| dbo:abstract
|
- La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvre i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, La Gravelle, Angers, Le Mans i Savenay. Sotmesos a una repressió sagnant, s'acolliren a l'amnistia termidoriana. (ca)
- حرب فونديه (بالفرنسية: Guerre de Vendée) هو الاسم الذي يُطلق على الحرب الأهلية التي حدثت في غرب فرنسا، بين الجمهوريين (الملقبون ب "الزّرق") والملكيين ("البيض")، بين سنتي 1793 و 1796، أثناء الثورة الفرنسية. راح ضحية الحرب أكثر من 200.000 شخص وتسببت في الكثير من الدمار. (ar)
- Der Aufstand der Vendée (französisch guerre de Vendée) war der bewaffnete Kampf der royalistisch-katholisch gesinnten Landbevölkerung des Départements Vendée und benachbarter Départements gegen Repräsentanten und Truppen der Ersten Französischen Republik von 1793 bis 1796. Über 300.000 Tote und die gezielte Vernichtung von Siedlungen, Vieh und landwirtschaftlichen Flächen durch die Truppen der Republik waren die Folge.Die Frage, ob die Revolutionstruppen der Ersten Französischen Republik einen Völkermord an der Bevölkerung der Vendée begangen haben, wird großteils bejaht, teilweise aber auch bestritten. Manche Historiker wie Pierre Chaunu sehen in der Niederschlagung des Aufstands „die Ouvertüre ... zu dem stalinistischen Gulag und dem deutschen Völkermord an den Juden.“ (de)
- Povstání ve Vendée či občanská válka ve Vendée byl ozbrojený boj roajalisticky a katolicky smýšlejícího venkovského obyvatelstva západofrancouzského kraje Vendée a okolních departmentů proti republikánskému revolučnímu vojsku v době Velké francouzské revoluce. Boje s různou intenzitou probíhaly v letech 1793 až 1796, kdy byla vzpoura definitivně republikánskými silami potlačena. Povstání bylo krvavé a obě strany si počínaly velmi nemilosrdně, brutální represe ze strany republikánů dokonce někteří historici považují za první genocidu moderních dějin. V prosince 1793 vydalo Direktorium[rozpor] rozkaz vyvraždit civilní obyvatele v 778 farnostech. Údajně napsali: V roce 1795 bylo povstání přerušeno krátkým příměřím, a dělí se tak na dvě období, označované jako první vendéeská válka (1793–1795) a druhá vendéeská válka (1795–1796). Ve stejné době probíhalo také podobně zaměřené povstání šuanů v Bretani a Maine. Po potlačení povstání došlo na území Vendée ještě k dalším menším a méně významným vzpourám, které se někdy označují jako třetí (1799–1800), čtvrtá (1815) a pátá (1832) vendéeská válka. (cs)
- Οι πόλεμοι της Βανδέας οι οποίοι διεξήχθησαν το 1793 ήταν μία σειρά εμφυλίων συρράξεων, μεταξύ των Γάλλων Βασιλοφρόνων και των Δημοκρατικών, που ακολούθησαν μετά την έκρηξη της Γαλλικής Επανάστασης, κατά την περίοδο της Τρομοκρατίας.Χιλιάδες άμαχοι, κρατούμενοι και συμπαθούντες την επανάσταση σφαγιάστηκαν από τις αντιμαχόμενες πλευρές. Συνδέονται στενά με την εξέγερση των Σουάνων που έλαβε χώρα στις περιοχές της δεξιάς όχθης του Λίγηρα. Οι ιστορικοί όπως ο έχουν περιγράψει αυτά τα γεγονότα ως γενοκτονία, αλλά οι περισσότεροι μελετητές απορρίπτουν τη χρήση της λέξης ως ανακριβή. (el)
- La Milito de Vendée (1793; en franca: Guerre de Vendée) estis milito en la regiono Vendée de Francio dum la Franca Revolucio. Vendée estas marborda regiono, situa tuj sude de la rivero Luaro en okcidenta Francio. Dekomence,la milito estis simila al la kamparana ribelo de la 14-a jarcento nome Jacquerie, sed tuj ĝi akiris elementojn konsideritaj de la registaro en Parizo kiel kontraŭ-revoluciaj, kaj Burbon-reĝistaj. La ribelo estrita de la mem-stila Katolika kaj Reĝa Armeo estis komparebla al la ribelo de Ĉuanoj, kiu okazis en la areo norde de Luaro. (eo)
- Guerra de la Vendée es la denominación historiográfica de una rebelión que llegó a convertirse en una verdadera guerra civil que enfrentó a los partidarios de la Revolución francesa y a los contrarrevolucionarios. Se desarrolló en la región francesa de Vendée (Vandea en español) entre 1793 y 1796. La denominación en idioma español Guerra de Vandea no se usa apenas en la bibliografía. La denominación francesa es Guerre de Vendée. Al igual que había sucedido por toda Francia, Vandea tuvo rebeliones campesinas (jacqueries) entre 1789 y 1792. Sin embargo, fue en el momento de la leva masiva (levée en masse) de 1793, cuando la rebelión vandeana se desencadenó, y acabó adoptando la forma de un movimiento popular contrarrevolucionario. Desarrollada a lo largo de tres años, el conflicto tuvo varias fases, con un breve periodo de paz que empezó en la primavera de 1795 y finalizó a principios de 1796. (es)
- Vendéeko gerra edo Vendéeko matxinada Frantziako Iraultzaren aldekoek eta kontrakoek elkarren kontra egin zuten gerra zibila izan zen, Frantziako Lehen Errepublikan (1793-1796) izandako barne gatazka bortitzena. Loiraren hegoaldeko eskualde honetan ere, Frantzia osoan bezala, nekazariek beren nahigabea erakutsi zuten Iraultzaren lehenengo pausoetan, batez ere iraultzaileek Eliza Katolikoaren aurka egin ahala. Dena dela, kanpoko etsaiengandik defendatzeko 1793an burututako errekrutatze masiboak zirela kausa piztu zen matxinada Vendéen. Hastapenean, nekazarien matxinada klasikoa (irizpide politiko garbirik gabekoa) besterik ez bazen ere, geroago mugimendu kontra-iraultzaile bilakatu zen. Gerran epe desberdinak gertatu ziren. 1795eko udaberrian bakea ere lortu zen. Hala ere, benetako amaiera 1796an baino ez zen iritsi, borroka latz, heriotza eta suntsipen ugariren ostean. Hainbat aditu modernoren ustetan, Vendéen pairatutako errepresioa genozidiotzat jo daiteke. (eu)
