| dbo:abstract
|
- Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah —àrab: أبو الفضل جعفر المقتدر بالله, Abū l-Faḍl Jaʿfar al-Muqtadir bi-Llāh—, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir (895 - 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931). Era fill d'al-Mútadid i d'un concubina esclava grega de nom Xaghib. Va succeir al seu germà al-Muqtafí quan aquest va morir el 13 d'agost del 908, quan tenia només 13 anys. Un partit important preferia com a califa a Abd-Al·lah, el fill del califa al-Mútazz, i al-Múqtadir fou deposat el 17 de desembre del 908 en un complot format per un grup d'oficials, jutges i funcionaris del govern oposats al califa que donaven suport a Ibn al-Mútazz. El visir al-Abbàs ibn al-Hàssan al-Jarjaraí oposat al complot, fou assassinat aquell dia i tot seguit Ibn al-Mútazz fou proclamat califa amb el nom de regne d'al-Múntassif. Però la guàrdia del califa va oposar una forta resistència als colpistes i després de rebutjar l'atac a palau van passar al contraatac cap a la casa d'Ibn al-Mútazz on aquest es trobava reunit amb els principals líders del cop. Els colpistes es van desbandar. Ibn al-Mútazz es va amagar a una casa de Bagdad però fou descobert i executat. L'endemà al-Múqtadir havia recuperat el tron. Llavors va nomenar visir a Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat. Fou un sibarita i un malgastador (va dilapidar en pocs anys l'herència de 70 milions deixada pel seu pare) que va estar dominat per les dones de l'harem, per la seva mare Shaghib, i pels visirs. Els hamdànides es van fer independents a Mossul i els fatimites a Ifríqiya. El visir, amb poca prudència, va cometre diverses malversacions fins que fou destituït el juliol del 912. Abu Ali Muhammad ibn Ubayd Allah al-Khakani, el va succeir. El 912/913 es va revoltar a Síria l'alida Ibn al-Rida i al Tabaristan la revolta alida [[Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam | zaydita]] havia esdevingut endèmica sota Hasan ibn Ali al-Utrush. El 913 Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah fou cridat a ocupar el càrrec de visir al lloc d'Abu Ali Muhammad ibn Ubayd Allah al-Khakani, per imposició del general Munis al-Mudhàffar. La lluita a la frontera romana d'Orient va continuar amb expedicions dels dos costats amb èxits i fracassos pels dos costats. Com que les tropes aquarterades a Bagdad no van rebre la paga, es van amotinar i poc temps després Alí ibn Issa fou destituït (917) i Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat va ser cridat altre cop al càrrec el juny del 917. El mateix 917, l'emperador va enviar una ambaixada a Bagdad que va fer propostes de pau i intercanvi de presoner) que es va concretar en un tractat el 919 que aviat es va trencar. La revolta del governador de l'Azerbaidjan Yusuf ibn Abi l-Sadj va provocar la caiguda del visir el novembre del 918 que va romandre presoner a palau durant el visirat del seu successor Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs. En aquest temps els càrmates es van revoltar i entre 919 i 923 Bàssora fou saquejada més d'una vegada per Abu Tahir Sulayman al-Djannabi, el cap dels càrmates de Bahrayn. Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs fou revocat com a visir el 923 i fou cridat al visirat per tercera vegada Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat (agost del 923). Abu Tahir Sulayman al-Djannabi el 924 va atacar la caravana de pelegrins que venia de la Meca i després va atacar Kufa retornant els atacants a Bahrayn sans i estalvis. Això va costar el càrrec al visir (juny) que fou executat (juliol del 924). El califa va enviar un exèrcit manat per l'home fort, general Munis al-Mudhàffar, però quan va arribar, els càrmates ja se'n havien