An Entity of Type: Abstraction100002137, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The right to property, or the right to own property (cf. ownership) is often classified as a human right for natural persons regarding their possessions. A general recognition of a right to private property is found more rarely and is typically heavily constrained insofar as property is owned by legal persons (i.e. corporations) and where it is used for production rather than consumption.

Property Value
dbo:abstract
  • La propietat és el dret de gaudir i disposar d'una cosa, sense més limitacions que les establertes en les lleis. El propietari d'una cosa té acció contra qui la tingui o la posseeixi, per reivindicar-la. El Dret de propietat és el més important dels drets que radiquen en les coses. La resta de drets sobre les coses deriven d'aquest dret, ja que, en l'esfera jurídica, es presenten com a restriccions o limitacions a l'exercici de les facultats de la propietat. El concepte modern del dret de propietat deriva de les tesis del filòsof empirista anglès John Locke, el qual postulà que la propietat és un dret anterior al consentiment dels homes. Aquesta tesi fou incorporada a la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, a la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i a la Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides, en el seu article 17. Anteriorment a les tesis de Locke, la filosofia Escolàstica postulava que per «Dret Natural», la propietat privada no té raó de ser. Pel mateix «Dret Natural» tot el que hi ha al món és de l'ús de tots els homes. Aixís tenim que Tomàs d'Aquino considera que la propietat fou establerta per convenció entre els homes, incorporada a les costums i al dret positiu, per consegüent s'ha d'entendre bona mentre no es converteixi en abús. Les tesis de Looke estan lluny de l'abús que admetien els tractadistes del Renaixement com el famós «Ius utendi et abutendi» (dret d'usar i consumir alguna cosa), els quals interpretaren erròniament el terme «abuti» com abusar quan la interpretació correcta és consumir. La controvèrsia sobre si el dret de propietat deriva del dret natural o no, encara està força viva, com ho mostra l'abstenció dels països socialistes en la votació de la declaració dels Drets de l'Home de les Nacions Unides del 10 de desembre de 1948, així com diverses publicacions filosòfiques o polítiques de pensament marxista. (ca)
  • يُصنف حق الملكية كحق إنساني للأشخاص الطبيعيين فيما يتعلق بممتلكاتهم. ونادراً ما يعترف عموماً بالحق في الملكية الخاصة، وهو عادة ما يكون مقيدا إلى حد كبير من حيث امتلاك الممتلكات للأشخاص الاعتباريين (أي الشركات) وحيث يستخدم للإنتاج بدلا من الاستهلاك. والحق في الملكية معترف به في المادة 17 من الإعلان العالمي لحقوق الإنسان ولكنه غير معترف به في العهد الدولي الخاص بالحقوق المدنية والسياسية أو العهد الدولي الخاص بالحقوق الاقتصادية والاجتماعية والثقافية. وتعترف الاتفاقية الأوروبية لحقوق الإنسان، في المادة 1 من البروتوكول الأول، بحق الأشخاص الطبيعيين والاعتباريين في «التمتع السلمي بممتلكاته»، رهناً بالمصلحة العامة أو ضمان دفع الضرائب. إن فهم معنى الحق في التملك لا يتم بمعزل عن تطور المفهوم في السياق التاريخي للبشرية، فقد بدأت الملكية في التجمعات البشرية القديمة بدءً مِن القبيلة، فقد كانت الملكية هنا عبارة عن ملكية جماعية للقبيلة، ثم تطورت لتصبح في نطاق العائلة، ثم أصبحت الملكية في الصورة الفردية " أي الملكية الفردية\ الملكية الخاصة" ولم يكن المسار التطوري للملكية بشكل طبيعي وإنما في سياق صراعات وحروب، بين الأفراد داخل هذه المجتمعات، الدول. يُصنف الحق في الملكية سواء الفردية أو الجماعية وفق الحريات المدنية التي تتمثل بالحقوق المدنية والسياسية التي تنصها التشريعات والقوانين الدولية والإقليمية والقارية، وفي عرف المواثيق التي أنشأت للحفاظ على حق الملكية مثل الإعلان العالمي لحقوق الإنسان الذي صدر عام ١٩٤٨، فإن " حق الملكية هو حق مقدس طبقاً للقانون وحسب الضوابط والشروط في القانون الدولي العرفي والاتفاقي. ويعرف حق الملكية باعتباره جزءً مِن الحقوق العينية التي تنشأ باعتبارها صفة مستقلة بذاتها، أي انها لا ترتكز في وجودها إلى حقوق أخرى، وهذا النوع من الحقوق – الحق في الملكية- هو مِن أهم الحقوق العينية وذلك بسبب تخويله لصاحبه – المالك- السيطرة والاستغلال الكامل للشيء المملوك له، وذلك في نطاق التمتع والتصرف به وفق الحدود والقيود التي يفرضها القانون، بالإضافة إلى ذلك فإن حق الملكية يرتبط بنظام المجتمع الاقتصادي والاجتماعي والسياسي. وفيما يتعلق بملكية الأرض والقيود التي تفرض عليها، فإن فهم محاولات القانون الدولي حماية حقوق الملكية على الصعيد العالمي تتعرض لصدام مع القوانين المحلية وذلك بسبب وجود تباينات في مُلكية الأراضي في كل دولة – جغرافيا- نتيجة التباينات التي تتنج بسبب الاختلاف الذي يرتبط في الأنظمة الدينية في كل منطقة ورؤيتها لحق الملكية، بالإضافة إلى تعرض بعض الدول إلى الاستعمار والتغيرات التي أحدثت نتيجة ذلك (ar)
