| dbpprop:abstract
|
- The flowering plants or angiosperms (Angiospermae or Magnoliophyta) are the most diverse group of land plants. The flowering plants and the gymnosperms are the only extant groups of seed plants. The flowering plants are distinguished from other seed plants by a series of apomorphies, or derived characteristics.
- Die Bedecktsamigen Pflanzen, kurz Bedecktsamer, (Magnoliophyta, Angiospermae etc. ), manchmal auch im engeren Sinne als Blütenpflanzen (Anthophyta) bezeichnet, bilden die größte Abteilung der Samenpflanzen. Die Samenanlage der Bedecktsamer ist von einem Fruchtblatt umhüllt, zu deren Entstehen im Verlauf der Stammesgeschichte der Generationswechsel beigetragen hat. Sie werden außerdem durch ihre Blüten unterschieden. Es gibt jedoch noch weitere Unterscheidungsmerkmale, welche die Blütenpflanzen als eine einheitliche Gruppe erscheinen lassen. Die Bedecktsamer sind die dominante Pflanzengruppe in vielen Ökosystemen und weltweit die Pflanzengruppe mit den meisten Arten. Die ältesten Fossilien dieser Pflanzen sind etwa 110 Millionen Jahre alt, allerdings wurde ein nur von Blütenpflanzen produzierter Stoff in Sedimenten nachgewiesen, die rund 270 Millionen Jahre alt sind. Fast alle für den Menschen essbaren Pflanzen sind Bedecktsamer – zu den wenigen Ausnahmen gehören zum Beispiel Wacholderbeeren, Pinienkerne und manche Farn-Arten.
- Els magnoliofitins, plantes amb flor o angiospermes (Magnoliophyta o Angiospermae) és un fílum que conté les plantes que constitueixen la forma de vida vegetal dominant. Els membres d'aquesta divisió són la font de la major part dels aliments en què l'ésser humà i altres mamífers basen la seva subsistència, així com de moltes matèries primeres i productes naturals. Pertanyen a aquest grup gairebé totes les plantes arbustives i herbàcies, la major part dels arbres, amb l'excepció dels pins i d'altres coníferes, i plantes més especialitzades, com suculentes, epífites i aquàtiques. Aquest grup és considerat monofilètic perquè totes les espècies desenvolupen flors, amb quatre verticils d'estructures sexuals i auxiliars. A l'exterior s'hi troben els sèpals, amb funció bàsicament protectora i més a l'interior els pètals, en general, de vistosos colors. Interiorment trobem les peces masculines, els estams i al centre de la flor s'hi troben els carpels amb els corresponents ovaris que contenen els òvuls. Tot i que es coneixen prop de 230.000 espècies, n'hi ha moltes encara ignorades. Les plantes de flor han ocupat quasi tots els nínxols ecològics i dominen la major part dels paisatges naturals. Aproximadament les dues terceres parts de totes les espècies són pròpies dels tròpics, però les activitats humanes les estan exterminant a gran velocitat. Només un miler d'espècies tenen importància econòmica digna de consideració, i el gruix de l'alimentació mundial procedeix de només quinze espècies. Si s'estudiessin com cal, podrien utilitzar-se diversos centenars més d'espècies. Presenta dues classes: Liliopsida Magnoliopsida
- Krytosemenné je oddělení říše rostlin. Patří sem většina nejznámějších rostlin: kvetoucí byliny a většina stromů. Hlavním znakem je, že mají semena kryta. Květ krytosemenných rostlin má tyto části: květní lůžko, květní obaly, tyčinky, pestík nebo pestíky.