anat. El 926/927 els romans d'Orient van assolar la regió de Malatya; el 927 Alí ibn Issa fou cridat altre cop a exercir de visir; aquest mateix any el califa va haver de cridar en ajut contra els càrmates al governador de l'Azerbaidjan (ara reconciliat amb el califa) Yusuf ibn Abi l-Sadj, però aquest fou derrotat per Abu Tahir Sulayman el desembre del 927 i el va fer presoner (febrer del 928) prop de Kufa. Les forces califals no van gosar a lliurar batalla i Abu Tahir Sulayman va amenaçar Bagdad i després va ocupar Rahba el març del 928, però es va retirar després d'un atac sense èxit a al-Rakka. El 928 els romans d'Orient van envair Armènia i van conquerir diverses poblacions sotmeses als àrabs entre les quals Samosata (928/929). Alí ibn Issa fou destituït passat el perill càrmata a la meitat del 928. Una revolta militar va esclatar a Bagdad el febrer del 929 dirigida per oficials cansats de l'extravagància i incapacitat del califa, que fou obligat a abdicar. El general Munis el va posar en lloc segur mentre els soldats saquejaven el palau. Fou proclamat califa el seu germà Muhàmmad amb el lakab d'al-Qàhir, però com que el cap rebel, el prefecte de policia Nazuk, no podia satisfer les peticions de les tropes que demanaven augment de sou, al-Qàhir fou eliminat ràpidament i al-Múqtadir restablert. Bagdad però va caure en l'anarquia. Vers el mateix 929 Abu Tahir Sulayman va saquejar la Meca i es va emportar la Pedra Negra. El 929/930 els romans d'Orient es van apoderar del nord de Mesopotàmia, però la contraofensiva àrab els va fer perdre tots els guanys el 931/932. El 932, aprofitant l'absència de Munis al-Mudhàffar, que era a Mossul, van convèncer el califa que el general el volia destronar i va cridar a qui fou el prefecte de policia Muhàmmad ibn Yaqut a quq Munis havia fet destituir el juny del 931 i havia estat enviat desterrat a Sistan el juliol del 931, que va retornar el gener del 932 a Bagdad. El califa li va donar un exèrcit i el va enviar a la regió de Takrit, a al-Mashuk, però Munis va sortir de Mossul i les tropes de Muhàmmad ibn Yaqut (amb Sad ibn Hamdan com a lloctinent) van retornar a Bagdad sense lluitar. Prop de la capital es va produir finalment el xoc en el que va participar el mateix califa. Victoriós Munis i mort en el combat al-Múqtadir (31 d'octubre del 932) Muhàmmad ibn Yaqut va fugir amb el fill del califa, Abd-al-Wàhid, que li havia donat suport, i alguns dels seus partidaris. Munis volia posar al tron al fill del califa mort, Abu-l-Abbàs Àhmad, però el germà d'al-Múqtadir, Muhammad al-Qàhir es va avançar per influència d'Ishaq ibn Ismaïl an-Nawbakhtí, teòleg xiïta considerat l'agent (wakil) de l'imam ocult. En el regnat d'al-Múqtadir hi va haver catorze visirs (a diferència dels dos regnats anteriors en què només n'hi va haver dos en cadascun), tots de nissagues lligades a l'ofici: principalment els Ibn al-Furat, els jarràhides, els khakanis, els wahbis, i els makhladis. Va destacar entre tots Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, honest i efectiu acusat injustament d'afavorir als càrmates. El gran problema del regnat fou la manca de fons per fer front a les despeses de la cort i de l'exèrcit, en part degudes (però no solament) a la baixada d'ingressos. (ca)
- أبو الفضل جعفر بن المعتضد المقتدر بالله من خلفاء الدولة العباسية. ولد في رمضان سنة 282 هـ وعهد إليه أخوه المكتفي بالخلافة، ووليها بعد وفاة المكتفي وعمره ثلاث عشرة سنة، ولم يل الخلافة قبله أصغر منه. واختل النظام كثيرا في أيامه لصغره، وكان لوالدته السيدة شغب دور كبير في تسيير شئون البلاد وتوليه الوزراء والمسؤولين . ومن محاسن المقتدر: «أن وزيره علي بن عيسى أراد أن يصلح بين ابن صاعد ، وبين أبي بكر ابن أبي داود السجستاني، فقال الوزير: يا أبا بكر أبو محمد أكبر منك، فلو قمت إليه، قال لا أفعل، فقال الوزير: أنت شيخ زيف، فقال ابن أبي داود: الشيخ الزيف الكذاب على رسول الله ﷺ . فقال: من ؟، فقال: هذا. ثم قام ابن أبي داود وقال: تتوهم أني أذل لك لأجل أن رزقي يصل إلى على يدك، والله لا أخذت من يدك شيئا أبدا. فبلغ المقتدر ذلك، فصار يزن رزقه بيده، ويبعث به في طبق على يد الخادم». قُتل في سنة (320هـ).و يذكر كتاب تاريخ الخلفاء للسيوطي أن أحد جنود مؤنس الخادم قتل المقتدر بالله سنة 320 هجرية. (ar)
