| dbo:abstract
|
- Basili Argir Mesardonites va ser catepà d'Itàlia, açò és, el representant de l'Imperi Romà d'Orient en el tema d'Itàlia, de 1010 a 1016 (o 1017). Va ser el successor del catepà Joan Curcuas, que va morir lluitant contra els llombards acabdillats per Melus de Bari, a principis de 1010. El març d'aqueix any, el catepà Basili Mesardonites va desembarcar amb reforços de Constantinoble comandats per l'estrateg de Cefalònia, . Els rebels van ser assetjats immediatament en Bari, on els ciutadans d'origen grec de la ciutat van negociar la rendició i van forçar els líders llombards a fugir per a posar-se fora de perill (Melo va fugir primer a Roma i més tard va cercar suport de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a Alemanya, mentre que el seu cunyat va ser protegit pels monjos benedictins de Montecassino). Basili Mesardonites va entrar en la ciutat rendida l'11 de juny de 1011, restablint l'autoritat romana d'Orient sense realitzar persecucions indiscriminades contra els no afectes: solament va enviar als familiars dels líders llombards rebels (entre ells, al mateix fill de Melo de Bari, ), a Constantinoble. El següent moviment polític de Basili en el Catepanat d'Itàlia va ser intentar aliar a l'Imperi tants principats llombards de Mezzogiorno italià com fóra possible. Va visitar Salern a l'octubre de 1011, on el estava subjecte, almenys nominalment, a vassallatge romà d'Orient. Després va continuar fins a Montecassino, monestir dominat per abats d'orígens llombards (no grecs) que estaven protegint en les seues terres (un domini independent, sotmès solament al Papat de Roma) a . No obstant això, el catepà Basili Mesardonites va confirmar a l'abat Atenulf (germà del príncep de Càpua Pandulf IV, el Llop dels Abruzos), tots els privilegis que el monestir de Monte Cassino posseïa en els territoris romans d'Orient a Itàlia. Llavors, el monestir va expulsar a , que es va refugiar en territori papal. Basili Mesardonites va mantenir el Catepanat d'Itàlia en pau fins a la seva mort en 1016 (o en 1017, segons les cròniques de Llop el Protoespatari. El seu successor fou el strategos de Cefalònia abans esmentat, . (ca)
- باسيل ميزاردونايتس كان الكتبان البيزنطي على إيطاليا من 1010 حتى 1016 أو 1017. خلف الكتبان كوركواس الذي قتل في معركة خلال التمرد اللومباري. فور وصول ميزاردونايتس إلى إيطاليا، حاصر التمرد في باري ونجح في القضاء عليه. (ar)
- Ο Βασίλειος Μεσαρντονίτης ήταν Βυζαντινός στρατηγός και διοικητής (κατεπάνω) της Ιταλίας από το 1010 έως το 1016 ή 1017. Διαδέχθηκε τον Ιωάννη Κουρκούα, ο οποίος πέθανε πολεμώντας τους Λομβαρδούς κατά στην εξέγερση του , στις αρχές του 1010. Τον Μάρτιο, ο Βασίλειος αποβιβάστηκς με ενισχύσεις από την Κωνσταντινούπολη μαζί με τον Κοντολέων Τορνίκη, στρατηγό της Κεφαλονιάς. Ο Βασίλειος πολιόρκησε αμέσως τους αντάρτες στο Μπάρι. Οι Έλληνες πολίτες της πόλης ανάγκασαν τους ηγέτες των Λομβαρδών Μέλη και να τραπούν σε φυγή. Ο Βασίλειος μπήκε στην πόλη στις 11 Ιουνίου του 1011 και επανεγκατέστησε τη βυζαντινή εξουσία. Έστειλε την οικογένεια του Μέλη που είχε συλλάβει, συμπεριλαμβανομένου του γιου του Αργυρού, στην Κωνσταντινούπολη. Επόμενη κίνηση του Βασίλειου ήταν να συμμαχήσουν με την Βυζαντινή αυτοκρατορία πολλοί Λομβαρδοί τοπικοί ηγεμόνες. Επισκέφθηκε το Σαλέρνο, τον Οκτώβριο, όπου ο πρίγκιπας Guaimar ΙΙΙ ήταν ονομαστικά υποτελής των βυζαντινών. Κινήθηκε έπειτα προς την μονή του Μόντε Κασίνο όπου είχε καταφύγει ο Ντάτους. Ο Βασίλειος επιβεβαίωσε, ωστόσο, όλα τα προνόμια της Μονής επί της ιδιοκτησίας της στην βυζαντινή επικράτεια. Ο ηγούμενος, Ατενούλφ, ήταν αδελφός του πρίγκιπα της Κάπουα, Πανδούλφου. Το μοναστήρι στη συνέχεια εκδίωξε αμέσως τον Ντάτους που κατέφυγε στην παπική επικράτεια. Ο Βασίλειος ήταν κατεπάνω μέχρι το θάνατό του χωρίς άλλα προβλήματα με τους Λομβαρδούς το 1016, ή, το 1017. Αντικαταστάθηκε από τα προαναφερθέντα στρατηγό της Κεφαλλονιάς, Κοντολέων Τορνίκη. Οι σύγχρονοι μελετητές όπως Guilou και Βανιέρ ταυτοποιούν τον Βασίλειος Μεσαρντονίτη με τον Βασίλειο, μέλος της οικογένειας Αργυρού και αδελφός του μετέπειτα αυτοκράτορα Ρωμανού Γ, ο οποίος αναφέρεται από τον χρονογράφο Ιωάννη Σκυλίτζη να έχει επίσης ενεργό ρόλο εναντίον των ανταρτών του Μέλη. (el)
