| dbo:abstract
|
- Epictet (llatí: Epictetus, en grec antic: Ἐπίκτητος) va ser un filòsof grec. Va néixer l'any 55 a Hieràpolis de Frígia (actualment Pamukkale, al sud-oest de Turquia), a uns 6 km al nord de Laodicea. Va arribar, encara nen, a Roma com a esclau del llibert Epafrodit, favorit de l'emperador Neró. Epafrodit va ser el responsable que Epictet estudiés amb el filòsof estoic Gai Musoni Rufus. Epictet va ser manumès al voltant de l'any 93. Exiliat per l'emperador Domicià amb la resta de filòsofs que residien a Roma, va establir-se a Nicòpolis, al nord-est de Grècia, on va fundar la seva escola. S'hi van formar nombrosos patricis romans, com Flavi Arrià, respectat historiador sota Adrià, que va conservar el text dels ensenyaments orals del seu mestre. La fama d'Epictet va ser gran i, segons Orígenes, va tenir en vida més respecte que no pas Plató. Epictet es va dedicar plenament a l'ensenyament i, de la mateixa manera que Sòcrates, no va escriure res. El seu pensament era basat en les obres dels antics estoics. Sabem que es va aplicar a les tres branques de la filosofia en la tradició de l'Stoa: lògica, física i ètica. Els textos que es conserven són gairebé tots d'ètica. Segons aquests, el paper del filòsof i mestre estoic consisteix a viure i predicar la vida contemplativa, centrada en la noció d'eudaimonia ('felicitat'). L'eudaimonia, per a la doctrina estoica, és un producte de la virtut, definida mitjançant la vida acord amb la raó. La virtut estoica, a més de l'autoconeixement, consisteix en l'ataraxia, apatia (desapassionament) i les eupaties (bons sentiments). La virtut consisteix a no guiar-se per l'aparença de les coses sinó per la motivació d'actuar de manera racional i benèvola; i sobretot, acceptant el destí individual tal com ha estat predeterminat. De la física d'Epictet, en coneixem molt poc. Considera la naturalesa de la intel·ligència, de manera materialista, una penetració del cos intangible del Déu en la matèria. Tots els éssers participarien de la naturalesa divina en tant que és aquesta que imposa les formes essencials al caos en la matèria. A l'ésser humà, per la seva racionalitat, li és permesa una forma més alta, conscient de participació. Epictet va subratllar la idea que l'estudi de la filosofia no és un fi per si mateix, sinó un mitjà necessari per a aprendre a viure d'acord amb la natura. Els seus ensenyaments s'encaminaven a aconseguir que els seus alumnes aprenguessin a viure d'acord amb els principis que havien estudiat, distingint entre allò que depèn de la voluntat d'allò que no en depèn i actuant en conseqüència, preocupant-se pel que depèn de la voluntat i no donant importància a allò que no en depèn. Algun autor antic i també a l'enciclopèdia Suïda es diu que Epictet era viu en època dels Antonins, però Marc Aureli, que admirava la seva filosofia, no el menciona entre els seus amics. Aulus Gel·li, que va viure en aquest període, diu que Epictet havia mort recentment. No es coneixen fets de la seva vida, a part que era coix, pobre i mancat de desitjos. El seu deixeble Flavi Arrià va publicar una biografia seva, Διατριβαὶ Ἐπικτήτου, en vuit llibres dels que se'n conserven quatre, on va recollir també les seves doctrines filosòfiques. (ca)
- Epiktétos, řecky Επίκτητος, latinsky Epictetus (asi 55 n. l. – asi 135 n. l.) byl řecký stoický filosof, který velkou část svého života strávil v Římě. Odtud musel odejít do exilu do Níkopole v severozápadním Řecku, kde kolem roku 135 n. l. zemřel. O jeho životě víme velmi málo a možná neznáme ani jméno, které dostal od svých rodičů. Slovo epiktétos v řečtině znamená „přidaný“. (cs)
