de la diaĵoj adorataj de la fenicoj, kaj en ĝia fiŝformo la fenicoj ĝin konigis al la greka mondo kiu ĝin difinis Tritono kaj ankoraŭ niajn tagojn Tritono reprezentas unu el la simboloj plej oftaj ligitaj al la maro kaj al la navigado. En la mezepokaj pridemonologiaj traktatoj, Dagon estis konsiderata duaranga demono (ŝanĝita, se citi fantaziaĵojn de demonologoj, konfekcii la kukojn en la kuirejo de la Infero!). (eo)
- Dagon (Hebrew: דָּגוֹן, Dāgōn) or Dagan (Sumerian: 𒀭𒁕𒃶, romanized: dda-gan; Phoenician: 𐤃𐤂𐤍, romanized: Dāgān) was a god worshiped in ancient Syria across the middle of the Euphrates, with primary temples located in Tuttul and Terqa, though many attestations of his cult come from cities such as Mari and Emar as well. In settlements situated in the upper Euphrates area he was regarded as the "father of gods" similar to Mesopotamian Enlil or Hurrian Kumarbi, as well as a lord of the land, a god of prosperity, and a source of royal legitimacy. A large number of theophoric names, both masculine and feminine, attests that he was a popular deity. He was also worshiped further east, in Mesopotamia, where many rulers regarded him as the god capable of granting them kingship over the western areas. Attestations of Dagan from coastal areas are much less frequent and come mostly from the northern city of Ugarit, where Dagan's cult had a limited scope. According to the Hebrew Bible, Dagan was also the national god of the Philistines, with temples at Ashdod and Gaza, but there is no extrabiblical evidence confirming this. The extrasolar object designated Fomalhaut b is named after Dagon. (en)
- Dagān (sumerisch dBE, akkadisch ddagana/daganu, dDa-gan, hebräisch דגון, Dagon) ist eine in Mesopotamien und Syrien verehrte Gottheit, deren Kult vor allem im 3. und 2. Jahrtausend v. Chr. verbreitet war. Die Namensform Dagon erklärt sich lautgesetzlich durch den Wandel von ā zu ō im Hebräischen. Sie ist in den griechischen und lateinischen Bibelübersetzungen übernommen worden und deshalb auch in deutsch- und englischsprachigen Bibelübersetzungen sowie in theologischer Fachliteratur üblich. Infolgedessen findet sich die Schreibweise Dagon auch für nach dem Vorbild der Gottheit gestaltete Figuren in Literatur und Film. (de)
- Dagon (hebreeraz: דָּגוֹן, Dāgōn) edo Dagan, (sumerreraz: 𒀭𒁕𒃶, da-gan; fenizieraz: 𐤃𐤂𐤍, Dāgān) jainkoa da. Zerealen jainkoa zen, laboreen babeslea -emankortasuna ematen zuen- eta garia lantzen irakatsi eta goldea asmatu zuena. Amorritek eta Ebla eta Ugarit hirietako biztanleek gurtu zuten. Bibliaren arabera, panteoi filistearren jainko nagusia zen, Dagon izenarekin. Mitologia ugaritikoan, Dagan eta bere tenplua Ugariten zegoen Baalen ondoan. (eu)
