| dbo:abstract
|
- الثورة الايونية 499 ق.م كانت حلقة حاسمة في سلسلة من المواجهات بين اليونانيين والفرس. قادها طاغية مدينة ميليتوس. كان أول صراع بين المدن اليونانية وا الإمبراطورية الفارسية. الكثير من المدن التي احتلتها الفرس في آسيا الصغرى وقبرص ثارت ضد حكامها. نجح المتمردون في اتخاذ سرديس الفارسية ولكن الهجوم المضاد أدى إلى هزيمتهم نهائياً بعد المعركة البحرية. (ar)
- La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses. Els habitants del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia es van revoltar contra els dictadors perses que havien ocupat el seu territori. Aquest conflicte s'inicià l'any 499 aC, impulsat per Aristàgores, tirà de Milet, i acabà amb la derrota grega l'any 494 aC. Aquesta rebel·lió fou tan destacable perquè va ser el primer conflicte a gran escala entre Grècia i L'Imperi Persa, ja que els jònics van demanar ajuda a Atenes i Erètria. Moltes ciutats ocupades pels perses en Àsia Menor i Xipre es van alçar contra els seus dominadors. Els insurrectes van aconseguir prendre Sardes però el contraatac persa va conduir a la derrota definitiva després de la batalla naval de Lade i l'ocupació de Milet el 494 aC El seu origen va ser la voluntat de Darios I de controlar les fonts d'aprovisionament de blat i de fusta per a la construcció naval de Grècia. Per a això havia d'atacar, amb l'ajut dels contingents grecs jonis, en primer lloc, als escites, que havien creat un poderós imperi a l'actual Rússia meridional i les relacions comercials amb els grecs eren fructuoses i actives. Hi havia també, sens dubte, la intenció de controlar la ruta del comerç d'or, extret dels Urals i Sibèria i amb el qual els escites comerciaven a gran escala. Algunes expedicions contra els escites van acabar en un fracàs estrepitós, ja que aquests aplicaven la tàctica de la terra cremada a l'exèrcit persa. L'exèrcit persa va escapar del desastre i el setge gràcies a la lleialtat del contingent grec que guardava el pont sobre el Danubi (Ister). No obstant això, Darios I es va assegurar el domini de Tràcia mentre que el rei Amintes I de Macedònia reconegué el senyoriu de Pèrsia (513 aC). El 508 aC, l'illa de Samotràcia va caure sota el jou persa. Fins i tot Atenes va demanar, cap 508, l'aliança persa. D'aquesta campanya Darios va treure la conclusió que podia comptar amb la fidelitat dels grecs jonis. Aquests estimaven, en canvi, que es podien revoltar sense riscos excessius contra el domini persa, ja que l'expedició contra els escites havia demostrat que l'imperi Aquemènida no era invulnerable. (ca)
- Iónské povstání bylo protiperské povstání iónských měst v Malé Asii, které se odehrálo v letech 500 až 494 př. n. l. V čele povstání stálo město Milét a pomoc, kterou povstání poskytly Athény, byla příčinou řecko-perských válek. Povstání skončilo porážkou povstalců v bitvě u Ladé. (cs)
- Als Ionischer Aufstand wird die Rebellion der kleinasiatischen und zyprischen Griechen gegen die persische Oberherrschaft bezeichnet. Er begann 500/499 v. Chr. und endete mit einem Sieg der Perser in der Seeschlacht bei Lade 494 v. Chr. (de)
- Η Ιωνική Επανάσταση (500/499 π.Χ. - 494 π.Χ.), και οι σχετικές επαναστάσεις στην Αιολίδα, στη Δωρίδα, στην Κύπρο και στην Καρία ήταν στρατιωτικές εξεγέρσεις πολλών περιοχών της Μικράς Ασίας κατά της περσικής κυριαρχίας και έληξαν με την αποφασιστική νίκη των Περσών και την κατάπνιξη της εξέγερσης. Αιτία της επανάστασης ήταν η δυσαρέσκεια των κατοίκων των ιωνικών πόλεων εναντίον των τυράννων, τους οποίους οι Πέρσες διόριζαν κυβερνήτες στις ιωνικές πόλεις, και οι μεμονωμένες ενέργειες δύο τυράννων από την Μίλητο· του Ιστιαίου και του Αρισταγόρα. Οι πόλεις της Ιωνίας είχαν υποταχθεί στους Πέρσες το 547/6 π.Χ. και από τότε διοικούνταν από ντόπιους τυράννους διορισμένους από τον σατράπη στις Σάρδεις. Το 499 π.Χ. ο τότε τύραννος της Μιλήτου, Αρισταγόρας, με στόχο να ενισχύσει την θέση του, ξεκίνησε με την υποστήριξη του σατράπη Αρταφέρνη μια εκστρατεία εναντίον της Νάξου. Η πολιορκία της Νάξου απέτυχε και για να αποφύγει μια πιθανή απομάκρυνσή του από την ηγεσία της Μιλήτου, ο Αρισταγόρας κήρυξε στην πόλη του δημοκρατία, προκάλεσε την πτώση άλλων τυράννων σε πόλεις της Ιωνίας και υποκίνησε έναν γενικό ξεσηκωμό των Ιώνων εναντίον της περσικής κυριαρχίας. Από τις ελληνικές πόλεις της ηπειρωτικής Ελλάδος, μονάχα η Αθήνα και η Ερέτρια δέχθηκαν να βοηθήσουν και έστειλαν 25 τριήρεις. Οι επαναστάτες έκαψαν τις Σάρδεις, ωστόσο υπέστησαν βαριά ήττα στην Έφεσο. Για τρία χρόνια, οι Πέρσες κατέπνιγαν την εξέγερση στην Καρία και το 494 π.Χ. ανασυντάχθηκαν, νίκησαν τους Ίωνες στη ναυμαχία της Λάδης - μετά την αποστασία των Σαμίων - και κατέστρεψαν την Μίλητο. Η Ιωνική Επανάσταση αποτελεί την πρώτη μεγάλη πολεμική σύρραξη μεταξύ Ελλήνων και Περσών και την πρώτη φάση των Περσικών Πολέμων. Παρόλο που οι ιωνικές πόλεις επανακτήθηκαν, ο βασιλιάς Δαρείος ορκίστηκε να εκδικηθεί την Αθήνα και την Ερέτρια για την υποστήριξή τους. Καθώς, όμως, σύμφωνα με τον Ηρόδοτο, είδε ότι οι πολυάριθμες ελληνικές πόλεις αποτελούσαν μία διαρκή απειλή για την σταθερότητα της αυτοκρατορίας του, ο Δαρείος αποφάσισε να κατακτήσει όλη την Ελλάδα. Το 492 π.Χ. η πρώτη περσική εισβολή στην Ελλάδα, η επόμενη φάση των Περσικών Πολέμων, είναι άμεσο αποτέλεσμα της Ιωνικής Επανάστασης. (el)