- أبكتاتوس (باليونانية: Ἐπίκτητος، بالإنجليزية: Epictetus؛ 55 م - 125م أو 130م) فيلسوف رواقي روماني، قال أن معين السعادة هو النفس لا الأشياء الخارجية. دعا إلى الأخاء، ولم يكتب شيئاً، فروى عنه تلميذه آريانوس. ينتمي إلى المدرسة الفلسفية التي أسسها زينون الرواقي صاحب نظرية المدينة الكونية. كان إبيكتيتوس عبداً لأفروديت عتيقة «نيرون». وتعلم الحكمة على الفيلسوف الرواقي موزُنيوس روفوس لكنه أعتق بعد وفاة «نيرون» عام 68م. وفي عام 89م نفاه الإمبراطور الديكتاتور من روما فرحل إلى مدينة نيكوبوليس حيث قضى بقيّة عمره يعلم الفلسفة ومات فيها. المعروف عن إبيكتيتوس أنه لم يخلف كتباً، لكن تعاليمه وصلتنا عن طريق تلميذه آريانوس الذي جمعها في كتابين هما: «المحادثات» المؤلف من أربعة أجزاء، و«الدليل المختصر». وأهم تعاليمه الأخلاقية موجودة في نظريته حول الواجبات التي يضعها في ثلاثة أصناف هي: واجبات نحو الذات، وواجبات نحو الآخرين، وواجبات نحو الله. فالواجبات نحو الذات تعني العناية بطهارة الجسد والروح، وطهارة الجسد بالماء، أما طهارة الروح فتكون بتجنّب الآراء السيئة عن الأشياء الخارجية التي تلوّث الروح، وبالاعتصام بالآراء المنسجمة مع الطبيعة أو العقل. لذلك كان يقول وهو عبد: إنه حر. أما الواجبات نحو الآخرين فهي ممارسة الإنسان طبيعته الاجتماعية بوصفه عضواً في دولة هي جزء من الدولة العالمية، ويقول: «من أجل الكل (أي المجتمع) عليك أن تتعرض للمرض أحياناً، للترحال والأخطار أحياناً، وللعوز أحياناً، وللموت المبكر أحياناً». وأما الواجبات نحو الله فتقوم على أساس الاعتقاد بأن العالم مدينة كونية واحدة يقيم فيها البشر والآلهة معاً. وينقسم مذهب ابكتيتوس إلى الفيزياء، والمنطق، والأخلاق. ويكمن جوهر مذهبه في الأخلاق، وخاصةً في دعوته للحرية الداخلية. ويؤمن ابكتيتوس أن السيد يمكن أن يصبح عبداً لهواه، والعبد يمكن أن يصبح حراً في استقلاله الروحي الداخلي؛ ومع ذلك فإن هذه الحرية لا يمكن تحقيقها بتغيير العالم. فليست الأشياء ذاتها، بل الأفكار التي يكونها الإنسان عنها هي التي تجعله سعيداً؛ الخير والشر ليسا كامنين في الأشياء بل مواقفنا تجاه هذه الأشياء، إذاً فحسب رأي ابكتيتوس فأن تكون سعيداً هو مسألة إرادة. لقد كانت فلسفة ابكتيتوس هذه تعبر عن الاحتجاج السلبي للمقهورين ضد النظام العبودي، وقد أثرت هذه الفلسفة في المسيحية، وفي روسيا كان يدعوا إليها تولستوي وأنصاره. (ar)
- Ο Επίκτητος (50 μ.Χ. - 138 μ.Χ.) ήταν Έλληνας στωικός φιλόσοφος. (el)
- Epiktet (altgriechisch Ἐπίκτητος Epíktētos, lateinisch Epictetus; * um 50 in Hierapolis in Phrygien; † um 138 in Nikopolis in Epirus) war ein antiker Philosoph der römischen Kaiserzeit. Er zählt zu den einflussreichsten Vertretern der späten Stoa. Als Sklave gelangte Epiktet nach Rom, wo er in Kontakt mit stoischen Lehren kam und auch selbst zu unterrichten begann. Aus Rom vertrieben, begründete er in Nikopolis eine Philosophenschule, an der er bis zu seinem Tod lehrte. Da Epiktet selbst keine Werke verfasste, ist seine Philosophie nur in den Schriften seines Schülers Arrian überliefert, der seine Vorlesungen aufzeichnete. Seine Lehre behandelt vor allem ethische Fragen und stellt die praktische Umsetzung philosophischer Überlegungen in den Vordergrund. Im Zentrum seiner Ethik stehen die innere Freiheit und moralische Autonomie eines jeden Menschen. Epiktet trennt strikt zwischen Dingen und Zuständen, die sich außerhalb der menschlichen Macht befinden und daher als gegeben angenommen werden müssen, und solchen, die das Innerste des Menschen betreffen und daher ausschließlich Gegenstand seines Einflusses sind. Außerdem entwickelt Epiktet ein Konzept der sittlichen Persönlichkeit, die nach seiner Ansicht das Wesen des Menschen darstellt. Menschliches Handeln wird für ihn aber stets auch von Gott