About: Jarl (title)

An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Jarl is a rank of the nobility in Scandinavia. In Old Norse, it meant "chieftain", particularly a chieftain set to rule a territory in a king's stead. Jarl could also mean a sovereign prince. For example, the rulers of several of the petty kingdoms of Norway had the title of jarl and in many cases they had no less power than their neighbours who had the title of king. It became obsolete in the Middle Ages and was replaced by duke (hertig/hertug/hertog). The word is etymologically related to the English earl.

Property Value
dbo:abstract
  • Jarl (jinak Earl) je titul, který znamenal v Anglosasku a Skandinávii titul „náčelníka“. Jeho pozice byla hned za králem. Titul se dědil z generace na generaci. Jarlové vlastnili množství půdy, svoji družinu, směli mít vlastní lodě a měli i jiné statky. Všestranně uplatňovali svůj vliv. (cs)
  • Jarl és, en les llengües escandinaves, l'equivalent al títol de comte o de duc (cf. l'anglès «earl»). En la mitologia nòrdica, Jarl era el fill de (Heimdal) i de Modir (la sang més pura). Ríg parla a Jarl sobre les i altres màgies, així com del llenguatge de les aus. Jarl reuní llavors a alguns homes i conquistà diverses terres. Després es casà amb Erna, amb qui tingué onze fills, els avantpassats dels guerrers de la societat nòrdica. La posició d'un jarl s'especifica a la , una llegenda escandinava que descriu al déu gitat amb les seues tres parelles per procrear i portar al món a les tres classes socials: thralls, karls i jarls. El poema descriu com ha de ser la imatge, el comportament, i el tipus de treball que s'espera de cadascun: Un jove parí Módir, el vestí amb sedes,amb aigua l'esquitxà, Jarl l'apellaren;blond era son cabell, brillants les seues galtes,aguts sons ulls com els d'una serpent.Cresqué allí Jarl entre els bancs;brandia escut de til, trenava cordes d'arc,tensava els arcs, feia puntes de sageta,llançava els dards, agitava les llances,muntava a cavall, incitava als cans,empunyava l'espasa, es tirava a nedar.Arribà després al bosc Ríg pel camí,Ríg pel camí, i li mostrà les runes;li digué com nomia, i que era fill seu;llavors li oferigué els béns alodials,els béns alodials i els camps antics.Partí llavors per boscs obscurs,monts plens de gel, fins a arribar a una casa;començà a brandir les astes, i a agitar escuts,galopà a cavall, i brandí l'espasa;començà la lluita, envermellí el pla,matà guerrers, destruí les terres. El earl és un títol nobiliari adoptat a Anglaterra després de la conquista del rei viking Canut II de Dinamarca. Aquest títol designava, en principi, als governadors dels o als comtes. Des del segle xix, aquest títol és únicament honorífic i no implica cap funció. (ca)
  • Jarlo (alie Earlo) estas titolo, kiu signifis ĉe la anglosaksoj kaj en Skandinavio titolon de "estro" ("vic-"). Ties pozicio estis tuj post la reĝo. La titolo estis heredata el generacio al generacio. La jarlo proprumis kvanton de grundo, sian trupon, li povis havi proprajn ŝipojn kaj li havis ankaŭ aliajn posedaĵojn. Li diversspece validigis sian influon. (eo)
