| dbo:abstract
|
- Histieu (en llatí Histiaeus, en grec antic Ἱστιαῖος), mort l'any 494 aC, fou tirà de Milet. Va estar al servei de Darios I el Gran i després es va dedicar a la pirateria. Va morir empalat a mans dels perses. Va dirigir el seu contingent de jonis al servei de Darios I el Gran durant la invasió del país dels escites europeus l'any 513 aC i va quedar en custòdia del pont de vaixells amb què l'exèrcit va creuar el Danubi. El rei li va dir que s'esperés seixanta dies. L'exèrcit persa no va tornar a temps i Milcíades d'Atenes va aconsellar als vigilants de destruir el pont i retirar-se, però Histieu va voler esperar. Quan per fi els perses van tornar, Histieu els va conduir sans i estalvis a l'altre costat del riu. Darios li va agrair profundament aquest servei i en tornar a Sardes li va concedir el govern de Mitilene i un districte de la zona del riu Estrimó a Tràcia, deixant el govern de Milet al seu parent Aristàgores. Va construir una ciutat de nom , on sembla que volia establir un regne independent, prop de mines de plata i altres metalls, però l'oficial persa Megabazos, governador de Tràcia, va donar part al rei. Darios va cridar Histieu a Susa on va romandre retingut per tretze anys, tractat amablement però sense poder tornar a Jònia. Quan va esclatar la Revolta Jònica i es va cremar Sardes (499 aC), Darios va acusar a Histieu de ser part de la revolta, com de fet així era. Histieu es comunicava amb Aristàgores per mitjà d'un esclau al que rapaven el cap, escrivien el missatge i després deixaven créixer el pel. Histieu va protestar i va oferir al rei de parar la revolta i de sotmetre al seu poder l'illa de Sardínia i el rei el va deixar marxar, però quan va arribar a Sardes es va trobar que la revolta havia estat aplanada. El sàtrapa de Sardes Artafernes el va acusar de dirigir la revolta per mitjà d'Aristàgores, i Histieu va fugir a Quios. Va començar a intrigar amb alguns notables perses a Sardes però Artafernes ho va descobrir i va fer executar als conspiradors. Histieu va anar a Lesbos on va aixecar una petita força amb la qual es va dirigir a Bizanci que encara romania revoltada i va confiscar tots els vaixells que va trobar a l'Euxí i que refusaven reconèixer-lo com a cap. Rendida Milet l'any 494 aC Histieu va ocupar Quios però va perdre gran part de les seves forces a la batalla de Lade; també va ocupar Tasos, però llavors va arribar la flota fenícia que de Milet es dirigia cap al nord de Jònia i Eòlia. Histieu va baixar per la costa oposada i va assolar la plana de Caicus i Atarnea però va ser derrotar i fet presoner per les tropes de cavalleria dirigides pel general Hàrpag. L'haurien mort al moment si no hagués cridat que era Histieu de Milet amb l'esperança de salvar la vida, el que segurament haguera aconseguit d'haver estat entregat al rei; però Hàrpagos i Artafernes el van fer empalar i van enviar al rei el seu cap. Darios el va fer enterrar honorablement i va amonestar als seus oficials per haver mort «l'home que havia salvat el seu exèrcit i el mateix rei», segons diu Heròdot, la font principal sobre aquest personatge. (ca)
- Ο Ιστιαίος ήταν τύραννος της αρχαίας Μιλήτου, ο οποίος έζησε κατά το τέλος του 6ου με αρχές του 5ου αιώνα π.Χ. την περίοδο που βασιλιάς της Περσικής Αυτοκρατορίας ήταν ο Δαρείος Α΄. Υπήρξε ικανότατος ναυτικός και στρατιωτικός και διαδραμάτισε σημαντικό ρόλο κατά τη διάρκεια της Ιωνικής Επανάστασης. (el)
