| dbo:abstract
|
- Les principals religions mundials han pres posicions variades sobre la moralitat de la pena de mort i, com a tals, històricament han impactat en la forma en què els governs gestionen aquestes pràctiques de càstig. Tot i que els punts de vista d'algunes religions han canviat amb el pas del temps, la seva influència en la pena de mort depèn generalment de l'existència d'un codi moral religiós i de la influència que té la religió en el govern. Els codis morals religiosos es basen sovint en un conjunt d'ensenyaments, com l'Antic Testament o l'Alcorà. Moltes nacions islàmiques tenen governs directament dirigits pel codi de la xaria. L'Alcorà estableix explícitament que la presa d'una vida té com a conseqüència la presa de les pròpia vida, cosa que condueix la majoria dels governs islàmics a donar suport a la pena de mort. Hi ha certes accions a l'Islam, com l'adulteri, que es reconeix que condueixen a la pena de mort. Tot i així, no totes les nacions islàmiques tenen la pena de mort, per exemple, Djibouti és una nació islàmica abolicionista. El cristianisme ha canviat la seva perspectiva sobre la pena de mort amb el pas del temps i les diferents confessions cristianes tenen diferents ensenyaments. Molts dels primers cristians es van oposar fermament a la pena de mort i els magistrats que la van aplicar podrien ser excomunicats. Les actituds van començar a relaxar-se gradualment al segle v. Al segle xiii, Tomàs d'Aquino va argumentar que la pena de mort era una forma d '"assassinat legal", que es va convertir en l'ensenyament catòlic estàndard sobre la qüestió durant segles. Durant la reforma protestant, Martí Luther i John Calvin van defensar la pena de mort, però els quàquers, els i els mennonites s'hi van oposar des de la seva fundació. Des del Concili Vaticà II, l'Església catòlica s'ha oposat generalment a la pena de mort i, a l'agost del 2018, el Papa Francesc va revisar el Catecisme de l'Església Catòlica per condemnar-lo explícitament en tots els casos, com un atac inadmissible a la inviolabilitat i la dignitat de la persona. El budisme té una forta creença en la compassió per la vida dels altres, tal com s'indica a la panca-sila. Hi ha una comprensió de la curació de persones que han comès crims en lloc de represàlies contra ells. Per aquestes raons, el budisme s'ha oposat generalment a la pena de mort. La Xina i el Japó, ambdós països històricament budistes, continuen practicant la pena de mort. El judaisme té una història de debat sobre la pena de mort, però generalment no està d'acord amb la pràctica. Tot i que la Torà descriu més de 30 situacions en què seria adequada la pena de mort, hi ha moltes limitacions que han dificultat la seva implementació. Des de 1954, Israel ha prohibit l'ús de la pena de mort, excepte en casos de genocidi i traïció. Històricament, l'hinduisme no ha pres cap posició sobre la pena de mort i té poca influència en l'opinió dels governs sobre aquesta qüestió, però l'Índia (una nació amb una població 80% hindú) té la taxa d'execució més baixa de qualsevol altre país. Això es deu probablement a la creença en Ahimsa, o la no-violència, que es va fer molt evident durant l'època de Gandhi i va ser recolzada per l'antic emperador budista indi Ashoka, que és l'únic líder de la història del país a oposar-se obertament a la pena de mort. (ca)
- La mayor parte de las religiones tienen una posición ambigua en la moralidad de la pena capital. Si bien en la actualidad la mayoría de las religiones se oponen en mayor o menor medida a la pena de muerte, lo cierto es que durante siglos, clérigos, sacerdotes y mandatarios creyentes la han aplicado, siendo ello solicitado, aprobado o bendecido por todo tipo de autoridades religiosas. Los movimientos abolicionistas han tenido históricamente un carácter más político e ilustrado que religioso; así como en la lucha por la abolición de la esclavitud las distintas iglesias cristianas jugaron un papel relevante, esto no ha sucedido en la lucha contra la pena de muerte. En ningún país se ha abolido la pena de muerte fundamentalmente por presión de las autoridades religiosas locales, y ciertas creencias religiosas parecen dificultar en ocasiones la erradicación de la pena capital en determinados países. Las religiones suelen basarse en un cuerpo de enseñanzas y escrituras que pueden ser interpretadas tanto a favor como en contra de la pena de muerte. El catolicismo no acepta, actualmente, la pena de muerte como forma de obtener justicia, tras la modificación de su catecismo en agosto de 2018. En el pasado, algunas religiones sentenciaban a personas a muerte tanto por convertirse a su religión (ej.: brujas que se convierten al cristianismo) como por convertirse a otra; Otras apuntaban en la dirección escrita en el Corán: No hay compulsión en la religión (2:256). (es)