bestimmt und gelenkt, der in jedem einzelnen Menschen, der Welt und dem eine Einheit bildenden Kosmos direkt anwesend ist. Da dieser göttliche Kern allen Menschen gleichermaßen innewohnt, muss die Menschenliebe unterschiedslos allen gelten. Die Rezeptionsgeschichte der Lehre Epiktets ist vielschichtig. Nach einer ersten kurzen Blüte im 2. Jahrhundert geriet er während des Mittelalters im Westen weitgehend in Vergessenheit. Auf indirektem Weg – über späteres Schrifttum und christianisierte Umformungen der ältesten Überlieferung – beeinflussten Konzepte Epiktets jedoch christliche Autoren von der Spätantike bis in die Neuzeit maßgeblich, auch wenn diese Schriften nur noch in loser Verbindung mit dem Namen Epiktets standen. Die Aufzeichnungen seines Unterrichts wurden in der Renaissance erneut bekannt und wirkmächtig. (de)
- Epikteto (greke Επίκτητος, K.E. 55 - ĉirkaŭ 135), greka filozofo el Frigio, vivanta kaj verkanta ĉefe en Romo, kie li estis sklavo de unu el la oficiroj de la imperiestro Nerono kaj poste liberigita. En la jaro 90 p. Kr., la imperiestro Domiciano forpelis lin kun aliaj filozofoj, kaj li ekloĝis en en Epiro (Grekio). (eo)
- Epicteto, o Epícteto, (en griego: Επίκτητος [Epíktētos], 'adquirido'); Hierápolis, 55-Nicópolis, 135) fue un filósofo griego de la escuela estoica que vivió parte de su vida como esclavo en Roma. Hasta donde se sabe, no dejó obra escrita, pero de sus enseñanzas se conservan un Enquiridion (Ἐγχειρίδιον) o Manual y sus Disertaciones (Διατριβαί), escritos ambos por su discípulo Flavio Arriano, así como algunos fragmentos. (es)
- Epictetus (/ˌɛpɪkˈtiːtəs/; Greek: Ἐπίκτητος, Epíktētos; c. 50 – c. 135 AD) was a Greek Stoic philosopher. He was born into slavery at Hierapolis, Phrygia (present-day Pamukkale, in western Turkey) and lived in Rome until his banishment, when he went to Nicopolis in northwestern Greece for the rest of his life. His teachings were written down and published by his pupil Arrian in his Discourses and Enchiridion. Epictetus taught that philosophy is a way of life and not simply a theoretical discipline. To Epictetus, all external events are beyond our control; we should accept whatever happens calmly and dispassionately. However, individuals are responsible for their own actions, which they can examine and control through rigorous self-discipline. (en)
- Epikteto, (latinez: Epictetus; antzinako grezieraz: Ἐπίκτητος, Epíktētos ; c. 55-135) filosofo estoiko nabarmena izan zen. Frigiako Hierapolisen esklabo jaioa, Erroman bizi izan zen. Bertan, estoikoen doktrina hartu eta askatasuna lortu ondoren, Greziako Nikopolis hirira erbesteratu behar izan zuen. Bertan, eskola estoiko bat sortu eta zuzendu zuen, hil zen arte. Filosofia bizimodu bat dela irizten zuen eta horrela, bere irakaspen gehienek bizitzan nola jokatu behar den erakusten dute. Historian zehar, eta baita gaur egun ere, garrantzi handiko pentsalaria izan da etika arloan. (eu)
- Tráill agus fealsamh ó Impireacht na Róimhe a ghlac le Stóchas ab ea Epictetus (Gréigis: Ἐπίκτητος, Epíktētos;c.50 –c.135 AD). Rugadh é san Fhrigia, ríocht na Gréige, san Anatóil. Ba tráill a mháthair agus díoladh í le fear saibhir sa Róimh darb ainm Epaphroditos, rúnaí Néaró. Ciallaíonn an t-ainm a ceannaithe sa Ghréigis. Cé go raibh sé ina thráill, tugadh cead dó freastal ar ranganna fealsúnachta a chumGaius Musonius Rufus . Chuir sé sin feabhas ar a stádas. Scaoileadh Epictetus timpeall 68 agus thosaigh sé ag múineadh fealsúnachta, an tImpire Hadrianus ina measc. Cuireadh iallach ar Epictetus an Róimh a fhágáil chun dul annon go Nicopolis i 94 nuair a dhíbir Domitianus gach uile fhealsamh. Bhí tionchar an-láidir aige ar Marcas Áiréilias. (ga)