- Histiaios (altgriechisch Ἱστιαῖος Histiaíos; * vor 520 v. Chr.; † 493 v. Chr.) war ein Tyrann von Milet unter persischer Oberhoheit. Er kämpfte 514 v. Chr. zunächst im Heer des persischen Großkönigs Dareios I. gegen die Skythen und sicherte den rückkehrenden Persern den Übergang über die Donau. Die für die sichere Rückkehr notwendige Brücke über die Donau durfte auf Befehl des Dareios nach 60 Tagen abgerissen werden, sofern er nicht zurückkehren sollte. Die Skythen, gegen die Dareios kämpfte, umgingen das persische Heer und verhandelten mit den Ionern, die unter Histiaios Befehl die Brücke bewachten. Histiaios überredete die anderen ionischen Tyrannen, auf Dareios zu warten. Sie täuschten die Skythen mit einer List und rissen die Brücke nur ein kleines Stück weit ab. Als die Perser zur Brücke zurückkehrten, konnte Dareios den wartenden Ionern signalisieren, die Brücke wieder komplett aufzubauen, woraufhin die Perser sicher zurückkehren konnten. Für seine Verdienste wurde ihm gestattet, die Stadt in Thrakien zu gründen. Megabazos, ein Feldherr des Großkönigs, erkannte jedoch das militärische Potential von Myrkinos und Umgebung, und Histiaios wurde von Dareios als Berater in die Hauptstadt Susa zurückbeordert, um ihn unter Kontrolle zu halten. Nach einem gescheiterten Feldzug gegen die Naxier überzeugte er seinen Schwiegersohn Aristagoras, von Dareios abzufallen. So soll er den Ionischen Aufstand initiiert haben. Als Dareios I. ihm dies vorwarf, konnte Histiaios ihn jedoch überzeugen, dass nicht er, sondern seine Abwesenheit den Aufstand hervorgerufen habe und er selbst den Aufstand beruhigen könne, wenn Dareios ihn nur nach Milet zurückkehren ließe. So entkam er Dareios’ Kontrolle und konnte den Aufstand aktiv unterstützen. Nachdem der Aufstand niedergeschlagen war, wurde Histiaios im Jahr 493 v. Chr. von dem persischen Feldherren Harpagos geschlagen, als er versuchte, mit einem Heer in Kleinasien zu landen, um Verpflegung zu beschaffen. Auf der Flucht wurde er, nachdem er um Verschonung vor dem Tod gebeten hatte, von Harpagos gefangen genommen. Dieser ließ ihn kreuzigen, denn er wollte verhindern, dass Dareios ihm wieder vergeben würde. Sein eingesalzenes Haupt wurde Dareios nach Susa geschickt. (de)
- Histieo (en griego antiguo: Ἱστιαῖος) (Muerte: c. 494 a. C.) fue un general ateniense, convertido en tirano de Mileto por Darío I de Persia. Tras prestar servicios en el ejército y en la corte, se dedicó a la piratería. Fue crucificado por los persas. (es)
- Histiaeus (Ancient Greek: Ἱστιαῖος, died 493 BC), the son of Lysagoras, was a Greek ruler of Miletus in the late 6th century BC. Histiaeus was tyrant of Miletus under Darius I, king of Persia, who had subjugated Miletus and the other Ionian states in Asia Minor, and who generally appointed Greeks as tyrants to rule the Greek cities of Ionia in his territory. (en)
- Histiée (VIe siècle) est le tyran de la ville de Milet sous la suzeraineté de l'empire du roi perse Darius Ier. Il participe à l'expédition de ce dernier contre les Scythes et reçoit en récompense des riches domaines situés en Thrace. Il est retenu auprès de Darius, à Suse. Ne se plaisant pas à Suse, il organise la révolte de l'Ionie vers 499 av. J-C. sous la direction d'Aristagoras. Pour lui donner les ordres de la révolte, Histiée utilise la stéganographie : il sélectionne son plus fidèle esclave, lui fait raser la tête et tatouer un ordre de révolte sur le crâne; Dès que les cheveux eurent repoussé, il l'envoie à Aristagoras qui lui rase de nouveau la tête afin de lire le message (Hérodote, Histoires, V, 35). Plus tard il se livre à la piraterie contre les navires perses ou phéniciens dans le Bosphore. Il lance un raid en Asie Mineure qui échoue et où il est fait prisonnier. Il est alors crucifié en 494 av. J.-C. (fr)