- Perang Vendée (1793; bahasa Prancis: Guerre de Vendée) adalah sebuah kontra-revolusi di wilayah Vendée, Prancis pada Revolusi Prancis. Vendée adalah sebuah wilayah pesisir, yang terletak di selatan Sungai Loire, Prancis Barat. Awalnya, perang tersebut mirip dengan pemberontakan petani Jacquerie abad ke-14, tetapi dengan cepat mengangkat persoalan-persoalan yang disebabkan oleh pemerintahan Jacobin di Paris terhadap kontra-revolusioner dan Royalis. Pemberontakan tersebut dikepalai oleh yang baru dibentuk yang bersanding dengan , yang mengambil tempat di wilayah utara Loire. (in)
- La guerre de Vendée est une guerre civile qui opposa pendant la Révolution française, dans l'Ouest de la France, les républicains (surnommés les « bleus ») aux royalistes (les « blancs ») entre 1793 et 1796, avec d'ultimes sursauts en 1799, 1815 et 1832. Elle fut étroitement liée à la Chouannerie, qui se déroula sur la rive droite de la Loire, au nord, tandis que le soulèvement vendéen eut lieu au sud, sur la rive gauche. L'ensemble de ces deux conflits est parfois désigné par le nom de « guerres de l'Ouest ». Comme partout en France, la Vendée connait des manifestations paysannes au début de la Révolution française, qui est initialement bien accueillie. Si en 1791 la Constitution civile du clergé provoque de forts mécontentements, c'est en réaction à la levée en masse, en mars 1793, que la rébellion vendéenne se déclenche, dans un premier temps comme une jacquerie paysanne classique, avant de prendre la forme d'un mouvement contre-révolutionnaire. Alors qu'ailleurs en France les révoltes contre la levée en masse sont réprimées, un territoire insurgé, appelé la « Vendée militaire » par les historiens, se forme au sud de la Loire-Inférieure (Bretagne), au sud-ouest du Maine-et-Loire (Anjou), au nord de la Vendée et au nord-ouest des Deux-Sèvres (Poitou). Progressivement désignés par le nom de « Vendéens », les insurgés établissent en avril une « Armée catholique et royale » qui remporte une succession de victoires au printemps et à l'été 1793. Les villes de Fontenay-le-Comte, Thouars, Saumur et Angers sont brièvement envahies, en revanche les Vendéens échouent devant Nantes. À l'automne, l'arrivée en renfort de l'Armée de Mayence redonne l'avantage au camp républicain, qui s'empare en octobre de Cholet, la plus importante ville contrôlée par les Vendéens. Après cette défaite, le gros des forces vendéennes traverse la Loire et se porte jusqu'en Normandie dans une tentative désespérée de prendre un port pour obtenir l'aide des Britanniques et des émigrés. Repoussée à Granville, l'armée vendéenne est finalement détruite en décembre au Mans et à Savenay. De l'hiver 1793 au printemps 1794, en pleine période de la Terreur, une violente répression est mise en place par les forces républicaines. Dans les villes, et en particulier à Nantes, environ 15 000 personnes sont fusillées, noyées ou guillotinées sur ordre des représentants en mission et des commissions militaires révolutionnaires, tandis que dans les campagnes environ 20 000 à 50 000 civils sont massacrés par les colonnes infernales, qui incendient au passage nombre de bourgs et de villages. La répression provoque cependant une résurgence de la rébellion et en décembre 1794 les républicains engagent des négociations qui aboutissent entre février et mai 1795 à la signature de traités de paix avec les différents chefs vendéens, entraînant ainsi la fin de la « première guerre de Vendée ». Une « deuxième guerre de Vendée » éclate peu après, en juin 1795, après le début du débarquement de Quiberon. Cependant le soulèvement s'essouffle rapidement et les derniers chefs vendéens se soumettent ou sont exécutés entre janvier et juillet 1796. La Vendée connait encore d'ultimes et brèves insurrections avec une « troisième guerre » en 1799, une « quatrième » en 1815 et une « cinquième » en 1832 mais elles sont d'une bien moindre ampleur. Le nombre des victimes est estimé à environ 200 000 morts, dont environ 170 000 pour les habitants de la Vendée militaire, soit entre 20 et 25 % de la population du territoire insurgé. (fr)
- ヴァンデの反乱（ヴァンデのはんらん、仏: Rébellion Vendéenne）は、フランス革命期にフランス西部地方4県にまたがり発生した農民蜂起である。 国民公会の制定した法令により徹底した弾圧が行われ内乱に発展したため、フランスではヴァンデ戦争（仏: Guerre de Vendée）とも言う。 (ja)