- Epictetus (/ˌɛpɪkˈtiːtəs/; bahasa Yunani Kuno: Ἐπίκτητος; 55/60– 135/138 M) adalah seorang Yunani Kuno dan tokoh filsuf Stoa. Dia lahir dalam masa Perbudakan di Hierapolis, Phrygia (sekarang bernama Pamukkale, Turki), hidup di Roma hingga pembuangan dirinya sebagai budak. Pemikiran Epictetus, melalui mazhab Stoa menjadi rujukan banyak ahli dalam bidang etika, khususnya terkait etika moral, bahwa manusia sanggup membatasi diri dari godaan nafsu-nafsu duniawi, khususnya nafsu memiliki segala sesuatu. Menurutnya, manusia hendaknya memeriksa perilakunya masing-masing dalam hal hubungannya dengan pihak lain supaya ia tidak merugikan orang lain, melainkan menyejahterakan orang lain, sebab setiap orang lain sesungguhnya adalah keluarga besar manusia itu sendiri, sebagai penghuni bumi sebagai rumahnya. Nama Epictetus sesungguhnya tidak diketahui, nama itu adalah pemberian dari juragan dan penasihat kaisar Nero di Roma, bernama Epaphroditus. Ketika ia masih sebagai budak, ia belajar pada para tokoh filsafat Stoikisme, Musonius, Rufus. Bagi dia, hadir dan belajar pada Musonius adalah anugerah, agaknya ia terinspirasi perkataan Musonius, "Jiwa yang berbahagia adalah yang selalu mendaki menuju objek alam, mengalir apa adanya, yang biasanya semakin ingin kita tolak." (in)
- Épictète (en grec ancien : Ἐπίκτητος / Epíktêtos, qui signifie « homme acheté, serviteur » ; Hiérapolis, Phrygie, 50 - Nicopolis, Épire 125 ou 130) était un philosophe de l’école stoïcienne. Sa vie est relativement peu connue et il ne laissa aucune œuvre écrite de sa main. Son disciple Arrien assura la transmission de son œuvre en publiant les notes prises lors des leçons de son maître, en huit livres, dont la moitié sont aujourd'hui perdus, ainsi qu'un condensé de doctrine morale, le Manuel, textes qui eurent une influence certaine sur Marc Aurèle. Épictète met fortement en avant la partie éthique de la philosophie. Bien qu'il enseigne également la logique stoïcienne, il insiste fortement sur la prépondérance de l'action et sa philosophie est avant tout pratique. Fidèle aux conceptions traditionnelles de l'école du portique, il présente l'Homme comme soumis à un destin rationnel (fatum stoicum) et inexorable, ordonné par les lois de la nature. Son enseignement se veut une méthode pour atteindre le bonheur en se concentrant uniquement sur ce qui dépend de nous et en acceptant tout décret du destin (dans le sens stoïcien). L'Homme doit donc accomplir son devoir en dépit des circonstances, en tenant compte de sa nature sociale et en considérant les autres de manière rationnelle et bienveillante. (fr)
- 에픽테토스(그리스어: Ἐπίκτητος, 라틴어: Epictetus, 55년경~135년경)는 고대 그리스의 스토아 학파의 대표적인 철학자이다. 소아시아에서 노예로 출생하였으며 고문을 받아 절름발이가 되었다. 그는 이때 스토아 철학을 배웠으며 노예에서 해방되자 젊은이들에게 철학을 가르쳤다. 그의 사상은 의지의 철학으로서 실천적인 면을 강조하고 있으며, 자유로울 수 있는 최대의 것으로는 신을 생각하였다. 그는 아무런 저서도 쓰지 않았으나 제자인 아리아노스가 그의 강의를 간추려 쓴 《어록》, 《제요》가 있다. (ko)
