An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Husayn ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Harith al-Taghlibi (Arabic: حسين بن حمدان بن حمدون بن الحارث التغلبي) was an early member of the Hamdanid family, who distinguished himself as a general for the Abbasid Caliphate and played a major role in the Hamdanids' rise to power among the Arab tribes in the Jazira.

Property Value
dbo:abstract
  • الحسين بن حمدان بن حمدون التغلبي (يوم ولادته غير مُؤرّخ - 306 هـ). هو أمير من أمراء العصر العباسي يصفه الزركلي في أعلامه بأنه من ”الأمراء الشجعان المقدمين في العصر العباسي“، وهو عم سيف الدولة الحمداني، وأول من ظهر أمره من ملوك بني حمدان. انتدبه المعتضد سنة 283 هـ لقتال هارون بن عبد الله الخارجي، وكان المعتضد قد وصل إلى تكريت وأقام بها وأحضره وسَيَّرهُ في طلب هارون الخارجي في جماعة من الفرسان والرجالة، وقال له الحسين: ”إن أنا جئت به فلي ثلاث حوائج عند أمير المؤمنين“، فطلب منه المعتضد أن يذكر حوائجه، فقال: ”إحداهن إطلاق أبي، وحاجتان بعد مجيئي به“، فوعده المعتضد بتلبية طلبه. فانتخب التغلبي ثلاثمائة فارس وسار بهم ومعهم وصيف بن موشكير، واستطاع بعد أحداث طويلة أن يأسر هارون، فارتفعت منزلته عند المعتضد. وأقام ببغداد إلى أن كانت فتنة خلع المقتدر بابن المعتز، فكان الحسين من أنصار ابن المعتز. فلما أعيد المقتدر رحل الحسين بأهله إلى الموصل، فطلبه المقتدر فلم يظفر به، فبعث إليه بالأمان فعاد إلى بغداد، فولاه بلدة قم، فسار إليها. ثم امتنع على المقتدر، فسير الجيوش في طلبه. ورضي عنه بعد ذلك. فولاه ديار ربيعة، فأقام فيها إلى أن عزله علي بن عيسى (وزير المقتدر) فعاد الحسين إلى الخروج عن الطاعة، واجتمع له في الجزيرة نحو عشرين ألف مقاتل، ولكنه لم يلبث أن تفرق جيشه، وقبض عليه، فحمل إلى بغداد سنة 303 هـ، فحبسه المقتدر ثم قتله. (ar)
  • Al-Hussayn ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Hàrith al-Adawí at-Taghlibí (àrab: الحسين بن حمدان بن حمدون بن الحارث التغلبي, al-Ḥusayn b. Ḥamdān b. Ḥamdūn b. al-Ḥāriṯ at-Taḡlibī), més conegut senzillament com a al-Hussayn ibn Hamdan fou el primer cap dels hamdànides després emirs de Mosul i Alep. El seu pare era , un cap kharigita que tenia la fortalesa de Mardin i la d'Ardumusht. El 895 el califa Mutamid va ocupar Mardin que Hamdan va evacuar. Llavors es va dirigir a Ardumusht i quan les forces del califa s'hi van presentar, Hamdan va deixar el comandament al seu fill al-Hussayn i va fugir. Al-Hussayn es va sotmetre al califa. Hamdan, després de ser perseguit un temps, fou capturat i empresonat. Al-Hussayn va col·laborar amb el califa en la lluita contra el cap kharigita Harun al-Shari, i gràcies a la seva ajuda el cap rebel fou fet presoner (896). El califa li va donar a canvi el perdó pel seu pare i el comandament d'un cos de cavallers taghlibites (descendents de Tàghlib, com era el mateix al-Hussayn ibn Hamdan). Llavors va participar en el Jibal a la lluita contra els dulàfides el 896 o 987 i a les expedicions contra els càrmates els anys següents. El 903, amb el califa al-Muktafi, va anar amb el sàhib diwan al-jayx Muhàmmad ibn Sulayman a Síria on va participar decisivament a la derrota de Sahb al-Khal que fou fet presoner. Va seguir amb Muhàmmad ibn Sulayman cap a Egipte que va ajudar a reconquerir als tulúnides (904-905) i va rebutjar el càrrec de governador d'aquest territori que el califa li va oferir. El 906 combatia altre cop als càrmates a Síria i els seus aliats el kalbites, i els va expulsar cap al desert però no els va poder perseguir perquè els fugitius van destruir els pous i va haver de retornar a Rahba; els