- Dagón (de la raíz semítica דגן D-g-n, «grano, cereal»; posteriormente relacionado con la raíz dag, «pececito»; en hebreo, דגון, Dāgōn) o más acertadamente Dagan (Sumerio: 𒀭𒁕𒃶, romanizado: da-gan; Fenicio: 𐤃𐤂𐤍, romanizado: Dāgān, y también Dagan para el ugarítico) era un dios que fue adorado en todo el Oriente Próximo, especialmente en la zona de Siria. Era el dios de los cereales, el protector de los cultivos -a los que daba fertilidad- y quien enseñó a cultivar el trigo e inventó el arado. Su nombre significa grano o semilla. El escritor fenicio Sanjuniatón, traducido al griego por Filón de Biblos, dice; Dagan, después de haber descubierto el grano y el arado, fue llamado Zeus Arotrios (labrador). Dagan era calificado como "padre de los dioses", "creador del cielo y de la tierra", "juez"... lo cual lo haría equivalente al dios sumerio Anu, (dependiendo de la época y región en que se vea). Pero otros opinan que Dagan estaba en un escalón inferior en relación con el dios primigenio El. Fue venerado por los primeros amorreos y por los habitantes de las ciudades de Ebla y Ugarit. Según la Biblia era el dios principal del panteón filisteo con el nombre de Dagón. En la mitología ugarítica, Dagan y su templo estaba en Ugarit al lado del de Baal. La posterior preponderancia de Ba’al se debía a que fue el único que se negó a rendir pleitesía al dios del mar Yam, venciéndole en una lucha a distancia gracias a las dos mazas mágicas que le fabricó el dios artesano Kosar wa Jasis.[A esta lucha pueden referirse otros textos ugaríticos que hablan de la derrota de los monstruos marinos Ltn (Lótan, el Leviatán de Isaías 27) y Tnn (el Tannin de Job 26)]. Se simbolizaba así el triunfo de las aguas de las lluvias regulares sobre las aguas indómitas y torrenciales, siempre dañinas. (es)
- Dagon, forme ancienne Dagan, est un important dieu des populations sémitiques du Nord-Ouest du Moyen-Orient. Il est le dieu des semences et de l'agriculture et fut révéré par les anciens Amorrites, les habitants d'Ebla, d'Ougarit et fut un des dieux principaux des Philistins. Très tardivement dans son histoire, à partir du IVe siècle, on le trouve représenté sous la forme d'un poisson (dag en hébreu). (fr)
- Dagon adalah nama dewa utama sembahan bangsa Filistin. Secara umum, Dagon lebih dikenal dengan nama Dagan. Kuilnya di Ashdod dan Gaza (1 Samuel 5:1, Hakim-hakim 16:23). Di kuil itulah diletakkan patung Dagon. Dalam kitab 1 Samuel, diceritakan bahwa dalam kuil tersebut Tabut Perjanjian yang dicuri oleh orang Filistin diletakkan bersama dengan patung Dagon Tetapi ketika keesokan harinya mereka bangun pagi-pagi, terlihat Dagon terjatuh dengan mukanya ke tanah di hadapan tabut Tuhan, tetapi kepala Dagon dan kedua belah tangannya terpenggal dan terpelanting ke ambang pintu, hanya badan Dagon itu yang masih tinggal. Dagon merupakan salah satu dewa besar di bagian barat daerah semitik dan mesopotamia. Dagon menjadi salah satu dewa orang Filistin ketika mereka memasuki Kanaan. Ia juga merupakan dewa pertama dari daerah Siria dan Mesopotamia. (in)
- ダゴン（英: Dagon、ヘブライ語: דָּגוֹן [dagon]）あるいはダガン（英: Dagan、 シュメール語: 𒀭𒁕𒃶 dda-gan）は、古代メソポタミアおよび古代カナンの神。マリとテルカに神殿が発見されている。 古代パレスチナでペリシテ人が信奉し、ガザとアシュドッドに大きな神殿があったと聖書に記載されている。ヒエロニムスがヘブライ語のダグ（דָּג dag、魚）と誤関連させたため、下半身が魚の形の海神と考えられたが、本来は麦であり大地の豊穣と関係の深い神である。父親はエルで、伝承によってはバアルの父とされる。 旧約聖書はイスラエル人と敵対するペリシテ人が崇拝する神を悪神扱いして多くを悪魔としている。ダゴンも悪神とされ、ユダヤ教から派生したキリスト教でも引き継がれた。 (ja)
