About: Al-Muwaffaq

An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Abu Ahmad Talha ibn Ja'far (Arabic: أبو أحمد طلحة بن جعفر; 29 November 843 – 2 June 891), better known by his laqab as Al-Muwaffaq Billah (Arabic: الموفق بالله, lit. 'Blessed of God'), was an Abbasid prince and military leader, who acted as the de facto regent of the Abbasid Caliphate for most of the reign of his brother, Caliph al-Mu'tamid. His stabilization of the internal political scene after the decade-long "Anarchy at Samarra", his successful defence of Iraq against the Saffarids and the suppression of the Zanj Rebellion restored a measure of the Caliphate's former power and began a period of recovery, which culminated in the reign of al-Muwaffaq's own son, the Caliph al-Mu'tadid.

Property Value
dbo:abstract
  • الموفق بالله أبو أحمد محمد بن جعفر المتوكل على الله ابن محمد المعتصم بن هارون الرشيد (227 ـ 278هـ/842 ـ 891م). وقيل إن اسمه طلحة، الأمير العباسي وقائد جيش الخليفة المعتمد على الله. ولد في بغداد من أم ولد للخليفة المتوكل على الله، وتربى تربية علمية، فكان عالماً بالأدب والأنساب والقضاء والفقه، غزير العقل، حسن التدبير كريماً حازماً، ذا مقدرة سياسية ممتازة، حتى إن بعضهم رأى بأنه المنصور الثاني لأنه لم يُعْرَف في ولد المنصور من هو أشبه به منه. كان الموفق ولي عهد المعتمد على الله إلا أنه كان الخليفة الفعلي وإن كان اسم الخلافة للمعتمد. كان يجلس للمظالم، وعنده القضاة فينصف الناس. يعتبر الموفق أبا الخلفاء الثاني بعد المنصور إذ أن الخلافة العباسية استمرت في عقبه حتى سقوطها على يد هولاكو خان عام 656 هجرية. كما يعتبر الموفق باعث الحياة في الخلافة العباسية بعد أن أشرفت على السقوط بسبب حالة الفوضى التي سادت على يد الأتراك بين عامي 247 - 256 بعد مقتل الخليفة المتوكل وإستبداد الجنود الأتراك وقادتهم بالأمر وقتلهم للخلفاء المنتصر والمستعين والمعتز والمهتدي واستقلال أمراء الأطراف بولاياتهم كالصفاريين في المشرق والطولونيين في مصر ولولا الخطر الذي شكلته ثورة الزنج على القادة الأتراك وإحساسهم أن الخطر سيحيق بهم لأنتهى أمر الدولة إلى الانحلال والزوال. تحمل الموفق بالله أعباءاً كبيرة في سبيل تثبيت الخلافة إذا تمكن من القضاء على ثورة الزنج كما تمكن من إيقاع الهزيمة بجموع الصفاريين وزعيمهم يعقوب بن الليث الذي كان قد إقترب من بغداد في محاولة لإرغام الخليفة على الاعتراف بسلطانه على المشرق، كما تمكن أيضاً من الحد من توسع الطولونيين غرباً. توفي الموفق عام 278 هجرية وكان سبب وفاته النقرس. (ar)
  • Abu-Àhmad Talha ibn Jàfar al-Muwàffaq (àrab: أبو أحمد طلحة الموفق, Abū Aḥmad Ṭalḥa al-Muwaffaq) (842-891), conegut com l'Afortunat, fou un príncep abbàssida, regent de l'imperi entre 870 i 891. Era el cinquè fill del califa al-Mutawàkkil amb una esclava de nom Umm-Ishaq. Era molt jove, uns 19 anys, quan va assistir a la mort del seu pare per la guàrdia turca. El seu germà al-Múntassir va pujar llavors al tron (861-862) però va morir a Samarra vers el 29 de maig del 862 i el califat va passar a una altra branca de la família, retornant després del govern d'al-Mustaín. El seu germà gran al-Mútazz el desembre del 865 va nomenar Abu Ahmad Talha com a cap de l'exèrcit que va derrotar a Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir a Bagdad i va obligar a al-Mustaín a abdicar, agafant al-Mútazz el poder el 25 de gener del 866. Des de llavors es va crear una sèrie d'amics i clients entre les forces turques que no va parar d'augmentar amb el temps. Quan al-Mútazz va voler eliminar els generals turcs, Abu Ahmad Talha no va voler col·laborar ni enfrontar-se al seu germà