kalbites van arribar fins al baix Eufrates i van derrotar a un exèrcit del califa a al-Kadisiyya i una caravana de pelegrins fou saquejada; noves tropes abbàssides van derrotar a càrmates i kalbites; la resta d'aquesta va intentar tornar a Síria per la ruta de l'Eufrates però foren aniquilats per al-Hussayn el març/abril del 907. Després va combatre els tamimites que saquejaven la Djazira i els va derrotar a Khunasira, i els va obligar a retornar a Síria. Llavors era una de les principals personalitat de l'estat. Va donar suport a un fill d'al-Mútazz per succeir a al-Muktafi, però no fou escollit i quan va pujar al tron al-Múqtadir, fill d'al-Mútadid, va participar en un cop d'estat que havia de portar al tron a Ibn al-Mutazz. La seva tascar era executar al visir al-Abbàs ibn al-Hàssan al-Jarjaraí, un partidari d'al-Muktadir, al que va matar el 17 de desembre del 908; però quan va provar d'assassinar al jove califa no ho va aconseguir, ja que aquest havia fugit de l'hipòdrom i s'havia refugiat a palau. Ibn al-Mutazz fou proclamat califa i al-Hussayn es va presentar a palau per exigir la rendició d'al-Múqtadir. Però aquest, amb el suport del seu camarlenc Sawsan i els generals Munis al-Khadim i Munis al-Khazin (coneguts com els dos Munis) va resistir als rebels que no van poder entrar a palau. La reacció dels partidaris d'al-Múqtadir va capgirar la situació. Al-Hussayn va fugir a Mossul. Son germà Abd-Al·lah ibn Hamdan fou l'encarregat de perseguir-lo però no el va poder agafar i encara fou sorprès per al-Hussayn i derrotat. Per mitjà d'un altre germà de nom Ibrahim, va demanar el aman (perdó) que li fou concedit el 909 pel visir Ibn al-Furat i fou nomenat governador de Qom i Kashan, al Djibal. Aquí va lluitar al costat de Munis al-Khadim contra el saffàrida al- que s'havia apoderat de Sistan i Fars i contra el rebel general Subkara, que abans servia a al-Layth però s'havia revoltat contra aquest i s'havia aliat a Munis, contra el que també es va revoltar instigat pel seu lloctinent al-Kattal. Al-Hussayn el va derrotar i Subkara va fugir a territori samànida mentre al-Kattal fou fet presoner per al-Hussayn. El 910 o 911 se li va oferir el govern de Fars, que va refusar, i va tornar a Bagdad però el visir Ibn al-Furat el va allunyar tot seguit i el va enviar com a governador al Diyar Rabia a la Djazira. Aquí va lluitar contra els romans d'Orient (913-914) El 915 va entrar en conflicte amb el visir Alí ibn Issa (segons es creu per un conflicte sobre les finances del govern del Diyar Rabia i l'actuació d'al-Hussayn en aquest govern) i es va revoltar; un primer contingent enviat a la zona fou derrotat per al-Hussayn; poc després l'eunuc general Munis fou enviat contra ell des d'Egipte (916) i el va capturar quan al-Hussayn intentava arribar a Armènia (febrer del 916). Fou portat a Bagdad, sotmès a l'escarni públic, empresonat sota custòdia de l'intendent de palau Zaydan, i al cap de dos anys executat l'octubre/novembre de 918 quan es creu que participava des de la presó en un complot xiïta (en el que es sospita que participava el visir Ibn al-Furat); les raons no són clares, ja que també es vincula a la revolta de Yússuf ibn Abi-s-Saj a l'Azerbaidjan i va coincidir amb la destitució del visir Ibn al-Furat que es sospita que proposava el seu alliberament per enviar-lo a lluitar contra Yusuf; llavors el califa l'hauria fet executar per por d'una entesa entre al-Hussayn i Yússuf. (ca)