- Joniar matxinada greziar eta pertsiarren arteko gatazkaren zati erabakigarria izan zen. Miletoko tiranoak K.a. 499an piztu eta greziar hirien eta Akemenestar Inperioaren arteko maila handiko lehen gatazka izan zen. Pertsiarrek okupaturiko Asia Txikiko eta Zipreko hiri asko zapaltzaileen aurka matxinatu ziren. Matxinoek Sardes hartu zuten baina pertsiar kontraerasoak erabateko porrot batera eraman zieten eta K.a. 494an Mileto pertsiarren eskuetara erori zen. Dario Handiak greziar itsas-armadaren gari eta zur-gordetegiak kontrolatzeko nahimenak matxinada piztu zuen. Horretarako, joniar gudarosteen laguntza behar zuen eszitiarrak menderatzeko. Eszitiarrek egungo hegoaldeko Errusian inperio handi bat sortu izan zuten eta harreman komertzial emankorrak zituzten greziarrekin. Dariok Uraletan eta Siberian ustiaturiko urrearen bidea kontrolatu nahi zuen, eszitiarren eskuetan zegoena. Eszitiarren aurkako lehenengo espedizioek azkenean porrot egin zuten, hauek lur errearen estrategia erabiltzen baitzuten. Pertsiar armadak erabateko hondamena saihestu zuen Danubio zeharkatzen zuen zubia gordetzen zuen greziar gudarosteari esker. Hala ere guztiz ere, Dariok Trazia menderatu zuen eta Mazedoniako erregeak pertsiarren nagusitasuna onartu zuen (K.a. 513). K.a. 508an, pertsiarrek Samotrazia bereganatu zuten eta Atenas berak ere aliantza bat eskatu zieten. Kanpaina hori esker Dariok joniar leialtasuna zuela pentsatu zuen; joniar greziarrek, berriz, justu kontrakoa pentsatzen zuten: akemenestarren boterearen kontra matxinatzea posiblea zela, eszitiarrek zaurgarriak zirela erakutsi baitzuten. K.a. 498an, joniarrek, Atenas eta Eretriako gudarosteen laguntza zutenak, Sardes hartu eta erre zuten. Hala ere, Joniara itzultzean, pertsiarrek jarraitu menderatu zituzten. Hori zela eta, joniarrek taktikaz aldatu eta erasotik defentsara jo zuten. Hurrengo urtean pertsiarrek hiru kanpaina burutu zituzten eskualde matxinoak bereganatzeko asmotan, baina matxinada Kariarantz zabaldu eta hara bidali zuten armada handiena, jenerala zuena. Kanpainaren hasieran zenbait garaipen lortu arren, joniarrek pertsiarrak menderatu zituzten. Honek impasse bat eragin zuen K.a. 496an eta K.a. 495ean. K.a. 494an pertsiar armada eta itsas-armada berriz bildu ziren eta matxinadaren epizentroa, Mileto hain zuzen ere, erasotzea erabaki zuten. Joniar itsas-armada Mileto babestera joan zen baina , samostarrak alde egin ondoren, erabateko porrot bat jasan zuen. Akemenestarrek Mileto setiatu eta bereganatu zuten. Porrot bikoitz honek matxinada erabat akatu zuen eta kariarrek ere amore eman zuten. Hurrengo urterako pertsiarrek kostaldeko gainontzeko hiri guztiak bereganatu zituzten eta biontzako zuzena zen bake itun bat ezarri zuten. Joniar matxinada Mediar Gerren lehenengo fase bilakatu zen. Asia Txikia berriro akemenestarren eskuetan zegoen arren, Dario matxinada babesteagatik Atenas eta Eretria zigortzea zin egin zion. Bestalde, greziar hiri-estatuak Inperioren egonkortasunaren aurkako mehatxutzat hartu zituen eta, Herodotoren esanetan, Grezia osoa konkistatzea erabaki zuen. Hori zela eta, K.a. 492an, Mediar Gerren hurrengo fasea hasi zen: . (eu)
- The Ionian Revolt, and associated revolts in Aeolis, Doris, Cyprus and Caria, were military rebellions by several Greek regions of Asia Minor against Persian rule, lasting from 499 BC to 493 BC. At the heart of the rebellion was the dissatisfaction of the Greek cities of Asia Minor with the tyrants appointed by Persia to rule them, along with the individual actions of two Milesian tyrants, Histiaeus and Aristagoras. The cities of Ionia had been conquered by Persia around 540 BC, and thereafter were ruled by native tyrants, nominated by the Persian satrap in Sardis. In 499 BC, the tyrant of Miletus, Aristagoras, launched a joint expedition with the Persian satrap Artaphernes to conquer Naxos, in an attempt to bolster his position. The mission was a debacle, and sensing his imminent removal as tyrant, Aristagoras chose to incite the whole of Ionia into rebellion against the Persian king Darius the Great. In 498 BC, supported by troops from Athens and Eretria, the Ionians marched on, captured, and burnt Sardis. However, on their return journey to Ionia, they were followed by Persian troops, and decisively beaten at the Battle of Ephesus. This campaign was the only offensive action by the Ionians, who subsequently went on the defensive. The Persians responded in 497 BC with a three