i va dimitir i es va exiliar a l'Hedjaz, el que encara li va fer guanyar més amics entre els turcs (867). A mig juliol del 869, aliades les faccions dels turcs, els ferghanis i els magharibes, el califa al-Mútazz fou deposat i va morir tres dies després, el 16 de juliol del 869 a causa dels maltractes rebuts. Els turcs van posar al tron al fill d'al-Wàthiq, Muhàmmad, que va regnar amb el làqab d'al-Muhtadí. Aquest fou enderrocat pel general Mussa ibn Bugha, i com que va refusar abdicar fou executat pel general el 21 de juny del 870. Llavors al-Mútamid, germà d'Al-Mútazz i d'Abu Ahmad Talha, fou posat al tron. Talha va retornar des de la Meca, i Musa ibn Bugha el va acollir i es va posar a les seves ordes, acordant compartir el poder efectiu. Talha va rebre llavors el govern de l'Iraq i Aràbia mentre el fill menor d'edat del califa al-Muhtadí (que de fet no tenia cap poder), Ibrahim al-Muayyad, rebia Síria i Egipte. El primer obstacle que va trobar fou el de Yaqub ibn al-Layth, l'emir saffàrida del Sistan i Kirman que es volia estendre al Fars on va trobar l'oposició del senyor local i del propi al-Muwàffaq. El 875 el califa va designar co-hereus al seu germà Talha i al seu fill al-Muayyad, rebent el primer tot l'orient i el segon tot l'occident. El 876 l'enfrontament al Fars va arribar al seu moment decisiu quan Yakub va envair l'Iraq però fou derrotat per al-Muwàffaq i Musa ibn Bugha a la batalla de Dayr al-Akul. El 877 va morir Musa ibn Bugha i els generals que van ocupar el seu lloc, Kayghalagh i Ishak ibn Kundadj, es van reconèixer subordinats d'al-Muwàffaq i mai li van disputar l'autoritat. Talha va tenir els seus propis visirs, Sulayman ibn Wahb, Sad ibn Makhlad i Ismail ibn Bulbul, mentre el seu germà estava confinat a Samarra. L'intent de fuita del seu germà cap a Egipte el 882 fou avortat i Ishak ibn Kundadj va ocupar llavors el govern de Síria i nominal d'Egipte (que estava en mans d'Ahmad ibn Tulun). Fou la lluita contra els zandj (que s'havien revoltat el 869) el que li va ocupar la major part del temps que va dedicar a campanyes militars a partir del 879. En aquestes campanyes va tenir la cooperació del seu fill Abu-l-Abbàs Àhmad (després califa al-Mútadid) que va heretar la influència paterna sobre l'exèrcit. Va poder sufocar la revolta zandj finalment el 883. El 885 va enviar el seu fill contra Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun; el febrer/març del 885 les seves tropes es van enfrontar a les de Khumàrawayh a la batalla anomenada dels Molins (al-Tawahin), al sud de Palestina i els caps dels dos bàndols van fugir vergonyosament als primers xocs; la victòria fou pels egipcis perquè un general, Sad al-Aysar, es va dirigir a Damasc i la va ocupar, però allí es va revoltar contra el seu senyor (després l'emir el va matar de pròpia mà). Khumàrawayh va tractar amb màxima clemència als presoners buscant la reconciliació. El 889 al-Muwàffaq va fer arrestar al seu fill a causa d'una sèrie de problemes entre els dos. Després el regent va sortir de Bagdad per anar al Djibal on buscava diners per finançar el califat. Ja no va tornar fins que la seva malaltia es va agreujar seriosament, i va arribar a l'Iraq a temps de reconciliar-se amb el seu fill, morint poc després (juny del 891). El seu fill al-Mútadid va ocupar de fet el seu lloc. (ca)