- Epictetus (Oudgrieks: Ἐπίκτητος) (50 - ca. 130 n.Chr.) Was een stoïcijns filosoof en wordt samen met onder andere Seneca en Marcus Aurelius tot een van de leidende figuren in de stoïsche filosofie uit de eerste eeuwen na Christus gerekend. Epictetus' ethische opvattingen zijn opmerkelijk consistent en krachtig en zijn onderwijsmethodes zeer effectief. Epictetus hield zich vooral bezig met integriteit, zelfdiscipline en persoonlijke vrijheid, die hij bepleitte door van zijn studenten te eisen dat zij twee centrale ideeën grondig onderzochten: de eigenschap die hij "wilsbesluit" (prohairesis) noemde en het juiste gebruik van indrukken (chrēsis tōn phantasiōn). Epictetus onderwees dat filosofie niet slechts een theoretische discipline is, maar een levenswijze. Epictetus geloofde dat alle externe gebeurtenissen door het lot worden bepaald en mensen daar dus geen invloed op hebben; we zouden alles wat gebeurt kalm en nuchter moeten accepteren. Maar eenieder is wel verantwoordelijk voor zijn eigen daden, die we door strenge zelfdiscipline zouden moeten onderzoeken en beheersen. (nl)
- エピクテトス（Επίκτητος, Epiktētos、50年ごろ - 135年ごろ）は、古代ギリシアのストア派の哲学者。その『語録』と『提要』は、すべてのストア哲学のテキストの中でおそらくもっとも広く読まれ、影響力の大きなものであるといわれる。苦難の中にあって平静を保つことや、人類の平等を説いたその教えは、皇帝マルクス・アウレリウスの思想にも引き継がれており、ストア主義の歴史上重要な意味を持つとみなされている。 (ja)
- Epiktet z Hierapolis (ur. ok. 50 roku w Hierapolis – zm. w 135 roku) – filozof grecko-rzymski, jeden z reprezentantów (kontynuator) stoicyzmu. Uczeń stoika Muzoniusza Rufusa. Twórca szkoły w Nikopolis w Epirze (współczesna Grecja). Był wyzwoleńcem. (pl)
- Epittèto (o Epìtteto; in greco antico: Ἐπίκτητος, Epíktētos, "colui che è stato acquistato", in latino: Epictetus; Ierapoli, 50 – Nicopoli d'Epiro, 130) è stato un filosofo greco antico, esponente dello stoicismo di epoca romana. (it)
- Epiktetos (klassisk grekiska: Ἐπίκτητος, betonat på i, Epíktetos ), född cirka 55, död cirka 135, var en grekisk/romersk stoisk filosof. Han föddes som slav i Hierapolis i Frygien (idag Pamukkale i Turkiet) och kom i sin ungdom till Rom där han så småningom frigavs. Han försörjde sig därefter som lärare i filosofi fram till sin påtvingade exil av kejsar Domitianus cirka år 93, varefter han levde i Nikopolis i dagens nordvästra Grekland fram till sin död. Hans läror nedtecknades av hans elev Arrianos i dennes och Handbok i livets konst. Enligt Epiktetos var filosofi ett sätt att leva och inte bara ett teoretiskt ämne. Alla yttre händelser bestäms av ödet och är därför bortom vår egen kontroll. Vi bör således försöka acceptera vad som än händer med lugn och jämnmod. Men som individer är vi ansvariga för våra egna handlingar, vilka kan analyseras och kontrolleras med självdisciplin, och det är vår plikt som människor att bry oss om våra medmänniskor. Lidandet uppkommer när vi försöker kontrollera eller önska sådant som är oberoende av oss och som vi inte kan påverka, eller när vi försummar sådant som står i vår makt att göra. De som följer dessa föresatser kommer att uppnå eudaimonia (lycka) och ataraxia (sinnesfrid). (sv)
- Epiteto ou Epicteto (em grego: Επίκτητος; romaniz.: Epíktetos; Hierápolis, 50 d.C. — Nicópolis, 138) foi um filósofo grego estoico que viveu a maior parte de sua vida em Roma, como escravo. Apesar de sua condição, conseguiu assistir às preleções do famoso estoico Caio Musônio Rufo. Sua vida é relativamente pouco conhecida e ele não deixou nenhum trabalho escrito de sua autoria. Seu discípulo Lúcio Flávio Arriano de Nicomédia, assegurou a transmissão de sua obra publicando as notas tomadas durante as aulas de seu mestre, em oito livros, metade dos quais já perdidos. De sua obra se conservam o Encheiridion de Epicteto (também conhecido como Manual de Epicteto) e as Diatribes (ou Discursos). A história da recepção do ensino de Epicteto é complexa. Os textos registrados por Arriano tiveram certa influência sobre o imperador Marco Aurélio. Após um primeiro breve apogeu no século II, Epicteto foi esquecido no ocidente durante a Idade Média. De forma indireta - por meio de escritos posteriores e transformações cristianizadas da tradição mais antiga - os conceitos de Epicteto influenciaram autores cristãos desde a antiguidade tardia até os tempos modernos, mesmo que esses escritos estivessem apenas vagamente ligados ao nome Epicteto. As notas de seu ensino tornaram -se conhecidas e influentes novamente durante o Renascimento. (pt)
