| dbo:abstract
|
- François Séverin Marceau-Desgraviers (francès: François Séverin Marceau) (Chartres, 1 de març de 1769 - Altenkirchen, 21 de setembre de 1796) Va destacar com a general de la Revolució francesa. Fill d'un magistrat judicial de Chartres ("procureur au bailliage"), se li havia destinat a la judicatura; però la seva vocació militar va ser més forta i el va portar, als 16 anys, a incorporar-se al regiment d'Angulema (1785). Durant la Revolució s'uneix a la Guàrdia Nacional de la seva ciutat, al 14 de juliol de 1789, i obté el seu grau de capità. En 1791 s'allista en l'1 batalló de voluntaris de l'Eure i Loira, en on es promogut a tinent coronel (març de 1792). Quan comença la guerra, el 10 d'abril, el seu batalló s'uneix a l'exèrcit de les Ardenes. Demostra el seu patriotisme dissuadint a molts dels seus col·legues d'emigrar seguint l'exemple de la Fayette, quan La Fayette havia desertat de les seves funcions i tot l'exèrcit de les Ardenes mostrava escassa disciplina. Marceau va reunir als seus oficials reticents i els va animar a seguir en la lluita amb una arenga que acabava amb: Amb tristesa va assistir a la capitulació de Verdun, i encara que era l'oficial més jove, va haver de negociar amb els prussians, ja que el seu cap, , es va suïcidar. En 1793 passa a l'Exèrcit de Nord amb el grau de tinent coronel, demana ser admès a la Legió Germànica, i com és admès, se li envia a l'Exèrcit de l'Oest. Allà és arrestat, juntament amb el seu cap, per ordre de Pierre Bourbotte. En la batalla de Saumur, Pierre Bourbotte es troba de sobte envoltat d'enemics, i Marceau, com un simple oficial, acudeix en la seva ajuda i el rescata; a conseqüència d'això, Marceau és alliberat. El 13 de juny de 1793 la Convenció, assabentada d'aquest episodi, recomana Marceau a el Ministre de Guerra, qui li concedeix el grau de general de brigada. No obstant això els representants en missió com Bourbotte segueixen desconfiant dels generals Kléber i Westermann; i havent de reunir als dos exèrcits de l'oest, decideixen posar al seu cap transitòriament a Marceau amb el grau de general de divisió, en tant esperen que arribi el veritable comandant, Turreau, amb una reputació sinistra i conegut com un incompetent. El 12 i 13 de desembre de 1793 venç en la sagnant Batalla de Le Mans, en què moren 10.000 republicans i 20.000 vendeans. És acusat d'estar enamorat i defensar una jove realista, Angélique des Mesliers; Bourbotte ho defensa i justifica, el que no salva la jove de morir a la guillotina. En 1794 és destinat a les Ardenes, i després a l'exèrcit de Sambre i Meuse. Sent allà general de divisió i comandant l'ala dreta a la Batalla de Fleurus, li maten dos cavalls i acaba combatent a peu amb èxit al capdavant dels seus batallons. En 1796 es veu obligat a aixecar el bloqueig de Magúncia, i cobreix la retirada. Rebutja a l'arxiduc Carles d'Àustria que havia derrotat a Jourdan. Ha de combatre desesperadament a Lahn, entre el 16 i el 18 de setembre de 1796. El 19 de setembre cau ferit greument en les rodalies de Altenkirchen i presoner. Malgrat les cures que li pròdiga l'arxiduc Carles d'Àustria, mor dos dies més tard. El cos de Marceau va ser dipositat al fort que fins a 1814 va portar el seu nom. La seva tomba a Coblença, consistia en una piràmide truncada, de vint peus d'alçada, col·locada sobre un sarcòfag i que rematava en una urna on estava el seu cor. En el monument es pot llegir la següent inscripció: (ca)
- François Séverin Desgraviers-Marceau (* 1. März 1769 in Chartres; † 21. September 1796 in Altenkirchen (Westerwald)) war ein General der Ersten Französischen Republik während des Bürgerkrieges in der Vendée und des Ersten Koalitionskrieges. (de)
