| dbo:abstract
|
- Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789: Estats Generals de 1789. Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió reial, particularment en matèria fiscal. Estaven compostos per diputats (elegits amb un mandat dels seus electors, redactat en forma de quaderns de queixes (els anomenats cahiers de doléances) dels tres ordres o estaments: clergat, noblesa i tercer estat, i es reunien per "braços", és a dir, que cada estament debatia entre si i emetia un vot. Aquesta particularitat va ser una de les que es van discutir en la seva última reunió, el maig de 1789, a l'inici de la Revolució Francesa. Els esmentats estaments es reunien separadament; cadascun incloïa 300 representants, tret del tercer, que en tenia sis-cents, dels quals dos terços havien de disposar de coneixements legals i tres quartes parts provenir de ciutats de més de dos mil habitants. El sistema de vot utilitzat era estamental, comptant un vot per a cada una de les cambres. La funció d'aquestes assemblees era aprovar les lleis i els impostos. El maig de 1789 el rei Lluís XVI, ofegat pels deutes de l'ajut francès a la Guerra de la Independència dels Estats Units, es veié obligat a convocar una d'aquestes assemblees, la primera que es reunia en cent setanta-quatre anys, per cercar suport econòmic. Va ser molt controvertida pels problemes que es van suscitar entre els representants dels estaments superiors i els que anaven en representació del poble, i es queixaven aquests darrers dels enormes privilegis que posseïen els primers i dels acords que prenien per seguir-los tenint. Aquestes disputes desembocaran en l'aparició d'una gran quantitat de pamflets que van recórrer totes les ciutats i pobles de França. El descontentament popular va donar lloc, el 14 de juliol de 1789, a l'esclat de la Revolució Francesa amb la presa de la Bastilla. El 17 de juliol de 1789, els estats generals són transformats en . (ca)
- Generální stavy byl legislativní sněm tří francouzských stavů (šlechty, duchovenstva a třetího stavu), který fungoval jako poradní sbor francouzských králů bez výraznějších vlastních pravomocí. Sněm sehrál rozhodující úlohu při vypuknutí Velké francouzské revoluce. (cs)
- Als Generalstände (französisch États généraux) bezeichnet man in Frankreich die erstmals 1302 von König Philipp IV. einberufene Versammlung von Vertretern der drei Stände (siehe auch: Pierre Flote). Diese bestanden aus Klerus, Adel sowie dem Dritten Stand (Tiers État). Jeder dieser Stände verfügte über ca. 300 Abgesandte. (de)
- En la malnova franca monarkio, la Francaj Ĝeneralaj Statoj (france: États Généraux) estis asembleo de la tri "Statoj", la tri klasoj de la franca socio: La nobelaro, la klerikaro, kaj la nenobela kaj neeklezia tiel-nomita 'Tria Stato", kiu reprezentis ĉefe la burĝojn. La Francaj Ĝeneralaj Statoj estis kreitaj en 1302, kaj estis kunvokitaj nur ĉe gravegaj okazoj, 22 fojojn en la daŭro de 487 jaroj. La lasta kunigo de la Ĝeneralaj Statoj estis tiu en 1789, kiu kondukis al la Franca Revolucio. (eo)
- In France under the Ancien Régime, the Estates General (French: États généraux [eta ʒeneʁo]) or States-General was a legislative and consultative assembly of the different classes (or estates) of French subjects. It had a separate assembly for each of the three estates (clergy, nobility and commoners), which were called and dismissed by the king. It had no true power in its own right as, unlike the English Parliament, it was not required to approve royal taxation or legislation. It served as an advisory body to the king, primarily by presenting petitions from the various estates and consulting on fiscal policy. The Estates General first met in 1302 and 1303 in relation to King Philip IV's conflict with the papacy. They met intermittently until 1614 and only once afterward, in 1789, but were not definitively dissolved until after the French Revolution. The Estates General were distinct from the parlements (the most powerful of which was the Parliament of