| dbo:abstract
|
- Joseph-Marie Vien - la versió en anglès del seu nom és, Joseph-Mary Wien - (Montpeller, 18 de juny de 1716 - 27 de març de 1809) va ser el darrer pintor francès en tenir la posició de Premier peintre du Roi, exercint aquest càrrec des de 1789 fins a 1791. Va estar protegit pel Comte de Caylus, aviat entrà a l'estudi de Natoire, i obtingué el el 1745. Va passar temps estudiant pintura a Roma. A la tornada a París va presentar a l'acadèmica la seva obra, Daedalus i Icarus (Louvre), François Boucher va protestar indignat. L'any 1776, va esdevenir director de l'Escola de França a Roma i va refusar acceptar Jacques-Louis David com un dels seus alumnes. Napoleó I el va fer senador. Joseph-Marie Vien morí a París i està enterrat al Panteó. Entre els seus deixebles es compten François-André Vincent, , Jean-Baptiste Regnault, , , , . La seva esposa, (1728–1805), també va ser membre de l'acadèmia. (ca)
- Joseph-Marie Vien (někdy uváděn jako Joseph Maria Vien, 18. června 1716 Montpellier – 27. března 1809 Paříž) byl francouzský neoklasicistní malíř, učitel Jacquesa-Louise Davida. V letech 1789–1791 byl vůbec posledním držitelem titulu . (cs)
- Ο Ζοζέφ-Μαρί Βιέν (γαλλικά: Joseph-Marie Vien) (18 Ιουνίου 1716-27 Μαρτίου 1809) ήταν Γάλλος ζωγράφος. Ήταν ο τελευταίος κάτοχος της θέσης του Πρώτου Ζωγράφου του Βασιλιά, κατέχοντας τη θέση από το 1789 έως το 1791. Υπήρξε ένας από τους προδρόμους του νεοκλασικισμού στη ζωγραφική. (el)
- Joseph-Marie Vien (* 18. Juni 1716 in Montpellier; † 27. März 1809 in Paris) war ein französischer Maler. (de)
- Joseph-Marie Vien (Montpellier, 18 de junio de 1716-París, 27 de mayo de 1809), fue un pintor, dibujante y grabador francés, precursor del Neoclasicismo. (es)
- Joseph-Marie Vien (sometimes anglicised as Joseph-Mary Wien; 18 June 1716 – 27 March 1809) was a French painter. He was the last holder of the post of Premier peintre du Roi, serving from 1789 to 1791. (en)
- Joseph-Marie Vien né à Montpellier le 18 juin 1716 et mort à Paris le 27 mars 1809 est un peintre, dessinateur et graveur français, précurseur du néoclassicisme. Il est le père du peintre Joseph-Marie Vien le jeune (1761-1848). (fr)
- ジョゼフ＝マリー・ヴィアン（Joseph-Marie Vien 、1716年6月18日 - 1809年3月27日）は、フランスの「新古典主義」の画家である。 (ja)
- Joseph-Marie Vien (Montpellier, 18 giugno 1716 – Parigi, 27 marzo 1809) è stato un pittore francese, maestro di Jacques-Louis David. L'artista, considerato dai suoi contemporanei come il «padre del neoclassicismo francese», riprende temi di gusto rococò, modernizzandoli superficialmente in senso neoclassico, creando quello che può essere definito un «neoclassicismo erotico». (it)
- Joseph-Marie Vien (ur. 18 czerwca 1716 w Montpellier, zm. 27 marca 1809) – francuski malarz, rysownik i grafik, prekursor neoklasycyzmu. Był uczniem Charlesa-Josepha Natoire’a, w 1745 zdobył nagrodę Grand Prix de Roma i wyjechał na trzyletnie stypendium do Rzymu. W 1754 został przyjęty do Królewskiej Akademii Malarstwa i Rzeźby, gdzie prowadził własną pracownię i pracował jako pedagog. W latach 1775-1781 był dyrektorem Académie de France w Rzymie. Jest uważany za ojca neoklasycyzmu, za zasługi dla sztuki Bonaparte mianował go w 1799 senatorem. Pochowany jest w Panteonie w Paryżu. Vien malował najchętniej alegorie inspirowane mitologią. Jego prace nawiązywały początkowo do rokoko a później do klasycyzmu. Wśród licznych uczniów artysty najwybitniejszymi okazali się Jacques-Louis David, François-André Vincent i Jean-Baptiste Regnault. Jego żona Marie-Thérèse Reboul (1728-1805) sama była członkiem Akademii, a ich syn Marie Joseph (ur. 1761) również został malarzem. (pl)
