About: Uqba ibn Nafi

An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

ʿUqba ibn Nāfiʿ ibn ʿAbd al-Qays al-Fihrī al-Qurashī (Arabic: عقبة بن نافع بن عبد القيس الفهري القرشي, romanized: ʿUqba ibn Nāfiʿ ibn ʿAbd al-Qays al-Fihrī), also simply known as Uqba ibn Nafi, was an Arab general serving the Rashidun Caliphate since the reign of Umar and later on the Umayyad Caliphate during the reigns of Muawiyah I and Yazid I, leading the Muslim conquest of the Maghreb, including present-day Algeria, Tunisia, Libya and Morocco.

Property Value
dbo:abstract
  • Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí (àrab: عقبة بن نافع الفهري القرشي, ‘Uqba b. Nāfi‘ al-Fihrī al-Quraxī) o, simplement, Uqba ibn Nafi (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord. És considerat un company de Mahoma. Era nebot per part de mare d'Amr ibn al-As, el conqueridor d'Egipte. El 642 va participar en l'expedició del seu oncle a Cirenaica, arribant a la ciutat de Barca, sent enviat cap al Fezzan fins a Zawila, on va restar un cert temps. El 646 i 648 va participar en la campanya contra el romà d'Orient Gregori d'Àfrica que va dirigir Abd-Al·lah ibn Sad. Fou el seu oncle qui el 662/663, poc abans de morir el 663, va donar al seu nebot el comandament sobre els territoris de l'oest d'Egipte. Uqba va dirigir llavors (662/663) una expedició contra les tribus amazigues del sud de Trípoli de Líbia i va ocupar , capital del Garamants, i altres fortaleses; d'allí va seguir al sud cap al territori dels negres i va conquerir , a mig camí entre Fezzan i el llac Txad. El 670 va fer una nova expedició que va arribar a Ghadames, Gafsa i Qastíliya, llocs que va conquerir; les fonts romanes d'Orient parlen d'una expedició àrab que va fer 80.000 captius. Fou en aquesta expedició que Uqba va decidir fundar un campament a Qastíliya, a la província romana d'Orient de la Bizacena, que prengué el nom d'al-Qayrawan (Kairuan), renunciant al que havia construït el governador d'Ifríqiya Muàwiya ibn Hudayj as-Sakuní a al-Karn, en un lloc no gaire llunyà. El 673 o 674 fou destituït com a governador d'Ifríqiya pel califa Muàwiya I i el govern fou agregat a Egipte, el governador del qual, Màslama o Múslima ibn Màkhlad al-Ansarí (667-682), va enviar a un antic esclau seu per governar la zona, anomenat (674 o 675) que va fer empresonar a Uqba; després va fer diverses expedicions al que avui dia és Algèria, arribant fins a Tlemcen i buscant l'aliança dels amazics contra els afàriqa o afroromans (inclosos grecs). Després de derrotar el cap amazic dels awraba Kusayla (Kosayla o Kasila) del qual va acceptar la conversió a l'islam i va unir les seves forces a les pròpies. El 680 va morir el califa Muawiya I i el nou califa Yazid I va restituir a Uqba com a governador. Llavors va fer empresonar a Abu-l-Muhàjir Dinar i a Kosyala i va iniciar una expedició (681) de més envergadura que les anteriors; va avançar cap a l'oest i va arribar fins a la riba de l'Atlàntic. Va sortir de Kairuan precedit per l'avantguarda conduïda per Zuhayr ibn Kays al-Balawi, i va avançar cap a Magreb central derrotant els amazics i romans d'Orient al Zab i a Tahart, va seguir cap a l'oest i va arribar a Tànger que li va entregar un cap amazic local anomenat Ilyan (el comte Olban o Julià?) que li va desaconsellar creuar cap a la península