- Magnoliophyta es el nombre de un taxón de plantas ubicado en la categoría taxonómica de división, que en el sistema de clasificación de Cronquist (1981, 1988) coincide en su circunscripción con las que en otros sistemas de clasificación son las llamadas angiospermas (en latín Angiospermae, como en el sistema de clasificación de Engler, en inglés angiosperms, como en el moderno sistema de clasificación APG II del 2003). Las flores de las angiospermas se diferencian de las flores del resto de las espermatofitas en que poseen verticilos o espirales ordenados de sépalos, pétalos, estambres y carpelos, y los carpelos encierran a los óvulos y reciben el polen sobre su superficie estigmática en lugar de directamente sobre el óvulo como en gimnospermas . En algunos sistemas de clasificación se las llama "magnoliofitas" (nombre científico Magnoliophyta), debido a que se creía hasta hace poco tiempo que las magnolias eran las flores más parecidas a la "angiosperma ancestral" (la primera planta de estas características, de la que habría descendido todo el resto de las angiospermas). El término "angiospermas" proviene de dos palabras griegas: αγγειον (angíon- vaso, ánfora) y σπέρμα (sperma, semilla); así, este término compuesto significa "semillas envasadas", en referencia a que sus óvulos (y posteriormente sus semillas) están encerrados por la hoja fértil portadora de los óvulos o carpelo. De esta forma, el grano de polen para fecundar al óvulo, debe contactar una superficie del carpelo preparada para ello en lugar de caer directamente sobre el óvulo como en gimnospermas. La estructura particular de sus flores no es la única diferencia que poseen con el resto de las espermatofitas, otros caracteres morfológicos distintivos son: la reducción del gametofito femenino a sólo unas pocas células, la doble fecundación (con la formación de un tejido nutritivo característico, triploide, llamado endosperma, al tiempo que se fecunda al óvulo), y un xilema y floema distintivos, más recientes que los del resto de las traqueofitas, y más eficientes en muchos aspectos (aunque el xilema parece haber evolucionado ya dentro del clado, siendo las angiospermas más primitivas similares en sus tubos xilemáticos a las gimnospermas). Las angiospermas son un grupo de espermatofitas reconocido como monofilético desde hace mucho tiempo debido a sus carácteres morfológicos distintivos, y cuya monofilia fue sostenida posteriormente por los análisis moleculares de ADN. La diversificación que sufrió este grupo es asombrosa. En el registro fósil aparecen a principios del Cretácico (hace unos 130 millones de años), momento a partir del cual aparecen enormes cantidades de fósiles de especies muy diversas, como si hubieran aparecido con toda su diversidad de golpe, lo que Darwin llamó en su momento un "abominable misterio". Aun hoy cerca del 90 % de las plantas terrestres pertenecen a este grupo. Con unas 257.000 especies vivientes (Judd et al. 2002), las angiospermas son las responsables de la mayor parte de la diversidad en espermatofitas, en embriofitas y en viridofitas. Así como posee muchas especies, este grupo se caracteriza por poseer una enorme diversidad de hábitos, y haber ocupado prácticamente todos los nichos ecológicos posibles. Hay plantas arbustivas y herbáceas, las hay terrestres y acuáticas, se encuentran tanto en los desiertos como en los pantanos, en el nivel del mar como en lo alto de las montañas. Su diversidad de especies es mucho más alta en zonas tropicales y húmedas (alrededor del 60 % de las especies son de zonas tropicales y un 75 % tiene un crecimiento óptimo en climas tropicales), donde dominan completamente el paisaje, y va disminuyendo su número hacia las latitudes altas, llegando a poseer una representación empobrecida en las floras más frías como la de la tundra (que todavía hoy está dominada por las coníferas). Los miembros de esta división son la fuente de la mayor parte de los alimentos consumidos por el hombre, así como de muchas materias primas y productos naturales. El grueso de la alimentación mundial procede de sólo quince especies.