  • Le droit de propriété est le droit d'user (usus), de jouir (fructus) et de disposer (abusus) d'une chose, d'en être le maître absolu dans les conditions fixées par la loi. Dans le droit français, « La propriété est le droit de jouir et disposer des choses de la manière la plus absolue, pourvu qu’on n’en fasse pas un usage prohibé par les lois ou par les règlements » (article 544 du Code civil). La propriété désigne également le bien sur lequel porte ce droit civil. Cette propriété peut être immobilière ou mobilière, si l'on en croit l'adage selon lequel en fait de meuble, possession vaut titre (de propriété). Selon certains philosophes, les droits de propriété découlent de conventions sociales ou de contrats. Selon d'autres[Qui ?], ils trouvent leurs origines dans la loi naturelle. [réf. nécessaire] L'usage et la gestion collectifs, souvent considérés comme propriété collective, existent depuis fort longtemps et sont bien attestés dans les sociétés et cultures traditionnelles. Les premières théories juridiques formelles de la propriété privée se constituent dans une perspective individualiste, en particulier dans le libéralisme. Celui-ci consacre le droit de propriété au sens moderne comme un droit naturel et une prérogative des personnes physiques. Le retour et l'accès des personnes morales au droit de propriété se fait ultérieurement et progressivement [réf. souhaitée]. Le droit anglo-américain connait la propriété personnelle. La propriété existe aussi pour ce qu'on appelle propriété intellectuelle : droits sur les créations artistiques, les inventions… Le droit de propriété fait aujourd'hui l'objet d'un renouveau d'attention, notamment au travers de la question de son aptitude à gérer les biens informatiques (logiciels, systèmes), en harmonie avec le droit de la propriété intellectuelle. Le droit de propriété est un droit subjectif [pas clair]. (fr)
  • The right to property, or the right to own property (cf. ownership) is often classified as a human right for natural persons regarding their possessions. A general recognition of a right to private property is found more rarely and is typically heavily constrained insofar as property is owned by legal persons (i.e. corporations) and where it is used for production rather than consumption. A right to property is recognised in Article 17 of the Universal Declaration of Human Rights, but it is not recognised in the International Covenant on Civil and Political Rights or the International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights. The European Convention on Human Rights, in Protocol 1, article 1, acknowledges a right for natural and legal persons to "peaceful enjoyment of his possessions", subject to the "general interest or to secure the payment of taxes." (en)
  • 財産権(ざいさんけん、英: property right)は、財産的価値を有する権利の総称。 (ja)
  • Direito de propriedade é o direito que indivíduos ou organizações têm de controlar o acesso a bens de que são titulares. O proprietário tem, sobre sua propriedade, o direito de uso, prazer e disposição. * O direito de uso consiste em extrair da coisa todos os benefícios ou vantagens que ela puder prestar, sem alterar-lhe a substância. * O direito de prazer consiste em fazer a coisa frutificar e recolher todos os seus frutos. * O direito de disposição consiste em consumir a coisa, gravá-la com obrigação, trocá-la ou submetê-la a serviço de outra pessoa. (pt)
  • Право собственности — право экономического агента принимать решения относительно блага или ресурса, выбирая из некоторого не запрещенного и/или разрешенного класса решений. Юридически собственность также рассматривают как возможность владеть, пользоваться и распоряжаться некоторым ресурсом или благом. Владение, пользование и распоряжение являются отдельными полномочиями собственника, которые вместе составляют содержание права собственности. Права собственности являются объектом изучения как юриспруденции, так и экономики, однако экономическое определение собственности не всегда совпадает с юридическим. Объект права обычно называют собственностью. (ru)
  • Пра́во вла́сності (в об'єктивному розумінні) — це сукупність правових норм, які регулюють відносини, пов'язані з володінням, користуванням і розпорядженням власником належним йому майном на свій розсуд і у своїх інтересах, усуненням усіх третіх осіб від протиправного втручання у сферу його володіння цим майном, а також обов'язки власника не порушувати прав та законних інтересів інших осіб. (uk)