- Basil Mesardonites was the Catapan of Italy, representing the Byzantine Emperor there, from 1010 to 1016 or 1017. He succeeded the catapan John Kourkouas, who died fighting the Lombards, then in rebellion under Melus, early in 1010. In March, Basil disembarked with reinforcements from Constantinople and Leo Tornikios Kontoleon, the strategos of Cephalonia. Basil immediately besieged the rebels in Bari. The Greek citizens of the city negotiated with Basil and forced the Lombard leaders, Melus and Dattus, to flee. Basil entered the city on June 11, 1011 and reestablished Byzantine authority. He did not follow his victory up with any severe reactions. He simply sent the family of Melus, including his son Argyrus, to Constantinople. Basil's next move was to ally to the Roman Empire as many Lombard principalities as possible. He visited Salerno in October, where Prince Guaimar III was nominally a Byzantine vassal. He then moved on to Monte Cassino, which monastery was sheltering Dattus on its lands. Basil nevertheless confirmed all the privileges of the monastery over its property in Greek territory. The abbot, Atenulf, was a brother of the prince of Capua, Pandulf IV. The monastery then promptly expelled Dattus and he fled to papal territory. Basil held the Greek catapanate in peace until his death in 1016, or, according to Lupus Protospatharius, 1017. He was replaced by the aforementioned strategos of Cephalonia, Leo. Modern scholars such as Guilou and Vannier identify Basil Mesardonites with Basil, a member of the Argyros family and a brother of the future emperor Romanos III, who is reported by the chronicler John Skylitzes to have also been active against Melus's rebels. (en)
- Basilio Argyro Mesardonites fue catapán de Italia, esto es, el representante del Imperio romano de oriente en el thema de Italia, de 1010 a 1016 (o 1017). Fue el sucesor del katepano Juan Curcuas, que murió luchando contra los lombardos acaudillados por Melo de Bari, a principios de 1010. En marzo de ese año, el catapán Basilio Mesardonites desembarcó con refuerzos de Constantinopla comandados por el strategos de Cefalonia, León Tornikio Kontoleon. Los rebeldes fueron sitiados inmediatamente en Bari, donde los ciudadanos de origen griego de la ciudad negociaron la rendición y forzaron a los líderes lombardos a huir para ponerse a salvo (Melo huyó primero a Roma y más tarde buscó apoyo del emperador del Sacro Imperio Romano Germánico en Alemania, mientras que su cuñado fue protegido por los monjes benedictinos de Monte Cassino). Basilio Mesardonites entró en la ciudad rendida el 11 de junio de 1011, restableciendo la autoridad bizantina sin realizar persecuciones indiscriminadas contra los no afectos: solo envió a los familiares de los líderes lombardos rebeldes (entre ellos, al propio hijo de Melo de Bari, Argiro), a Constantinopla. El siguiente movimiento político de Basilio en el Catapanato de Italia fue intentar aliar al Imperio tantos principados lombardos de Mezzogiorno italiano como fuese posible. Visitó Salerno en octubre de 1011, donde el príncipe Guaimario III estaba sujeto, al menos nominalmente, a vasallaje bizantino. Después continuó hasta Monte Cassino, monasterio dominado por abades de orígenes lombardos (no griegos) que estaban protegiendo en sus tierras (un dominio independiente, sometido solo al papado de Roma) a . Sin embargo, el catapán Basilio Mesardonites confirmó al abad Atenulfo (hermano del príncipe de Capua Pandulfo IV, el Lobo de los Abruzos), todos los privilegios que el monasterio de Monte Cassino poseía en el territorio bizantino de Italia. Entonces, el monasterio expulsó a , que se refugió en territorio papal. Basilio Mesardonites mantuvo el Catapanato de Italia en paz hasta su muerte en 1016 (o en 1017, según las crónicas de Lope Protospatario. Su sucesor fue el strategos de Cefalonia antes mencionado, León Tornikio Kontoleon. (es)