Paris), which started as appellate courts but later used their powers to decide whether to publish laws to claim a legislative role. The Estates General had similarities with institutions in other European polities, generally known as the Estates, such as the States General of the Netherlands, the Parliament of England, the Estates of Parliament of Scotland, the Sejm of Poland-Lithuania, the Cortes of Portugal or Spain, the Imperial Diet (Reichstag) of the Holy Roman Empire, the Diets (German: Landtage) of the "Lands", the Parliamentum Publicum of Hungary, and the Swedish Riksdag of the Estates. Unlike some of these institutions, however, France's Estates General were only summoned at irregular intervals by the king, and never grew into a permanent legislative body. (en)
- Estatu Orokorrak (frantsesez, États Généraux) Antzinako Erregimeneko Frantzian erresumako estamentu (klase) guztien biltzarra zen. Erregeak ezohiko egoeretan biltzen zituen, krisialdi politikoren bati edo gerraren bati aurre egiteko, edota arlo militarrean edo zergetan laguntzeko. Parlamentuek ez bezala, Estatu Orokorrek ez zuten inolako gaitasunik legeen edo justiziaren arloan, eta ez dira biak nahastu behar. Frantziako Filipe IV.ak sortu zituen 1302an, bere erabakiek legitimazio handiagoa izan zezaten, Aita santuak emandako izeneko buldaren aurka. Hastapenean, apaizteria, noblezia eta hiri onen ordezkariak biltzen zituzten eta, 1484ra arte, oïl hizkuntzako eta oc hizkuntzako lurraldeek Estatu Orokor bereziak zituzten. Frantzian 1789ra arte segitu zuten biltzen. Azkenak, Luis XVI.ak deitu zituen Estatuaren zorra kitatzeko, baina ekainaren 27ko Pilotalekuko Zinaren ostean, Biltzar Nazionalak ordeztu zituen Estatu Orokorrak. Antzeko biltzarrak Herbeheretan, Ingalaterran, Eskozian (Parlamentua), Nafarroan (Gorteak) edo Germaniako Erromatar Inperio Santuan, besteak beste, sortu ziren zio berdintsuak zirela medio. Izan ere, erregeen (edo nobleen) botereak zabaltzean, sistema feudalaren oztopoa topatu zuen. Feudalismoaren indarrekin elkarlanean aritu behar izan zuten haiengandik laguntza eta aholkua (auxilium et consilium latinez) lortzeko. (eu)
- Los Estados generales (en francés, États généraux) en la Francia del Antiguo Régimen, eran asambleas convocadas por el rey de manera excepcional y a la que acudían representantes de los llamados tres estamentos: el clero que conformaba el Primer Estado, la nobleza que constituía el Segundo Estado y los representantes de las ciudades que disponían de consistorio, es decir; el Tercer estado. Fueron creados en 1302 por Felipe IV de Francia, el Hermoso, después de que el papa Bonifacio VIII convocase al rey y al clero francés a un sínodo a celebrar en Roma, el 1 de noviembre de 1302, para definir de manera definitiva la relación entre el poder temporal y la Iglesia; y también para juzgar al rey, bajo la acusación de abusos inauditos contra la iglesia, por lo que el Felipe IV respondió inmediatamente. El rey procedió a su vez a acusar de herejía al papa, ante la reunión de los representantes del clero y de la nobleza, y por primera vez, de representantes de la ciudad de París, y constituyó el nacimiento de los Estados generales de Francia, además de convocar a un concilio general para juzgar al papa, así como prohibir al clero francés a asistir al sínodo convocado por Bonifacio VIII. Los últimos Estados generales fueron convocados por Luis XIII en 1614, y convocados de nuevo por Luis XVI en 1789, habiéndose reunido más de una treintena de veces en 487 años. Eran una asamblea excepcional, y su reunión solía significar la respuesta a una crisis política o financiera, que obligaba a conocer la opinión de los representantes de los principales poderes del país para confirmar una decisión real, particularmente en materia fiscal. Estaban compuestos por diputados elegidos con un mandato de sus electores, y la orden del día se redactaba con base en los cuadernos de quejas (cahiers de doléances), establecidos por los notables provinciales de los tres