- Dagan of Dagon was een vruchtbaarheidsgod en god van het koren en de landbouw in de Kanaänietische en in de Mesopotamische mythologie, die vereerd werd door de vroegere Amorieten, door de volken van Ebla en Ugarit. De hoofdgod Dagon van de latere Filistijnen, die door de Israëlieten gedemoniseerd werd, was mogelijk dezelfde of alleszins van de vruchtbaarheidsgod afgeleid. Dagon kwam uitdrukkelijk voor in Filistijnse opvattingen over dood en leven na de dood. Men beschouwde Dagan vaak als voorvader van Baäl, de heer van regen en vruchtbaarheid. Verschillende koningen van Akkad en Babylonië verklaarden zichzelf "Zonen van Dagan" (onder meer Hammurabi en Assurnasirpal II.) In de stad Ashdod werd in de 4e eeuw na Chr. een Dagon vereerd, maar hij was daar een godheid die met de zee werd geassocieerd (Dag betekent vis in het Hebreeuws). Hij werd hier afgebeeld met een vissestaart. Er stond een tempel voor deze Dagon in Gaza, welke volgens de Bijbel door Simson werd vernietigd doordat die er de draagzuilen van neerhaalde. Er is nog discussie over de identiciteit van Dagon met Dagan. (nl)
- 다곤(수메르어: 𒀭𒁕𒃶 dda-gan, 다간)은 메소포타미아 북서부에 살던 셈족(아카드, 아시리아, 바빌로니아)과 동부 셈족의 다산의 신이었다. 곡물, 생선, 어업의 신으로 표현되기도 한다. 초기에는 에블라(현대의 시리아 텔마르디크), 우가리트(현대의 시리아 라스샴라)에 사는 주민들과 아모리인들에 의해 숭배되었다. 블레셋의 주신으로 여겨졌으며 반인반어의 형상으로 표현하여 숭상하였다. 아슈도드와 가자에 신전이 있었고 구약성서의 삼손이 죽은 곳이 가자의 다곤 신전으로 알려지고 있다. 성경에서는 바알과 함께 우상으로 표현된다. (ko)
- Dagon (in ebraico: דגון?) o Dagan (in sumero 𒀭𒁕𒃶, dda-gan; in fenicio 𐤃𐤂𐤍, Dāgān) era una divinità semitico-occidentale (cananaica) della fertilità e del raccolto, padre di Baal. Il suo aspetto era quello di un uomo sorgente da una spiga di grano oppure di un uomo barbuto con la parte inferiore del corpo a forma di pesce. (it)
- Dagan, hebrajski Dagon (hebr. דגון) – główny bóg czczony przez północno-zachodnie ludy semickie. Prawdopodobnie opiekował się on rolnictwem i zbożem. Był czczony na całym Bliskim Wschodzie z Mezopotamią włącznie (czcili go m.in. Fenicjanie, Amoryci). Pierwotne znaczenie imienia nie jest znane. Słowo dagán w języku hebrajskim i ugaryckim określa „ziarno” a słowo dag oznacza „rybę”. Według jednego z przekazów bóg Dagan był wynalazcą pługa. (pl)
- Dagom, Dragom, Dagon ou Dagã é um deus fenício, cananeu e às vezes mesopotâmico. (pt)
- Даго́н (др.-евр. דָּגוֹן; от др.-евр. דָּגָן — злак, по народной этимологии от ивр. דג — рыба) — западносемитское божество, национальный бог филистимлян после заселения ими Ханаана. Также «Дагон» — древнееврейская форма имени божества Даган, упоминающегося в аккадских источниках и текстах Мари, Эблы и Угарита. Внешне похож на Оанна — героя, по преданию шумеров, с головой человека и телом рыбы. (ru)
- Dagon är en filisteisk gudomlighet, omtalad i gamla testamentet (Domarboken 16:23 och Första Samuelsboken 5:2). Filistéerna övertog Dagon från kananéerna och andra syro-feniciska folk som dyrkade guden som en fruktbarhetsgud knuten till jordbruk. Sanchuniathon betraktade honom som bror till El och Baals adoptivfar. Dagon kan även associeras till H.P. Lovecrafts mytvärld, bland annat boken Dagon. (sv)