- Abu’l-Faḍl Jaʿfar ibn Ahmad al-Muʿtaḍid (Arabic: أبو الفضل جعفر بن أحمد المعتضد) (895 – 31 October 932 AD), better known by his regnal name Al-Muqtadir bi-llāh (Arabic: المقتدر بالله, "Mighty in God"), was the eighteenth Caliph of the Abbasid Caliphate from 908 to 932 AD (295–320 AH), with the exception of a brief deposition in favour of al-Qahir in 928. He came to the throne at the age of 13, the youngest Caliph in Abbasid history, as a result of palace intrigues. His accession was soon challenged by the supporters of the older and more experienced Abdallah ibn al-Mu'tazz, but their attempted coup in December 908 was quickly and decisively crushed. Al-Muqtadir enjoyed a longer rule than any of his predecessors, but was uninterested in government. Affairs were run by his officials, although the frequent change of viziers—fourteen changes of the head of government are recorded for his reign—hampered the effectiveness of the administration. The Abbasid harem, where his mother, Shaghab, exercised total control, also exercised a frequently decisive influence on affairs, and especially on the advancement or dismissal of officials. After a period of consolidation and recovery under his father al-Mu'tadid and older half-brother al-Muktafi, al-Muqtadir's reign marks the onset of rapid decline. The full treasury inherited by al-Muqtadir was quickly emptied, and financial difficulties would become a persistent feature of the caliphal government. Ifriqiya fell to the Fatimids, although the commander-in-chief Mu'nis al-Muzaffar was able to repel their attempts to conquer Egypt as well. Nearer to Iraq, the Hamdanids became autonomous masters of the Jazira and the Qarmatians re-emerged as a major threat, culminating in their capture of Mecca in 929. The forces of the Byzantine Empire, under John Kourkouas, began a sustained offensive into the borderlands of the Thughur and Armenia. As a result, in February 929 a palace revolt briefly replaced al-Muqtadir with his brother al-Qahir. The new regime failed to consolidate itself, however, and after a few days al-Muqtadir was restored. The commander-in-chief, Mu'nis al-Muzaffar, was by then a virtual dictator. Urged by his enemies, al-Muqtadir attempted to get rid of him in 932, but Mu'nis marched with his troops on Baghdad, and in the ensuing battle on 31 October 932 al-Muqtadir was killed. (en)
- Abu 'l-Fadl Ĝa'far ibn Ahmad al-Mu'tadid (arabe أبو الفضل جعفر بن أحمد المعتضد) (895 – 31 Oktobro 932), pli bone konata laŭ dia regonomo al-Muktadir bi-llah (arabe المقتدر بالله, "povega en Dio"), estis abasida kalifo en Bagdado 908 ĝis 932 (295-320 laŭ islama kalendaro). La longa regado de Al-Muktadir portis Abasidojn al tre malalta tajdo. Oni perdis Nordafrikon kaj preskaŭ Egipton. Mosul forigis sian dependon kaj la grekoj (bizancanoj) faris atakojn laŭlonge de la malbone protektitaj limoj. En Oriento formala agnosko de la Kaliflando restis valida, eĉ por tiuj kiuj postulis sian sendependon; kaj pli proksime, la teruraj Karmatoj estis bremsitaj. En Bagdado, al-Muktadir, simpla ilo de tribunalo, estis dependa de eksterlandaj gvardioj, kiuj, estritaj ĉefe de turkoj kaj de aliaj oficiroj de eksterlanda deveno, venis ofte al ribeloj. Pro la praktika malgranda fakta povo de Al-Muktadir, la prestiĝo kiun liaj tujaj antaŭaĵoj estis reakirintaj perdiĝis. (eo)
