| dbo:abstract
|
- Meleagros (latinsky Meleager) byl v řecké mytologii syn kalydónského krále Oinea a jeho manželky Althaie. socha Meleagra z pařížského muzea Louvre V Aitólii ve středním Řecku vládl král Oineus, v hlavním městě . Jednoho roku sklidili bohatou úrodu a král obětoval všem bohům, jenom na Artemis, bohyni lovu, zapomněl. Uražená bohyně za trest poslala na Kalydón strašného kance. Byl vzrostlý jako býk, oči podlité krví, štětiny silné jako oštěpy, tesáky jako sloní kly, horkou pěnu kolem tlamy. Kanec nadělal velké škody - podupal rostoucí obilí, ničil dozrávající úrodu, vinnou révu, olivové sady, hubil lidi, psy, stáda dobytka. Lidé před ním prchali. Králův syn Meleagros se rozhodl zbavit kraj strachu a kance zabít. Svolal nejstatečnější muže na tento lov, mezi nimi i Argonauty, s nimiž se plavil na lodi Argó do Kolchidy pro zlaté rouno. Přišli:
* Kastór a Polydeukés ze Sparty
* Idás a Lynkeus z Messény
* Théseus z Athén
* Peirithoos z Larissy
* Iásón z Iólku
* Admétos z Fér
* Nestór z Pylu
* Péleus a Eurytión z Fthijí
* Ífiklés z Théb
* Amfiaráos z Argu
* Telamón ze Salamíny
* z Magnésie
* Ankaios a Kéfeus z Arkadie
* a krásná lovkyně Atalanta Král uspořádal veliký hon, v hlubokém lesním úvalu vyplašili hrozného kance a zaútočili na něj oštěpy, ale jenom ho rozdráždili. Kanec jednomu lovci rozdrásal nohu a zmizel v křoví, kde ho dostihl šíp Atalanty a zabodl se mu za ucho. Muži se nechtěli nechat zahanbit ženou, prudce útočili a Ankaios se kanci postavil ostrou sekyrou. Kanec však zaútočil první a vrazil mu tesáky do břicha, během chvilky byl lovec mrtev. Ostatní lovci se netrefili, až Meleagros kance zabil. Kůži zabitého kance, svou kořist, daroval Atalantě, což se nelíbilo ostatním lovcům, vzali trofej Atalantě, což ale popudilo Meleagra tak, že zabil dva své strýce. Althaia, Meleagrova matka, nejprve myslela, že její bratři jsou obětí lovu, ale když se dozvěděla pravdu, rozzlobila se a myslela na pomstu. Vzpomněla na starou věštbu při narození syna, že on bude žít tak dlouho, dokud nedohoří darovaná louč. Tenkrát ji matka schovala a dnes se pro ni vrátila, zapálila ji a po vnitřním boji ji hodila do ohně. V tu chvíli Meleagros začal slábnout a v bolestech za chvíli skonal. Celé město plakalo, král propadl hlubokému zármutku a matka se probodla mečem. Jeho dvě sestry se utápěly v žalu. Po tolika neštěstích apohromách se bohyně Artemis přestala hněvat, ale ještě předtím sestry Meleagrovy proměnila v perličky. Jiná verze této báje události po skončení honu líčí tak, že se lovci hádali, kdo se o zabití kance nejvíce zasloužil. Od urážek se přešlo k nepřátelským činům, až z toho byla válka mezi Kalydónem a vedlejším Pleurónem. Do čela vojska se postavil Meleagros, zahnal cizí vojska na útěk. Nešťastnou náhodou však zabil bratra své matky. Altheia syna proklela a on z hněvu opustil vojsko a uchýlil se ke své manželce Kleopatře. V jeho nepřítomností nepřítel znovu zaútočil, město obklíčil. Tu již kalydónští prosili Meleagra, aby se vrátil do vedení armády, ale on nepovolil až když nepřátelé dobyli město, teprve pak je silou zahnal. Město bylo zachráněno, ne tak Meleagros - bohové vyslyšeli matčinu kletbu a Apollón ho zahubil šípem. (cs)
- Segons la mitologia grega, Melèagre (en grec antic Μελέαγρος, Meléagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda. Algunes tradicions li atribueixen quatre germanes, Gorge, Eurimede, Deianira i Melanipe, conegudes com les Meleàgrides. Com que el seu pare, en un sacrifici ofert a tots els déus, s'havia oblidat d'Àrtemis, la deessa el castigà enviant un enorme senglar (el Senglar de Calidó) que devastava el seu regne. Aquesta llegenda ja s'explica a la Ilíada (cant 9, versos 524-605), on Fènix, per impressionar Aquil·les i animar-lo a participar en la guerra de Troia, narra la mort de Melèagre per haver-se mostrat obstinat. Melèagre, amb la intenció d'abatre el senglar, va reunir els principals herois del seu temps i entre tots van iniciar una batuda pel bosc. L'animal va matar alguns joves i