- Дагон, Даґон, Даган, Даґан — семітське божество, особливо шановане в Ханаані. У філістимлян був головним богом. Судячи з імені, яке пов'язане зі словом івр. דָּגָן — «збіжжя», початково бог, що дає їжу. Зображався у вигляді могутньої людини з риб'ячим хвостом замість ніг. (uk)
- 大袞（gǔn）（Dagon，天主教譯為達貢）是閃米特人的一個主要的神，司農業，由早期阿摩利人所崇拜。他的形狀是一個披着魚皮的男性，是非利士民族的眾神之首，被信奉猶太教的以色列人認為是魔鬼。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- دَجون أو داجان أو دجن أو داجونا إله قديم انتشرت عبادته في آشور القديمة منذ النصف الثاني من الألف الثالث قبل الميلاد وعرف الإله الآشوري داجان في حتى بوقت سابق لعهد شاروكين / سرجون ملك « 2350 - 2284 ق.م» (ar)
- Dagān (sumerisch dBE, akkadisch ddagana/daganu, dDa-gan, hebräisch דגון, Dagon) ist eine in Mesopotamien und Syrien verehrte Gottheit, deren Kult vor allem im 3. und 2. Jahrtausend v. Chr. verbreitet war. Die Namensform Dagon erklärt sich lautgesetzlich durch den Wandel von ā zu ō im Hebräischen. Sie ist in den griechischen und lateinischen Bibelübersetzungen übernommen worden und deshalb auch in deutsch- und englischsprachigen Bibelübersetzungen sowie in theologischer Fachliteratur üblich. Infolgedessen findet sich die Schreibweise Dagon auch für nach dem Vorbild der Gottheit gestaltete Figuren in Literatur und Film. (de)
- Dagon (hebreeraz: דָּגוֹן, Dāgōn) edo Dagan, (sumerreraz: 𒀭𒁕𒃶, da-gan; fenizieraz: 𐤃𐤂𐤍, Dāgān) jainkoa da. Zerealen jainkoa zen, laboreen babeslea -emankortasuna ematen zuen- eta garia lantzen irakatsi eta goldea asmatu zuena. Amorritek eta Ebla eta Ugarit hirietako biztanleek gurtu zuten. Bibliaren arabera, panteoi filistearren jainko nagusia zen, Dagon izenarekin. Mitologia ugaritikoan, Dagan eta bere tenplua Ugariten zegoen Baalen ondoan. (eu)
- Dagon, forme ancienne Dagan, est un important dieu des populations sémitiques du Nord-Ouest du Moyen-Orient. Il est le dieu des semences et de l'agriculture et fut révéré par les anciens Amorrites, les habitants d'Ebla, d'Ougarit et fut un des dieux principaux des Philistins. Très tardivement dans son histoire, à partir du IVe siècle, on le trouve représenté sous la forme d'un poisson (dag en hébreu). (fr)
- ダゴン（英: Dagon、ヘブライ語: דָּגוֹן [dagon]）あるいはダガン（英: Dagan、 シュメール語: 𒀭𒁕𒃶 dda-gan）は、古代メソポタミアおよび古代カナンの神。マリとテルカに神殿が発見されている。 古代パレスチナでペリシテ人が信奉し、ガザとアシュドッドに大きな神殿があったと聖書に記載されている。ヒエロニムスがヘブライ語のダグ（דָּג dag、魚）と誤関連させたため、下半身が魚の形の海神と考えられたが、本来は麦であり大地の豊穣と関係の深い神である。父親はエルで、伝承によってはバアルの父とされる。 旧約聖書はイスラエル人と敵対するペリシテ人が崇拝する神を悪神扱いして多くを悪魔としている。ダゴンも悪神とされ、ユダヤ教から派生したキリスト教でも引き継がれた。 (ja)
- 다곤(수메르어: 𒀭𒁕𒃶 dda-gan, 다간)은 메소포타미아 북서부에 살던 셈족(아카드, 아시리아, 바빌로니아)과 동부 셈족의 다산의 신이었다. 곡물, 생선, 어업의 신으로 표현되기도 한다. 초기에는 에블라(현대의 시리아 텔마르디크), 우가리트(현대의 시리아 라스샴라)에 사는 주민들과 아모리인들에 의해 숭배되었다. 블레셋의 주신으로 여겨졌으며 반인반어의 형상으로 표현하여 숭상하였다. 아슈도드와 가자에 신전이 있었고 구약성서의 삼손이 죽은 곳이 가자의 다곤 신전으로 알려지고 있다. 성경에서는 바알과 함께 우상으로 표현된다. (ko)
- Dagon (in ebraico: דגון?) o Dagan (in sumero 𒀭𒁕𒃶, dda-gan; in fenicio 𐤃𐤂𐤍, Dāgān) era una divinità semitico-occidentale (cananaica) della fertilità e del raccolto, padre di Baal. Il suo aspetto era quello di un uomo sorgente da una spiga di grano oppure di un uomo barbuto con la parte inferiore del corpo a forma di pesce. (it)