- François Séverin Marceau-Desgraviers (naskiĝis la 1-an de marto 1769 en Chartres, mortis la 21-an de septembro 1796 en Altenkirchen) estis franca generalo. (eo)
- François-Séverin Desgraviers-Marceau, nació el primero de marzo de 1769 en Chartres y murió el 21 de septiembre de 1796 en Altenkirchen (Renania-Palatinado). Destacó como general de la Revolución francesa. Hijo de un magistrado judicial de Chartres ("procureur au bailliage"), se le había destinado a la judicatura; pero su vocación militar fue más fuerte y lo llevó, a los 16 años, a incorporarse en el regimiento de Angulema (1785). Durante la Revolución se une a la Guardia Nacional de su ciudad, en el 14 de julio de 1789, y obtiene su presea de capitán. En 1791 se alista en el 1 batallón de voluntarios del Eure y Loira, en donde es promovido a teniente coronel (marzo de 1792).Cuando comienza la guerra, el 10 de abril, su batallón se une al ejército de las Ardenas. Demuestra su patriotismo disuadiendo a muchos de sus colegas de emigrar siguiendo el ejemplo de La Fayette, cuando La Fayette había desertado de sus funciones y todo el ejército de las Ardenas mostraba escasa disciplina. Marceau reunió a sus oficiales reacios y los animó a seguir en la lucha con una arenga que terminaba con: "La patria antes que nuestros generales: nuestro lugar está en la frontera, ustedes le están dando la espalda al enemigo". Con tristeza asistió a la capitulación de Verdún, y aunque era el oficial más joven, debió negociar con los prusianos, ya que su jefe, , se suicidó. En 1793 pasa al Ejército del Norte con el grado de teniente coronel, pide ser admitido en la Legión Germánica, y como es admitido, se le envía al Ejército del Oeste. Allí es arrestado, junto con su jefe, por orden de . En la batalla de Saumur, Pierre Bourbotte se halla de pronto rodeado de enemigos, y Marceau, como un simple oficial, acude en su ayuda y lo rescata; a consecuencia de ello, Marceau es liberado. El 13 de junio de 1793 la Convención, enterada de este episodio, recomienda Marceau al Ministro de Guerra, quien le concede el grado de general de brigada. Sin embargo los representantes en misión como Bourbotte siguen desconfiando de los generales Kléber y Westermann; y debiendo reunir a los dos ejércitos del oeste, deciden poner a su cabeza transitoriamente a Marceau con el grado de general de división, en tanto esperan que llegue el verdadero comandante, , con una reputación siniestra y conocido como incompetente. El 12 y 13 de diciembre de 1793 vence en la sangrienta Batalla de Le Mans, en la que perecen 10 000 republicanos y 20 000 vendeanos. Es acusado de estar enamorado y defender a una joven realista, Angélique des Mesliers; Bourbotte lo defiende y justifica, lo que no salva a la joven de perecer en la guillotina. En 1794 es destinado a las Ardenas, y luego al ejército de Sambre y Mosa. Siendo allí general de división y comandando el ala derecha en la Batalla de Fleurus, le matan dos caballos y termina combatiendo a pie con éxito a la cabeza de sus batallones. En 1796 se ve obligado a levantar el bloqueo de Maguncia, y cubre la retirada. Rechaza al archiduque Carlos de Austria que había derrotado a Jourdan. Debe combatir desesperadamente en Lahn, entre el 16 y el 18 de septiembre de 1796. El 19 de septiembre cae herido en las cercanías de Altenkirchen y prisionero. Pese a los cuidados que le pródiga el archiduque Carlos de Austria, muere dos días más tarde. El cuerpo de Marceau fue depositado en el fuerte que hasta 1814 llevó su nombre. Su tumba en Coblenza, consistía en una pirámide truncada, de veinte pies de altura, colocada sobre un sarcófago y que remataba en una urna donde estaba su corazón. En el monumento se puede leer la siguiente inscripción:Aquí yace Marceau, nacido en Chartres. Soldado a los diez y seis años, general a los veinte y dos, murió combatiendo por su patria el último día del año IV de la república francesa, a los veinte y seis años de edad. Quien quiera que seas, amigo ó enemigo de este joven héroe, respeta sus cenizas (es)