  • Abu Ahmad Talha ibn Ja'far (Arabic: أبو أحمد طلحة بن جعفر; 29 November 843 – 2 June 891), better known by his laqab as Al-Muwaffaq Billah (Arabic: الموفق بالله, lit. 'Blessed of God'), was an Abbasid prince and military leader, who acted as the de facto regent of the Abbasid Caliphate for most of the reign of his brother, Caliph al-Mu'tamid. His stabilization of the internal political scene after the decade-long "Anarchy at Samarra", his successful defence of Iraq against the Saffarids and the suppression of the Zanj Rebellion restored a measure of the Caliphate's former power and began a period of recovery, which culminated in the reign of al-Muwaffaq's own son, the Caliph al-Mu'tadid. (en)
  • Abu Ahmad Talha b. Dscha'far al-Muwaffaq bi-llah (arabisch أبو أحمد طلحة بن جعفر الموفق بالله, DMG Abū Aḥmad Ṭalḥa b. Ǧaʿfar al-Muwaffaq bi-’llāh; * 842; † 2. Juni 891) war zwischen 875 und 891 der herrschende Regent der Abbasiden unter dem Kalifen al-Mu'tamid. Al-Muwaffaq war ein Bruder al-Mu'tamids (reg. 870–892) und übernahm 875 die Leitung der Reichsverwaltung in Bagdad. Bald hatte er den schwachen al-Mu'tamid weitgehend von der Regierung verdrängt. Unter al-Muwaffaq konnte das Kalifat der Abbasiden wieder stabilisiert werden. So schlug er bis 883 den Aufstand der Zandsch im Südirak nieder, verstärkte die Kontrolle über die Provinzen und bekämpfte auch die Tuluniden in Syrien energisch. Da al-Muwaffaq zunehmend an Elephantiasis litt, übernahm sein Sohn Abu l-Abbas Ahmad seit 889 die Regierungsgeschäfte. Nach al-Muwaffaqs Tod am 5. Juni 891 erreichte Abu l-Abbas Ahmad von al-Mu'tamid auch offiziell die Übertragung der Ämter seines Vaters. Später konnte sich Abu l-Abbas Ahmad unter dem Namen al-Mu'tadid bi-'llah als Kalif durchsetzen (892–902). (de)
  • Al-Muwaffaq (الموفق, le chanceux) ou Abû Ahmad al-Muwaffaq Tahla (أبو أحمد الموفق طلحة) est né en 842. Il était un des fils du dixième calife abbasside Ja`far al-Mutawakkil. Trois de ses frères ont été calife : le onzième Al-Muntasir (861-862), le treizième Al-Mu`tazz (866-869) et le quinzième Al-Mu`tamid (870-892). Al-Mu`tamid lui a demandé son aide pour venir à bout de la révolte des Zanj en 869. C'est lui qui a pris les rênes du pouvoir à la place de son frère. Sous le gouvernement d'Al-Muwaffaq, le califat a semblé pouvoir se rétablir. En 883 la révolte des Zanj, au sud de l'Irak, est terminée. Le contrôle des provinces est renforcé. Al-Muwaffaq a aussi énergiquement combattu les Tulunides en Syrie. Al-Muwaffaq souffrant de plus en plus d'éléphantiasis, son fils Al-Mu`tadid a pris en charge peu à peu ses fonctions à partir de 889. Il est mort en juin 891. À la mort d'Al-Mu`tamid en octobre 892, c'est son fils Al-Mu`tadid qui est devenu le seizième calife. (fr)
  • Abu Áhmad Talha ibn Yá‘far (en árabe:أبو أحمد طلحة بن جعفر; Samarra, 842 – Bagdad, 2 de junio de 891), más conocido por su láqab como al-Muwáffaq bi-Illah (árabe: الموفق بالله, literalmente, 'Bienaventurado de Dios'​) era un príncipe y líder militar abasí, que actuó como regente de facto del Califato abasí durante la mayor parte del reinado de su hermano, el califa al-Mu'támid. (es)
