An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The historical evolution of the nude in art runs parallel to the history of art in general, except for small particularities derived from the different acceptance of nudity by the various societies and cultures that have succeeded each other in the world over time. The nude is an artistic genre that consists of the representation in various artistic media (painting, sculpture or, more recently, film and photography) of the naked human body. It is considered one of the academic classifications of works of art. Nudity in art has generally reflected the social standards for aesthetics and morality of the era in which the work was made. Many cultures tolerate nudity in art to a greater extent than nudity in real life, with different parameters for what is acceptable: for example, even in a mus

Property Value
dbo:abstract
  • يمتد التطور التاريخي للعري في الفن موازيًا لتاريخ الفن عمومًا، باستثناء الخصائص الصغيرة المستمدة من القبول المختلف للعري في المجتمعات والثقافات المختلفة التي تعاقبت في العالم عبر الزمن. العري نوع فني يتألف من التمثيل في مختلف الأوساط الفنية (الرسم والنحت ومؤخرًا الأفلام والصور الفوتوغرافية) للجسد البشري العاري. يُعتبر أحد التصنيفات الأكاديمية للأعمال الفنية. يعكس العري في الفن عمومًا المعايير الاجتماعية لجماليات وأخلاق العصر الذي أُنجز العمل فيه. تتسامح العديد من الحضارات مع العري في الفن إلى حد أكبر من العري في الواقع، وثمة معايير مختلفة لما هو مقبول: فمثلًا، حتى في المتاحف التي تُعرض فيها لوحات عارية، لا يكون عري الزوار مقبولًا عمومًا. باعتباره نوعًا فنيًا، يُعد العري موضوعًا من المعقد التطرق إليه بسبب متغيراته العديدة، الرسمية والجمالية والأيقونية، ويعتبره بعض مؤرخي الفن الموضوع الأهم في تاريخ الفن الغربي. ورغم أن العري يرتبط عادة بالشبقية، قد يحمل تفسيرات ومعان مختلفة، من الميثولوجيا إلى الدين، بما في ذلك الدراسة التشريحية، أو باعتباره تمثيلًا للجمال والمثل الجمالية للكمال، كما في اليونان القديمة. اختلف تمثيله وفق القيم الاجتماعية والثقافية لكل عصر وكل شعب، وكما كان الجسد مصدر فخر في نظر اليونانيين، كان في نظر اليهود –وبالتالي المسيحيين- مصدر عار، كان حالة العبيد والبؤساء. كانت دراسة الجسد البشري وتمثيله الفني أمرًا ثابتًا على امتداد تاريخ الفن، من العصور ما قبل التاريخية (فينوس ولندورف) إلى يومنا الحاضر. كانت الحضارة اليونانية القديمة إحدى الحضارات التي انتشر فيها التمثيل الفني للعري أكثر من غيرها، وكان يُعتبر مثالًا للكمال والجمال المطلق، وهو مفهوم استمر في الفن الكلاسيكي حتى اليوم، ويهيئ إلى حد بعيد فهم المجتمع الغربي للعري والفن عمومًا. في القرون الوسطى، كان تمثيله مقصورًا على الموضوعات الدينية، ومبنيًا دائمًا على مقاطع إنجيلية تبرره. في عصر النهضة، كانت الثقافة الإنسانية الجديدة، ذات الشعار الأقرب إلى مركزية الإنسان، سببًا في عودة العري إلى الفن، على أساس موضوعات ميثولوجية أو تاريخية، في حين ظلت الموضوعات الدينية. كان في القرن التاسع عشر، ولا سيما مع ظهور الانطباعية، أن بدأ العري يفقد طابعه الأيقوني ويُمثل لمجرد ميزاته الجمالية وصار صورة حسّية وذاتية الإحالة بالكامل. في الآونة الأخيرة، ركزت الدراسات على العري باعتباره نوعًا فنيًا على التحليلات المتعلقة بعلم العلامات، ولا سيما على العلاقة بين العمل والرائي، بالإضافة إلى دراسة العلاقات الجندرية. نقدت النسوية العري باعتباره استخدامًا تشييئيًا للجسد الأنثوي وعلامة على الهيمنة الذكورية في المجتمع الغربي. طور فنانون مثل لوسيان فرويد وجيني سافيل نمطًا غير مثالي من العري للقضاء على المفهوم التقليدي للعري والسعي خلف جوهره فيما يتجاوز مفاهيم الجمال والجندر. (ar)
  • L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps. El nu és un gènere artístic que consisteix en la representació a diversos mitjans artístics (pintura, escultura o, més recentment, cinema i fotografia) del cos humà nu. És considerat una de les classificacions acadèmiques de les obres d'art. La nuesa a l'art ha reflectit en general els estàndards socials per a l'estètica i la moralitat de l'època en què es va fer l'obra. Moltes cultures toleren la nuesa en l'art en major mesura que la nuesa a la vida real, amb diferents paràmetres sobre què és acceptable; per exemple, fins i tot en un museu on es mostren obres amb nus, en general no s'accepta la nuesa del visitant. Com a gènere, el nu resulta un tema complex d'abordar per les múltiples variants, tant formals com estètiques i iconogràfiques, i hi ha historiadors de l'art que el consideren el tema més important