- Le guerre di Vandea furono una serie di conflitti civili scoppiati al tempo della Rivoluzione francese, che videro le popolazioni della Vandea, molto cattolica e fortemente leale al re, e di altri dipartimenti vicini insorgere contro il governo rivoluzionario, per ristabilire la monarchia assoluta dei Borboni e opporsi alle misure restrittive imposte al culto cattolico. Il modello dei guerriglieri vandeani fu la cristiana e monarchica Giovanna d'Arco, eroina del trono e dell'altare, vista come un'indomita e santa combattente pro aris et focis della Francia d'ancien Régime secondo la visione tradizionale e tradizionalistica. La prima guerra di Vandea e la seconda guerra di Vandea solitamente vengono accorpate in un unico periodo che va dal 1793 al 1796. L'insurrezione ebbe inizio nel marzo 1793, quando la Convenzione nazionale ordinò la leva obbligatoria per 300.000 uomini da inviare al fronte e proseguì per i successivi tre anni, con brevi tregue durante le feste come il Natale e la Pasqua. Il periodo più acuto degli scontri, in cui spesso gli insorti ebbero ragione delle truppe repubblicane, terminò con la vittoria di queste ultime nella battaglia di Savenay. La repressione compiuta tra l'estate del 1793 e la primavera del 1794 - per opera delle truppe repubblicane regolari e da reparti di volontari - fu particolarmente feroce e costituirebbe, a giudizio di alcuni storici, il primo genocidio della storia contemporanea. Peraltro, gruppi armati vandeani continuarono a combattere e una tregua vera e propria si ebbe solo nella primavera del 1795, con la pace di La Jaunaye. Questa prima guerra fu la più importante per numero di operazioni militari ed è quella a cui comunemente ci si riferisce trattando dell'insurrezione vandeana. Nondimeno, lo stato insurrezionale rimase endemico nella regione e la rivolta si riaccese più volte negli anni seguenti, soprattutto nei momenti di crisi dei governi repubblicani e napoleonici. Il 24 giugno 1795 cominciò la seconda guerra di Vandea, che terminò l'anno successivo. La terza guerra di Vandea durò solo tre mesi, dal 26 ottobre al 17 dicembre 1799, terminando con l'armistizio di Pouancé: a causa dell'instabile situazione politica, la Francia non avrebbe potuto sostenere una nuova guerra civile e per questo motivo il nuovo governo francese preferì acconsentire alle richieste degli insorti, in modo da evitare il ritorno della monarchia, che in quel momento sembrava imminente. La quarta guerra di Vandea cominciò nel marzo 1813, dopo la ritirata di Napoleone dalla Russia (1812) ed ebbe una pausa quando, a seguito della sconfitta dell'Imperatore a Lipsia (ottobre 1813), Luigi XVIII salì al trono, nell'aprile 1814. Dopo il ritorno al potere di Napoleone con i Cento giorni la guerra riprese il 15 maggio 1815 e terminò il mese successivo quando, a seguito della battaglia di Waterloo, Luigi XVIII ritornò sul trono di Francia nel giugno 1815. Il Sovrano, in segno di riconoscenza, conferì il grado di generale dei granatieri reali (un corpo militare addetto alla protezione del re) al generalissimo dell'armata vandeana Louis de La Rochejaquelein e lo stesso fece con il suo successore Charles Sapinaud, che divenne generale e venne insignito del titolo di duca. Anche ferventi repubblicani come François-Noël Babeuf si schierarono contro la repressione indiscriminata contro la popolazione civile vandeana nelle prime due guerre. (it)
- The War in the Vendée (French: Guerre de Vendée) was a counter-revolution from 1793 to 1796 in the Vendée region of France during the French Revolution. The Vendée is a coastal region, located immediately south of the river Loire in Western France. Initially, the revolt was similar to the 14th-century Jacquerie peasant uprising, but the Vendée quickly became counter-revolutionary and Royalist. The revolt headed by the newly-formed Catholic and Royal Army was comparable to the Chouannerie, which took place in the area north of the Loire. While elsewhere in France the revolts against the levée en masse were repressed, an insurgent territory, called the Vendée militaire by historians, formed south of the Loire-Inférieure (Brittany), south-west of Maine-et-Loire (Anjou), north of Vendée and north-west of Deux-Sèvres (Poitou). Gradually referred to as the "Vendeans", the insurgents established in April a "Catholic and Royal Army" which won a succession of victories in the spring and summer of 1793. The towns of Fontenay-le-Comte, Thouars, Saumur and Angers were briefly overrun, but the Vendeans failed before Nantes. During the autumn, the arrival of the Army of Mainz as reinforcements restored the advantage to the Republican camp, which in October seized Cholet, the most important city controlled by the Vendeans. After this defeat, the bulk of the Vendée forces crossed the Loire and marched to Normandy in a desperate attempt to take a port to obtain the help of the British and the Armée des Émigrés. Pushed back to Granville, the Vendée army was finally destroyed in December at Mans and Savenay. From the winter of 1793 to the spring of 1794, during the Reign of Terror, violent repression was put in place by the Republican forces. In the cities, and in particular in Nantes and Angers, around 15,000 people were shot, drowned or guillotined on the orders of the représentants en mission and Revolutionary Military Commissions, while in the countryside about 20,000 to 50,000 civilians were massacred by the infernal columns, who set fire to many towns and villages. The repression, however, provoked