  • Al-Muwaffaq atau Abu Ahmad Thalhah bin Al-Mutawakkil adalah orang militer pada kekhalifahan Abbasiyah. Dia adalah seorang penguasa wilayah dan Qais yang diangkat bersamaan dengan sebagai putra mahkota dan gubernur untuk wilayah Mesir dan Maroko oleh kekhalifahan Al-Mu'tamid Alallah. Pengangkatan Al-Muqaffaq merupakan hasil dari tuntutan pasukan Turki. Pada periode pengangkatan ini sedang terjadi pemberontakan oleh orang-orang Zanj yang memasuki wilayah Bashrah dan wilayah-wilayah lainnya pada tahun 256 hingga 270 Hijriah. Ja'far diangkat terlebih dahulu sebagai putra mahkota dan setelah itu baru Al-Muwaffaq pada tahun 260H. Al-Muwaffaq diserahkan berbagai urusan dan wilayah oleh Al-Mu'tamid. Wilayah-wilayah seperti Kufah, Baghdad, As-Sawad, Dajlah, Bashrah, Ahwaz, Persia, Diyar Mudhar, Qannasrin, dan Al-Awashim diserahkan pada tahun 257 H. Penyerahan ini menyebabkan ucapan Al-Muwaffaq lebih dipatuhi daripada khilafah yang berkuasa pada saat itu. Pengangkatan Al-Muwaffaq memperbaiki kondisi umum, tetapi melemahkan kuasa khalifah. (in)
  • Abū Aḥmad Ṭalḥa ibn al-Mutawakkil (in arabo: الموفق ,أبو أحمد طلحة ‎, meglio noto come al-Muwaffaq, ossia "Favorito [da Dio]"; Samarra, 842 – Baghdad, 2 giugno 891) è stato il fratello e il Reggente del Califfo abbaside al-Muʿtamid. Assunse la guida dell'amministrazione civile e militare del Califfato a Baghdad nell'875. Presto egli estromise da qualsiasi funzione concreta il fratello al-Muʿtamid, pur senza proclamarsi mai "Comandante dei Credenti", l'epiteto cioè che era usato normalmente dai Califfi fin dall'epoca del secondo Califfo "ortodosso", ʿOmar ibn al-Khaṭṭāb (reg. 634-644). Sotto la forte guida di al-Muwaffaq (che godeva del sostegno dei militari Turchi), il Califfato abbaside recuperò efficienza e autorevolezza, dopo un lungo e sanguinoso periodo di anarchia, grazie alla repressione del protratto movimento ribelle degli Zanj nel meridione dell'Iraq nell'883. Al-Muwaffaq accrebbe inoltre sostanziosamente il controllo delle province califfali e impegnò vigorosamente i Tulunidi sul teatro d'operazioni siriano. Colpito da una progressiva elefantiasi, suo figlio assunse la guida dell'amministrazione a partire dall'889. Dopo la morte di al-Muwaffaq il 2 giugno 891, i suoi incarichi furono ufficialmente trasferiti al figlio al-Muʿtaḍid che divenne il successore dello zio l'anno seguente, regnando come Califfo, fino al 902. (it)
  • Abu Amade Talha ibne Jafar (em árabe: أبو أحمد طلحة بن جعفر; romaniz.: Abu Ahmad Talha ibn Ja'far; 842-2 de junho de 891), melhor conhecido por seu lacabe como Almuafaque Bilá (em árabe: الموفق بالله; romaniz.: al-Muwaffaq bi-Allah , lit. "Abençoado por Deus"), foi um príncipe e líder militar, que atuou como regente virtual do Califado Abássida por boa parte do reinado de seu irmão, o califa Almutâmide (r. 870–892). Sua estabilização do cenário político interno após uma década de Anarquia em Samarra, a defesa bem-sucedida do Iraque contra o Império Safárida e a supressão da Rebelião Zanje restaurou em grande parte o poder do califado e começou um período de recuperação, que culminou no reinado de seu próprio filho, Almutadide (r. 892–902). Almuafaque era filho de Mutavaquil (r. 847–861) e sua escrava concubina Um Ixaque. Aparece pela primeira vez em 861, quando presenciou, e talvez participou, no assassinato de seu pai. Em 865, foi nomeado pelo califa Almutaz (r. 866–869) para comandar as operações contra seu irmão, Almostaim (r. 862–866), que havia fugido para Baguedade com os turcos seniores Buga e Uacife. Após o bem-sucedido da cidade e o estabelecimento de um acordo, Abu Amade retornou para Samarra onde foi recebido com honra