finalment, va ser el mateix Melèagre el que va matar la fera. Però Àrtemis, que encara no tenia la còlera aplacada, va suscitar una disputa entre etolis i Curetes, ja que havien participat en la cacera homes de tots dos pobles, pel repartiment de la pell i el cap del senglar. Mentre Melèagre lluità amb els seus companys contra els etolis, van anar guanyant en la lluita. Però en la batalla Melèagre va matar els germans de la seva mare, Plexip i Toxeu, i ella el va maleir, invocant la còlera dels déus infernals. Llavors Melèagre, per por de la maledicció i de les Erínies, es va negar a seguir lluitant i es retirà a casa seva. La victòria es va posar al costat dels curetes i els etolis van ser rebutjats fins a l'interior de les muralles de Calidó i van patir un setge. Els ancians van suplicar Melèagre que tornes a la lluita, però l'heroi s'hi negà. La situació es va allargar fins que la ciutat va començar a cremar i els enemics van entrar a saquejar casa seva. La seva esposa Alcíone (de vegades Cleòpatra), filla d'Idas i de Marpessa, va anar al seu costat a explicar-li la dissort dels assetjats i com l'enemic aconseguia la victòria. Melèagre es va commoure i es va posar l'armadura, sortint a lluitar i capgirant fàcilment la situació. Una tradició diu, però, que va morir en el combat, i que després de la seva mort Altea, la seva mare, i Cleòpatra es van penjar, i les dones que ploraven sobre el seu cadàver (de vegades són les seves germanes) es van transformar en ocells, les Meleàgrides. Més tard el mite va evolucionar, i la guerra amb els curetes va passar a un segon pla, donant importància només a la cacera del senglar. Es deia que Melèagre no era fill d'Eneu, sinó d'Ares, i quan només tenia uns dies de vida, les Moires es van presentar a la seva mare Altea i li van predir que la sort del nen anava lligada al tió que cremava a la llar. Si es consumia totalment, Melèagre moriria. Altea va agafar el tió, el va apagar i el guardà dins d'un cofre. Quan Melèagre es va fer adult i es va preparar per lliurar-se del senglar de Calidó enviat per Àrtemis, va reunir un gran nombre d'herois. Es van reunir a casa d'Eneu durant nou dies, i al desè van sortir de cacera. Alguns dels membres de l'equip estaven disgustats perquè amb ells hi anava una dona, Atalanta. Però Melèagre, que estava enamorat d'ella i amb qui desitjava tenir un fill tot i estar casat amb Alcíone, va convèncer els herois perquè l'acceptessin. Encara que la fera estava acorralada va aconseguir matar Hileu i Anceu. Peleu va llançar la seva javelina, però matà accidentalment Eurició. Atalanta va ser la primera de ferir l'animal, amb una fletxa. Amfiarau li'n va clavar una altra en un ull, i finalment Melèagre el va rematar amb un ganivet que li clavà al costat. Però a l'hora de repartir les despulles Melèagre, que en tenia dret per haver mort el senglar, concedí a Atalanta el cap i la pell, amb l'excusa que ella li havia fet la primera ferida. Això suscità les protestes dels altres caçadors, especialment de Plexip i Toxeu, els germans d'Altea, i en la discussió que se'n seguí l'heroi acabà matant els seus oncles. Al cap d'uns dies, tal com diu la llegenda, Altea decidí venjar els seus germans posant al foc el tió que, segons les Moires, havia de durar tant com la vida de Melèagre. I així, en consumir-se el tió, l'heroi caigué mort sense comprendre-se'n la causa. Quan Altea es va recuperar de l'atac de follia que havia tingut i va veure què havia fet, es va penjar, al mateix temps que Alcíone, l'esposa de l'heroi. Hi ha altres gestes referides a Melèagre, com una victòria en els jocs fúnebres en honor de Pèlias, i segons Diodor, va lluitar a la Còlquida al costat dels argonautes i va matar Eetes. També, quan Hèracles va baixar als Inferns a buscar el gos Cèrber, va trobar-se l'ànima de Melèagre, que li va demanar que es casés amb la seva germana Deianira, ja que s'havia quedat sense suport de ningú després de la seva mort. Hèracles, al tornar al món dels vius, es casà amb ella. (ca)
