| dbo:abstract
|
- أحمد شاه قاجار (21 يناير 1898—21 فبراير 1930) كان شاه إيران (بلاد فارس) من 16 يوليو 1909 إلى 31 أكتوبر 1925 وهو آخر الملوك من الأسرة القاجارية. (ar)
- Ahmad Xah Qajar حمد شاه قاجار(persa) (21 de gener de 1898 - Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1930) fou el setè i darrer xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1909-1925). Fou proclamat xa el 16 de juliol de 1909 en ser deposat el seu pare Muhammad Ali Shah oposat a la constitució i refugiat a l'ambaixada russa. El nou xa només tenia 12 anys quan fou proclamat i Ali Reza Khan Qadjar Adud al-Mulk, cap (ilkhani) de la tribu qadjar, fou nomenat regent. El govern va ser confiat per un directori d'ancians al popular noble Mostawfi al-mamalek i el demòcrata Hakim al-Mulk va ser nomenat el seu lloctinent. Un dels primers depurats fou el capità rus Smirnov que Muhammad Ali Shah havia nomenat com a mestre de rus dels seus fills, i que els constitucionalistes sospitaven que era un agent rus. Rússia es va oposar a la seva expulsió. Els constitucionalistes es van mostrar ferms i fou expulsat i l'educació del nou xa va quedar en mans de mestres favorables a la constitució. El regent va morir el 22 de setembre de 1910 i el va substituir (Abu l-Qasem Naser al-Molk) educat a Anglaterra. El xa va quedar lliure d'influències externes però va estar sotmès a la influència de parents sovint oposats a la constitució, entre els quals el seu avi matern, Kamran Mirza, molt reaccionari. Quan va arribar a la majoria el xa es va mostrar tímid, indecís, aficionat als plaers, trampós, avar i incontrolable. Fou coronat el 21 de juliol de 1914 i la seva popularitat va declinar ràpidament. Les seves interferències polítiques, les pràctiques corruptes, l'especulació i l'avarícia aviat van esdevenir coses públiques. Els seus primera anys van coincidir amb la I Guerra Mundial. El novembre de 1915 sota consell dels alemanys, un gran nombre de diputats del Majlis (Parlament) van abandonar Teheran i es van establir primer a Qom i després a Kirmanshah on van fundar un govern nacionalista alternatiu. Ahmad Shah els hi volia donar suport però els britànics i els russos ho van impedir. Al final de la guerra va donar suport al Tractat Anglopersa de 1919 que convertia Pèrsia en un virtual protectorat britànic i el xa rebia un important subsidi si mantenia com a primer ministre al pro britànic Wotuq al-Dawla. França i Estats Units s'hi van oposar. Quan poc després va visitar França va tenir una rebuda molt freda i va agafar consciència de la situació. En anar a Anglaterra va evitar sancionar el tractat en el seu discurs, i va circular el rumor de què llavors els britànics van decidir donar llum verda a la deposició de la dinastia, cosa que els documents han demostrat que no era certa. El 1921 el conveni anglopersa fou derogat a causa del fet que el Parlament no el volia ratificar, requisit imprescindible per la seva validesa. Els britànics tenien forces militars a Pèrsia: els South Persia Rifles a Khuzestan i Fars, els Duntersforce (després North Persia Force o Norperforce) al territori marcat per -Kirmanshah-Hamadan-Qazwin, i contingents a Mashad. El 18 de maig de 1920 els soviètics van desembarcar a Anzali (després Bandar Pahlavi del 1925 al 1979) i van ocupar la província de Gilan anunciant que s'hi quedarien fins a la retirada britànica. La Societat de Nacions no hi va poder fer res. El de 1921 establia la retirada de