órdenes o estamentos. Dichos estamentos se reunían por separado y contaban cada uno con un número igual de representantes. El sistema de voto utilizado era estamental: un voto contaba para cada una de las cámaras, con lo que el clero y la nobleza, tradicionalmente aliados, no dejaban opción al Tercer Estado para que se oyese su voz. En su última reunión, en mayo de 1789, el Tercer Estado pidió sin éxito el voto por cabeza. Estas disputas fueron reflejadas en la aparición de una gran cantidad de panfletos que recorrieron todas las ciudades y poblaciones de Francia, en los cuales se ponía de manifiesto el descontento popular. El 17 de junio de 1789, el Tercer estado y el bajo clero presentes en los Estados generales se constituyeron en Asamblea Nacional y prometieron no separarse hasta haber redactado una Constitución para Francia, dando así comienzo a la Revolución francesa. (es)
- Dans le système politique du royaume de France, les états généraux du royaume (ou États-Généraux) étaient une assemblée réunissant les trois ordres (les états) de la société : la noblesse, le clergé et le tiers état. Ils étaient convoqués, sur ordre du roi, dans des circonstances exceptionnelles (crise politique ou financière, guerre ou question diplomatique majeure). Cette assemblée était, entre autres, seule habilitée à réformer la fiscalité générale ou, dans une moindre mesure, à statuer sur des problèmes dynastiques, en vue de traiter la crise rencontrée. L'institution est créée en 1302 par le roi Philippe le Bel pour donner une apparente légitimité à ses décisions, en réaction à la bulle Ausculta fili du pape Boniface VIII. À l'origine, ils réunissaient le clergé, la noblesse et la bourgeoisie des bonnes villes (que l'on nommera rétrospectivement, à partir de la Révolution, troisième état puis tiers état). Cette sorte d'assemblée « nationale » avant l'heure est fondée sur les lois fondamentales du royaume de France selon lesquelles :
* les peuples de France ne sont pas tributaires mais libres ; aucune contribution ne peut être exigée d'eux sans leur consentement ;
* le gouvernement du roi se fait toujours par conseils (les états généraux étant le conseil le plus large qu'un souverain puisse réunir autour de lui). Cette assemblée n'avait en revanche aucun rôle réglementaire ou juridictionnel : ces compétences relevaient des parlements avec lesquels elle ne doit pas être confondue, et qui n'avaient pas non plus de pouvoir législatif, lequel appartenait au roi. Les députés des états généraux, quel que soit leur ordre respectif, étaient investis d'un mandat impératif et non représentatif : ils étaient porteurs des doléances des habitants de leur circonscriptions (bailliages et sénéchaussées) et ne pouvaient nullement s'arroger le droit de parler en leur nom (règle que les députés des états généraux de 1789 n'ont pas respectée puisqu'ils se sont arrogé un mandat représentatif sans avoir été élus pour cela). Ils se réunirent sur une période de 487 ans, jusqu'en 1789. Les derniers états réunis, convoqués le 5 mai 1789 par Louis XVI pour résoudre la crise financière due aux dettes du Royaume, évoluèrent, à la suite du serment du Jeu de paume et à la réunion des trois ordres le 27 juin, en une Assemblée nationale constituante qui décida de rédiger une constitution écrite qui marqua le commencement de la Révolution française. Ce coup de force politique ne vient pas de nulle part et résulte de propositions déjà avancées : en 1789, le Comte d'Artois, frère du roi Louis XVI (futur Charles X) proposa que les états généraux devinssent permanents et ne se séparassent plus, formant ainsi une sorte d'Assemblée nationale avant l'heure, mais où les trois ordres resteraient séparés et la monarchie de droit divin ne serait pas remise en question. Cependant, les députés du tiers en ont jugé autrement. La même institution est apparue dans les États des ducs de Bourgogne Philippe le Bon et Charles le Téméraire — groupant la Bourgogne, la Franche-Comté et les Pays-Bas du Nord et du Sud — et sera prolongée sous leur héritier Charles Quint, avant de connaître une division à l'époque de Guillaume le Taciturne durant la guerre de Quatre-Vingts Ans (1568-1648), certaines provinces du sud des Pays-Bas finissant par être soumises au royaume de France. (fr)