- Dagan, hebrajski Dagon (hebr. דגון) – główny bóg czczony przez północno-zachodnie ludy semickie. Prawdopodobnie opiekował się on rolnictwem i zbożem. Był czczony na całym Bliskim Wschodzie z Mezopotamią włącznie (czcili go m.in. Fenicjanie, Amoryci). Pierwotne znaczenie imienia nie jest znane. Słowo dagán w języku hebrajskim i ugaryckim określa „ziarno” a słowo dag oznacza „rybę”. Według jednego z przekazów bóg Dagan był wynalazcą pługa. (pl)
- Dagom, Dragom, Dagon ou Dagã é um deus fenício, cananeu e às vezes mesopotâmico. (pt)
- Даго́н (др.-евр. דָּגוֹן; от др.-евр. דָּגָן — злак, по народной этимологии от ивр. דג — рыба) — западносемитское божество, национальный бог филистимлян после заселения ими Ханаана. Также «Дагон» — древнееврейская форма имени божества Даган, упоминающегося в аккадских источниках и текстах Мари, Эблы и Угарита. Внешне похож на Оанна — героя, по преданию шумеров, с головой человека и телом рыбы. (ru)
- Dagon är en filisteisk gudomlighet, omtalad i gamla testamentet (Domarboken 16:23 och Första Samuelsboken 5:2). Filistéerna övertog Dagon från kananéerna och andra syro-feniciska folk som dyrkade guden som en fruktbarhetsgud knuten till jordbruk. Sanchuniathon betraktade honom som bror till El och Baals adoptivfar. Dagon kan även associeras till H.P. Lovecrafts mytvärld, bland annat boken Dagon. (sv)
- Дагон, Даґон, Даган, Даґан — семітське божество, особливо шановане в Ханаані. У філістимлян був головним богом. Судячи з імені, яке пов'язане зі словом івр. דָּגָן — «збіжжя», початково бог, що дає їжу. Зображався у вигляді могутньої людини з риб'ячим хвостом замість ніг. (uk)
- 大袞（gǔn）（Dagon，天主教譯為達貢）是閃米特人的一個主要的神，司農業，由早期阿摩利人所崇拜。他的形狀是一個披着魚皮的男性，是非利士民族的眾神之首，被信奉猶太教的以色列人認為是魔鬼。 (zh)
- Dagó (derivat de l'arrel semítica dag, que significa, peix petit) era un déu filisteu del mar. Tot sembla indicar que Dagon era el Dagan ugarític. En ugarític, Dagan seria dgn (probablement es vocalitza com Dagnu) i en accadi com Dagana. El culte a Dagan era propi dels amorreus del segle xxii aC. Dos segles després es va difondre entre assiris i babilonis. En Canaan, a aquest déu dels cereals l'hi designava amb l'apel·latiu Il (El) [literalment déu]. (ca)
- Ο Ντάγκον ήταν αρχικά θεός της γονιμότητας. Αν και αυτές οι πεποιθήσεις είναι προσαρμοσμένες από τους Εβραίους εξελίχθηκαν σε μια σημαντική σημιτική θεότητα, στα βορειοδυτικά, συμβολίζοντας κατά άλλους τα ψάρια και την αλιεία. Λατρεύτηκε νωρίς από τους Αμορραίους και από τους κατοίκους των πόλεων της Έμπλα (σύγχρονο , Συρία) και Ουγκαρίτ (σύγχρονη , Συρία) (η οποία ήταν μια αρχαία πόλη κοντά στη Μεσόγειο και έχει βρεθεί μια μεγάλη ποικιλία από αρχαίες γραφές και παγανιστικά ιερά). Ήταν επίσης πολύ σημαντικός, ίσως και η κεφαλή, από το πάνθεο των βιβλικών Φιλισταίων. (el)