a resurgence of the rebellion and in December 1794 the Republicans began negotiations which led between February and May 1795 to the signing of peace treaties with the various Vendée leaders, thus bringing about the end of the "first Vendée war". A "second Vendée war" broke out shortly afterwards, in June 1795, after the start of the Quiberon expedition. However, the uprising quickly ran out of steam and the last Vendée leaders submitted or were executed between January and July 1796. The Vendée still experienced last and brief uprisings with a third war in 1799, a fourth in 1815 and a fifth in 1832, but they were on a much smaller scale. The number of victims is estimated at approximately 200,000 dead, including approximately 170,000 for the inhabitants of the military Vendée, i.e. between 20 and 25% of the population of the insurgent territory. (en)
- 방데 반란(Rébellion Vendéenne)은 프랑스 혁명기에 발생한 성직자기본법에 반대한 로마 가톨릭교회의 세력과 왕당파의 반란으로 일명 “방데 전쟁”(Guerre de Vendée)으로 불린다. 이들 반란세력은 스스로를 가톨릭 왕당군대(The Catholic and Royal Army)라 불렀다. 왕당파는 백색군, 혁명파는 청색군으로 구분되었다. 프랑스 서부에 있는 방데 지역의 농민들에 의해 1793년 시작되어 나폴레옹이 1801년 공식적으로 끝내기까지 정확한 숫자는 알 수 없지만 30 ~ 40만에 이르는 사망자를 냈다. 브르타뉴, 메인, 앙주, 노르망디에서 발생한 슈아누리 반란과 밀접한 관련이 있으며, 이들의 반란은 때로는 ‘서부 전쟁’(Guerres de l' Ouest)으로 총칭된다. 혁명 중 가장 처참한 살육이 이뤄졌으며, 최근에까지 잊혀지지 않고 있으며, 현재 프랑스에서도 이야기하는 것은 금기시되고 있다. (ko)
- Wojny wandejskie (fr. guerres de Vendée) – powstanie rojalistyczne, które wybuchło 10 marca 1793 roku, w departamencie Wandea w zachodniej Francji, w okresie rewolucji francuskiej i akcja pacyfikacyjna, której celem było stłumienie tego powstania. Bezpośrednią przyczyną wybuchu był dekret Zgromadzenia Narodowego z lutego 1793 roku powołujący pod broń trzysta tysięcy mężczyzn w wieku od 18. do 40. roku życia tuż przed rozpoczęciem prac wiosennych w polu. Na tereny objęte powstaniem przypadało 17726 poborowych. Inną przyczyną było sukcesywne zastępowanie księży odmawiających ślubowania na Konstytucję cywilną kleru (fr. clergé réfractaire) księżmi konstytucyjnymi, co w lokalnym społeczeństwie spotkało się ze złym przyjęciem. Powstanie w Wandei objęło nie tylko departament Vendée, ale także część departamentów: Deux-Sèvres, Maine i Loara i Loara Atlantycka. Był to obszar ograniczony od północy Loarą, począwszy od miasta Saumur aż do portu Paimbœuf, od zachodu – Atlantykiem, od południa – linią od portu La Tranche-sur-Mer do miasta Niort, a od wschodu – linią od miasta Niort do miasta Saumur. Gdy pierwotne obszary rewolty zostały doszczętnie zniszczone, działania wojenne przeniosły się do sąsiednich departamentów Normandii i Bretanii. (pl)
- De Opstand in de Vendée was een opstand van boeren, clerus, en lagere adel tegen de Franse Revolutie in de landstreek en het latere departement Vendée. Het conflict liep uit op ware oorlog en massamoorden tussen 1793 en 1796. Volgens historicus zou het zelfs een genocide zijn geweest tegen de bevolking van de Vendée. Deze zienswijze wordt echter sterk bekritiseerd. Zoals overal in Frankrijk was het platteland rumoerig tijdens de revolutie. Aanvankelijk stonden de boeren in het westen van Frankrijk afwachtend tegenover de Franse Revolutie. Uit de cahiers de doléances van Bretagne, Maine, Anjou of Poitou blijkt dat ook het platteland zich deels verzette tegen de feodale heren en vooral het verlicht absolutisme. Het ongenoegen met de revolutionaire regering in Parijs groeide naarmate ook de Katholieke Kerk aangepakt werd en meer bepaald wanneer priesters de eed op de grondwet moesten afleggen. Vele priesters werden vervolgd, bovendien werden de gilden opgeruimd en de eeuwenoude voorrechten van de stadsburgerij, de zelfstandige boeren en lage adel afgeschaft - waardoor de Revolutie hen nog harder trof dan de hoogste aristocratie die het land reeds ontvlucht was of reeds om het leven gebracht was. Maar uiteindelijk was het de verplichte legerdienst (levée en masse) die het rumoer deed omslaan in een opstand, zoals bijvoorbeeld ook het geval was met de Boerenkrijg in de Nederlanden. Tot op heden herinnert nog veel aan de "Franse volkerenmoord" tijdens de Chouannerie in de Vendée. Tradities, monumenten en de volksaard werden blijvend beïnvloed. In delen van Bretagne vonden soortgelijke slachtingen plaats, maar op geringere schaal. (nl)
- A guerra da Vendéia (em francês: guerre de Vendée, 1793-1796) foi uma guerra civil e contrarrevolução ocorrida na Vendeia, região costeira localizada no sul do vale do Loire, oeste da França. Aconteceu durante a Revolução Francesa e mais particularmente durante a Primeira República, quando houve enfrentamentos entre católicos e realistas, de um lado, e republicanos, de outro. A insurreição é intimamente ligada à chouannerie, que também opôs revolucionários republicanos e realistas da França e teve lugar na Bretanha, no norte do país. O conjunto desses dois conflitos é às vezes referido como Guerras do Oeste. A chouannerie se desenrolou na margem direta do Loire, enquanto a guerra da Vendeia teve lugar na margem esquerda. Assim como toda a França, a Vendeia conheceu manifestações de camponeses entre 1789 e 1792. Inicialmente