- Koppisiemeniset (Magnoliophytina, aiemmin Angiospermae) ovat siemenkasveja (Magnoliophyta) ja putkilokasveja (Tracheobionta), joiden siemeniä suojaa emilehden umpinainen tyviosa eli "koppi". Suurin osa siemenkasveista on koppisiemenisiä; ryhmään kuuluu 200–450 heimoa ja noin 240 000 lajia. Siemenkasvien toinen ryhmä on paljassiemeniset. Koppisiemeniset on perinteisesti jaettu kahteen luokkaan: Magnoliopsida – kaksisirkkaiset (aiemmin Dicotyledoneae) Liliopsida – yksisirkkaiset (aiemmin Monocotyledoneae) Yksisirkkaiset ovat kaksisirkkaisista kehittynyt monofyleettinen ryhmä. Kaksisirkkaiset ovat siten parafyleettisiä, mikä tarkoittaa, että yhteisestä kantamuodosta huolimatta ne eivät sisällä kaikkia siitä kehittyneitä lajeja. Suurin osa kaksisirkkaisista kuuluu kuitenkin monofyleettiseen ryhmään Eudicotyledon, jota voidaan myös pitää omana luokkanaan Rosopsida. Loput kaksisirkkaisista muodostaisivat siten parafyleettisen ryhmän Palaeodicotyledon, jota voidaan jakaa edelleen pienempiin osiin.
- Les Angiospermes sont les plantes à fleurs, et donc les végétaux qui portent des fruits. Angiosperme signifie « graine dans un récipient » en grec par opposition aux Gymnospermes (graine nue) qui les ont précédés dans l'évolution. On en dénombre actuellement entre 250 000 et 300 000 espèces réparties en 12 000 genres appartenant à environ 445 familles, elles-mêmes réunies en 56 ordres (contre seulement 700 espèces de Gymnospermes selon les estimations les plus larges). On compte plus de 165 000 Dicotylédones et plus de 35 000 Monocotylédones. D'un point de vue systématique, les Angiospermes forment un taxon considéré comme monophylétique. Les plus proches parents des Angiospermes sont les Gnétophytes (groupe frère ?), les Cycadophytes et les Coniférophytes, c'est-à-dire principalement les conifères. Avec ces groupes, ils constituent les plantes à graines. Les angiospermes diffèrent cependant des autres plantes à graines par la présence des caractères suivants : la condensation des organes reproducteurs en une fleur. la présence d'un ovaire enveloppant les ovules, et qui se développera pour donner un fruit. la double fécondation de l'ovule, qui donnera l'embryon et son tissu nourricier, l'albumen. la présence de bois hétérogène (dit hétéroxylé) chez les dicotylédones. En classification classique les angiospermes se divisent en deux taxa : les monocotylédones (Liliopsida, Lilliidae, Moncotyledones, etc) et les dicotylédones (Magnoliopsida, Magnoliideae, Dicotyledones, etc). Ce dernier est aujourd'hui considéré comme paraphylétique. De répartition mondiale, les Angiospermes représentent la plus grande partie des espèces végétales terrestres, avec plus de 250 000 espèces. Les Angiospermes dominent le paysage naturel dans la majorité des biotopes tropicaux ou tempérés, comme la savane ou la forêt. Ils laissent la place aux résineux et aux lichens dans les biotopes les plus froids. Ils sont peu présents dans les milieux aquatiques. Les Angiospermes ont des tailles de quelques millimètres à une centaine de mètres.
- A zárvatermők (Magnoliophyta vagy Angiospermae vagy Angiospermatophyta) a növények legkésőbb (mintegy 120 millió éve) kifejlődött és jelenleg legváltozatosabb törzse. A nyitvatermőkre és a zárvatermőkre együtt gyakran hivatkoznak virágos növények néven. A zárvatermők legfontosabb ismertetőjegye, hogy a termőlevelek zárt magházzá nőnek össze, és így védik a magkezdeményeket, az embriót. Ennek oka feltehetően a kréta korban szárazabbá vált éghajlat lehetett. Legkorábbi őseik valószínűleg a jura időszakban alakultak ki trópusi vagy szubtrópusi hegyvidékeken, majd a krétában terjedtek el. A filogenetikusok a csoportot monofiletikusnak tartják. A legjelentősebb haszonnövények többnyire zárvatermők.
