| dbo:abstract
|
- Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul. Estava casat amb una dona kurda de nom Fàtima bint Àhmad. Al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah fou des del 925 lloctinent del seu pare Abu-l-Hayjà Abd-Al·lah al govern de Mossul però el 929. El febrer del 929 el seu pare va donar suport al cop d'estat que va deposar breument al califa al-Múqtadir: la revolta militar estava dirigida per oficials cansats de l'extravagància i incapacitat del califa, que fou obligat a abdicar; el general Munis va portar al califa a lloc segur mentre els soldats saquejaven el palau i es va proclamar al seu lloc al seu germà Muhàmmad amb el làqab d'al-Qàhir, però com que el cap rebel, el prefecte de policia Nazuk, no podia satisfer les peticions de les tropes que demanaven augment de sou, al-Qàhir fou eliminat ràpidament i al-Múqtadir restablert. Abu-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan va morir aquell mateix any i Abu-Muhàmmad al-Hàssan el va succeir com a cap de la família. Al-Múqtadir va voler allunyar als hamdànides del poder al Diyar Bakr i va enviar a Mossul a un governador propi de nom no conegut, i Abu-Muhàmmad al-Hàssan fou destituït del govern, tot i que va poder conservar el govern d'algunes fortaleses a l'esquerra del Tigris. Aquest funcionari va tenir dificultats per controlar la zona i va morir el 930 i llavors Abu-Muhàmmad al-Hàssan fou nomenat governador de Mosul amb totes les prerrogatives. Per intrigues dels seus oncles Nasr ibn Hamdan i Said ibn Hamdan va perdre el govern de Mossul (932) i només va conservar el de la part occidental del Diyar Rabia. El 934 va recuperar el govern de Mosul i de tot el Diyar Rabia i va intentar sense èxit obtenir el de l'Azerbaidjan, però altra vegada en fou privat per les intrigues de Said ibn Hamdan; aquest fou nomenat governador però Abu-Muhàmmad al-Hàssan (935) i llavors la ciutat fou ocupada pel visir Ibn Muqla. Al-Hàssan va fugir a Armènia, i Mossul va quedar en mans dels Banu Habib; però va retornar i va derrotar el seu rival (també taghlibita) Ibn Habib i va recuperar Mossul el mateix 935 i finalment en fou confirmat pel califa al-Radi (936), amb les províncies de Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia. El Diyar Bakr estava en mans d'un exoficial seu d'origen daylamita i el Diyar Mudar en mans dels qaisites i un oficial del califa. El 936 va provar d'obtenir l'Azerbaidjan altre cop sense èxit. El 938 Abu-Muhàmmad al-Hàssan va intentar no pagar el tribut al califa. L'amir al-umara (una mena de primer ministre) Ibn Ràïq va contemporitzar però quan va pujar al poder l'amir al-umara Bàjkam, el va voler deposar (939); no ho va aconseguir. Mort Bàjkam (941) va agafar el poder breument Abu-Abd-Al·lah al-Baridí que fou enderrocat pel daylamita o Kurankidji (941). Hasan va donar suport a un antic amir al-umara i ara governador de Síria, Ibn Ràïq, i al califa al-Múttaqí amenaçats per Àhmad al-Baridí, que controlava Wasit, Khuzestan i el Baix Iraq (Bàssora). Ibn Ràïq va poder ocupar el lloc de Kurankidj el setembre del 941; el febrer/març del 942 Abu-Abd-Al·lah Àhmad ibn al-Baridí va enviar un exèrcit dirigit pel seu germà Abu-l-Hussayn al-Baridí que va ocupar Bagdad i va obligar al califa i a Ibn Ràïq a refugiar-se en territori dels hamdànides a Mossul. Abu-Muhàmmad al-Hàssan va acollir bé el califa i Ibn Ràïq, i van mobilitzar un exèrcit que va contraatacar per restaurar-lo a Bagdad (abril) i al-Baridí fou expulsat de la capital i de Wasit (va conservar Bàssora), però l'hamdànida Abu-Muhàmmad al-Hasan ibn Abd-Al·lah va fer assassinat a Ibn Ràïq després de l'abril del 942 (s'informa com a data el 4 de juny de 942) i es va fer assignar el càrrec d'amir al-umara i el govern de Síria (Djazira), rebent el làqab honorífic deNàssir-ad-Dawla (defensor de la Dinastia) amb el qual és conegut, i a més la seva filla Ulayya es va casar amb el califa (o amb el fill del califa). El seu germà Ali, que li va donar suport, va rebre el títol de Sayf-ad-Dawla (Espasa de la dinastia). Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí va tornar a ser visir (juny del 942). Els militars turcs no van acceptar de bon grau la dominació hamdànida. El visir Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí fou destituït (març del 943) i condemnat a pagar una multa per les denúncies d'uns agents dels baridites de Bàssora i llavors fou visir Abu-l-Hàssan Alí ibn Muqla, fill del visir Abu-Alí Muhàmmad ibn Alí ibn Muqla que havia exercit sota els califes al-Múqtadir (908-932) i al-Qàhir (932-934) i que fou el visir que va durar més temps. A la meitat del 943 un dels caps turcs, Tuzun, que havia obtingut una victòria sobre els al-Baridí de Bàssora i Khuzestan (que s'havien sotmès) i havia retornat en triomf a Bagdad, fou aclamat per les tropes com amir al-umara (juny del 943) i l'hamdànidaNàssir-ad-Dawla va haver de retornar a Mossul. Però Tuzun va sortir de Bagdad i en la seva absència una conspiració va amenaçar la vida del califa que va tornar a fugir a territori hamdànida (tardor del 943). Es va establir a al-Rakka (Raqqa) per indicació de Sayf-ad-Dawla, per estar més segur. MentreNàssir-ad-Dawla va iniciar una segona campanya però aviat va fer les paus amb Tuzun a canvi de la renúncia d'aquest a l'Djazira (nord de Síria); també va demanar el govern de l'Azerbaidjan però no el va obtenir. Llavors el califa va demanar ajut a l'emir ikhxídida d'Egipte Muhàmmad ibn Tughj que es va presentar amb tropes a al-Rakka, fent homenatge al califa i portant valuosos regals, però les negociacions entre l'emir i el califa no van donar resultat (l'emir oferia només al califa refugiar-se a Egipte fora l'abast de Tuzun a canvi de Síria, però no estava disposat a embarcar-se en una guerra a l'Iraq) i el ikhxídida se'n va entornar. El califa llavors es va posar en mans de Tuzun que li va fer el jurament més solemne i sagrat de la seva fidelitat (944). Poc després Tuzun feia cegar al califa (11 d'octubre del 944) i el declarava deposat instal·lant al seu lloc a al-Mustakfí de 41 anys i llavorsNàssir-ad-Dawla va deixar de pagar tribut al califa i fou independent. Tuzun es va posar en campanya contra Mossul (945) i va imposar el pagament del tribut, però va morir poc després.Nàssir al-dawla va intentar ser amir al-umara però el califa no ho va acceptar i poc després Bagdad era ocupada pel buwàyhida Àhmad ibn Buwayh (o Ibn Buyah) en endavant conegut com a Muizz-ad-Dawla. El gener del 946 el buwàyhida Muizz al-Daula va fer una expedició a Mossul; Nàssir-ad-Dawla se li va enfrontar i el va aturar, rebutjant-lo cap a Bagdad i encara va poder estendre el seu control cap a la riba oriental del riu a Bagdad, assetjant la vila Rodona. Però Muizz-ad-Dawla el va rebutjar finalment iNàssir-ad-Dawla es va haver de retirar a Ukbara on va demanar la pau, i finalment van arribar a un acord que li reconeixia a l'hamdànida el seu govern com a tributari així com els territoris al nord de Takrit, la Djazira i nominalment Síria i Egipte (en poder dels ikhxídides). Abans de la signatura de la pau les seves tropes turques