pronged attack aimed at recapturing the outlying areas of the rebellion, but the spread of the revolt to Caria meant that the largest army, under Daurises, relocated there. While initially campaigning successfully in Caria, this army was annihilated in an ambush at the . This battle had started a stalemate for the rest of 496 BC and 495 BC. By 494 BC the Persian army and navy had regrouped, and they made straight for the epicentre of the rebellion at Miletus. The Ionian fleet sought to defend Miletus by sea, but was decisively beaten at the Battle of Lade, after the defection of the Samians. Miletus was then besieged, captured, and its population was brought under Persian rule. This double defeat effectively ended the revolt, and the Carians surrendered to the Persians as a result. The Persians spent 493 BC reducing the cities along the west coast that still held out against them, before finally imposing a peace settlement on Ionia which was generally considered to be both just and fair. The Ionian Revolt constituted the first major conflict between Greece and the Persian Empire, and as such represents the first phase of the Greco-Persian Wars. Although Asia Minor had been brought back into the Persian fold, Darius vowed to punish Athens and Eretria for their support of the revolt. Moreover, seeing that the myriad city states of Greece posed a continued threat to the stability of his Empire, according to Herodotus, Darius decided to conquer the whole of Greece. In 492 BC, the first Persian invasion of Greece, the next phase of the Greco-Persian Wars, began as a direct consequence of the Ionian Revolt. (en)
- La revuelta jónica representó un episodio decisivo de la confrontación entre griegos y persas. Fue impulsada por Aristágoras, el tirano de Mileto, en el año 499 a. C. Constituyó el primer conflicto a gran escala entre ciudades griegas y el Imperio persa. Muchas ciudades ocupadas por los persas en Asia Menor y Chipre se alzaron contra sus dominadores. Los insurrectos lograron tomar Sardes pero el contraataque persa condujo a la derrota definitiva tras la batalla naval de Lade y la ocupación de Mileto en el 494 a. C. Su origen fue la voluntad de Darío I de controlar las fuentes de aprovisionamiento de trigo y de madera para la construcción naval de Grecia. Para ello debía atacar, con la ayuda de los contingentes griegos jonios, en primer lugar, a los escitas, que habían creado un poderoso imperio en Rusia meridional y cuyas relaciones comerciales con los griegos eran fructuosas y activas. Estaba, sin duda, también la intención de controlar la ruta del comercio de oro, extraído de los montes Urales o de Siberia y con el que los escitas comerciaban a gran escala. Algunas expediciones contra los escitas acabaron en un estrepitoso fracaso, ya que estos aplicaban la táctica de la tierra quemada al ejército persa. El ejército persa escapó del desastre y el cerco gracias a la lealtad del contingente griego que guardaba el puente sobre el Danubio (Ister). Sin embargo, Darío se aseguró el dominio de Tracia mientras que el rey Amintas I de Macedonia reconoce el señorío de Persia (513 a. C.). En el 508 a. C., la isla de Samotracia cayó bajo el yugo persa. Incluso Atenas solicitó, hacia 508, la alianza persa. De esta campaña Darío sacó la conclusión de que podía contar con la fidelidad de los griegos jonios. Estos, estimaban en cambio que podían, sin riesgos excesivos, sublevarse contra el dominio persa, puesto que la expedición contra los escitas había demostrado que el imperio aqueménida no era invulnerable. (es)
- Pemberontakan Ionia dan pemberontakan terkait di Aiolis, Doris, Siprus, dan Karia, adalah pemberontakan militer oleh beberapa daerah di Asia Kecil terhadap kekuasaan Persia, dan berlangsung dari tahun 499 SM sampai 493 SM. Penyebab pemberontakan ialah ketidakpuasan kota-kota Yunani di Asia Kecil terhadap para tiran yang ditunjuk oleh Persia untuk memimpin mereka, juga kemarahan terhadap tindakan individual oleh dua tiran Miletos, yaitu Histiaios dan Aristagoras. Kota-kota Ionia sendiri ditaklukkan oleh Persia sekitar tahun 540 SM, dan sejak itu diperintah oleh tiran, yang diusulkan oleh satrap Persia di Sardis. Pada tahun 499 SM, tiran Miletos, Aristagoras, melancarkan ekspedisi gabungan bersama satrap Persia, Artaphernes, untuk menaklukkan Naxos, dengan tujuan menaikkan posisinya. Misi tersebut gagal, dan merasa bahwa dia akan dipecat, Aristagoras memilih untuk menghasut seluruh Ionia untuk memberontak menentang kaisar Persia, Darius yang Agung. Pada tahun 498 SM, dibantu oleh pasukan dari Athena dan Eretria, pasukan Ionia bergerak, menangkap, dan membakar kota Sardis. Namun dalam perjalanan pulangnya, mereka diikuti oleh pasukan Persia, dan secara telak dikalahkan pada Pertempuran Ephesos. Kampanye ini adalah satu-satunya tindakan ofensif dari pihak