les forces britàniques i soviètiques de Pèrsia i fixava la data de la returada russa l'1 d'abril del 1921 (els britànics ja havien decidit també que es retiraven). El govern persa esperava de fet que els bolxevics avançarien cap a Teheran (o ho farien els comunistes de Gilan) i el xa només pensava en com salvar la seva fortuna personal. Va demanar als britànic permís per marxar a Europa que no li fou concedit. Llavors sobtadament la brigada de cosacs perses dirigida pel general , va sortir de Qazwin i va ocupar Teheran (21 de febrer de 1921). El primer ministre Fath Allah Akbar es va refugiar a l'ambaixada britànica i el xa va nomenar al periodista filobritànic Sayyed com a primer ministre, però el poder real era ja Reza Khan que fou nomenat comandant en cap de les forces armades amb títol de Sardar-e Sepah, i poc després, a més a més, ministre de guerra (va substituir al coronel Masud Khan Kayhan, lloctinent de Tabatabai) el que li donava tot el poder. El govern soviètic va tractar d'arribar a un acord amb Reza Khan i va acordar retirar el seu suport als rebels comunistes de Gilan dirigits per Mirza Kučik Khan; així Reza no va tardar a envair la província i derrotar els comunistes que havien proclamat la república soviètica. També altres rebels foren derrotats en altres llocs. El 28 d'octubre de 1923 Reza Khan va obligar a Ahmad Shah a nomenar-lo primer ministre i a canvi li oferia deixar-lo marxar a Europa. El xa va decidir anar a França però mentre va treballar amb el seu aliat l'emir de , Kazal, que va dirigir una rebel·lió armada. Finalment Reza Khan va acompanyar a Ahmad Shah fins a la frontera (el xa temia una emboscada pel camí destinada a matar-lo) i el 5 de novembre de 1923 va sortir del país al que ja no havia de retornar. Es va establir a França i a Pèrsia es va començar la propaganda per l'abolició de la monarquia i la proclamació de la república a l'estil de la veïna Turquia. El 13 de març de 1924 el Majlis va posar a l'orde del dia la qüestió de la proclamació de la república, just deu dies després que la gran assemblea turca havia abolit el califat i altres punts que limitaven la religió i els ulemes iranians van témer que la república suposés una pèrdua dels seus privilegis i drets i van iniciar una campanya contra la república. Es van produir manifestacions contra la república a la plaça de Baharistan, on el Majlis estava a punt de debatre la qüestió. El Majlis va acabar la sessió sense arribar a un acord. Reza Khan va anar a Qom on va conferenciar amb els caps religiosos i al seu retorn a Teheran l'1 d'abril de 1924 va ordenar aturar el debat sobre la república. L'abril el xa, des del seu virtual exili però com a cap d'estat, va expressar la seva desconfiança en Reza Khan però després va aprovar la seva confirmació com a primer ministre mentre seguia encoratjant la rebel·lió de Kazal. El novembre de 1924 Reza Khan va anar al Khuzestan i va posar fi a la revolta de Kazal. A partir d'aquest moment Reza Khan es va proposar com a cap d'una nova monarquia. Quan el moviment es va fer més important, el setembre de 1925 Ahmad Shah va enviar un telegrama anunciant el seu retorn a Pèrsia, sortint de Marsella el 2 d'octubre, però no ho va arribar a fer. El 31 d'octubre de 1925 el Majlis va votar la deposició de la dinastia qadjar i nomenava a Reza Khan com a cap d'un govern provisional. La votació va tenir 80 vots a favor, 5 en contra i 20 abstencions El 12 de desembre de 1925 l'assemblea constituent especial modificava algun articles de la constitució i per 257 vots contra 3 concedia la corona a Reza Shah i als seus hereus mascles. Cap membre de la dinastia qadjar podria tornar a accedir al tron. Ahmad Shah va agafar residència permanent a França on va morir quatre anys després amb només 32 anys. Va deixar una gran fortuna. El seu germà Muhammad Hasan Mirza el va succeir en els drets al tron. (ca)
