| dbo:abstract
|
- El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica. El mossàrab fou la llengua col·loquial majoritària d'al-Àndalus fins que, a partir del segle x, s'aguditzà el procés de substitució lingüística per part de l'àrab (i hi fou l'arabització lingüística més potent que la islamització religiosa). A inicis del segle xiii, l'àrab ja era la llengua col·loquial de la pràctica totalitat de la població d'al-Àndalus, independentment de la religió dels parlants, mentre que el mossàrab, o bé estava extingit, o bé estava al caire de l'extinció. El nom mossàrab en àrab significa 'tribu aràbiga que parla àrab', i no pas cristià o musulmà que no parli àrab. En àrab medieval, els cristians d'al-Àndalus s'anomenaven d'una altra manera: nasrani, rum, muixrik, dimmi, muahid, ajam. Davant els mossàrabs, hi hauria els muladís, musulmans d'origen cristià hispanovisigot. Com a conjunt de parles romàniques derivades del llatí vulgar, el mossàrab és equiparable al galaicoportuguès, al català, a l'aragonès, al castellà, etc., en llur moment de formació, entre el segle vi i el segle viii, a les terres situades més al nord peninsular, de religió cristiana. Tanmateix, aquests altres parlars, amb el rerefons de la creació d'estats feudals, esdevingueren les llengües que coneixem avui dia. En canvi, els parlars mossàrabs (que no van arribar a escriure's) acabaren desapareixent, substituïts per l'àrab col·loquial andalusí. La conquesta gradual d'al-Àndalus per part dels estats cristians del nord, segles després, faria que en els territoris andalusins s'hi implantessin les llengües del nord, ja en substitució de l'àrab. Els parlars mossàrabs presentaven gran varietat interna per manca de model escrit unitari, absència de centres administratius propis, etc. En cada indret l'evolució fonètica i morfològica era diferent. Aquests parlars es coneixen mitjançant la toponímia, el lèxic comú, alguns vocabularis i les kharges. S'han atribuït al substrat mossàrab diverses de les diferències en el lèxic entre el català valencià i el de Catalunya, entre el portuguès i el gallec o entre l'extremeny i l'asturià, i característiques dels parlars del sud del castellà com el panotxo, més aviat relacionat amb el català, o l'andalús. En el cas del valencià, però, gran part dels mots atribuïts al mossàrab ara es considera que tenen un altre origen. El nom mateix de mossàrab, tot i que sancionat per l'ús, és confusionari: prové de l'àrab mustaʿrib, que significa 'arabitzat'; un nom ben poc adient per a designar una llengua romànica, doncs. De fet, moçárabe fou el nom que els cristians del nord donaven als cristians de Toledo, ja arabòfons, al segle xii. Per error interpretatiu, els erudits espanyols del segle xix atribuïren aquest nom a la llengua romànica a què ens referim; amb aquesta nova accepció, el terme passà del castellà al català i a multitud d'altres llengües. Avui dia, en nom de la precisió, hi ha tendència a reemplaçar mossàrab per romandalusí, contracció de romànic andalusí (romànic d'al-Àndalus). Cal evitar de confondre el mossàrab (llengua o conjunt de parles romàniques) amb els mossàrabs, nom que es dona generalment als cristians d'al-Àndalus, els quals, com hem vist, tot i que al principi generalment eren parlants de mossàrab, cap al segle xiii ja acostumaven a ser arabòfons. (ca)
