| dbo:abstract
|
- شعب التيهوليش أو تيويلتشي (بالإسبانية: Tehuelche) هو اسم يُطلق على جملة من القبائل الأصلية الساكنة في باتاغونيا جنوب منطقة بامباس بالأرجنتين والشيلي. التيهوليش هي كلمة من تعني «الشعب الشرس»، ويدعون أيضا ، التي من المعتقد معناها «الارجل الكبيرة» أطلقها المستكشفون الاسبان الذين وجدوا بصمات ارجل عريضة لتلك القبائل على الشواطئ الباتاغونية. لكن في الحقيقة بصمات الارجل تلك لم تكن الا لحيوان الغوناق حيث كانوا يُلبسوه جزمات جلد لتغطية حوافره. من المحتمل ان قصص المستكشفين الاوروبيين الاوائل حول الباتاغونيين، عمالقة أمريكا الجنوبية؛ كان اساسها شعب التيهوليش لانهم كانوا أطول من متوسط طول الاوروبيين آنذاك. حسب احصاء 2001، 4300 من التيهولشيين عاشوا في محافظة شوبوت، وفي سانتا كروز، إضافة 1,637 في اجزاء من الارجنتين. الآن لا توجد قبائل لهم في الشيلي؛ على الرغم من احتضان شعب المابوش لهم عبر السنين. (ar)
- Els tehueltxes (del mapudungun: chewel che «gent valenta», o potser d'una de les tribus tehueltxes anomenada teushen més la paraula mapudungun che que vol dir «gent» o «poble») també anomenats patagons, és el nom genèric donats a un conjunt de pobles amerindis de la Patagònia i la regió pampeana a Amèrica del Sud. Diversos especialistes, missioners i viatgers han fet propostes per agrupar-los tenint en compte la similitud dels seus trets culturals, la seva proximitat geogràfica i les seves llengües, encara que entre ells es parlaven llengües que no sempre estaven emparentades entre si, i la seva distribució geogràfica era extensa. Després del procés històric de gairebé completa extinció d'aquests pobles el terme tehueltxe va passar a referenciar els supervivents de la branca continental austral del grup, ubicats a les províncies de Santa Cruz, Chubut i Río Negro de l'Argentina. Actualment són uns 12.000. Segons el cens argentí de 2001 hi havia 4.300 tehueltxes a les províncies de Chubut i Santa Cruz i uns 1.637 a altres indrets de l'Argentina. Els primers europeus van arribar al seu territori el 1520 (Ferran de Magallanes va desembarcar a la badia de San Julián i hi va passar l'hivern, anomenant als indígenes "patones" o "patagones" perquè deixaven unes petjades ("patas") molt grans perquè a més de tenir els peus grans, s'embolicaven els peus amb pells. És possible que les històries que explicaren els primers exploradors europeus sobre els patagons, una raça de gegants de Sud-amèrica, es basessin en el fet que els tehueltxes eren uns individus força alts (uns 2 metres, mentre els europeus mitjans mesuraven 1,5 metres). Durant els segles xvii i XVIII va començar la penetració dels maputxes o araucans a l'est dels Andes, amb finalitats de comerç i aliances, que va comportar una gran influència cultural sobre els tehueltxes i altres pobles, al punt que se l'anomena "araucanització" de les Pampes i la Patagònia. Bona part dels tehueltxes van adoptar moltes dels costums i llengua maputxes, mentre els maputxes adoptaven part de la manera de viures dels tehueltxes i amb això es van difuminar les diferències entre ambdós grups, al punt que els seus descendents es refereixen a si mateixos com maputxe-tehueltxes. Cal esmentar els noms dels cacics tehueltxes Cacapol i el seu fill Cangapol que durant la primera meitat del segle xviii eren els caps més importants de la regió, que s'estenia des de la serralada dels Andes fins a l'oceà Atlàntic, i des del riu Negro fins al riu Salado. Cangapol tenia la seva seu de govern a la zona de Serra de la Ventana, per la qual cosa se'ls coneixia com a «pampes serrans». Els pampes van saber aliar-se amb els maputxes