| dbo:abstract
|
- Les trobadores o trobairitz van ser les creadores de l'anomenada cultura de l'amor cortès que va néixer a l'Occitània (territori situat al sud de França entre el riu Loira, els Pirineus, l'Atlàntic i la Mediterrània) als segles XII-XIII, estenent-se pel nord d'Itàlia i Catalunya. Aquests segles baix medievals van ser una època d'inestabilitat política, de lluites entre faccions i senyorius feudals, però també ho van ser d'intercanvis comercials, culturals i espirituals. Per això, en el segle XII i part del XIII, es va donar lloc a nous espais de llibertat i actuació espiritual i política, especialment per a les dones. Algunes d'aquestes dones foren les protagonistes i les impulsores de l'esplendor de la , convertint Occitània en un dels centres més actius de la cultura medieval de l'Occident europeu, on, en contrast amb l'ambient bel·licós i brutal de les guerres feudals que assolaren Europa, naixia un entorn cultural de música, poesia, jocs d'amor, i una nova forma de relacionar-se entre homes i dones, que s'havia anat forjant a l'interior dels castells occitans que elles governaven i administraven, en les corts anomenades salons de pierre –salons de pedra– sota la seva influència. Aquestes dones apostaren per una forma d'estar en el món, exercint una notable autoritat en la política i en la cultura del seu temps, sent creadores i portadores de cultura. Practicaren i ensenyaren a estar en el món amb el seu desig, sense violència, reconeixent la força creadora i civilitzadora de l'amor. Per això elles crearen l'amor cortès, perquè va ser un desig i una necessitat latent en una societat marcada per la guerra i la barbàrie. Aquesta cultura que la filòsofa Simone Weil va definir com "el refugi del geni mediterrani" va entendre una forma de política i de relacions humanes en què l'amor se situà en el mateix centre de la política, perquè elles es mantingueren fidelis a l'intelectus amoris o enteniment de l'amor. (ca)
- Die Trobairitz waren das weibliche Gegenstück zu den Trobadors im 11. bis 13. Jahrhundert im südlichen Frankreich, im Sprachgebiet des Okzitanischen. Das Wort Trobairitz stammt, genau wie trobador und trobaire, von dem okzitanischen Wort trobar „finden, ein Lied erfinden“. (de)
- Trobairitzak XII eta XIII mendeetako okzitaniar emakume olerkari edo trobadoreak izan ziren, 1170tik 1260ra aritu zirenak.Trobairitz (tɾuβajˈɾits) hitza singularra nahiz plurala da. Trobairitz hitza lehen aldiz XIII. mendean dokumentatu zen: Flamenca izeneko erromantzean. Trobar hitz probentzaletik eratorria da, eta esanahi literala 'topatu, aurkitu, bilatu' da, eta "konposatu, sortu" esateko erabiltzen da. Trobairitz hitza oso gutxitan erabili zen da Erdi Aroko okzitanieran, baina, aldiz, bai poesia lirikoan, bai gramatika tratatuetan bai eta biografietan (bizitzak deituak) agertzen dira trobadore eta trobairitz hitzak. Esate baterako, Terramagnino Pisakoren Doctrina d'acort tratatuan (1282 eta 1296 artean idatzia): plurala eta singularra berdinak dituen hitz baten adibide gisa erabiltzen du trobairitz hitza. Trobairitzek konposatu egiten zuten, bertsoak idazten zituzten eta interpretatu egiten zuten Okzitaniako nobleen gorteentan. Musikaren historian apartekoak dira, Europa Mendebaldeko musika laikoko lehen emakumezko musikagile ezagunak baitira. Aurrez ezagutzen diren emakumezko musikagileek musika sakratua idatzi zuten. Trobairitzek gorteko gizartearen parte ziren, joglaressak ez bezala, azken hauek gizartearen klase baxuagoakoak baitziren. Trobadore batzuek jatorriz gizarte maila apalekoak izanagatik —adibidez, Bernart Ventadorngo gaztelu bateko okinaren semea izan liteke—, trobairitzaknoble jaioak izan ohi ziren. Trobairitz garrantzitsuenak honakoak izan ziren: Alamanda Castelnauko, Azalaís Porcairaguesko, Maria Ventadorngo, Tibors, Castelloza, Garsenda Proençako, Gormonda Monpeslierreko eta Diáko kondesa. (eu)
