| dbo:abstract
|
- أحمد بن إسماعيل (توفي في 24 كانون الثاني 914) كان أميرًا في الفترة 907-914، لإمبراطورية إيرانية مسلمة سنية، تُسمى الإمبراطورية السامانية. خَلَف والده إسماعيل الساماني. وكان يُعرف باسم «الأمير الشهيد»، بسبب طريقة موته. (ar)
- Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’. Sota el seu pare Ismaïl ibn Àhmad (892-907) fou governador de la recent conquerida província de Gurgan, i el va succeir el 907. Els seus territoris abraçaven la Transoxiana i el Khurasan conquerit el 900 després de derrotar decisivament al saffàrida Amr ibn al-Layth (que fou capturat) prop de Balkh en aquest any. Va ser confirmat (907) en el govern pel califa Al-Muktafí (902-908) i l'any següent pel califa Al-Múqtadir (908-932). Després d'assegurar la situació a Bukharà va anar a Rayy però va haver de marxar a Samarcanda on va fer presoner al seu oncle que aspirava al tron, per tornar després a Rayy (908/909). Vers el 910 o poc després el comandant Muḥammad ben Ali Ṣoluk fou nomenat governador de Rayy com a vassall samànida; encara poc després fou nomenat governador de Ṭabaristān on els alides s'havien intentat revoltar (vers 908-910) i s'havien alçat amb més fortuna el 913. Muḥammad beb Ali va intentar desallotjar a l'alida Hasan al-Utrush del Ṭabarestān (914-915). No ho va aconseguir però no hi ha dubte que el governador va tenir el control de Rayy tot i que només hi ha monedes a partir del 925 o 926 fins a la seva mort el 928, quan va passar a aventurers daylamites com Asfar ben Shiruya i Maqan ibn Kaki i finalment Mardawij ibn Ziyar i el seu germà i successor Wuixamguir, que la van disputar amb els buwàyhides fins que Abu Ali Čaḡāni va arribar el 940 amb un exèrcit i els aleshores aliats Maqan i Wuixamguir foren derrotats (i Makan mort). Del 940 al 943 Rayy va tornar estar en mans dels samànides. El 910 el califa li va concedir oficialment el govern del Sistan que estava en mans dels safàrides, i aprofitant les lluites entre els prínceps saffàrides i el seu germà , va enviar al general al Sistan; l'emir el va seguir poc després amb un exèrcit que va sortir d'Herat i va passar per Bust. Van trobar poca resistència i el príncep Muhàmmad ibn Alí fou fet presoner a Bust, entrant llavors al Sistan i ocupant la capital Zarang. L'emir Al-Muàddal fou fet presoner i deportat a Bukharà on va rebre una pensió; el 911 el cosí de l'emir samànida, , fou nomenat governador de Sistan. Els abusos en la recaptació per part del governador i el comportament de l'exèrcit d'ocupació van crear molt de descontentament a Sistan i la revolta va esclatar el 912. El governador Mansur fou fet presoner. Un segon exèrcit samànida va haver de tornar a Sistan per reocupar el país (913). En fou nomenat governador el comandant esclau (913). A Gurgan (ocupat pels samànides a l'imam alida de