- François Séverin Marceau-Desgraviers (French pronunciation: [fʁɑ̃swa sevəʁɛ̃ maʁso degʁavje]; 1 March 1769 – 21 September 1796) was a French general of the Revolutionary Wars. (en)
- François Séverin Marceau-Desgraviers, né le 1er mars 1769 à Chartres et mort le 21 septembre 1796 en Allemagne à Altenkirchen dans le land de Rhénanie-Palatinat, est un général français de la Révolution. (fr)
- François-Séverin Desgraviers- Marceau (Chartres, 1º marzo 1769 – Altenkirchen, 21 settembre 1796) è stato un generale francese. (it)
- François Séverin Marceau-Desgraviers (ur. 1 marca 1769 w Chartres, Francja, zm. 21 września 1796 w Altenkirchen, Niemcy) – francuski generał z okresu rewolucji francuskiej. Walczył po stronie republikańskiej przeciwko rojalistom w trakcie wojen wandejskich. (pl)
- François Séverin Marceau-Desgraviers (Chartres, França, 1 de março de 1769 — Altenkirchen, Alemanha, 21 de setembro de 1796) foi um militar da França, general durante as guerras revolucionárias francesas. (pt)
- Франсуа́-Севере́н Марсо́-Дегравье́ (фр. François Séverin Marceau-Desgraviers; 1 марта 1769, Шартр — 21 сентября 1796, Альтенкирхен (Вестервальд)) — французский генерал времён Революционных войн. В 1793 году был одним из командующих республиканскими силами в Вандее, в октябре 1793 года республиканские войска Клебера и Марсо разбили вандейцев при Шоле. В 1794 году командовал дивизией в арденнской армии, возглавлял правый фланг в победоносной битве при Флерюсе (26 июня), в 1796 году под командованием Журдана осаждал Майнц. (ru)
- François Séverin Desgraviers-Marceau, född den 1 mars 1769, död den 21 september 1796, var en fransk general. Marceau skickades 1793 som kapten till Vendée för att hjälpa till att kväsa revolten. Han blev samma år på Klébers rekommendation general-en-chef för västra armén och tillfogade vendéerna ett blodigt nederlag vid Le Mans (12 december 1793). Han bidrog som divisionsgeneral till fransmännens seger vid Fleurus 1794 och kämpade 1795-96 vid Rhen. Sistnämnda år förde han en division vid Sambre- och Meusearmén, med uppgift att skydda Jourdans återtåg, och hade flera gånger drivit fienden tillbaka, då han i en strid med österrikiska jägare vid Altenkirchen (Westerwald) fick ett sår, som ändade hans liv. Marceau var en av revolutionens dugligaste krigare och lämnade ett hedrat minne efter sig. Hans födelsestad, Chartres, har rest honom en staty. (sv)
- 弗朗索瓦·塞弗兰·马尔梭-德格拉维耶（法語：François Séverin Marceau-Desgraviers，法语发音：[fʁɑ̃swa sevəʁɛ̃ maʁso degʁavje]；1769年3月1日－1796年9月19日），法国大革命时期的将军，参与了旺代戰爭和第一次反法同盟战争。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- François Séverin Desgraviers-Marceau (* 1. März 1769 in Chartres; † 21. September 1796 in Altenkirchen (Westerwald)) war ein General der Ersten Französischen Republik während des Bürgerkrieges in der Vendée und des Ersten Koalitionskrieges. (de)
- François Séverin Marceau-Desgraviers (naskiĝis la 1-an de marto 1769 en Chartres, mortis la 21-an de septembro 1796 en Altenkirchen) estis franca generalo. (eo)
- François Séverin Marceau-Desgraviers (French pronunciation: [fʁɑ̃swa sevəʁɛ̃ maʁso degʁavje]; 1 March 1769 – 21 September 1796) was a French general of the Revolutionary Wars. (en)