- al-Muqtadir (arabisch أبو الفضل المقتدر بالله جعفر بن أحمد المعتضد, DMG Abū l-Faḍl al-Muqtadir bi-'llāh Ǧaʿfar b. Aḥmad al-Muʿtaḍid; * 895; † 932) war der achtzehnte Kalif der Abbasiden (908–932). (de)
- Al-Muqtádir (árabe: المقتدر), Abū al-Faḍl al-Muqtadir bi-Llah Ŷa‘far ibn Aḥmad al-Mu‘tamid (895-932) fue califa abasí de Bagdad desde el año 908 hasta su muerte. Con él tiene lugar el inicio de la decadencia del califato abasí que se produjo en la primera mitad del siglo X. Califa de escasas dotes para el gobierno, accedió al poder gracias a las maquinaciones de una parte de la burocracia del estado islámico y con él comenzó la decadencia del califato abasí. Fue acosado por expediciones militares por tierra y mar de los cármatas de Baréin, que dificultaban el comercio con la capital y las comunicaciones entre abasíes y fatimíes. Se valió de gobernadores o visires que alcanzaron gran poder y relegaron a un segundo plano al califa. A esto se sumó que estos visires se enfrentaron por el acceso a los impuestos que eran recaudados por el visir, lo que, unido a defectuosos pagos de las soldadas a los ejércitos, provocó graves rebeliones y turbulencias, que desembocaron en el asesinato de Abû al-Faḍl al-Muqtádir, que fue sucedido por su hermano Al-Qáhir, derrocado a su vez en 934 tras dos años de mandato aún más ineficaz. (es)
- Abû al-Fadhl "al-Muqtadir bi-llah" Ja`far ben Ahmad al-Mu`tamid, surnommé Al-Muqtadir, est le deuxième fils d'Al-Mu`tadid. Il est né en 895. Il a succédé à son frère aîné Al-Muktafi comme calife abbasside à Bagdad le 14 août 908. Il est mort le 31 octobre 932. (fr)
- Al-Muqtadir (* 895; † 932) adalah khalifah ke-18 Abbasiyah (908–932). Setelah khalifah sebelumnya, al-Muktafi, dikurung selama beberapa bulan di kamarnya, terjadi intrik yang menyangkut masa depan khilafah. Dari 2 calon, adinda al-Muktafi yang disukai khalifah dan keturunan al-Mu'tazz yang baru berusia 13 tahun, akhirnya dipilih al-Muqtadir, adinda al-Muktafi. Sejak masa pemerintahannya, Abbasiyah terus menurun. Di saat yang sama, banyak nama terkenal di bidang sastra dan IPTek bermunculan. Yang terkenal: (m. 911) (anak ), dokter dan penerjemah tulisan-tulisan filsafat Yunani ke dalam bahasa Arab; , penjelajah; Muhammad bin Jabir bin Sinan al-Battani (m. 923), astronom; (m. 923), sejarawan dan agamawan; Abu Bakr ar-Razi (m. 930), filsuf yang memberikan sumbangan mendasar dan abadi di bidang kedokteran dan kimia; Abu Nashr Muhammad al-Farabi (m. 950), kimiawan dan filsuf; Abu Nashr Mansur (m. 1036), matematikawan; (m. 1040), matematikawan; Abu Raihan al-Biruni (m. 1048), matematikawan, astronom, fisikawan; Omar Khayyám (m. 1123), penyair, matematikawan, dan astronom. Ada peperangan beberapa tahun antara kaum Muslimin dan Yunani di Asia, dengan kekalahan besar di sisi kaum Muslim yang banyak dijadikan tawanan. Nmaun, perbatasan Bizantium, mulai terancam gerombolan Bulgaria Volga; sehingga Kaisar Zoe Karbonopsina mengirim 2 DuBes ke Baghdad untuk menjamin gencatan senjata, dan membagikan buat tawanan muslim. Mereka diterima dengan tangan terbuka dan perdamaian dipulihkan. 120.000 lempengan emas dibayarkan untuk kebebasan tahanan itu. 12 tahun kemudian, untuk yang kedua kalinya al-Muqtadir menjadi sasaran kudeta. Anggota istana terkemuka yang telah bersekongkol terhadapnya, memaksanya turun tahta demi saudaranya al-Qahir, tetapi setelah terjadi sejumlah penjarahan dan pembunuhan, para konspirator itu menyadari mereka tak mendapat dukungan senjata, sehingga al-Muqtadir bisa memerintah lagi. Pada tahun 932 Al-Muqtadir dibunuh oleh penjaga kota di Mosul. Ia digantikan oleh saudaranya al-Qahir (932–934). Catatan:
* k. merupakan tahun kekuasaan
* Angka, merupakan nomor urut seseorang menjadi khalifah.