es van amotinar iNàssir-ad-Dawla va haver de fugir, però va poder dominar la revolta mercès a l'ajut en homes que li va aportar el mateix Muizz-ad-Dawla. Un fill deNàssir-ad-Dawla va quedar com a ostatge del buwàyhida per garantir l'acord. El 949Nàssir i Muizz es van barallar per qüestions financeres (el pagament irregular de l'hamdànida) i Muizz-ad-Dawla va marxar contra Mossul però es va haver de retirar abans d'arribar perquè havien esclatat disturbis greus a Pèrsia des d'on el seu germà li demanava ajut, i va signar una pau a trota presa, acceptantNàssir-ad-Dawla pagar tribut pel Diyar Rabia, la Djazira i Síria i a llegir a tots els seus territoris el nom del califa abbàssida seguit del dels tres germans buwàyhides a la khutba. El 957 el problema dels pagaments es va reproduir aprofitant que Muizz-ad-Dawla estava absent a causa d'una revolta iNàssir-ad-Dawla va enviar a dos fills a ocupar Bagdad. Muizz-ad-Dawla va retornar i va obligar a retirar-se a les forces hamdànides acampades prop de Bagdad i l'any següent (958) va retornar a Mossul.Nàssir-ad-Dawla fou mantingut en el poder, i Muizz-ad-Dawla s'acontentà que acceptés les mateixes condicions que abans se li havien imposat. Va pagar el tribut el 958, però el 959 el va deixar de pagar. Llavors Muizz-ad-Dawla va retornar, va ocupar Mossul i Nisibin i va enviar tropes cap a Rahba.Nàssir-ad-Dawla va fugir a Mayyafarikin i després a Alep amb el seu germà Sayf-ad-Dawla, que hi governava de manera independent. Sayf-ad-Dawla va fer de mediador però Muizz-ad-Dawla va rebutjar les seves propostes. Llavors Sayf-ad-Dawla va oferir ocupar el lloc del seu germà a Mossul, Diyar Rabia i Rahba com a tributari dels buwàyhides, i Muizz ho va acceptar. Sayf-ad-Dawla va nomenar governador dels territoris al seu germà. Cinc anys després, el 964, Nàssir-ad-Dawla va iniciar converses per ser restaurar efectivament a Mossul, com a tributari. L'única condició que posava era el reconeixement com a hereu del seu fill gran Abu-Tàghlib cosa que Muïzz-ad-Dawla no acceptava. Forces buwàyhides van anar a la zona i van ocupar Mossul i Nisibin, però la resistència aquest cop fou forta i efectiva iNàssir-ad-Dawla amb l'ajut dels seus fills, va imposar un acord a Muizz. Aquest no va voler tractar ambNàssir i va negociar només amb el seu fill Abu-Tàghlib, que va acceptar el pagament del tribut per les antigues possessions paternes. El 967 Muizz-ad-Dawla de Bagdad va morir.Nàssir-ad-Dawla va recomanar als seus fills de no enfrontar-se amb Bakhtiyar el fill i successor de Muizz-ad-Dawla. Poc després moria el seu germà Sayf-ad-Dawla d'Alep, pel que tenia una gran devoció, i va perdre l'interès per viure, desentenent-se dels afers d'estat i alienant-se a la família per la seva avarícia. Abu-Taghlib i els seus germans (menys un anomenat Hamdan), amb el suport de la mare (l'esposa deNàssir-ad-Dawla) van decidir deposar al pare, van prendre el control de les fortaleses i el tresor, i en un moment en què intentava obtenir el suport d'un fill, el van fer presoner i el van declarar destituït, assolint Abu-Taghlib el govern. Fou tancat a la fortalesa d'al-Salama a . Nàssir-ad-Dawla va morir dos anys després (969) (ca)