- Dagon (hebree דגון) estas la hebrea nomo de Dagan, rimarkinda orienta mezopotama kaj ŝemida diaĵo; estis la dio de la fekundeco kaj de la rikolto en la panteono de la kanaanoj, kiu laŭ la mito estis patro de Baalo. Ĝia aspekto prezentiĝis kiel homo naskiĝanta el grena spiko, aŭ de barbohava ulo kun la malsupera korpa parto fiŝforma. Dagon eniris en la panteonon de la diaĵoj adorataj de la fenicoj, kaj en ĝia fiŝformo la fenicoj ĝin konigis al la greka mondo kiu ĝin difinis Tritono kaj ankoraŭ niajn tagojn Tritono reprezentas unu el la simboloj plej oftaj ligitaj al la maro kaj al la navigado. (eo)
- Dagon (Hebrew: דָּגוֹן, Dāgōn) or Dagan (Sumerian: 𒀭𒁕𒃶, romanized: dda-gan; Phoenician: 𐤃𐤂𐤍, romanized: Dāgān) was a god worshiped in ancient Syria across the middle of the Euphrates, with primary temples located in Tuttul and Terqa, though many attestations of his cult come from cities such as Mari and Emar as well. In settlements situated in the upper Euphrates area he was regarded as the "father of gods" similar to Mesopotamian Enlil or Hurrian Kumarbi, as well as a lord of the land, a god of prosperity, and a source of royal legitimacy. A large number of theophoric names, both masculine and feminine, attests that he was a popular deity. He was also worshiped further east, in Mesopotamia, where many rulers regarded him as the god capable of granting them kingship over the western (en)
- Dagón (de la raíz semítica דגן D-g-n, «grano, cereal»; posteriormente relacionado con la raíz dag, «pececito»; en hebreo, דגון, Dāgōn) o más acertadamente Dagan (Sumerio: 𒀭𒁕𒃶, romanizado: da-gan; Fenicio: 𐤃𐤂𐤍, romanizado: Dāgān, y también Dagan para el ugarítico) era un dios que fue adorado en todo el Oriente Próximo, especialmente en la zona de Siria. Era el dios de los cereales, el protector de los cultivos -a los que daba fertilidad- y quien enseñó a cultivar el trigo e inventó el arado. (es)
- Dagon adalah nama dewa utama sembahan bangsa Filistin. Secara umum, Dagon lebih dikenal dengan nama Dagan. Kuilnya di Ashdod dan Gaza (1 Samuel 5:1, Hakim-hakim 16:23). Di kuil itulah diletakkan patung Dagon. Dalam kitab 1 Samuel, diceritakan bahwa dalam kuil tersebut Tabut Perjanjian yang dicuri oleh orang Filistin diletakkan bersama dengan patung Dagon Tetapi ketika keesokan harinya mereka bangun pagi-pagi, terlihat Dagon terjatuh dengan mukanya ke tanah di hadapan tabut Tuhan, tetapi kepala Dagon dan kedua belah tangannya terpenggal dan terpelanting ke ambang pintu, hanya badan Dagon itu yang masih tinggal. Dagon merupakan salah satu dewa besar di bagian barat daerah semitik dan mesopotamia. Dagon menjadi salah satu dewa orang Filistin ketika mereka memasuki Kanaan. Ia juga merupakan de (in)
- Dagan of Dagon was een vruchtbaarheidsgod en god van het koren en de landbouw in de Kanaänietische en in de Mesopotamische mythologie, die vereerd werd door de vroegere Amorieten, door de volken van Ebla en Ugarit. De hoofdgod Dagon van de latere Filistijnen, die door de Israëlieten gedemoniseerd werd, was mogelijk dezelfde of alleszins van de vruchtbaarheidsgod afgeleid. Dagon kwam uitdrukkelijk voor in Filistijnse opvattingen over dood en leven na de dood. (nl)
|