  • Jarl, verwandt mit dem englischen „Earl“, dem deutschen Grafen entsprechend, war ab der Germanischen Eisenzeit (375 n. Chr.) bis ins Hochmittelalter ein Fürstentitel in den nordischen Ländern. Die früheste Verwendung des Jarlsbegriffs taucht in Runen-Inschriften aus dem 5. Jahrhundert auf. Die Inschriften sind von der Mitte Norwegens bis nach Südschweden und Fünen zu finden. In diesen Texten heißt der Jarl erilaR. Alle haben vor erilaR ein betontes ek (= ich) stehen. Oft nennt sich der erilaR mit seinem Namen, woraus sich ergibt, dass es sich um einen Titel handelt. Die Seltenheit der Inschriften weist auf einen kleinen Kreis der Nutzer und damit auf den hohen Rang verbunden mit einer Bildung hin, die die Kenntnis der Runenschrift beinhaltet. Oft stellen die Texte die Schriftkundigkeit des erilaR besonders heraus. Der erilaR war auch Runenmeister. Da die Runen einen magischen Kontext hatten, muss der Jarl auch in einen religiösen Kontext gestellt werden. Hier und da ist auch von Weihehandlungen durch den erilaR die Rede. Bei der gesellschaftlichen Funktion dürften religiöse Aufgaben (bei Opferfesten) und profane Herrschaftsausübung nicht zu trennen sein. Die isländischen Übersetzungen aus dem Lateinischen verwenden für comes, praefectus, praeses und proconsul das Wort Jarl. Pontius Pilatus wird als Pilatus jarl bezeichnet. (de)
  • Jarl (pl. Jarlar) es, en las lenguas nórdicas, el equivalente al título de conde o de duque (cf. el inglés «earl», palabra heredada de los escandinavos y que se adoptó en la corte noble inglesa.​). Solía ser un rango de carácter hereditario, o concedido por el rey a prominentes caudillos militares que apoyaban a la corona. Históricamente destacaron los jarls de las Orcadas y Shetland.​ En la mitología nórdica, Jarl era el hijo de Ríg (Heimdal) y de Modir (la sangre más pura). Ríg habla a Jarl acerca de las runas y otras magias, así como del lenguaje de los pájaros. Jarl reunió entonces a algunos hombres y conquistó varias tierras. Después se casó con Erna, con la que tuvo once hijos, los antepasados de los guerreros de la sociedad nórdica. El más notable de todos ellos era Konr Ungr («Kon el Joven») que tenía la fuerza de ocho hombres, conocía el lenguaje de los pájaros y los cazaba en los bosquecillos, hasta que un cuervo le reprochó que silenciase a las aves y que sería mejor asegurarse una montura, empuñar la espada y salir a hacer el vikingo para que otros prueben el filo de su hoja, ya que Danr y Danpr tenían mejores tierras y haciendas. De Konr Ungr procede la creencia popular que es el origen de los reyes nórdicos (en nórdico antiguo: konungr).​ La posición de un jarl se específica en la Rígsthula, una leyenda escandinava que describe al dios Ríg yaciendo con tres parejas para procrear y traer al mundo a las tres clases sociales: thralls, karls y jarls. El poema describe cómo debe ser la imagen, el comportamiento y el tipo del trabajo que se espera de cada uno: Un muchacho parió Módir, lo vistió con sedas,con agua le roció, Jarl le llamaron;rubio era su pelo, brillantes sus mejillas,agudos sus ojos cual los de una sierpe.Creció allí Jarl entre los bancos;blandía escudo de tilo, trenzaba cuerdas de arco,tensaba los arcos, hacía puntas de flecha,lanzaba los dardos, agitaba las lanzas,montaba a caballo, azuzaba los perros,empuñaba la espada, se echaba a nadar.Llegó luego al bosque Ríg por el camino,Ríg por el camino, y le enseñó las runas;le dijo su nombre y que era hijo suyo;entonces le ofreció los bienes alodiales,los bienes alodiales y los campos antiguos.Marchó entonces por bosques oscuros,montes llenos de escarcha, hasta llegar a una casa;comenzó a blandir las astas y a agitar escudos,galopó a caballo y blandió la espada;comenzó la lucha, enrojeció el llano,mató guerreros, destruyó las tierras.​ El earl es un título nobiliario adoptado en Inglaterra tras la conquista del rey vikingo Canuto II de Dinamarca. Este título designaba, en principio, a los gobernadores de los shires o a los condes. En el siglo XIX, este título es únicamente honorífico y no implica ninguna función. Otro ejemplo in exteris se encuentra en la conquista normanda de Italia Meridional, con el título que ostentó Jarl Rogeirr (Roger I de Sicilia). (es)