de la història de l'art occidental. Encara que se sol associar a l'erotisme, el nu pot tenir diverses interpretacions i significats, des de la mitologia fins a la religió, passant per l'estudi anatòmic, o bé com a representació de la bellesa i ideal estètic de perfecció, com passa per exemple en l'art figuratiu a l'Antiga Grècia. La seva representació ha variat d'acord amb els valors socials i culturals de cada època i cada poble, i així com per als grecs el cos era un motiu d'orgull, per als jueus (i, per tant, per al cristianisme) era motiu de vergonya, i la condició dels esclaus i els miserables. L'estudi i la representació artística del cos humà ha estat una constant en tota la història de l'art, des de la prehistòria (Venus de Willendorf) fins als nostres dies. Una de les cultures on més va proliferar la representació artística del nu va ser l'Antiga Grècia, on era concebut com un ideal de perfecció (com passa en el ) i bellesa absoluta, concepte que ha perdurat a l'art clàssic arribant fins als nostres dies, i condicionant en bona part la percepció de la societat occidental cap al nu i l'art en general. A l'Edat Mitjana la seva representació es va circumscriure a temes religiosos, sempre basats en passatges bíblics que així ho justifiquessin. Al Renaixement, la nova cultura humanista, de signe més antropocèntric, va propiciar el retorn del nu artístic després de llargs segles d'ocultació i s'afegeix així als temes religiosos habituals dels segles anteriors també els històrico-mitològics que es remunten al paganisme, sobretot en forma d'al·legoria. Va ser al segle xix, especialment amb l'impressionisme, quan el nu va començar a perdre el seu caràcter iconogràfic i a ser representat simplement per les seves qualitats estètiques; la imatge nua, sensual i autoreferencial va agafar així el relleu. En temps més recents, els estudis al voltant del nu com a gènere artístic s'han centrat en les anàlisis semiòtiques, especialment en la relació entre obra i espectador, així com en l'estudi de les relacions de gènere. El feminisme ha criticat el nu com a utilització objectual del cos femení i signe del domini patriarcal de la societat occidental. Artistes com Lucian Freud i Jenny Saville han elaborat un tipus de nu no-idealitzat per eliminar el concepte tradicional de nu i buscar-ne l'essència més enllà i fora de la idea de bellesa i distinció discriminatòria donada per la identitat de gènere. (ca)
  • La evolución histórica del desnudo artístico transcurre en paralelo a la historia del arte en general, salvo pequeñas particularidades derivadas de la distinta aceptación de la desnudez por parte de las diversas sociedades y culturas que se han sucedido en el mundo a lo largo del tiempo. El desnudo es un género artístico que consiste en la representación en diversos medios artísticos (pintura, escultura o, más recientemente, cine y fotografía) del cuerpo humano desnudo. Es considerado una de las clasificaciones académicas de las obras de arte. La desnudez en el arte ha reflejado por lo general los estándares sociales para la estética y la moralidad de la época en que se realizó la obra. Muchas culturas toleran la desnudez en el arte en mayor medida que la desnudez en la vida real, con diferentes parámetros sobre qué es aceptable: por ejemplo, aun en un museo en el cual se muestran obras con desnudos, en general no se acepta la desnudez del visitante. Como género, el desnudo resulta un tema complejo de abordar por sus múltiples variantes, tanto formales como estéticas e iconográficas, y hay historiadores del arte que lo consideran el tema más importante de la historia del arte occidental.​ Aunque se suele asociar al erotismo, el desnudo puede tener diversas interpretaciones y significados, desde la mitología hasta la religión, pasando por el estudio anatómico, o bien como representación de la belleza e ideal estético de perfección, como en la Antigua Grecia. Su representación ha variado conforme a los valores sociales y culturales de cada época y cada pueblo, y así como para los griegos el cuerpo era un motivo de orgullo, para los judíos —y, por ende, para el cristianismo— era motivo de vergüenza, era la condición de los esclavos y los miserables.