- Di Prancis pada masa Ancien Régime, états généraux (bahasa Inggris: Estates General atau States-General) adalah majelis legislatif dan konsultatif yang terdiri dari tiga kelas sosial (atau états), yaitu bangsawan, rohaniwan dan états ketiga yang terdiri dari para pekerja yang berada di luar kedua kelompok di atasnya. Pertemuan majelis ini dihimpunkan dan dibubarkan oleh raja. Badan ini tidak memiliki wewenangnya sendiri, dan raja tidak membutuhkan persetujuan dari badan ini untuk memungut pajak baru. Badan ini hanya berfungsi untuk menyampaikan aspirasi dari kelas-kelas sosial yang berbeda dan juga untuk memberikan nasihat mengenai kebijakan keuangan. Badan ini berkumpul sekali-sekali hingga tahun 1614, dan sesudah itu hanya bertemu sekali pada tahun , tetapi badan ini barudibubarkan setelah meletusnya Revolusi Prancis. Institusi ini pertama kali didirikan pada tahun 1302 oleh Raja Philippe IV dari Prancis dengan tujuan untuk memberikan legitimasi terhadap keputusan-keputusannya sebagai reaksi terhadap bula kepausan Ausculta fili. (in)
- De Staten-Generaal (Frans États-Généraux) waren in Frankrijk van 1302 tot 1789 een vergadering van de drie verschillende standen, die de Franse koning bijeenriep als vertegenwoordigers van zijn onderdanen. De eerste stand bestond uit de geestelijken, de tweede uit de adel en de derde uit het volk. De Staten-Generaal werden slechts bijeengeroepen wanneer het de koning beliefde, meestal om het koninklijk gezag te bevestigen. In Frankrijk spreekt men bijgevolg steeds van de Staten-Generaal van een bepaald jaar, met andere woorden: het werd er nooit een permanente assemblee, zoals de Staten-Generaal van de Nederlanden. (nl)
- 삼부회(三部會, 프랑스어: États généraux)는 프랑스 세 신분(귀족, 가톨릭 고위 성직자, 평민)의 대표자가 모여 중요 의제에 관하여 토론하는 장으로써, 근대에 이르기까지 존재했던 신분제 의회다. 1302년 4월 10일 프랑스 왕 필리프 4세는 교황 보니파시오 8세와의 분쟁시 필요했던 국민의 지지를 얻을 수 있도록 파리의 가톨릭 성당인 노트르담 대성당에 각 신분의 대표를 소집시킨 것이 삼부회의 시초가 되고 있다. 1614년을 마지막으로 하여 이후 175년이나 열리지 않았으며, 1789년 세금 징수 문제로 국왕 루이 16세에 의해 다시 소집되었다. 하지만 평민대표인 부르주아(제3신분)들이 머릿수에 따른 표결을 주장하면서 삼부회는 사실상 해산되고 말았다. (ko)
- 三部会（さんぶかい）は、通常は全国三部会（フランス語: États généraux、エタ・ジェネロ）を指し、これはフランス国内の三つの身分の代表者が重要議題を議論する場として、中世から近世にかけて存在した身分制議会のことである。他にも地方三部会（州三部会：États provinciaux、エタ・プロヴァンショ）もあった。全国三部会は全三身分会議とも日本語訳される。以下、単に「三部会」という。 (ja)
- Con Stati generali si indica un organo di rappresentanza dei tre ceti sociali - clero (vescovi, abati, cardinali); nobiltà (feudatari); terzo stato (alto: grandi proprietari, funzionari di stato, finanziari e banchieri; medio: commercianti all'ingrosso, imprenditori, impiegati e intellettuali; basso: piccoli proprietari, contadini benestanti, preti e braccianti) - esistenti nello Stato francese prima della rivoluzione francese del 1789 (États généraux). L'assemblea, di origine feudale, disponeva della funzione di limitare il potere monarchico. Gli Stati generali si riunivano quando incombevano sul paese pericoli imminenti. (it)
- A Assembleia dos Estados Gerais (em francês, États Généraux) foi uma assembleia representativa e consultiva do Antigo Regime francês. Era composta por representantes de cada um dos Três Estados e configurava-se como o único órgão francês que representava o corpo da nação. A Assembleia dos Estados Gerais acontecia ocasionalmente, apenas quando convocada pelo rei em casos julgados necessários, como em momentos de crise ou guerra, por exemplo. Ainda que os Estados Gerais não fossem soberanos, configuravam-se como uma força representativa das Três Ordens, tendo como função, por exemplo, o aconselhamento do rei. Os Estados Gerais se reuniram intermitentemente até 1614 e apenas mais uma vez em 1789, sendo dissolvida posteriormente pela Revolução Francesa. Até à convocação de 1614, a votação ocorria da seguinte maneira: os representantes de cada um dos Três Estados (Estados do reino) deliberavam sobre as pautas da Assembleia de forma separada, dando somente um voto em uníssono. O Primeiro Estado correspondia ao clero, o Segundo, à nobreza e o Terceiro, em linhas gerais, ao povo ou plebeus. Sendo assim, o voto de cada Estado correspondia a um terço do total. (pt)