- Жозеф-Мари Вьен (фр. Joseph-Marie Vien; 18 июля 1716, Монпелье — 27 марта 1809, Париж) — французский живописец и педагог раннего неоклассицизма. (ru)
- Joseph-Marie Vien, född den 17 juli 1716 i Montpellier, död den 27 mars 1809 i Paris, var en fransk målare. Han var gift med Marie-Thérèse Reboul. Han hade i sin ungdom anställning hos en kartritare och vid en fajansfabrik, var sedan elev för en målare vid namn Giral i fyra år, målade porträtt, kom 1740 till Paris, fick inträde i konstakademins skola och vann Rompriset 1743. I Rom stannade han till 1750. I opposition mot tidssmaken hade han börjat predika återvändande till naturen och antiken, vilket inte behagade de styrande vid akademin. Men 1751 blev han dock , och 1754 blev han professor och fick en mängd lärjungar. År 1775 blev han direktör för franska akademin i Rom och begav sig dit, åtföljd av flera lärjungar, bland dem David. I Rom, där han vistades till 1781, anordnade han årliga utställningar av elevernas arbeten. Återkommen till Frankrike, blev han 1789 "premier peintre de sa majesté", men under revolutionen blev han fängslad, miste tjänst och lön och undslapp giljotinen endast för att han varit Davids lärare. Han arbetade dock fortfarande och vann 1796, vid 80 års ålder, pris i en offentlig tävling. Han var verksam ännu året före sin död. Vien målade huvudsakligen klassiska ämnen, såväl heroiska som idylliska: Dædalus och Icarus (1754), Insomnad eremit (1750), Amurer lekande med svanar och duvor (1758) och S:t Germain och S:t Vincent (1755) i Louvre. För övrigt kan nämnas S:t Denis predikar (i kyrkan S:t Roche), Priamos avreser till grekiska kriget, Minerva, Anakreon, Nymf, Försäljare av kärleksgudar (efter en gammal fresk i Rom) samt porträtt. Bland hans elever återfinns David, Regnault, Vincent och svensken Wertmüller. Själv berömde sig Vien för att han var den förste som i sin ateljé införde studium efter levande modell. (sv)
- Joseph-Marie Vien, ou Joseph-Mary Wien, nascido na cidade de Montpellier (18 de junho de 1716 - Paris, 27 de março de 1809) foi um pintor, desenhista e gravurista francês, precursor do Neoclassicismo. Ganhou o Prix de Roma em 1743, e esteve na capital italiana de 1744 a 1750. No período em que Vien esteve em Roma, as escavações em Herculano e Pompéia, causaram uma empolgação no meio artístico, e o interesse dele nas pinturas romanas antigas que foram desenterradas, o ajudou a adquirir certa reputação como pioneiro do estilo neoclassicista. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Joseph-Marie Vien (někdy uváděn jako Joseph Maria Vien, 18. června 1716 Montpellier – 27. března 1809 Paříž) byl francouzský neoklasicistní malíř, učitel Jacquesa-Louise Davida. V letech 1789–1791 byl vůbec posledním držitelem titulu . (cs)
- Ο Ζοζέφ-Μαρί Βιέν (γαλλικά: Joseph-Marie Vien) (18 Ιουνίου 1716-27 Μαρτίου 1809) ήταν Γάλλος ζωγράφος. Ήταν ο τελευταίος κάτοχος της θέσης του Πρώτου Ζωγράφου του Βασιλιά, κατέχοντας τη θέση από το 1789 έως το 1791. Υπήρξε ένας από τους προδρόμους του νεοκλασικισμού στη ζωγραφική. (el)
- Joseph-Marie Vien (* 18. Juni 1716 in Montpellier; † 27. März 1809 in Paris) war ein französischer Maler. (de)
- Joseph-Marie Vien (Montpellier, 18 de junio de 1716-París, 27 de mayo de 1809), fue un pintor, dibujante y grabador francés, precursor del Neoclasicismo. (es)