- Στην ελληνική μυθολογία ο Μελέαγρος ήταν υιός του βασιλιά της Καλυδώνας Οινέως και της Αλθαίας, αδελφής της Λήδας. Ο Μελέαγρος είναι ο κεντρικός ήρωας των διηγήσεων για τον Καλυδώνιο Κάπρο. (el)
- Meleagros (griechisch Μελέαγρος Meléagros) ist in der griechischen Mythologie der Sohn von Althaia und Oineus, dem König von Kalydon. Zwei seiner sechs Geschwister sind Tydeus und Deïaneira. Mit seiner Frau Kleopatra hatte er eine Tochter namens . Sieben Tage nach der Geburt von Meleagros erschienen die drei Moiren Klotho, Lachesis und Atropos. Letztere verkündete Althaia, dass ihr Sohn lebt, solange das auf dem Herd brennende Holzscheit nicht vom Feuer verzehrt wird. Althaia löschte das Feuer und bewahrte das Holzstück auf, um Meleagros am Leben zu erhalten. Bereits in jungen Jahren nahm er als einer der Argonauten mit an der Seereise des Iason teil. Er gewann den Preis für das Speerwerfen bei den Leichenspielen des Akastus. Als er in seine Heimat Kalydon zurückgekehrt war, trieb dort der Kalydonische Eber sein Unwesen. Artemis, die Göttin der Jagd, hatte ihn ausgeschickt, um Althaia und Oineus dafür zu bestrafen, dass sie ein Opfer für sie vergessen hatten. Meleagros rief seine Gefährten zur Jagd zusammen. Die Teilnehmer waren Iason, Kastor und Polydeukes, Idas, Lynkeus, Peleus, Admetos, Peirithoos, Theseus und Atalante. Atalante verletzte das Tier als Erste, anschließend gab Meleagros dem Schwein den Todesstoß. Meleagros überließ Atalante das Fell des Tieres, die Brüder von Althaia jedoch wurden eifersüchtig und entwendeten die Trophäe. Erzürnt tötete Meleagros daraufhin seine eigenen Verwandten, worauf Althaia aus Rache das aufbewahrte Holzscheit verbrannte. Dadurch starb Meleagros wie von Atropos vorhergesagt. (de)
- Laŭ la helena mitologio, Meleagro (el la greka Μελέαγρος) estis filo de Eneo, reĝo de Kalidono (Etolio) kaj fama vit-kulturisto, kvankam kelkaj versioj rakontas ke lia vera patro estis la dio Areso, tial kial la patrino de Meleagro, Alteo (fratino de Ledo) estis partneroj de multaj dioj. Post sia morto, Meleagro ricevis kultadon kiel heroo, ĉefe en templo dediĉita al li en Kalidono. (eo)
- Greziar mitologian, Meleagro eta Altearen semea da, Kalidon lurraldeko basurde-ehiztarien buruzagia. Eneok uzta jaso, eta Artemisari izan ezik, gainerako jainko guztiei eskaintzak egin zizkien uztarengatik eskerrak emanez. Artemisak, hura ikusirik, basurde bat bidali zuen Kalidonera, hango larreak desegin zitzan. Meleagrok basurdea harrapatzeko ehiztari-talde bat bildu zuen, bere herriko ehiztariek eta Altearen anaiek osatua. Basurdea harrapatu zutenean, Meleagrok bere herriko ehiztarien artean zatikatu nahi izan zuen basurdea, eta amaren anaiak, haren herrikoak ez zirenez, hil egin zituen. Amak, ekintza haren ondorioz, Meleagro bizirik mantentzen zuen egur-zatia sutara bota zuen, eta egurra erre zenean, Meleagro hil egin zen. (eu)
- In Greek mythology, Meleager (/ˌmɛliˈeɪɡər/, Greek: Μελέαγρος, translit. Meléagros) was a hero venerated in his temenos at Calydon in Aetolia. He was already famed as the host of the Calydonian boar hunt in the epic tradition that was reworked by Homer. Meleager is also mentioned as one of the Argonauts. (en)
- En la mitología griega, Meleagro (Μελέαγρος) era hijo de Eneo (rey de Calidón) y Altea (hermana de Leda). Se decía que cuando era niño las Moiras habían anunciado a Altea que la vida de su hijo estaría ligada a un tizón de leña ardiente, y que cuando se consumiera el tizón, Meleagro moriría. Por lo demás, se le consideraba invulnerable. Altea, tras saber esto, sacó el tizón del fuego, lo apagó y lo guardó. El principal mito con el que se asocia a Meleagro es con la cacería del peligroso Jabalí de Calidón, enviado por Artemisa como castigo por el olvido de Eneo de haberle dedicado sacrificios. Eneo organizó una cacería para matarlo y Meleagro fue quien lo consiguió. Hay varias versiones sobre qué sucedió después: (es)