Ionia, yang untuk selanjutnya malah menjadi tindakan defensif. Persia menanggapi pada tahun 497 SM dengan serangan bercabang tiga yang diarahkan untuk menangkap daerah di sekitar wilayah para pemberontak, tetapi menyebarnya pemberontakan ke Karia membuat pasukan terbesar Persia, dipimpin oleh Darius, harus dipindahkan ke sana. Walaupun pada walnya meraih keberhaslan di Karia, pasukan Persia dikalahkan dalam suatu penyergapan pada Pertempuan Pedasos. Ini berakibat pada kebuntuan untuk sisa tahun 496 dan 489 SM. Pada tahun 494 SM, angkatan darat dan angkatan laut Persia berkumpul kembali, dan mereka menuju tepat ke pusat pemberontakan di Miletos. Angatan laut Ionia berusaha mempertahankan Miletos di laut, tetapi secara telak dikalahkan pada Pertempuran Lade, setelah bangsa Samos berkhianat dan balik mendukung Persia. Miletos dikepung dan dikuasai oleh Persia. Peristiwa di Miletos membuat pemberontakan berhenti, dan orang-orang Karia pun menyerah kepada Persia. Persia menghabiskan tahun 493 SM untuk menumpas sisa-sisa pemberontakan di kota-kota lainnya, sebelum akhirnya menetapkan kesepakatan damai di Ionia. Pemberontakan Ionia merupakan konflik besar pertama antara Yunani melawan Kekaisaran Persia, dan menjadi fase pertama dalam Perang Yunani-Persia. Meskipun Asia Kecil berhasil dikuasai kembali oleh Persia, tetapi Darius bersumpah untuk menghukum Athena dan Eretria atas tindakan mereka yang membantu para pemberontak. Selain itu, Darius juga melihat bahwa kota-kota di Yunani dapat mengancam kestabilan Kekaisarannya. Maka dari itu, Darius pun berniat melakukan invasi ke Yunani. (in)
- La révolte de l'Ionie représente un épisode décisif vers la confrontation entre Grecs et Perses que sont les guerres médiques. Elle a pour origine la volonté de Darius Ier de contrôler les sources d'approvisionnement en blé et en bois de construction navale de la Grèce. Pour cela il doit s'attaquer, avec l'aide de contingents grecs ioniens, dans un premier temps aux Scythes, qui avaient fondé un puissant empire dans le territoire qui correspond aujourd'hui à la Russie méridionale et dont les relations commerciales avec les Grecs étaient fructueuses et actives. Il y a sans doute aussi la volonté de contrôler la route du commerce de l'or, extrait des monts Oural ou de Sibérie et dont les Scythes faisaient grand commerce. Cette expédition contre les Scythes est un échec, ceux-ci appliquant la technique de la terre brûlée devant l'armée perse. L'armée perse échappe même au désastre et à l'encerclement grâce à la loyauté du contingent grec qui garde le pont sur le Danube (Ister). Cependant Darius s'est assuré la maîtrise de la Thrace tandis que le roi Amyntas Ier de Macédoine reconnaît la suzeraineté de la Perse (513 av. J.-C.). En 508, c'est l'île de Samothrace qui tombe sous le joug perse. Même Athènes sollicite vers 508 l'alliance perse. De cette campagne Darius tire la conclusion qu'il peut compter sur la fidélité des Grecs ioniens. Ceux-ci par contre estiment qu'ils peuvent sans risques excessifs se révolter contre la domination perse car l'expédition contre les Scythes a montré que l'empire achéménide n'est pas invulnérable. (fr)
- 이오니아 반란은 아이올리스, 도리스, 퀴프로스, 카리아가 관련된 반란이자 더불어 소아시아 지역의 그리스 여러 지방들이 페르시아에 대항하여 일으킨 반란으로 기원전 499년에서 기원전 493년까지 이어졌다. 이 반란의 중심에는 페르시아 제국이 통치를 위해 임명한 참주들에 대해 소아시아 지역의 그리스 도시들의 불만과 더불어 2명의 밀레투스 참주였던 히스티아이오스와 의 개인적인 행동이 원인이었다. 기원전 540년경에 페르시아 제국에 의해 이오니아 주변의 도시 국가들이 정복되었고, 그 이후 사르디스에 있는 페르시아 사트라프가 임명한 토착민 참주들이 통치를 하게 되었다. 기원전 499년, 당시의 밀레투스의 참주였던 는 자신의 지위를 공고히 하기 위해 페르시아 사트라프였던 아르타페르네스와 함께 낙소스를 정복하기 위한 연합 원정을 떠났다. 이 임무는 대실패로 끝났고, 참주로서의 지위가 위태로워지자 아리스타고라스는 페르시아의 다리우스 대제에 대항하여 반란을 일으키도록 이오니아 전 지역을 선동하는 길을 택했다. 기원전 498년, 아테나이와 에레트리아의 지원을 받아, 이오니아 도시 국가들은 사르디스로 진격하여 도시를 함락하고 불태웠다. 그러나 이오니아로 귀환하는 길에 페르시아 부대들의 추격을 받았고, 〈에페소스 전투〉에서 결정적인 패배를 당했다. 이 원정이 이오니아 인들의 유일한 공세였고, 추후는 방어로 일관된 페르시아의 침공이 이어졌다. 기원전 497년 페르시아 군대는 반란 외부 지역을 탈환하는 것으로 목적으로 세 방면으로 기습을 가하는 것으로 응전을 했다. 그러나 반란이 카리아까지 확산되는 것은 다우리세스 휘하의 최대 규모 군대가 그쪽으로 재배치 되는 것을 의미했다. 카리아의 원정이 처음에느 성공적이었지만, 페다소스 전투에서의 매복으로 전멸당했다. 이것으로 전황은 기원전 496년과 495년의 나머지 동안에는 교착상태에 빠지게 되었다. 기원전 494년 페르시아 군과 해군이 재집결해서, 밀레투스에 반란군 외국 지역으로 진격했다. 이오니아는 해로로 밀레투스를 방어할 수 있기를 모색했지만, 살라미스의 변절로 라데 해전에서 결정적인 패배를 당했다. 그후 밀레투스는 포위를 당해 함락되었고, 그곳의 사람들은 페르시아로 끌려갔다. 이 두번의 패전으로 반란은 효율적으로 진압되었고, 카리아는 결과적으로 페르시아에 항복을 했다. 페르시아는 기원전 493년을 서해안을 따라서 반란 도시들을 줄여가는데 시간을 보냈고, 이러한 것은 양측이 공평하게 여겨지는 이오니아에 대한 평화 정착이 될 때까지 이어졌다. 이오니아 반란은 그리스와 페르시아 제국의 최초의 주요한 충돌이었다. 그리고 그러한 것은 그리스-페르시아 전쟁의 최초의 양상을 보여주었다. 비록 페르시아가 소아시아를 재확보할 수 있었지만, 다리우스는 반란을 지원한 아테네와 에레트리아를 징벌할 결심을 했다. 게다가 수 많은 그리스 도시 국가의 존재가 제국의 안정을 위협한다고 보고, (헤로도토스에 의하면) 다리우스는 그리스 전체를 정복할 결심을 한다. 그리고 기원전 492년에, 페르시아의 제1차 그리스 침공(차기 그리스-페르시아 전쟁)이 이오니아 반란을 계기로 시작되었다. (ko)