- Le Magnoliofite (o Magnoliophyta) sono una vasta divisione di piante note anche sotto il nome di Angiosperme (o Angiospermae). Il Codice Internazionale di Nomenclatura Botanica permette, per i taxa di rango superiore alla famiglia, di usare indipendentemente nomi descrittivi tradizionali come Angiospermae o regolarmente derivati da un genere "tipo" come Magnoliophyta, che deriva dal genere Magnolia. Apparse nel Cretaceo (circa 130 milioni di anni fa), le angiosperme hanno rapidamente soppiantato le felci e le gimnosperme. Fanno parte della divisione delle Magnoliofite circa 300.000 specie botaniche, erbacee, arboree, arbustive e lianose. Sono oggi le piante più diffuse ed importanti, sia dal punto di vista ecologico che economico.
- 被子植物(ひししょくぶつ、Angiospermae、Magnoliophyta、Angiosperm)とは、植物の分類の主要な1グループ名。種子植物(顕花植物)のうち、一般に花と呼ばれる生殖器官の特殊化が進んで、胚珠が心皮にくるまれて子房の中に収まったものをいう。裸子植物と対をなす分類群である。「被子植物門」、「被子植物類」。
- De bedektzadigen zijn de belangrijkste groep landplanten. Het is niet bekend hoeveel soorten bedektzadigen er zijn: de meest plausibele schattingen belopen tussen de 200.000 tot 450.000 soorten. Ze worden gekenmerkt door bloemen en doordat ze zich voortplanten door middel van zaden in vruchten.
- De dekkfrøede plantene er en relativt ny «oppfinnelse» i planteriket. De oppsto antagelig tidlig i krittiden, for ca. 140 millioner år siden. Dagens plantefamilier utviklet seg stort sett i løpet av krittiden, før dinosaurene døde ut. Gruppen kan alternativt kalles blomsterplantene (Magnoliophyta) dersom man ønsker å skille dem ut innenfor høyere gruppen av frøplanter (Spermatophyta), men denne inndelingen er problematisk fordi også frøplante-gruppen bartrærne bærer blomster.
- Okrytonasienne, okrytozalążkowe – grupa roślin naczyniowych pochodzących od wspólnego przodka żyjącego prawdopodobnie w okresie karbonu (350-275 mln lat temu) i stanowiących siostrzaną linię rozwojową w stosunku do nagonasiennych. Okrytonasienne charakteryzują się zredukowanym gametofitem oraz brakiem rodni i plemni. Sporofity są pokaźne, a kwiat jest często obupłciowy. Części wytwarzające gamety to słupki i pręciki. Słupki powstają ze zrośniętych owocolistków. Pręciki zbudowane są z nitki i główki. W główce występują najczęściej 2 pylniki. W pylnikach powstają mikrozarodniki, z których następnie rozwijają się ziarna pyłku, które wytwarzają tzw. jądra plemnikowe (nieruchome plemniki). W różnych systemach klasyfikacyjnych grupa zajmuje różną pozycję, przy czym najczęściej wyróżniana jest w randze gromady. Od końca XX wieku, wraz z rozwojem wiedzy o filogenezie roślin obserwować można unikanie stosowania rang systematycznych dla tak dużych kladów roślin i rozwój nazewnictwa filogenetycznego, bazującego na PhyloCode. Dla okrytonasiennych jako kladu zaproponowano nazwę Angiospermae Lindley 1830 (z dwóch najbardziej rozpowszechnionych i łatwo identyfikowalnych terminów naukowych, ten nie posiada końcówki wskazującej na kategorię systematyczną. Liczbę gatunków roślin okrytonasiennych szacuje się na ok. 250-400 tys.
- As Angiospermas ou angiospérmicas são plantas espermatófitas cujas sementes são protegidas por uma estrutura denominada fruto. Também conhecidas por magnoliófitas ou antófitas, são o maior e mais moderno grupo de plantas, englobando cerca de 230 mil espécies.
