| dbo:abstract
|
- أبو العباس أحمد بن إسحاق بن المقتدر المُلقب بـ «القادر بالله» من خلفاء الدولة العباسية. (ar)
- Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah —àrab: أبو العباس أحمد القادر بالله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad ibn Ishaq al-Qādir bi-Llāh—, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031). El buwàyhida Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla va destronar a al-Tai, cosí d'al-Qàdir, i va posar a aquest al tron. Esperava que seria manejable i estaria agraït, ja que sota el seu cosí, per problemes familiars, havia hagut de fugir de Bagdad. Inicialment al-Qàhir li va donar suport. Durant els primers anys els governadors orientals, samànides i gaznèvides, no el van reconèixer, però vers el 1000 ja ho havien fet. En aquest temps va concedir divers làqabs honorífics a Baha al-Dawla i va acceptar el matrimoni amb la seva filla (que va morir abans de l'enllaç). En aquest temps els seus recursos financers eren limitats; va poder edificar una mesquita a Bagdad (la sisena) coneguda com a Bab Harb (993) i va declarar hereu (davant una assemblea de peregrins) al seu fill Muhammad, amb títol d'al-Ghàlib billah. A partir de l'any 1000 Baha al-Dawla es va instal·lar a Xiraz i Iraq va esdevenir de fet una província del seu regne, en la qual el califa tenia certa autonomia. En aquest temps va poder restablir la khutba en nom del califa abbàssida a Bahrayn (Aràbia Oriental) i la Yamama (Aràbia central). Baha al-Dawla va proposar (1004) al xerif Abu Ahmad al-Musawi com a gran cadi, síndic dels alides, president del tribunal d'abusos i emir del pelegrinatge, però el califa s'hi va oposar, per disconformitat en l'exercici de magistratures principals pels alides defensant el règim sunnita que ell mateix representava. El 1008 es va produir un incident polític religiós quan Ibn Masud va fer una lectura de l'alcorà que fou considerada inexacte pels sunnites, i el califa va reunir una comissió que va condemnar la interpretació d'Ibn Masud (abril de 1008); un xiïta que llençar una maledicció, fou detingut i executat. En aquest temps la propaganda fatimita era intensa i es deixava notar a Bagdad i l'emir Kirwash de Mossul (que dominava fins al-Anbar) va fer la khutba en nom del califa fatimita (agost del 1010). Baha al-Dawla i el califa van aturar les seves discòrdies religioses davant el perill que pels dos representava el califat fatimita. El sultà va intervenir davant Kirwash que va restablir la khutba abbàssida (1011). El califa va fer llegir públicament un manifest en el qual condemnava la doctrina fatimita, criticava la genealogia dels fatimites i declarava als ismaïlites enemics de l'islam. Els principals teòlegs sunnites i imamites signaven el manifest. Baha al-Dawla va morir el 1012 i el va succeir el seu fill Sultan al-Dawla però la situació no va canviar. El 1017 el califa va exigir als teòlegs que tenien simpaties mutazilites que es penedissin, i prohibia l'ensenyament de doctrines mutazilites i xiïtes. El 1018 va llegir un nou manifest conegut com al-risala al-kadiriyya, que definia la doctrina oficial, text d'inspiració hanbalita que condemnava el xiisme en totes les seves formes i al mutazilisme i declarava obligació venerar als companys del Profeta. Aquest mateix any Sultan al-Dawla va anar a Bagdad per primer cop però aviat es va retirar a Pèrsia (va morir el desembre de 1023 o gener del 1024) i va deixar el lloc a Musharrif al-Dawla (1022) que es va presentar a Bagdad el març del 1023 i va obligar el califa a anar a rebre'l; els amirs turcs van haver de renovar el jurament de fidelitat al sultà, però