- Histiaios (bahasa Yunani Kuno: Ἱστιαῖος, meninggal 494 SM), putra Lysagoras, adalah tiran Miletos pada akhir abad ke-6 SM. Histiaios menjadi tiran Miletos setelah Darius I, raja Persia, menaklukan Miletos dan negara-negara Ionia lainnya di Asia Kecil. Menurut Herodotos, Histiaios ikut serta bersama dengan tiran-tiran lainnya, di bawah kekuasaan Darius, dalam ekspedisi Persia melawan bangsa Skythia. Darius menanggap Histiaios sebagai anak buah yang setia sehingga kemudian menyuruhnya tinggal di Susa, ibu kota Persia, bersamanya sebagai penasehat, sementara jabatan tiran Miletos diserahkan kepada putra Histiaios, Aristagoras (in)
- ヒスティアイオス（Histiaeus, ? - 紀元前494年）は、リュサゴラスの息子で、紀元前6世紀後期のミレトスの僭主。 (ja)
- 히스티아이오스(Histiaeus ? - 기원전 494년)는 의 아들로 기원전 6세기 후반 밀레토스의 참주이다. (ko)
- Istieo, figlio di Lisagora (in greco antico: Ἱστιαῖος, Histiàios; Mileto, metà VI secolo a.C. – Sardi, 493 a.C.), è stato un avventuriero greco antico, tiranno di Mileto. (it)
- Histiaeus (Oudgrieks Ἱστιαῖος) (voor 500 v.Chr. - 493 v.Chr.) was tiran van Milete rond het einde van de 6e eeuw v.Chr. Histiaeus maakte zich tijdens de expeditie van de Perzische koning Darius I tegen de Scythen (ca. 513 v.Chr.) verdienstelijk, door ervoor te pleiten de schipbrug die de terugtocht van het Perzische leger over de Donau mogelijk moest maken, in stand te houden. De meeste Ioniërs, die de brug hadden opgebouwd, wilden vertrekken en het Perzische leger zo aan zijn lot overlaten. Hij wist echter ook dat hij de Perzische macht nodig had om zich in Milete als tiran te kunnen handhaven tegenover de democratische krachten. Hij kreeg als beloning de stad in Thracië van Darius. Daar zijn positie in Thracië echter gevaar opleverde voor de Perzen vanwege de rijkdom aan hout en zilver in die streek, werd hij naar Susa ontboden en daar vastgehouden. Histiaeus haalde nu zijn schoonzoon Aristagoras, die hij tot tiran van Milete had benoemd, over tot een opstand tegen de Perzen. Hij kon deze boodschap naar Aristagoras overbrengen door deze op de hoofdhuid van een slaaf te branden, die in Milete moest worden kaalgeschoren. Aristagoras nam de Ionische Opstand (ca. 499 v.Chr.) ter hand. Nadat de opstandelingen Sardes hadden verwoest, werd Histiaeus op eigen verzoek naar het front gestuurd om te bemiddelen. Hij werd echter door beide partijen gewantrouwd, en kon niet eens zijn eigen belangen veilig stellen. Na de val van Milete (494 v.Chr.) kon hij niet naar zijn vaderstad terugkeren. Histiaeus wist te ontkomen naar Chios. Vandaar ondernam hij aanvallen op het Ionische vasteland, maar hij werd dan het jaar nadien al door de Perzische satraap Artaphernes gearresteerd en gekruisigd (493 v.Chr.). (nl)
- Histiajos (gr. Ἱστιαῖος, zm. 493 p.n.e.) – starożytny grecki polityk, syn Lysagorasa, tyran Miletu za panowania w Persji Dariusza Wielkiego, brał udział w powstaniu jońskim i w nim zginął walcząc po stronie Hellenów. (pl)