- Ahmad Šáh (persky احمد شاه قاجار ; 21. ledna 1898 – 21. února 1930 Neuilly-sur-Seine, Francie) byl perský šáh z rodu Kádžárovců vládnoucí od 16. července 1909 do 31. října 1925. Jeho otcem byl šáh Muhammad Alí (1907–1909), dědem šáh Muzaffaruddín (1896–1907). Šáhem byl Ahmad provolán za složité situace uprostřed perské revoluce, ve věku pouhých jedenácti let. Jeho otce Muhammada Alího perští nacionalisté po třídenních pouličních bojích donutili uprchnout na ruské velvyslanectví v Teheránu a poté jej sesadili. Mladý Ahmad politiku v prvních letech své vlády příliš neovlivňoval, potlačení radikálních proudů revoluce za něj vykonali jiní. Během světové války byla Persie navzdory vyhlášení neutrality zatažena do zápasu obou mocenských skupin, neboť její teritorium leželo ve strategické oblasti mezi Osmanskou říší (stojící na straně Ústředních mocností) a britskou Indií. Ahmada Šáha zbavil moci plukovník kozácké brigády Rezá Chán, který v roce 1921 provedl státní převrat, o tři roky později vyhlásil záměr nastolit republiku, pro odpor šíitského kléru však nakonec převzal vládu sám a stal se zakladatelem nové dynastie Pahlaví. Ahmad žil po zbytek života ve Francii, aniž by sesazení svého rodu kdy uznal. (cs)
- Ahmad Schah Kadschar oder Ahmad Schah Qajar (persisch احمد شاه قاجار; geboren am 31. Januar 1897; gestorben am 21. Februar 1930) war Schah von Persien vom 16. Juli 1909 bis zum 31. Oktober 1925. Er war der siebte und letzte Herrscher der turkmenischstämmigen Kadscharen-Dynastie. Ahmad Schah war mit fünf Frauen verheiratet, die ihm vier Söhne und vier Töchter gebaren. (de)
- Ahmad Shah Qajar (Persian: احمد شاه قاجار; 21 January 1898 – 21 February 1930) was Shah of Persia (Iran) from 16 July 1909 to 15 December 1925, and the last ruling member of the Qajar dynasty. Ahmad Shah was born in Tabriz on 21 January 1898 and ascended to the throne at the age of 12 after the removal of his father Mohammad-Ali Shah by the Parliament on 16 July 1909. Due to his young age, his uncle, Ali-Reza Khan, took charge of his affairs as Regent. Upon reaching his majority Ahmad Shah was formally crowned on 21 July 1914. (en)
- Ahmad Shah Qayar (en persa, احمد شاه قاجار; Tabriz, 21 de enero de 1898 - París, 21 de febrero de 1930) fue el séptimo y último sah (título que reciben desde la Antigüedad los monarcas de Irán) de la dinastía Kayar, que reinó entre 1909 y 1925. Ahmad Shah Qayar subió al trono el 16 de julio de 1909, cuando tenía 11 años. En julio de 1909, las fuerzas constitucionalistas iraníes marcharon desde las ciudades de Rasht e Ispahán hasta Teherán, deponiendo al sah Mohammad Alí Shah Qayar, que huyó del país y se fue a Rusia. El 16 de julio de 1909, la Asamblea Consultiva Nacional iraní eligió al príncipe heredero Ahmad como nuevo sah y sucesor de su padre. Durante su reinado, Irán permaneció neutral en la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Aunque durante el conflicto entraron en su territorio tropas turcas, rusas y británicas cuando se rebeló