​ El estudio y representación artística del cuerpo humano ha sido una constante en toda la historia del arte, desde la prehistoria (Venus de Willendorf) hasta nuestros días. Una de las culturas donde más proliferó la representación artística del desnudo fue la Antigua Grecia, donde era concebido como un ideal de perfección y belleza absoluta, concepto que ha perdurado en el arte clasicista llegando hasta nuestros días, y condicionando en buena medida la percepción de la sociedad occidental hacia el desnudo y el arte en general. En la Edad Media su representación se circunscribió a temas religiosos, siempre basados en pasajes bíblicos que así lo justificasen. En el Renacimiento, la nueva cultura humanista, de signo más antropocéntrico, propició el retorno del desnudo al arte, generalmente basado en temas mitológicos o históricos, perdurando igualmente los religiosos. Fue en el siglo XIX, especialmente con el impresionismo, cuando el desnudo empezó a perder su carácter iconográfico y a ser representado simplemente por sus cualidades estéticas, el desnudo como imagen sensual y plenamente autorreferencial. En tiempos más recientes, los estudios en torno al desnudo como género artístico se han centrado en los análisis semióticos, especialmente en la relación entre obra y espectador, así como en el estudio de las relaciones de género. El feminismo ha criticado el desnudo como utilización objetual del cuerpo femenino y signo del dominio patriarcal de la sociedad occidental. Artistas como Lucian Freud y Jenny Saville han elaborado un tipo de desnudo no idealizado para eliminar el concepto tradicional de desnudo y buscar su esencia más allá de los conceptos de belleza y género.​ (es)
  • The historical evolution of the nude in art runs parallel to the history of art in general, except for small particularities derived from the different acceptance of nudity by the various societies and cultures that have succeeded each other in the world over time. The nude is an artistic genre that consists of the representation in various artistic media (painting, sculpture or, more recently, film and photography) of the naked human body. It is considered one of the academic classifications of works of art. Nudity in art has generally reflected the social standards for aesthetics and morality of the era in which the work was made. Many cultures tolerate nudity in art to a greater extent than nudity in real life, with different parameters for what is acceptable: for example, even in a museum where nude works are displayed, nudity of the visitor is generally not acceptable. As a genre, the nude is a complex subject to approach because of its many variants, both formal, aesthetic and iconographic, and some art historians consider it the most important subject in the history of Western art. Although it is usually associated with eroticism, the nude can have various interpretations and meanings, from mythology to religion, including anatomical study, or as a representation of beauty and aesthetic ideal of perfection, as in Ancient Greece. Its representation has varied according to the social and cultural values of each era and each people, and just as for the Greeks the body was a source of pride, for the Jews—and therefore for Christianity—it was a source of shame, it was the condition of slaves and the miserable. The study and artistic representation of the human body has been a constant throughout the history of art, from prehistoric times (Venus of Willendorf) to the present day. One of the cultures where the artistic representation of the nude proliferated the most was Ancient Greece, where it was conceived as an ideal of perfection and absolute beauty, a concept that has endured in classical art until today, and largely conditioning the perception of Western society towards the nude and art in general. In the Middle Ages its representation was limited to religious themes, always based on biblical passages that justified it. In the Renaissance, the new humanist culture, of a more anthropocentric sign, propitiated the return of the nude to art, generally based on mythological or historical themes, while the religious ones remained. It was in the 19th century, especially