Tabaristan l'any 900 després de matar en lluita al governant Muhàmmad ibn Zayd) es va produir el 913 la revolta de la població dirigida per l'alida Hàssan al-Utruix i l'emir va enviar al governador de Rayy, amb un exèrcit que fou rebutjat. Àhmad ibn Ismaïl va morir abans de poder prendre altres decisions, assassinat el gener del 914 per un grup de ghulams turcs de la seva guàrdia de palau suposadament molestos pels contactes excessius de l'emir amb els ulemes, en un complot que segons l'historiador Gardizí estava dirigit pel secretari de la cort Abu-l-Hàssan. El seu successor fou el seu fill Nasr II ibn Àhmad (914-943) que era menor d'edat i immediatament van esclatar disturbis; el seu oncle es va revoltar a Samarcanda reclamant el tron i els saffàrides van recuperar el poder a Sistan. (ca)
- Ahmad ibn Ismail (died 24 January 914) was amir of the Samanids (907–914). He was the son of Ismail Samani. He was known as the "Martyred Amir". (en)
- Ahmad II (mort le 12 janvier 914) a été émir des Samanides de 907 à 914. Il est le fils d'Ismaïl Ier. Ahmad devient émir à la mort de son père en 907. Peu de temps après, il reçoit des droits sur le Sistan, le cœur du royaume saffaride, par le Calife al-Muqtadir. Les luttes internes Saffarides rendent la conquête plus facile. L'armée d'Ahmad partent de Farâh vers Bust, où ils rencontrent une faible résistance. À la même époque, le général turc d'Ahmad Simjur al-Dawati reçoit la capitulation de Zarandj par . La conquête sur les Saffarides achevée (911), Ahmad nomme son cousin Mansur ibn Ishaq comme gouverneur du Sistan durant la même année. Les Samanides capturent aussi un rebelle du Califat, , qu'ils envoient à Bagdad. La politique de taxation oppressive de Mansur provoque une révolte au Sistan un an après sa nomination. La garnison de Zarandj est détruite, et Mansur est capturé. , un Saffaride est installé d'abord comme une marionnette pour les chefs de la rébellion, puis comme un émir dans ses propres droits. Cependant une armée samanide sous le contrôle de Husain ibn 'Ali Marvarrudhi restaure le contrôle des Samanides sur la région. 'Amr est envoyé à Samarcande tandis que les autres chefs rebelles sont tués. Simjur al-Dawati est alors installé en tant que gouverneur du Sistan. Mais le Tabaristan et Gorgan se révoltent aussitôt contre l'autorité Samanide. Ahmad est tué avant de pouvoir faire quelque chose pour remédier à la situation. Il est décapité dans son sommeil par quelques-uns de ses esclaves dans sa tente près de Boukhara (janvier 914). Ahmad est devenu impopulaire parmi ses sujets à cause de son ordre de changer la langue de la cour du persan à l'arabe, après sa mort cet ordre est aussitôt abrogé. Son jeune fils Nasr lui succède à sa mort en 914. (fr)