la provincia de Guilán. Esta ocupación de Persia durante la guerra por tropas extranjeras fue un golpe del que Ajmad Sah nunca se recuperaría efectivamente. El joven rey, idealista y demócrata pero débil, fue incapaz de garantizar la integridad del país y de hacer que reinase el orden. En febrero de 1921, Reza Jan, comandante de la , dio un golpe de Estado, convirtiéndose en el gobernante efectivo del país. Ahmad Shah marchó al exilio en 1923, y en octubre de 1925, Reza Jan indujo a la Asamblea nacional a deponer a Ahmad Shah y excluir a la dinastía Kayar, logrando ser proclamado nuevo emperador de Persia. (es)
- Ahmad Chah Qadjar (en persan : احمد شاه قاجار), né le 21 janvier 1898 à Tabriz et mort le 21 février 1930 à Neuilly-sur-Seine, en France, est chah d'Iran du 16 juillet 1909 au 31 octobre 1925, le dernier de la dynastie Qadjar. (fr)
- Ahmad Shāh Qājār (21 Januari 1898 – 21 Februari 1930) adalah Shah Persia (sekarang Iran) dari 16 Juli 1909, dari 31 Oktober 1925, dan penguasa terakhir dari dinasti Qajar. (in)
- アフマド・シャー（1898年1月21日 - 1930年2月21日）は、ガージャール朝第7代シャーであり、かつ最後のシャー（在位：1909年 - 1925年）。父モハンマド・アリー・シャーが帝政ロシアに亡命すると、シャーの座に即位した。 (ja)
- Ahmad Sjah Kadjar, ook: Ahmad Shāh Qājār, (Perzisch: احمَد شاه قاجار) (Tabriz, 21 januari 1898 - Neuilly-sur-Seine, 21 februari 1930) was de sjah van Perzië van 1909 tot 1925. Hij was de laatst regerende sjah van de dynastie der Kadjaren; hij werd in 1925 afgezet en als sjah opgevolgd door Reza Pahlavi. (nl)
- Ahmad Shah Qajar (in persiano احمد شاه قاجار; Tabriz, 21 gennaio 1898 – Neuilly-sur-Seine, 21 febbraio 1930) è stato scià di Persia dal 16 luglio 1909 al 31 ottobre 1925, l'ultimo della dinastia Qajar. (it)
- Amade Xá Cajar (em persa: احمد شاه قاجار) foi o xá da Pérsia (atual Irã) entre 16 de julho de 1909 e 31 de outubro de 1925, e o último da dinastia Cajar, nasceu em 1898 e morreu em 1930, sendo deposto por Reza Pálavi em 1925, logo após ser deposto foi exilado primeiramente na Turquia, mas depois se exilou em Paris na França, onde morreu em 1930. (pt)
- Ahmad Szah (ur. 21 stycznia 1898 w Tebrizie, zm. 21 lutego 1930 w Neuilly-sur-Seine) – ostatni szach Persji z dynastii Kadżarów, rządzący od 16 lipca 1909 do 31 października 1925. Zasiadł na tronie po obaleniu przez siły konstytucyjne jego ojca Mohammada Ali Szaha. W 1921 został odsunięty od władzy w wyniku wojskowego zamachu stanu dokonanego przez Rezę Szaha i w 1923 udał się wraz z rodziną na wygnanie. Formalnie szachem był do 31 października 1925 roku, kiedy to Zgromadzenie Narodowe zaoferowało koronę Rezie Szahowi, który zapoczątkował rządy nowej dynastii Pahlawi. W 1914 odznaczony Krzyżem Wielkim Legii Honorowej. (pl)
- Ahmad Shah Mirza eller Ahmad Schah Kadschar, född 31 januari 1897 i Tabriz, död 21 februari 1930 i Neuilly-sur-Seine i Frankrike, var den sjunde shahen i den qajariska dynastin i Persien 1909–1925. Ahmad Shah Mirza efterträdde 1909 sin far Mohammad-Ali Shah Qajar som regent i Persien. 1923 störtades han från makten av Reza Pahlavi och 1925 avsattes han formellt. Han var gift med Badr-al-moluk och var den första regenten ur Qajardynastin som endast var gift med en enda person. (sv)