Ibèrica i llavors va girar cap al sud cap al massís Zarhun entrant a Volúbilis (Walila), creuant l'Atles Mitjà i marxant pre la regió del Draa fins al Sus i d'allí a la costa Atlàntica; va atacar terres dels amazics masmuda de l'Atles i Anti Atles fins a Tarudant. Durant la campanya Kosayla que igual que Abu l-Muhadjir Dinar acompanyaven com a presoners a Uqba, es va poder escapar i, aliat als romans d'Orient, va començar a organitzar la resistència amaziga. De tornada, al Magreb central, l'exèrcit va mostrar descontentament per les campanyes d'Uqba; en arribar a Tubna (Thubunae) al Zab, Uqba va dividir el seu exèrcit en dues parts i va reenviar algunes unitats cap a Kairuan mentre ell mateix es dirigia a la regió de l'Aurès (Awras); a (Thabudeos) al sud-est de Biskra, el seu exèrcit reduït i derrotat per Kusayla i Uqba va morir amb 300 dels seus homes (683); entre els morts hi havia el seu presoner Abu l-Muhadjir Dinar. La seva suposada tomba està a Sidi Uqba. (ca)
  • عقبة بن نافع الفهري القرشي (قبيل 8 هـ أو 10 هـ - 63 هـ) هو تابعي وقائد عسكري من أبرز قادة الفتح الإسلامي للمغرب في عهد الخلافة الراشدة ثم الدولة الأموية، ووالي إفريقية مرتين (47–55هـ) و (62-63هـ) في عهدي معاوية بن أبي سفيان ويزيد بن معاوية. يُلقَّب بفاتح إفريقية. ولد عقبة في بني فهر بن مالك من قبيلة قريش في مكة على عهد النبي محمد، لكن لم ير النبي ولم يسمع منه. فهو معدود من التابعين. شارك عقبة في الفتح الإسلامي لمصر، وسكن بها، ثم في فتح برقة، وزويلة والواحات، ثم ولاه عمرو بن العاص على برقة والمناطق التي افتتحها. وفي ولاية عبد الله بن سعد بن أبي السرح شارك عقبة في فتح سبيطلة. وبعدها عاد عقبة إلى مصر سنة 28 هـ وظل بمصر مدة ثلاث عشرة سنة حتى 41 هـ، وفي سنة 47 هـ ولاه معاوية بن حديج والي مصر على ولاية حرب إفريقية، وفي سنة 50 هـ فصل معاوية بن أبي سفيان ولاية إفريقية عن ولاية مصر، وولى على إفريقية عقبة بن نافع؛ فافتتح سرت وجرمة وقصطيلية ومجانة. وأمر ببناء القيروان لتكون معسكرًا لرباط المسلمين، واستمر بناؤها من سنة 51 هـ إلى سنة 55 هـ، وبنى بها المسجد الأعظم المعروف اليوم بجامع عقبة بن نافع. عُزلّ عقبة عن إفريقية سنة 55 هـ، ووُلّيَ أبو المهاجر دينار عليها، فأساء إلى عقبة واعتقله وسجنه وألبسه الحديد حتى أتاه كتابٌ من معاوية بتخلية سبيله وإرساله إليه، فسار عقبة إلى دمشق، وظل بها حتى وفاة معاوية. ثم ولاه يزيد بن معاوية مرة أخرى على إفريقية سنة 62 هـ، فدخلها وافتتح الجريد وتاهرت، وقاتل أوربة فهرب زعيمهم كسيلة. وصالح يُليان حاكم طنجة وسبتة، ثم افتتح السوس الأدنى والسوس الأقصى حتى وصل إلى المحيط. وفي طريق العودة صرف عقبة جل عساكره إلى القيروان، وبقي معه حوالي 300 رجل فقط، فاستغل كسيلة ذلك، وحشد جيشًا قوامه خمسون ألف مقاتلٍ تقريبًا، والتقى مع عقبة وأصحابه، فقتل عقبة وأبو المهاجر وأغلب الجيش، ووقع في الأسر قلة منهم. (ar)
  • ʿUqba ibn Nāfiʿ (* 622; † 683), arabisch عقبة بن نافع بن عبد القيس القرشي الفهري ʿUqba ibn Nāfiʿ ibn ʿAbd al-Qais al-Quraschī al-Fihrī, DMG ʿUqba b. Nāfiʿ b.ʿAbd al-Qais al-Qurašī al-Fihrī, war arabischer Statthalter von Ifrīqiya (662–674 und 681–683). Er ist der Gründer der Stadt Qairawān. (de)
