| dbo:abstract
|
- نشبت الحرب الميثراداتية الثالثة (73 -63 ق.م)، وهي أطول الحروب الميثراداتسية الثلاثة وأخيرتها، بين ميثراداتس السادس ملك البنطس والجمهورية الرومانية. انضم عدد ضخم من الحلفاء إلى كلا الطرفين، ما جرّ كامل شرق البحر الأبيض المتوسط وأجزاء كبيرة من آسيا (الأناضول، وأرمينيا الكبرى، وشمال بلاد الرافدين، والمشرق) إلى الحرب. انتهى الصراع بهزيمة ميثراداتس، منهيًا مملكة البنطس، ومنهيًا الإمبراطورية السلوقية (التي كانت آنذاك بقايا دولة)، ومسفرًا كذلك عن صيرورة مملكة أرمينيا دولة عميلة حليفة لروما بَعدَ مَعْرَكة تيغرانوسَيرتاْ. (ar)
- La Tercera Guerra Mitridàtica va ser un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont entre els anys 73 i 72 aC. L'any 74 aC va morir el rei Nicomedes IV de Bitínia sense hereus i va deixar el regne a Roma. Mitridates VI Eupator del Pont va al·legar que la reina Nisa, l'esposa de Nicomedes IV, tenia un fill legítim, i en suport d'aquest fill va envair el país i va ocupar el regne annexionant la costa fins a Heraclea del Pont, deixant només sense ocupar la península de Calcedònia on van arribar milers de refugiats que fugien dels pòntics. Mitridates disposava d'un exèrcit de 120.000 infants ben entrenats, de 16.000 cavallers i un centenar de carruatges escites. Tenia també milers d'auxiliars de les tribus dels calibis, aqueans, armenis, escites i sàrmates. La flota de Mitridates tornava a ser poderosa i dominava la mar. Els consols romans Marc Aureli Cotta i Luci Licini Lucul·le es van preparar per fer-li front. Cotta va poder presentar batalla a les portes de Calcedònia, però va ser greument derrotat per terra i mar i es va haver de tancar darrere les muralles de la ciutat. Mitridates inicialment el va assetjar però després va canviar d'idea i va marxar contra Cízic que va assetjar per terra i mar; els enginys de setge, dirigits per Nicònides, eren innovadors i els van utilitzar hàbilment. Però Lucul·le, que venia de Frígia en suport de Cotta, va agafar una avantatjosa posició prop del camp de Mitridates i li va impedir rebre subministraments per terra quedant dependent dels subministraments per mar. Els atacs dels pòntics a la ciutat van fallar i quan la gana va afectar a les tropes, el rei va haver d'abandonar el setge, l'any 73 aC. Lucul·le va atacar i destruir una part de l'exèrcit, i la resta es va retirar per la costa patint contínuament els atacs de Lucul·le i va tenir fortes baixes quan van creuar els rius Aesepus i Granicus. El rei va marxar per mar a Parium on va reunir noves forces; va deixar part de la seva flota sota el comandament de Vari (Varius) per mantenir posicions a l'Hel·lespont i la mar Egea, i es va retirar amb la resta, en direcció a Perint, que va atacar sense èxit i després cap a Nicomèdia però l'exèrcit roma de Cotta que havia rebut reforços de Lucul·le dirigits per Luci Valeri Triari i li va tallar el pas. Triari i Voconi Barba havien ocupat Prúsies i Nicea i estaven disposats a assetjar al mateix Mitridates a Nicomèdia. Mentrestant la flota de Vari va ser derrotada a Ténedos, i per seguretat va abandonar la zona i es va dirigir per mar al Pont; durant el viatge una violenta tempesta