- Ахмад Шах Каджар (перс. احمد شاه قاجار; 21 січня 1898, Тебриз, Іран — 21 лютого 1930, Нейї-сюр-Сен, Французька республіка) — останній шахиншах Ірану з династії Каджарів. Син Мохаммеда Алі Шаха. Став шахиншахом у віці 11 років після повалення влади батька (1909 р.). Спочатку самостійно не керував державою: від його імені це робили регент та вожді бахтіар. Пізніше був вимушений покинути країну, та знаходитись у політичному вигнанні. Вважав себе чинним монархом і не визнавав до самої смерті перевороту, затіяного проти нього у 1923. Формально позбавлений титулів і влади 31 жовтня 1925 установчою асамблеєю меджлісу. (uk)
- 艾哈邁德沙·卡扎爾（波斯語：احمد شاه قاجار，1898年1月21日－1930年2月21日）是伊朗卡扎爾王朝沙阿（1909年7月16日－至1925年10月31日在位），也是王朝的最後一位沙阿。 (zh)
- Султан Ахмад-шах (азерб. Əhməd Şah Qacar; перс. احمد شاه قاجار; 21 января 1898 — 21 февраля 1930) — последний шах Ирана из династии Каджаров. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- أحمد شاه قاجار (21 يناير 1898—21 فبراير 1930) كان شاه إيران (بلاد فارس) من 16 يوليو 1909 إلى 31 أكتوبر 1925 وهو آخر الملوك من الأسرة القاجارية. (ar)
- Ahmad Schah Kadschar oder Ahmad Schah Qajar (persisch احمد شاه قاجار; geboren am 31. Januar 1897; gestorben am 21. Februar 1930) war Schah von Persien vom 16. Juli 1909 bis zum 31. Oktober 1925. Er war der siebte und letzte Herrscher der turkmenischstämmigen Kadscharen-Dynastie. Ahmad Schah war mit fünf Frauen verheiratet, die ihm vier Söhne und vier Töchter gebaren. (de)
- Ahmad Shah Qajar (Persian: احمد شاه قاجار; 21 January 1898 – 21 February 1930) was Shah of Persia (Iran) from 16 July 1909 to 15 December 1925, and the last ruling member of the Qajar dynasty. Ahmad Shah was born in Tabriz on 21 January 1898 and ascended to the throne at the age of 12 after the removal of his father Mohammad-Ali Shah by the Parliament on 16 July 1909. Due to his young age, his uncle, Ali-Reza Khan, took charge of his affairs as Regent. Upon reaching his majority Ahmad Shah was formally crowned on 21 July 1914. (en)
- Ahmad Chah Qadjar (en persan : احمد شاه قاجار), né le 21 janvier 1898 à Tabriz et mort le 21 février 1930 à Neuilly-sur-Seine, en France, est chah d'Iran du 16 juillet 1909 au 31 octobre 1925, le dernier de la dynastie Qadjar. (fr)
- Ahmad Shāh Qājār (21 Januari 1898 – 21 Februari 1930) adalah Shah Persia (sekarang Iran) dari 16 Juli 1909, dari 31 Oktober 1925, dan penguasa terakhir dari dinasti Qajar. (in)
- アフマド・シャー（1898年1月21日 - 1930年2月21日）は、ガージャール朝第7代シャーであり、かつ最後のシャー（在位：1909年 - 1925年）。父モハンマド・アリー・シャーが帝政ロシアに亡命すると、シャーの座に即位した。 (ja)
- Ahmad Sjah Kadjar, ook: Ahmad Shāh Qājār, (Perzisch: احمَد شاه قاجار) (Tabriz, 21 januari 1898 - Neuilly-sur-Seine, 21 februari 1930) was de sjah van Perzië van 1909 tot 1925. Hij was de laatst regerende sjah van de dynastie der Kadjaren; hij werd in 1925 afgezet en als sjah opgevolgd door Reza Pahlavi. (nl)
- Ahmad Shah Qajar (in persiano احمد شاه قاجار; Tabriz, 21 gennaio 1898 – Neuilly-sur-Seine, 21 febbraio 1930) è stato scià di Persia dal 16 luglio 1909 al 31 ottobre 1925, l'ultimo della dinastia Qajar. (it)
- Amade Xá Cajar (em persa: احمد شاه قاجار) foi o xá da Pérsia (atual Irã) entre 16 de julho de 1909 e 31 de outubro de 1925, e o último da dinastia Cajar, nasceu em 1898 e morreu em 1930, sendo deposto por Reza Pálavi em 1925, logo após ser deposto foi exilado primeiramente na Turquia, mas depois se exilou em Paris na França, onde morreu em 1930. (pt)
