| dbo:abstract
|
- Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Escaurus) va ser un magistrat romà, fill de Marc Emili Escaure (cònsol). Era fillastre del dictador Sul·la quan la seva mare Cecília Metel·la es va casar amb ell després de quedar vídua. Va servir com a qüestor de Gneu Pompeu a la tercera guerra de Mitridates. Pompeu el va enviar a Damasc amb un exèrcit, amb el qual es va dirigir cap a Judea per arranjar les disputes entre els germans Hircà II i Aristòbul II que lluitaven pel poder. Els dos el van voler subornar i es va decidir per Aristòbul, que segurament va ser el que va pagar més (64 aC). Després d'expulsar a Hircà es va dirigir altre cop a Damasc i a l'arribada de Pompeu l'any 63 aC va ser acusat d'haver-se deixat subornar. Pompeu va revertir la decisió i va posar al tron a Hircà II però no va prendre cap mesura contra Escaure i fins i tot el va deixar encarregat del govern de Síria amb dos legions. Emili Escaure va estar-se a Síria fins al 60 aC quan el va succeir Luci Marci Filip. En el seu govern va fer una incursió a l'Aràbia Pètria, però es va retirar a canvi d'un pagament de 300 talents del rei nabateu Aretes. L'any 59 aC, ja de retorn a Roma va ser elegit edil curul pel 58 aC i va celebrar uns jocs extraordinàriament esplèndids, els més magnífics mai vistos fins llavors. Es van exhibir feres salvatges, com ara panteres, i es van veure per primer cop cocodrils i hipopòtams. Aquests jocs el van deixar arruïnat. El 56 aC va ser pretor i va presidir la cort que jutjà a Publi Sesti, defensat per Ciceró. L'any 55 aC va governar Sardenya que va saquejar per recuperar-se econòmicament. Al seu retorn a Roma el 54 aC va ser candidat al consolat, però abans dels comicis va ser acusat per Publi Valeri Triari i altres de repetundae a Sardenya. Marc Cató va ser el jutge del seu cas. Escaure va ser defensat per Ciceró i Hortensi entre altres, i les seves referències als gran jocs organitzats el 59 aC van produir efecte i tot i ser culpable va ser absolt el 2 de setembre. No gaire després Triari el va acusar d'ambitus i altre cop absolt, però acusat de nou el 52 aC en virtut de la nova llei d'ambitus dictada per Pompeu Probablement va ser condemnat i va haver de marxar a l'exili. Es va casar amb Múcia que havia estat casada amb Pompeu i va deixar un fill de nom Marc Emili Escaure, militar pompeià. (ca)
- Marcus Aemilius Scaurus der Jüngere war ein Politiker der römischen Republik im 1. Jahrhundert vor Christus. (de)
- Artikulu hau politikariari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus «Marko». Marko Emilio Eskauro (latinez: Marcus Aemilius Scaurus) Berant Errepublikako politikari erromatarra izan zen. Izen bereko aita gazte galdu zuen Eskaurok. Gaztearen heziketaz lagunak arduratzen ziren. Ponpeio Handiak, arreba dibortziatutakoan ere, Eskauro gaztearengan interesatzen jarraitu zuen. , Ponpeiok Eskauro tribuno militarra izendatu zuen. Nolanahi ere, Eskauro Judeako kuestorea zen. Garai horretan, Judea probintzia eta anaien arteko gerra zibila jasatzen ari zen. Eskaurok Ponpeiori Aristobuloren alde egitea eskatu zion. Aristobulok, ordea, Eskaurori 100 talenturen lapurreta leporatu zion. Ponpeiok Eskaurorengan fidatuz, Hirkanori eman zion Judea. K.a. 62an, Ponpeio Erromara itzulitakoan, Eskaurok Nabatearen kontra egin zuen gerra. Baina 300 talentoko ordaina jaso ondoren borroka bertan behera geratu zen. K.a. 58an edil hautatu zuten. K.a. 56an pretore eta hurrengo urtean propretore izendatu zuten. Lehen Triunbiratoren alde egin bazuen ere, extorsioa leporatu ziotenean, Zizeronek defenditu zuen. K.a. 53an erbesteratu zuten. Erbestean hil zen.