no va demanar autorització al califa i aquest va protestar; Musharrif al-Dawlla llavors va jurar fidelitat al califa. Mort Musharrif al-Dawla el juny de 1025, els prínceps buwàyhides van disputar la successió el que va permetre al califa disposar de més poder. Va donar suport a Djalal al-Dawla germà de Musharrif al-Dawla, i es va llegir la khutba en nom seu i del califa, però el designat no va anar a prendre possessió. La guarnició de Bagdad va proposar llavors a Abu Kalidjar com amir al-umara, però aquest, en mig del conflicte successori, no va poder acceptar; tot i així Abu Kalidjar fou reconegut a Bagdad i es va fer la khutba en nom seu (desembre del 1025 al juny/juliol del 1027; el 1026 també es va fer la khutba en nom seu a Kufa. El 1027 Abu Kalidjar va enviar el seu visir Ibn Babshab per prendre possessió de la regió inferior de l'Eufrates, però el visir va extorsionar als habitants i va esclatar una revolta popular que el va foragitar. Els militars de l'Iraq van imposar llavors la khutba per Djalal al-Dawla que es va presentar a Bagdad el 1027 i es va instal·lar al palau de l'amir al-umara. El 1028 Abu Kalidjar va poder dominar Bàssora, aprofitant les lluites entre els membres daylamites i turcs de la guarnició; la mort de Abu l-Fawaris de Kirman li va entregar també aquest territori. Finalment la guarnició va reclamar la sortida de Djalal al-Dawla de l'Iraq. El califa li va enviar als principals dignataris, els dos nakibs i el hadjib, per fer-li saber que s'havia de retirar, i Djalal ho va fer. Però no va tardar a retornar; el 1029 Abu Kalidjar va ocupar Wasit i en represàlia Djalal al-Din va fer un atac a Ahwaz que fou saquejada. El 1029 el califa va fer llegir solemnement tres cartes al seu palau, la primera condemnant el mutazilisme, la segona rebutjant la doctrina de l'alcorà creat i la tercera proclamant la superioritat dels primers califes i declarant l'obligació d'ordenat el bé i prohibir el mal. Mentre a la part oriental de l'imperi Mahmud de Gazni reprimia als xiïtes i amb les seves conquestes a l'Índia ampliava els dominis musulmans, però al mateix temps també lluitava contra els buwàyhides als que va ocupar Rayy el 1029, i va atacar Kirman el 1031. Abu Kalidjar i Djalal al-Din es van enfrontar en una gran batalla que va durar tres dies l'abril del 1030 i el primer fou derrotat. Djalal va recuperar Wasit i la part inferior de l'Iraq i fins i tot Bàssora per un temps però Abu Kalidjar va aconseguir recuperar aquesta ciutat i a l'octubre de 1030 va derrotar a Djalal a la batalla d'Al-Madhar. El califa, ja vell, va decidir arranjar la seva successió i va nomenar ara hereu al seu fill Abu Djafar; el gran amir Djalal al-Dawla no va interferir (1030). Va morir el 1031 i el seu fill Abu-Jàfar Abd-Al·lah fou proclamat califa amb el làqab d'al-Qàîm bi-amr-Al·lah. (ca)
- Abu'l-Abbas Ahmad ibn Ishaq (Arabic: أبو العباس أحمد بن إسحاق, romanized: Abu'l-ʿAbbās Aḥmad ibn Isḥāq; 947/8 – 29 November 1031), better known by his regnal name al-Qadir (Arabic: القادر بالله, romanized: al-Qādir bi’llāh, lit. 'Made powerful by God'), was the Abbasid caliph in Baghdad from 991 to 1031. He was the grandson of al-Muqtadir, and was chosen in place of the deposed caliph, at-Ta'i, his cousin. His reign was marked by the strengthening of the Abbasid caliphate's role as the champion of Sunni Islam against Shi'ism, notably through the Baghdad Manifesto of 1011, and through the codification, for the first time, of Sunni doctrines and practices in the Risāla al-Qādiriyya, thereby presaging the "Sunni Revival" later in the century. (en)