- هو أبو محمد الحسن الملقب ناصر الدولة ابن أبي الهيجاء بن حمدان بن حمدون (توفي 358هـ/969 م) أول ملوك الدولة الحمدانية في الموصل. وكان صاحب الموصل وما والاها اثنتين وثلاثين سنة. وتنقلت به الأحوال إلى أن ملك الموصل بعد أن كان نائبًا بها عن أبيه ثم لقبه الخليفة المتقي لله ناصر الدولة، ولقب أخاه سيف الدولة سنة (330هـ)، وعظم شأنهما. وكان ناصر الدولة أكبر سنًا من أخيه سيف الدولة، وأقدم منزلة عند الخلفاء. وكان كثير التأدب مع أخيه سيف الدولة؛ وجرت بينهما يومًا وحشة، فكتب إليه سيف الدولة: وكان ناصر الدولة شديد المحبة لأخيه سيف الدولة، فلما توفي سيف الدولة تغيرت أحوال ناصر الدولة، وساءت أخلاقه وضعف عقله، حتى أنه لم يبق له حرمة عند أولاده وجماعته، وقبض عليه ولده أبو تغلب الملقب باتفاق من إخوته، وسيره إلى قلعة أردمشت في سنة 356هـ. ولم يزل محبوسًا بها إلى أن توفي سنة (358هـ). (ar)
- Abú Muhámmad al-Hasan ibn Abu'l-Hayja Abdalah ibn Hamdán Násir al-Dawla al-Taglibí (en árabe, أبو محمد الحسن ابن أبو الهيجاء عبدالله ابن حمدان ناصر الدولة التغلبي), más conocido por su laqab (epíteto honorífico) de Násir al-Dawla («Defensor de la dinastía [Abásida]»). Fue el segundo gobernante hamdánida del , que abarcaba la mayor parte de Mesopotamia superior (conocida en árabe como Al-Yazira). Heredó el poder familiar de su padre, por ser el mayor de la dinastía hamdánida. Entre 942 y 943, con la ayuda de su hermano Alí (conocido como Sayf al-Dawla), consiguió establecerse como o regente de facto del califato abásida en Bagdad. En su lucha por mantener el poder ante los intentos de los búyidas de tomar el control de Bagdad y del Bajo Irak, disminuyó su influencia y prestigio, siendo eclipsado por Sayf al-Dawla, quien estableció un firme dominio sobre Alepo y el norte de Siria. Después de 964, el hijo mayor de Násir al-Dawla, , reinó de facto sobre los dominios de su padre. En 967, Abú Taglib y sus hermanos, depusieron y encarcelaron a su padre, el cual murió en cautiverio uno o dos años más tarde. (es)
- Abu Muhammad al-Hasan ibn Abu'l-Hayja 'Abdallah ibn Hamdan al-Taghlibi (en arabe : أبو محمد الحسن ابن أبو الهيجاء عبدالله ابن حمدان ناصر الدولة التغلبي, mort en 968 ou 969), plus connu par son laqab Nasir al-Dawla (« Défenseur des Abbassides »), est le deuxième dirigeant hamdanide de l'émirat de Mossoul, qui englobe la plupart de la Jazira. En tant que principal membre de la dynastie hamdanide, il hérite du pouvoir familial que détient son père autour de Mossoul. Il parvient à s'assurer la mainmise sur l'émirat en dépit de l'opposition de ses oncles. Rapidement, il est impliqué dans les intrigues de cour du califat abbasside à Bagdad et, entre 942 et 943, avec l'aide de son frère Ali (connu sous le nom de Sayf al-Dawla), il devient amir al umara soit le chef des émirs, titre détenu par le régent de facto du califat. Toutefois, il doit revenir à Mossoul sous la pression des troupes turques et ses tentatives répétées de contester la domination des Bouyides en Irak sont des échecs. A deux reprises, Mossoul est prise par les Bouyides qui ne parviennent pas à la tenir en raison de l'opposition de la population locale. Néanmoins, ces événements affaiblissent la position de Nasir al-Dawla dont l'influence décline. Peu à peu, son frère Ali gagne en prestige alors qu'il établit son propre émirat autour d'Alep, au nord de la Syrie. Après 964, Abu Taghlib, le fils aîné de Nasir, exerce de facto le pouvoir sur l'émirat puis, en 967, il dépose son père qui meurt en captivité un ou deux ans plus tard. (fr)