- Ahmad Szah (ur. 21 stycznia 1898 w Tebrizie, zm. 21 lutego 1930 w Neuilly-sur-Seine) – ostatni szach Persji z dynastii Kadżarów, rządzący od 16 lipca 1909 do 31 października 1925. Zasiadł na tronie po obaleniu przez siły konstytucyjne jego ojca Mohammada Ali Szaha. W 1921 został odsunięty od władzy w wyniku wojskowego zamachu stanu dokonanego przez Rezę Szaha i w 1923 udał się wraz z rodziną na wygnanie. Formalnie szachem był do 31 października 1925 roku, kiedy to Zgromadzenie Narodowe zaoferowało koronę Rezie Szahowi, który zapoczątkował rządy nowej dynastii Pahlawi. W 1914 odznaczony Krzyżem Wielkim Legii Honorowej. (pl)
- Ahmad Shah Mirza eller Ahmad Schah Kadschar, född 31 januari 1897 i Tabriz, död 21 februari 1930 i Neuilly-sur-Seine i Frankrike, var den sjunde shahen i den qajariska dynastin i Persien 1909–1925. Ahmad Shah Mirza efterträdde 1909 sin far Mohammad-Ali Shah Qajar som regent i Persien. 1923 störtades han från makten av Reza Pahlavi och 1925 avsattes han formellt. Han var gift med Badr-al-moluk och var den första regenten ur Qajardynastin som endast var gift med en enda person. (sv)
- 艾哈邁德沙·卡扎爾（波斯語：احمد شاه قاجار，1898年1月21日－1930年2月21日）是伊朗卡扎爾王朝沙阿（1909年7月16日－至1925年10月31日在位），也是王朝的最後一位沙阿。 (zh)
- Султан Ахмад-шах (азерб. Əhməd Şah Qacar; перс. احمد شاه قاجار; 21 января 1898 — 21 февраля 1930) — последний шах Ирана из династии Каджаров. (ru)
- Ahmad Xah Qajar حمد شاه قاجار(persa) (21 de gener de 1898 - Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1930) fou el setè i darrer xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1909-1925). Fou proclamat xa el 16 de juliol de 1909 en ser deposat el seu pare Muhammad Ali Shah oposat a la constitució i refugiat a l'ambaixada russa. El nou xa només tenia 12 anys quan fou proclamat i Ali Reza Khan Qadjar Adud al-Mulk, cap (ilkhani) de la tribu qadjar, fou nomenat regent. El govern va ser confiat per un directori d'ancians al popular noble Mostawfi al-mamalek i el demòcrata Hakim al-Mulk va ser nomenat el seu lloctinent. (ca)
- Ahmad Šáh (persky احمد شاه قاجار ; 21. ledna 1898 – 21. února 1930 Neuilly-sur-Seine, Francie) byl perský šáh z rodu Kádžárovců vládnoucí od 16. července 1909 do 31. října 1925. Jeho otcem byl šáh Muhammad Alí (1907–1909), dědem šáh Muzaffaruddín (1896–1907). Ahmada Šáha zbavil moci plukovník kozácké brigády Rezá Chán, který v roce 1921 provedl státní převrat, o tři roky později vyhlásil záměr nastolit republiku, pro odpor šíitského kléru však nakonec převzal vládu sám a stal se zakladatelem nové dynastie Pahlaví. Ahmad žil po zbytek života ve Francii, aniž by sesazení svého rodu kdy uznal. (cs)
- Ahmad Shah Qayar (en persa, احمد شاه قاجار; Tabriz, 21 de enero de 1898 - París, 21 de febrero de 1930) fue el séptimo y último sah (título que reciben desde la Antigüedad los monarcas de Irán) de la dinastía Kayar, que reinó entre 1909 y 1925. En febrero de 1921, Reza Jan, comandante de la , dio un golpe de Estado, convirtiéndose en el gobernante efectivo del país. Ahmad Shah marchó al exilio en 1923, y en octubre de 1925, Reza Jan indujo a la Asamblea nacional a deponer a Ahmad Shah y excluir a la dinastía Kayar, logrando ser proclamado nuevo emperador de Persia. (es)
- Ахмад Шах Каджар (перс. احمد شاه قاجار; 21 січня 1898, Тебриз, Іран — 21 лютого 1930, Нейї-сюр-Сен, Французька республіка) — останній шахиншах Ірану з династії Каджарів. Син Мохаммеда Алі Шаха. Став шахиншахом у віці 11 років після повалення влади батька (1909 р.). Спочатку самостійно не керував державою: від його імені це робили регент та вожді бахтіар. Пізніше був вимушений покинути країну, та знаходитись у політичному вигнанні. Вважав себе чинним монархом і не визнавав до самої смерті перевороту, затіяного проти нього у 1923. (uk)
|