de l'oest dels Andes per atacar la campanya portenya el 1740, detenint-se només a set llegües de Buenos Aires. En aquest procés, també hi va haver lluites interètniques i cap a principis del segle xix es van lliurar aferrissats combats entre patagons i maputxes a la vora del riu Senguerr o Gengel, sent encara recordada pels maputxes la batalla de Languiñeo; altres combats es van produir a Barrancas Blancas i Shótel Kaike. En 1821 un exèrcit molutxe amb el suport de milícies xilenes, va derrotar en els guals de Choele Choel a 1800 pampes serrans i als seus cacics Ull Lindo i Anapilco. A partir d'aquest any l'ocupació maputxe va formar una «falca» entre els tehueltxes; uns es van veure desplaçats cap al sud del riu Negro i altres van buscar refugi a l'interior de la Província de Buenos Aires, en els fortins i estàncies argentins. Cap a la mateixa època, tribus vorogues o voroes o vorogans liderades per un grup de guerrillers realistes coneguts com els germans Pincheira, van desallotjar els tehueltxes o pampes serrans, de les zones de Salines Grans, Guaminí (Laguna de Montaña), Carhué i Epecuén; els pampes van fugir cap a serra de la Ventana, antic assentament de govern del cacic Cangapol. El 1830 els Pincheira i els seus aliats vorogans van dirigir un atac contra els pampes serrans assentats a la Serra de la Ventana i Sauce Chico, matant a molts d'ells, inclusivament als cacics Curitripay, que va caure juntament amb els seus dos fills (Catrileu i Lomo Colorado) i tots els seus capitans. Els vorogans van assassinar als pampes que van escapar de Serra de la Ventana a les portes mateixes del fort de Bahia Blanca. En el mateix any de 1830 els vorogans havien massacrat als pampes del cacic Tetruel, que tenien els seus tendals a Curamalal, prop de l'actual Pigüé. Aquesta situació va culminar amb la quasi desaparició dels tehueltxes septentrionals a les províncies de Buenos Aires, La Pampa i Neuquén fins al riu Limay, romanent cap a l'oest alguns grups günün-a-kuna, que només es van fusionar amb els maputxes després de l'expedició militar del general Conrado Excelso Villegas en 1886. Els tehueltxes al sud del riu Negro van tenir com a sobirana una dona: Maria la Gran. El seu successor Casimiro Biguá va ser el primer cap tehueltxe que va jurar fidelitat a la bandera argentina. Els seus fills, els cacics Papón i Mulato, van acabar en una reserva al sud de Xile. La constitució de l'ètnia pueltxe amb llinatges que incloïen a tehueltxes explica, en part, les actituds de certs caps pueltxes com Catriel, Chucul, Foyel o Sayhueque, els quals o van ser contemporitzadors amb els blancs i criolls o van ser considerats traïdors: Catriel, d'origen gennakenk, va ser ferotgement mort quan combatia aliat als blancs a altres pueltxes més lligats a l'ètnia maputxe, el 1879. Entre els grups formats per aquests mestissatges, es trobaven els ranquels o rankültxes (del mapudungun rankül-che, "gent dels canyars "). Per historiadors com Rodolfo Casamiquela, es va tractar d'una invasió en què els maputxes gairebé van extingir als tehueltxes per mitjà de la violència, però la interpretació actual maputxe és que es va tractar d'un fenomen més complex que això. Aquesta invasió maputxe va ser utilitzada políticament per negar legitimitat a les reclamacions indígenes al sud argentí, a l'argumentar que es tractaria de peticions fetes per descendents dels invasors "xilens" i no per descendents dels habitants originaris. Complexos van ser els llaços socials dels tehueltxes amb els