- Ionische Opstand is de naam die gewoonlijk gegeven wordt aan de initiële fase van de Grieks-Perzische Oorlogen, waarin de Griekse stadstaten aan de westkust van Klein-Azië in opstand komen tegen Perzische overheersing. De opstand wordt gesteund door Athene en Eretria aan het Griekse vasteland, en breidt zich uit naar de Hellespont en Cyprus. Na initiële successen, waarbij onder andere de lokale Perzische hoofdstad Sardis in brand gestoken wordt, weet de Perzische sjah Darius II de opstand neer te slaan en alle opstandige steden terug onder Perzische controle te brengen. (nl)
- イオニアの反乱（イオニアのはんらん、ギリシア語: Ιωνική Επανάσταση）は、 アケメネス朝の支配に対して、ミレトスを中心とするイオニア地方のポリスが、紀元前499年から紀元前493年にかけて起こした反乱。 (ja)
- La rivolta ionica e le ribellioni associate avvenute in Eolide, in Doride, a Cipro e in Caria, furono sollevazioni militari in diverse regioni dell'Asia Minore contro il dominio persiano e durarono dal 499 a.C. al 493 a.C. La causa della ribellione fu l'insoddisfazione delle città greche dell'Asia Minore nei confronti dei tiranni nominati dalla Persia per dominarle, oltre che le azioni dei due tiranni di Mileto, Istieo ed Aristagora. Le città della Ionia erano state conquistate dalla Persia intorno al 540 a.C. e, successivamente, erano state governate da tiranni provenienti dall'Asia Minore, ma nominati dal satrapo persiano di Sardi. Nel 499, l'allora tiranno di Mileto, Aristagora, lanciò una spedizione congiunta con il satrapo persiano Artaferne per conquistare Nasso, nel tentativo di rafforzare la sua posizione nella stima del Gran Re. La missione fallì: avvertendo la sua imminente destituzione dal ruolo di tiranno, Aristagora scelse di incitare tutta la Ionia a ribellarsi contro il re persiano Dario il Grande. Nel 498 a.C., sostenuti dalle truppe di Atene ed Eretria, gli Ioni marciarono verso Sardi, la conquistarono (tranne l'acropoli) e le appiccarono il fuoco. Ma nel viaggio di ritorno alla Ionia furono inseguiti dalle truppe persiane e duramente sconfitti nella battaglia di Efeso. Questa campagna fu l'unica azione offensiva degli Ioni, che successivamente si portarono sulla difensiva. I Persiani risposero nel 497 a.C. con un attacco tripartito volto a riconquistare le zone periferiche della ribellione, ma la diffusione della rivolta in Caria fece sì che il grosso dell'esercito persiano, comandato da Daurise, fosse trasferito lì. Mentre inizialmente la campagna ebbe successo, l'esercito fu annientato in un agguato nella (496 a.C.). Ciò determinò una situazione di stallo fino al 495 a.C. Nel 494 a.C. l'esercito persiano e la marina si unirono e puntarono verso il cuore della ribellione, Mileto. La flotta ionica cercò di difendere Mileto per mare, ma venne duramente sconfitta nella battaglia di Lade, dopo la defezione di Samo. Mileto venne poi assediata e presa e la sua popolazione ridotta in schiavitù dai Persiani. Questa doppia sconfitta concluse la rivolta ed i Cari si arresero. Nel 493 a.C. i Persiani riconquistarono le città della costa occidentale che ancora resistevano, prima di concludere con la Ionia un accordo di pace che fu da tutti considerato giusto ed equo. La rivolta ionica rappresentò il primo grande conflitto tra la Grecia e l'Impero persiano e segnò l'inizio della prima fase delle guerre persiane. Anche se l'Asia Minore era stata ricondotta sotto il dominio persiano, Dario decise di punire Atene ed Eretria per aver sostenuto la rivolta. Inoltre, visto che la miriade di città-stato della Grecia rappresentava una costante minaccia per la stabilità del suo impero, secondo Erodoto Dario decise di conquistare tutta la Grecia. Nel 492 a.C. iniziò, come conseguenza diretta della rivolta ionica, la prima invasione persiana della Grecia. (it)
- Powstanie jońskie (w latach 499–494 p.n.e.) – rewolta związku miast greckich w Azji Mniejszej przeciwko panowaniu perskiemu. Zostało krwawo stłumione przez Dariusza I Wielkiego po zdobyciu Miletu w roku 494 p.n.e. (pl)
- A revolta jônica, e as conturbações em Eólia, , Chipre e Cária, foram rebeliões militares em várias regiões gregas da Ásia Menor contra o domínio persa, com duração de 499 a 493 a.C. No coração da rebelião estava a insatisfação das cidades gregas da Ásia Menor com os tiranos nomeados pela Pérsia para governá-las, juntamente com as ações individuais de dois tiranos de Mileto, Histieu e Aristágoras . As cidades da Jônia foram conquistadas pela Pérsia por volta de 540 a.C., e posteriormente foram governadas por tiranos nativos nomeados pelo sátrapa persa em Sárdis. Em 499 a.C., o tirano de Mileto, Aristágoras, lançou uma expedição conjunta com o sátrapa persa Artafernes para conquistar Naxos, em uma tentativa de robustecer sua posição. A missão foi um desastre, e sentindo sua iminente remoção como tirano, Aristágoras escolheu incitar toda a Jônia a rebelar-se contra o rei persa Dario, o Grande . Em 498 a.C., apoiados por tropas de Atenas e Erétria , os jônios marcharam, capturaram e queimaram Sárdis. No entanto, em sua viagem de volta à Jônia, eles foram