| dbo:abstract
|
- باندولف الرابع (توفي 1049 أو 1050) كان أمير كابوا في ثلاث مناسبات منفصلة. اصطف باندولف في صف البيزنطيين في حربهم مع الإمبراطورية الرومانية المقدسة مما أدى إلى سجنه بعد حصار كابوا والاستيلاء عليها. (ar)
- Pandulf IV (mort el 1049/50) va ser el Príncep de Càpua en tres ocasions separades. Del febrer del 1016 fins al 1022 ell va governar amb associació amb el seu cosí . En el 1018, el catepà Basili Boiannes destruí a l'exèrcit llombard de Melus de Bari i als seus aliats normands a Cannes. Aquesta victòria portà el reconeixement romà d'Orient per part de tots els prínceps del Mezzogiorno, els quals anteriorment havien jurat lleialtat a l'Emperador del Sacre Imperi Romà. Entre aquests, Pandulf era el més ardent pel seu suport als grecs. Va ajudar a Boiannes a capturar la torre del cunyat de Melus, al Garigliano el 1020, però això va fer caure un gran exèrcit des d'Alemanya. Un destacament de , arquebisbe de Colònia, va marxar per la costa del Tirrè i va assetjar Càpua. El 1022 el príncep va ser pres i es va instal·lar un nou príncep, . Pandulf IV fou portat encadenat a l'emperador Enric II, que gairebé el va executar, abans que Pilgrim intervingués en nom seu. Després va ser empresonat a Alemanya durant dos anys. Va ser alliberat per l'emperador Conrad II, el 1024, a petició del príncep , que esperava un nou aliat. Assistit per Guaimar i l'aventurer normand Rainulf Drengot, Pandulf va assetjar immediatament Càpua. El 1025, Basili Boiannes, que havia estat ocupat en una expedició a Sicília, se'ls va unir amb una força enorme. El 1026, després d'un setge de 18 mesos, la ciutat va caure. El comte romà d'Orient va donar pas segur al comte de Teano a Nàpols. Pandulf va reprendre el seu govern i va romandre al poder fins al 1038. El 1027, va derrotar i va deposar , però Sergi va ser reinstal·lat el 1029 per un exèrcit normand dirigit per Rainulf, antic aliat de Pandulf, que a canvi va rebre el comtat d'Aversa, el primer govern normand del Mezzogiorno. A continuació, Sergi es va desplaçar contra l'abat de Montecassino. L'abat anterior, Atenulf, que havia donat suport a Pandulf, havia fugit de l'exèrcit imperial invasor el 1024. El nou abat, Teobald, havia estat el candidat de l'emperador i del papa. Després de convidar-lo a Càpua, Pandulf el va enviar a la presó, on es va unir a l'arquebisbe deposat de Càpua. El 1032, Pandulf es va centrar en l'antic aliat de Sergi, . Va conquerir Gaeta i es va fer càrrec del títol consular i ducal del seu governant. Per tot això, el cronista Amat de Montecassino el va anomenar el Llop dels Abruços, un home de "fets dolents i perversos". Posteriorment, Guaimar IV de Salern, fill de Guaimar III (que va morir el 1027), va demanar als dos emperadors, el del Sacre Imperi i el Romà d'Orient) que vinguessin a resoldre les moltes disputes que arruïnaven el sud d'Itàlia. Només Conrad va acceptar. Arribant a el 1038, va ordenar a Pandulf que restituís la propietat robada de Montecassino. Pandulf va enviar la seva dona i el seu fill a demanar pau, donant 300 lliures d'or (en dues quotes) i un fill i una filla com a ostatges. L'emperador va acceptar l'oferta de Pandulf, però l'ostatge filial es va escapar i Pandulf es va refugiar al seu castell perifèric de Sant'Agata de' Goti. Conrad va capturar Càpua i la va lliurar a Guaimar amb el títol de príncep. També va reconèixer Aversa com a comtat de Salern. Mentrestant, Pandulf va fugir a Constantinoble, buscant la protecció dels seus antics aliats romans d'Orient. No obstant, la política havia canviat i Pandulf va ser empresonat. Posteriorment, Guaimar es va convertir en un enemic de l'emperador Miquel IV i, abans de la mort d'aquest últim, Pandulf fou alliberat de la seva captivitat i va tornar a Itàlia en el 1042. Durant els següents cinc anys, ell i els seus pocs seguidors van amenaçar Guaimar. El 1047, va ser un any de d'inflexió en la història del Mezzogiorno i dels longobards. L'emperador Enric III, fill de Conrad, va reconèixer els Drengot i els Hauteville vassalls directes. A Càpua, va restaurar Pandulf al poder per última vegada, on va morir el 19 de febrer de 1049 o 1050. (ca)
- Ο Πανδόλφος Δ΄ ήταν δούκας της Γκαέτα την περίοδο 1032-2038, και πρίγκιπας της Κάπουα σε τρεις ξεχωριστές περιπτώσεις. (el)