immigrants gal·lesos que des de la segona meitat de segle xix van començar a colonitzar Chubut: en general les relacions van ser harmòniques entre els dos pobles, i per això es poden observar avui dia, en zones del Chubut, persones de cabells vermellosos i ulls bridats. En 1870 el cacic Biguá va prometre defensar els gal·lesos de la invasió del cacic huilixe Calfucurá. Se sap poc de la cultura tehueltxe anterior a l'aparició del cavall encara que la seva organització socioeconòmica s'assemblava a la dels onas de Terra del Foc. La introducció del cavall pels espanyols, animal que van donar a conèixer a partir de 1570, va transformar el model d'organització social dels tehueltxes: es va formar en ells un complex eqüestre. Igual que els amerindis de les grans praderies d'Amèrica del Nord, els tehueltxes també van treballar les estepes de matolls de la Patagònia, vivint principalment del guanac i de la carn de rhea (nyandú o choique), seguida de la carn de huemul, cérvol, mara i fins i tot puma i jaguar, a més de certes plantes (doncs encara que tardanament, van aprendre a conrear la terra). Pel que fa a peixos i mariscs, existien en certs casos tabús: alguns grups tenien, per exemple, prohibit el consum de peixos. Els seus grups solien estar constituïts per entre 50 a 100 membres. L'adopció del cavall va significar una profunda revolució social en la cultura tehueltxe: la mobilitat que els va oferir va alterar les ancestrals territoralitats i va modificar en gran manera el patró dels desplaçaments, si abans del segle xvii predominaven les transhumàncies est-oest darrere dels guanacs, a partir del complex eqüestre van prendre gran importància els desplaçaments longitudinals (de sud a nord i viceversa) establint extensos circuits d'intercanvi: a mitjan segle xix els tehueltxes australs o aonikenk barataven les seves pells i mol·luscs per cholilas (fruites menors, móres, calafats, llavors de pehuén, llao llao, brots i cabdells de coligüe, etc.) i pomes als gennakenk del Neuquén, l'Alt Valle del riu Negro i de l'anomenat País de les Maduixes o Chulilaw (regió delimitada aproximadament al nord pel llac Nahuel Huapi, a l'est per les serralades baixes i morrèniques anomenades les , a l'oest pels alts cims dels Andes i al sud pel llac Buenos Aires/General Carrera). El cavall, o més exactament l'egua, va passar a ser part principalíssima de la seva dieta, deixant en segon lloc als guanacs. Els selknam de Terra del Foc en canvi no van desenvolupar un complex eqüestre comparable. A partir de la segona meitat del segle xix, alguns grups aonikenks van ser raptats i exhibits contra la seva voluntat en països com: Bèlgica, Suïssa, Alemanya, França o Anglaterra. La família de la qual es coneixen més dades concretes fou la d'un cap anomenat "Pitioche", qui va ser capturat amb la seva dona i fill. Part d'aquests dramàtics fets formen part del llibre Zoològics Humans de Christian Báez i Peter Mason. La seva situació a Xile és de completa extinció. El 1905 van patir una epidèmia de verola que va matar el cacic Mulat i a altres de la seva tribu establerts a la vall del riu Zurdo, prop de Punta Arenas. Els supervivents es van refugiar en territori argentí, possiblement a la reserva de Camusu Aike. Grups tehueltxes van continuar posteriorment passant a Xile per caçar guanacs a la regió de Magallanes, on van ser vistos per última vegada al voltant de 1927 provinents de l'àrea de Killik Aike. (ca)