- Încrengătura Magnoliophyta cuprinde peste 235.000 de specii de plante, dintre care aproximativ 3.700 de specii reprezentate şi în flora României. Astăzi angiospermele reprezintă grupul dominant de plante de pe suprafaţa pământului (loc ocupat încă de acum 100 de milioane de ani). Aceasta s-a datorat unor caractere de superioritate ale acestora, care a dus la o mai bună adaptare la mediul terestru.
- Цветко́вые расте́ния, покры́тосеменны́е — отдел высших растений, имеющих цветок. Эта важнейшая группа наземных растений насчитывает свыше 165 порядков, 540 семейств, более 13 000 родов и, вероятно, не менее 250 000 видов. По числу видов цветковые растения значительно превосходят все остальные группы высших растений, вместе взятые. Они составляют одну из двух групп семенных растений (Spermatophytae).
- Till gruppen gömfröväxter eller blomväxter (Angiospermae eller Anthophyta) räknas en stor majoritet av växtarterna, ungefär 250 000. De karaktäriseras av att de har blommor och frukt.
- Kapalı tohumlular (Magnoliophyta), bitkiler aleminin çoğunluğunu kapsayan bir şubedir. Kara bitkileri içindeki en önemli topluluğu, "çiçekli bitkiler" oluşturmaktadır. Yeryüzünün en gelişmiş ve baskın bitkileridir. Morfolojik olarak, ot, çalı gibi değişik formları bulunur. Kapalı tohumluların en belirgin özelliği farkılaşmış çiçekleri ve meyveleridir. Tohum taslakları kapalı bir odacık içinde geliştiği için bu gruba "kapalı tohumlular" denilmiştir. Açık tohumlulardan şu özellikleriyle ayrılırlar: Tohum taslakları tek veya çok sayıda meyve yaprağıyla çevrili bir odacık içindedir. Sekonder odunlarında trakeidlerle birlikte trakeler de bulnur. Çiçekler genellikle hermafrodit olup, hem erkek hem dişi organ aynı çiçek üzerinde bulunur. Çiçek örtü yaprakları (periant), çanak yaprak (sepal) ve taç yaprak (petal) şeklinde farklılaşmıştır. Dişi organda (pistil), ovaryum (yumurtalık), stigma ve stilus gibi farklılaşmış kısımlar bulunur.
- Покритонасінні або квіткові рослини (Angiospermae або Magnoliophyta) — таксон вищих рослин, які формують квітки. Ця найважливіша група наземних рослин налічує понад 165 порядків, 540 родин, більше 13 000 родів і, ймовірно, не менше 250 000 видів. По числу видів квіткові рослини значно перевершують решту груп вищих рослин, узятих разом. Вони складають одну з груп насінних рослин. Найважливіша особливість квіткових рослин — наявність спеціалізованого органу, квітки, що бере на себе функції розмноження і залучення агентів запилення. Квіткові рослини формують свої насінні зачатки в порожнині зав'язі, яка утворена зрощенням колись відкритого плодолистка. Стінки зав'язі після запліднення розростаються і видозмінюються, даючи структуру під назвою плід. У решті груп насінних рослин насіннєвий зачаток не прихований від запилення, а насіння не поміщене в дійсний плід, але іноді насіння можуть покривати м'ясисті структури, наприклад, у представників роду тис.
- 開花植物或有花植物是屬於被子植物門下的植物,故又稱為被子植物。它是有胚植物中為數最多且最為人熟悉的一種。開花植物和裸子植物一起被合稱為種子植物。開花植物可以由一系列的衍徵將其與其他的種子植物相區隔開來。
|
| rdfs:comment
|
- The flowering plants or angiosperms (Angiospermae or Magnoliophyta) are the most diverse group of land plants. The flowering plants and the gymnosperms are the only extant groups of seed plants. The flowering plants are distinguished from other seed plants by a series of apomorphies, or derived characteristics.