li va fer perdre uns quants vaixells i es va haver d'escapar en la galera lleugera d'un capità pirata. Va capturar per sorpresa la ciutat d'Heraclea del Pont, que s'havia declarat neutral, i que va haver d'acceptar guarnició pòntica. Després va retornar a Sinope. Destruït el seu exèrcit ara no tenia medis per oposar-se a l'avanç dels romans de Lucul·le però va desplegar altre cop la seva energia inesgotable i va aixecar un altre exèrcit i encara que va deixar la zona costanera oberta als romans, es va fer fort a l'interior, amb seu a Cabira on progressivament va anar rebent tropes de tots els districtes. Va demanar ajut al seu fill Macares del Bòsfor i al seu cunyat Tigranes II d'Armènia. Mentre Lucul·le va assetjar sense èxit Amisos i a la primavera del 72 aC va abandonar la zona per anar cap a l'interior i es va situar en posició oposada a Cabira. Com que Mitridates tenia millor cavalleria Lucul·le va evitar la batalla a la plana i durant un temps es va lliurar una guerra estratègica entre les dues parts per tallar-se l'una a l'altra els subministraments. Finalment els romans van destruir un fort destacament reial i Mitridates va decidir abandonar el seu camp cap a una altra posició, però aquesta orde es va interpretar com una derrota i una fugida i el seu exèrcit en pànic es va dispersar i Lucul·le va poder fàcilment eliminar a nombrosos grups de soldats que s'havien separat. Mitridates es va poder escapar d'un avalot en el qual va estar a punt de caure en mans dels romans. Per dissuadir als seus perseguidors va tirar monedes o objectes valuosos al seu darrere que els romans es van entretenir a agafar. Mitridates va arribar sa i estalvi a Comana on va poder reunir 2.000 cavallers. Lucul·le el perseguia i Mitridates va enviar al seu fidel eunuc a matar a les seves dones i germanes que havia deixat a Farnàcia, i ell mateix va fugir cap a Armènia (finals del 72 aC). Mitridates es va establir com a rei a Panticapea, la capital del Bòsfor on acabaria mort l'any 63 aC. (ca)
- Ο Γ´ Μιθριδατικός πόλεμος (73–63 BC), ήταν ο τελευταίος και ο μεγαλύτερος από τους Μιθριδατικούς πολέμους, ανάμεσα στη Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία και τον Μιθριδάτη ΣΤ΄, βασιλειά του Πόντου. Και τα δύο εμπλεκόμενα μέρη, είχαν μαζί τους μεγάλο αριθμό συμμάχων, μετατρέποντας ολόκληρη την Βορειοανατολική Μεσόγειο και μεγάλα μέρη της Ασίας (Μικρά Ασία, μεγαλύτερη Αρμενία, βόρεια Μεσοποταμία και βόρεια Μέση Ανατολή) σε εμπόλεμες ζώνες. Η διαμάχη τελείωσε με ήττα του Μιθριδάτη και των συμμάχων του, έχοντας ως αποτέλεσμα την υποταγή του βασιλείου του Πόντου και της αυτοκρατορίας των Σελευκιδών στην Ρωμαϊκή Αυτοκρτορία καθώς επίσης και την εδραίωση ενός αρμένικου κράτους εξαρτημένου από την Ρώμη. Την ηγεσία του Ρωμαϊκού στρατού είχε ο . Κατά τον πόλεμο αυτό ο βασιλιάς του Πόντου υπέστη διαδοχικές ήττες από τους Ρωμαίους, οι οποίοι κατέλαβαν τις σημαντικότερες πόλεις του κράτους του στην Ασία (71-70). Ο ίδιος ο Μιθριδάτης αναγκάστηκε να καταφύγει στο σύμμαχό του Τιγράνη, ενώ ο γιος του Μαχάρης, που είχε διοριστεί από τον πατέρα του βασιλιάς του κράτους του