- Histieu, filho de Liságoras, foi um tirano de Mileto quando esta cidade pertencia ao Império Aquemênida. Em 504 a.C., Histieu foi para Susa, se encontrar com Dario, e deixou, como governador de Mileto, Aristágoras, filho de Molpágoras. Aristágoras era seu genro e primo. Foi durante a ausência de Histieu que Aristágoras recebeu a visita de alguns cidadãos ricos, exilados da ilha de Naxos, que pediram sua ajuda. Aristágoras e Artafernes, irmão de Dario, planejaram a conquista das Cíclades. Em 503 a.C., Aristágoras atacou Naxos, mas após quatro meses de cerco, sem sucesso, desistiu da expedição. No ano seguinte, Aristágoras, com medo de perder sua posição em Mileto por causa do fracasso, começa a planejar a revolta jônica; neste momento ele recebe uma mensagem secreta de Histieu, para que ele se revoltasse contra os persas. Em 500 a.C., assim que soube que Sardes havia sido queimada pela revolta, Dario convocou Histieu, e acusou Histieu de ter colocado em Mileto uma pessoa que havia causado a revolta. Histieu negou que tivesse qualquer relação com a revolta, e pediu para ser enviado de volta à Jônia, para tentar conter a revolta. Em 499 a.C., Histieu chegou a Sardis, e foi acusado, por Artafernes, de ter sido o mentor da revolta. Histieu fugiu para Quios, foi preso pelos cidadãos mas logo liberado. Com o apoio de Quios, Histieu tentou voltar a ser tirano de Mileto, mas estes, que já haviam expulsado Aristágoras, não queriam perder a liberdade, e Histieu, ferido, voltou a Quios. No ano seguinte, ele foi a Mitilene, conseguiu oito navios, e foi a Bizâncio, capturar navios mercantes. Em 497 a.C., Mileto foi capturada pelos persas e destruída. Histieu, que estava cercando Tasos, retornou para Lesbos, porém teve que lutar contra o persa , que o derrotou. Histieu, ao ver suas forças sendo derrotadas, falou em persa quem ele era, e se rendeu, na esperança de ser perdoado por Dario. Artafernes, porém, o crucificou e enviou sua cabeça da Dario, que ficou contrariado, porque queria tê-lo recebido vivo. (pt)
- Histiaios (död 494 f.Kr.), son till Lysagoras, var tyrann av Miletos i slutet av 500-talet f.Kr. Histiaios hade kung Dareios I av Persien att tacka för sin status som tyrann, eftersom denne hade betvingat Miletos och de andra joniska staterna i Mindre Asien. Enligt Herodotos lyckades Histiaios, tillsammans med de andra tyrannerna under Dareios styre, med den persiska expeditionen mot skyterna och sattes sedan att styra över Dareios bro över Donau. Skyterna försökte övertala Histiaios och de andra att överge bron; en fraktion, ledd av Miltiades d.y. från Aten (som vid den tiden var tyrann av ), ville följa skyternas råd, men Histiaios menade att de borde stanna, eftersom de hade Dareios att tacka för sina maktpositioiner och säkerligen skulle förlora dem, om han blev dödad. Histiaios föreslog istället att de skulle låtsas gå med på skyternas plan och skickades som ambassadör, för att meddela dem detta, medan de andra tyrannerna låtsades riva bron. Han sade åt skyterna att leta efter de nu övergivna perserna och när dessa återvände till Donau, medan skyterna var ur vägen, organiserade Histiaios en flotta för att ta dem över floden. Under expeditionen hade Histiaios börjat bygga en koloni vid Myrkinos (platsen där Amfipolis sedermera skulle komma att uppföras) vid floden Strymon. Efter att ha återvänt till Sardis med Dareios frågade denne, vad han ville ha i gengäld för denna tjänst och Histiaios svarade, att han ville ha Myrkinos, vilket han fick till att börja med. Den persiske befälhavaren var misstänksam mot Histiaios intresse av detta strategiskt viktiga område, som kontrollerade vägarna till Europa och många silver- och timmerkällor. Dareios vägrade tro, att Histiaios skulle vara illojal, men bad honom att komma tillbaka till Susa med honom, som vän och rådgivare. Histiaios bror- och svärson Aristagoras fick överta befälet och kontrollen över Miletos. Histiaios ogillade livet i Susa och började nära planer på att återupprätta sitt styre över Miletos genom att anstifta ett uppror i Jonien. 