- Se llamaba trobairitz (tɾuβajˈɾits) a la trovadora occitana de los siglos XII y XIII. El término trobairitz fue utilizado por primera vez en el del siglo XIII. Proviene del término provenzal trobar, su significado literal es "encontrar", y el significado técnico es "componer". Las trobairitz componían, escribían versos, cantaban y recitaban en las cortes de Occitania. En la historia de la música se destacan por ser las primeras compositoras conocidas de música secular occidental; todas las compositoras previas conocidas escribían música sacra. Las trobairitz formaban parte de la sociedad de la corte, en comparación a sus contrapartes de las clases bajas las juglaresas. Si bien a menudo los trovadores provenían de familias humildes, es probable que Bernart de Ventadorn fuera el hijo del panadero del castillo, las trobairitz eran de ascendencia noble. Las trobairitz más destacadas fueron Alamanda de Castelnau, Azalais de Porcairagues, Maria de Ventadorn, Tibors de Sarenom, Castelloza, Garsenda de Proença, Gormonda de Monpeslier, y la Condesa de Día. (es)
- Trobairises (tunggal: trobairitz; pengucapan Ositan: ) adalah troubadour perempuan Ositania dari abad ke-12 dan ke-13 yang aktif dari sekitar tahun 1170 hingga 1260. Kata trobairitz pertama kali digunakan dalam dari abad ke-13. Kata ini berasal dari Provençal trobar. Secara harfiah, kata ini berarti "menemukan", tetapi secara teknis berarti "menggubah" . Namun, kata trobairitz sangat jarang digunakan dalam bahasa Ositan abad pertengahan dan tidak pernah muncul dalam puisi lirik, risalah tata bahasa atau biografi para trobairitz dan troubadour. Trobairitz menggubah, menulis lirik dan menyanyikan lagu di istana bangsawan Ositania. Mereka adalah komponis musik sekuler Barat pertama, terutama mengingat bahwa sebagian besar komponis perempuan pada masa sebelumnya hanya menggubah lagu-lagu keagamaan. Trobairitz merupakan bagian dari kelompok bangsawan dan tidak sama dengan yang menghibur kelas bawah. Walaupun troubadour kadang-kadang memiliki latar belakang yang sederhana (Bernard de Ventadour mungkin merupakan anak pemanggang roti istana), trobairitz terlahir sebagai bangsawan. Trobairitz yang paling dikenal adalah , , , , , Garsende de Sabran, dan Comtessa de Dia. (in)
- Une trobairitz, forme féminine de troubadour en langue d'oc, est une poétesse et compositrice d'expression occitane ayant vécu dans le sud de la France aux XIIe et XIIIe siècles. En langue d'oïl (français du nord), c'est une trouveresse. On trouve pour la première fois ce mot dans le roman de Flamenca du XIIIe siècle Les trobairitz ont composé et interprété des vers pour les cours de la noblesse occitane. Leur présence dans l'histoire de la musique est exceptionnelle dans la mesure où elles sont les premières compositrices de musique profane occidentale connues, et également les premières ayant écrit de la musique sacrée. Comme les troubadours, les trobairitz faisaient partie de la société courtoise, par opposition à leurs homologues de condition ordinaire, les joglaresses (en français, « jongleuses »). Les trobairitz identifiées dans les manuscrits étaient de naissance noble et dotées d'une bonne instruction littéraire, comme Marie de Ventadour ou la comtesse de Die (Beatritz de Dia). (fr)