a guerra da Vendeia foi semelhante a uma jacquerie camponesa clássica (cujo exemplo mais notável é a Grande Jacquerie de 1358, que se espalhou por várias partes da França durante a Guerra dos Cem Anos). Mas no momento em que ocorre a sublevação de 1793, a sublevação vendeiana rapidamente perde o caráter de revolta camponesa e assume contornos de movimento contrarrevolucionário. A natureza da insurreição dividiu as opiniões dos historiadores a partir do século XIX. Reynald Secher popularizou a tese de que a morte de católicos vendeianos pelo estado anticlerical francês, no fim da guerra, foi o primeiro genocídio moderno, mas essa afirmação tem sido objeto de controvérsia. O conflito se desenvolveu entre as antigas províncias do Poitou, Anjou e Bretanha, ultrapassando amplamente, portanto, os limites do departamento da Vendeia. Alcançou também o sul do baixo Loire, o sudoeste de Maine-et-Loire e o noroeste de Deux-Sèvres, tendo sido contida pelos redutos republicanos de Nantes, Angers, Saumur, Thouars, Parthenay, Luçon, Fontenay-le-Comte e Les Sables-d'Olonne. Ao longo de três anos, a guerra passou por várias fases, com um breve período de paz, na primavera de 1795. Terminou no início de 1796, resultando em cerca de 170 000 mortes e muita destruição. (pt)
- Revolten i Vendée, som pågick 1793 till 1796, var ett försök till kontrarevolution, ett inbördeskrig mellan rojalister och republikaner under franska revolutionen. Vendée är en kustregion strax söder om Loirefloden i västra Frankrike. Bönderna i dessa på städer fattiga trakter var vid revolutionens utbrott oberörda av de moderna idéströmningarna. Mellan dem och deras adliga husbönder rådde i allmänhet ett gott förhållande, på grund av att de senare inte blivit en , som flyttat till huvudstaden, utan ägnat sig åt vården av sina gods och sina underhavande. Ett ännu större inflytande utövade på bönderna deras präster. Adelns och prästerskapets missnöje med revolutionen spred sig därför där även till allmogen, och i synnerhet blev detta fallet, då den konstituerande nationalförsamlingen 1790 ombildade kyrkoförfattningen och till följd därav de "edvägrande" prästerna började förföljas. Ludvig XVI:s avrättning i januari 1793 ökade förbittringen, och slutligen utbröt med anledning av en av nationalkonventet anbefalld tvångsutskrivning i mars 1793 en våldsam folkresning i de söder om Loire belägna delarna av departementen Vendée, Deux-Sèvres, Loire-Inférieure och Maine-et-Loire. De republikanska ämbetsmännen mördades. Under ledning av adelsmän, edvägrande präster eller ur deras egna led utgångna anförare och gynnade av landets naturliga beskaffenhet, besegrade bönderna regeringstrupperna. På grund av att de första större framgångarna vanns i Vendée, fick hela upproret sitt namn efter detta departement, och oberoende av hemvist kallades samtliga de upproriska i denna trakt "vendéer" (vendéens). Mot dessa utsändes då tre arméer, två i kusttrakten under och och den tredje i det inre landet under Biron, som blev högste befälhavare (april 1793). Den 29 juni lyckades Canclaux tillbakaslå ett anfall, som de upproriska med samlad styrka försökte mot Nantes under Cathelineau; men Biron förlamades genom den parisiska anarkins inflytande, i det att disciplinen i hans här alldeles tillintetgjordes av dennas agenter (bland andra regeringskommissarien ) och den jakobinska pöbel, som demagogen och bryggaren Santerre tillförde honom från Paris under namn av "frivilliga". Välfärdsutskottet, vari Robespierre då blev allenarådande, gav emellertid Biron skulden för motgångarna och ersatte honom i juli samma år med en av septembermördarna, guldsmeden , vilken med glädje åtog sig att bringa till verkställighet ett den 1 augusti samma år av konventet utfärdat påbud om de upproriska områdenas fullständiga ödeläggande. Men förmågan svarade inte mot viljan. Genom Rossignols oduglighet misslyckades i september samma år helt och hållet den storartade anfallsplan, varigenom förstörelseverket skulle möjliggöras, och under den nye överbefälhavaren d'Elbée värnade "vendéerna" sitt land och sitt oberoende. Rossignol fick då lämna befälet åt , som visserligen även han var militäriskt oförmögen, men gav sina kraftiga underbefälhavare Kléber, Marceau och dantonisten Westermann fria händer, och därigenom besegrades d'Elbée 19 oktober samma år vid Cholet. Léchelles dåliga anstalter beredde emellertid den slagna armén tillfälle att rädda sig till högra stranden av Loire, och understödd av Bretagnes chouaner gjorde sig den nye vendéeske överbefälhavaren La Rochejaquelein till herre över de där belägna delarna av departementen Loire-Inférieure och Maine-et-Loire. Visserligen omintetgjordes hans försök att genom en djärv marsch tvärs igenom Bretagne till Granville träda i förbindelse med en engelsk flotta, men på återtåget besegrade han (vid Dol) Rossignol, som efter Léchelles död återfått överbefälet. Då fick äntligen Rossignol lämna plats för Marceau, och i december samma år lyckades denne med biträde av Kléber och Westermann alldeles spränga La Rochejaqueleins "kungliga katolska armé" (vid