- Stany Generalne (fr. États-Généraux) – zgromadzenie reprezentujące przedstawicieli 3 stanów Francji: szlachty, duchowieństwa i stanu trzeciego, czyli reszty społeczeństwa zwoływane jako doradczy organ króla, zwłaszcza w sprawach ustalania podatków. (pl)
- Frankrikes generalständer (franska: États généraux) var en lagstiftande ståndsförsamling under ancien régime i Frankrikes tidigmoderna historia. Till skillnad från andra liknande ständerförsamlingar, var inte generalständernas medverkan nödvändig för att kungen skulle kunna stifta lagar eller driva in nya skatter. Detta ledde till att generalständerna sällan eller aldrig blev inkallade när det gällde betydelsefulla beslut, utan endast när det passade kungens syften. Generalständerna inkallades för sista gången i maj 1789, och hade då inte varit inkallat sedan 1614. Det tredje ståndet hade tillåtits att få ett ökat antal ledamöter, men när man insåg att detta inte skulle leda till något ökat inflytande marscherade man ut och upprättade istället en för att stifta lagar i folkets namn, samtidigt som man riktade en inbjudan till ledamöterna från det första och andra ståndet att ansluta sig. Kungen försökte att upplösa nationalförsamlingen, men detta ledde till att ledamöterna genom Eden i Bollhuset svor att man inte skulle skiljas åt innan man tagit fram en och detta var upptakten till det som blev den franska revolutionen. (sv)
- Генера́льные шта́ты во Франции (фр. États Généraux) — высшее совещательное учреждение сословного представительства страны в 1302—1789 годах. Предшественниками Генеральных штатов были расширенные заседания (с привлечением городских верхов), а также провинциальные ассамблеи сословий (положившие начало провинциальным штатам). Первые Генеральные штаты были созваны в 1302 году, в период конфликта Филиппа IV Красивого с папой римским Бонифацием VIII. Генеральные штаты являлись представительным органом, созываемым по инициативе королевской власти в критические моменты для оказания помощи правительству. Основной их функцией было вотирование налогов. Каждое сословие — первое (духовенство), второе (дворянство), третье сословие — заседало в Генеральных штатах отдельно от других и имело по одному голосу (независимо от числа представителей). Третье сословие было представлено верхушкой горожан. Значение Генеральных штатов возросло во времена Столетней войны 1337—1453 годов, когда королевская власть особенно нуждалась в деньгах. В период народных восстаний XIV века (Парижское восстание 1357—1358, Жакерия 1358) Генеральные штаты претендовали на активное участие в управлении страной (подобные требования выразили Генеральные штаты 1357 года в «Великом мартовском ордонансе»). Однако отсутствие единства между городами и их непримиримая вражда с дворянством делали бесплодными попытки французскими Генеральными штатами добиться прав, которые сумел завоевать английский парламент. В конце XIV века Генеральные штаты созывались всё реже и часто заменялись собраниями нотаблей. С конца XV века институт Генеральных штатов пришёл в упадок в связи с начавшимся развитием абсолютизма, с начала XVI века они вообще не созывались (известное оживление их деятельности наблюдалось в период Религиозных войн — Генеральные штаты созывались в 1560, 1576, 1588, и 1593 годах). С 1614 до 1789 года Генеральные штаты снова ни разу не собирались. Лишь 5 мая 1789 года в условиях острого политического кризиса накануне Великой французской революции король Людовик XVI созвал Генеральные штаты 1789 года. 17 июня 1789 года депутаты третьего сословия объявили себя Национальным собранием, 9 июля Национальное собрание провозгласило себя Учредительным собранием, ставшим высшим представительным и законодательным органом революционной Франции. Всего за пять веков существования института Генеральных штатов было проведено 34 созыва, причём 21 из них — в течение XIV века. В XX веке название Генеральные штаты принимали некоторые представительские собрания, рассматривающие актуальные политические вопросы и выражающие широкое общественное мнение (например, ассамблея Генеральных штатов за разоружение, май 1963 года). (ru)