499 f.Kr. rakade han huvudet på sin mest pålitlige slav, tatuerade in ett meddelande på dennes huvud och väntade så tills hans hår hade vuxit ut igen. Slaven sändes därefter till Aristagoras, som instruerades att ånyo raka slavens huvud och läsa meddelandet, vilket uppmanade honom att göra uppror mot perserna. Aristagoras, som var illa omtyckt av sina egna undersåtar efter att en expedition till Naxos hade slutat med ett misslyckande, lydde Histiaios uppmaning och med hjälp av atenarna och eretrianerna anföll och brände han Sardis. Enligt Herodotos var detta hela orsaken till upproret, även om detta är ganska otroligt. När Dareios fick nyheten om upproret, skickade han efter Histiaios, som låtsades helt ovetande om dess orsaker, men bad att få återvända och krossa det. Dareios blev lurad och tillät honom att ge sig av. På tillbakavägen begav sig Histiaios till Sardis, där satrapen Artafernes också frågade honom, vad som var orsaken till upproret. Histiaios låtsades återigen helt ovetande, men Artafernes kände till hela historien. Histiaios tvingades fly till Chios, men försökte vända anklagelserna mot några av de andra perserna i Sardis, vilka då blev dödade av Artafernes. Histiaios försökte bygga upp en flotta på Chios, men misslyckades och försökte då istället återta makten som tyrann i Miletos. Militerna ville inte återgå till tyranni, så de skickade honom i exil till ön Lesbos. Där samlade han några fartyg och började, enligt Herodotos, med sjöröveri på Svarta och Egeiska havet, från en bas i Byzantion. Det är också möjligt att Dareios helt enkelt hade gett honom kontrollen över Bosporen under upproret. Under tiden slog perserna ner upproret genom slaget vid Lade 494 f.Kr. När Histiaios fick höra talas om detta lämnade han Byzantion, anföll Chios och blockerade Thasos samt försökte sedan landstiga på fastlandet, för att möta perserna. Efter att ha gått samman med en grekisk styrka mot perserna blev han tillfångatagen av den persiske generalen Harpagos. Satrapen Artafernes ville inte skicka honom tillbaka till Susa, där han visste att Dareios skulle benåda honom, så han lät avrätta honom och sände hans mumifierade huvud till Dareios. Denne vägrade fortfarande att tro, att Histiaios var en förrädare och gav därför hans huvud en ärorik begravning. (sv)
- 希斯提亚埃乌斯（英語：Histiaeus），（？－前494年）。米利都僭主。其事迹据古希腊历史学家希罗多德的记载，他曾停留于阿契美尼德王朝君主大流士一世的宫廷之中，米利都由阿里斯塔格拉斯负责管理。公元前499年因米利都发生伊奥尼亚起义而被波斯人镇压，他因涉入该事件而于公元前494年被波斯将领杀死。死后由大流士一世下令给予安葬。 (zh)
- Гістіей (дав.-гр. Ἱστιαῖος) , син Лисагора— тиран давньогрецького міста Мілет у 520 — 513 рр. до н. е. Став тираном за прямої підтримки перського царя Дарія I. Брав активну участь у поході персів проти скіфів, охороняв разом з іншими греками міст через Дунай. Не підтримав пропозиції Мільтіада зруйнувати переправу, залишивши Дарія у Скіфії, допоміг переправі персів при їхньому поверненні. Отримав в нагороду від царя землі у Фракії на річці Стримон. Проте перський воєначальник запідозрив, що Гістіей прагне таким чином встановити контроль над стратегічними шляхами і джерелами постачання срібла і лісу, та домігся усунення Гістіея. Гістей був викликаний до Суз, і змушений був скласти повноваження тирана, поступишись місцем небожу Аристагору.