Le Mans och Savenay) och därmed stilla upproret på högra Loirestranden, varefter Carrier rasade mot fångar, kvinnor och barn. Vänster om Loire fortfor emellertid ett gerillakrig under den dit undkomne La Rochejaquelein och Charette de la Contrie. Då ditsändes general för att bringa till verkställighet ediktet av den 1 augusti, och under de ohyggligaste våldsgärningar började hans "helveteskolonner" genomströva landet. Detta kom den redan halvsläckta upprorslågan att åter blossa upp. Visserligen stupade La Rochejaquelein i början av 1794, men Charette och en skogvaktare Stofflet höll fullständigt Turreaus 70 000 man starka här i schack. Därigenom började omsider de republikanska myndigheterna komma till insikt om, att det barbariska krigföringssättet inte ledde till målet. Turreau återkallades i maj 1794. De följande generalerna, , Dumas och Canclaux, sökte vinna befolkningen genom mildhet, och efter Robespierres fall genomdrev Carnot ett konventsbeslut, som erbjöd amnesti mot nedläggandet av vapnen. Följden därav blev, att Charette den 18 februari 1795 lät förmå sig att i med sluta ett fredsfördrag, och sedan även Stofflet den 2 maj samma år biträtt detta och Hoche därjämte förmått chouanerna till underkastelse, tycktes upproret fullständigt stillat. Då chouanerna kort därefter åter rest sig, förleddes emellertid Charette genom emigranternas stämplingar och ett landstigningsförsök av en på engelska skepp överförd emigranthär vid Quiberon (i Bretagne) att ånyo gripa till vapen (juni 1795), men i förhoppning att greven av Artois själv skulle infinna sig i Vendée understödde han inte expeditionen mot Quiberon, som tillintetgjordes av Hoche i juli samma år. Då greven av Artois återvände till England, utan att ha tagit befälet i Vendée, skingrades till största delen vendéerna, som vid ryktet om prinsens ankomst till ett antal av 15,000 man samlats under Charettes fanor. Med en handfull trogna sökte han dock fortsätta kampen; men trots att även Stofflet i januari 1796 ånyo reste sig, kunde han inte uträtta något mot Hoche, som i september 1795 fått överbefälet även i Vendée samt genom klokhet och kraft så småningom återställde lugnet och ordningen. Slutligen blev Stofflet den 24 februari 1796 tillfångatagen och skjuten, och i mars samma år drabbade samma öde Charette. Därmed kan revolten i Vendée i huvudsak anses avslutad; fullständigt blev den det 1800, då Bonaparte genom konkordatet och löfte om amnesti i förening med några kraftiga mått och steg förmådde de sista insurgentskarorna att underkasta sig. Under de hundra dagarna 1815 utbröt åter en rojalistisk resning i Vendée, men den blev genast stillad. Ett försök att efter 1830 års revolution åstadkomma en dylik resning till förmån för Karl X:s hus kvävdes i lindan. Wikimedia Commons har media relaterad till Revolten i Vendée. (sv)
- 旺代战争（法語：Guerre de Vendée）是法國大革命期間發生的保王黨起義。旺代位於法國西部沿海，羅亞爾河以南。 1793年3月，反對30萬人徵兵令的農民蜂起，以法國西部旺代為中心逐漸擴大。但卻被巴黎的共和國政府視為反政府和保王黨起事，使在法國大革命戰爭期間苦戰的國民公會陷入危機。如同舒昂黨人一般，由自封的天主教和皇家軍隊領導起事於盧瓦爾河北方。 在獲得了他們的報酬後，旺代軍隊的缺陷變得更加明顯。從4月起，由於缺乏統一的戰略（或軍隊）展開防禦作戰，軍隊失去了凝聚力和其優勢。成功持續僅一段時間，五月初的及6月的，分別在沙蒂永和维耶兩地取得勝利。在這一輪勝利之後，旺代轉向長期圍困南特，因缺乏足夠準備，功勢受到阻礙，反而給巴黎政府足夠的時間派遣更多的部隊和具經驗的將領。 共和國軍隊屠殺成千上萬的平民、共和國戰俘和同情革命者，但多數史家認為仍未達種族滅絕的程度。歷史學家弗朗索瓦·傅勒評論，在旺代進行的綏靖，不僅展現前所未有的大規模屠殺和破壞，而且還顯示出熱情是如此暴力，賦予當地大部分的地方特性......戰爭恰恰代表宗教傳統和民主革命的基礎之間，彼此存在深度衝突。 但是，1793年12月，保王黨在萨沃奈之戰敗北，有組織的抵抗就此結束。 (zh)
- Ванде́йское восста́ние (фр. Guerre de Vendée, Вандейская война) — гражданская война между сторонниками и противниками революционного движения на западе Франции, преимущественно в Вандее, длившаяся с 1793 по 1796 год. Вместе с шуанерией, разворачивавшейся на правом берегу Луары, иногда объединяется под названием «Во́йны на западе». Как и во всей Франции, в 1789—1792 годы в Вандее имели место выступления крестьян. Но восстание 1793 года, начавшееся как жакерия, впоследствии переросло в контрреволюционный мятеж. Завершившаяся поражением повстанцев спустя три года, война унесла жизни более чем 200 тысяч человек и повлекла масштабные разрушения. (ru)
- Вандейська війна (фр. Guerre de Vendée) — збройне повстання роялістів і католиків проти уряду революційної Франції переважно у західній Франції, в районі Вандеї і сусідніх департаментах у 1793–1796 роках. Як і скрізь у Франції, у Вандеї мали місце дрібні виступи селян у 1789 і 1792 роках, але наймасовіше повстання спалахнуло у 1793 році. Селянський рух спротиву з часом набрав форму громадянської війни, масового контреволюційного руху проти наслідків Французької революції. Протягом трьох років військових дій, війна перейшла через декілька етапів, з коротким періодом спокою навесні 1795 року. Після значних руйнувань та людських втрат роялісти зазнали поразки на початку 1796 року. Деякі громади Вандеї втратили від 25 до 35% населення. У Франції події навколо Вандеї вважаються чорними сторінками Французької революції і визначаються деякими істориками, як геноцид. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvre i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, La Gravelle, Angers, Le Mans i Savenay. Sotmesos a una repressió sagnant, s'acolliren a l'amnistia termidoriana. (ca)