  • Jarl, antzinako eskandinabieraz, konde edo duke tituluaren baliokidea da (ingelesez earl). Eskandinabiar mitologian, Jarl (Heimdal) eta Modirren (odolik garbiena). Rigak, Jarli, eta beste magia batzuei buruz hitz egiten dio, baita txorien hizkuntzari buruz ere. Jarlek, orduan, zenbait gizon bildu eta zenbait lurralde konkistatu zituen. Ondoren, Emarekin ezkondu zen, norekin hamaika seme-alaba izan zituen, eskandinaviar gizarteko gerlarien arbasoak. Earl, Ingalaterrak, herrialde hau Kanuto II.a Danimarkakoa daniar erregeak konkistatu ondoren hartutako noblezia titulu bat da. Titulu honek, hasiera batean, sir edo kondeen gobernariak izendatzen zituen. XIX. mendean, titulu hau, soilik ohorezkoa da, eta ez du inongo funtziorik. (eu)
  • Jarl is a rank of the nobility in Scandinavia. In Old Norse, it meant "chieftain", particularly a chieftain set to rule a territory in a king's stead. Jarl could also mean a sovereign prince. For example, the rulers of several of the petty kingdoms of Norway had the title of jarl and in many cases they had no less power than their neighbours who had the title of king. It became obsolete in the Middle Ages and was replaced by duke (hertig/hertug/hertog). The word is etymologically related to the English earl. (en)
  • Le jarl (prononcer « yarl ») désigne un chef scandinave ou un grand noble au-dessous du rang de roi. À l'origine, il désigne en vieux norrois ou en danois un chef de clan ou un sous-roi.En langue scandinave, il était l'équivalent de chef de guerre ou comte. Jarl a donné le mot anglais earl, un titre nobiliaire équivalent au titre français de comte. (fr)
  • 야를(jarl)은 게르만 철기 시대(기원후 375년경)로부터 중세 성기에 이르기까지 북유럽 일대에서 사용된 귀족 작위로, 영국 백작(earl)과 그 기원이 같으며, 동유럽의 보야르(boyar)와 대응한다. 야를이라는 작위명이 처음 발견되는 것은 5세기의 룬 각석들로서, 노르웨이 중부에서 스웨덴 남부에 이르는 일대에서 널리 발견된다. (ko)
  • Jarl o earl è un titolo nobiliare scandinavo (jarl) e anglosassone (earl) che indicava originariamente una persona con il rango di capitano, un capo militare che controllava un determinato territorio per conto del proprio sovrano. Il significato assunto nel tempo e l'equivalente continentale con cui verrà sostituito alla fine del Medioevo variano in funzione del contesto geopolitico d'utilizzo. In Scandinavia il titolo di jarl fu utilizzato a partire dall'epoca vichinga e fino al XIII secolo quando venne rimpiazzato con quello di duca (hertig/hertug). Il titolo scandinavo era generalmente unico ed esclusivo e le sue prerogative erano inferiori solamente a quelle del re. In Gran Bretagna earl era, invece, un titolo di minori prerogative e maggiormente diffuso che divenne nel tempo sinonimo di conte nell'accezione carolingia. Il titolo di earl viene ancora oggi utilizzato per indicare i pari inglesi con un titolo nobiliare intermedio tra quello di marchese e visconte. (it)
  • Jarl ('guerreiro' ou 'nobre'; pl. jarlar) era, nas línguas nórdicas, um título usado na Era Viquingue e no início da Idade Média (c. 900–1300), para designar o governador de uma região relativamente grande ou o braço-direito de um rei. Foi sucessivamente substituído pelo título feudal de duque (dux), nos países nórdicos, e modernamente, por conde (count), na Inglaterra, sendo utilizado até hoje o título de jarl, palavra de origem nórdica, adotada na corte inglesa). (pt)
  • Ярл (др.-сканд. Jarl) — один из высших титулов в иерархии в средневековой Скандинавии, а также само сословие знати. Первоначально означал племенного вождя, позже стал означать титул верховного правителя страны. После появления национальных государств ярлы стали доверенными лицами конунга и осуществляли его власть на местах. К началу XIV века термин вышел из употребления (кроме Исландии), так как ярлов заменили королевские брюти. (ru)