  • Uqbah ibn Nāfi (en árabe, عقبة بن نافع‎; 629-683) fue un general del califato Omeya, de los períodos de Muawiya y Yazid, que inició la conquista islámica del Magreb, incluidos los actuales oeste de Argelia y Marruecos, en África del Norte. Era sobrino de Amr ibn al-As. Uqba a menudo es apodado al-Fihri en referencia a los Banu Fihri, un clan conectado a los quraysh, por lo que sus descendientes serían conocidos como los uqbíes o fihríes. Uqba acompañó a al-As en sus incursiones iniciales y toma de ciudades en el norte de África empezando por Barca, para a continuación llegar a Tripolitania en 644. En 670, ya emir o comandante, Uqba condujo un ejército árabe sobre el norte de África, cruzando los desiertos de Egipto y creando puestos militares en intervalos regulares a lo largo de la ruta. En la región que hoy es Túnez fundó la actual ciudad de Kairuán ("campamento" o "caravasar" en persa) a unos 160 kilómetros al sur de la actual Túnez, que utilizó como base para otras operaciones. Según una leyenda, uno de los soldados de Uqba tropezó con una copa de oro enterrada en la arena. Fue reconocida como una de las que habían desaparecido de La Meca algunos años antes, con agua que se decía sacada del sagrado pozo de Zamzam.​ La historia llevó a Kairuán a convertirse a un lugar de peregrinación, posteriormente en una ciudad santa y la más importante de África del Norte. Uqba, además de astuto y valiente, era también un emir feroz y brutal para los enemigos del islam, contra los que llevó la guerra e impuso impuestos de capitación. Esclavizaba personas y les cortaba partes del cuerpo con objeto de "darles una lección". Conocida fue la captura de unos 100.000 cautivos africanos vendidos en los mercados de Barca y Egipto.​ Con 'Uqba la conquista de África adoptó los oscuros tintes de una guerra salvaje en la que la siembra del terror y la devastación sistemática del país enemigo formaban parte de la estrategia de conquista. La arqueología nos da muchas pruebas de ello en lugares como Thysdrus (El Djem, Tunicia) en donde su enorme anfiteatro se transformó en un medieval "campo de refugiados" a la par que en fortaleza última para las gentes de la ciudad y la región circundante, o en Barasus (actual Oruga, en Tunicia), una próspera ciudad de Bizakia en donde los musulmanes no solo incendiaron los edificios y desmantelaron las murallas, sino que se aseguraron de destruir las gigantescas cisternas, cuyas bóvedas eran sostenidas por más de cien columnas y que contaban con una capacidad de 7300 m³ de almacenamiento de agua con los que abastecer a las poblaciones y campos de cultivo de la comarca. Pues bien, no solo fueron dañadas dichas cisternas, sino que, para asegurarse de que el agua quedaba contaminada, se arrojaron a ellas cientos de cadáveres de hombres, mujeres y niños.​ Estaba absolutamente convencido de la superioridad árabe, demostrada por el favor que Alá había mostrado a su pueblo en sus conquistas. Para el 670, 'Uqba había desmantelado la defensa bizantina y fundado en el corazón de Bizakia una ciudad como Cairuán, destinada a convertirse en la capital de la Ifriqiya musulmana que debía sustituir al exarcado romano. Durante los siguientes cuatro años (674-678) 'Ibqa vio frustrados sus deseos de conquista y no consiguió ningún avance. Lejos de ello, los bizantinos habían establecido una nueva línea de defensa que aislaba a Cairuán. Fue por ello destituido en favor de Abu al-Muhajir Dinar ​ que trató en principio, sin conseguirlo, un tratado diplomático firmado por las élites romanoafricanas con el califato; por lo que en 678-679 lanzó fuertes ataques contra Numidia y contra la región del cabo Bon y aunque logró éxitos parciales, la tremenda derrota sufrida por los ejércitos