  • 財產權(英語:property rights)也称财产性权利,或被简称为财权,是指“有金钱价值的权利所构成的集合体。” 财产权被认为是基本人权之一,尤其是在现代民主国家和西方国家中财产权受到憲法保護,一些具有保護財產權傳統的國家,憲法往往规定“私有财产神圣不可侵犯”。重要的传统财产权有物权、债权等,而诸如著作权、专利权等则被称为新型财产权。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 3119733 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 31986 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1117211798 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • 財産権(ざいさんけん、英: property right)は、財産的価値を有する権利の総称。 (ja)
  • Direito de propriedade é o direito que indivíduos ou organizações têm de controlar o acesso a bens de que são titulares. O proprietário tem, sobre sua propriedade, o direito de uso, prazer e disposição. * O direito de uso consiste em extrair da coisa todos os benefícios ou vantagens que ela puder prestar, sem alterar-lhe a substância. * O direito de prazer consiste em fazer a coisa frutificar e recolher todos os seus frutos. * O direito de disposição consiste em consumir a coisa, gravá-la com obrigação, trocá-la ou submetê-la a serviço de outra pessoa. (pt)
  • Право собственности — право экономического агента принимать решения относительно блага или ресурса, выбирая из некоторого не запрещенного и/или разрешенного класса решений. Юридически собственность также рассматривают как возможность владеть, пользоваться и распоряжаться некоторым ресурсом или благом. Владение, пользование и распоряжение являются отдельными полномочиями собственника, которые вместе составляют содержание права собственности. Права собственности являются объектом изучения как юриспруденции, так и экономики, однако экономическое определение собственности не всегда совпадает с юридическим. Объект права обычно называют собственностью. (ru)
  • Пра́во вла́сності (в об'єктивному розумінні) — це сукупність правових норм, які регулюють відносини, пов'язані з володінням, користуванням і розпорядженням власником належним йому майном на свій розсуд і у своїх інтересах, усуненням усіх третіх осіб від протиправного втручання у сферу його володіння цим майном, а також обов'язки власника не порушувати прав та законних інтересів інших осіб. (uk)
  • 財產權(英語:property rights)也称财产性权利,或被简称为财权,是指“有金钱价值的权利所构成的集合体。” 财产权被认为是基本人权之一,尤其是在现代民主国家和西方国家中财产权受到憲法保護,一些具有保護財產權傳統的國家,憲法往往规定“私有财产神圣不可侵犯”。重要的传统财产权有物权、债权等,而诸如著作权、专利权等则被称为新型财产权。 (zh)
  • يُصنف حق الملكية كحق إنساني للأشخاص الطبيعيين فيما يتعلق بممتلكاتهم. ونادراً ما يعترف عموماً بالحق في الملكية الخاصة، وهو عادة ما يكون مقيدا إلى حد كبير من حيث امتلاك الممتلكات للأشخاص الاعتباريين (أي الشركات) وحيث يستخدم للإنتاج بدلا من الاستهلاك. والحق في الملكية معترف به في المادة 17 من الإعلان العالمي لحقوق الإنسان ولكنه غير معترف به في العهد الدولي الخاص بالحقوق المدنية والسياسية أو العهد الدولي الخاص بالحقوق الاقتصادية والاجتماعية والثقافية. وتعترف الاتفاقية الأوروبية لحقوق الإنسان، في المادة 1 من البروتوكول الأول، بحق الأشخاص الطبيعيين والاعتباريين في «التمتع السلمي بممتلكاته»، رهناً بالمصلحة العامة أو ضمان دفع الضرائب. (ar)
  • La propietat és el dret de gaudir i disposar d'una cosa, sense més limitacions que les establertes en les lleis. El propietari d'una cosa té acció contra qui la tingui o la posseeixi, per reivindicar-la. El Dret de propietat és el més important dels drets que radiquen en les coses. La resta de drets sobre les coses deriven d'aquest dret, ja que, en l'esfera jurídica, es presenten com a restriccions o limitacions a l'exercici de les facultats de la propietat. (ca)
  • Le droit de propriété est le droit d'user (usus), de jouir (fructus) et de disposer (abusus) d'une chose, d'en être le maître absolu dans les conditions fixées par la loi. Dans le droit français, « La propriété est le droit de jouir et disposer des choses de la manière la plus absolue, pourvu qu’on n’en fasse pas un usage prohibé par les lois ou par les règlements » (article 544 du Code civil). Le droit de propriété est un droit subjectif [pas clair]. (fr)
  • The right to property, or the right to own property (cf. ownership) is often classified as a human right for natural persons regarding their possessions. A general recognition of a right to private property is found more rarely and is typically heavily constrained insofar as property is owned by legal persons (i.e. corporations) and where it is used for production rather than consumption. (en)
rdfs:label
  • حق الملكية (ar)
  • Dret a la propietat (ca)
  • Droit de propriété (fr)
  • 財産権 (ja)
  • Right to property (en)
  • Direito de propriedade (pt)
  • Право собственности (ru)
  • 財產權 (zh)
  • Право власності (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:keywords of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License