- Méléagre (en grec ancien Μελέαγρος / Meléagros) est un héros qui s'illustre pendant la chasse au sanglier de Calydon. Il existe deux versions de son mythe. Dans la première, qui s'apparente à un conte populaire, la vie de Méléagre est liée à un tison qui, jeté dans le feu, entraîne la mort du héros. Dans la seconde, rapportée par Homère, Méléagre est un double d'Achille pendant la guerre de Troie : le héros en colère se retire du combat lors de la guerre entre les Étoliens et les Curètes, et ne reprend les armes que lorsque sa ville est en flammes. (fr)
- Dalam mitologi Yunani, Meleagros (bahasa Yunani Kuno: Μελέαγρος, translit. Meléagros) adalah seorang pahlawan yang dipuja di temenosnya di Kalidon di Aitolia. Melagros terkenal sebagai penyelenggara Perburuan Babi Kalidon.Meleagros adalah putra dan . Menurut beberapa sumber, Meleagrso adalah ayah dari dan . (in)
- Meleagro (in greco antico: Μελέαγρος, Meléagros) è un personaggio della mitologia greca. Fu un principe di Calidone e un Argonauta, e partecipò alla caccia al cinghiale calidonio. (it)
- Meleager (Oudgrieks Μελέαγρος, Meléagros) is in de Griekse mythologie de zoon van , koning van Calydon in Aetolië, en van Althaea. Als zijn vader wordt ook Ares genoemd. Hij was een van de grote helden van zijn generatie en was een deelnemer aan de tocht der Argonauten. Bij zijn geboorte had zijn moeder bezoek gekregen van de Moiren die haar zeiden dat haar zoon net zo lang zou leven als een bepaald houtblok dat in de haard lag te branden. Geschrokken nam Althaea het blok uit het vuur, doofde het, en sloot het weg. Toen Oeneus op een keer was vergeten aan Artemis te offeren, zond zij een verwoestend everzwijn naar Calydon. Een grootscheepse klopjacht werd georganiseerd, waaraan naast een uitgelezen keur aan helden ook de jageres Atalanta deelnam. Atalanta verwondde het everzwijn als eerste, maar Meleager gaf de doodsteek. Meleager schonk het beest aan Atalanta, maar zijn ooms, de broers van zijn moeder, waren het hier niet mee eens. Na een hevige twist werden zij door Meleager gedood. Toen zij vernam dat haar broers vermoord waren, haalde Althaea overmand door woede en verdriet het houtblok tevoorschijn en gooide het in het vuur, met Meleagers dood tot gevolg. In een alternatieve versie ontbrandde er na de moord op Meleagers ooms een strijd tussen de Aetoliërs en de Cureten, de landgenoten van de ooms. Omdat Meleager weigerde mee te vechten, kwamen de Aetoliërs in de verdrukking, maar na hevig aandringen van zijn vrouw mengde hij zich toch in de strijd. De Aetoliërs wonnen, maar Meleager werd geveld door een pijl van Apollo, Artemis' tweelingbroer. Zijn zussen, de Meleagriden, treurden zo luidruchtig en volhardend om zijn dood dat Artemis hen in parelhoenders veranderde. Alleen zijn halfzussen Deianeira en Gorge, wier vader Dionysus zou geweest zijn, bleef dit lot bespaard. Meleager was gehuwd met Cleopatra, een dochter van Idas. Hun dochter heette Polydora. Bij Atalanta zou Meleager een zoon hebben gehad, geheten. (nl)
- 멜레아그로스(그리스어: Μελέαγρος)는 그리스 신화에서 칼리돈의 왕 오이네우스와 알타이아 사이에서 태어난 아들이다. (ko)
- メレアグロス（古希: Μελέαγρος, ラテン文字転記：Meleagros, ラテン語: Meleager）は、ギリシア神話に登場する英雄である。アルゴナウタイの1人で、カリュドーンの猪狩りの中心人物。ラテン語表記でメレアゲルとも。彼はアイトーリアのカリュドーン王オイネウスと王妃アルタイアーの子だが、実の父はアレースともいう。ヘーラクレースの妻となったデーイアネイラはメレアグロスの妹である。 (ja)
- Meleager (gr. Μελέαγρος Meléagros, łac. Meleager) – w mitologii greckiej jeden z Argonautów i herosów. Uchodził za syna Ojneusa i Altei. Z jego narodzinami wiązała się przepowiednia Mojr, że będzie żył dopóki nie spłonie pochodnia paląca się podczas jego narodzin. Matka ugasiła ją więc zaraz po urodzeniu i ukryła w bezpiecznym miejscu. Meleager poślubił Kleopatrę, córkę Idasa, z którą miał córkę . Brał udział w wyprawie Argonautów oraz urządził polowanie na dzika kalidońskiego. Meleager ostatecznie zabił dzika a skórę zwierzęcia ofiarował Atalancie. Podział trofeów spowodował spór między nim a braćmi Altei, którzy sprzeciwiali się obdarowywaniu Atalanty. Meleager w wyniku sprzeczki zabił braci matki. Rozżalona Altea spaliła ukrytą pochodnię powodując tym samym śmierć syna. Mojry mu wróżyły: Kloto (prządka) – dzielność, Lachesis (znacznica) – niezwykłą siłę, Atropos (koniec) – odporność ciała na wszelkie rany oraz powiedziała, że żyć będzie póki nie spali się głownia, która właśnie w kominku płonie. (pl)