- اللغة المستعربية (بالإنجليزية: Mozarabic) (مُوزاربي) هي إحدى اللغات التي كانت منطوقة في شبه الجزيرة الإيبيرية، هي لغة رومنسية خالطتها الكثير من الكلمات العربية، وكان يتكلمها مسيحيو الأندلس بعد الفتح الإسلامي لإيبيريا. تنحدر المستعربية من اللهجات اللاتينية المتأخرة وأوائل اللهجات الرومانسية التي كانت محكية في هسبانيا حتى القرن الثامن الميلادي، وكانت منتشرة حتى حوالي القرن الثالث عشر عندما استبدلتها أصناف الرومانسية القادمة من شمال شبه الجزيرة، ومعظمها من الإسبانية (القشتالية) والكاتالونية والبرتغالية. كلمة مستعرب هي كلمة مستعارة من العربية الفصحى، بمعنى «من يتبنى طرق العرب». (ar)
- Das Mozarabische ist eine Gruppe von iberoromanischen Dialekten, die vor und auch während der Rückeroberung (Reconquista) der Iberischen Halbinsel durch die Christen bis in das 11. und 12. Jahrhundert hinein dort gesprochen wurde. Das Wort mozarabisch leitet sich von der arabischen Bezeichnung mustaʿrib (=arabisiert) für die unter arabischer Herrschaft lebenden, aber romanisch sprechenden Christen, die Mozaraber, ab.Die in arabischer Schrift geschriebene romanische Sprache (Aljamiado-Schreibweise) ist stark mit arabischen Wörtern durchsetzt. Sie ist als gesprochene Sprache ausgestorben. (de)
- La mozaraba estis aro de parolmanieroj latinidaj parolataj fare de la loĝantoj de la sudo de la Iberia Duoninsulo el la 8-a jarcento al la 15-a jarcento depende de la regiono. La mozarabaj parolmanieroj disvolviĝis en la teritorioj de la islamaj regnoj de Al-Andalus, kaj estis parolataj ĉefe de la kristanaj mozaraboj kiuj loĝis tie. Tiuj mozarabaj parolmanieroj malaperis ĉirkaŭ la 15-a jarcento pro ties anstataŭo per la lingvoj hegemoniaj en la kristanaj regnoj nordaj post la Reconquista (nome galega-portugala, leona, kastilia, navararagona, kataluna), kaj pluhavis kernetojn aŭ spurojn ĝis la 19-a jarcento. Por la skribado de la mozaraba lingvo (aŭ lingvoj) esti komuna la uzado de la aljamiado. (eo)
- Mozarabiera Al-Andaluseko hizkuntza multzo erromantzea zen, Iberiar penintsulan Erdi Aroan mintzatua. Mosarabiera hizkuntzen artean ez zegoen erabateko batasunik. Latinetiko beste hizkuntzak ez bezala, mozarabiera arabiar alfabetoarekin idazten zen. Ezagutzen dena andalustar poeten jartxa eta zor zaie, errepika mozarabieraz eta garapena arabieraz izan ohi zituztenak. Mozarabierari egozten zaio Iberiar penintsulako hegoaldeko eta iparraldeko hizkuntza eta hizkeren arteko hainbat ezberdintasun, eta halaber edota andaluzieraren hainbat ezaugarri. (eu)
- Mozarabic, also called Andalusi Romance, refers to the medieval Romance varieties spoken in the Iberian Peninsula in territories controlled by the Islamic Emirate of Córdoba and its successors. They were the common tongue for the majority of the population in Muslim Iberia initially; however, over time, these varieties receded in front of Andalusi Arabic in Al-Andalus, and, as the Reconquista progressed, merged with Spanish, Catalan and Portuguese in the Christian kingdoms. There is at least one area of Southern Iberia, the Emirate of Granada, where Mozarabic is thought to have disappeared altogether before the Christian conquest. The final disappearance of these varieties dates to around the thirteenth century. (en)