- Al-Kadir aŭ Al-Qādir (947 – 29-a de novembro 1031) (arabe القادر) estis Abasida kalifo en Bagdado de 991 ĝis 1031. Nepo de al-Muktadir, li estis elektite anstataŭ la elpostenigita kalifo at-Ta'i, nome sia kuzo. Eligita el la ĉefurbo Bagdado, poste li estis nune realvokita kaj nomumita por la posteno kiun li delonge estis dezirinta. Li tenis la kaliflandon dum 40 jaroj. Dum lia kalifado leviĝis Mahmud de Gazni, minacante la imperion; kaj pro tio kaj pro konfliktoj en la familio de Mahmud post lia morto, la regno de Bujidoj stagnis kaj estis damaĝita de milito. Al-Kadir estas notita ĉar iĝis la estro en la lukto de Sunaismo kontraŭ la Ismailana Ŝijaismo. Li helpis la Sunaistojn organizi siajn proprajn festivalojn por rivali kun la ŝijaismaj celebroj kaj faris la Hanbalisman skolon la oficiala islama sinteno. Al-Kadir mortiĝis 87jaraĝa en Bagdado, kaj estis sukcedita de sia filo Al-Ka'im. (eo)
- Ahmad ibn Ishāq (arabisch أحمد بن إسحاق, DMG Aḥmad ibn Isḥāq; * 947; † 29. November 1031) mit dem Thronnamen al-Qādir bi-Llāh (arabisch القادر بالله, DMG al-Qādir bi-Llāh ‚der durch Gott Mächtige‘) war der fünfundzwanzigste Kalif der Abbasiden (991–1031). (de)
- Abû al-`Abbâs al-Qâdir bi-llah Ahmad ben al-Muqtadir, surnommé al-Qâdir, est né en 947. Il a succédé comme calife abbasside de Bagdad à son cousin At-Ta'i, contraint d'abdiquer par les vizirs bouyides en 991. Il est le fils d'Al-Muttaqi et petit-fils d'Al-Muqtadir, il convoitait la place de calife depuis longtemps. Il est mort le 29 novembre 1031 après un règne de près de quarante ans. C'est son fils Al-Qa'im qui lui a succédé. (fr)
- Al-Qádir (árabe القادر), Abu ul-Abbás al-Qádir bi-Il-lah Áhmad ben al-Muqtadar fue un califa abbasí que gobernó en Bagdad durante el periodo 991-1031. Era hijo de Al-Muttaqui. Nació en 947 y murió en 1031. (es)
- Al-Qadir Billah (Arab: القادر) (m. 1031) bergelar Abu al-'Abbas dengan nama asli Ahmad bin Ishaq bin al-Muqtadir merupakan khalifah Bani Abbasiyah dari tahun 991 sampai 1031. Dia dilahirkan pada tahun 336 H atau 947 dari seorang ibu yang merupakan Ummu Walad (mantan budak ) bernama Damnah. Dia dilantik sebagai khalifah setelah pengunduran diri sepupunya, ath-Tha'i dari jabatannya. Saat dilantik al-Qadir tidak berada di tempat. Dia baru datang ke Baghdad pada tanggal sepuluh Ramadan 381 H (sekitar 20 November 991), dan baru keesokan harinya secara resmi ia menjalankan roda pemerintahan. Ia sosok yang tegas, dipatuhi, disegani, murah hati, dan penyantun. Ia tokoh yang disegani oleh para pemilik otoritas dari kalangan bangsa Turki dan Ad-Dailam, sehingga mereka patuh kepadanya. la juga merupakan figur yang dicintai rakyat, sehingga kekuasaannya nyaris tanpa gangguan. Ia mengambil langkah gebrakan dengan memperbarui undang-undang Khilafah Abbasiyah. Ibnu Dihyah mendeskripsikan Khalifah Al-Qadir Billah sebagai imam yang zuhud dan ahli ibadah. Pada masa kekhalifahannya, eksistensi , Islam tegak, kawasan Al-Jazirah dan Syam dikuasai, negeri Sind dan India berhasil ditaklukkan. la salah satu ulama khalifah. Ia menulis buku tentang Al-Ushul. Di dalamnya mengulas tentang keutamaan-keutamaan Umar bin Abdul-Aziz , menilai kafir terhadap Mu'tazilah dan orang-orang yang menyebut Al-Qur'an adalah makhluk. Lihat, Ibnu Al-Atsir (9/28, 143), (4/37), dan Tarikh Al-Khamis (2/355).Dizamannya hidup Ulama yang juga sebagai Qadhi (Hakim) Abu Al-Hasan Al-Mawardi atau sering kita kenal dengan Imam Mawardi Dia meninggal pada tanggal 11 Zulhijah 422 H atau 29 November 1031. Dan masa pemerintahannya berlangsung selama 41 tahun 3 bulan. Catatan:
* k. merupakan tahun kekuasaan
* Angka, merupakan nomor urut seseorang menjadi khalifah.