y flotas del califa Mu`âwiya ante Constantinopla en el 678 y el inmediato tratado de paz firmado entre ambos imperios en el 679, tuvo que devolver lo poco que había tomado. En 682 'Uqba es restituido en su cargo y (tras arrestar a Muhajir) inicia una nueva campaña que dura hasta 683 y que lo llevó desde Cairuán hasta las costas Atlánticas de lo que hoy sería Marruecos. Se dice que detenido por el océano, 'Uqba obligó a su caballo a a internarse en las olas hasta que el agua le llegó al pecho y allí gritó a los cielos su furor y su disculpa: "Dios mío, te pongo por testigo de que no hay camino, si lo encontrase, seguiría adelante".​. La tradición islámica insiste en que en que 'Uqba, durante esta expedición, llegó a estar frente a las murallas de Septem (Ceuta). Pero 'Uqba solo había emprendido una expedición de saqueo y y exploración y no de conquista. El caso es que mientras que en Hispania, el nuevo rey Ervigio daba los primeros pasos en la convocatoria de un nuevo concilio, el XIII, en Toledo, que consolidase su traición contra el rey Wamba y le afianzase, los futuros destructores de su reino ya cabalgaban a sus puertas.​ En 683 Uqba fue emboscado y muerto cerca de Biskra por Kusaila. Irónicamente murió junto a su odiado rival, Abu al-Muhajir Dinar, durante la batalla con las tropas de Kusaila. Sus ejércitos evacuaron Kairuán y se replegaron a Barca (aunque Kairuán no tardaría en ser recuperada).​ Sus descendientes pueden encontrarse en la zona que se extiende desde la región del lago Chad hasta la costa de Mauritania. Los kounta, una tribu árabe del Sahel tiene sus orígenes en Uqba, y en Argelia, Túnez y Libia sus descendientes son conocidos como Ouled Sidi Ukba. (es)
  • Sidi Okba ibn Nafi al Fihri Cet article est une ébauche concernant le domaine militaire, l’islam et le Maghreb. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. Oqba Ibn Nafi Al FihriStatue d'Oqba Ibn Nafi à Biskra, en Algérie. Oqba Ibn Nafi (en arabe : عقبة بن نافع (ʿOqba ibn Nāfiʿ)), né en 622 (l'année de l'hégire) à La Mecque (actuelle Arabie saoudite), et mort en 683 à Sidi Okba dans la wilaya de Biskra (actuelle Algérie), est un gouverneur et général arabe au service du califat des Rachidoune sous le règne d'Omar, puis plus tard, le califat omeyyade sous les règnes de Muawiya Ier et Yazid Ier. Il est connu pour avoir mené la conquête musulmane du Maghreb à partir de 670. Il est le neveu d'Amr ibn al-As et est souvent surnommé al-Fihri en référence aux Fihrides, un clan lié aux Quraych. (fr)
  • ʿUqba ibn Nāfiʿ ibn ʿAbd al-Qays al-Fihrī al-Qurashī (Arabic: عقبة بن نافع بن عبد القيس الفهري القرشي, romanized: ʿUqba ibn Nāfiʿ ibn ʿAbd al-Qays al-Fihrī), also simply known as Uqba ibn Nafi, was an Arab general serving the Rashidun Caliphate since the reign of Umar and later on the Umayyad Caliphate during the reigns of Muawiyah I and Yazid I, leading the Muslim conquest of the Maghreb, including present-day Algeria, Tunisia, Libya and Morocco. Uqba was the nephew of Amr ibn al-As. He is often surnamed al-Fihri in reference to the Banu Fihri, a clan connected to the Quraysh. His descendants would be known as the ʿUqbids or Fihrids. Uqba is the founder of the cultural city of Kairouan in Tunisia. Uqba accompanied Amr in his initial capture of cities in North Africa starting with Barca, then