- El mozárabe, romandalusí o romance andalusí fue el conjunto de hablas romances que se hablaban en los territorios de la península ibérica bajo dominio musulmán a partir de la conquista árabe (año 711) y posiblemente hasta el siglo XIII. Las hablas mozárabes se desarrollaron en los territorios de los reinos musulmanes de Al-Ándalus, y se cree que eran habladas principalmente, aunque no únicamente, por los cristianos mozárabes que en ellos vivían. Estos dialectos desaparecieron hacia el siglo XIII, debido a la conquista castellana, aragonesa y portuguesa, al ser sustituidos o fundirse con las lenguas de los reinos cristianos (galaico-portugués, asturleonés, castellano, navarro-aragonés, catalán), no sin aportar al menos algunas palabras al lenguaje cotidiano actual. Lo poco que nos ha llegado en forma escrita de las lenguas mozárabes, como algunas jarchas, está escrito en aljamía, es decir, con escritura árabe y hebrea. En el año 2020 fue publicada una gramática del idioma, escrita por el historiador del arte gaditano Pablo Sánchez Domínguez. (es)
- Bahasa Muzarab (مٷظاراب), juga disebut sebagai Mozarab, Mozárabe, atau Musta'rib (bahasa Arab: مستعرب) merupakan sebuah kesinambungan dialek dari bahasa Roman Barat yang digunakan terutama oleh orang-orang Kristen di Al-Andalus, daerah kekuasaan Muslim di Semenanjung Iberia, selama tahap-tahap awal perkembangan bahasa-bahasa Roman (mirip-Latin) di Iberia. Kelompok dialek ini kemudian dikenal dengan nama Bahasa Muzarab, sekalipun bahasa ini tidak pernah memiliki suatu standar baku. Bahasa ini merupakan bahasa Roman dengan pengaruh Arab. Tidak seperti bahasa-bahasa Roman lain yang dituliskan dalam huruf Latin, Bahasa Muzarab dituliskan alam abjad Arab. Saat ini Bahasa Muzarab telah menjadi bahasa mati, yaitu bahasa yang tidak dipertuturkan lagi. Bahasa Muzarab pertama kali dituliskan di Semenanjung Iberia sebagai lirik paduan suara abad ke-9 yang disebut . Karena dituliskan dalam abjad Arab gundul, vokal-vokal dari tulisan Muzarab harus direkonstruksi sebelum dapat dimengerti. Bahasa Muzarab memiliki kesan lebih kuno daripada bahasa-bahasa Roman lainnya. Bahasa Muzarab memiliki akibat yang amat penting dalam pembentukan Bahasa Portugis dan Bahasa Spanyol, dan terutama Bahasa Valencia. Bahasa Muzarab banyak dipengaruhi oleh bahasa Arab , dan keberadaan Bahasa Muzarab juga menjelaskan kenapa bahasa-bahasa di Iberia menyerap begitu banyak kata dari Bahasa Arab. (in)
- On nomme mozarabe (en espagnol mozárabe ou romance andalusí) l'ensemble des dialectes romans parlés dans les royaumes musulmans d'Al-Andalus, entre le VIIIe siècle et le XVe siècle. (fr)
- La lingua mozarabica fu un continuum dialettale romanzo parlata nella penisola iberica da parte dei Cristiani nell'XI secolo e nel XII secolo, prima della Reconquista. La parola mozarabico deriva dalla definizione in arabo classico مستعرب musta‘rab (arabizzato), per i cristiani che vivevano in al-Andalus, il territorio spagnolo sotto il dominio islamico, ma che parlavano una lingua romanza, i Mozarabi. La versione scritta in caratteri arabi (aljamiado) è fortemente influenzata da parole arabe. Le formule mozarabiche si sono conservate fino ad oggi nella liturgia a Toledo (Rito mozarabico). (it)
- 모사라베어는 알안달루스 시절이었을 때 사용되었던 에 속했던 언어였다. 거의 대부분의 로망스어족과는 달랐고, 라틴 문자보다는 아랍 문자로 표기되었다. 모사라베어는 9세기에 최초로 기록되었다. 모사라베어로 기록된 음악 제목을 (muwashshah)라고 불렸다. 모사라베어는 포르투갈어, 스페인어, 발렌시아어에서 차용한 말들이 많이 있다. 많은 단어들이 안달루시아 구어체 아랍어에서 유래되었다. 포르투갈어에서는 모사라베어의 방언이 Lusitano-moçarabe였다. 문화적인 면에서 모사라베어는 라틴어에서 영향을 받았다. (ko)
- モサラベ語（スペイン語: mozárabe、ポルトガル語: moçárabe）、あるいはアンダルス・ロマンス語（romance andalusí）、またはロマンダルシ語（romandalusí）は8世紀から15世紀にかけて、イベリア半島の主に南部の住民によって話されたロマンス語の総称。モサラベ語はイスラム教徒支配地域のアル＝アンダルスで発達した言語で、そこに暮らすキリスト教徒住民であるモサラベによって話された。その後、キリスト教徒諸王国によるレコンキスタによって、その上位言語となった諸言語（ガリシア・ポルトガル語、レオン語、カスティーリャ語、、カタルーニャ語）によって徐々に置き換えられ、15世紀にはほぼ消滅した。しかしながら、現在でも日常の言語使用の中にその残滓を見ることができる。表記にはアラビア文字が使用された。 (ja)