- La Tehuelĉoj aŭ en hispana tehuelches (de la mapuĉa: chewel che "kuraĝa popolo", aŭ eble unu de la etnoj tehuelĉaj nome teŭŝen plus la mapuĉa vorto ĉe, "popolo") aŭ patagonoj estas la ĝeneralaj nomoj por aro de popoloj de indianoj de Patagonio kaj de Pampo en Sudameriko. Diversaj fakuloj, misiistoj kaj veturintoj realigis proponojn por grupigi ilin konsiderinte la similecon de ties kulturaj trajtoj, ties geografian proksimecon kaj ties lingvojn, kvankam inter ili oni parolis lingvojn kiuj ne ĉiam estis parencaj inter si, kaj ties geografia distribuado estis etenda. Post la historia procezo de preskaŭ kompleta formortigo de tiuj popoloj la termino tehuelche ekreferencis la supervivintojn de la kontinenta suda branĉo de la grupo, situantaj ĉe la provincoj Santa Cruz kaj Ĉubutio en Argentino. Ties situacio en Ĉilio estas de kompleta formortigo. En 1905 suferis epidemion de variolo pro kiu mortiĝis inter multaj la kaj aliaj de lia tribo loĝintaj en la valo de la rivero Zurdo, ĉe Punta Arenas. La survivintoj rifuĝiĝis en teritorio argentina, eble ĉe la rezervejo . Grupoj de tehuelĉoj poste plu eniris en Ĉilio por ĉasi gvanakojn en la regiono Magelana, kie ili estis viditaj la lastan fojon ĉirkaŭ 1927 devenintaj de la areo de Killik Aike. (eo)
- Die Tehuelche, Tewelche (Fremdbezeichnung der Mapuche, in Mapudungun: "Volk im Süden", "Leute des Südens", manchmal auch als "Wehrhaftes Volk" wiedergegeben) oder je nach Dialekt in ihrer Tehuelche-Sprache als Aónikenk ("Südliche Tehuelche bzw. Volk") bzw. Gennakenk ("Nördliche Tehuelche bzw. Volk") bekannt, sind das größte Volk der indigenen Patagonier Argentiniens. Die ursprüngliche Eigenbezeichnung lautete Choanik oder Chonqui ("Mensch" oder "Volk"). Ihre heutige Zahl wird sehr unterschiedlich angegeben: Nach Ethnologue lag sie 2004 bei 10.600, nach dem argentinischen Zensus 2010 bei 27.800 Es ist davon auszugehen, dass es sich dabei heute fast ausschließlich um Mestizen handelt. Von Norden nach Süden werden sie in verschiedene Ethnien unterteilt, deren Abgrenzung allerdings schwierig ist und deren Benennungen sehr unterschiedlich sind. Früher sprachen sie alle Tehuelche, das zur Familie der Chon (Tshon)-Sprachen gehört und somit waren sie sprachlich verwandt mit den Selk’nam (Eigenbezeichnung: Čonn) und Haush (Eigenbezeichnung: Manekénk). Die Sprache ist so gut wie ausgestorben. (de)
- Los tehuelches, aonikenk o patagones son un pueblo indígena de la Patagonia en América del Sur, cuyos exponentes actuales viven en Argentina. El nombre complejo tehuelche ha sido usado por investigadores en sentido amplio para agrupar a un conjunto de pueblos amerindios de la Patagonia y la región pampeana. Diversos especialistas, misioneros y viajeros han realizado propuestas para agruparlos teniendo en cuenta la similitud de sus rasgos culturales, su vecindad geográfica y sus idiomas, aunque entre ellos se hablaban idiomas que no estaban emparentados entre sí, y su distribución geográfica era extensa. (es)
- Tehueltxe (lehen patagoi deituak) Patagoniako lautadetan Magallaes itsasartetik Rio Negrora bitarteko lurraldeetan bizi zen etnia-multzo baten izen generikoa da. XXI. mende hasieran 10.590 tehueltxe bizi ziren Argentinan, gehienak Santa Cruz eta Chubuten. (eu)
- Les Tehuelches sont des Amérindiens de Patagonie, vivant entre le fleuve Río Negro et le détroit de Magellan essentiellement en territoire argentin et chilien. Ils étaient réputés pour être de très grande taille et semblent avoir été à la base du grand mythe des géants patagons. (fr)