- Генеральні штати — вища дорадча представницька рада в Королівстві Франція між 1337 та 1789 роками. Генеральні штати скликалися королем для вирішення важливих державних питань у випадку політичних криз: військових, дипломатичних або фінансових. Скликання Генеральних штатів проводилося, виходячи із загального принципу, за яким піддані корони не тільки платники податків, а й вільні люди, а тому без їхньої згоди неможливо вимагати від них додаткових внесків. На відміну від парламенту Генеральні штати не мали законодавчої влади. Король не повинен був скликати їх регулярно. Інститут Генеральних штатів вперше скликав король Філіпп IV Красивий у 1302 році з метою забезпечити легітимність рішень проти булли Папи Римського Боніфація VIII Ausculta fili. В перших Генеральних штатах були представлені духівництво, дворянство та буржуазія значних міст. Останні Генеральні штати скликав у 1789 році король Людовик XVI для розв'язання фінансової кризи, зв'язаної з великим державним боргом.Генеральні штати 1789 року завершилися створенням Національних установчих зборів, які поставили перед собою мету дати Королівству Франція конституцію. Духовенство і дворяни належали до привілейованих станів. Вони мали ряд переваг над іншими, були, зокрема, звільнені від сплати податків. Решта населення — селяни, ремісники, міщани — належали до непривілейованого третього стану. Вони працювали, сплачували податки і не мали ніяких переваг. До участі в Генеральних штатах від третього стану король запросив лише багатих міщан. Кожен стан мав один голос. Часто виникали суперечки, бо представники третього стану мали лише один голос, а феодали — духівництво і дворяни — два голоси. (uk)
- 在法国旧制度中，三级議會（法語：États généraux）指的是法国全国人民的代表应国王的召集而举行的会议。参加者共由三個級別人士組成：第一級為神職人員、第二級為贵族、第三級為除前兩個級別以外的其他所有人，即平民。議會通常是在国家遇到困难时，国王为寻求援助而召开，因此是不定期的。1302年，腓力四世因向教会增税而与教皇博尼法斯八世冲突。为了与教廷对抗，腓力四世于1302年5月10日召开了第一次三级議會，除了教会和贵族的代表之外，还第一次召集每个城市的两名市民代表参加会议。后来各省也模仿全国的三级議會，召开自己的三级議會。在此后的487年中，三级議會还召开过21次，每次都是在国家遇到财政或政治上的困难时召开的特殊会议，目的是在重大问题上询问民众的看法，或通过某些重大决议。三级議會的代表自首次召开时就分为三个等级，分别是教士、贵族以及平民。百年战争时期，为了抵抗外敌，三级会议有权监督政府。16至17世纪初，专制王权加强，三级議會的权力被削弱。从1614年到路易十六统治时期，三级議會中断了175年。1789年，路易十六召开了最后一次三级議會，这次会议导致了法国大革命。大革命后，三级会议随着旧制度一道被废除，不复存在。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Generální stavy byl legislativní sněm tří francouzských stavů (šlechty, duchovenstva a třetího stavu), který fungoval jako poradní sbor francouzských králů bez výraznějších vlastních pravomocí. Sněm sehrál rozhodující úlohu při vypuknutí Velké francouzské revoluce. (cs)
- Als Generalstände (französisch États généraux) bezeichnet man in Frankreich die erstmals 1302 von König Philipp IV. einberufene Versammlung von Vertretern der drei Stände (siehe auch: Pierre Flote). Diese bestanden aus Klerus, Adel sowie dem Dritten Stand (Tiers État). Jeder dieser Stände verfügte über ca. 300 Abgesandte. (de)
- En la malnova franca monarkio, la Francaj Ĝeneralaj Statoj (france: États Généraux) estis asembleo de la tri "Statoj", la tri klasoj de la franca socio: La nobelaro, la klerikaro, kaj la nenobela kaj neeklezia tiel-nomita 'Tria Stato", kiu reprezentis ĉefe la burĝojn. La Francaj Ĝeneralaj Statoj estis kreitaj en 1302, kaj estis kunvokitaj nur ĉe gravegaj okazoj, 22 fojojn en la daŭro de 487 jaroj. La lasta kunigo de la Ĝeneralaj Statoj estis tiu en 1789, kiu kondukis al la Franca Revolucio. (eo)