- Het Mozarabisch is een dode Romaanse taal die tot het eind van de Middeleeuwen werd gesproken door Mozaraben, de onder Moors bestuur levende Spaanse christenen gedurende de Reconquista. (nl)
- Mozarabiska var ett romanskt språk som talades på den iberiska halvön under landets muslimska period fram till 1100-talet. Mozarabiskan är en tidig form av spanska med många arabiska lånord. Språket utgjordes av ett antal närstående ibero-romanska dialekter som talades i det muslimska Spanien (al-Andalus) under de ibero-romanska språkens tidiga utveckling. Dessa olika dialekter utgjorde aldrig någon enhetlig standard. Till skillnad från andra romanska språk skrevs mozarabiskan med det arabiska alfabetet istället för det latinska alfabetet. Mozarabiskan har dokumenterats i skrift i verserna, kharja, till de dikter som på arabiska kallas , på hebreiska . Eftersom de nedteckandes med det arabiska alfabetet (aljamiado) har man varit tvungen att rekonstruera vokalerna. Mozarabiskan påverkade starkt portugisiskan, spanskan och katalanskan (i synnerhet valencianskan) då dessa språk bildades. I Spanien finns också många arabiska ortnamn även i trakter där muslimernas närvaro var mycket kort, vilket förklaras av mozarabernas migration till dessa områden. Mozaraberna skrev ursprungligen med latinska tecken, men med tidens gång kom många av dem att även behärska arabiska, och språket började skrivas med arabiska alfabetet. Även hebreiska alfabetet användes, ffa. av andalusiska judar. Mozaraberna själva kallade inte sitt språk för mozarabiska, utan latin. I själva verket var språket en sen variant av just latin, men med många arabiska lånord, och blev en föregångare till modern spanska, som även den innehåller många arabiska lånord. (sv)
- Мосарабська мова — сукупність романських діалектів, якими говорили на Піренейському півострові в період арабського панування приблизно з 8 до 13 століття. Мова мосарабів. Мосарабські діалекти з'явились на території мусульманських царств Аль-Андалус. Вважається, що ними говорили в основному, але не виключно, християни, які жили в них. Мосарабська зникає з 13 століття після Реконкісти. Мова була поглинута мовами християнських королівств (галісійсько-португальська, леонська, кастильська, наварро-арагонська, каталанська). Для написання мосарабської мови в харджах (ліричні твори в арабській Іспанії) та інших випадках використовалася альхам'ядо (спосіб написання індоєвропейських мов арабськими літерами). (uk)
- O moçárabe foi um contínuo de dialetos românicos intimamente relacionados, falados nas áreas da Península Ibérica dominadas pelos muçulmanos durante o período inicial do desenvolvimento das línguas românicas na Ibéria. O moçárabe, cujos falantes nativos denominavam a sua língua por latino, descende do latim tardio e dos primeiros dialetos românicos falados na Península dos séculos V a VIII (Hispânia era o nome de um grupo de três províncias romanas, e o nome mais utilizado durante os períodos romano e visigodo da história local). Este grupo de dialetos veio a ser conhecido como língua moçárabe posteriormente, embora nunca tenha constituído um padrão comum e o nome nativo da língua fosse latino. O termo moçárabe vem da palavra árabe musta'rab (مستعرب), que significa "arabizado". Em árabe a língua moçárabe era denominada al-ajamiyya (palavra que significa língua estranha ou estrangeira), lathinī ou latiniya, sendo os dois últimos termos mais próximos do nome que os próprios moçárabes denominavam a sua língua. (pt)