- Meleagros var enligt grekisk mytologi en forngrekisk sagohjälte, son till sagokungen Oineus i Aitolien och hans drottning . Historien om Meleagros (som i många hänseenden liknar Akillessagan) existerar i två olika former. Båda berättelserna har en sak gemensamt: jakten efter den kalydoniska galten beskrivs som Meleagros främsta bedrift, men den orsakade även hans död. Enligt Homeros hade Oineus gjort ett stort offer till alla gudar, men uteslutit Artemis. Hon hämnades genom att skicka en fruktansvärd vildgalt, som förstörde fälten och vingårdarna runt staden Kalydon. Meleagros samlade dåtidens främsta hjältar för att jaga odjuret, som de också fällde. När segerbytet (galtens huvud och hud) skulle delas såg Artemis till att ett gräl uppstod mellan aitolerna och kureterna. Båda grupperna hade deltagit i striden och ansåg att segerbytet borde tillfalla deras respektive folkslag. Så länge som Meleagros kämpade på aitolernas sida hade de övertaget, men Meleagros drog sig ur striden när han av misstag dödade sin morbror. Morbroderns död gjorde att Meleagros mor lade en förbannelse över honom. Han återkom till striden och aitolernas sida efter att hans fru lyckats övertala honom; staden var då nära erövring. Kureternas skaror flydde, men hans mors förbannelse slog in och han återvände aldrig från striden. I den andra, yngre versionen av sagan förutser ödets gudinnor redan vid Meleagros födsel att han kommer att dö, när elden som då brann i husets hade förbrunnit. Althaia skyndade sig då att ta vara på elden och gömde den i en kista. På så sätt räddades Meleagros liv, och han växte upp till att bli en hjälte. Efter den kalydoniska jakten gav han galtens hud till Atalante, som han älskade. Meleagros morbröder blev upprörda över att priset tillföll en kvinna och tog bytet från henne, varpå Meleagros dödade dem. Althaia reagerade så hårt på händelsen att hon tog fram elden och kastade den i eldhärden; den förbrann och Meleagros dog omedelbart. När Althaia sedan insåg vad hon hade gjort hängde hon sig. Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från Nordisk familjebok, Meleagros 1, 1904–1926. (sv)
- Meléagro, na mitologia grega, era irmão de Dejanira, ambos filhos de Eneu, o rei de Cálidon. Logo após seu nascimento, sua mãe ficou sabendo que, quando a tora que estava na lareira fosse consumida, Meléagro morreria. Assim, ela apagou o fogo com água e escondeu a tora. Anos mais tarde, quando Meléagro matou seus dois tios, irmãos de sua mãe, esta lembrou-se da profecia e jogou a tora no fogo, causando, assim, a morte de seu filho. Meléagro é descrito como loiro na Ilíada. (pt)
- Мелеа́гр (др.-греч. Μελέαγρος) — в греческой мифологии — этолийский герой, сын калидонского царя Ойнея и его жены Алфеи (либо сын Алфеи от Ареса). Упомянут в «Илиаде». По мифу, после рождения Мелеагра Алфее было предсказано, что её сын умрет, как только догорит полено в очаге; Алфея немедленно выхватила полено и спрятала в сундук. Участник похода аргонавтов. На погребальных играх по Пелию победил в метании копья. Центральный персонаж Калидонской охоты. Источником славы Мелеагра послужил недосмотр его отца. Однажды, когда Ойней участвовал в празднике урожая, он принёс благодарственные жертвы всем богам, но забыл про богиню охоты Артемиду. Оскорблённая Артемида в отместку наслала на Калидон чудовищного вепря, который губил урожай, выворачивал с корнем деревья, убивал скот и людей. Мелеагр решил разделаться с этим чудовищем и пригласил себе в помощь прославленных героев, вместе с которыми он участвовал в походе аргонавтов: Кастора и Полидевка, Тесея, Ясона, Иолая, Пирифоя, Пелея, Теламона и других. При этом, у Мелеагра завязался роман с Аталантой. После тяжелой облавы, в ходе которой вепрь смертельно ранил Анкея, Аталанте удалось поразить его стрелой, а затем обессиленного вепря добил