- Abu Muhammad al-Hasan ibn Abu'l-Hayja Abdallah ibn Hamdan al-Taghlibi (Arabic: أبو محمد الحسن ابن أبو الهيجاء عبدالله ابن حمدان ناصر الدولة التغلبي; died 968 or 969), more commonly known simply by his honorific of Nasir al-Dawla (ناصر الدولة, lit. 'Defender of the [Abbasid] Dynasty'), was the second Hamdanid ruler of the Emirate of Mosul, encompassing most of the Jazira. As the senior member of the Hamdanid dynasty, he inherited the family power base around Mosul from his father, Abdallah ibn Hamdan, and was able to secure it against challenges by his uncles. Hasan became involved in the court intrigues of the Abbasid Caliphate in Baghdad, and, between 942 and 943, with the assistance of his brother Ali (known as Sayf al-Dawla), he established himself as amir al-umara, or de facto regent for the Abbasid caliph. He was driven back to Mosul by Turkish troops, and subsequent attempts to challenge the Buyids who seized control of Baghdad and lower Iraq in 945 ended in repeated failure. Twice, his capital Mosul was captured by Buyid forces, which were unable to defeat local opposition to their rule. As a result of his failures to retain power, Nasir al-Dawla declined in influence and prestige. He was eclipsed by the actions of his brother Ali, who established his rule more firmly over Aleppo and northern Syria. After 964, Nasir al-Dawla's eldest son Abu Taghlib exercised de facto rule over his domains, and in 967, Nasir al-Dawla was deposed and imprisoned, dying in captivity a year or two later. (en)
- Abu Muhammad al-Hasan bin Abu'l-Hayja 'Abdallah bin Hamdan al-Taghlibi (bahasa Arab: أبو محمد الحسن ابن أبو الهيجاء عبدالله ابن حمدان ناصر الدولة التغلبي; wafat 968 atau 969), yang lebih sering disebut dengan laqab-nya (sebutan kehormatan) Nasir ad-Daulah ("Pembela Dinasti [Abbasiyah]"), adalah penguasa Hamdaniyah kedua dari , yang terbentang di sebagian besar . Sebagai anggota senior dari dinasti Hamdaniyah, ia mewarisi basis kekuasaan keluarganya di sekitaran Mosul dari ayahnya, dan dapat mengamankannya dari serangan-serangan dari para pamannya. (in)
- Abu Maomé Alhaçane ibne Abu Alhaija Abedalá ibne Hamadã Ataglibi (em árabe: أبو محمد الحسن ابن أبو الهيجاء عبدالله ابن حمدان ناصر الدولة التغلبي; romaniz.: Abu Muhammad al-Hasan ibn Abu'l-Haija 'Abdallah ibn Hamdan al-Taglibi; m. 968 ou 969), melhor conhecido por seu lacabe (epíteto honorífico) Nácer Adaulá ("defensor da dinastia [abássida]), foi o segundo governante hamadânida do , que compreendeu boa parte da Jazira. Como o membro sênior da dinastia hamadânida, herdou a base de poder da família em torno de Moçul de seu pai, e foi capaz de assegurá-la contra as ameaças de seus tios. Haçane envolveu-se nas intrigas cortesãs do Califado Abássida em Bagdá, e, entre 942 e 943, com ajuda de seu irmão Ali (conhecido como Ceife Adaulá), estabeleceu-se como emir de emires, ou o regente de facto do califa. Foi repelido para Moçul por tropas turcas e suas tentativas subsequentes para desafiar os buídas que tomaram controle de Bagdá e do Iraque Inferior terminaram em fracassos repetidos. Por duas vezes sua capital foi capturada por forças buídas, que foram, contudo, incapazes de derrotar a oposição local a seu regime. Como resultado desses fracassos para reter o poder, Nácer Adaulá declinou em influência e prestígio. Ele foi eclipsado pelas ações de seu irmão Ali, que estabeleceu seu domínio mais firmemente sobre Alepo e o norte da Síria. Depois de 964, o filho mais velho de Nácer Adaulá, Abu Taglibe, exerceu controle de facto sobre seus domínios, e em 967, Abu Taglibe e seus irmãos depuseram e aprisionaram seu pai, que morreu em cativeiro um ou dois anos depois. (pt)
- Абу Мухаммад аль-Хасан ибн Абуль-Хайджа Абдаллах ибн Хамдан ат-Таглиби (араб. أبو محمد الحسن ابن أبو الهيجاء عبدالله ابن حمدان ناصر الدولة التغلبي; ум. в 968/69), более известный под своим лакабом Насир ад-Даула (араб. ناصر الدولة; букв. — «Защитник династии») — первый независимый эмир Мосула (фактически — всей Бадият-эль-Джазиры) из династии Хамданидов. (ru)
|