- Мосара́бский язык (исп. Mozárabe [moθˈaɾaβe]; порт. Moçárabe [mu.sˈa.ɾɐ.β(~b)ɨ]/[муса́раби] от араб. مستعرب [муста‛риб], «арабизированный», букв. «сделанный арабским») — современный термин для обозначения группы иберо-романских идиомов, некогда распространённых в завоёванной арабами части Пиренейского полуострова. Как и термин «византийцы», понятие «мосарабы» является поздним искусственным экзоэтнонимом, получившим распространение в языковедении с XIX века. Сами мосарабы называли свой язык «латинским». (ru)
- 莫扎拉布语（Mozarabic）是指罗曼语言在伊比利亚半岛发展早期，在穆斯林统治地区（安达卢斯）所讲的一种方言连续体。它源自后期拉丁语及5-8世纪间在伊比利半岛出现的早期罗曼方言，使用一直延续到14世纪。随着收复失地运动的扩大，随所处地域的不同，莫扎拉布语逐渐被罗曼语或阿拉伯语所取代。 莫扎拉布语主要为（指受阿拉伯文化影响的本土基督教徒，源自阿语 مستعرب “已阿拉伯化的”）、穆拉迪斯（皈依伊斯兰教的本土居民）以及上层的阿拉伯与柏柏尔统治阶级所使用。由于当时的上层语仍然为拉丁语，莫扎拉布语没有统一的书写标准，它的多数材料是用阿拉伯文写的，而非拉丁文字。从已发现的莫扎拉布语材料来看，莫扎拉布语比其他的罗曼语更为保守。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- اللغة المستعربية (بالإنجليزية: Mozarabic) (مُوزاربي) هي إحدى اللغات التي كانت منطوقة في شبه الجزيرة الإيبيرية، هي لغة رومنسية خالطتها الكثير من الكلمات العربية، وكان يتكلمها مسيحيو الأندلس بعد الفتح الإسلامي لإيبيريا. تنحدر المستعربية من اللهجات اللاتينية المتأخرة وأوائل اللهجات الرومانسية التي كانت محكية في هسبانيا حتى القرن الثامن الميلادي، وكانت منتشرة حتى حوالي القرن الثالث عشر عندما استبدلتها أصناف الرومانسية القادمة من شمال شبه الجزيرة، ومعظمها من الإسبانية (القشتالية) والكاتالونية والبرتغالية. كلمة مستعرب هي كلمة مستعارة من العربية الفصحى، بمعنى «من يتبنى طرق العرب». (ar)
- Das Mozarabische ist eine Gruppe von iberoromanischen Dialekten, die vor und auch während der Rückeroberung (Reconquista) der Iberischen Halbinsel durch die Christen bis in das 11. und 12. Jahrhundert hinein dort gesprochen wurde. Das Wort mozarabisch leitet sich von der arabischen Bezeichnung mustaʿrib (=arabisiert) für die unter arabischer Herrschaft lebenden, aber romanisch sprechenden Christen, die Mozaraber, ab.Die in arabischer Schrift geschriebene romanische Sprache (Aljamiado-Schreibweise) ist stark mit arabischen Wörtern durchsetzt. Sie ist als gesprochene Sprache ausgestorben. (de)
- La mozaraba estis aro de parolmanieroj latinidaj parolataj fare de la loĝantoj de la sudo de la Iberia Duoninsulo el la 8-a jarcento al la 15-a jarcento depende de la regiono. La mozarabaj parolmanieroj disvolviĝis en la teritorioj de la islamaj regnoj de Al-Andalus, kaj estis parolataj ĉefe de la kristanaj mozaraboj kiuj loĝis tie. Tiuj mozarabaj parolmanieroj malaperis ĉirkaŭ la 15-a jarcento pro ties anstataŭo per la lingvoj hegemoniaj en la kristanaj regnoj nordaj post la Reconquista (nome galega-portugala, leona, kastilia, navararagona, kataluna), kaj pluhavis kernetojn aŭ spurojn ĝis la 19-a jarcento. Por la skribado de la mozaraba lingvo (aŭ lingvoj) esti komuna la uzado de la aljamiado. (eo)
- Mozarabiera Al-Andaluseko hizkuntza multzo erromantzea zen, Iberiar penintsulan Erdi Aroan mintzatua. Mosarabiera hizkuntzen artean ez zegoen erabateko batasunik. Latinetiko beste hizkuntzak ez bezala, mozarabiera arabiar alfabetoarekin idazten zen. Ezagutzen dena andalustar poeten jartxa eta zor zaie, errepika mozarabieraz eta garapena arabieraz izan ohi zituztenak. Mozarabierari egozten zaio Iberiar penintsulako hegoaldeko eta iparraldeko hizkuntza eta hizkeren arteko hainbat ezberdintasun, eta halaber edota andaluzieraren hainbat ezaugarri. (eu)