with Impressionism, when the nude began to lose its iconographic character and to be represented simply for its aesthetic qualities, the nude as a sensual and fully self-referential image. In more recent times, studies on the nude as an artistic genre have focused on semiotic analyses, especially on the relationship between the work and the viewer, as well as on the study of gender relations. Feminism has criticized the nude as an objectual use of the female body and a sign of the patriarchal dominance of Western society. Artists such as Lucian Freud and Jenny Saville have elaborated a non-idealized type of nude to eliminate the traditional concept of nudity and seek its essence beyond the concepts of beauty and gender. (en)
  • L'évolution historique du nu artistique se déroule en parallèle à l'histoire de l'art en général, sauf des petites particularités dérivées des diverses acceptations de la nudité dans diverses sociétés et cultures tout au long du temps. Le nu est un genre artistique[réf. nécessaire] qui consiste à la représentation dans divers milieux artistiques (peinture, sculpture ou, plus récemment, cinéma et photographie) du corps humain nu. Il est envisagé comme un des classements académiques des œuvres d'art[réf. nécessaire]. La nudité dans l'art a reflété en général les standards sociaux de l'esthétique et la moralité de l'époque pendant laquelle s'est réalisée l'œuvre[réf. nécessaire]. Beaucoup de cultures tolèrent la nudité dans l'art bien plus que dans la vie réelle[réf. nécessaire], avec des différentes notions sur qu'est-ce qui est acceptable : par exemple, même dans un musée dans lequel se montrent des œuvres nudistes[Quoi ?], en général il ne s'accepte pas la nudité du visiteur. Comme genre artistique, le nu est un thème complexe à aborder à cause des multiples variantes, autant formelles comme esthétiques et iconographiques. Des historiens de l'art l'envisagent comme étant le thème le plus important de l'histoire de l'art occidental[source insuffisante]. Bien qu'il y a l'habitude de l'associer à l'érotisme[réf. souhaitée], la nudité peut avoir des diverses interprétations et des significations, de la mythologie jusqu'à la religion, en passant par l'étude anatomique, ou bien comme représentation de la beauté et l'idéale esthétique de perfection, comme dans la Grèce Antique. Sa représentation a varié par rapport aux valeurs sociales et culturelles de chaque époque et chaque peuple. Ainsi pour les Grecs, le corps était un motif d'orgueil, alors que pour les juifs ainsi que les chrétiens le corps était motif de honte, étant la condition des esclaves et les misérables[source insuffisante]. (fr)
  • L'evoluzione della storia del nudo artistico è parallela a quella della storia dell'arte nella sua generalità, fatta debita eccezione per le specificità derivanti dal differente grado di accettazione delle scene di nudità da parte delle varie forme di società e cultura che si sono succedute nel mondo durante il corso dei secoli e dei millenni. Quello del nudo è un consistente nella rappresentazione all'interno dei vari media artistici - pittura e scultura in primis, ma anche in fotografia e nel cinema - della forma del corpo umano (sia maschile sia femminile) nudo o seminudo; questo è considerato una delle classificazioni principali dell'opera d'arte in accademia. La nudità in arte viene a riflettere nel suo insieme le norme sociali presenti, sia in ambito di estetica che nella concezione di morale, del tempo e del luogo in cui è stata eseguita l'opera. Molte sono le culture che tollerano la nudità nell'arte assai più di quanto non tollerino la nudità nella vita reale, con diversi parametri su ciò che è considerato accettabile o meno. Come genere quello del nudo è una questione complessa da affrontare per le sue numerose varianti, sia formali che estetiche ed iconografiche, e vi sono storici dell'arte che giungono a considerarlo come uno dei più importanti, se non quello di maggior importanza in assoluto, nella storia dell'arte occidentale; secondo lo storico, saggista e critico spagnolo , «la nudità non è solo una forma d'arte, ma è la stessa spiegazione - o logica - dell'arte occidentale: il punto drammatico od incrocio tra il naturale