- حرب فونديه (بالفرنسية: Guerre de Vendée) هو الاسم الذي يُطلق على الحرب الأهلية التي حدثت في غرب فرنسا، بين الجمهوريين (الملقبون ب "الزّرق") والملكيين ("البيض")، بين سنتي 1793 و 1796، أثناء الثورة الفرنسية. راح ضحية الحرب أكثر من 200.000 شخص وتسببت في الكثير من الدمار. (ar)
- Der Aufstand der Vendée (französisch guerre de Vendée) war der bewaffnete Kampf der royalistisch-katholisch gesinnten Landbevölkerung des Départements Vendée und benachbarter Départements gegen Repräsentanten und Truppen der Ersten Französischen Republik von 1793 bis 1796. Über 300.000 Tote und die gezielte Vernichtung von Siedlungen, Vieh und landwirtschaftlichen Flächen durch die Truppen der Republik waren die Folge.Die Frage, ob die Revolutionstruppen der Ersten Französischen Republik einen Völkermord an der Bevölkerung der Vendée begangen haben, wird großteils bejaht, teilweise aber auch bestritten. Manche Historiker wie Pierre Chaunu sehen in der Niederschlagung des Aufstands „die Ouvertüre ... zu dem stalinistischen Gulag und dem deutschen Völkermord an den Juden.“ (de)
- Οι πόλεμοι της Βανδέας οι οποίοι διεξήχθησαν το 1793 ήταν μία σειρά εμφυλίων συρράξεων, μεταξύ των Γάλλων Βασιλοφρόνων και των Δημοκρατικών, που ακολούθησαν μετά την έκρηξη της Γαλλικής Επανάστασης, κατά την περίοδο της Τρομοκρατίας.Χιλιάδες άμαχοι, κρατούμενοι και συμπαθούντες την επανάσταση σφαγιάστηκαν από τις αντιμαχόμενες πλευρές. Συνδέονται στενά με την εξέγερση των Σουάνων που έλαβε χώρα στις περιοχές της δεξιάς όχθης του Λίγηρα. Οι ιστορικοί όπως ο έχουν περιγράψει αυτά τα γεγονότα ως γενοκτονία, αλλά οι περισσότεροι μελετητές απορρίπτουν τη χρήση της λέξης ως ανακριβή. (el)
- La Milito de Vendée (1793; en franca: Guerre de Vendée) estis milito en la regiono Vendée de Francio dum la Franca Revolucio. Vendée estas marborda regiono, situa tuj sude de la rivero Luaro en okcidenta Francio. Dekomence,la milito estis simila al la kamparana ribelo de la 14-a jarcento nome Jacquerie, sed tuj ĝi akiris elementojn konsideritaj de la registaro en Parizo kiel kontraŭ-revoluciaj, kaj Burbon-reĝistaj. La ribelo estrita de la mem-stila Katolika kaj Reĝa Armeo estis komparebla al la ribelo de Ĉuanoj, kiu okazis en la areo norde de Luaro. (eo)
- Perang Vendée (1793; bahasa Prancis: Guerre de Vendée) adalah sebuah kontra-revolusi di wilayah Vendée, Prancis pada Revolusi Prancis. Vendée adalah sebuah wilayah pesisir, yang terletak di selatan Sungai Loire, Prancis Barat. Awalnya, perang tersebut mirip dengan pemberontakan petani Jacquerie abad ke-14, tetapi dengan cepat mengangkat persoalan-persoalan yang disebabkan oleh pemerintahan Jacobin di Paris terhadap kontra-revolusioner dan Royalis. Pemberontakan tersebut dikepalai oleh yang baru dibentuk yang bersanding dengan , yang mengambil tempat di wilayah utara Loire. (in)
- ヴァンデの反乱（ヴァンデのはんらん、仏: Rébellion Vendéenne）は、フランス革命期にフランス西部地方4県にまたがり発生した農民蜂起である。 国民公会の制定した法令により徹底した弾圧が行われ内乱に発展したため、フランスではヴァンデ戦争（仏: Guerre de Vendée）とも言う。 (ja)
- 방데 반란(Rébellion Vendéenne)은 프랑스 혁명기에 발생한 성직자기본법에 반대한 로마 가톨릭교회의 세력과 왕당파의 반란으로 일명 “방데 전쟁”(Guerre de Vendée)으로 불린다. 이들 반란세력은 스스로를 가톨릭 왕당군대(The Catholic and Royal Army)라 불렀다. 왕당파는 백색군, 혁명파는 청색군으로 구분되었다. 프랑스 서부에 있는 방데 지역의 농민들에 의해 1793년 시작되어 나폴레옹이 1801년 공식적으로 끝내기까지 정확한 숫자는 알 수 없지만 30 ~ 40만에 이르는 사망자를 냈다. 브르타뉴, 메인, 앙주, 노르망디에서 발생한 슈아누리 반란과 밀접한 관련이 있으며, 이들의 반란은 때로는 ‘서부 전쟁’(Guerres de l' Ouest)으로 총칭된다. 혁명 중 가장 처참한 살육이 이뤄졌으며, 최근에까지 잊혀지지 않고 있으며, 현재 프랑스에서도 이야기하는 것은 금기시되고 있다. (ko)
- 旺代战争（法語：Guerre de Vendée）是法國大革命期間發生的保王黨起義。旺代位於法國西部沿海，羅亞爾河以南。 1793年3月，反對30萬人徵兵令的農民蜂起，以法國西部旺代為中心逐漸擴大。但卻被巴黎的共和國政府視為反政府和保王黨起事，使在法國大革命戰爭期間苦戰的國民公會陷入危機。如同舒昂黨人一般，由自封的天主教和皇家軍隊領導起事於盧瓦爾河北方。 在獲得了他們的報酬後，旺代軍隊的缺陷變得更加明顯。從4月起，由於缺乏統一的戰略（或軍隊）展開防禦作戰，軍隊失去了凝聚力和其優勢。成功持續僅一段時間，五月初的及6月的，分別在沙蒂永和维耶兩地取得勝利。在這一輪勝利之後，旺代轉向長期圍困南特，因缺乏足夠準備，功勢受到阻礙，反而給巴黎政府足夠的時間派遣更多的部隊和具經驗的將領。 共和國軍隊屠殺成千上萬的平民、共和國戰俘和同情革命者，但多數史家認為仍未達種族滅絕的程度。歷史學家弗朗索瓦·傅勒評論，在旺代進行的綏靖，不僅展現前所未有的大規模屠殺和破壞，而且還顯示出熱情是如此暴力，賦予當地大部分的地方特性......戰爭恰恰代表宗教傳統和民主革命的基礎之間，彼此存在深度衝突。 但是，1793年12月，保王黨在萨沃奈之戰敗北，有組織的抵抗就此結束。 (zh)
- Povstání ve Vendée či občanská válka ve Vendée byl ozbrojený boj roajalisticky a katolicky smýšlejícího venkovského obyvatelstva západofrancouzského kraje Vendée a okolních departmentů proti republikánskému revolučnímu vojsku v době Velké francouzské revoluce. Boje s různou intenzitou probíhaly v letech 1793 až 1796, kdy byla vzpoura definitivně republikánskými silami potlačena. (cs)
- Vendéeko gerra edo Vendéeko matxinada Frantziako Iraultzaren aldekoek eta kontrakoek elkarren kontra egin zuten gerra zibila izan zen, Frantziako Lehen Errepublikan (1793-1796) izandako barne gatazka bortitzena. Gerran epe desberdinak gertatu ziren. 1795eko udaberrian bakea ere lortu zen. Hala ere, benetako amaiera 1796an baino ez zen iritsi, borroka latz, heriotza eta suntsipen ugariren ostean. Hainbat aditu modernoren ustetan, Vendéen pairatutako errepresioa genozidiotzat jo daiteke. (eu)