- Mozarabic, also called Andalusi Romance, refers to the medieval Romance varieties spoken in the Iberian Peninsula in territories controlled by the Islamic Emirate of Córdoba and its successors. They were the common tongue for the majority of the population in Muslim Iberia initially; however, over time, these varieties receded in front of Andalusi Arabic in Al-Andalus, and, as the Reconquista progressed, merged with Spanish, Catalan and Portuguese in the Christian kingdoms. There is at least one area of Southern Iberia, the Emirate of Granada, where Mozarabic is thought to have disappeared altogether before the Christian conquest. The final disappearance of these varieties dates to around the thirteenth century. (en)
- On nomme mozarabe (en espagnol mozárabe ou romance andalusí) l'ensemble des dialectes romans parlés dans les royaumes musulmans d'Al-Andalus, entre le VIIIe siècle et le XVe siècle. (fr)
- La lingua mozarabica fu un continuum dialettale romanzo parlata nella penisola iberica da parte dei Cristiani nell'XI secolo e nel XII secolo, prima della Reconquista. La parola mozarabico deriva dalla definizione in arabo classico مستعرب musta‘rab (arabizzato), per i cristiani che vivevano in al-Andalus, il territorio spagnolo sotto il dominio islamico, ma che parlavano una lingua romanza, i Mozarabi. La versione scritta in caratteri arabi (aljamiado) è fortemente influenzata da parole arabe. Le formule mozarabiche si sono conservate fino ad oggi nella liturgia a Toledo (Rito mozarabico). (it)
- 모사라베어는 알안달루스 시절이었을 때 사용되었던 에 속했던 언어였다. 거의 대부분의 로망스어족과는 달랐고, 라틴 문자보다는 아랍 문자로 표기되었다. 모사라베어는 9세기에 최초로 기록되었다. 모사라베어로 기록된 음악 제목을 (muwashshah)라고 불렸다. 모사라베어는 포르투갈어, 스페인어, 발렌시아어에서 차용한 말들이 많이 있다. 많은 단어들이 안달루시아 구어체 아랍어에서 유래되었다. 포르투갈어에서는 모사라베어의 방언이 Lusitano-moçarabe였다. 문화적인 면에서 모사라베어는 라틴어에서 영향을 받았다. (ko)
- モサラベ語（スペイン語: mozárabe、ポルトガル語: moçárabe）、あるいはアンダルス・ロマンス語（romance andalusí）、またはロマンダルシ語（romandalusí）は8世紀から15世紀にかけて、イベリア半島の主に南部の住民によって話されたロマンス語の総称。モサラベ語はイスラム教徒支配地域のアル＝アンダルスで発達した言語で、そこに暮らすキリスト教徒住民であるモサラベによって話された。その後、キリスト教徒諸王国によるレコンキスタによって、その上位言語となった諸言語（ガリシア・ポルトガル語、レオン語、カスティーリャ語、、カタルーニャ語）によって徐々に置き換えられ、15世紀にはほぼ消滅した。しかしながら、現在でも日常の言語使用の中にその残滓を見ることができる。表記にはアラビア文字が使用された。 (ja)
- Het Mozarabisch is een dode Romaanse taal die tot het eind van de Middeleeuwen werd gesproken door Mozaraben, de onder Moors bestuur levende Spaanse christenen gedurende de Reconquista. (nl)
- Мосарабська мова — сукупність романських діалектів, якими говорили на Піренейському півострові в період арабського панування приблизно з 8 до 13 століття. Мова мосарабів. Мосарабські діалекти з'явились на території мусульманських царств Аль-Андалус. Вважається, що ними говорили в основному, але не виключно, християни, які жили в них. Мосарабська зникає з 13 століття після Реконкісти. Мова була поглинута мовами християнських королівств (галісійсько-португальська, леонська, кастильська, наварро-арагонська, каталанська). Для написання мосарабської мови в харджах (ліричні твори в арабській Іспанії) та інших випадках використовалася альхам'ядо (спосіб написання індоєвропейських мов арабськими літерами). (uk)
- Мосара́бский язык (исп. Mozárabe [moθˈaɾaβe]; порт. Moçárabe [mu.sˈa.ɾɐ.β(~b)ɨ]/[муса́раби] от араб. مستعرب [муста‛риб], «арабизированный», букв. «сделанный арабским») — современный термин для обозначения группы иберо-романских идиомов, некогда распространённых в завоёванной арабами части Пиренейского полуострова. Как и термин «византийцы», понятие «мосарабы» является поздним искусственным экзоэтнонимом, получившим распространение в языковедении с XIX века. Сами мосарабы называли свой язык «латинским». (ru)