por Almutaz, porém logo seria jogado na prisão e seria poupado somente pelo apoio dos oficiais turcos. Foi exilado para Baçorá, onde permaneceu por algum tempo antes de receber permissão para partir para Baguedade. Pelo tempo que ficou na cidade tornou-se muito popular e à época da morte de Almutaz, a população local criou tumultos para que fosse elevado como califa. À morte de Almutadi (r. 869–870), rapidamente dirigiu-se a Samarra para apoiar seu irmão e novo califa, Almutâmide (r. 870–892), e assegurar o controle do governo. Devido a sua íntima relação com o exército turco, Almuafaque foi nomeado o intermediário entre o governo califal e os líderes militares turcos, e para aumentar a posição deles logo tratou de debelar os demais corpos do exército califal. Ele também tornou-se chefe das finanças califais e em pouco tempo recebeu um comando extenso que englobou boa parte das províncias ainda sob controle califal. Seu irmão inclui-lo-ia na linha sucessória depois de seu filho Almufauade. Nessa posição, promoveu uma série de campanhas que restauraram a autoridade califal em vários pontos do império, porém sua obra permaneceu incompleta devido a um quadro de gota. Seu filho Almutadide conseguir tornar-se califa à morte de seu tio. (pt)
  • Абу Ахмад Талха аль-Муваффак бі-Аллах (*842 — 2 червня 891) — політичний та військовий діяч, фактичний володар Багдадського халіфату. (uk)
  • Абу Ахмад аль-Муваффак Тальха ибн Джафар (араб. الموفق بالله‎; 842 — 5 июня 891) — военачальник, регент Багдадского халифата. (ru)
dbo:activeYearsEndYear
  • 0891-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 0870-01-01 (xsd:gYear)
dbo:child
dbo:parent
dbo:thumbnail
dbo:title
  • Regent (de facto) of theAbbasid Caliphate (en)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 17340146 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 27870 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123666163 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • right (en)
dbp:authorLink
  • Thierry Bianquis (en)
dbp:authorlink
  • Michael Bonner (en)
  • Hugh N. Kennedy (en)
  • Clifford Edmund Bosworth (en)
dbp:bgcolor
  • #c6dbf7 (en)
dbp:birthDate
  • 0843-11-29 (xsd:date)
dbp:birthPlace
dbp:burialPlace
dbp:chapter
  • Egypt (en)
  • The waning of empire, 861–945 (en)
  • The Ṭāhirids and Ṣaffārids (en)
  • Autonomous Egypt from Ibn Ṭūlūn to Kāfūr, 868–969 (en)
dbp:deathDate
  • 0001-06-02 (xsd:gMonthDay)
dbp:deathPlace
  • Baghdad, Abbasid Empire (en)
dbp:dynasty
dbp:father
dbp:first
  • Michael (en)
  • Hugh (en)
  • Thierry (en)
  • Abdülkerim (en)
  • C.E. (en)
  • Matthew S. (en)
  • Zaky M. (en)
dbp:fullName
  • Abu Ahmad Talha al-Muwaffaq bi-Allah ibn Ja'far al-Mutawakkil ibn Muhammad al-Mu'tasim ibn Harun al-Rashid (en)
dbp:issue
dbp:issueType
  • Successor (en)
dbp:last
  • Bosworth (en)
  • Gordon (en)
  • Kennedy (en)
  • Bonner (en)
  • Brett (en)
  • Hassan (en)
  • Bianquis (en)
  • Özaydın (en)
dbp:mother
  • Umm Ishaq (en)
dbp:name
  • Abu Ahmad Talha ibn Ja'far al-Muwaffaq bi-Allah (en)
  • أبو أحمد طلحة بن جعفر الموفق بالله (en)
dbp:page
  • 801 (xsd:integer)
dbp:pages
  • 86 (xsd:integer)
  • 90 (xsd:integer)
  • 278 (xsd:integer)
  • 305 (xsd:integer)
  • 326 (xsd:integer)
  • 506 (xsd:integer)
  • 616 (xsd:integer)
dbp:quote