Κιμμερίου Βοσπόρου, προσχώρησε στους Ρωμαίους. Σημαντικές επιτυχίες είχε επίσης ο Λούκουλλος και στον πόλεμο κατά του Τιγράνη (68-67). Ωστόσο, οι αντίπαλοι του Ρωμαίου στρατηγού στη Ρώμη υπέσκαψαν το κύρος του στο στρατό, οι λεγεώνες του αρνήθηκαν να τον υπακούουν και ο ίδιος ανακλήθηκε στη Ρώμη. Τότε ο Μιθριδάτης βρήκε την ευκαιρία ν΄ ανακαταλάβει το μεγαλύτερο μέρος της επικράτειάς του και ακόμη να εισβάλει στη Βιθυνία και την Καππαδοκία (67). Παρά τις επιτυχίες του αυτές, κατά τη δεύτερη φάση του τρίτου πολέμου, ο αντίπαλός του Γναίος Πομπήιος με το αναμφισβήτητο κύρος του στο στρατό, με στόλο που δέσποζε - μετά την εξόντωση των πειρατών από την Φοινίκη ως το Βόσπορο - και αφού είχε αναγκάσει τον Τιγράνη να δηλώσει υποταγή στη Ρώμη, ζήτησε από τον Μιθριδάτη να παραδοθεί άνευ όρων. (el)
- La tercera guerra mitridática (74-65 a. C.) fue una de las tres guerras mitridáticas que enfrentaron a Mitrídates VI, rey del Ponto, con la República de Roma. Los romanos ganaron la guerra y Mitrídates se suicidó, finalizando de ese modo la amenaza del reino del Ponto y sometiendo al Reino de Armenia. (es)
- La troisième guerre mithridatique opposa de 74 av. J.-C. à 63 av. J.-C. la République romaine à Mithridate VI, roi du Pont. Elle se termina par la victoire finale de Rome et par le suicide de Mithridate, dont le Royaume du Pont, joint à la Bithynie, devint une province romaine. (fr)
- Perang Mithridates Ketiga adalah perang yang terjadi tahun - antara Mithridates VI dari Pontos dan sekutunya melawan Republik Romawi. Perang ini merupakan perang terakhir dan terpanjang dari serangkana . Perang ini berakhir dengan kemenangan Romawi dan membuat Kerajaan Pontos kehilangan kemerdekaannya. Selain itu perang ini membuat Kerajaan Armenia negara sekutu Romawi. (in)
- The Third Mithridatic War (73–63 BC), the last and longest of the three Mithridatic Wars, was fought between Mithridates VI of Pontus and the Roman Republic. Both sides were joined by a great number of allies dragging the entire east of the Mediterranean and large parts of Asia (Asia Minor, Greater Armenia, Northern Mesopotamia and the Levant) into the war. The conflict ended in defeat for Mithridates, ending the Pontic Kingdom, ending the Seleucid Empire (by then a rump state), and also resulting in the Kingdom of Armenia becoming an allied client state of Rome. (en)
- 第三次ミトリダテス戦争（だいさんじミトリダテスせんそう）は、ポントス王国とローマの間に紀元前75年から紀元前65年に起きた戦争で、3度にわたるミトリダテス戦争の最後のものである。この戦争ではミトリダテス6世が率いるポントスが先手を打って攻勢に出たが、ローマが逆転し、グナエウス・ポンペイウスの遠征軍がポントスを滅ぼした。ポンペイウスは余勢をかってアルメニア、シリア、ユダヤまでローマの勢力圏におさめた。 (ja)
- Per terza guerra mitridatica si intende l'ultima fase delle ostilità combattute dai generali romani Lucio Licinio Lucullo e Gneo Pompeo Magno, della Repubblica romana contro il regno del Ponto tra il 74 e il 63 a.C. e videro la definitiva sconfitta e morte di Mitridate VI. Per l'importanza del sovrano che la condusse contro Roma e la loro difficoltà, presero il loro nome da Mitridate VI, come in passato era capitato soltanto ad Annibale con la guerra omonima. (it)