proceeding to Tripolitania in 644. In 670 now the emir or commander, Uqba led an Arab army to North Africa, crossing the Egyptian deserts, and setting up military posts at regular intervals along his route. In a region of what is now Tunisia, he established the town now called Kairouan (meaning "camp" or "caravanserai" in Persian) about 99 miles south of present-day Tunis, which he used as a base for further operations. According to one legend, one of Uqba's soldiers stumbled across a golden goblet buried in the sands. It was recognized as one that had disappeared from Mecca some years before, and when it was dug out of the sand a spring appeared, with waters said to come from the same source as those of the sacred Zamzam Well in Mecca. This story led to Kairouan becoming a place of pilgrimage and then a holy city ("the Mecca of the Maghreb") and the most important city in North Africa. In 683 Uqba was ambushed by the Berber Christian king Kusaila and his Byzantine allies in the Battle of Vescera. Uqba was killed beside his hated rival, Abu al-Muhajir Dinar. His armies evacuated Kairouan and withdrew to Barca, though it was recaptured in 688. Al-Watiya Air Base in Libya is also known as "Okba ibn Nafa Air Base" after him. (en)
  • ʿUqba ibn Nāfiʿ ibn ʿAbd al-Qays al-Qurashī al-Fihrī (in arabo: عقبة بن نافع‎; 629 – 683) è stato un importante condottiero e generale arabo del periodo della conquista araba di tutta l’Africa del nord, e responsabile nel 670 della fondazione della città-accampamento militare (misr) di al-Qayrawan e della grande moschea che viene ancora identificata col suo nome. (it)
  • Укба ибн Нафи‘ аль-Фихри́ (араб. عقبة بن نافع الفهري‎; ок. 622 — август 683) — военачальник и государственный деятель Арабского халифата, завоеватель Магриба в Северной Африке, основатель влиятельного магрибского рода . (ru)
  • Uqueba ibne Nafi (em árabe: عقبة بن نافع‎; romaniz.: ‘Uqbah ibn Nāfi‘), também conhecido como Oqueba ibne Nafi (Oqba ibn Nafi, Uqueba ibne Nafe (Uqba bin Nafe), Uqueba ibne Nafia (Uqba ibn Nafia), ou ainda Sidi Oqueba (Sidi Okba) ou Acabá (Akbah; 622 — 683) foi um general árabe que serviu a dinastia omíada, durante os reinados de Moáuia I e de Iázide I, que iniciou a conquista islâmica do Magrebe (atuais Líbia, Tunísia, Argélia e Marrocos). (pt)
  • Uqba ibn Nafi (Sidi Okba), född 622, död 683, var en muslimsk arabisk härförare som erövrade stora delar av Nordafrika. Uqba ibn Nafi deltog i den islamiska expansionen i umayyadernas tjänst vid erövringen av Nordafrika. Han grundlade år 670 staden Kairouan i Tunisien som han sedan använde som bas för ytterligare militära operationer. Stadens stora moské bär hans namn. Vid muslimernas fortsatta erövring västerut mot Atlanten föll han 683 i ett slag mot berberna i nuvarande Algeriet. (sv)
  • Ukba ibn Nafi (622-683) – muzułmański generał wojsk dynastii Umajjadów. W 670 roku wyruszył z Egiptu na podbój Afryki Północnej. W trakcie wyprawy założył kilka posterunków wojskowych, z których jeden został ustanowiony stolicą Ifrikijji – Kairuan. Według legendy, w piasku na terenie obozu znaleziono złote naczynie pochodzące z Mekki. Gdy zostało podniesione, z ziemi trysnęło źródło, które miało być zasilane z tej samej podziemnej rzeki co źródło zasilające świętą studnię Zamzam w Mekce. W miejscu tego wydarzenia miał zostać zbudowany pierwszy meczet w Kairuanie. Zginął w 683 roku podczas powrotu z podboju Maroka podczas bitwy ze zbuntowanymi Berberami. Wokół jego grobowca powstała wieś (obecnie na terytorium Algierii). (pl)