- Die Bedecktsamigen Pflanzen, kurz Bedecktsamer, (Magnoliophyta, Angiospermae etc. ), manchmal auch im engeren Sinne als Blütenpflanzen (Anthophyta) bezeichnet, bilden die größte Abteilung der Samenpflanzen. Die Samenanlage der Bedecktsamer ist von einem Fruchtblatt umhüllt, zu deren Entstehen im Verlauf der Stammesgeschichte der Generationswechsel beigetragen hat. Sie werden außerdem durch ihre Blüten unterschieden.
- Els magnoliofitins, plantes amb flor o angiospermes (Magnoliophyta o Angiospermae) és un fílum que conté les plantes que constitueixen la forma de vida vegetal dominant. Els membres d'aquesta divisió són la font de la major part dels aliments en què l'ésser humà i altres mamífers basen la seva subsistència, així com de moltes matèries primeres i productes naturals.
- Krytosemenné je oddělení říše rostlin. Patří sem většina nejznámějších rostlin: kvetoucí byliny a většina stromů. Hlavním znakem je, že mají semena kryta. Květ krytosemenných rostlin má tyto části: květní lůžko, květní obaly, tyčinky, pestík nebo pestíky.
- Magnoliophyta es el nombre de un taxón de plantas ubicado en la categoría taxonómica de división, que en el sistema de clasificación de Cronquist (1981, 1988) coincide en su circunscripción con las que en otros sistemas de clasificación son las llamadas angiospermas (en latín Angiospermae, como en el sistema de clasificación de Engler, en inglés angiosperms, como en el moderno sistema de clasificación APG II del 2003).
- Koppisiemeniset (Magnoliophytina, aiemmin Angiospermae) ovat siemenkasveja (Magnoliophyta) ja putkilokasveja (Tracheobionta), joiden siemeniä suojaa emilehden umpinainen tyviosa eli "koppi". Suurin osa siemenkasveista on koppisiemenisiä; ryhmään kuuluu 200–450 heimoa ja noin 240 000 lajia. Siemenkasvien toinen ryhmä on paljassiemeniset.
- Les Angiospermes sont les plantes à fleurs, et donc les végétaux qui portent des fruits. Angiosperme signifie « graine dans un récipient » en grec par opposition aux Gymnospermes (graine nue) qui les ont précédés dans l'évolution. On en dénombre actuellement entre 250 000 et 300 000 espèces réparties en 12 000 genres appartenant à environ 445 familles, elles-mêmes réunies en 56 ordres (contre seulement 700 espèces de Gymnospermes selon les estimations les plus larges).
- A zárvatermők (Magnoliophyta vagy Angiospermae vagy Angiospermatophyta) a növények legkésőbb (mintegy 120 millió éve) kifejlődött és jelenleg legváltozatosabb törzse. A nyitvatermőkre és a zárvatermőkre együtt gyakran hivatkoznak virágos növények néven. A zárvatermők legfontosabb ismertetőjegye, hogy a termőlevelek zárt magházzá nőnek össze, és így védik a magkezdeményeket, az embriót.
- Le Magnoliofite (o Magnoliophyta) sono una vasta divisione di piante note anche sotto il nome di Angiosperme (o Angiospermae). Il Codice Internazionale di Nomenclatura Botanica permette, per i taxa di rango superiore alla famiglia, di usare indipendentemente nomi descrittivi tradizionali come Angiospermae o regolarmente derivati da un genere "tipo" come Magnoliophyta, che deriva dal genere Magnolia.