* Nama dengan huruf kapital merupakan khalifah yang berkuasa. (in)
- Abū l-Faḍl Jaʿfar ibn Aḥmad al-Muʿtaḍid (in arabo: أبو الفضل جعفر بن أحمد المعتضد; 895 – 31 ottobre 932) è stato un califfo abbaside. Abū l-Faḍl Jaʿfar, più conosciuto col suo laqab di al-Muqtadir bi-llāh (in arabo: المقتدر بالله, "Il Potente per grazia di Dio"), è stato un califfo abbaside di Baghdad dal 908 al 932 (equivalenti al 295 E. - 320 E.). Dopo che il suo predecessore, al-Muktafi, era stato bloccato per numerosi mesi a letto per malattia, un intrigo fu ordito ai suoi danni per sostituirlo con un nuovo "Comandante dei credenti". La scelta era limitata a due possibili successori: il fratello minore di al-Muktafi (gradito al Califfo stesso), e un discendente di al-Mu'tazz, che a quel tempo aveva appena tredici anni. Il vizir, brigando per avere maggior potere, preferì l'adolescente, per poterlo condizionare nell'azione di governo. Il giovane assunse il laqab di al-Muqtadir, che si rivelerà quanto mai pretenzioso e inappropriato, vista la sua indole edonista e la sua facile condizionabilità da parte delle donne del suo harem e della sua corte. I suoi venticinque anni di regno vedranno l'alternarsi di ben tredici vizir, di volta in volta sostituiti o assassinati in un'inesausta ambiziosa lotta per il potere. La stabilità bene o male conseguita durante gli ultimi tre califfati giunse così al suo inevitabile termine. Da quel momento in poi, gli Abbasidi proseguirono, accelerando, nel loro declino. Allo stesso tempo, quasi paradossalmente, molti nomi famosi del mondo della letteratura e delle scienze si affermarono durante il suo califfato e quelli successivi. Tra costoro si ricordano: Hunayn ibn Ishaq (808-873) e suo figlio Ishaq ibn Hunayn (m. 911), medici e apprezzati e traduttori in lingua araba di varie opere di filosofia greca; Ibn Fadlan, famoso ; al-Battani (m. 923), astronomo; Muḥammad b. Jarīr al-Ṭabarī (m. 923), storico-annalista e teologo; al-Razi (m. 930), filosofo che realizzò grandi progressi nei campi della medicina e della chimica; al-Farabi (m. 950), alchimista e filosofo; Abu Nasr Mansur (m. 1036), matematico; Alhazen (m. 1040), matematico; al-Biruni (m. 1048), matematico, astronomo e fisico; Omar Khayyam (m. 1123), poeta, matematico e astronomo; Manṣūr al-Ḥallāj mistico, mandato a morte per eresia (zandaqa) proprio sotto il califfato di al-Muqtadir. Sul fronte militare, il suo califfato fu caratterizzato da una vigorosa ripresa delle ostilità coi Bizantini in Asia, con pesanti perdite, prevalentemente da parte dei combattenti musulmani, un gran numero dei quali fu preso prigioniero. Le frontiere bizantine, tuttavia, cominciarono a essere minacciate da orde bulgare, tanto che l'Imperatrice Zoe Carbonopsina - quarta moglie dell'Imperatore Leone VI il Saggio - inviò due ambasciatori a Baghdad allo scopo di assicurarsi un armistizio e trattare le modalità per il riscatto dei prigionieri musulmani. L'ambasciata fu cortesemente ricevuta e la pace assicurata. Una somma di 120 000 monete d'oro fu versata per il pagamento della libertà dei prigionieri. Tutto ciò comportò però malcontento e agitazioni nella capitale abbaside. La popolazione, adirata per il successo degli "infedeli" in Asia Minore e per altre sconfitte in Persia, rinfacciò al Califfo di non