- Епі́ктет (близько 50 — близько 140) — давньогрецький філософ-стоїк. Епіктет — прізвисько раба, що перекладається з грецької мови як Придбаний. Справжнє ім'я філософа невідоме. (uk)
- Эпикте́т (др.-греч. Έπίκτητος; ок. 50, Гиераполь, Фригия — 138, Никополь, Эпир) — древнегреческий философ-стоик; раб в Риме, потом вольноотпущенник; основал в Никополе философскую школу. Лекции стоика Музония Руфа проходили в Риме, в числе слушателей бывал и Эпафродит — хозяин Эпиктета, сопровождаемый своим рабом. Проповедовал идеи стоицизма: основная задача философии — научить различать то, что сделать в наших силах и что нет. Нам неподвластно все находящееся вне нас, телесное, внешний мир. Не сами эти вещи, а только наши представления о них делают нас счастливыми или несчастными; но наши мысли, стремления, а следовательно, и наше счастье подвластны нам. Сам Эпиктет не писал трактатов. Выдержки из его учения, известные под названиями «Беседы» (Διατριβαί) и «Руководство» (Έγχειρίδιον) сохранились в записи его ученика Арриана. Последний (более короткий) текст был особенно популярен: он был переведён на латынь, неоднократно комментировался философами и богословами. (ru)
- 愛比克泰德（希臘語：Επίκτητος，55年－135年），古罗马新斯多噶派哲學家。他出生时可能是个奴隶身份，生在弗里吉亚的希拉波利斯（今土耳其棉堡），他早年生活在罗马，后被驱逐到希腊西北部的尼科波利斯，直至去世，他一生大部分时间都在这里度过。他的本名無從考證。後人稱呼他為ἐπίκτητος，這個詞在希臘文中有「養成的」「後天的」之意。 童年时以奴隶身份来到罗马，有一個說法稱他的主人故意打斷他的腿，亦有說法稱他自小就是跛子。后来他被主人释放。他从师于斯多葛学派教师莫索尼乌斯·鲁弗斯学习哲学，并在罗马教学，直到公元90年被罗马皇帝赶出罗马，于是他便退居于伊壁鲁斯的尼柯波里，在那里写作和讲学，并于此处与世长辞。他的一个叫阿利安的学生编纂了爱比克泰德《语录》（Discourses）和《手册》（Enchiridion），从而积存了他的思想。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Epiktétos, řecky Επίκτητος, latinsky Epictetus (asi 55 n. l. – asi 135 n. l.) byl řecký stoický filosof, který velkou část svého života strávil v Římě. Odtud musel odejít do exilu do Níkopole v severozápadním Řecku, kde kolem roku 135 n. l. zemřel. O jeho životě víme velmi málo a možná neznáme ani jméno, které dostal od svých rodičů. Slovo epiktétos v řečtině znamená „přidaný“. (cs)
- Ο Επίκτητος (50 μ.Χ. - 138 μ.Χ.) ήταν Έλληνας στωικός φιλόσοφος. (el)
- Epikteto (greke Επίκτητος, K.E. 55 - ĉirkaŭ 135), greka filozofo el Frigio, vivanta kaj verkanta ĉefe en Romo, kie li estis sklavo de unu el la oficiroj de la imperiestro Nerono kaj poste liberigita. En la jaro 90 p. Kr., la imperiestro Domiciano forpelis lin kun aliaj filozofoj, kaj li ekloĝis en en Epiro (Grekio). (eo)
- Epicteto, o Epícteto, (en griego: Επίκτητος [Epíktētos], 'adquirido'); Hierápolis, 55-Nicópolis, 135) fue un filósofo griego de la escuela estoica que vivió parte de su vida como esclavo en Roma. Hasta donde se sabe, no dejó obra escrita, pero de sus enseñanzas se conservan un Enquiridion (Ἐγχειρίδιον) o Manual y sus Disertaciones (Διατριβαί), escritos ambos por su discípulo Flavio Arriano, así como algunos fragmentos. (es)
- Epikteto, (latinez: Epictetus; antzinako grezieraz: Ἐπίκτητος, Epíktētos ; c. 55-135) filosofo estoiko nabarmena izan zen. Frigiako Hierapolisen esklabo jaioa, Erroman bizi izan zen. Bertan, estoikoen doktrina hartu eta askatasuna lortu ondoren, Greziako Nikopolis hirira erbesteratu behar izan zuen. Bertan, eskola estoiko bat sortu eta zuzendu zuen, hil zen arte. Filosofia bizimodu bat dela irizten zuen eta horrela, bere irakaspen gehienek bizitzan nola jokatu behar den erakusten dute. Historian zehar, eta baita gaur egun ere, garrantzi handiko pentsalaria izan da etika arloan. (eu)