Після початку Іонійського повстання і захоплення греками Сард, Дарій I самого Гістіея спрямував його до постанців, аби переконати їх скласти зброю. Проте сатрап Артаферн запідозрив царського посланця у зв'язках з повстанцями. Гістіей втік на Хіос, а звідти намагався потрапити до Мілета і знову проголосити себе тираном, проте мілетяни відмовилися його прийняти і вислали до Лесбосу.Гістіей захопив вісім кораблів і з ними попрямував до Візантія. Спираючісь на це місто, він здіснювавав різіковані піратські рейди в Егейському і Чорному морях. Після битви біля Ладе Гістіей змушений був залишити Візантій. Натомість він у 493 р. до н. е. захопив Хіос, згодом взяв в блокаду і врешті десантувався в Анатолії, де був захоплений . Дарій вимагав відправити Гістіея до Суз, але Артфаферн, підозрюючи, що цар може і цього разу пробачити мілетянина, стратив Гістіея і відправив Дарію його забальзамовану голову. Цар і справді відмовився вірити повідомленням про зраду і урочисто поховав голову Гістіея у столиці. (uk)
- Гистией (др.-греч. Ἱστιαῖος; казнён в 493 до н. э.) — сын Лисагора, в первые годы царствования персидского царя Дария Гистаспа был тираном греческого города Милета в Малой Азии. Так как интересы царя и тирана совпадали, то он остался верен персам во время похода Дария на скифов. Когда Мильтиад предложил разрушить мост через Дунай, чтобы погубить персидское войско и тем освободить малоазиатских греков от персидского ига, Гистией воспротивился этому, напомнив другим тиранам, что они держатся в своих городах только благодаря персам. Предложение Мильтиада было отвергнуто и персидское войско было спасено от уничтожения скифами. Тем не менее Гистией почему-то навлек на себя подозрение царя и был вызван ко двору, где был задержан персами. В его отсутствие Милетом стал править его зять Аристагор. Вскоре он стал томиться тоской по родине и, чтобы вырваться из Суз, письмом побудил своего преемника в Милете Аристагора поднять малоазиатских греков против персов, в надежде, что его пошлют в Ионию для подавления этого восстания. Действительно, его послали в Малую Азию, но он ничего не мог там сделать, потому что брат Дария, сатрап Артаферн, встретил его крайне недоверчиво, а милетцы — даже враждебно. Он ушел в Византий, потом подчинил себе Хиос и стал вести войну с персами, но был взят в плен и по приказу Артаферна распят на кресте в Сардах (493 год до н. э.). (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Ιστιαίος ήταν τύραννος της αρχαίας Μιλήτου, ο οποίος έζησε κατά το τέλος του 6ου με αρχές του 5ου αιώνα π.Χ. την περίοδο που βασιλιάς της Περσικής Αυτοκρατορίας ήταν ο Δαρείος Α΄. Υπήρξε ικανότατος ναυτικός και στρατιωτικός και διαδραμάτισε σημαντικό ρόλο κατά τη διάρκεια της Ιωνικής Επανάστασης. (el)
- Histieo (en griego antiguo: Ἱστιαῖος) (Muerte: c. 494 a. C.) fue un general ateniense, convertido en tirano de Mileto por Darío I de Persia. Tras prestar servicios en el ejército y en la corte, se dedicó a la piratería. Fue crucificado por los persas. (es)
- Histiaeus (Ancient Greek: Ἱστιαῖος, died 493 BC), the son of Lysagoras, was a Greek ruler of Miletus in the late 6th century BC. Histiaeus was tyrant of Miletus under Darius I, king of Persia, who had subjugated Miletus and the other Ionian states in Asia Minor, and who generally appointed Greeks as tyrants to rule the Greek cities of Ionia in his territory. (en)