  • Jarl var i Norden under tidig medeltid ett ämbete, vars oftast högättade innehavare styrde över ett större område, eller var kungens närmaste man. I de fall där jarlen var kungens högra hand och därmed rikets högste tjänsteman, samt när jarlen var förmyndare för en minderårig kung, används ibland titeln riksjarl för att särskilja honom från de eventuella andra jarlar som fanns i landet. Den tidigaste användningen av termen är bäst belagd i norska områden, till exempel i Orkneyöarnas historia. I Sverige var ”svearnas jarl” befälhavaren för ledungsflottan. Ordet har samma ursprung som det engelska earl. Den ljudlagsenliga svenska formen av ordet är ”järl”, i gutniskan "jerl". Denna form med progressivt i‑omljud var genomförd i yngre fornsvenska när ordet fortfarande var levande, och återfinns i svenska medeltida handskrifter och 1500‐talshandskrifter (”jerl”, ”jærl”), och i nysvenska tryckta skrifter. Den språkhistoriskt felaktiga formen ”jarl” är ett sentida lån från västnordiska språkliga varieteter, som saknar i‑omljud, och från de fåtaliga beläggen på icke omljutt jarl i fornsvenskan. Birger jarls dödsort Jälbolung kan i namnets förled Jäl- enligt en teori som Hjalmar Lindroth för fram syfta på jarl, där formen antas ha gått igenom en liknande omvandling som järl. (sv)
  • Jarl (starnord. iarl) – średniowieczny tytuł nadawany skandynawskim wodzom, wojownikom lub powiernikom króla. Używali go również niezależni władcy mniejszych terytoriów. Pierwotnie słowo jarl oznaczało człowieka możnego, potężnego lub wyżej postawionego. Później symbolizowało namiestnika królewskiego lub zarządcę prowincji. Tytuł był znany w całej Skandynawii, ale najczęściej używano go w Norwegii i na Orkadach. W Anglii od słowa jarl wywodzi się tytuł earl. (pl)
  • Ярл (норв. Jarl, англ. earl) — вищий титул в ієрархії в середньовічній Скандинавії, що початково означав довірену особу короля, наділену владою. На початок XIV століття вийшов зі вжитку. Англійське слово англ. earl того ж походження, спочатку мало те ж значення, але з часом володарі титулу були позбавлені влади. У наш час[коли?] цей титул зазвичай перекладається українською як граф. У 997 році кам'яні укріплення міста А́лаборг (Ладоґи) зруйнували вояки норвезького ярла Ейріка Гаконсона. Як виглядає, у Швеції ярли вперше з'явилися наприкінці X століття при королі , який скасував систему співправителів, що діяла до цього. Ймовірно, декілька чоловіків могли одночасно носити цей титул, але тільки один міг бути «верховним ярлом» (швед. riksjarl). До середини XIII століття титул належав в основному представникам тільки одного знатного роду Фолькунгів (Folkungaätten), хоча і невідомо, чи титулувалися вони саме ярлами, оскільки всі листи, що збереглися, написані латинською мовою, в якій для звернення один до одного використовувалося слово dux (герцог). Ярл Біргер (1210?—1290) отримав титул у 1248 і був останнім у Швеції. Можливо, він не бажав, щоб хто-небудь мав таку владу, загрожуючи його спадкоємцям, які стали королями Швеції. Так або інакше, після нього ярлів у Швеції не було. У Норвезькому королівстві зазвичай був тільки ярл материкової Норвегії, ярл Оркнейських островів (до 1231), а після затвердження королівської влади в Ісландії в 1261/62 — ярл Ісландії. Проте вже в 1237 Скуле Бордссон був возведений у герцоги норв. hertug, що став новим вищим титулом. На початок XIV століття ярлів не залишилося і в Норвегії. (uk)
dbo:wikiPageID