acossados por tropas persas e derrotados na Batalha de Éfeso. Essa campanha foi a única ação ofensiva dos jônios, que subsequentemente permaneceram na defensiva. Os persas revidaram em 497 a.C. com um ataque em três frentes visando a recapturar as áreas periféricas da rebelião; mas a propagação da revolta em torno da Cária significou que o maior exército se mudou para lá. Por mais que a expedição inicialmente fosse bem-sucedida na Cária, esse exército foi aniquilado em uma emboscada na . Isso resultou em um impasse pelo resto de 496 e 495 a.C. Por volta de 494 a.C., o exército e a marinha persas reagruparam-se e se dirigiram diretamente ao epicentro da rebelião, em Mileto. A frota jônica procurou defender Mileto por mar, contudo foi derrotada na após a deserção dos samianos . Mileto foi então cercado, capturado e sua população, dominada sob domínio persa. Esta dupla derrota, com efeito, encerrou a insurgência, e os carianos se renderam aos persas como resultado. Os persas, ao decorrer de 493 a.C., dizimaram as cidades ao longo da costa oeste que ainda se mantinham contra eles antes de finalmente imporem um acordo de paz na região, o qual fora, em princípio, considerado justo. A revolta jônica constituiu o primeiro grande conflito entre a Grécia e o Império Persa e, como tal, representa a primeira fase das guerras greco-persas. Embora a Ásia Menor tivesse sido trazida de volta à soberania persa, Dario prometeu punir Atenas e Erétria pela contribuição à revolta. Além do mais, notando que a miríade de estados da Grécia representava uma ameaça contínua à estabilidade de seu império, de acordo com Heródoto, Dario decidiu conquistá-la na sua integralidade. Em 492 a.C., a , a próxima fase das guerras greco-persas, começou como uma consequência direta da revolta jônica. (pt)
- Joniska upproren utlöstes genom handlingar av Aristagoras, tyrann över den joniska staden Miletos i slutet av 500- och början av 400-talet f.Kr. De blev den första större konflikten mellan Grekland och Persien, då de flesta av de grekiska städer, som hade ockuperats av perserna i Mindre Asien och Cypern reste sig mot det persiska styret och kriget varade från 499 till 493 f.Kr. Jonerna upplevde inledande framgångar, bland annat i och med plundringen av Sardis, men det efterföljande persiska motanfallet av både kavalleri och flotta var för starkt och jonerna besegrades i det avgörande slaget vid Lade utanför Miletos kust 494 f.Kr. (sv)
- Ионийское восстание (499—493 гг. до н. э.) — восстание греческих городов в Ионии (Малая Азия) против Персидской империи, ставшее началом греко-персидских войн. Восстание было вызвано недовольством жителей восточного побережья Эгейского моря и Кипра властью персов. Инициаторами восстания стали тираны Милета Гистией и Аристагор. Вначале повстанцам сопутствовала удача. Им удалось захватить и сжечь один из важнейших городов империи Сарды, а также одержать ряд побед. Однако в конечном итоге персы полностью подавили восстание. (ru)
- 伊奧尼亞起義为古希腊时期前499年-前493年在伊奧尼亞、多里斯、賽普勒斯、卡里亚、發生的一場起義，为小亞細亞地区居民在米利都僭主阿里斯塔格拉斯鼓動反抗波斯统治的抵抗運動。這個不成功起義的文字描述，主要來自古希臘作家希羅多德的記述詩《歷史》第五卷。起義的落幕過程放在第六卷。這期間前後發生過： 起義攻勢的「展開階段」包括三次主戰役：由於賽普勒斯戰役的失敗，起義初期往南、北擴展的局勢被遏制住了。
* 伊奧尼亞攻防戰(Ionian offensive)498 B.C. (卷五99-102）
* 佔領赫勒斯滂(Hellespont)、拜占庭(Byzantium)和卡里亞(Caria)497 B.C. (卷五103)
* 賽普勒斯遠征(Expedition against Cyprus)498-497 B.C. (卷五104-115) 伊奧尼亞起義者和波斯人相持的階段包括三次主戰役：
* 達烏里塞斯的南北征討(Daurises campaign)497-496 B.C. (卷五117-121）
* 敘瑪依埃司的征伐(Hymaee's campaign)497 B.C.（卷五122）
* 歐塔涅斯的攻略Otanes's campaign)497 B.C.（卷五123） 波斯人平息起義的最後階段戰役：
* 圍攻米利都(Seige of Miletus) 494-493 B.C.（卷六1-27）
* 希斯提亞埃烏斯的反擊(Histiaeus's campaign)493 B.C. (卷六28-30） 起義初期得到雅典與埃雷特里軍隊前來助戰，戰火焚毀波斯帝國派駐小亞細亞總督駐節地萨第斯，波斯帝國鎮壓住這次起義反抗運動後，戰火並未就此熄滅。波斯帝國大流士一世誓言要向雅典和埃雷特里亞報萨第斯被焚的一箭之仇，以及先發制人征服希臘，確保波斯帝國日後不受叛亂的威脅，同時加大對內陸希臘人的影響，戰爭就由此次起義，持續、擴大为波斯大軍征討希臘城邦的希波戰爭。 (zh)
- Іоні́йське повста́ння — повстання грецьких міст в Іоніі (Мала Азія) проти Перської імперії, що тривало у 500 - 494 рр. до н. е. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- الثورة الايونية 499 ق.م كانت حلقة حاسمة في سلسلة من المواجهات بين اليونانيين والفرس. قادها طاغية مدينة ميليتوس. كان أول صراع بين المدن اليونانية وا الإمبراطورية الفارسية. الكثير من المدن التي احتلتها الفرس في آسيا الصغرى وقبرص ثارت ضد حكامها. نجح المتمردون في اتخاذ سرديس الفارسية ولكن الهجوم المضاد أدى إلى هزيمتهم نهائياً بعد المعركة البحرية. (ar)
- Iónské povstání bylo protiperské povstání iónských měst v Malé Asii, které se odehrálo v letech 500 až 494 př. n. l. V čele povstání stálo město Milét a pomoc, kterou povstání poskytly Athény, byla příčinou řecko-perských válek. Povstání skončilo porážkou povstalců v bitvě u Ladé. (cs)
- Als Ionischer Aufstand wird die Rebellion der kleinasiatischen und zyprischen Griechen gegen die persische Oberherrschaft bezeichnet. Er begann 500/499 v. Chr. und endete mit einem Sieg der Perser in der Seeschlacht bei Lade 494 v. Chr. (de)