- Tehuelche adalah nama untuk penduduk asli di Patagonia. Mereka juga disebut Patagon. Kemungkinan kisah pengelana Eropa awal mengenai Patagon, ras raksasa di Amerika Serikat, berdasarkan dari Tehuelche, karena Tehuelche berukuran tinggi. Menurut sensus tahun 2001, terdapat 4.300 Tehuelche di provinsi Chubut dan Santa Cruz, dan 1.637 Tehuelce di bagian Argentina lainnya. Tehuelce menuturkan . (in)
- The Tehuelche people, also called the Aónikenk, are an indigenous people from eastern Patagonia in South America. In the 18th and 19th centuries the Tehuelche were influenced by Mapuche people, and many adopted a horseriding lifestyle. Once a nomadic people the lands of the Tehuelche were colonized in the 19th century by Argentina and Chile gradually disrupting their traditional economies. The establishment of large sheep farming estates in Patagonia was particularly detrimental to the Tehuelche. Contact with outsiders also brought in infectious diseases ushering deadly epidemics among Tehuelche tribes. Most existing members of the group currently reside the in cities and towns of Argentine Patagonia. The name "Tehuelche complex" has been used by researchers in a broad sense to group together indigenous peoples from Patagonia and the Pampas. Several specialists, missionaries and travelers have proposed grouping them together on account of the similarities in their cultural traits, geographic vicinity and languages, even though the languages they spoke amongst themselves were not related to each other and their geographic distributions were extensive. (en)
- I Tehuelche, chiamati anche Patagoni o (originalmente) Chon o Chonk o Tchonk, sono una tribù di Nativi Americani stanziata in Patagonia. Erano piuttosto alti e quindi vennero conosciuti dagli europei con il nome di Giganti della Patagonia. (it)
- 테우엘체족(마푸둥군어: Tehuelche)은 남미의 아르헨티나와 칠레에 걸쳐 있는 파타고니아 지역의 선주민족의 이름이다. 파타고니아인이라고도 한다. 파타고니아 지역을 탐험했던 초기 유럽인 식민자들의 기록에는 이 지역에서 거인종족을 보았다는 기록이 있는데, 이는 테우엘체 족이 유럽계 백인에 견주어도 매우 키가 큰 종족이었기 때문이다. 테우엘체 족은 아르헨티나와 칠레의 원주민 말살정책에 맞서 용맹한 항전을 벌였으나, 패배하고 살육당했고, 또한 많은 수가 유럽인과 동화되거나 흡수되어 오늘날에는 그 수가 채 1만명이 넘지 않는다. 2001년도 아르헨티나 인구조사에 따르면 약 4300명의 테우엘체족이 추붓 주와 산타크루스 주에 사는 것으로 알려졌으며, 기타 1637명이 아르헨티나 각지에서 흩어져 있는 것으로 조사되었다. 테우엘체 족은 원래 티에라델푸에고섬과 파타고니아의 고유언어인 촌 어족에 속하는 테우엘체어를 사용했으나, 남부 아르헨티나와 칠레의 토착민 대부족의 하나인 마푸체족에 동화되어 현재 마푸체어를 쓴다. 현재 테우엘체어의 화자수는 겨우 4 명뿐으로 소멸위기에 놓여있다. 아르헨티나의 대통령 후안 페론은 어머니가 테우엘체 족 혈통이다. 그보다도 대항해시대때 평균키가 180cm 정도로 추정된다는 역사적 기록이 있고 현재는 비공식적인 2m 장신 부족이다. 2m는 가장 키카 큰 국가인 네덜란드인과 장신으로 알려진 아프리카 남수단의 흑인집단 딩카족보다 더 크다. (ko)
- テウェルチェ族（Tehuelches）は、アルゼンチンのパタゴニアからチリ中南部に住むアメリカ州の先住民族部族の総称。パタゴニア族とも呼ばれる。 16世紀以降南アメリカに進出したスペイン人の報告に見られる長身の「パタゴン族」とは、同様に高い身長が特徴的なこのテウェルチェ族のことを指していたと推測される。アルゼンチン人口統計局(en)2001年の統計によると、テウェルチェ族はアルゼンチンのチュブ州とサンタクルス州に4,300人、チリに1,637人が居る。 (ja)
- Het Tehuelche-volk, ook wel aangeduid met het endoniem Aónikenk, is een inheems volk uit Patagonië in Zuid-Amerika, dat vooral in de zuidelijke helft van het tegenwoordige Argentinië leefde. Het woongebied strekte zich globaal uit van de Río Negro in het noorden tot de Straat van Magellaan in het zuiden. Nakomelingen van dit volk, vooral dan mesties, wonen in de 21e eeuw nog in het zuiden van Argentinië en Chili. (nl)