- Pandulfo IV (fallecido en 1049/50) fue príncipe de Capua en tres ocasiones diferentes. (es)
- Pandolf IV de Capoue (Italien Pandolfo IV principe di Capua ) surnommé le Loup des Abruzzes (né vers 986 - mort en février 1049 ou mars 1050) est un prince de Capoue qui règne de 1014 à 1049/1050 avec plusieurs interruptions. (fr)
- Pandulf IV (died 1049/50) was the Prince of Capua on three separate occasions. From February 1016 to 1022 he ruled in association with his cousin Pandulf II. In 1018, the Byzantine catapan Basil Boioannes destroyed the Lombard army of Melus of Bari and his Norman allies at Cannae. This victory brought the Byzantines recognition by all the princes of the Mezzogiorno, which had previously owed allegiance to the Holy Roman Emperor. Among these Pandulf was most ardent in his support of the Byzantines. He assisted Boioannes in capturing Melus' brother-in-law Dattus' tower on the Garigliano in 1020, but this brought a large army down from Germany. A detachment under Pilgrim, Archbishop of Cologne, marched down the Tyrrhenian coast and besieged Capua. In 1022 the prince was taken and a new prince, Pandulf, count of Teano, installed. Pandulf IV was brought in chains to the Emperor Henry II, who almost executed him before Pilgrim intervened on his behalf. He was then imprisoned in Germany for two years. He was released by Emperor Conrad II in 1024 at the request of Prince Guaimar III of Salerno, who was hoping for a new ally. Assisted by Guaimar and the Norman adventurer Rainulf Drengott, Pandulf immediately besieged Capua. In 1025, Boioannes, who had been busy on a Sicilian expedition, joined them with a huge force. In 1026, after a siege of 18 months, the city fell. The count of Teano was given safe passage to Naples by the Byzantine commander. Pandulf resumed his rule and remained in power until 1038. In 1027, he defeated and deposed Sergius IV of Naples, but Sergius was reinstalled in 1029 by a Norman army under Rainulf, Pandulf's one-time ally, who in return received the county of Aversa, the first Norman toehold in the Mezzogiorno. Next, Sergius moved against the abbot of Montecassino. The previous abbot, Atenulf, who had supported Pandulf, had fled from the invading imperial army in 1024. The new abbot, Theobald, had been the candidate of the Emperor and the Pope. After inviting him to Capua, Pandulf threw him in prison, where he joined the deposed archbishop of Capua. In 1032, Pandulf turned his attention to Sergius' old ally, John V of Gaeta. He conquered Gaeta and took over the consular and ducal title of its ruler. For all this, he was called by the chronicler Aimé of Monte Cassino a fortissime lupe, the Wolf of the Abruzzi, a man of "wily and wicked deeds". Subsequently, Guaimar IV of Salerno, the son of Guaimar III (who died in 1027), asked the two emperors—Eastern and Western—to come and resolve the many disputes rupturing Southern Italy. Only Conrad accepted. Arriving at Troia in 1038, he ordered Pandulf to restore stolen property to Monte Cassino. Pandulf sent his wife and son to ask for peace, giving 300 lbs of gold (in two installments) and a son and daughter as hostages. The emperor accepted Pandulf's offer, but the filial hostage escaped and Pandulf took refuge in his outlying castle of Sant'Agata de' Goti. Conrad took Capua and gave it to Guaimar with the title of Prince. He also recognised Aversa as a county of Salerno. Pandulf, meanwhile, fled to Constantinople, seeking the protection of his old Byzantine allies. The political dynamic having changed, however, Pandulf was imprisoned. Subsequently, Guaimar became an enemy of Emperor Michael IV and, before the latter's death, Pandulf was released from captivity. He returned to Italy in 1042. For the next five years, he and his few followers threatened Guaimar. In 1047, a watershed year in the history of the Mezzogiorno and the Lombards, Emperor Henry III, Conrad's son, came down and made the Drengot and Hauteville possessions his direct vassals. At Capua, he restored Pandulf to power for the last time. Pandulf died in his own princedom on 19 February 1049 or 1050. (en)
- Pandolfo IV di Capua (detto anche Randulf, Bandulf, Pandulph, Pandolf o Paldolf) (986 circa – Capua, 19 febbraio 1049 o 1050) è stato un principe longobardo che governò il Principato di Capua per tre separati periodi. (it)