- The trobairitz (Occitan pronunciation: [tɾuβajˈɾits]) were Occitan female troubadours of the 12th and 13th centuries, active from around 1170 to approximately 1260. Trobairitz is both singular and plural. The word trobairitz is first attested in the 13th-century romance Flamenca. It comes from the Provençal word trobar, the literal meaning of which is "to find", and the technical meaning of which is "to compose". The word trobairitz is used very rarely in medieval Occitan, as it does not occur in lyrical poetry, grammatical treatises or in the biographies (vidas) of the trobairitz or troubadours. It does occur in the treatise Doctrina d'acort by Terramagnino da Pisa, written between 1282 and 1296. He uses it as an example of a word the plural and singular of which are the same. Trobairitz composed, wrote verses, and performed for the Occitan noble courts. They are exceptional in musical history as the first known female composers of Western secular music; all earlier known female composers wrote sacred music. The trobairitz were part of courtly society, as opposed to their lower class counterparts the joglaressas. Although troubadours sometimes came from humble origins—Bernart de Ventadorn might have been the son of a castle's baker—the trobairitz were usually nobly born. The most important trobairitz were Alamanda de Castelnau, Azalais de Porcairagues, Maria de Ventadorn, Tibors, Castelloza, Garsenda de Proença, Gormonda de Monpeslier, and the Comtessa de Diá. (en)
- Trobairitz var en occitansk benämning på en kvinnlig trubadur. Dessa gjorde sig kända i det språkområde som brukar kallas occitanien i nuvarande södra Frankrike, Katalonien och Lombardiet åren 1100 till 1350. Trobairitzerna komponerade, skrev dikter och framträdde vid olika hov. De var de första kvinnliga kompositörerna av profan musik i västra Europa och så sett exceptionella. Trobairitzer tillhörde i likhet med sina manliga motsvarigheter i allmänhet adeln. Ett tjugotal individer har identifierats, till exempel , , , , , , , och Beatriz de Dia. (sv)
- As trobairitz (feminino do occitano trobador) eram as trovadoras dos séculos XII e XIII. A palavra trobairitz foi utilizada pela primeira vez no século XIII. Ela vem da palavra provençal trobar, cujo significado literal é "encontrar", e o técnico é "compor". As trobairitz escreviam versos e tocavam para os nobres da Corte. Elas entraram para a história da música como as primeira mulheres conhecidas como compositoras de música secular no Ocidente. Todas as compositoras anteriormente conhecidas escreviam música sacra . Em oposição a suas homólogas da classe baixa, as joglaresas, as trobairitz faziam parte da sociedade cortês; eram de nobre de nascimento. Dentre as mais importantes trobairitz estão , Almucs de Castelnòu, Iseut de Capio, , Maria de Ventadorn, Tibors de Sarenom, Na Castelloza, Garsenda de Proença, Gormonda de Monpeslier e a Condessa de Diá. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Die Trobairitz waren das weibliche Gegenstück zu den Trobadors im 11. bis 13. Jahrhundert im südlichen Frankreich, im Sprachgebiet des Okzitanischen. Das Wort Trobairitz stammt, genau wie trobador und trobaire, von dem okzitanischen Wort trobar „finden, ein Lied erfinden“. (de)
- Trobairitz var en occitansk benämning på en kvinnlig trubadur. Dessa gjorde sig kända i det språkområde som brukar kallas occitanien i nuvarande södra Frankrike, Katalonien och Lombardiet åren 1100 till 1350. Trobairitzerna komponerade, skrev dikter och framträdde vid olika hov. De var de första kvinnliga kompositörerna av profan musik i västra Europa och så sett exceptionella. Trobairitzer tillhörde i likhet med sina manliga motsvarigheter i allmänhet adeln. Ett tjugotal individer har identifierats, till exempel , , , , , , , och Beatriz de Dia. (sv)