- Joseph-Marie Vien (sometimes anglicised as Joseph-Mary Wien; 18 June 1716 – 27 March 1809) was a French painter. He was the last holder of the post of Premier peintre du Roi, serving from 1789 to 1791. (en)
- Joseph-Marie Vien né à Montpellier le 18 juin 1716 et mort à Paris le 27 mars 1809 est un peintre, dessinateur et graveur français, précurseur du néoclassicisme. Il est le père du peintre Joseph-Marie Vien le jeune (1761-1848). (fr)
- ジョゼフ＝マリー・ヴィアン（Joseph-Marie Vien 、1716年6月18日 - 1809年3月27日）は、フランスの「新古典主義」の画家である。 (ja)
- Joseph-Marie Vien (Montpellier, 18 giugno 1716 – Parigi, 27 marzo 1809) è stato un pittore francese, maestro di Jacques-Louis David. L'artista, considerato dai suoi contemporanei come il «padre del neoclassicismo francese», riprende temi di gusto rococò, modernizzandoli superficialmente in senso neoclassico, creando quello che può essere definito un «neoclassicismo erotico». (it)
- Жозеф-Мари Вьен (фр. Joseph-Marie Vien; 18 июля 1716, Монпелье — 27 марта 1809, Париж) — французский живописец и педагог раннего неоклассицизма. (ru)
- Joseph-Marie Vien, ou Joseph-Mary Wien, nascido na cidade de Montpellier (18 de junho de 1716 - Paris, 27 de março de 1809) foi um pintor, desenhista e gravurista francês, precursor do Neoclassicismo. Ganhou o Prix de Roma em 1743, e esteve na capital italiana de 1744 a 1750. No período em que Vien esteve em Roma, as escavações em Herculano e Pompéia, causaram uma empolgação no meio artístico, e o interesse dele nas pinturas romanas antigas que foram desenterradas, o ajudou a adquirir certa reputação como pioneiro do estilo neoclassicista. (pt)
- Joseph-Marie Vien - la versió en anglès del seu nom és, Joseph-Mary Wien - (Montpeller, 18 de juny de 1716 - 27 de març de 1809) va ser el darrer pintor francès en tenir la posició de Premier peintre du Roi, exercint aquest càrrec des de 1789 fins a 1791. Va estar protegit pel Comte de Caylus, aviat entrà a l'estudi de Natoire, i obtingué el el 1745. Va passar temps estudiant pintura a Roma. A la tornada a París va presentar a l'acadèmica la seva obra, Daedalus i Icarus (Louvre), François Boucher va protestar indignat. (ca)
- Joseph-Marie Vien (ur. 18 czerwca 1716 w Montpellier, zm. 27 marca 1809) – francuski malarz, rysownik i grafik, prekursor neoklasycyzmu. Był uczniem Charlesa-Josepha Natoire’a, w 1745 zdobył nagrodę Grand Prix de Roma i wyjechał na trzyletnie stypendium do Rzymu. W 1754 został przyjęty do Królewskiej Akademii Malarstwa i Rzeźby, gdzie prowadził własną pracownię i pracował jako pedagog. W latach 1775-1781 był dyrektorem Académie de France w Rzymie. Jest uważany za ojca neoklasycyzmu, za zasługi dla sztuki Bonaparte mianował go w 1799 senatorem. Pochowany jest w Panteonie w Paryżu. (pl)
- Joseph-Marie Vien, född den 17 juli 1716 i Montpellier, död den 27 mars 1809 i Paris, var en fransk målare. Han var gift med Marie-Thérèse Reboul. Han hade i sin ungdom anställning hos en kartritare och vid en fajansfabrik, var sedan elev för en målare vid namn Giral i fyra år, målade porträtt, kom 1740 till Paris, fick inträde i konstakademins skola och vann Rompriset 1743. I Rom stannade han till 1750. I opposition mot tidssmaken hade han börjat predika återvändande till naturen och antiken, vilket inte behagade de styrande vid akademin. Men 1751 blev han dock , och 1754 blev han professor och fick en mängd lärjungar. (sv)
|