своим копьём Мелеагр. Копье, которым убил вепря, он посвятил в храм Аполлона в Сикионе. В ходе возникшего спора из-за шкуры зверя, которую должен был получить наиболее отличившийся, Мелеагр присудил трофей Аталанте, но у девушки отнял его Плексипп, дядя Мелеагра по матери. Взбешенный Мелеагр убил Плексиппа и двух его братьев. Согласно другому описанию, производя раздел добычи, он взял себе голову и шкуру, но Артемида посеяла раздор среди героев, и куреты и сыновья Фестия потребовали себе половину, и Мелеагр убил сыновей Фестия. В свою очередь Алфея, разгневавшись из-за гибели братьев, бросила полено в огонь и умертвила сына; но затем, в раскаянии, повесилась, а сестры Мелеагра, оплакивавшие брата, были превращены Артемидой в цесарок. По другой версии, изложенной Гомером в «Илиаде», из-за шкуры калидонского вепря возникла война между калидонцами и жителями соседнего города Плеврона. В этой войне Мелеагр убил одного из братьев Алфеи, навлек этим проклятие матери и, потрясенный этим, оставался дома, хотя враги подступили к самому Калидону. Сдавшись затем на уговоры своей жены Клеопатры, он выступил против врагов, отогнал их, но сам погиб. В поэмах «Великие Эои» и «Миниаде» одинаково сказано, что Аполлон пришел на помощь куретам против этолийцев и убил Мелеагра. (ru)
- Мелеа́гр (дав.-гр. Μελέαγρος) — син калідонського владаря Ойнея та Алтеї, чоловік Клеопатри, учасник походу аргонавтів і калідонського полювання, герой етолійських міфів. Найбільше прославився тим, що вбив калідонського вепра. Одного разу Ойней, вшановуючи богів щедрим офіруванням, забув принести жертву Артеміді. Розгнівана богиня наслала на калідонські поля страшного вепра, який усе пустошив. Щоб убити вепра, зібралися славетні герої Греції: Мелеагр, його дядьки Плексіпп та Евіпп, брати Ід та Лінкей, Діоскури, Тесей, Пейрітой, Адмет, Ясон, Пелей, Іфікл, Амфіарай, Теламон і мисливиця Аталанта, в яку закохався Мелеагр. Коли він убив вепра, між мисливцями вибухнула суперечка про те, хто з них має дістати нагороду переможця — голову й шкуру здобичі. Мелеагр присудив їх Аталанті, оскільки вона перша поранила вепра. У суперечці про нагороду за вбитого звіра Мелеагр убив своїх дядьків Плексіппа та Евіппа, чим викликав гнів матері. За версією, поданою в «Іліаді», через шкуру й голову вепра спалахнула війна між мешканцями етолійського міста Плеврона — куретами і калідонцями. За пізнішою версією міфу, оракул пророкував матері Мелеагра, що її син помре, як тільки догорить поліно, що палало у вогнищі. Алтея погасила поліно й заховала його. Коли Мелеагр повбивав своїх дядьків, розгнівана Алтея кинула у вогонь головешку, від якої залежало синове життя. Мелеагр помер, а Клеопатра й Алтея повісилися. Міф про Мелеагра зародився в епоху материнського права. Ф. Енгельс наводить його у праці «Походження родини, приватної власності і держави» для висвітлення таких суспільних стосунків, коли брат вважався ближчим родичем, ніж син. Міф опрацьовано в «Іліаді», в трагедіях Софокла й Евріпіда (не збереглися), а також у «Метаморфозах» Овідія. Художники зображували Мелеагра кремезним кучерявим юнаком у мисливському одязі, що спирається на голову вепра. (uk)
- 美雷阿戈洛斯（古希腊文：Μελέαγρος；英語：Meleager）。古希腊神话人物之一。为《荷马史诗》之著名英雄。父母为卡吕冬国王与。曾被命运三女神预言以燃烧原木作为其生命之终点。为阿格号远征的参加者。在该役中他由于清除卡吕冬野猪而闻名于世，后其母燃烧原木而牺牲以纪念亡兄。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Στην ελληνική μυθολογία ο Μελέαγρος ήταν υιός του βασιλιά της Καλυδώνας Οινέως και της Αλθαίας, αδελφής της Λήδας. Ο Μελέαγρος είναι ο κεντρικός ήρωας των διηγήσεων για τον Καλυδώνιο Κάπρο. (el)
- Laŭ la helena mitologio, Meleagro (el la greka Μελέαγρος) estis filo de Eneo, reĝo de Kalidono (Etolio) kaj fama vit-kulturisto, kvankam kelkaj versioj rakontas ke lia vera patro estis la dio Areso, tial kial la patrino de Meleagro, Alteo (fratino de Ledo) estis partneroj de multaj dioj. Post sia morto, Meleagro ricevis kultadon kiel heroo, ĉefe en templo dediĉita al li en Kalidono. (eo)