- Histiaios (bahasa Yunani Kuno: Ἱστιαῖος, meninggal 494 SM), putra Lysagoras, adalah tiran Miletos pada akhir abad ke-6 SM. Histiaios menjadi tiran Miletos setelah Darius I, raja Persia, menaklukan Miletos dan negara-negara Ionia lainnya di Asia Kecil. Menurut Herodotos, Histiaios ikut serta bersama dengan tiran-tiran lainnya, di bawah kekuasaan Darius, dalam ekspedisi Persia melawan bangsa Skythia. Darius menanggap Histiaios sebagai anak buah yang setia sehingga kemudian menyuruhnya tinggal di Susa, ibu kota Persia, bersamanya sebagai penasehat, sementara jabatan tiran Miletos diserahkan kepada putra Histiaios, Aristagoras (in)
- ヒスティアイオス（Histiaeus, ? - 紀元前494年）は、リュサゴラスの息子で、紀元前6世紀後期のミレトスの僭主。 (ja)
- 히스티아이오스(Histiaeus ? - 기원전 494년)는 의 아들로 기원전 6세기 후반 밀레토스의 참주이다. (ko)
- Istieo, figlio di Lisagora (in greco antico: Ἱστιαῖος, Histiàios; Mileto, metà VI secolo a.C. – Sardi, 493 a.C.), è stato un avventuriero greco antico, tiranno di Mileto. (it)
- Histiajos (gr. Ἱστιαῖος, zm. 493 p.n.e.) – starożytny grecki polityk, syn Lysagorasa, tyran Miletu za panowania w Persji Dariusza Wielkiego, brał udział w powstaniu jońskim i w nim zginął walcząc po stronie Hellenów. (pl)
- 希斯提亚埃乌斯（英語：Histiaeus），（？－前494年）。米利都僭主。其事迹据古希腊历史学家希罗多德的记载，他曾停留于阿契美尼德王朝君主大流士一世的宫廷之中，米利都由阿里斯塔格拉斯负责管理。公元前499年因米利都发生伊奥尼亚起义而被波斯人镇压，他因涉入该事件而于公元前494年被波斯将领杀死。死后由大流士一世下令给予安葬。 (zh)
- Histieu (en llatí Histiaeus, en grec antic Ἱστιαῖος), mort l'any 494 aC, fou tirà de Milet. Va estar al servei de Darios I el Gran i després es va dedicar a la pirateria. Va morir empalat a mans dels perses. Va construir una ciutat de nom , on sembla que volia establir un regne independent, prop de mines de plata i altres metalls, però l'oficial persa Megabazos, governador de Tràcia, va donar part al rei. Darios va cridar Histieu a Susa on va romandre retingut per tretze anys, tractat amablement però sense poder tornar a Jònia. (ca)
- Histiaios (altgriechisch Ἱστιαῖος Histiaíos; * vor 520 v. Chr.; † 493 v. Chr.) war ein Tyrann von Milet unter persischer Oberhoheit. Er kämpfte 514 v. Chr. zunächst im Heer des persischen Großkönigs Dareios I. gegen die Skythen und sicherte den rückkehrenden Persern den Übergang über die Donau. Die für die sichere Rückkehr notwendige Brücke über die Donau durfte auf Befehl des Dareios nach 60 Tagen abgerissen werden, sofern er nicht zurückkehren sollte. Die Skythen, gegen die Dareios kämpfte, umgingen das persische Heer und verhandelten mit den Ionern, die unter Histiaios Befehl die Brücke bewachten. Histiaios überredete die anderen ionischen Tyrannen, auf Dareios zu warten. Sie täuschten die Skythen mit einer List und rissen die Brücke nur ein kleines Stück weit ab. Als die Perser zur Brü (de)
- Histiée (VIe siècle) est le tyran de la ville de Milet sous la suzeraineté de l'empire du roi perse Darius Ier. Il participe à l'expédition de ce dernier contre les Scythes et reçoit en récompense des riches domaines situés en Thrace. Il est retenu auprès de Darius, à Suse. Ne se plaisant pas à Suse, il organise la révolte de l'Ionie vers 499 av. J-C. sous la direction d'Aristagoras. Pour lui donner les ordres de la révolte, Histiée utilise la stéganographie : il sélectionne son plus fidèle esclave, lui fait raser la tête et tatouer un ordre de révolte sur le crâne; Dès que les cheveux eurent repoussé, il l'envoie à Aristagoras qui lui rase de nouveau la tête afin de lire le message (Hérodote, Histoires, V, 35). Plus tard il se livre à la piraterie contre les navires perses ou phéniciens d (fr)