* Nama dengan huruf kapital merupakan khalifah yang berkuasa. (in)
- Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Qādir bi-llāh (in arabo: ﺍﺑﻮ ﺍﻟﻌﺒﺎﺱ ﺍﺣﻤﺪ القادر ﺑالله; Baghdad, 947 – 1031) è stato il 25º Califfo abbaside e regnò dal 991 al 1031. Figlio di al-Muttaqi e nipote di al-Muqtadir, fu preferito al califfo al-Ta'i', che era suo cugino, deposto dall'Emiro buwayhide . Inizialmente bandito da Baghdad, fu poi richiamato e prescelto come califfo: incarico cui egli ambiva fortemente. Rimase califfo per 40 anni e fu nel corso del suo regno che si affermò Maḥmūd di Ghaznī, in grado di minacciare lo stesso Califfato. Fu per il lungo conflitto che ne derivò (proseguito anche dopo la morte di Maḥmūd) che la "tutela" dei persiani daylamiti Buwayhidi, indebolita dall'impegno bellico, cominciò vertiginosamente a declinare, fino al loro allontanamento dal potere da parte del nascente astro turco selgiuchide. Al-Qādir è noto per aver condotto una lotta serrata della componente sunnita dell'Islam contro il credo sciita e, in particolare, contro l'Ismailismo cui si rifaceva il califfato rivale dei Fatimidi. Per far ciò il califfo agevolò fortemente il madhhab hanbalita e autorizzò una serie di feste religiose sunnite da contrapporre a quelle sciite. Per controbattere sul piano ideologico la propaganda fatimide, fece diffondere nel novembre del 1011 (Rabīʿ al-thānī 402) all'interno del suo impero una dichiarazione di fede sunnita (il cosiddetto "") più noto come Qādiriyya, che in qualche misura spianarono psicologicamente la strada alla redazione di due opere teologiche, entrambe intitolate al-Aḥkām al-sulṭāniyya (I fondamenti del potere), la prima delle quali, decisamente più famosa, fu scritta dallo sciafeita al-Māwardī e la seconda dal hanbalita Abū Yaʿlā b. al-Farrāʾ. al-Qādir morì a 87 anni e a lui succedette il figlio al-Qāʾim. (it)
- カーディル（947年 - 1031年）は、アッバース朝の第25代カリフ（在位：991年 - 1031年）である。 第24代カリフであるターイーと女奴隷との間に生まれた。学識豊かで、品行方正、人格者で貧者への施しを好んだ。父親はブワイフ朝の完全な傀儡でバッハー・ウッダウラの怒りを買って退位させられ、991年に44歳で即位した。ブワイフ朝から嫁をもらい、逆らわず、よく身を守ったため40年間、在位した。 1000年には、サーマーン朝が滅ぼしたガズナ朝のマフムードに、「栄誉の賜衣（ヒルア khil`a ）」が贈り、併せて「王朝の右手（Yamīn al-Dawla）」の尊号が与えた。（程なくして「宗門の後見人（Amīn al-Milla）という尊号も与えている）。 (ja)
- Абу́ль-Абба́с А́хмад ибн Исха́к аль-Ка́дир Билла́х (араб. أبو العباس أحمد القادر بالله; 947—29 ноября 1031) — халиф из династии Аббасидов, правивший с 992 по 1031 год. Он целиком зависел от Буидов и не принимал активной роли в политических событиях. (ru)
- Abu Alabás Amade ibne Ixaque (em árabe: أبو العباس أحمد بن إسحاق; romaniz.: Abu'l-ʿAbbās Aḥmad ibn Isḥāq; 947/8 - 29 de novembro de 1031), mais conhecido por seu nome de reinado Alcadir Bilá (em árabe: القادر بالله; romaniz.: al-Qādir bi'llāh , lit. 'Feito poderoso por Deus'), foi o califa do Califado Abássida em Baguedade de 991 a 1031. Era neto de Almoctadir e foi escolhido no lugar do califa deposto, Altai, seu primo. Seu reinado foi marcado pelo fortalecimento do papel do Califado Abássida como defensor do islamismo sunita contra o xiismo, notadamente através do de 1011, e pela codificação, pela primeira vez, de doutrinas e práticas sunitas no Risāla al. -Qādiriyya, pressagiando assim o "" no final do século. (pt)