- Greziar mitologian, Meleagro eta Altearen semea da, Kalidon lurraldeko basurde-ehiztarien buruzagia. Eneok uzta jaso, eta Artemisari izan ezik, gainerako jainko guztiei eskaintzak egin zizkien uztarengatik eskerrak emanez. Artemisak, hura ikusirik, basurde bat bidali zuen Kalidonera, hango larreak desegin zitzan. Meleagrok basurdea harrapatzeko ehiztari-talde bat bildu zuen, bere herriko ehiztariek eta Altearen anaiek osatua. Basurdea harrapatu zutenean, Meleagrok bere herriko ehiztarien artean zatikatu nahi izan zuen basurdea, eta amaren anaiak, haren herrikoak ez zirenez, hil egin zituen. Amak, ekintza haren ondorioz, Meleagro bizirik mantentzen zuen egur-zatia sutara bota zuen, eta egurra erre zenean, Meleagro hil egin zen. (eu)
- In Greek mythology, Meleager (/ˌmɛliˈeɪɡər/, Greek: Μελέαγρος, translit. Meléagros) was a hero venerated in his temenos at Calydon in Aetolia. He was already famed as the host of the Calydonian boar hunt in the epic tradition that was reworked by Homer. Meleager is also mentioned as one of the Argonauts. (en)
- Méléagre (en grec ancien Μελέαγρος / Meléagros) est un héros qui s'illustre pendant la chasse au sanglier de Calydon. Il existe deux versions de son mythe. Dans la première, qui s'apparente à un conte populaire, la vie de Méléagre est liée à un tison qui, jeté dans le feu, entraîne la mort du héros. Dans la seconde, rapportée par Homère, Méléagre est un double d'Achille pendant la guerre de Troie : le héros en colère se retire du combat lors de la guerre entre les Étoliens et les Curètes, et ne reprend les armes que lorsque sa ville est en flammes. (fr)
- Dalam mitologi Yunani, Meleagros (bahasa Yunani Kuno: Μελέαγρος, translit. Meléagros) adalah seorang pahlawan yang dipuja di temenosnya di Kalidon di Aitolia. Melagros terkenal sebagai penyelenggara Perburuan Babi Kalidon.Meleagros adalah putra dan . Menurut beberapa sumber, Meleagrso adalah ayah dari dan . (in)
- Meleagro (in greco antico: Μελέαγρος, Meléagros) è un personaggio della mitologia greca. Fu un principe di Calidone e un Argonauta, e partecipò alla caccia al cinghiale calidonio. (it)
- 멜레아그로스(그리스어: Μελέαγρος)는 그리스 신화에서 칼리돈의 왕 오이네우스와 알타이아 사이에서 태어난 아들이다. (ko)
- メレアグロス（古希: Μελέαγρος, ラテン文字転記：Meleagros, ラテン語: Meleager）は、ギリシア神話に登場する英雄である。アルゴナウタイの1人で、カリュドーンの猪狩りの中心人物。ラテン語表記でメレアゲルとも。彼はアイトーリアのカリュドーン王オイネウスと王妃アルタイアーの子だが、実の父はアレースともいう。ヘーラクレースの妻となったデーイアネイラはメレアグロスの妹である。 (ja)
- Meléagro, na mitologia grega, era irmão de Dejanira, ambos filhos de Eneu, o rei de Cálidon. Logo após seu nascimento, sua mãe ficou sabendo que, quando a tora que estava na lareira fosse consumida, Meléagro morreria. Assim, ela apagou o fogo com água e escondeu a tora. Anos mais tarde, quando Meléagro matou seus dois tios, irmãos de sua mãe, esta lembrou-se da profecia e jogou a tora no fogo, causando, assim, a morte de seu filho. Meléagro é descrito como loiro na Ilíada. (pt)
- 美雷阿戈洛斯（古希腊文：Μελέαγρος；英語：Meleager）。古希腊神话人物之一。为《荷马史诗》之著名英雄。父母为卡吕冬国王与。曾被命运三女神预言以燃烧原木作为其生命之终点。为阿格号远征的参加者。在该役中他由于清除卡吕冬野猪而闻名于世，后其母燃烧原木而牺牲以纪念亡兄。 (zh)
- Segons la mitologia grega, Melèagre (en grec antic Μελέαγρος, Meléagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda. Algunes tradicions li atribueixen quatre germanes, Gorge, Eurimede, Deianira i Melanipe, conegudes com les Meleàgrides. Hi ha altres gestes referides a Melèagre, com una victòria en els jocs fúnebres en honor de Pèlias, i segons Diodor, va lluitar a la Còlquida al costat dels argonautes i va matar Eetes. (ca)
- Meleagros (latinsky Meleager) byl v řecké mytologii syn kalydónského krále Oinea a jeho manželky Althaie. socha Meleagra z pařížského muzea Louvre V Aitólii ve středním Řecku vládl král Oineus, v hlavním městě . Jednoho roku sklidili bohatou úrodu a král obětoval všem bohům, jenom na Artemis, bohyni lovu, zapomněl. Uražená bohyně za trest poslala na Kalydón strašného kance. Byl vzrostlý jako býk, oči podlité krví, štětiny silné jako oštěpy, tesáky jako sloní kly, horkou pěnu kolem tlamy. Kanec nadělal velké škody - podupal rostoucí obilí, ničil dozrávající úrodu, vinnou révu, olivové sady, hubil lidi, psy, stáda dobytka. Lidé před ním prchali. (cs)