- Tráill agus fealsamh ó Impireacht na Róimhe a ghlac le Stóchas ab ea Epictetus (Gréigis: Ἐπίκτητος, Epíktētos;c.50 –c.135 AD). Rugadh é san Fhrigia, ríocht na Gréige, san Anatóil. Ba tráill a mháthair agus díoladh í le fear saibhir sa Róimh darb ainm Epaphroditos, rúnaí Néaró. Ciallaíonn an t-ainm a ceannaithe sa Ghréigis. Cé go raibh sé ina thráill, tugadh cead dó freastal ar ranganna fealsúnachta a chumGaius Musonius Rufus . Chuir sé sin feabhas ar a stádas. Scaoileadh Epictetus timpeall 68 agus thosaigh sé ag múineadh fealsúnachta, an tImpire Hadrianus ina measc. Cuireadh iallach ar Epictetus an Róimh a fhágáil chun dul annon go Nicopolis i 94 nuair a dhíbir Domitianus gach uile fhealsamh. Bhí tionchar an-láidir aige ar Marcas Áiréilias. (ga)
- 에픽테토스(그리스어: Ἐπίκτητος, 라틴어: Epictetus, 55년경~135년경)는 고대 그리스의 스토아 학파의 대표적인 철학자이다. 소아시아에서 노예로 출생하였으며 고문을 받아 절름발이가 되었다. 그는 이때 스토아 철학을 배웠으며 노예에서 해방되자 젊은이들에게 철학을 가르쳤다. 그의 사상은 의지의 철학으로서 실천적인 면을 강조하고 있으며, 자유로울 수 있는 최대의 것으로는 신을 생각하였다. 그는 아무런 저서도 쓰지 않았으나 제자인 아리아노스가 그의 강의를 간추려 쓴 《어록》, 《제요》가 있다. (ko)
- エピクテトス（Επίκτητος, Epiktētos、50年ごろ - 135年ごろ）は、古代ギリシアのストア派の哲学者。その『語録』と『提要』は、すべてのストア哲学のテキストの中でおそらくもっとも広く読まれ、影響力の大きなものであるといわれる。苦難の中にあって平静を保つことや、人類の平等を説いたその教えは、皇帝マルクス・アウレリウスの思想にも引き継がれており、ストア主義の歴史上重要な意味を持つとみなされている。 (ja)
- Epiktet z Hierapolis (ur. ok. 50 roku w Hierapolis – zm. w 135 roku) – filozof grecko-rzymski, jeden z reprezentantów (kontynuator) stoicyzmu. Uczeń stoika Muzoniusza Rufusa. Twórca szkoły w Nikopolis w Epirze (współczesna Grecja). Był wyzwoleńcem. (pl)
- Epittèto (o Epìtteto; in greco antico: Ἐπίκτητος, Epíktētos, "colui che è stato acquistato", in latino: Epictetus; Ierapoli, 50 – Nicopoli d'Epiro, 130) è stato un filosofo greco antico, esponente dello stoicismo di epoca romana. (it)
- Епі́ктет (близько 50 — близько 140) — давньогрецький філософ-стоїк. Епіктет — прізвисько раба, що перекладається з грецької мови як Придбаний. Справжнє ім'я філософа невідоме. (uk)
- 愛比克泰德（希臘語：Επίκτητος，55年－135年），古罗马新斯多噶派哲學家。他出生时可能是个奴隶身份，生在弗里吉亚的希拉波利斯（今土耳其棉堡），他早年生活在罗马，后被驱逐到希腊西北部的尼科波利斯，直至去世，他一生大部分时间都在这里度过。他的本名無從考證。後人稱呼他為ἐπίκτητος，這個詞在希臘文中有「養成的」「後天的」之意。 童年时以奴隶身份来到罗马，有一個說法稱他的主人故意打斷他的腿，亦有說法稱他自小就是跛子。后来他被主人释放。他从师于斯多葛学派教师莫索尼乌斯·鲁弗斯学习哲学，并在罗马教学，直到公元90年被罗马皇帝赶出罗马，于是他便退居于伊壁鲁斯的尼柯波里，在那里写作和讲学，并于此处与世长辞。他的一个叫阿利安的学生编纂了爱比克泰德《语录》（Discourses）和《手册》（Enchiridion），从而积存了他的思想。 (zh)
- أبكتاتوس (باليونانية: Ἐπίκτητος، بالإنجليزية: Epictetus؛ 55 م - 125م أو 130م) فيلسوف رواقي روماني، قال أن معين السعادة هو النفس لا الأشياء الخارجية. دعا إلى الأخاء، ولم يكتب شيئاً، فروى عنه تلميذه آريانوس. ينتمي إلى المدرسة الفلسفية التي أسسها زينون الرواقي صاحب نظرية المدينة الكونية. كان إبيكتيتوس عبداً لأفروديت عتيقة «نيرون». وتعلم الحكمة على الفيلسوف الرواقي موزُنيوس روفوس لكنه أعتق بعد وفاة «نيرون» عام 68م. وفي عام 89م نفاه الإمبراطور الديكتاتور من روما فرحل إلى مدينة نيكوبوليس حيث قضى بقيّة عمره يعلم الفلسفة ومات فيها. (ar)
- Epictet (llatí: Epictetus, en grec antic: Ἐπίκτητος) va ser un filòsof grec. Va néixer l'any 55 a Hieràpolis de Frígia (actualment Pamukkale, al sud-oest de Turquia), a uns 6 km al nord de Laodicea. Va arribar, encara nen, a Roma com a esclau del llibert Epafrodit, favorit de l'emperador Neró. Epafrodit va ser el responsable que Epictet estudiés amb el filòsof estoic Gai Musoni Rufus. Epictet va ser manumès al voltant de l'any 93. (ca)