  • "The defeat of these two formidable rebellions—and the consequent rescue of the ʾAbbásid Caliphate from an untimely extinction—was due chiefly to the energy and resource of a remarkable man, the Emir al-Muwaffaq." (en)
dbp:regType
  • Caliph (en)
dbp:regent
dbp:reign
  • 0001-06-02 (xsd:gMonthDay)
dbp:reignType
  • Office (en)
dbp:religion
dbp:source
  • Harold Bowen (en)
dbp:spouse
  • Dirar (en)
dbp:spouseType
  • Consort (en)
dbp:title
  • Aḥmad b. Ṭūlūn (en)
  • Ṭūlūnids (en)
  • Muvaffak el-Abbâsî (en)
  • Regent of the Abbasid Caliphate (en)
  • al-Muwaffaḳ (en)
dbp:url
dbp:volume
  • 1 (xsd:integer)
  • 4 (xsd:integer)
  • 7 (xsd:integer)
  • 10 (xsd:integer)
  • 36 (xsd:integer)
  • 37 (xsd:integer)
  • Supplement 2 (en)
dbp:width
  • 280 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Abu Ahmad Talha ibn Ja'far (Arabic: أبو أحمد طلحة بن جعفر; 29 November 843 – 2 June 891), better known by his laqab as Al-Muwaffaq Billah (Arabic: الموفق بالله, lit. 'Blessed of God'), was an Abbasid prince and military leader, who acted as the de facto regent of the Abbasid Caliphate for most of the reign of his brother, Caliph al-Mu'tamid. His stabilization of the internal political scene after the decade-long "Anarchy at Samarra", his successful defence of Iraq against the Saffarids and the suppression of the Zanj Rebellion restored a measure of the Caliphate's former power and began a period of recovery, which culminated in the reign of al-Muwaffaq's own son, the Caliph al-Mu'tadid. (en)
  • Abu Áhmad Talha ibn Yá‘far (en árabe:أبو أحمد طلحة بن جعفر; Samarra, 842 – Bagdad, 2 de junio de 891), más conocido por su láqab como al-Muwáffaq bi-Illah (árabe: الموفق بالله, literalmente, 'Bienaventurado de Dios'​) era un príncipe y líder militar abasí, que actuó como regente de facto del Califato abasí durante la mayor parte del reinado de su hermano, el califa al-Mu'támid. (es)
  • Абу Ахмад Талха аль-Муваффак бі-Аллах (*842 — 2 червня 891) — політичний та військовий діяч, фактичний володар Багдадського халіфату. (uk)
  • Абу Ахмад аль-Муваффак Тальха ибн Джафар (араб. الموفق بالله‎; 842 — 5 июня 891) — военачальник, регент Багдадского халифата. (ru)
  • الموفق بالله أبو أحمد محمد بن جعفر المتوكل على الله ابن محمد المعتصم بن هارون الرشيد (227 ـ 278هـ/842 ـ 891م). وقيل إن اسمه طلحة، الأمير العباسي وقائد جيش الخليفة المعتمد على الله. ولد في بغداد من أم ولد للخليفة المتوكل على الله، وتربى تربية علمية، فكان عالماً بالأدب والأنساب والقضاء والفقه، غزير العقل، حسن التدبير كريماً حازماً، ذا مقدرة سياسية ممتازة، حتى إن بعضهم رأى بأنه المنصور الثاني لأنه لم يُعْرَف في ولد المنصور من هو أشبه به منه. كان الموفق ولي عهد المعتمد على الله إلا أنه كان الخليفة الفعلي وإن كان اسم الخلافة للمعتمد. كان يجلس للمظالم، وعنده القضاة فينصف الناس. يعتبر الموفق أبا الخلفاء الثاني بعد المنصور إذ أن الخلافة العباسية استمرت في عقبه حتى سقوطها على يد هولاكو خان عام 656 هجرية. (ar)
  • Abu-Àhmad Talha ibn Jàfar al-Muwàffaq (àrab: أبو أحمد طلحة الموفق, Abū Aḥmad Ṭalḥa al-Muwaffaq) (842-891), conegut com l'Afortunat, fou un príncep abbàssida, regent de l'imperi entre 870 i 891. Era el cinquè fill del califa al-Mutawàkkil amb una esclava de nom Umm-Ishaq. (ca)
  • Abu Ahmad Talha b. Dscha'far al-Muwaffaq bi-llah (arabisch أبو أحمد طلحة بن جعفر الموفق بالله, DMG Abū Aḥmad Ṭalḥa b. Ǧaʿfar al-Muwaffaq bi-’llāh; * 842; † 2. Juni 891) war zwischen 875 und 891 der herrschende Regent der Abbasiden unter dem Kalifen al-Mu'tamid. Al-Muwaffaq war ein Bruder al-Mu'tamids (reg. 870–892) und übernahm 875 die Leitung der Reichsverwaltung in Bagdad. Bald hatte er den schwachen al-Mu'tamid weitgehend von der Regierung verdrängt. (de)