- Histiaeus (Oudgrieks Ἱστιαῖος) (voor 500 v.Chr. - 493 v.Chr.) was tiran van Milete rond het einde van de 6e eeuw v.Chr. Histiaeus maakte zich tijdens de expeditie van de Perzische koning Darius I tegen de Scythen (ca. 513 v.Chr.) verdienstelijk, door ervoor te pleiten de schipbrug die de terugtocht van het Perzische leger over de Donau mogelijk moest maken, in stand te houden. De meeste Ioniërs, die de brug hadden opgebouwd, wilden vertrekken en het Perzische leger zo aan zijn lot overlaten. Hij wist echter ook dat hij de Perzische macht nodig had om zich in Milete als tiran te kunnen handhaven tegenover de democratische krachten. Hij kreeg als beloning de stad in Thracië van Darius. (nl)
- Histieu, filho de Liságoras, foi um tirano de Mileto quando esta cidade pertencia ao Império Aquemênida. Em 504 a.C., Histieu foi para Susa, se encontrar com Dario, e deixou, como governador de Mileto, Aristágoras, filho de Molpágoras. Aristágoras era seu genro e primo. Foi durante a ausência de Histieu que Aristágoras recebeu a visita de alguns cidadãos ricos, exilados da ilha de Naxos, que pediram sua ajuda. Aristágoras e Artafernes, irmão de Dario, planejaram a conquista das Cíclades. (pt)
- Histiaios (död 494 f.Kr.), son till Lysagoras, var tyrann av Miletos i slutet av 500-talet f.Kr. Histiaios hade kung Dareios I av Persien att tacka för sin status som tyrann, eftersom denne hade betvingat Miletos och de andra joniska staterna i Mindre Asien. Enligt Herodotos lyckades Histiaios, tillsammans med de andra tyrannerna under Dareios styre, med den persiska expeditionen mot skyterna och sattes sedan att styra över Dareios bro över Donau. Skyterna försökte övertala Histiaios och de andra att överge bron; en fraktion, ledd av Miltiades d.y. från Aten (som vid den tiden var tyrann av ), ville följa skyternas råd, men Histiaios menade att de borde stanna, eftersom de hade Dareios att tacka för sina maktpositioiner och säkerligen skulle förlora dem, om han blev dödad. Histiaios föresl (sv)
- Гістіей (дав.-гр. Ἱστιαῖος) , син Лисагора— тиран давньогрецького міста Мілет у 520 — 513 рр. до н. е. Став тираном за прямої підтримки перського царя Дарія I. Брав активну участь у поході персів проти скіфів, охороняв разом з іншими греками міст через Дунай. Не підтримав пропозиції Мільтіада зруйнувати переправу, залишивши Дарія у Скіфії, допоміг переправі персів при їхньому поверненні. Отримав в нагороду від царя землі у Фракії на річці Стримон. Проте перський воєначальник запідозрив, що Гістіей прагне таким чином встановити контроль над стратегічними шляхами і джерелами постачання срібла і лісу, та домігся усунення Гістіея. Гістей був викликаний до Суз, і змушений був скласти повноваження тирана, поступишись місцем небожу Аристагору.Після початку Іонійського повстання і захоплення грек (uk)
- Гистией (др.-греч. Ἱστιαῖος; казнён в 493 до н. э.) — сын Лисагора, в первые годы царствования персидского царя Дария Гистаспа был тираном греческого города Милета в Малой Азии. Так как интересы царя и тирана совпадали, то он остался верен персам во время похода Дария на скифов. (ru)
|
._Forepart_of_lion_left,_head_right_Stellate_and_floral_design_within_incuse_square.jpg){kind=link}
._Forepart_of_lion_left,_head_right_Stellate_and_floral_design_within_incuse_square.jpg){kind=link}