- François Séverin Marceau-Desgraviers, né le 1er mars 1769 à Chartres et mort le 21 septembre 1796 en Allemagne à Altenkirchen dans le land de Rhénanie-Palatinat, est un général français de la Révolution. (fr)
- François-Séverin Desgraviers- Marceau (Chartres, 1º marzo 1769 – Altenkirchen, 21 settembre 1796) è stato un generale francese. (it)
- François Séverin Marceau-Desgraviers (ur. 1 marca 1769 w Chartres, Francja, zm. 21 września 1796 w Altenkirchen, Niemcy) – francuski generał z okresu rewolucji francuskiej. Walczył po stronie republikańskiej przeciwko rojalistom w trakcie wojen wandejskich. (pl)
- François Séverin Marceau-Desgraviers (Chartres, França, 1 de março de 1769 — Altenkirchen, Alemanha, 21 de setembro de 1796) foi um militar da França, general durante as guerras revolucionárias francesas. (pt)
- Франсуа́-Севере́н Марсо́-Дегравье́ (фр. François Séverin Marceau-Desgraviers; 1 марта 1769, Шартр — 21 сентября 1796, Альтенкирхен (Вестервальд)) — французский генерал времён Революционных войн. В 1793 году был одним из командующих республиканскими силами в Вандее, в октябре 1793 года республиканские войска Клебера и Марсо разбили вандейцев при Шоле. В 1794 году командовал дивизией в арденнской армии, возглавлял правый фланг в победоносной битве при Флерюсе (26 июня), в 1796 году под командованием Журдана осаждал Майнц. (ru)
- 弗朗索瓦·塞弗兰·马尔梭-德格拉维耶（法語：François Séverin Marceau-Desgraviers，法语发音：[fʁɑ̃swa sevəʁɛ̃ maʁso degʁavje]；1769年3月1日－1796年9月19日），法国大革命时期的将军，参与了旺代戰爭和第一次反法同盟战争。 (zh)
- François Séverin Marceau-Desgraviers (francès: François Séverin Marceau) (Chartres, 1 de març de 1769 - Altenkirchen, 21 de setembre de 1796) Va destacar com a general de la Revolució francesa. Fill d'un magistrat judicial de Chartres ("procureur au bailliage"), se li havia destinat a la judicatura; però la seva vocació militar va ser més forta i el va portar, als 16 anys, a incorporar-se al regiment d'Angulema (1785). Durant la Revolució s'uneix a la Guàrdia Nacional de la seva ciutat, al 14 de juliol de 1789, i obté el seu grau de capità. En 1791 s'allista en l'1 batalló de voluntaris de l'Eure i Loira, en on es promogut a tinent coronel (març de 1792). Quan comença la guerra, el 10 d'abril, el seu batalló s'uneix a l'exèrcit de les Ardenes. Demostra el seu patriotisme dissuadint a molts (ca)
- François-Séverin Desgraviers-Marceau, nació el primero de marzo de 1769 en Chartres y murió el 21 de septiembre de 1796 en Altenkirchen (Renania-Palatinado). Destacó como general de la Revolución francesa. El 12 y 13 de diciembre de 1793 vence en la sangrienta Batalla de Le Mans, en la que perecen 10 000 republicanos y 20 000 vendeanos. Es acusado de estar enamorado y defender a una joven realista, Angélique des Mesliers; Bourbotte lo defiende y justifica, lo que no salva a la joven de perecer en la guillotina. (es)
- François Séverin Desgraviers-Marceau, född den 1 mars 1769, död den 21 september 1796, var en fransk general. Marceau skickades 1793 som kapten till Vendée för att hjälpa till att kväsa revolten. Han blev samma år på Klébers rekommendation general-en-chef för västra armén och tillfogade vendéerna ett blodigt nederlag vid Le Mans (12 december 1793). Han bidrog som divisionsgeneral till fransmännens seger vid Fleurus 1794 och kämpade 1795-96 vid Rhen. Sistnämnda år förde han en division vid Sambre- och Meusearmén, med uppgift att skydda Jourdans återtåg, och hade flera gånger drivit fienden tillbaka, då han i en strid med österrikiska jägare vid Altenkirchen (Westerwald) fick ett sår, som ändade hans liv. Marceau var en av revolutionens dugligaste krigare och lämnade ett hedrat minne efter s (sv)
|
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