* Datuak: Q542038 (eu)
- Marco Emilio Escauro fue un político romano del siglo I a. C., hijo de Marco Emilio Escauro (padre). Escauro perdió a su padre siendo muy joven, pero su educación fue asegurada gracias a varios amigos de la familia. Cneo Pompeyo Magno estuvo brevemente casado con su hermana, Emilia. Pompeyo se siguió tomando un gran interés en el joven incluso después de la muerte de su esposa. Durante la tercera guerra mitridática, Pompeyo pidió a Escauro que se convirtiese en su tribuno militar, siendo por entonces Escauro un cuestor. Mientras Pompeyo combatía contra Tigranes en Armenia (otoño del 66 a. C.), envió a Escauro a Siria, llegando poco después de que los generales Lulio y Metelo hubieran tomado Damasco (65 a. C.). Tomando el mando de las fuerzas romanas en Siria, y después de haberse informado de la situación política de la zona, decidió por propia iniciativa intervenir en Judea. La región estaba envuelta en esos momentos en una sangrienta guerra civil entre los hermanos y Aristóbulo. Tras sufrir un asedio por parte de Aretas III, rey de los Nabateos, Aristóbulo pidió ayuda a Pompeyo a través de Escauro, y ofreció un inmenso tributo. Una vez que Escauro convenció a Aretas para que terminase el asedio (64 a. C.), Aristóbulo acusó a Escauro de extorsión, pero Pompeyo, que confiaba en su cuñado, decidió dar Judea a su oponente, Hircano (63 a. C.). En el año 62 a. C., cuando Pompeyo volvió a Roma, Escauro llevó la guerra a Petra, capital del reino Nabateo, pero finalizó el asedio tras recibir un pago de 300 talentos. En el año 58 a. C., como edil junto a , Escauro organizó los , que fueron recordados durante mucho tiempo por su extravagancia. Pretor en el año 56 a. C. y propretor en 55 a. C. en Cerdeña, Escauro fue apoyado por el primer triunvirato para el consulado, en el año 54 a. C., pero fue acusado de extorsión en su provincia. Escauro fue defendido por Cicerón, y absuelto a pesar de su obvia culpabilidad. En 53 a. C., sin embargo, fue acusado de ambitio (recibir sobornos) y terminó yéndose al exilio. Las masacres de Escauro se mencionan en los rollos del Mar Muerto. Según Plinio el Viejo, fue el principal coleccionista romano de gemas grabadas. Casado con Mucia Tercia, antigua esposa de Pompeyo, tuvieron un hijo también llamado Marco Emilio Escauro. (es)
- Marcus Aemilius Scaurus est un homme politique de la fin de la République romaine. Selon Pline l'Ancien, il est le premier grand collectionneur romain de pierres précieuses taillées. (fr)
- Marcus Aemilius Scaurus (born c. 92 BC; fl. until 52 BC) was a Roman politician of the 1st century BC and son of Marcus Aemilius Scaurus and Caecilia Metella. Initially a supporter of Pompey, Scaurus fought under his command during the Third Mithridatic War, and later governed Syria. Ascending the cursus honorum, he threw magnificent games while curule aedile and later served as praetor. Receiving as his province Sardinia, he was charged with extortion on his return to Rome but was successfully defended by many eminent senators. His bid for the consulship of 53 BC was unsuccessful; in 52 BC he was convicted of bribery during those elections and went into exile. His fall was perhaps due to his marriage with Mucia, a former wife of Pompey, with whom he fell out of favour as a result. (en)
- Marcus Aemilius Scaurus was een Romeins politicus uit de tijd van de Romeinse burgeroorlog (eerste eeuw v.Chr.). Hij was de zoon van de Marcus Aemilius Scaurus die consul en princeps senatus was geweest, maar die overleed terwijl Scaurus nog erg jong was. De machtige Gnaius Pompeius Magnus ontfermde zich echter over de jonge Scaurus en zijn zuster, met wie hij korte tijd getrouwd is geweest, totdat zij stierf. Aan het begin van Scaurus' politieke carrière (78 v.Chr.) trad hij met succes op als aanklager in het proces tegen , op beschuldiging van corruptie met betrekking tot de tijd dat Dolabella proconsul van Cilicië was . (nl)
- Marco Emilio Scauro (95 a.C. circa – forse dopo il 52 a.C.) è stato un magistrato pretore romano. (it)
- Marcus Aemilius Scaurus – rzymski polityk w I wieku p.n.e., syn patrycjuszowskiego wybitnego polityka rzymskiego, Marka Emiliusza Skaura i jego drugiej żony Cecylii Metelli Dalmatyki. Cecylia poślubiła potem Sullę i Marek stał się pasierbem sławnego dyktatora. (pl)
- Marco Emílio Escauro (em latim: Marcus Aemilius Scaurus), dito o Jovem para distingui-lo de seu pai, que foi cônsul em 115 a.C., foi um nobre romano, governador da Sardenha e da Síria, mas que não conseguiu se tornar cônsul romano. (pt)