- Ionische Opstand is de naam die gewoonlijk gegeven wordt aan de initiële fase van de Grieks-Perzische Oorlogen, waarin de Griekse stadstaten aan de westkust van Klein-Azië in opstand komen tegen Perzische overheersing. De opstand wordt gesteund door Athene en Eretria aan het Griekse vasteland, en breidt zich uit naar de Hellespont en Cyprus. Na initiële successen, waarbij onder andere de lokale Perzische hoofdstad Sardis in brand gestoken wordt, weet de Perzische sjah Darius II de opstand neer te slaan en alle opstandige steden terug onder Perzische controle te brengen. (nl)
- イオニアの反乱（イオニアのはんらん、ギリシア語: Ιωνική Επανάσταση）は、 アケメネス朝の支配に対して、ミレトスを中心とするイオニア地方のポリスが、紀元前499年から紀元前493年にかけて起こした反乱。 (ja)
- Powstanie jońskie (w latach 499–494 p.n.e.) – rewolta związku miast greckich w Azji Mniejszej przeciwko panowaniu perskiemu. Zostało krwawo stłumione przez Dariusza I Wielkiego po zdobyciu Miletu w roku 494 p.n.e. (pl)
- Joniska upproren utlöstes genom handlingar av Aristagoras, tyrann över den joniska staden Miletos i slutet av 500- och början av 400-talet f.Kr. De blev den första större konflikten mellan Grekland och Persien, då de flesta av de grekiska städer, som hade ockuperats av perserna i Mindre Asien och Cypern reste sig mot det persiska styret och kriget varade från 499 till 493 f.Kr. Jonerna upplevde inledande framgångar, bland annat i och med plundringen av Sardis, men det efterföljande persiska motanfallet av både kavalleri och flotta var för starkt och jonerna besegrades i det avgörande slaget vid Lade utanför Miletos kust 494 f.Kr. (sv)
- Ионийское восстание (499—493 гг. до н. э.) — восстание греческих городов в Ионии (Малая Азия) против Персидской империи, ставшее началом греко-персидских войн. Восстание было вызвано недовольством жителей восточного побережья Эгейского моря и Кипра властью персов. Инициаторами восстания стали тираны Милета Гистией и Аристагор. Вначале повстанцам сопутствовала удача. Им удалось захватить и сжечь один из важнейших городов империи Сарды, а также одержать ряд побед. Однако в конечном итоге персы полностью подавили восстание. (ru)
- Іоні́йське повста́ння — повстання грецьких міст в Іоніі (Мала Азія) проти Перської імперії, що тривало у 500 - 494 рр. до н. е. (uk)
- La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses. Els habitants del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia es van revoltar contra els dictadors perses que havien ocupat el seu territori. Aquest conflicte s'inicià l'any 499 aC, impulsat per Aristàgores, tirà de Milet, i acabà amb la derrota grega l'any 494 aC. Aquesta rebel·lió fou tan destacable perquè va ser el primer conflicte a gran escala entre Grècia i L'Imperi Persa, ja que els jònics van demanar ajuda a Atenes i Erètria. (ca)
- Η Ιωνική Επανάσταση (500/499 π.Χ. - 494 π.Χ.), και οι σχετικές επαναστάσεις στην Αιολίδα, στη Δωρίδα, στην Κύπρο και στην Καρία ήταν στρατιωτικές εξεγέρσεις πολλών περιοχών της Μικράς Ασίας κατά της περσικής κυριαρχίας και έληξαν με την αποφασιστική νίκη των Περσών και την κατάπνιξη της εξέγερσης. Αιτία της επανάστασης ήταν η δυσαρέσκεια των κατοίκων των ιωνικών πόλεων εναντίον των τυράννων, τους οποίους οι Πέρσες διόριζαν κυβερνήτες στις ιωνικές πόλεις, και οι μεμονωμένες ενέργειες δύο τυράννων από την Μίλητο· του Ιστιαίου και του Αρισταγόρα. Οι πόλεις της Ιωνίας είχαν υποταχθεί στους Πέρσες το 547/6 π.Χ. και από τότε διοικούνταν από ντόπιους τυράννους διορισμένους από τον σατράπη στις Σάρδεις. Το 499 π.Χ. ο τότε τύραννος της Μιλήτου, Αρισταγόρας, με στόχο να ενισχύσει την θέση του, ξεκίν (el)
- The Ionian Revolt, and associated revolts in Aeolis, Doris, Cyprus and Caria, were military rebellions by several Greek regions of Asia Minor against Persian rule, lasting from 499 BC to 493 BC. At the heart of the rebellion was the dissatisfaction of the Greek cities of Asia Minor with the tyrants appointed by Persia to rule them, along with the individual actions of two Milesian tyrants, Histiaeus and Aristagoras. The cities of Ionia had been conquered by Persia around 540 BC, and thereafter were ruled by native tyrants, nominated by the Persian satrap in Sardis. In 499 BC, the tyrant of Miletus, Aristagoras, launched a joint expedition with the Persian satrap Artaphernes to conquer Naxos, in an attempt to bolster his position. The mission was a debacle, and sensing his imminent removal (en)
- Joniar matxinada greziar eta pertsiarren arteko gatazkaren zati erabakigarria izan zen. Miletoko tiranoak K.a. 499an piztu eta greziar hirien eta Akemenestar Inperioaren arteko maila handiko lehen gatazka izan zen. Pertsiarrek okupaturiko Asia Txikiko eta Zipreko hiri asko zapaltzaileen aurka matxinatu ziren. Matxinoek Sardes hartu zuten baina pertsiar kontraerasoak erabateko porrot batera eraman zieten eta K.a. 494an Mileto pertsiarren eskuetara erori zen. (eu)