preoccuparsi di tutto ciò e, invece di provare a restaurare il prestigio dell'Islam, di passare allegramente i suoi giorni e le sue notti con schiave e musicisti. Tali doglianze furono espresse tirando addirittura pietre a un Imam che aveva pronunciato (come d'uso) il nome del Califfo durante la khuṭba della jumuʿa (la preghiera comune del mezzodì) di venerdì in moschea. Dodici anni più tardi, al-Muqtadir fu deposto. I cortigiani di maggiore spicco avevano cospirato contro di lui ed egli fu obbligato ad abdicare il 28 febbraio 929 in favore di suo fratello al-Qahir, ma, dopo una serie di torbidi e di saccheggi, accompagnati dalla perdita della vita di migliaia di cittadini, i cospiratori si accorsero di non essere sostenuti dalle truppe dell'esercito califfale. Al-Muqtadir, che era stato messo in salvo altrove, fu di nuovo posto sul trono. Le finanze del califfato erano a quel punto talmente dissestate da non consentire più nemmeno di versare il dovuto soldo alle guardie urbane. Al-Muqtadir fu infine trucidato appena fuori dalle porte di Baghdad nel 932. Il lungo regno del califfo precipitò l'impero ai suoi più bassi livelli. Le perdite di territori ebbero anche la loro importanza, con l'intero Nordafrica perduto e l'Egitto quasi ad opera dei Fatimidi. Mosul aveva reclamato la propria autonomia e i Bizantini potevano pressoché impunemente percorrere le frontiere coi loro raid. Anche a Oriente la situazione non era migliore, e a lungo si susseguirono, senza difesa alcuna, le tremende devastazioni dei Carmati, che depredarono la stessa Mecca, asportando dalla Kaʿba la Pietra Nera, rimasta in loro possesso per alcuni decenni.A Baghdad, al-Muqtadir era un pupazzo nelle mani della sua corte e alla mercé delle sue guardie di palazzo, formate quasi esclusivamente da elementi turchi e da altri militari di provenienza straniera, facilmente portati alla ribellione. Un elemento di instabilità fu costituito anche dalla forte presenza di sciiti (che facilmente entravano in urto con la maggioranza sunnita), devoti ad Abū l-Qāsim Ḥusayn al-Nawbakhtī, considerato il portavoce (wakīl) del dodicesimo Imam nascosto dei Duodecimani. Al-Muqtadir morì il 31 ottobre 932, caduto in battaglia mentre combatteva il generale Mu'nis. Gli succedette al trono il fratellastro al-Qahir. Il califfato abbaside sarebbe sopravvissuto per quasi tre secoli ancora, ma in uno stato di sempre più accentuato e deprimente degrado, saltuariamente ma instabilmente risollevato da questo o quel volenteroso califfo. (it)
- ムクタディル（895年 - 932年）は、アッバース朝の第18代カリフ（在位：908年 - 932年）である。 (ja)
- Almoctadir (em árabe: المقتدر; romaniz.: Al-Muqtadir) foi o califa abássida entre 908 e 929 e, novamente, entre 929 e 932. (pt)
- Абу́ль-Фадль Джа́фар ибн Абдулла́х аль-Муктади́р Билла́х (895—932) — багдадский халиф из династии Аббасидов. (ru)
- Джафар аль-Муктадір (*13 листопада 895, Багдад — 31 жовтня 932, Багдад) — 18-й володар Багдадського халіфату в 908—932 роках. Тронне ім'я з арабської мови перекладається як «Могутній у Бозі». Повне ім'я Абу'л-Фадл Джафар ібн Ахмад аль-Мутадід аль-Муктадір біллах. (uk)
- 穆克塔迪爾一世（895年11月13日－932年10月31日），伊斯蘭教第三十六代哈里發，阿拔斯王朝第十八代哈里发，兩次在位。895年11月13日出生，父亲是阿拔斯王朝第十六代哈里发穆阿台迪德，908年8月13日继承哥哥穆克塔菲一世，成为哈里发。932年10月31日去世，兄弟卡希爾一世即位。 (zh)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