  • Husayn ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Harith al-Taghlibi (Arabic: حسين بن حمدان بن حمدون بن الحارث التغلبي) was an early member of the Hamdanid family, who distinguished himself as a general for the Abbasid Caliphate and played a major role in the Hamdanids' rise to power among the Arab tribes in the Jazira. Husayn entered caliphal service in 895, and through his co-operation with the caliphal government, he established himself and his family as the leader of the Arabs and Kurds of the Jazira, leading his troops to successful campaigns against the Qarmatians, Dulafids and Tulunids over the next few years. As one of the most distinguished generals of the Abbasid Caliphate, he rose in power and influence until 908, when he was one of the leading conspirators in the abortive coup against Caliph al-Muqtadir. Although the coup failed and Husayn was forced to flee the capital, he soon secured a pardon and served as governor in Jibal, where he again distinguished himself in military operations in south-central Iran. In ca. 911, he was appointed governor in Mosul, where he remained until rising in revolt in 914/5, for reasons that are unclear. Defeated and captured in 916, he was imprisoned in Baghdad, where he was executed in 918. Through his influence, the family rose to high offices, beginning a long period during which Mosul and the entire Jazira were ruled by the Hamdanids. His nephews, Nasir al-Dawla and Sayf al-Dawla, went on to establish autonomous emirates in Mosul and Aleppo respectively. (en)
  • Huseín ibn Hamdan ibn Hamdún ibn al-Harith al-Taglibí fue un noble árabe miembro del linaje hamdánida, se distinguió como general del Califato abasí y desempeñó una papel importante en el ascenso al poder de la familia entre las tribus árabes de la Mesopotamia superior. Ibn Hamdan entró al servicio del califa en el 895; merced a la colaboración con el gobierno califal hizo de sí mismo y de su familia la cabeza de los árabes y kurdos de la Mesopotamia superior (Yasira). Emprendió varias campañas victoriosas contra los cármatas, dulafíes y tuluníes en los primeros años de su carrera. Acumuló poder e influencia por ser uno de los más señalados generales del califato hasta el 908, año en el que participó en la conjura contra el califa al-Muqtadir. Pese a que la conspiración fracasó y Ibn Hamdan tuvo que huir de la capital, pronto se aseguró el perdón real y obtuvo el gobierno de la región de Jibal, donde nuevamente descolló como militar en una serie de operación en el Irán central y meridional. Fue nombrado gobernador de Mosul hacia el 911; permaneció en la ciudad hasta que volvió a rebelarse en el 914/5 por motivos que no están claros. Vencido y capturado en el 916, fue encarcelado en Bagdad, donde fue ajusticiado en el 918. Merced a su influencia, la familia obtuvo importantes cargos, y con él empezó un dilatado período durante el cual tanto Mosul y como la alta Mesopotamia en general quedaron en manos de los hamdánidas. Sus sobrinos Nasir al-Dawla y Sayf al-Dawla fundaron los emiratos autónomos de Mosul y Alepo, respectivamente. (es)
  • Husain bin Hamdan bin Hamdun bin al-Harits al-Taghlibi (bahasa Arab: حسين بن حمدان بن حمدون بن الحارث التغلبي‎) adalah anggota awal keluarga Hamdaniyah. Ia menjadi jenderal Kekhalifahan Abbasiyah dan memainkan peran besar dalam kebangkitan kekuasaan Hamdaniyah di antara suku-suku Arab di . (in)