- 卡迪爾一世（947年－1031年11月29日），伊斯蘭教第四十三代哈里發，阿拔斯王朝第二十五代哈里發。914年出生，父亲是阿拔斯王朝第二十一代哈里发穆塔基，991年11月1日被白益王朝埃米爾以继承堂兄弟塔伊一世，成为哈里发。1031年11月29日去世，儿子卡伊姆一世即位。 (zh)
- Абу аль-Аббас аль-Кадір бі-лла Ахмад бен аль-Муктадір (нар. 947 — пом. 29 листопада 1031) — аббасидський халіф упродовж 40 років: з 991 до смерті. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- أبو العباس أحمد بن إسحاق بن المقتدر المُلقب بـ «القادر بالله» من خلفاء الدولة العباسية. (ar)
- Abu'l-Abbas Ahmad ibn Ishaq (Arabic: أبو العباس أحمد بن إسحاق, romanized: Abu'l-ʿAbbās Aḥmad ibn Isḥāq; 947/8 – 29 November 1031), better known by his regnal name al-Qadir (Arabic: القادر بالله, romanized: al-Qādir bi’llāh, lit. 'Made powerful by God'), was the Abbasid caliph in Baghdad from 991 to 1031. He was the grandson of al-Muqtadir, and was chosen in place of the deposed caliph, at-Ta'i, his cousin. His reign was marked by the strengthening of the Abbasid caliphate's role as the champion of Sunni Islam against Shi'ism, notably through the Baghdad Manifesto of 1011, and through the codification, for the first time, of Sunni doctrines and practices in the Risāla al-Qādiriyya, thereby presaging the "Sunni Revival" later in the century. (en)
- Ahmad ibn Ishāq (arabisch أحمد بن إسحاق, DMG Aḥmad ibn Isḥāq; * 947; † 29. November 1031) mit dem Thronnamen al-Qādir bi-Llāh (arabisch القادر بالله, DMG al-Qādir bi-Llāh ‚der durch Gott Mächtige‘) war der fünfundzwanzigste Kalif der Abbasiden (991–1031). (de)
- Abû al-`Abbâs al-Qâdir bi-llah Ahmad ben al-Muqtadir, surnommé al-Qâdir, est né en 947. Il a succédé comme calife abbasside de Bagdad à son cousin At-Ta'i, contraint d'abdiquer par les vizirs bouyides en 991. Il est le fils d'Al-Muttaqi et petit-fils d'Al-Muqtadir, il convoitait la place de calife depuis longtemps. Il est mort le 29 novembre 1031 après un règne de près de quarante ans. C'est son fils Al-Qa'im qui lui a succédé. (fr)
- Al-Qádir (árabe القادر), Abu ul-Abbás al-Qádir bi-Il-lah Áhmad ben al-Muqtadar fue un califa abbasí que gobernó en Bagdad durante el periodo 991-1031. Era hijo de Al-Muttaqui. Nació en 947 y murió en 1031. (es)
- カーディル（947年 - 1031年）は、アッバース朝の第25代カリフ（在位：991年 - 1031年）である。 第24代カリフであるターイーと女奴隷との間に生まれた。学識豊かで、品行方正、人格者で貧者への施しを好んだ。父親はブワイフ朝の完全な傀儡でバッハー・ウッダウラの怒りを買って退位させられ、991年に44歳で即位した。ブワイフ朝から嫁をもらい、逆らわず、よく身を守ったため40年間、在位した。 1000年には、サーマーン朝が滅ぼしたガズナ朝のマフムードに、「栄誉の賜衣（ヒルア khil`a ）」が贈り、併せて「王朝の右手（Yamīn al-Dawla）」の尊号が与えた。（程なくして「宗門の後見人（Amīn al-Milla）という尊号も与えている）。 (ja)
- Абу́ль-Абба́с А́хмад ибн Исха́к аль-Ка́дир Билла́х (араб. أبو العباس أحمد القادر بالله; 947—29 ноября 1031) — халиф из династии Аббасидов, правивший с 992 по 1031 год. Он целиком зависел от Буидов и не принимал активной роли в политических событиях. (ru)