  • 12596219 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 4878 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1107226963 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Jarl (jinak Earl) je titul, který znamenal v Anglosasku a Skandinávii titul „náčelníka“. Jeho pozice byla hned za králem. Titul se dědil z generace na generaci. Jarlové vlastnili množství půdy, svoji družinu, směli mít vlastní lodě a měli i jiné statky. Všestranně uplatňovali svůj vliv. (cs)
  • Jarlo (alie Earlo) estas titolo, kiu signifis ĉe la anglosaksoj kaj en Skandinavio titolon de "estro" ("vic-"). Ties pozicio estis tuj post la reĝo. La titolo estis heredata el generacio al generacio. La jarlo proprumis kvanton de grundo, sian trupon, li povis havi proprajn ŝipojn kaj li havis ankaŭ aliajn posedaĵojn. Li diversspece validigis sian influon. (eo)
  • Jarl is a rank of the nobility in Scandinavia. In Old Norse, it meant "chieftain", particularly a chieftain set to rule a territory in a king's stead. Jarl could also mean a sovereign prince. For example, the rulers of several of the petty kingdoms of Norway had the title of jarl and in many cases they had no less power than their neighbours who had the title of king. It became obsolete in the Middle Ages and was replaced by duke (hertig/hertug/hertog). The word is etymologically related to the English earl. (en)
  • Le jarl (prononcer « yarl ») désigne un chef scandinave ou un grand noble au-dessous du rang de roi. À l'origine, il désigne en vieux norrois ou en danois un chef de clan ou un sous-roi.En langue scandinave, il était l'équivalent de chef de guerre ou comte. Jarl a donné le mot anglais earl, un titre nobiliaire équivalent au titre français de comte. (fr)
  • 야를(jarl)은 게르만 철기 시대(기원후 375년경)로부터 중세 성기에 이르기까지 북유럽 일대에서 사용된 귀족 작위로, 영국 백작(earl)과 그 기원이 같으며, 동유럽의 보야르(boyar)와 대응한다. 야를이라는 작위명이 처음 발견되는 것은 5세기의 룬 각석들로서, 노르웨이 중부에서 스웨덴 남부에 이르는 일대에서 널리 발견된다. (ko)
  • Jarl ('guerreiro' ou 'nobre'; pl. jarlar) era, nas línguas nórdicas, um título usado na Era Viquingue e no início da Idade Média (c. 900–1300), para designar o governador de uma região relativamente grande ou o braço-direito de um rei. Foi sucessivamente substituído pelo título feudal de duque (dux), nos países nórdicos, e modernamente, por conde (count), na Inglaterra, sendo utilizado até hoje o título de jarl, palavra de origem nórdica, adotada na corte inglesa). (pt)
  • Ярл (др.-сканд. Jarl) — один из высших титулов в иерархии в средневековой Скандинавии, а также само сословие знати. Первоначально означал племенного вождя, позже стал означать титул верховного правителя страны. После появления национальных государств ярлы стали доверенными лицами конунга и осуществляли его власть на местах. К началу XIV века термин вышел из употребления (кроме Исландии), так как ярлов заменили королевские брюти. (ru)
  • Jarl (starnord. iarl) – średniowieczny tytuł nadawany skandynawskim wodzom, wojownikom lub powiernikom króla. Używali go również niezależni władcy mniejszych terytoriów. Pierwotnie słowo jarl oznaczało człowieka możnego, potężnego lub wyżej postawionego. Później symbolizowało namiestnika królewskiego lub zarządcę prowincji. Tytuł był znany w całej Skandynawii, ale najczęściej używano go w Norwegii i na Orkadach. W Anglii od słowa jarl wywodzi się tytuł earl. (pl)
  • Jarl és, en les llengües escandinaves, l'equivalent al títol de comte o de duc (cf. l'anglès «earl»). En la mitologia nòrdica, Jarl era el fill de (Heimdal) i de Modir (la sang més pura). Ríg parla a Jarl sobre les i altres màgies, així com del llenguatge de les aus. Jarl reuní llavors a alguns homes i conquistà diverses terres. Després es casà amb Erna, amb qui tingué onze fills, els avantpassats dels guerrers de la societat nòrdica. (ca)