- De Staten-Generaal (Frans États-Généraux) waren in Frankrijk van 1302 tot 1789 een vergadering van de drie verschillende standen, die de Franse koning bijeenriep als vertegenwoordigers van zijn onderdanen. De eerste stand bestond uit de geestelijken, de tweede uit de adel en de derde uit het volk. De Staten-Generaal werden slechts bijeengeroepen wanneer het de koning beliefde, meestal om het koninklijk gezag te bevestigen. In Frankrijk spreekt men bijgevolg steeds van de Staten-Generaal van een bepaald jaar, met andere woorden: het werd er nooit een permanente assemblee, zoals de Staten-Generaal van de Nederlanden. (nl)
- 삼부회(三部會, 프랑스어: États généraux)는 프랑스 세 신분(귀족, 가톨릭 고위 성직자, 평민)의 대표자가 모여 중요 의제에 관하여 토론하는 장으로써, 근대에 이르기까지 존재했던 신분제 의회다. 1302년 4월 10일 프랑스 왕 필리프 4세는 교황 보니파시오 8세와의 분쟁시 필요했던 국민의 지지를 얻을 수 있도록 파리의 가톨릭 성당인 노트르담 대성당에 각 신분의 대표를 소집시킨 것이 삼부회의 시초가 되고 있다. 1614년을 마지막으로 하여 이후 175년이나 열리지 않았으며, 1789년 세금 징수 문제로 국왕 루이 16세에 의해 다시 소집되었다. 하지만 평민대표인 부르주아(제3신분)들이 머릿수에 따른 표결을 주장하면서 삼부회는 사실상 해산되고 말았다. (ko)
- 三部会（さんぶかい）は、通常は全国三部会（フランス語: États généraux、エタ・ジェネロ）を指し、これはフランス国内の三つの身分の代表者が重要議題を議論する場として、中世から近世にかけて存在した身分制議会のことである。他にも地方三部会（州三部会：États provinciaux、エタ・プロヴァンショ）もあった。全国三部会は全三身分会議とも日本語訳される。以下、単に「三部会」という。 (ja)
- Con Stati generali si indica un organo di rappresentanza dei tre ceti sociali - clero (vescovi, abati, cardinali); nobiltà (feudatari); terzo stato (alto: grandi proprietari, funzionari di stato, finanziari e banchieri; medio: commercianti all'ingrosso, imprenditori, impiegati e intellettuali; basso: piccoli proprietari, contadini benestanti, preti e braccianti) - esistenti nello Stato francese prima della rivoluzione francese del 1789 (États généraux). L'assemblea, di origine feudale, disponeva della funzione di limitare il potere monarchico. Gli Stati generali si riunivano quando incombevano sul paese pericoli imminenti. (it)
- Stany Generalne (fr. États-Généraux) – zgromadzenie reprezentujące przedstawicieli 3 stanów Francji: szlachty, duchowieństwa i stanu trzeciego, czyli reszty społeczeństwa zwoływane jako doradczy organ króla, zwłaszcza w sprawach ustalania podatków. (pl)
- 在法国旧制度中，三级議會（法語：États généraux）指的是法国全国人民的代表应国王的召集而举行的会议。参加者共由三個級別人士組成：第一級為神職人員、第二級為贵族、第三級為除前兩個級別以外的其他所有人，即平民。議會通常是在国家遇到困难时，国王为寻求援助而召开，因此是不定期的。1302年，腓力四世因向教会增税而与教皇博尼法斯八世冲突。为了与教廷对抗，腓力四世于1302年5月10日召开了第一次三级議會，除了教会和贵族的代表之外，还第一次召集每个城市的两名市民代表参加会议。后来各省也模仿全国的三级議會，召开自己的三级議會。在此后的487年中，三级議會还召开过21次，每次都是在国家遇到财政或政治上的困难时召开的特殊会议，目的是在重大问题上询问民众的看法，或通过某些重大决议。三级議會的代表自首次召开时就分为三个等级，分别是教士、贵族以及平民。百年战争时期，为了抵抗外敌，三级会议有权监督政府。16至17世纪初，专制王权加强，三级議會的权力被削弱。从1614年到路易十六统治时期，三级議會中断了175年。1789年，路易十六召开了最后一次三级議會，这次会议导致了法国大革命。大革命后，三级会议随着旧制度一道被废除，不复存在。 (zh)
- Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789: Estats Generals de 1789. El 17 de juliol de 1789, els estats generals són transformats en . (ca)
- In France under the Ancien Régime, the Estates General (French: États généraux [eta ʒeneʁo]) or States-General was a legislative and consultative assembly of the different classes (or estates) of French subjects. It had a separate assembly for each of the three estates (clergy, nobility and commoners), which were called and dismissed by the king. It had no true power in its own right as, unlike the English Parliament, it was not required to approve royal taxation or legislation. It served as an advisory body to the king, primarily by presenting petitions from the various estates and consulting on fiscal policy. (en)
- Estatu Orokorrak (frantsesez, États Généraux) Antzinako Erregimeneko Frantzian erresumako estamentu (klase) guztien biltzarra zen. Erregeak ezohiko egoeretan biltzen zituen, krisialdi politikoren bati edo gerraren bati aurre egiteko, edota arlo militarrean edo zergetan laguntzeko. Parlamentuek ez bezala, Estatu Orokorrek ez zuten inolako gaitasunik legeen edo justiziaren arloan, eta ez dira biak nahastu behar. (eu)
- Los Estados generales (en francés, États généraux) en la Francia del Antiguo Régimen, eran asambleas convocadas por el rey de manera excepcional y a la que acudían representantes de los llamados tres estamentos: el clero que conformaba el Primer Estado, la nobleza que constituía el Segundo Estado y los representantes de las ciudades que disponían de consistorio, es decir; el Tercer estado. Fueron creados en 1302 por Felipe IV de Francia, el Hermoso, después de que el papa Bonifacio VIII convocase al rey y al clero francés a un sínodo a celebrar en Roma, el 1 de noviembre de 1302, para definir de manera definitiva la relación entre el poder temporal y la Iglesia; y también para juzgar al rey, bajo la acusación de abusos inauditos contra la iglesia, por lo que el Felipe IV respondió inmedia (es)