- 被子植物(ひししょくぶつ、Angiospermae、Magnoliophyta、Angiosperm)とは、植物の分類の主要な1グループ名。種子植物(顕花植物)のうち、一般に花と呼ばれる生殖器官の特殊化が進んで、胚珠が心皮にくるまれて子房の中に収まったものをいう。裸子植物と対をなす分類群である。「被子植物門」、「被子植物類」。
- De bedektzadigen zijn de belangrijkste groep landplanten. Het is niet bekend hoeveel soorten bedektzadigen er zijn: de meest plausibele schattingen belopen tussen de 200.000 tot 450.000 soorten. Ze worden gekenmerkt door bloemen en doordat ze zich voortplanten door middel van zaden in vruchten.
- De dekkfrøede plantene er en relativt ny «oppfinnelse» i planteriket. De oppsto antagelig tidlig i krittiden, for ca. 140 millioner år siden. Dagens plantefamilier utviklet seg stort sett i løpet av krittiden, før dinosaurene døde ut. Gruppen kan alternativt kalles blomsterplantene (Magnoliophyta) dersom man ønsker å skille dem ut innenfor høyere gruppen av frøplanter (Spermatophyta), men denne inndelingen er problematisk fordi også frøplante-gruppen bartrærne bærer blomster.
- Okrytonasienne, okrytozalążkowe – grupa roślin naczyniowych pochodzących od wspólnego przodka żyjącego prawdopodobnie w okresie karbonu (350-275 mln lat temu) i stanowiących siostrzaną linię rozwojową w stosunku do nagonasiennych. Okrytonasienne charakteryzują się zredukowanym gametofitem oraz brakiem rodni i plemni. Sporofity są pokaźne, a kwiat jest często obupłciowy. Części wytwarzające gamety to słupki i pręciki. Słupki powstają ze zrośniętych owocolistków.
- As Angiospermas ou angiospérmicas são plantas espermatófitas cujas sementes são protegidas por uma estrutura denominada fruto. Também conhecidas por magnoliófitas ou antófitas, são o maior e mais moderno grupo de plantas, englobando cerca de 230 mil espécies.
- Încrengătura Magnoliophyta cuprinde peste 235.000 de specii de plante, dintre care aproximativ 3.700 de specii reprezentate şi în flora României. Astăzi angiospermele reprezintă grupul dominant de plante de pe suprafaţa pământului (loc ocupat încă de acum 100 de milioane de ani). Aceasta s-a datorat unor caractere de superioritate ale acestora, care a dus la o mai bună adaptare la mediul terestru.
- Цветко́вые расте́ния, покры́тосеменны́е — отдел высших растений, имеющих цветок. Эта важнейшая группа наземных растений насчитывает свыше 165 порядков, 540 семейств, более 13 000 родов и, вероятно, не менее 250 000 видов.
- Till gruppen gömfröväxter eller blomväxter (Angiospermae eller Anthophyta) räknas en stor majoritet av växtarterna, ungefär 250 000. De karaktäriseras av att de har blommor och frukt.
- Kapalı tohumlular (Magnoliophyta), bitkiler aleminin çoğunluğunu kapsayan bir şubedir. Kara bitkileri içindeki en önemli topluluğu, "çiçekli bitkiler" oluşturmaktadır. Yeryüzünün en gelişmiş ve baskın bitkileridir. Morfolojik olarak, ot, çalı gibi değişik formları bulunur. Kapalı tohumluların en belirgin özelliği farkılaşmış çiçekleri ve meyveleridir. Tohum taslakları kapalı bir odacık içinde geliştiği için bu gruba "kapalı tohumlular" denilmiştir.
- Покритонасінні або квіткові рослини (Angiospermae або Magnoliophyta) — таксон вищих рослин, які формують квітки. Ця найважливіша група наземних рослин налічує понад 165 порядків, 540 родин, більше 13 000 родів і, ймовірно, не менше 250 000 видів.
- 開花植物或有花植物是屬於被子植物門下的植物,故又稱為被子植物。它是有胚植物中為數最多且最為人熟悉的一種。開花植物和裸子植物一起被合稱為種子植物。開花植物可以由一系列的衍徵將其與其他的種子植物相區隔開來。
|