  • Jarl, verwandt mit dem englischen „Earl“, dem deutschen Grafen entsprechend, war ab der Germanischen Eisenzeit (375 n. Chr.) bis ins Hochmittelalter ein Fürstentitel in den nordischen Ländern. Die früheste Verwendung des Jarlsbegriffs taucht in Runen-Inschriften aus dem 5. Jahrhundert auf. Die Inschriften sind von der Mitte Norwegens bis nach Südschweden und Fünen zu finden. In diesen Texten heißt der Jarl erilaR. Alle haben vor erilaR ein betontes ek (= ich) stehen. Oft nennt sich der erilaR mit seinem Namen, woraus sich ergibt, dass es sich um einen Titel handelt. Die Seltenheit der Inschriften weist auf einen kleinen Kreis der Nutzer und damit auf den hohen Rang verbunden mit einer Bildung hin, die die Kenntnis der Runenschrift beinhaltet. Oft stellen die Texte die Schriftkundigkeit des (de)
  • Jarl, antzinako eskandinabieraz, konde edo duke tituluaren baliokidea da (ingelesez earl). Eskandinabiar mitologian, Jarl (Heimdal) eta Modirren (odolik garbiena). Rigak, Jarli, eta beste magia batzuei buruz hitz egiten dio, baita txorien hizkuntzari buruz ere. Jarlek, orduan, zenbait gizon bildu eta zenbait lurralde konkistatu zituen. Ondoren, Emarekin ezkondu zen, norekin hamaika seme-alaba izan zituen, eskandinaviar gizarteko gerlarien arbasoak. (eu)
  • Jarl (pl. Jarlar) es, en las lenguas nórdicas, el equivalente al título de conde o de duque (cf. el inglés «earl», palabra heredada de los escandinavos y que se adoptó en la corte noble inglesa.​). Solía ser un rango de carácter hereditario, o concedido por el rey a prominentes caudillos militares que apoyaban a la corona. Históricamente destacaron los jarls de las Orcadas y Shetland.​ Otro ejemplo in exteris se encuentra en la conquista normanda de Italia Meridional, con el título que ostentó Jarl Rogeirr (Roger I de Sicilia). (es)
  • Jarl o earl è un titolo nobiliare scandinavo (jarl) e anglosassone (earl) che indicava originariamente una persona con il rango di capitano, un capo militare che controllava un determinato territorio per conto del proprio sovrano. Il significato assunto nel tempo e l'equivalente continentale con cui verrà sostituito alla fine del Medioevo variano in funzione del contesto geopolitico d'utilizzo. (it)
  • Jarl var i Norden under tidig medeltid ett ämbete, vars oftast högättade innehavare styrde över ett större område, eller var kungens närmaste man. I de fall där jarlen var kungens högra hand och därmed rikets högste tjänsteman, samt när jarlen var förmyndare för en minderårig kung, används ibland titeln riksjarl för att särskilja honom från de eventuella andra jarlar som fanns i landet. Den tidigaste användningen av termen är bäst belagd i norska områden, till exempel i Orkneyöarnas historia. I Sverige var ”svearnas jarl” befälhavaren för ledungsflottan. (sv)
  • Ярл (норв. Jarl, англ. earl) — вищий титул в ієрархії в середньовічній Скандинавії, що початково означав довірену особу короля, наділену владою. На початок XIV століття вийшов зі вжитку. Англійське слово англ. earl того ж походження, спочатку мало те ж значення, але з часом володарі титулу були позбавлені влади. У наш час[коли?] цей титул зазвичай перекладається українською як граф. У 997 році кам'яні укріплення міста А́лаборг (Ладоґи) зруйнували вояки норвезького ярла Ейріка Гаконсона. (uk)
rdfs:label
  • Jarl (ca)
  • Jarl (cs)
  • Jarl (de)
  • Jarlo (eo)
  • Jarl (eu)
  • Jarl (es)
  • Jarl (fr)
  • Jarl (title) (en)
  • Jarl (it)
  • 야를 (ko)
  • Jarl (pl)
  • Jarl (pt)
  • Ярл (ru)
  • Jarl (sv)
  • Ярл (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License