  • Huceine ibne Hamadã ibne Hamadune ibne Alharite Ataglibi (Husain ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Harith al-Taglibi; m. 918) foi um antigo membro da família hamadânida, que distinguiu-se como um general pelo Califado Abássida e desempenhou um importante papel na ascensão dos hamadânidas ao poder entre as tribos árabes da Mesopotâmia Superior. Ele entrou em serviço califal em 895, e através de sua cooperação com o governo califal, estabeleceu-se e sua família como o líder dos árabes e curdos da Mesopotâmia Superior, liderando suas tropas para campanhas bem-sucedidas contra os carmatas, duláfidas e tulúnidas nos anos seguintes. Como um dos mais distintos generais do Califado Abássida, ele ascendeu ao poder e influência até 908, quando era um dos principais conspiradores no golpe de Estado abortivo contra o califa Almoctadir (r. 908–932). Embora o golpe fracassou e Huceine foi forçado a fugir da capital Baguedade, ele logou assegurou um perdão e serviu como governador de Jibal, onde novamente distinguiu-se em operações militares no centro-sul do Irã. Em ca. 911, foi nomeado governador de Moçul, onde permaneceu até ascender em revolta em 914/915, por razões incertas. Derrotado e capturado em 916, foi preso em Baguedade, onde foi executado em 918. Através de sua influência, sua família ascendeu a altos ofícios, começando um longo período durante o qual Moçul e toda a Mesopotâmia Superior foram governados pelos hamadânidas. Seus sobrinhos, Nácer Adaulá (r. 935–967) e Ceife Adaulá (r. 945–967), estabeleceriam emirados autônomos em e Alepo respectivamente. (pt)
  • Абу Абдаллах (Абу Али) Хусейн ибн Хамдан ибн Хамдун ибн аль-Хариc аль-Адеви ат-Таглиби (араб. الحسين بن حمدان بن حمدون التغلبي‎, ум. октябрь-ноябрь 918) — один из первых представителей арабской династии Хамданидов, будущих эмиров Алеппо и Мосула. Крупный военачальник Аббасидского халифата, сыгравший важную роль в завоевании династией авторитета среди арабских племён Леванта. Первоначально служил халифам из аббасидской династии, сражаясь против Дулафидов и карматов, в дальнейшем участвовал в походе Аббасидов в Египет и в его обороне от вторгнувшихся Фатимидов. Но в дальнейшем он поднял восстание против Аббасидов, в котором был разбит и взят в плен, а позже публично унижен и казнён. Персонаж стихов арабского поэта и государственного деятеля Абу Фираса, своего племянника. (ru)
dbo:allegiance
  • 22pxAbbasid Caliphate
dbo:relation
dbo:serviceEndYear
  • 0915-01-01 (xsd:gYear)
dbo:serviceStartYear
  • 0895-01-01 (xsd:gYear)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 37983692 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 15177 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123666644 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:allegiance
  • 22 (xsd:integer)
dbp:authorlink
  • Marius Canard (en)
dbp:deathDate
  • October/November 918 (en)
dbp:deathPlace
  • Baghdad (en)
dbp:first
  • Marius (en)
dbp:last
  • Canard (en)
dbp:name
  • Husayn ibn Hamdan (en)
dbp:pages
  • 126 (xsd:integer)
  • 619 (xsd:integer)
dbp:relations
  • Hamdan ibn Hamdun , Abdallah ibn Hamdan and Sa'id ibn Hamdan , Nasir al-Dawla and Sayf al-Dawla (en)
dbp:serviceyears
  • 895 (xsd:integer)
dbp:title
  • Ḥamdānids (en)
  • Ḥusayn b. Ḥamdān (en)
dbp:url
dbp:volume