- Os tehuelches, também chamados de patagões ou patagônios (do mapudungun chewelche, "gente bravia", ou do nome teushen mais a palavra mapuche che, "gente, povo") é um grupo de etnias ameríndias da Patagônia. A história dos povos tehuelche percorre mais de 9 mil anos. Sua história pré-colombiana é dividido em três etapas principais: a época com uso de grandes ferramentas de pedra, uma fase onde o uso de bolas prevaleceu sobre os projéteis, e uma terceira fase com ferramentas de rochas, altamente complexas, cada uma com uma finalidade específica. No entanto, o estilo de vida nômade de tehuelches deixou evidências arqueológicas escassa de seu passado. É possível que as histórias dos primeiros exploradores europeus sobre os patagões, uma raça de gigantes na América do Sul, fossem baseados nos tehuelches, porque o tehuelches são normalmente muito altos. A primeira menção a essas pessoas veio da viagem de Fernão de Magalhães e sua tripulação, que alegou tê-los visto ao explorar a costa da América do Sul a caminho de sua circum-navegação do mundo em 1520. Antonio Pigafetta, um dos os poucos sobreviventes da expedição e o cronista da expedição de Magalhães, escreveu em seu relato sobre seu encontro com os nativos o dobro da altura de uma pessoa normal: Em 1766, um boato vazou ao retornar à Grã-Bretanha que a tripulação do HMS Dolphin, capitaneada por Comodoro John Byron, tinha visto uma tribo de 9 pés de altura (2,74 m), nativos da Patagônia, quando passaram por lá em sua circum-navegação do globo. No entanto, quando uma recém-editada revisão dessa viagem saiu em 1773, o patagônios foram registrados como sendo 6 pés (1,83 m) de altura, sendo que a estatura média de um europeu na época era de 1,68 m. (pt)
- Tehuelcze (Tehuelche) – plemię Indian Ameryki Południowej, zamieszkujące tereny Patagonii. W 2001 roku ich liczebność wynosiła około 6 tysięcy. Do tradycyjnych zajęć Tehuelczów zalicza się myślistwo, zbieractwo i chów zwierząt. Społeczności Tehuelczów prowadzą koczowniczy tryb życia. (pl)
- Теуэльче (исп. Tehuelche) — собирательное название (на арауканском языке) коренных народов Патагонии, живших там в период до прихода арауканских племён. (ru)
- Tehuelche, är eller var ett indianfolk i södra och mellersta Argentina. Under 1800-talet fick de utstå strider med europeiska kolonister men förlorade till sist. Deras språk kallas också och tillhör . Denna artikel om indianer saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
- Теуелче (ісп. tehuelche, від мапудунгун chewel che — «хоробрі люди» або patagón — «патагонці») — група індіанських народів Патагонії. Вважається, що саме цих індіанців вперше побачили європейці при дослідженні Патагонії, вони були описані як народ гігантів, можливо через високий середній ріст представників народу. Згідно з переписом INDEC у 2001 році нараховувалося 4300 теуелче в провінціях Чубут і Санта-Крус та ще 1 637 в інших частинах Аргентини, чисельність в Чилі невідома. В стародавні часи теуелче розмовляли мовою (групи ), проте в процесі арауканізації перейняли мапудунгун, мову мапуче. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Los tehuelches, aonikenk o patagones son un pueblo indígena de la Patagonia en América del Sur, cuyos exponentes actuales viven en Argentina. El nombre complejo tehuelche ha sido usado por investigadores en sentido amplio para agrupar a un conjunto de pueblos amerindios de la Patagonia y la región pampeana. Diversos especialistas, misioneros y viajeros han realizado propuestas para agruparlos teniendo en cuenta la similitud de sus rasgos culturales, su vecindad geográfica y sus idiomas, aunque entre ellos se hablaban idiomas que no estaban emparentados entre sí, y su distribución geográfica era extensa. (es)
- Tehueltxe (lehen patagoi deituak) Patagoniako lautadetan Magallaes itsasartetik Rio Negrora bitarteko lurraldeetan bizi zen etnia-multzo baten izen generikoa da. XXI. mende hasieran 10.590 tehueltxe bizi ziren Argentinan, gehienak Santa Cruz eta Chubuten. (eu)