- De Derde Mitridatische Oorlog (73 - 63 v.Chr.) was de laatste, de langste en de beslissende oorlog tussen de Romeinse Republiek en het koninkrijk Pontus onder leiding van koning Mithridates VI. De oorlog eindigde met de definitieve nederlaag van Mithridates VI en zijn koninkrijk werd als provincie opgenomen in het Romeinse Rijk. (nl)
- Тре́тья Митрида́това война́ (74/73—63 годы до н. э.) — военный конфликт между Римской Республикой и Понтийским царством, царём которого был Митридат VI Евпатор. (ru)
- A Terceira Guerra Mitridática (73–63 a.C.) foi a última e mais longa das três Guerras Mitridáticas travadas entre o rei Mitrídates VI do Ponto e seus aliados contra a República Romana. A guerra terminou com a derrota completa de Mitrídates e anexação do Reino do Ponto. O Reino da Armênia tornou-se um estado aliado de Roma. (pt)
- 第三次米特拉达梯战争是公元前73年至63年间本都王国国王米特里达梯六世与罗马共和国之间的战争，在三次米特里达梯战争中为期最长，战争涉及整个地中海东部地区众多国家和民族，战争最后罗马共和国获胜，本都王国战败，塞琉古帝国被终结，亚美尼亚王国成为罗马共和国的附属国。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- نشبت الحرب الميثراداتية الثالثة (73 -63 ق.م)، وهي أطول الحروب الميثراداتسية الثلاثة وأخيرتها، بين ميثراداتس السادس ملك البنطس والجمهورية الرومانية. انضم عدد ضخم من الحلفاء إلى كلا الطرفين، ما جرّ كامل شرق البحر الأبيض المتوسط وأجزاء كبيرة من آسيا (الأناضول، وأرمينيا الكبرى، وشمال بلاد الرافدين، والمشرق) إلى الحرب. انتهى الصراع بهزيمة ميثراداتس، منهيًا مملكة البنطس، ومنهيًا الإمبراطورية السلوقية (التي كانت آنذاك بقايا دولة)، ومسفرًا كذلك عن صيرورة مملكة أرمينيا دولة عميلة حليفة لروما بَعدَ مَعْرَكة تيغرانوسَيرتاْ. (ar)
- La tercera guerra mitridática (74-65 a. C.) fue una de las tres guerras mitridáticas que enfrentaron a Mitrídates VI, rey del Ponto, con la República de Roma. Los romanos ganaron la guerra y Mitrídates se suicidó, finalizando de ese modo la amenaza del reino del Ponto y sometiendo al Reino de Armenia. (es)
- La troisième guerre mithridatique opposa de 74 av. J.-C. à 63 av. J.-C. la République romaine à Mithridate VI, roi du Pont. Elle se termina par la victoire finale de Rome et par le suicide de Mithridate, dont le Royaume du Pont, joint à la Bithynie, devint une province romaine. (fr)
- Perang Mithridates Ketiga adalah perang yang terjadi tahun - antara Mithridates VI dari Pontos dan sekutunya melawan Republik Romawi. Perang ini merupakan perang terakhir dan terpanjang dari serangkana . Perang ini berakhir dengan kemenangan Romawi dan membuat Kerajaan Pontos kehilangan kemerdekaannya. Selain itu perang ini membuat Kerajaan Armenia negara sekutu Romawi. (in)
- The Third Mithridatic War (73–63 BC), the last and longest of the three Mithridatic Wars, was fought between Mithridates VI of Pontus and the Roman Republic. Both sides were joined by a great number of allies dragging the entire east of the Mediterranean and large parts of Asia (Asia Minor, Greater Armenia, Northern Mesopotamia and the Levant) into the war. The conflict ended in defeat for Mithridates, ending the Pontic Kingdom, ending the Seleucid Empire (by then a rump state), and also resulting in the Kingdom of Armenia becoming an allied client state of Rome. (en)