- Di Prancis pada masa Ancien Régime, états généraux (bahasa Inggris: Estates General atau States-General) adalah majelis legislatif dan konsultatif yang terdiri dari tiga kelas sosial (atau états), yaitu bangsawan, rohaniwan dan états ketiga yang terdiri dari para pekerja yang berada di luar kedua kelompok di atasnya. Pertemuan majelis ini dihimpunkan dan dibubarkan oleh raja. Badan ini tidak memiliki wewenangnya sendiri, dan raja tidak membutuhkan persetujuan dari badan ini untuk memungut pajak baru. Badan ini hanya berfungsi untuk menyampaikan aspirasi dari kelas-kelas sosial yang berbeda dan juga untuk memberikan nasihat mengenai kebijakan keuangan. Badan ini berkumpul sekali-sekali hingga tahun 1614, dan sesudah itu hanya bertemu sekali pada tahun , tetapi badan ini barudibubarkan setel (in)
- Dans le système politique du royaume de France, les états généraux du royaume (ou États-Généraux) étaient une assemblée réunissant les trois ordres (les états) de la société : la noblesse, le clergé et le tiers état. Ils étaient convoqués, sur ordre du roi, dans des circonstances exceptionnelles (crise politique ou financière, guerre ou question diplomatique majeure). Cette assemblée était, entre autres, seule habilitée à réformer la fiscalité générale ou, dans une moindre mesure, à statuer sur des problèmes dynastiques, en vue de traiter la crise rencontrée. (fr)
- A Assembleia dos Estados Gerais (em francês, États Généraux) foi uma assembleia representativa e consultiva do Antigo Regime francês. Era composta por representantes de cada um dos Três Estados e configurava-se como o único órgão francês que representava o corpo da nação. A Assembleia dos Estados Gerais acontecia ocasionalmente, apenas quando convocada pelo rei em casos julgados necessários, como em momentos de crise ou guerra, por exemplo. Ainda que os Estados Gerais não fossem soberanos, configuravam-se como uma força representativa das Três Ordens, tendo como função, por exemplo, o aconselhamento do rei. (pt)
- Frankrikes generalständer (franska: États généraux) var en lagstiftande ståndsförsamling under ancien régime i Frankrikes tidigmoderna historia. Till skillnad från andra liknande ständerförsamlingar, var inte generalständernas medverkan nödvändig för att kungen skulle kunna stifta lagar eller driva in nya skatter. Detta ledde till att generalständerna sällan eller aldrig blev inkallade när det gällde betydelsefulla beslut, utan endast när det passade kungens syften. (sv)
- Генера́льные шта́ты во Франции (фр. États Généraux) — высшее совещательное учреждение сословного представительства страны в 1302—1789 годах. Предшественниками Генеральных штатов были расширенные заседания (с привлечением городских верхов), а также провинциальные ассамблеи сословий (положившие начало провинциальным штатам). Первые Генеральные штаты были созваны в 1302 году, в период конфликта Филиппа IV Красивого с папой римским Бонифацием VIII. Всего за пять веков существования института Генеральных штатов было проведено 34 созыва, причём 21 из них — в течение XIV века. (ru)
- Генеральні штати — вища дорадча представницька рада в Королівстві Франція між 1337 та 1789 роками. Генеральні штати скликалися королем для вирішення важливих державних питань у випадку політичних криз: військових, дипломатичних або фінансових. Скликання Генеральних штатів проводилося, виходячи із загального принципу, за яким піддані корони не тільки платники податків, а й вільні люди, а тому без їхньої згоди неможливо вимагати від них додаткових внесків. На відміну від парламенту Генеральні штати не мали законодавчої влади. Король не повинен був скликати їх регулярно. (uk)
|