- Meleagros (griechisch Μελέαγρος Meléagros) ist in der griechischen Mythologie der Sohn von Althaia und Oineus, dem König von Kalydon. Zwei seiner sechs Geschwister sind Tydeus und Deïaneira. Mit seiner Frau Kleopatra hatte er eine Tochter namens . Sieben Tage nach der Geburt von Meleagros erschienen die drei Moiren Klotho, Lachesis und Atropos. Letztere verkündete Althaia, dass ihr Sohn lebt, solange das auf dem Herd brennende Holzscheit nicht vom Feuer verzehrt wird. Althaia löschte das Feuer und bewahrte das Holzstück auf, um Meleagros am Leben zu erhalten. (de)
- En la mitología griega, Meleagro (Μελέαγρος) era hijo de Eneo (rey de Calidón) y Altea (hermana de Leda). Se decía que cuando era niño las Moiras habían anunciado a Altea que la vida de su hijo estaría ligada a un tizón de leña ardiente, y que cuando se consumiera el tizón, Meleagro moriría. Por lo demás, se le consideraba invulnerable. Altea, tras saber esto, sacó el tizón del fuego, lo apagó y lo guardó. El principal mito con el que se asocia a Meleagro es con la cacería del peligroso Jabalí de Calidón, enviado por Artemisa como castigo por el olvido de Eneo de haberle dedicado sacrificios. (es)
- Meleager (Oudgrieks Μελέαγρος, Meléagros) is in de Griekse mythologie de zoon van , koning van Calydon in Aetolië, en van Althaea. Als zijn vader wordt ook Ares genoemd. Hij was een van de grote helden van zijn generatie en was een deelnemer aan de tocht der Argonauten. Bij zijn geboorte had zijn moeder bezoek gekregen van de Moiren die haar zeiden dat haar zoon net zo lang zou leven als een bepaald houtblok dat in de haard lag te branden. Geschrokken nam Althaea het blok uit het vuur, doofde het, en sloot het weg. (nl)
- Meleager (gr. Μελέαγρος Meléagros, łac. Meleager) – w mitologii greckiej jeden z Argonautów i herosów. Uchodził za syna Ojneusa i Altei. Z jego narodzinami wiązała się przepowiednia Mojr, że będzie żył dopóki nie spłonie pochodnia paląca się podczas jego narodzin. Matka ugasiła ją więc zaraz po urodzeniu i ukryła w bezpiecznym miejscu. Meleager poślubił Kleopatrę, córkę Idasa, z którą miał córkę . (pl)
- Мелеа́гр (др.-греч. Μελέαγρος) — в греческой мифологии — этолийский герой, сын калидонского царя Ойнея и его жены Алфеи (либо сын Алфеи от Ареса). Упомянут в «Илиаде». По мифу, после рождения Мелеагра Алфее было предсказано, что её сын умрет, как только догорит полено в очаге; Алфея немедленно выхватила полено и спрятала в сундук. Участник похода аргонавтов. На погребальных играх по Пелию победил в метании копья. (ru)
- Meleagros var enligt grekisk mytologi en forngrekisk sagohjälte, son till sagokungen Oineus i Aitolien och hans drottning . Historien om Meleagros (som i många hänseenden liknar Akillessagan) existerar i två olika former. Båda berättelserna har en sak gemensamt: jakten efter den kalydoniska galten beskrivs som Meleagros främsta bedrift, men den orsakade även hans död. Enligt Homeros hade Oineus gjort ett stort offer till alla gudar, men uteslutit Artemis. Hon hämnades genom att skicka en fruktansvärd vildgalt, som förstörde fälten och vingårdarna runt staden Kalydon. Meleagros samlade dåtidens främsta hjältar för att jaga odjuret, som de också fällde. När segerbytet (galtens huvud och hud) skulle delas såg Artemis till att ett gräl uppstod mellan aitolerna och kureterna. Båda grupperna had (sv)
- Мелеа́гр (дав.-гр. Μελέαγρος) — син калідонського владаря Ойнея та Алтеї, чоловік Клеопатри, учасник походу аргонавтів і калідонського полювання, герой етолійських міфів. Найбільше прославився тим, що вбив калідонського вепра. Одного разу Ойней, вшановуючи богів щедрим офіруванням, забув принести жертву Артеміді. Міф опрацьовано в «Іліаді», в трагедіях Софокла й Евріпіда (не збереглися), а також у «Метаморфозах» Овідія. Художники зображували Мелеагра кремезним кучерявим юнаком у мисливському одязі, що спирається на голову вепра. (uk)
|
_-_Napoli_MAN_8980.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_-_Napoli_MAN_8980.jpg){kind=link}