- Guerra de la Vendée es la denominación historiográfica de una rebelión que llegó a convertirse en una verdadera guerra civil que enfrentó a los partidarios de la Revolución francesa y a los contrarrevolucionarios. Se desarrolló en la región francesa de Vendée (Vandea en español) entre 1793 y 1796. La denominación en idioma español Guerra de Vandea no se usa apenas en la bibliografía. La denominación francesa es Guerre de Vendée. Desarrollada a lo largo de tres años, el conflicto tuvo varias fases, con un breve periodo de paz que empezó en la primavera de 1795 y finalizó a principios de 1796. (es)
- La guerre de Vendée est une guerre civile qui opposa pendant la Révolution française, dans l'Ouest de la France, les républicains (surnommés les « bleus ») aux royalistes (les « blancs ») entre 1793 et 1796, avec d'ultimes sursauts en 1799, 1815 et 1832. Elle fut étroitement liée à la Chouannerie, qui se déroula sur la rive droite de la Loire, au nord, tandis que le soulèvement vendéen eut lieu au sud, sur la rive gauche. L'ensemble de ces deux conflits est parfois désigné par le nom de « guerres de l'Ouest ». (fr)
- The War in the Vendée (French: Guerre de Vendée) was a counter-revolution from 1793 to 1796 in the Vendée region of France during the French Revolution. The Vendée is a coastal region, located immediately south of the river Loire in Western France. Initially, the revolt was similar to the 14th-century Jacquerie peasant uprising, but the Vendée quickly became counter-revolutionary and Royalist. The revolt headed by the newly-formed Catholic and Royal Army was comparable to the Chouannerie, which took place in the area north of the Loire. (en)
- Le guerre di Vandea furono una serie di conflitti civili scoppiati al tempo della Rivoluzione francese, che videro le popolazioni della Vandea, molto cattolica e fortemente leale al re, e di altri dipartimenti vicini insorgere contro il governo rivoluzionario, per ristabilire la monarchia assoluta dei Borboni e opporsi alle misure restrittive imposte al culto cattolico. Il modello dei guerriglieri vandeani fu la cristiana e monarchica Giovanna d'Arco, eroina del trono e dell'altare, vista come un'indomita e santa combattente pro aris et focis della Francia d'ancien Régime secondo la visione tradizionale e tradizionalistica. (it)
- De Opstand in de Vendée was een opstand van boeren, clerus, en lagere adel tegen de Franse Revolutie in de landstreek en het latere departement Vendée. Het conflict liep uit op ware oorlog en massamoorden tussen 1793 en 1796. Volgens historicus zou het zelfs een genocide zijn geweest tegen de bevolking van de Vendée. Deze zienswijze wordt echter sterk bekritiseerd. (nl)
- Wojny wandejskie (fr. guerres de Vendée) – powstanie rojalistyczne, które wybuchło 10 marca 1793 roku, w departamencie Wandea w zachodniej Francji, w okresie rewolucji francuskiej i akcja pacyfikacyjna, której celem było stłumienie tego powstania. Bezpośrednią przyczyną wybuchu był dekret Zgromadzenia Narodowego z lutego 1793 roku powołujący pod broń trzysta tysięcy mężczyzn w wieku od 18. do 40. roku życia tuż przed rozpoczęciem prac wiosennych w polu. Na tereny objęte powstaniem przypadało 17726 poborowych. Inną przyczyną było sukcesywne zastępowanie księży odmawiających ślubowania na Konstytucję cywilną kleru (fr. clergé réfractaire) księżmi konstytucyjnymi, co w lokalnym społeczeństwie spotkało się ze złym przyjęciem. (pl)
- A guerra da Vendéia (em francês: guerre de Vendée, 1793-1796) foi uma guerra civil e contrarrevolução ocorrida na Vendeia, região costeira localizada no sul do vale do Loire, oeste da França. Aconteceu durante a Revolução Francesa e mais particularmente durante a Primeira República, quando houve enfrentamentos entre católicos e realistas, de um lado, e republicanos, de outro. A insurreição é intimamente ligada à chouannerie, que também opôs revolucionários republicanos e realistas da França e teve lugar na Bretanha, no norte do país. O conjunto desses dois conflitos é às vezes referido como Guerras do Oeste. A chouannerie se desenrolou na margem direta do Loire, enquanto a guerra da Vendeia teve lugar na margem esquerda. (pt)
- Ванде́йское восста́ние (фр. Guerre de Vendée, Вандейская война) — гражданская война между сторонниками и противниками революционного движения на западе Франции, преимущественно в Вандее, длившаяся с 1793 по 1796 год. Вместе с шуанерией, разворачивавшейся на правом берегу Луары, иногда объединяется под названием «Во́йны на западе». (ru)
- Revolten i Vendée, som pågick 1793 till 1796, var ett försök till kontrarevolution, ett inbördeskrig mellan rojalister och republikaner under franska revolutionen. Vendée är en kustregion strax söder om Loirefloden i västra Frankrike. Under de hundra dagarna 1815 utbröt åter en rojalistisk resning i Vendée, men den blev genast stillad. Ett försök att efter 1830 års revolution åstadkomma en dylik resning till förmån för Karl X:s hus kvävdes i lindan. Wikimedia Commons har media relaterad till Revolten i Vendée. (sv)
- Вандейська війна (фр. Guerre de Vendée) — збройне повстання роялістів і католиків проти уряду революційної Франції переважно у західній Франції, в районі Вандеї і сусідніх департаментах у 1793–1796 роках. (uk)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