e il cielo, tra l'ideale e il vero, tra il carnale e lo spirituale, in definitiva tra il corpo e l'anima». Anche , curatore d'arte e conservatore del Museo del Prado, ritiene che «da secoli il nudo è stato la forma d'arte per eccellenza presente in Occidente, potendo esso esprimere al meglio tutti gli altri valori attraverso il colore e la materia pittorica».. Il David (1501-04) di Michelangelo Buonarroti. Galleria dell'Accademia a Firenze. Anche se spesso associato con l'erotismo, il nudo può in realtà acquisire varie interpretazioni e significati alternativi, da quello inerente alla mitologia e alla religione, allo studio di anatomia o, infine, anche - per le sue qualità intrinseche - quello di massima rappresentazione possibile dell'ideale (nel senso di bene, come principio o valore etico da perseguire) di Bellezza e perfezione estetica, come accade ad esempio nell'arte figurativa dell'antica Grecia. La sua rappresentazione è variata secondo i valori sociali e culturali di ogni epoca storica e di ogni popolazione, e come per i Greci il corpo è stato un motivo di orgoglio così per gli ebrei - e di conseguenza per il successivo cristianesimo - si è rivelato invece fonte d'estremo d'imbarazzo, condizione degli schiavi e dei miserabili. Lo studio e la rappresentazione artistica del corpo umano è stata una costante in tutta la storia dell'arte, dalla preistoria, con la Venere di Willendorf, per fare solamente uno degli esempi più conosciuti. Una delle culture in cui maggiormente è proliferata la rappresentazione della nudità artistica è stata quella del mondo classico nell'antichità greco-romana, ov'è stata presto concepita come ideale (come accade nel nudo eroico), estetico ma anche etico di perfezione e "bellezza assoluta"; concetto questo che è perdurato nel classicismo, condizionando in buona parte la percezione della civiltà occidentale nei confronti non solo del nudo ma anche dell'arte nel suo complesso. Durante il Medioevo la rappresentazione artistica si è limitata ai temi più specificamente religiosi e trattati dalla teologia, basati su brani della Bibbia, il testo sacro cristiano; solamente in tal maniera se ne poteva giustificare la resa nelle varie forme d'arte. Con l'avvio del Rinascimento a partire dalla metà del XV secolo la nuova cultura derivata dall'umanesimo prese una direzione decisamente improntata ad un sempre maggior antropocentrismo; ciò ha portato al ritorno in grande stile del nudo artistico dopo lunghi secoli di occultamento ed affiancando così ai soliti soggetti religiosi dei secoli precedenti anche quelli storico-mitologici risalenti al paganesimo, soprattutto sotto forma di allegoria. È stato poi nel XIX secolo, soprattutto con l'impressionismo, che il nudo ha cominciato a perdere il suo carattere eminentemente iconografico per esser rappresentato nelle sue qualità estetiche molto più semplicemente profane: l'immagine nuda, sensuale ed auto referenziale prese così un poco alla volta il sopravvento. Gli studi attorno al nudo nella sua qualità di genere artistico si sono concentrati nell'analisi fattane dalla semiotica, innanzitutto nel rapporto inerente tra opera e spettatore, così come anche nello studio delle relazioni di genere; il femminismo ha criticato l'utilizzo del nudo in quanto oggettivazione della forma del corpo umano femminile il quale confermerebbe così il dominio all'interno della società occidentale dell'ideologia patriarcale. Artisti come Lucian Freud e Jenny Saville hanno sviluppato una sorta di nudo non idealizzato nel tentativo di eliminare il concetto tradizionale di nudità, andando a cercarne l'essenza al di là e al di fuori dell'idea di bellezza e distinzione discriminante data dall'identità di genere. (it)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 71247922 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 331921 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1117111388 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:author
dbp:caption
  • The Age of Bronze, de Auguste Rodin (en)
  • Auguste Neyt, model of The Age of Bronze, photograph by Gaudenzio Marconi. (en)
dbp:image
  • Marconi, Gaudenzio - 1877 - Auguste Neyt, modello 22enne di L'age d'arain.jpg (en)