  • 3 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Husain bin Hamdan bin Hamdun bin al-Harits al-Taghlibi (bahasa Arab: حسين بن حمدان بن حمدون بن الحارث التغلبي‎) adalah anggota awal keluarga Hamdaniyah. Ia menjadi jenderal Kekhalifahan Abbasiyah dan memainkan peran besar dalam kebangkitan kekuasaan Hamdaniyah di antara suku-suku Arab di . (in)
  • الحسين بن حمدان بن حمدون التغلبي (يوم ولادته غير مُؤرّخ - 306 هـ). هو أمير من أمراء العصر العباسي يصفه الزركلي في أعلامه بأنه من ”الأمراء الشجعان المقدمين في العصر العباسي“، وهو عم سيف الدولة الحمداني، وأول من ظهر أمره من ملوك بني حمدان. (ar)
  • Al-Hussayn ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Hàrith al-Adawí at-Taghlibí (àrab: الحسين بن حمدان بن حمدون بن الحارث التغلبي, al-Ḥusayn b. Ḥamdān b. Ḥamdūn b. al-Ḥāriṯ at-Taḡlibī), més conegut senzillament com a al-Hussayn ibn Hamdan fou el primer cap dels hamdànides després emirs de Mosul i Alep. Llavors va participar en el Jibal a la lluita contra els dulàfides el 896 o 987 i a les expedicions contra els càrmates els anys següents. (ca)
  • Husayn ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Harith al-Taghlibi (Arabic: حسين بن حمدان بن حمدون بن الحارث التغلبي) was an early member of the Hamdanid family, who distinguished himself as a general for the Abbasid Caliphate and played a major role in the Hamdanids' rise to power among the Arab tribes in the Jazira. (en)
  • Huseín ibn Hamdan ibn Hamdún ibn al-Harith al-Taglibí fue un noble árabe miembro del linaje hamdánida, se distinguió como general del Califato abasí y desempeñó una papel importante en el ascenso al poder de la familia entre las tribus árabes de la Mesopotamia superior. (es)
  • Huceine ibne Hamadã ibne Hamadune ibne Alharite Ataglibi (Husain ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Harith al-Taglibi; m. 918) foi um antigo membro da família hamadânida, que distinguiu-se como um general pelo Califado Abássida e desempenhou um importante papel na ascensão dos hamadânidas ao poder entre as tribos árabes da Mesopotâmia Superior. Ele entrou em serviço califal em 895, e através de sua cooperação com o governo califal, estabeleceu-se e sua família como o líder dos árabes e curdos da Mesopotâmia Superior, liderando suas tropas para campanhas bem-sucedidas contra os carmatas, duláfidas e tulúnidas nos anos seguintes. Como um dos mais distintos generais do Califado Abássida, ele ascendeu ao poder e influência até 908, quando era um dos principais conspiradores no golpe de Estado aborti (pt)
  • Абу Абдаллах (Абу Али) Хусейн ибн Хамдан ибн Хамдун ибн аль-Хариc аль-Адеви ат-Таглиби (араб. الحسين بن حمدان بن حمدون التغلبي‎, ум. октябрь-ноябрь 918) — один из первых представителей арабской династии Хамданидов, будущих эмиров Алеппо и Мосула. Крупный военачальник Аббасидского халифата, сыгравший важную роль в завоевании династией авторитета среди арабских племён Леванта. Первоначально служил халифам из аббасидской династии, сражаясь против Дулафидов и карматов, в дальнейшем участвовал в походе Аббасидов в Египет и в его обороне от вторгнувшихся Фатимидов. Но в дальнейшем он поднял восстание против Аббасидов, в котором был разбит и взят в плен, а позже публично унижен и казнён. (ru)
rdfs:label
  • الحسين بن حمدان التغلبي (ar)
  • Hussayn ibn Hamdan (ca)
  • Huséin ibn Hamdán (es)
  • Husayn ibn Hamdan (en)
  • Husain bin Hamdan (in)
  • Huceine ibne Hamadã (pt)
  • Хусейн ибн Хамдан (ru)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Husayn ibn Hamdan (en)
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License