  • Al-Muwaffaq (الموفق, le chanceux) ou Abû Ahmad al-Muwaffaq Tahla (أبو أحمد الموفق طلحة) est né en 842. Il était un des fils du dixième calife abbasside Ja`far al-Mutawakkil. Trois de ses frères ont été calife : le onzième Al-Muntasir (861-862), le treizième Al-Mu`tazz (866-869) et le quinzième Al-Mu`tamid (870-892). Al-Muwaffaq souffrant de plus en plus d'éléphantiasis, son fils Al-Mu`tadid a pris en charge peu à peu ses fonctions à partir de 889. Il est mort en juin 891. À la mort d'Al-Mu`tamid en octobre 892, c'est son fils Al-Mu`tadid qui est devenu le seizième calife. (fr)
  • Al-Muwaffaq atau Abu Ahmad Thalhah bin Al-Mutawakkil adalah orang militer pada kekhalifahan Abbasiyah. Dia adalah seorang penguasa wilayah dan Qais yang diangkat bersamaan dengan sebagai putra mahkota dan gubernur untuk wilayah Mesir dan Maroko oleh kekhalifahan Al-Mu'tamid Alallah. Pengangkatan Al-Muqaffaq merupakan hasil dari tuntutan pasukan Turki. Pada periode pengangkatan ini sedang terjadi pemberontakan oleh orang-orang Zanj yang memasuki wilayah Bashrah dan wilayah-wilayah lainnya pada tahun 256 hingga 270 Hijriah. Ja'far diangkat terlebih dahulu sebagai putra mahkota dan setelah itu baru Al-Muwaffaq pada tahun 260H. (in)
  • Abū Aḥmad Ṭalḥa ibn al-Mutawakkil (in arabo: الموفق ,أبو أحمد طلحة ‎, meglio noto come al-Muwaffaq, ossia "Favorito [da Dio]"; Samarra, 842 – Baghdad, 2 giugno 891) è stato il fratello e il Reggente del Califfo abbaside al-Muʿtamid. Assunse la guida dell'amministrazione civile e militare del Califfato a Baghdad nell'875. Presto egli estromise da qualsiasi funzione concreta il fratello al-Muʿtamid, pur senza proclamarsi mai "Comandante dei Credenti", l'epiteto cioè che era usato normalmente dai Califfi fin dall'epoca del secondo Califfo "ortodosso", ʿOmar ibn al-Khaṭṭāb (reg. 634-644). (it)
  • Abu Amade Talha ibne Jafar (em árabe: أبو أحمد طلحة بن جعفر; romaniz.: Abu Ahmad Talha ibn Ja'far; 842-2 de junho de 891), melhor conhecido por seu lacabe como Almuafaque Bilá (em árabe: الموفق بالله; romaniz.: al-Muwaffaq bi-Allah , lit. "Abençoado por Deus"), foi um príncipe e líder militar, que atuou como regente virtual do Califado Abássida por boa parte do reinado de seu irmão, o califa Almutâmide (r. 870–892). Sua estabilização do cenário político interno após uma década de Anarquia em Samarra, a defesa bem-sucedida do Iraque contra o Império Safárida e a supressão da Rebelião Zanje restaurou em grande parte o poder do califado e começou um período de recuperação, que culminou no reinado de seu próprio filho, Almutadide (r. 892–902). (pt)
rdfs:label
  • Al-Muwaffaq (en)
  • الموفق بالله (ar)
  • Talha al-Muwàffaq (ca)
  • Al-Muwaffaq (Abbaside) (de)
  • Al-Muwáffaq (es)
  • Al-Muwaffaq (fr)
  • Al-Muwaffaq (in)
  • Al-Muwaffaq (it)
  • Almuafaque (pt)
  • Аль-Муваффак (ru)
  • Аль-Муваффак (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Abu Ahmad Talha ibn Ja'far al-Muwaffaq bi-Allah (en)
  • أبو أحمد طلحة بن جعفر الموفق بالله (en)
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:parent of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:commander of
is dbp:father of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License