- Pandulf IV (? - 1049 lub 1050), książę Kapui, zwany Wilkiem Abruzji. W latach 1016 - 1022 panował wspólnie ze swym kuzynem . W 1022 został uwięziony na polecenie cesarza Henryka II. Uwolniony w 1027 przez następcę cesarza Konrada II z pomocą rycerzy normańskich odzyskał księstwo Kapui. (pl)
- Пандульф IV (около 986—1050) — князь Капуи в 1016—1022, 1026—1038 и 1047—1050 годах, дважды смещавшийся германскими императорами и затем возвращавший себе трон. За свою беспримерную даже по меркам XI века жестокость, беспринципность и изворотливость прозван «Волком из Абруцци». Самая яркая и известная личность в череде лангобардских князей Капуи. (ru)
- Пандульф IV (†1049/1050) — князь Капуї впродовж трьох різних термінів (1016—1022), (1026—1038), (1047—1049/1050). За жорстокість і віроломство отримав від сучасників прізвисько «Вовк з Абруццо». (uk)
|
| rdfs:comment
|
- باندولف الرابع (توفي 1049 أو 1050) كان أمير كابوا في ثلاث مناسبات منفصلة. اصطف باندولف في صف البيزنطيين في حربهم مع الإمبراطورية الرومانية المقدسة مما أدى إلى سجنه بعد حصار كابوا والاستيلاء عليها. (ar)
- Ο Πανδόλφος Δ΄ ήταν δούκας της Γκαέτα την περίοδο 1032-2038, και πρίγκιπας της Κάπουα σε τρεις ξεχωριστές περιπτώσεις. (el)
- Pandulfo IV (fallecido en 1049/50) fue príncipe de Capua en tres ocasiones diferentes. (es)
- Pandolf IV de Capoue (Italien Pandolfo IV principe di Capua ) surnommé le Loup des Abruzzes (né vers 986 - mort en février 1049 ou mars 1050) est un prince de Capoue qui règne de 1014 à 1049/1050 avec plusieurs interruptions. (fr)
- Pandolfo IV di Capua (detto anche Randulf, Bandulf, Pandulph, Pandolf o Paldolf) (986 circa – Capua, 19 febbraio 1049 o 1050) è stato un principe longobardo che governò il Principato di Capua per tre separati periodi. (it)
- Pandulf IV (? - 1049 lub 1050), książę Kapui, zwany Wilkiem Abruzji. W latach 1016 - 1022 panował wspólnie ze swym kuzynem . W 1022 został uwięziony na polecenie cesarza Henryka II. Uwolniony w 1027 przez następcę cesarza Konrada II z pomocą rycerzy normańskich odzyskał księstwo Kapui. (pl)
- Пандульф IV (около 986—1050) — князь Капуи в 1016—1022, 1026—1038 и 1047—1050 годах, дважды смещавшийся германскими императорами и затем возвращавший себе трон. За свою беспримерную даже по меркам XI века жестокость, беспринципность и изворотливость прозван «Волком из Абруцци». Самая яркая и известная личность в череде лангобардских князей Капуи. (ru)
- Пандульф IV (†1049/1050) — князь Капуї впродовж трьох різних термінів (1016—1022), (1026—1038), (1047—1049/1050). За жорстокість і віроломство отримав від сучасників прізвисько «Вовк з Абруццо». (uk)
- Pandulf IV (mort el 1049/50) va ser el Príncep de Càpua en tres ocasions separades. Del febrer del 1016 fins al 1022 ell va governar amb associació amb el seu cosí . En el 1018, el catepà Basili Boiannes destruí a l'exèrcit llombard de Melus de Bari i als seus aliats normands a Cannes. Aquesta victòria portà el reconeixement romà d'Orient per part de tots els prínceps del Mezzogiorno, els quals anteriorment havien jurat lleialtat a l'Emperador del Sacre Imperi Romà. Entre aquests, Pandulf era el més ardent pel seu suport als grecs. Va ajudar a Boiannes a capturar la torre del cunyat de Melus, al Garigliano el 1020, però això va fer caure un gran exèrcit des d'Alemanya. Un destacament de , arquebisbe de Colònia, va marxar per la costa del Tirrè i va assetjar Càpua. El 1022 el príncep va se (ca)
- Pandulf IV (died 1049/50) was the Prince of Capua on three separate occasions. From February 1016 to 1022 he ruled in association with his cousin Pandulf II. In 1018, the Byzantine catapan Basil Boioannes destroyed the Lombard army of Melus of Bari and his Norman allies at Cannae. This victory brought the Byzantines recognition by all the princes of the Mezzogiorno, which had previously owed allegiance to the Holy Roman Emperor. Among these Pandulf was most ardent in his support of the Byzantines. He assisted Boioannes in capturing Melus' brother-in-law Dattus' tower on the Garigliano in 1020, but this brought a large army down from Germany. A detachment under Pilgrim, Archbishop of Cologne, marched down the Tyrrhenian coast and besieged Capua. In 1022 the prince was taken and a new prince (en)
|