- 第三次ミトリダテス戦争（だいさんじミトリダテスせんそう）は、ポントス王国とローマの間に紀元前75年から紀元前65年に起きた戦争で、3度にわたるミトリダテス戦争の最後のものである。この戦争ではミトリダテス6世が率いるポントスが先手を打って攻勢に出たが、ローマが逆転し、グナエウス・ポンペイウスの遠征軍がポントスを滅ぼした。ポンペイウスは余勢をかってアルメニア、シリア、ユダヤまでローマの勢力圏におさめた。 (ja)
- Per terza guerra mitridatica si intende l'ultima fase delle ostilità combattute dai generali romani Lucio Licinio Lucullo e Gneo Pompeo Magno, della Repubblica romana contro il regno del Ponto tra il 74 e il 63 a.C. e videro la definitiva sconfitta e morte di Mitridate VI. Per l'importanza del sovrano che la condusse contro Roma e la loro difficoltà, presero il loro nome da Mitridate VI, come in passato era capitato soltanto ad Annibale con la guerra omonima. (it)
- De Derde Mitridatische Oorlog (73 - 63 v.Chr.) was de laatste, de langste en de beslissende oorlog tussen de Romeinse Republiek en het koninkrijk Pontus onder leiding van koning Mithridates VI. De oorlog eindigde met de definitieve nederlaag van Mithridates VI en zijn koninkrijk werd als provincie opgenomen in het Romeinse Rijk. (nl)
- Тре́тья Митрида́това война́ (74/73—63 годы до н. э.) — военный конфликт между Римской Республикой и Понтийским царством, царём которого был Митридат VI Евпатор. (ru)
- A Terceira Guerra Mitridática (73–63 a.C.) foi a última e mais longa das três Guerras Mitridáticas travadas entre o rei Mitrídates VI do Ponto e seus aliados contra a República Romana. A guerra terminou com a derrota completa de Mitrídates e anexação do Reino do Ponto. O Reino da Armênia tornou-se um estado aliado de Roma. (pt)
- 第三次米特拉达梯战争是公元前73年至63年间本都王国国王米特里达梯六世与罗马共和国之间的战争，在三次米特里达梯战争中为期最长，战争涉及整个地中海东部地区众多国家和民族，战争最后罗马共和国获胜，本都王国战败，塞琉古帝国被终结，亚美尼亚王国成为罗马共和国的附属国。 (zh)
- La Tercera Guerra Mitridàtica va ser un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont entre els anys 73 i 72 aC. L'any 74 aC va morir el rei Nicomedes IV de Bitínia sense hereus i va deixar el regne a Roma. Mitridates VI Eupator del Pont va al·legar que la reina Nisa, l'esposa de Nicomedes IV, tenia un fill legítim, i en suport d'aquest fill va envair el país i va ocupar el regne annexionant la costa fins a Heraclea del Pont, deixant només sense ocupar la península de Calcedònia on van arribar milers de refugiats que fugien dels pòntics. Mitridates disposava d'un exèrcit de 120.000 infants ben entrenats, de 16.000 cavallers i un centenar de carruatges escites. Tenia també milers d'auxiliars de les tribus dels calibis, aqueans, armenis, escites i sàrmates. La flota de Mitrid (ca)
- Ο Γ´ Μιθριδατικός πόλεμος (73–63 BC), ήταν ο τελευταίος και ο μεγαλύτερος από τους Μιθριδατικούς πολέμους, ανάμεσα στη Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία και τον Μιθριδάτη ΣΤ΄, βασιλειά του Πόντου. Και τα δύο εμπλεκόμενα μέρη, είχαν μαζί τους μεγάλο αριθμό συμμάχων, μετατρέποντας ολόκληρη την Βορειοανατολική Μεσόγειο και μεγάλα μέρη της Ασίας (Μικρά Ασία, μεγαλύτερη Αρμενία, βόρεια Μεσοποταμία και βόρεια Μέση Ανατολή) σε εμπόλεμες ζώνες. Η διαμάχη τελείωσε με ήττα του Μιθριδάτη και των συμμάχων του, έχοντας ως αποτέλεσμα την υποταγή του βασιλείου του Πόντου και της αυτοκρατορίας των Σελευκιδών στην Ρωμαϊκή Αυτοκρτορία καθώς επίσης και την εδραίωση ενός αρμένικου κράτους εξαρτημένου από την Ρώμη. (el)
|