- Les Tehuelches sont des Amérindiens de Patagonie, vivant entre le fleuve Río Negro et le détroit de Magellan essentiellement en territoire argentin et chilien. Ils étaient réputés pour être de très grande taille et semblent avoir été à la base du grand mythe des géants patagons. (fr)
- Tehuelche adalah nama untuk penduduk asli di Patagonia. Mereka juga disebut Patagon. Kemungkinan kisah pengelana Eropa awal mengenai Patagon, ras raksasa di Amerika Serikat, berdasarkan dari Tehuelche, karena Tehuelche berukuran tinggi. Menurut sensus tahun 2001, terdapat 4.300 Tehuelche di provinsi Chubut dan Santa Cruz, dan 1.637 Tehuelce di bagian Argentina lainnya. Tehuelce menuturkan . (in)
- I Tehuelche, chiamati anche Patagoni o (originalmente) Chon o Chonk o Tchonk, sono una tribù di Nativi Americani stanziata in Patagonia. Erano piuttosto alti e quindi vennero conosciuti dagli europei con il nome di Giganti della Patagonia. (it)
- テウェルチェ族（Tehuelches）は、アルゼンチンのパタゴニアからチリ中南部に住むアメリカ州の先住民族部族の総称。パタゴニア族とも呼ばれる。 16世紀以降南アメリカに進出したスペイン人の報告に見られる長身の「パタゴン族」とは、同様に高い身長が特徴的なこのテウェルチェ族のことを指していたと推測される。アルゼンチン人口統計局(en)2001年の統計によると、テウェルチェ族はアルゼンチンのチュブ州とサンタクルス州に4,300人、チリに1,637人が居る。 (ja)
- Het Tehuelche-volk, ook wel aangeduid met het endoniem Aónikenk, is een inheems volk uit Patagonië in Zuid-Amerika, dat vooral in de zuidelijke helft van het tegenwoordige Argentinië leefde. Het woongebied strekte zich globaal uit van de Río Negro in het noorden tot de Straat van Magellaan in het zuiden. Nakomelingen van dit volk, vooral dan mesties, wonen in de 21e eeuw nog in het zuiden van Argentinië en Chili. (nl)
- Tehuelcze (Tehuelche) – plemię Indian Ameryki Południowej, zamieszkujące tereny Patagonii. W 2001 roku ich liczebność wynosiła około 6 tysięcy. Do tradycyjnych zajęć Tehuelczów zalicza się myślistwo, zbieractwo i chów zwierząt. Społeczności Tehuelczów prowadzą koczowniczy tryb życia. (pl)
- Теуэльче (исп. Tehuelche) — собирательное название (на арауканском языке) коренных народов Патагонии, живших там в период до прихода арауканских племён. (ru)
- Tehuelche, är eller var ett indianfolk i södra och mellersta Argentina. Under 1800-talet fick de utstå strider med europeiska kolonister men förlorade till sist. Deras språk kallas också och tillhör . Denna artikel om indianer saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
- Теуелче (ісп. tehuelche, від мапудунгун chewel che — «хоробрі люди» або patagón — «патагонці») — група індіанських народів Патагонії. Вважається, що саме цих індіанців вперше побачили європейці при дослідженні Патагонії, вони були описані як народ гігантів, можливо через високий середній ріст представників народу. Згідно з переписом INDEC у 2001 році нараховувалося 4300 теуелче в провінціях Чубут і Санта-Крус та ще 1 637 в інших частинах Аргентини, чисельність в Чилі невідома. В стародавні часи теуелче розмовляли мовою (групи ), проте в процесі арауканізації перейняли мапудунгун, мову мапуче. (uk)
- شعب التيهوليش أو تيويلتشي (بالإسبانية: Tehuelche) هو اسم يُطلق على جملة من القبائل الأصلية الساكنة في باتاغونيا جنوب منطقة بامباس بالأرجنتين والشيلي. التيهوليش هي كلمة من تعني «الشعب الشرس»، ويدعون أيضا ، التي من المعتقد معناها «الارجل الكبيرة» أطلقها المستكشفون الاسبان الذين وجدوا بصمات ارجل عريضة لتلك القبائل على الشواطئ الباتاغونية. لكن في الحقيقة بصمات الارجل تلك لم تكن الا لحيوان الغوناق حيث كانوا يُلبسوه جزمات جلد لتغطية حوافره. (ar)