  • Укба ібн Нафі аль-Фіхрі (бл. 622 — 683) — державний та військовий діяч Омейядського халіфату. (uk)
dbo:deathPlace
dbo:militaryService
dbo:parent
dbo:relation
dbo:restingPlace
dbo:termPeriod
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2745590 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 8378 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1116114477 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:allegiance
dbp:article
  • ʿUkba b. Nāfiʿ (en)
dbp:battles
  • *Muslim conquest of Egypt **First Battle of Dongola *Muslim conquest of the Maghreb **Battle of Sufetula (647) **Battle of Vescera (en)
dbp:branch
dbp:caption
  • A statue of Uqba bin Nafi in Algeria (en)
dbp:children
  • Abu Ubaida ibn Uqba (en)
dbp:deathDate
  • 683 (xsd:integer)
dbp:deathPlace
  • Tehouda (en)
dbp:first
  • Vassilios (en)
dbp:last
  • Christides (en)
dbp:monarch
dbp:name
  • (en)
  • ʿUqba ibn Nāfiʿ (en)
dbp:office
  • Governor of Ifriqiya (en)
dbp:parents
dbp:predecessor
dbp:rank
dbp:relations
dbp:restingPlace
  • Sidi Okba Mosque, Algeria (en)
dbp:serviceyears
  • 635 (xsd:integer)
dbp:successor
dbp:termEnd
  • 674 (xsd:integer)
  • 683 (xsd:integer)
dbp:termStart
  • 666 (xsd:integer)
  • 681 (xsd:integer)
dbp:volume
  • 10 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:wordnet_type
dcterms:subject
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • ʿUqba ibn Nāfiʿ (* 622; † 683), arabisch عقبة بن نافع بن عبد القيس القرشي الفهري ʿUqba ibn Nāfiʿ ibn ʿAbd al-Qais al-Quraschī al-Fihrī, DMG ʿUqba b. Nāfiʿ b.ʿAbd al-Qais al-Qurašī al-Fihrī, war arabischer Statthalter von Ifrīqiya (662–674 und 681–683). Er ist der Gründer der Stadt Qairawān. (de)
  • ʿUqba ibn Nāfiʿ ibn ʿAbd al-Qays al-Qurashī al-Fihrī (in arabo: عقبة بن نافع‎; 629 – 683) è stato un importante condottiero e generale arabo del periodo della conquista araba di tutta l’Africa del nord, e responsabile nel 670 della fondazione della città-accampamento militare (misr) di al-Qayrawan e della grande moschea che viene ancora identificata col suo nome. (it)
  • Укба ибн Нафи‘ аль-Фихри́ (араб. عقبة بن نافع الفهري‎; ок. 622 — август 683) — военачальник и государственный деятель Арабского халифата, завоеватель Магриба в Северной Африке, основатель влиятельного магрибского рода . (ru)
  • Uqueba ibne Nafi (em árabe: عقبة بن نافع‎; romaniz.: ‘Uqbah ibn Nāfi‘), também conhecido como Oqueba ibne Nafi (Oqba ibn Nafi, Uqueba ibne Nafe (Uqba bin Nafe), Uqueba ibne Nafia (Uqba ibn Nafia), ou ainda Sidi Oqueba (Sidi Okba) ou Acabá (Akbah; 622 — 683) foi um general árabe que serviu a dinastia omíada, durante os reinados de Moáuia I e de Iázide I, que iniciou a conquista islâmica do Magrebe (atuais Líbia, Tunísia, Argélia e Marrocos). (pt)
  • Uqba ibn Nafi (Sidi Okba), född 622, död 683, var en muslimsk arabisk härförare som erövrade stora delar av Nordafrika. Uqba ibn Nafi deltog i den islamiska expansionen i umayyadernas tjänst vid erövringen av Nordafrika. Han grundlade år 670 staden Kairouan i Tunisien som han sedan använde som bas för ytterligare militära operationer. Stadens stora moské bär hans namn. Vid muslimernas fortsatta erövring västerut mot Atlanten föll han 683 i ett slag mot berberna i nuvarande Algeriet. (sv)