- La revuelta jónica representó un episodio decisivo de la confrontación entre griegos y persas. Fue impulsada por Aristágoras, el tirano de Mileto, en el año 499 a. C. Constituyó el primer conflicto a gran escala entre ciudades griegas y el Imperio persa. Muchas ciudades ocupadas por los persas en Asia Menor y Chipre se alzaron contra sus dominadores. Los insurrectos lograron tomar Sardes pero el contraataque persa condujo a la derrota definitiva tras la batalla naval de Lade y la ocupación de Mileto en el 494 a. C. (es)
- Pemberontakan Ionia dan pemberontakan terkait di Aiolis, Doris, Siprus, dan Karia, adalah pemberontakan militer oleh beberapa daerah di Asia Kecil terhadap kekuasaan Persia, dan berlangsung dari tahun 499 SM sampai 493 SM. Penyebab pemberontakan ialah ketidakpuasan kota-kota Yunani di Asia Kecil terhadap para tiran yang ditunjuk oleh Persia untuk memimpin mereka, juga kemarahan terhadap tindakan individual oleh dua tiran Miletos, yaitu Histiaios dan Aristagoras. Kota-kota Ionia sendiri ditaklukkan oleh Persia sekitar tahun 540 SM, dan sejak itu diperintah oleh tiran, yang diusulkan oleh satrap Persia di Sardis. Pada tahun 499 SM, tiran Miletos, Aristagoras, melancarkan ekspedisi gabungan bersama satrap Persia, Artaphernes, untuk menaklukkan Naxos, dengan tujuan menaikkan posisinya. Misi te (in)
- La révolte de l'Ionie représente un épisode décisif vers la confrontation entre Grecs et Perses que sont les guerres médiques. Elle a pour origine la volonté de Darius Ier de contrôler les sources d'approvisionnement en blé et en bois de construction navale de la Grèce. Pour cela il doit s'attaquer, avec l'aide de contingents grecs ioniens, dans un premier temps aux Scythes, qui avaient fondé un puissant empire dans le territoire qui correspond aujourd'hui à la Russie méridionale et dont les relations commerciales avec les Grecs étaient fructueuses et actives. Il y a sans doute aussi la volonté de contrôler la route du commerce de l'or, extrait des monts Oural ou de Sibérie et dont les Scythes faisaient grand commerce. Cette expédition contre les Scythes est un échec, ceux-ci appliquant la (fr)
- 이오니아 반란은 아이올리스, 도리스, 퀴프로스, 카리아가 관련된 반란이자 더불어 소아시아 지역의 그리스 여러 지방들이 페르시아에 대항하여 일으킨 반란으로 기원전 499년에서 기원전 493년까지 이어졌다. 이 반란의 중심에는 페르시아 제국이 통치를 위해 임명한 참주들에 대해 소아시아 지역의 그리스 도시들의 불만과 더불어 2명의 밀레투스 참주였던 히스티아이오스와 의 개인적인 행동이 원인이었다. 기원전 540년경에 페르시아 제국에 의해 이오니아 주변의 도시 국가들이 정복되었고, 그 이후 사르디스에 있는 페르시아 사트라프가 임명한 토착민 참주들이 통치를 하게 되었다. 기원전 499년, 당시의 밀레투스의 참주였던 는 자신의 지위를 공고히 하기 위해 페르시아 사트라프였던 아르타페르네스와 함께 낙소스를 정복하기 위한 연합 원정을 떠났다. 이 임무는 대실패로 끝났고, 참주로서의 지위가 위태로워지자 아리스타고라스는 페르시아의 다리우스 대제에 대항하여 반란을 일으키도록 이오니아 전 지역을 선동하는 길을 택했다. (ko)
- La rivolta ionica e le ribellioni associate avvenute in Eolide, in Doride, a Cipro e in Caria, furono sollevazioni militari in diverse regioni dell'Asia Minore contro il dominio persiano e durarono dal 499 a.C. al 493 a.C. La causa della ribellione fu l'insoddisfazione delle città greche dell'Asia Minore nei confronti dei tiranni nominati dalla Persia per dominarle, oltre che le azioni dei due tiranni di Mileto, Istieo ed Aristagora. Le città della Ionia erano state conquistate dalla Persia intorno al 540 a.C. e, successivamente, erano state governate da tiranni provenienti dall'Asia Minore, ma nominati dal satrapo persiano di Sardi. Nel 499, l'allora tiranno di Mileto, Aristagora, lanciò una spedizione congiunta con il satrapo persiano Artaferne per conquistare Nasso, nel tentativo di raf (it)
- A revolta jônica, e as conturbações em Eólia, , Chipre e Cária, foram rebeliões militares em várias regiões gregas da Ásia Menor contra o domínio persa, com duração de 499 a 493 a.C. No coração da rebelião estava a insatisfação das cidades gregas da Ásia Menor com os tiranos nomeados pela Pérsia para governá-las, juntamente com as ações individuais de dois tiranos de Mileto, Histieu e Aristágoras . As cidades da Jônia foram conquistadas pela Pérsia por volta de 540 a.C., e posteriormente foram governadas por tiranos nativos nomeados pelo sátrapa persa em Sárdis. Em 499 a.C., o tirano de Mileto, Aristágoras, lançou uma expedição conjunta com o sátrapa persa Artafernes para conquistar Naxos, em uma tentativa de robustecer sua posição. A missão foi um desastre, e sentindo sua iminente remoçã (pt)
- 伊奧尼亞起義为古希腊时期前499年-前493年在伊奧尼亞、多里斯、賽普勒斯、卡里亚、發生的一場起義，为小亞細亞地区居民在米利都僭主阿里斯塔格拉斯鼓動反抗波斯统治的抵抗運動。這個不成功起義的文字描述，主要來自古希臘作家希羅多德的記述詩《歷史》第五卷。起義的落幕過程放在第六卷。這期間前後發生過： 起義攻勢的「展開階段」包括三次主戰役：由於賽普勒斯戰役的失敗，起義初期往南、北擴展的局勢被遏制住了。
* 伊奧尼亞攻防戰(Ionian offensive)498 B.C. (卷五99-102）
* 佔領赫勒斯滂(Hellespont)、拜占庭(Byzantium)和卡里亞(Caria)497 B.C. (卷五103)
* 賽普勒斯遠征(Expedition against Cyprus)498-497 B.C. (卷五104-115) 伊奧尼亞起義者和波斯人相持的階段包括三次主戰役：
* 達烏里塞斯的南北征討(Daurises campaign)497-496 B.C. (卷五117-121）
* 敘瑪依埃司的征伐(Hymaee's campaign)497 B.C.（卷五122）
* 歐塔涅斯的攻略Otanes's campaign)497 B.C.（卷五123） 波斯人平息起義的最後階段戰役： (zh)
|