- Els tehueltxes (del mapudungun: chewel che «gent valenta», o potser d'una de les tribus tehueltxes anomenada teushen més la paraula mapudungun che que vol dir «gent» o «poble») també anomenats patagons, és el nom genèric donats a un conjunt de pobles amerindis de la Patagònia i la regió pampeana a Amèrica del Sud. Diversos especialistes, missioners i viatgers han fet propostes per agrupar-los tenint en compte la similitud dels seus trets culturals, la seva proximitat geogràfica i les seves llengües, encara que entre ells es parlaven llengües que no sempre estaven emparentades entre si, i la seva distribució geogràfica era extensa. (ca)
- La Tehuelĉoj aŭ en hispana tehuelches (de la mapuĉa: chewel che "kuraĝa popolo", aŭ eble unu de la etnoj tehuelĉaj nome teŭŝen plus la mapuĉa vorto ĉe, "popolo") aŭ patagonoj estas la ĝeneralaj nomoj por aro de popoloj de indianoj de Patagonio kaj de Pampo en Sudameriko. Diversaj fakuloj, misiistoj kaj veturintoj realigis proponojn por grupigi ilin konsiderinte la similecon de ties kulturaj trajtoj, ties geografian proksimecon kaj ties lingvojn, kvankam inter ili oni parolis lingvojn kiuj ne ĉiam estis parencaj inter si, kaj ties geografia distribuado estis etenda. (eo)
- Die Tehuelche, Tewelche (Fremdbezeichnung der Mapuche, in Mapudungun: "Volk im Süden", "Leute des Südens", manchmal auch als "Wehrhaftes Volk" wiedergegeben) oder je nach Dialekt in ihrer Tehuelche-Sprache als Aónikenk ("Südliche Tehuelche bzw. Volk") bzw. Gennakenk ("Nördliche Tehuelche bzw. Volk") bekannt, sind das größte Volk der indigenen Patagonier Argentiniens. Die ursprüngliche Eigenbezeichnung lautete Choanik oder Chonqui ("Mensch" oder "Volk"). Ihre heutige Zahl wird sehr unterschiedlich angegeben: Nach Ethnologue lag sie 2004 bei 10.600, nach dem argentinischen Zensus 2010 bei 27.800 Es ist davon auszugehen, dass es sich dabei heute fast ausschließlich um Mestizen handelt. (de)
- The Tehuelche people, also called the Aónikenk, are an indigenous people from eastern Patagonia in South America. In the 18th and 19th centuries the Tehuelche were influenced by Mapuche people, and many adopted a horseriding lifestyle. Once a nomadic people the lands of the Tehuelche were colonized in the 19th century by Argentina and Chile gradually disrupting their traditional economies. The establishment of large sheep farming estates in Patagonia was particularly detrimental to the Tehuelche. Contact with outsiders also brought in infectious diseases ushering deadly epidemics among Tehuelche tribes. Most existing members of the group currently reside the in cities and towns of Argentine Patagonia. (en)
- 테우엘체족(마푸둥군어: Tehuelche)은 남미의 아르헨티나와 칠레에 걸쳐 있는 파타고니아 지역의 선주민족의 이름이다. 파타고니아인이라고도 한다. 파타고니아 지역을 탐험했던 초기 유럽인 식민자들의 기록에는 이 지역에서 거인종족을 보았다는 기록이 있는데, 이는 테우엘체 족이 유럽계 백인에 견주어도 매우 키가 큰 종족이었기 때문이다. 테우엘체 족은 아르헨티나와 칠레의 원주민 말살정책에 맞서 용맹한 항전을 벌였으나, 패배하고 살육당했고, 또한 많은 수가 유럽인과 동화되거나 흡수되어 오늘날에는 그 수가 채 1만명이 넘지 않는다. 2001년도 아르헨티나 인구조사에 따르면 약 4300명의 테우엘체족이 추붓 주와 산타크루스 주에 사는 것으로 알려졌으며, 기타 1637명이 아르헨티나 각지에서 흩어져 있는 것으로 조사되었다. 테우엘체 족은 원래 티에라델푸에고섬과 파타고니아의 고유언어인 촌 어족에 속하는 테우엘체어를 사용했으나, 남부 아르헨티나와 칠레의 토착민 대부족의 하나인 마푸체족에 동화되어 현재 마푸체어를 쓴다. 현재 테우엘체어의 화자수는 겨우 4 명뿐으로 소멸위기에 놓여있다. 아르헨티나의 대통령 후안 페론은 어머니가 테우엘체 족 혈통이다. (ko)
- Os tehuelches, também chamados de patagões ou patagônios (do mapudungun chewelche, "gente bravia", ou do nome teushen mais a palavra mapuche che, "gente, povo") é um grupo de etnias ameríndias da Patagônia. (pt)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