- Марк Эми́лий Скавр (лат. Marcus Aemilius Scaurus; умер после 53 года до н. э.) — римский военачальник и политический деятель из патрицианского рода Эмилиев, претор 56 года до н. э. Участвовал в восточных походах Гнея Помпея Великого, неудачно претендовал на консулат 53 года до н. э. Из-за нарушений выборного законодательства был вынужден уйти в изгнание. (ru)
- Марк Емілій Скавр (лат. Marcus Aemilius Scaurus; 96 до н. е. — після 52 до н. е.) — політичний та військовий діяч Римської республіки. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Marcus Aemilius Scaurus der Jüngere war ein Politiker der römischen Republik im 1. Jahrhundert vor Christus. (de)
- Marcus Aemilius Scaurus est un homme politique de la fin de la République romaine. Selon Pline l'Ancien, il est le premier grand collectionneur romain de pierres précieuses taillées. (fr)
- Marcus Aemilius Scaurus (born c. 92 BC; fl. until 52 BC) was a Roman politician of the 1st century BC and son of Marcus Aemilius Scaurus and Caecilia Metella. Initially a supporter of Pompey, Scaurus fought under his command during the Third Mithridatic War, and later governed Syria. Ascending the cursus honorum, he threw magnificent games while curule aedile and later served as praetor. Receiving as his province Sardinia, he was charged with extortion on his return to Rome but was successfully defended by many eminent senators. His bid for the consulship of 53 BC was unsuccessful; in 52 BC he was convicted of bribery during those elections and went into exile. His fall was perhaps due to his marriage with Mucia, a former wife of Pompey, with whom he fell out of favour as a result. (en)
- Marco Emilio Scauro (95 a.C. circa – forse dopo il 52 a.C.) è stato un magistrato pretore romano. (it)
- Marcus Aemilius Scaurus – rzymski polityk w I wieku p.n.e., syn patrycjuszowskiego wybitnego polityka rzymskiego, Marka Emiliusza Skaura i jego drugiej żony Cecylii Metelli Dalmatyki. Cecylia poślubiła potem Sullę i Marek stał się pasierbem sławnego dyktatora. (pl)
- Marco Emílio Escauro (em latim: Marcus Aemilius Scaurus), dito o Jovem para distingui-lo de seu pai, que foi cônsul em 115 a.C., foi um nobre romano, governador da Sardenha e da Síria, mas que não conseguiu se tornar cônsul romano. (pt)
- Марк Эми́лий Скавр (лат. Marcus Aemilius Scaurus; умер после 53 года до н. э.) — римский военачальник и политический деятель из патрицианского рода Эмилиев, претор 56 года до н. э. Участвовал в восточных походах Гнея Помпея Великого, неудачно претендовал на консулат 53 года до н. э. Из-за нарушений выборного законодательства был вынужден уйти в изгнание. (ru)
- Марк Емілій Скавр (лат. Marcus Aemilius Scaurus; 96 до н. е. — після 52 до н. е.) — політичний та військовий діяч Римської республіки. (uk)
- Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Escaurus) va ser un magistrat romà, fill de Marc Emili Escaure (cònsol). Era fillastre del dictador Sul·la quan la seva mare Cecília Metel·la es va casar amb ell després de quedar vídua. Emili Escaure va estar-se a Síria fins al 60 aC quan el va succeir Luci Marci Filip. En el seu govern va fer una incursió a l'Aràbia Pètria, però es va retirar a canvi d'un pagament de 300 talents del rei nabateu Aretes. Es va casar amb Múcia que havia estat casada amb Pompeu i va deixar un fill de nom Marc Emili Escaure, militar pompeià. (ca)
- Artikulu hau politikariari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus «Marko». Marko Emilio Eskauro (latinez: Marcus Aemilius Scaurus) Berant Errepublikako politikari erromatarra izan zen. Izen bereko aita gazte galdu zuen Eskaurok. Gaztearen heziketaz lagunak arduratzen ziren. Ponpeio Handiak, arreba dibortziatutakoan ere, Eskauro gaztearengan interesatzen jarraitu zuen. K.a. 62an, Ponpeio Erromara itzulitakoan, Eskaurok Nabatearen kontra egin zuen gerra. Baina 300 talentoko ordaina jaso ondoren borroka bertan behera geratu zen.
* Datuak: Q542038 (eu)
- Marco Emilio Escauro fue un político romano del siglo I a. C., hijo de Marco Emilio Escauro (padre). Escauro perdió a su padre siendo muy joven, pero su educación fue asegurada gracias a varios amigos de la familia. Cneo Pompeyo Magno estuvo brevemente casado con su hermana, Emilia. Pompeyo se siguió tomando un gran interés en el joven incluso después de la muerte de su esposa. Las masacres de Escauro se mencionan en los rollos del Mar Muerto. Según Plinio el Viejo, fue el principal coleccionista romano de gemas grabadas. (es)
- Marcus Aemilius Scaurus was een Romeins politicus uit de tijd van de Romeinse burgeroorlog (eerste eeuw v.Chr.). Hij was de zoon van de Marcus Aemilius Scaurus die consul en princeps senatus was geweest, maar die overleed terwijl Scaurus nog erg jong was. De machtige Gnaius Pompeius Magnus ontfermde zich echter over de jonge Scaurus en zijn zuster, met wie hij korte tijd getrouwd is geweest, totdat zij stierf. (nl)
|