- 아흐마드 이븐 이스마일(영어: Ahmed ibn Ismail, ? - 914년) 혹은 아흐마드 사마니는 사만 왕조의 지배자(아미르)이다. 아흐마드는 순교자로 알려져 있다. 아흐마드는 아버지 이스마일이 사망한 해에 아미르로 등극하였다. 또한 아바스 왕조의 칼리파 (en:Al-Muqtadir)로부터 사파르 왕조의 중심부였던 시스탄(en:Sistan)지역의 통치 권리를 인정받았다. 한편 사파르 왕조의 내분은 사만 왕조의 침략을 용이하게 했다. 사만의 군대는 파라에서 부스트(bust)로 진격하였으며 소수의 저항군을 만났다. 그와 동시에, 사만의 장군 시뮤르(Simjur al-Dawati)는 무압달(Mu'addal)에서 온 자란즈(en:Zaranj)의 투항군을 받아들였다. 결국 사만 왕조는 911년에 사파르 왕조의 정복을 완수했다. 아흐마드는 이듬 해에 사촌인 (Mansur ibn Ishaq)를 시스탄의 총독으로 임명하였다. 또한 칼리파를 거스르는 반역자 (Sebük-eri)를 붙잡아 바그다드로 이송했다. 그러나 시스탄의 총독으로 부임한 만수르의 과도한 세금 정책은 반란을 야기했다. 결국 자란즈의 요새는 파괴되었으며, 만수르는 붙잡혔다. 그 후 사파르 왕조의 아무르('Amr ibn Ya'qub)는 반란군의 꼭두각시로 집권하여 차츰 아미르의 권리를 되찾았다. 그러나 후세인(Husain ibn 'Ali Marvarrudhi)이 지휘하는 사만의 군대가 이 지역을 통제하기 시작했다. 아무르는 사마르칸트로 유배되었으며, 반역 지도자들은 처형되었다. 그리고 장군 시뮤르가 시스탄에 새로운 총독으로 집권했다. 하지만 타바리스탄과 고르간에서 사만 왕조의 권위에 반발해 다시 반란이 일어났으며, 아흐마드는 부하라 근처의 숙소에서 잠을 자다가 자신의 노예들에게 참수당한다(914년 1월 12일). 아흐마드를 살해한 노예의 일부는 붙잡혀 처형당했지만, 나머지는 투르키스탄으로 도망쳤다. 아흐마드의 사체는 부하라로 옮겨졌으며 나우칸다(Naukanda)에 묻혔다. 그리고 그는 순교한 아미르로서 기려졌다. 아흐마드는 곧 부결되긴 했지만, 법원의 언어를 페르시아어에서 아랍어로 바꾸는 명령을 내렸었기 때문에 그의 백성들에게 인기가 없었을지도 모른다. 차후 제위는 그의 아들 에게 넘어갔다. (ko)
- Ahmad ibn Ismail (... – Bukhara, 24 gennaio 914) è stato un emiro della dinastia samanide. Governò l'attuale Iran, Afghanistan, Uzbekistan, Turkmenistan, Tagikistan e Kirghizistan dal 907 al 913. (it)
- Ахмад ибн Исмаил (умер 24 января 914) — эмир династии Саманидов с 907 года. Сын Исмаила Самани. Так же был известен как «замученный эмир». (ru)
- 阿布·纳斯尔·艾哈迈德·本·伊斯梅尔·萨马尼（波斯語：ابو نصر احمد بن اسماعیل سامانی，－914年1月24日），萨曼王朝埃米尔，在位于907年至914年间，伊斯梅尔·萨马尼之子。他也被称为“殉教的埃米尔”（Martyred Amir）。 (zh)
- Ахмад ібн Ісмаїл Самані (*احمد بن اسماعیل سامانی, д/н — 12 січня 914) — володар (емір) Саманідської держави у 907–914 роках. (uk)
|
| dbo:activeYearsEndYear
| |
| dbo:activeYearsStartYear
| |
| dbo:child
| |
| dbo:parent
| |
| dbo:predecessor
| |
| dbo:successor
| |
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:title
| |
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 4785 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:birthDate
| |
| dbp:caption
|
- Coin of Ahmad Samani (en)
|
| dbp:deathDate
| |
| dbp:father
| |
| dbp:issue
| |
| dbp:name
| |
| dbp:predecessor
| |
| dbp:reign
| |
| dbp:religion
| |
| dbp:royalHouse
| |
| dbp:successor
| |
| dbp:title
|
- Amir of the Samanids (en)
- Emir of the Samanids (en)
|
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dbp:years
| |
| dct:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- أحمد بن إسماعيل (توفي في 24 كانون الثاني 914) كان أميرًا في الفترة 907-914، لإمبراطورية إيرانية مسلمة سنية، تُسمى الإمبراطورية السامانية. خَلَف والده إسماعيل الساماني. وكان يُعرف باسم «الأمير الشهيد»، بسبب طريقة موته. (ar)
- Ahmad ibn Ismail (died 24 January 914) was amir of the Samanids (907–914). He was the son of Ismail Samani. He was known as the "Martyred Amir". (en)