- Abu Alabás Amade ibne Ixaque (em árabe: أبو العباس أحمد بن إسحاق; romaniz.: Abu'l-ʿAbbās Aḥmad ibn Isḥāq; 947/8 - 29 de novembro de 1031), mais conhecido por seu nome de reinado Alcadir Bilá (em árabe: القادر بالله; romaniz.: al-Qādir bi'llāh , lit. 'Feito poderoso por Deus'), foi o califa do Califado Abássida em Baguedade de 991 a 1031. Era neto de Almoctadir e foi escolhido no lugar do califa deposto, Altai, seu primo. Seu reinado foi marcado pelo fortalecimento do papel do Califado Abássida como defensor do islamismo sunita contra o xiismo, notadamente através do de 1011, e pela codificação, pela primeira vez, de doutrinas e práticas sunitas no Risāla al. -Qādiriyya, pressagiando assim o "" no final do século. (pt)
- 卡迪爾一世（947年－1031年11月29日），伊斯蘭教第四十三代哈里發，阿拔斯王朝第二十五代哈里發。914年出生，父亲是阿拔斯王朝第二十一代哈里发穆塔基，991年11月1日被白益王朝埃米爾以继承堂兄弟塔伊一世，成为哈里发。1031年11月29日去世，儿子卡伊姆一世即位。 (zh)
- Абу аль-Аббас аль-Кадір бі-лла Ахмад бен аль-Муктадір (нар. 947 — пом. 29 листопада 1031) — аббасидський халіф упродовж 40 років: з 991 до смерті. (uk)
- Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah —àrab: أبو العباس أحمد القادر بالله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad ibn Ishaq al-Qādir bi-Llāh—, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031). Abu Kalidjar i Djalal al-Din es van enfrontar en una gran batalla que va durar tres dies l'abril del 1030 i el primer fou derrotat. Djalal va recuperar Wasit i la part inferior de l'Iraq i fins i tot Bàssora per un temps però Abu Kalidjar va aconseguir recuperar aquesta ciutat i a l'octubre de 1030 va derrotar a Djalal a la batalla d'Al-Madhar. (ca)
- Al-Kadir aŭ Al-Qādir (947 – 29-a de novembro 1031) (arabe القادر) estis Abasida kalifo en Bagdado de 991 ĝis 1031. Nepo de al-Muktadir, li estis elektite anstataŭ la elpostenigita kalifo at-Ta'i, nome sia kuzo. Eligita el la ĉefurbo Bagdado, poste li estis nune realvokita kaj nomumita por la posteno kiun li delonge estis dezirinta. Li tenis la kaliflandon dum 40 jaroj. Dum lia kalifado leviĝis Mahmud de Gazni, minacante la imperion; kaj pro tio kaj pro konfliktoj en la familio de Mahmud post lia morto, la regno de Bujidoj stagnis kaj estis damaĝita de milito. (eo)
- Al-Qadir Billah (Arab: القادر) (m. 1031) bergelar Abu al-'Abbas dengan nama asli Ahmad bin Ishaq bin al-Muqtadir merupakan khalifah Bani Abbasiyah dari tahun 991 sampai 1031. Dia dilahirkan pada tahun 336 H atau 947 dari seorang ibu yang merupakan Ummu Walad (mantan budak ) bernama Damnah. Dia meninggal pada tanggal 11 Zulhijah 422 H atau 29 November 1031. Dan masa pemerintahannya berlangsung selama 41 tahun 3 bulan. Catatan:
* k. merupakan tahun kekuasaan
* Angka, merupakan nomor urut seseorang menjadi khalifah.
* Nama dengan huruf kapital merupakan khalifah yang berkuasa. (in)
- Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Qādir bi-llāh (in arabo: ﺍﺑﻮ ﺍﻟﻌﺒﺎﺱ ﺍﺣﻤﺪ القادر ﺑالله; Baghdad, 947 – 1031) è stato il 25º Califfo abbaside e regnò dal 991 al 1031. Figlio di al-Muttaqi e nipote di al-Muqtadir, fu preferito al califfo al-Ta'i', che era suo cugino, deposto dall'Emiro buwayhide . al-Qādir morì a 87 anni e a lui succedette il figlio al-Qāʾim. (it)
|