- The major world religions have taken varied positions on the morality of capital punishment and as such, they have historically impacted the way in which governments handle such punishment practices. Although the viewpoints of some religions have changed over time, their influence on capital punishment generally depends on the existence of a religious moral code and how closely religion influences the government. Religious moral codes are often based on a body of teachings, such as the Old Testament or the Qur'an. Many Islamic nations have governments that are directly run by the code of Sharia law. The Qur'an explicitly states that the taking of a life results in the taking of ones own. There are certain actions in Islam, such as adultery, that are recognized to result in the death penalty. However, not all Islamic nations have the death penalty, for example Djibouti is an Islamic abolitionist nation. Tazir is an Islamic principle whereby the courts and the rulers can apply discretion in the way a certain crime is punished. Christianity has changed its perspective on the death penalty over time and different Christian denominations have different teachings on it. Many early Christians were strongly opposed to the death penalty and magistrates who enforced it could be excommunicated. Attitudes gradually began to relax in the fifth century. In the thirteenth century, Thomas Aquinas argued that capital punishment was a form of "lawful slaying", which became the standard Catholic teaching on the issue for centuries. During the Protestant Reformation, Martin Luther and John Calvin defended the death penalty, but Quakers, Brethren, and Mennonites have opposed it since their founding. Since the Second Vatican Council, the Roman Catholic Church has generally opposed the death penalty and, in August 2018, Pope Francis revised the Catechism of the Catholic Church to explicitly condemn it in all cases, as an inadmissible attack on the inviolability and dignity of the person. Buddhism has a strong belief in compassion for the lives of others, as stated in the panca-sila (five precepts). There is an understanding of healing people who have committed crimes rather than retaliation against them. For these reasons, Buddhism has generally opposed the death penalty. China and Japan, both historically Buddhist countries, continue to practise the death penalty. Judaism has a history of debate over the death penalty but it generally disagrees with the practice. Although the Torah describes over 30 situations where the death penalty would be appropriate, there are many limitations that have made it difficult to implement. Since 1954, Israel has outlawed the use of the death penalty, except in cases of genocide and treason. Hinduism has historically not taken a stance on the death penalty and has little influence on the governments opinion of it, but India (an 80% Hindu nation) has the lowest rate of execution of any other country. This is likely due to the belief in Ahimsa, or non-violence, which became very apparent during Gandhi's time and was supported by India's ancient Buddhist emperor Ashoka, who is the only leader in the country's history to openly oppose the death penalty. (en)
|
| rdfs:comment
|
- Les principals religions mundials han pres posicions variades sobre la moralitat de la pena de mort i, com a tals, històricament han impactat en la forma en què els governs gestionen aquestes pràctiques de càstig. Tot i que els punts de vista d'algunes religions han canviat amb el pas del temps, la seva influència en la pena de mort depèn generalment de l'existència d'un codi moral religiós i de la influència que té la religió en el govern. Els codis morals religiosos es basen sovint en un conjunt d'ensenyaments, com l'Antic Testament o l'Alcorà. (ca)
- La mayor parte de las religiones tienen una posición ambigua en la moralidad de la pena capital. Si bien en la actualidad la mayoría de las religiones se oponen en mayor o menor medida a la pena de muerte, lo cierto es que durante siglos, clérigos, sacerdotes y mandatarios creyentes la han aplicado, siendo ello solicitado, aprobado o bendecido por todo tipo de autoridades religiosas. Los movimientos abolicionistas han tenido históricamente un carácter más político e ilustrado que religioso; así como en la lucha por la abolición de la esclavitud las distintas iglesias cristianas jugaron un papel relevante, esto no ha sucedido en la lucha contra la pena de muerte. En ningún país se ha abolido la pena de muerte fundamentalmente por presión de las autoridades religiosas locales, y ciertas cree (es)
- The major world religions have taken varied positions on the morality of capital punishment and as such, they have historically impacted the way in which governments handle such punishment practices. Although the viewpoints of some religions have changed over time, their influence on capital punishment generally depends on the existence of a religious moral code and how closely religion influences the government. Religious moral codes are often based on a body of teachings, such as the Old Testament or the Qur'an. (en)
|