- Ahmad ibn Ismail (... – Bukhara, 24 gennaio 914) è stato un emiro della dinastia samanide. Governò l'attuale Iran, Afghanistan, Uzbekistan, Turkmenistan, Tagikistan e Kirghizistan dal 907 al 913. (it)
- Ахмад ибн Исмаил (умер 24 января 914) — эмир династии Саманидов с 907 года. Сын Исмаила Самани. Так же был известен как «замученный эмир». (ru)
- 阿布·纳斯尔·艾哈迈德·本·伊斯梅尔·萨马尼（波斯語：ابو نصر احمد بن اسماعیل سامانی，－914年1月24日），萨曼王朝埃米尔，在位于907年至914年间，伊斯梅尔·萨马尼之子。他也被称为“殉教的埃米尔”（Martyred Amir）。 (zh)
- Ахмад ібн Ісмаїл Самані (*احمد بن اسماعیل سامانی, д/н — 12 січня 914) — володар (емір) Саманідської держави у 907–914 роках. (uk)
- Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’. Sota el seu pare Ismaïl ibn Àhmad (892-907) fou governador de la recent conquerida província de Gurgan, i el va succeir el 907. Els seus territoris abraçaven la Transoxiana i el Khurasan conquerit el 900 després de derrotar decisivament al saffàrida Amr ibn al-Layth (que fou capturat) prop de Balkh en aquest any. (ca)
- Ahmad II (mort le 12 janvier 914) a été émir des Samanides de 907 à 914. Il est le fils d'Ismaïl Ier. Ahmad devient émir à la mort de son père en 907. Peu de temps après, il reçoit des droits sur le Sistan, le cœur du royaume saffaride, par le Calife al-Muqtadir. Les luttes internes Saffarides rendent la conquête plus facile. L'armée d'Ahmad partent de Farâh vers Bust, où ils rencontrent une faible résistance. À la même époque, le général turc d'Ahmad Simjur al-Dawati reçoit la capitulation de Zarandj par . La conquête sur les Saffarides achevée (911), Ahmad nomme son cousin Mansur ibn Ishaq comme gouverneur du Sistan durant la même année. Les Samanides capturent aussi un rebelle du Califat, , qu'ils envoient à Bagdad. (fr)
- 아흐마드 이븐 이스마일(영어: Ahmed ibn Ismail, ? - 914년) 혹은 아흐마드 사마니는 사만 왕조의 지배자(아미르)이다. 아흐마드는 순교자로 알려져 있다. 아흐마드는 아버지 이스마일이 사망한 해에 아미르로 등극하였다. 또한 아바스 왕조의 칼리파 (en:Al-Muqtadir)로부터 사파르 왕조의 중심부였던 시스탄(en:Sistan)지역의 통치 권리를 인정받았다. 한편 사파르 왕조의 내분은 사만 왕조의 침략을 용이하게 했다. 사만의 군대는 파라에서 부스트(bust)로 진격하였으며 소수의 저항군을 만났다. 그와 동시에, 사만의 장군 시뮤르(Simjur al-Dawati)는 무압달(Mu'addal)에서 온 자란즈(en:Zaranj)의 투항군을 받아들였다. 결국 사만 왕조는 911년에 사파르 왕조의 정복을 완수했다. 아흐마드는 이듬 해에 사촌인 (Mansur ibn Ishaq)를 시스탄의 총독으로 임명하였다. 또한 칼리파를 거스르는 반역자 (Sebük-eri)를 붙잡아 바그다드로 이송했다. (ko)
|
| rdfs:label
|
- Ahmad Samani (en)
- أحمد الساماني (ar)
- Àhmad ibn Ismaïl (ca)
- Ahmad II (it)
- Ahmad II (Samanides) (fr)
- 아흐마드 이븐 이스마일 (ko)
- Ахмад ибн Исмаил (ru)
- Ахмад Самані (uk)
- 艾哈迈德·萨马尼 (zh)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| foaf:name
| |
| is dbo:child
of | |
| is dbo:parent
of | |
| is dbo:predecessor
of | |
| is dbo:successor
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is dbp:father
of | |
| is dbp:issue
of | |
| is dbp:predecessor
of | |
| is dbp:successor
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