- Les trobadores o trobairitz van ser les creadores de l'anomenada cultura de l'amor cortès que va néixer a l'Occitània (territori situat al sud de França entre el riu Loira, els Pirineus, l'Atlàntic i la Mediterrània) als segles XII-XIII, estenent-se pel nord d'Itàlia i Catalunya. (ca)
- Trobairitzak XII eta XIII mendeetako okzitaniar emakume olerkari edo trobadoreak izan ziren, 1170tik 1260ra aritu zirenak.Trobairitz (tɾuβajˈɾits) hitza singularra nahiz plurala da. Trobairitz hitza lehen aldiz XIII. mendean dokumentatu zen: Flamenca izeneko erromantzean. Trobar hitz probentzaletik eratorria da, eta esanahi literala 'topatu, aurkitu, bilatu' da, eta "konposatu, sortu" esateko erabiltzen da. Trobairitz hitza oso gutxitan erabili zen da Erdi Aroko okzitanieran, baina, aldiz, bai poesia lirikoan, bai gramatika tratatuetan bai eta biografietan (bizitzak deituak) agertzen dira trobadore eta trobairitz hitzak. Esate baterako, Terramagnino Pisakoren Doctrina d'acort tratatuan (1282 eta 1296 artean idatzia): plurala eta singularra berdinak dituen hitz baten adibide gisa erabiltzen (eu)
- Se llamaba trobairitz (tɾuβajˈɾits) a la trovadora occitana de los siglos XII y XIII. El término trobairitz fue utilizado por primera vez en el del siglo XIII. Proviene del término provenzal trobar, su significado literal es "encontrar", y el significado técnico es "componer". Las trobairitz componían, escribían versos, cantaban y recitaban en las cortes de Occitania. En la historia de la música se destacan por ser las primeras compositoras conocidas de música secular occidental; todas las compositoras previas conocidas escribían música sacra. Las trobairitz formaban parte de la sociedad de la corte, en comparación a sus contrapartes de las clases bajas las juglaresas. Si bien a menudo los trovadores provenían de familias humildes, es probable que Bernart de Ventadorn fuera el hijo del p (es)
- Trobairises (tunggal: trobairitz; pengucapan Ositan: ) adalah troubadour perempuan Ositania dari abad ke-12 dan ke-13 yang aktif dari sekitar tahun 1170 hingga 1260. Kata trobairitz pertama kali digunakan dalam dari abad ke-13. Kata ini berasal dari Provençal trobar. Secara harfiah, kata ini berarti "menemukan", tetapi secara teknis berarti "menggubah" . Namun, kata trobairitz sangat jarang digunakan dalam bahasa Ositan abad pertengahan dan tidak pernah muncul dalam puisi lirik, risalah tata bahasa atau biografi para trobairitz dan troubadour. (in)
- Une trobairitz, forme féminine de troubadour en langue d'oc, est une poétesse et compositrice d'expression occitane ayant vécu dans le sud de la France aux XIIe et XIIIe siècles. En langue d'oïl (français du nord), c'est une trouveresse. On trouve pour la première fois ce mot dans le roman de Flamenca du XIIIe siècle (fr)
- The trobairitz (Occitan pronunciation: [tɾuβajˈɾits]) were Occitan female troubadours of the 12th and 13th centuries, active from around 1170 to approximately 1260. Trobairitz is both singular and plural. (en)
- As trobairitz (feminino do occitano trobador) eram as trovadoras dos séculos XII e XIII. A palavra trobairitz foi utilizada pela primeira vez no século XIII. Ela vem da palavra provençal trobar, cujo significado literal é "encontrar", e o técnico é "compor". As trobairitz escreviam versos e tocavam para os nobres da Corte. Elas entraram para a história da música como as primeira mulheres conhecidas como compositoras de música secular no Ocidente. Todas as compositoras anteriormente conhecidas escreviam música sacra . (pt)
|