  • Ukba ibn Nafi (622-683) – muzułmański generał wojsk dynastii Umajjadów. W 670 roku wyruszył z Egiptu na podbój Afryki Północnej. W trakcie wyprawy założył kilka posterunków wojskowych, z których jeden został ustanowiony stolicą Ifrikijji – Kairuan. Według legendy, w piasku na terenie obozu znaleziono złote naczynie pochodzące z Mekki. Gdy zostało podniesione, z ziemi trysnęło źródło, które miało być zasilane z tej samej podziemnej rzeki co źródło zasilające świętą studnię Zamzam w Mekce. W miejscu tego wydarzenia miał zostać zbudowany pierwszy meczet w Kairuanie. Zginął w 683 roku podczas powrotu z podboju Maroka podczas bitwy ze zbuntowanymi Berberami. Wokół jego grobowca powstała wieś (obecnie na terytorium Algierii). (pl)
  • Укба ібн Нафі аль-Фіхрі (бл. 622 — 683) — державний та військовий діяч Омейядського халіфату. (uk)
  • عقبة بن نافع الفهري القرشي (قبيل 8 هـ أو 10 هـ - 63 هـ) هو تابعي وقائد عسكري من أبرز قادة الفتح الإسلامي للمغرب في عهد الخلافة الراشدة ثم الدولة الأموية، ووالي إفريقية مرتين (47–55هـ) و (62-63هـ) في عهدي معاوية بن أبي سفيان ويزيد بن معاوية. يُلقَّب بفاتح إفريقية. (ar)
  • Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí (àrab: عقبة بن نافع الفهري القرشي, ‘Uqba b. Nāfi‘ al-Fihrī al-Quraxī) o, simplement, Uqba ibn Nafi (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord. És considerat un company de Mahoma. (ca)
  • Uqbah ibn Nāfi (en árabe, عقبة بن نافع‎; 629-683) fue un general del califato Omeya, de los períodos de Muawiya y Yazid, que inició la conquista islámica del Magreb, incluidos los actuales oeste de Argelia y Marruecos, en África del Norte. Era sobrino de Amr ibn al-As. Uqba a menudo es apodado al-Fihri en referencia a los Banu Fihri, un clan conectado a los quraysh, por lo que sus descendientes serían conocidos como los uqbíes o fihríes. (es)
  • Sidi Okba ibn Nafi al Fihri Cet article est une ébauche concernant le domaine militaire, l’islam et le Maghreb. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. Oqba Ibn Nafi Al FihriStatue d'Oqba Ibn Nafi à Biskra, en Algérie. (fr)
  • ʿUqba ibn Nāfiʿ ibn ʿAbd al-Qays al-Fihrī al-Qurashī (Arabic: عقبة بن نافع بن عبد القيس الفهري القرشي, romanized: ʿUqba ibn Nāfiʿ ibn ʿAbd al-Qays al-Fihrī), also simply known as Uqba ibn Nafi, was an Arab general serving the Rashidun Caliphate since the reign of Umar and later on the Umayyad Caliphate during the reigns of Muawiyah I and Yazid I, leading the Muslim conquest of the Maghreb, including present-day Algeria, Tunisia, Libya and Morocco. (en)
rdfs:label
  • Uqba ibn Nafi (en)
  • عقبة بن نافع (ar)
  • Uqba ibn Nafi (ca)
  • ʿUqba ibn Nāfiʿ (de)
  • Uqba ibn Nafi (es)
  • Oqba Ibn Nafi al-Fihri (fr)
  • Uqba ibn Nafi' (it)
  • Ukba ibn Nafi (pl)
  • Укба ибн Нафи (ru)
  • Uqueba ibne Nafi (pt)
  • Uqba ibn Nafi (sv)
  • Укба ібн Нафі аль-Фіхрі (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • ʿUqba ibn Nāfiʿ (en)
is dbo:commander of
is dbo:founder of
is dbo:predecessor of
is dbo:relation of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:after of
is dbp:before of
is dbp:commander of
is dbp:founder of
is dbp:predecessor of
is dbp:relations of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License