  • La edad de bronce.jpg (en)
dbp:text
  • The first to fully understand, since the great age of Greek sculpture, the identity of the nude with the great figurative art, was Michelangelo. Before him it had been studied with a scientific view, as a means of capturing the figure wrapped in clothing. Michelangelo saw that it was an end in itself and made the nude the supreme purpose of his art. For him, art and nude were synonymous. (en)
dbp:title
  • Italian Renaissance painters (en)
dbp:width
  • 140 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • يمتد التطور التاريخي للعري في الفن موازيًا لتاريخ الفن عمومًا، باستثناء الخصائص الصغيرة المستمدة من القبول المختلف للعري في المجتمعات والثقافات المختلفة التي تعاقبت في العالم عبر الزمن. العري نوع فني يتألف من التمثيل في مختلف الأوساط الفنية (الرسم والنحت ومؤخرًا الأفلام والصور الفوتوغرافية) للجسد البشري العاري. يُعتبر أحد التصنيفات الأكاديمية للأعمال الفنية. يعكس العري في الفن عمومًا المعايير الاجتماعية لجماليات وأخلاق العصر الذي أُنجز العمل فيه. تتسامح العديد من الحضارات مع العري في الفن إلى حد أكبر من العري في الواقع، وثمة معايير مختلفة لما هو مقبول: فمثلًا، حتى في المتاحف التي تُعرض فيها لوحات عارية، لا يكون عري الزوار مقبولًا عمومًا. باعتباره نوعًا فنيًا، يُعد العري موضوعًا من المعقد التطرق إليه بسبب متغيراته العديدة، الرسمية والجمالية والأيقونية، ويعتبره بعض مؤرخي الفن الموضوع الأهم ف (ar)
  • The historical evolution of the nude in art runs parallel to the history of art in general, except for small particularities derived from the different acceptance of nudity by the various societies and cultures that have succeeded each other in the world over time. The nude is an artistic genre that consists of the representation in various artistic media (painting, sculpture or, more recently, film and photography) of the naked human body. It is considered one of the academic classifications of works of art. Nudity in art has generally reflected the social standards for aesthetics and morality of the era in which the work was made. Many cultures tolerate nudity in art to a greater extent than nudity in real life, with different parameters for what is acceptable: for example, even in a mus (en)
  • La evolución histórica del desnudo artístico transcurre en paralelo a la historia del arte en general, salvo pequeñas particularidades derivadas de la distinta aceptación de la desnudez por parte de las diversas sociedades y culturas que se han sucedido en el mundo a lo largo del tiempo. El desnudo es un género artístico que consiste en la representación en diversos medios artísticos (pintura, escultura o, más recientemente, cine y fotografía) del cuerpo humano desnudo. Es considerado una de las clasificaciones académicas de las obras de arte. La desnudez en el arte ha reflejado por lo general los estándares sociales para la estética y la moralidad de la época en que se realizó la obra. Muchas culturas toleran la desnudez en el arte en mayor medida que la desnudez en la vida real, con dife (es)
  • L'évolution historique du nu artistique se déroule en parallèle à l'histoire de l'art en général, sauf des petites particularités dérivées des diverses acceptations de la nudité dans diverses sociétés et cultures tout au long du temps. Le nu est un genre artistique[réf. nécessaire] qui consiste à la représentation dans divers milieux artistiques (peinture, sculpture ou, plus récemment, cinéma et photographie) du corps humain nu. Il est envisagé comme un des classements académiques des œuvres d'art[réf. nécessaire]. (fr)
  • L'evoluzione della storia del nudo artistico è parallela a quella della storia dell'arte nella sua generalità, fatta debita eccezione per le specificità derivanti dal differente grado di accettazione delle scene di nudità da parte delle varie forme di società e cultura che si sono succedute nel mondo durante il corso dei secoli e dei millenni. Il David (1501-04) di Michelangelo Buonarroti. Galleria dell'Accademia a Firenze. (it)
rdfs:label
  • تاريخ العري في الفن (ar)
  • Història del nu artístic (ca)
  • Historia del desnudo artístico (es)
  • History of the nude in art (en)
  • Histoire du nu artistique (fr)
  • Storia del nudo artistico (it)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License