- 莫扎拉布语（Mozarabic）是指罗曼语言在伊比利亚半岛发展早期，在穆斯林统治地区（安达卢斯）所讲的一种方言连续体。它源自后期拉丁语及5-8世纪间在伊比利半岛出现的早期罗曼方言，使用一直延续到14世纪。随着收复失地运动的扩大，随所处地域的不同，莫扎拉布语逐渐被罗曼语或阿拉伯语所取代。 莫扎拉布语主要为（指受阿拉伯文化影响的本土基督教徒，源自阿语 مستعرب “已阿拉伯化的”）、穆拉迪斯（皈依伊斯兰教的本土居民）以及上层的阿拉伯与柏柏尔统治阶级所使用。由于当时的上层语仍然为拉丁语，莫扎拉布语没有统一的书写标准，它的多数材料是用阿拉伯文写的，而非拉丁文字。从已发现的莫扎拉布语材料来看，莫扎拉布语比其他的罗曼语更为保守。 (zh)
- El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica. El mossàrab fou la llengua col·loquial majoritària d'al-Àndalus fins que, a partir del segle x, s'aguditzà el procés de substitució lingüística per part de l'àrab (i hi fou l'arabització lingüística més potent que la islamització religiosa). A inicis del segle xiii, l'àrab ja era la llengua col·loquial de la pràctica totalitat de la població d'al-Àndalus, independentment de la religió dels parlants, mentre que el mossàrab, o bé estava extingit, o bé estava al caire de l'extinció. (ca)
- El mozárabe, romandalusí o romance andalusí fue el conjunto de hablas romances que se hablaban en los territorios de la península ibérica bajo dominio musulmán a partir de la conquista árabe (año 711) y posiblemente hasta el siglo XIII. Las hablas mozárabes se desarrollaron en los territorios de los reinos musulmanes de Al-Ándalus, y se cree que eran habladas principalmente, aunque no únicamente, por los cristianos mozárabes que en ellos vivían. (es)
- Bahasa Muzarab (مٷظاراب), juga disebut sebagai Mozarab, Mozárabe, atau Musta'rib (bahasa Arab: مستعرب) merupakan sebuah kesinambungan dialek dari bahasa Roman Barat yang digunakan terutama oleh orang-orang Kristen di Al-Andalus, daerah kekuasaan Muslim di Semenanjung Iberia, selama tahap-tahap awal perkembangan bahasa-bahasa Roman (mirip-Latin) di Iberia. Kelompok dialek ini kemudian dikenal dengan nama Bahasa Muzarab, sekalipun bahasa ini tidak pernah memiliki suatu standar baku. Bahasa ini merupakan bahasa Roman dengan pengaruh Arab. Tidak seperti bahasa-bahasa Roman lain yang dituliskan dalam huruf Latin, Bahasa Muzarab dituliskan alam abjad Arab. Saat ini Bahasa Muzarab telah menjadi bahasa mati, yaitu bahasa yang tidak dipertuturkan lagi. (in)
- Mozarabiska var ett romanskt språk som talades på den iberiska halvön under landets muslimska period fram till 1100-talet. Mozarabiskan är en tidig form av spanska med många arabiska lånord. Språket utgjordes av ett antal närstående ibero-romanska dialekter som talades i det muslimska Spanien (al-Andalus) under de ibero-romanska språkens tidiga utveckling. Dessa olika dialekter utgjorde aldrig någon enhetlig standard. Till skillnad från andra romanska språk skrevs mozarabiskan med det arabiska alfabetet istället för det latinska alfabetet. (sv)
- O moçárabe foi um contínuo de dialetos românicos intimamente relacionados, falados nas áreas da Península Ibérica dominadas pelos muçulmanos durante o período inicial do desenvolvimento das línguas românicas na Ibéria. O moçárabe, cujos falantes nativos denominavam a sua língua por latino, descende do latim tardio e dos primeiros dialetos românicos falados na Península dos séculos V a VIII (Hispânia era o nome de um grupo de três províncias romanas, e o nome mais utilizado durante os períodos romano e visigodo da história local). Este grupo de dialetos veio a ser conhecido como língua moçárabe posteriormente, embora nunca tenha constituído um padrão comum e o nome nativo da língua fosse latino. O termo moçárabe vem da palavra árabe musta'rab (مستعرب), que significa "arabizado". Em árabe a (pt)
|