- Epiktet (altgriechisch Ἐπίκτητος Epíktētos, lateinisch Epictetus; * um 50 in Hierapolis in Phrygien; † um 138 in Nikopolis in Epirus) war ein antiker Philosoph der römischen Kaiserzeit. Er zählt zu den einflussreichsten Vertretern der späten Stoa. (de)
- Epictetus (/ˌɛpɪkˈtiːtəs/; Greek: Ἐπίκτητος, Epíktētos; c. 50 – c. 135 AD) was a Greek Stoic philosopher. He was born into slavery at Hierapolis, Phrygia (present-day Pamukkale, in western Turkey) and lived in Rome until his banishment, when he went to Nicopolis in northwestern Greece for the rest of his life. His teachings were written down and published by his pupil Arrian in his Discourses and Enchiridion. (en)
- Epictetus (/ˌɛpɪkˈtiːtəs/; bahasa Yunani Kuno: Ἐπίκτητος; 55/60– 135/138 M) adalah seorang Yunani Kuno dan tokoh filsuf Stoa. Dia lahir dalam masa Perbudakan di Hierapolis, Phrygia (sekarang bernama Pamukkale, Turki), hidup di Roma hingga pembuangan dirinya sebagai budak. Pemikiran Epictetus, melalui mazhab Stoa menjadi rujukan banyak ahli dalam bidang etika, khususnya terkait etika moral, bahwa manusia sanggup membatasi diri dari godaan nafsu-nafsu duniawi, khususnya nafsu memiliki segala sesuatu. Menurutnya, manusia hendaknya memeriksa perilakunya masing-masing dalam hal hubungannya dengan pihak lain supaya ia tidak merugikan orang lain, melainkan menyejahterakan orang lain, sebab setiap orang lain sesungguhnya adalah keluarga besar manusia itu sendiri, sebagai penghuni bumi sebagai rum (in)
- Épictète (en grec ancien : Ἐπίκτητος / Epíktêtos, qui signifie « homme acheté, serviteur » ; Hiérapolis, Phrygie, 50 - Nicopolis, Épire 125 ou 130) était un philosophe de l’école stoïcienne. Sa vie est relativement peu connue et il ne laissa aucune œuvre écrite de sa main. Son disciple Arrien assura la transmission de son œuvre en publiant les notes prises lors des leçons de son maître, en huit livres, dont la moitié sont aujourd'hui perdus, ainsi qu'un condensé de doctrine morale, le Manuel, textes qui eurent une influence certaine sur Marc Aurèle. (fr)
- Epictetus (Oudgrieks: Ἐπίκτητος) (50 - ca. 130 n.Chr.) Was een stoïcijns filosoof en wordt samen met onder andere Seneca en Marcus Aurelius tot een van de leidende figuren in de stoïsche filosofie uit de eerste eeuwen na Christus gerekend. (nl)
- Эпикте́т (др.-греч. Έπίκτητος; ок. 50, Гиераполь, Фригия — 138, Никополь, Эпир) — древнегреческий философ-стоик; раб в Риме, потом вольноотпущенник; основал в Никополе философскую школу. Лекции стоика Музония Руфа проходили в Риме, в числе слушателей бывал и Эпафродит — хозяин Эпиктета, сопровождаемый своим рабом. (ru)
- Epiktetos (klassisk grekiska: Ἐπίκτητος, betonat på i, Epíktetos ), född cirka 55, död cirka 135, var en grekisk/romersk stoisk filosof. Han föddes som slav i Hierapolis i Frygien (idag Pamukkale i Turkiet) och kom i sin ungdom till Rom där han så småningom frigavs. Han försörjde sig därefter som lärare i filosofi fram till sin påtvingade exil av kejsar Domitianus cirka år 93, varefter han levde i Nikopolis i dagens nordvästra Grekland fram till sin död. Hans läror nedtecknades av hans elev Arrianos i dennes och Handbok i livets konst. (sv)
- Epiteto ou Epicteto (em grego: Επίκτητος; romaniz.: Epíktetos; Hierápolis, 50 d.C. — Nicópolis, 138) foi um filósofo grego estoico que viveu a maior parte de sua vida em Roma, como escravo. Apesar de sua condição, conseguiu assistir às preleções do famoso estoico Caio Musônio Rufo. (pt)
|
_frontispiece.jpg?width=300)
_frontispiece.jpg){kind=link}