- Basilio Mesardonites (latinez: Basilios Argyros Mesardonites, ? - Bitonto, 1017) Italiako katapana izan zen 1010etik 1016ra (edo 1017). Joan Kurkuasen ondorengoa izan zen, Melo Barikoa lombardiarraren aurka borrokan hil zena 1010aren hasieran. Urte horretako martxoan Basilio Mesardonites Konstantinoplatik iritsi zen Zefaloniako strategosak gidatutako errefortzuekin, Leon Tornikio Kontoleon. Matxinoak setiatu zituzten Barin eta jatorri greziarra zutenek euren errendizioa negoziatu zuen, nagusi lombardiarrak ihes egitera behartuz. Melo Erromara joan zen eta, ondoren, Germaniako Erromatar Inperio Santuaren babesa eskatu zuen. Bere konatua zen Datok Monte Cassinoko benediktarren babesa lortu zuen. Basilio Mesardonites 1011ko ekainaren 11n sartu zen hiri garaituan, bizantziar autoritatea berrezarri zuen eta ez zuen garaituen aurkako neurri berezirik hartu. Lombardiar matxinoen familiak (euren artea Melo Barikoaren semea zen Argiro) Konstantinoplara bidali zituen. Basilioren hurrengo pauso politikoa Italiako katapanatoaren aliatu berriak egitea izan zen, ahalik eta printzerri lombardiar gehien batuz. 1011n Salerno bisitatu zuen, printzipea bizantziar inperioaren basailoa zelako. Ondoren Monte Cassinoko monasterioa bisitatu zuen. Bertako abadeak lombardiarrak ziren, eta ez greziarrak, eta lurraldea Erromako aitasantuaren mende bakarrik egon zitekeen. Basilio Mesardonites Atenulfo abateari (Capuako printzipea zen anaia nagusia) Monte Cassinok zituen pribilejio guztiak baieztatu zizkion; Atenulfok Dato Barikoa kanporatu zuen, aitasantuaren lurraldetan errefuxiatu zelarik. Basilio Mesardonitesek Italiako katapanatoa bakean izan zeun 1016ra arte (edo 1017, ikus 1. oharra). Hil zenean bere ordezkoa Leon Tornikio Kontoleon izan zen. (eu)
- Basilio Argiro, detto il Mesardonite (in latino: Basilios Argyros Mesardonites; X secolo – Bitonto, 1017), è stato un generale bizantino, stratega di Samo e poi catapano d'Italia dal 1010 al 1016. Thema del Catepanato verso l'anno 1000. (it)
- Basilios Argyros bijgenaamd Mesardonites ( - Bitonto, eind 1017) was een generaal en gouverneur in het Byzantijnse Rijk. In deze functies was hij katapaan van Italië van 1010 tot 1016, meer bepaald van Zuid-Italië dat de Byzantijnen bestuurden. Hij sloeg er de opstand van Longobardische edelen binnen het katapanaat neer. (nl)
|
| rdfs:comment
|
- باسيل ميزاردونايتس كان الكتبان البيزنطي على إيطاليا من 1010 حتى 1016 أو 1017. خلف الكتبان كوركواس الذي قتل في معركة خلال التمرد اللومباري. فور وصول ميزاردونايتس إلى إيطاليا، حاصر التمرد في باري ونجح في القضاء عليه. (ar)
- Basilio Argiro, detto il Mesardonite (in latino: Basilios Argyros Mesardonites; X secolo – Bitonto, 1017), è stato un generale bizantino, stratega di Samo e poi catapano d'Italia dal 1010 al 1016. Thema del Catepanato verso l'anno 1000. (it)
- Basilios Argyros bijgenaamd Mesardonites ( - Bitonto, eind 1017) was een generaal en gouverneur in het Byzantijnse Rijk. In deze functies was hij katapaan van Italië van 1010 tot 1016, meer bepaald van Zuid-Italië dat de Byzantijnen bestuurden. Hij sloeg er de opstand van Longobardische edelen binnen het katapanaat neer. (nl)
- Basili Argir Mesardonites va ser catepà d'Itàlia, açò és, el representant de l'Imperi Romà d'Orient en el tema d'Itàlia, de 1010 a 1016 (o 1017). Va ser el successor del catepà Joan Curcuas, que va morir lluitant contra els llombards acabdillats per Melus de Bari, a principis de 1010. El març d'aqueix any, el catepà Basili Mesardonites va desembarcar amb reforços de Constantinoble comandats per l'estrateg de Cefalònia, . Els rebels van ser assetjats immediatament en Bari, on els ciutadans d'origen grec de la ciutat van negociar la rendició i van forçar els líders llombards a fugir per a posar-se fora de perill (Melo va fugir primer a Roma i més tard va cercar suport de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a Alemanya, mentre que el seu cunyat va ser protegit pels monjos benedictins (ca)
- Ο Βασίλειος Μεσαρντονίτης ήταν Βυζαντινός στρατηγός και διοικητής (κατεπάνω) της Ιταλίας από το 1010 έως το 1016 ή 1017. Διαδέχθηκε τον Ιωάννη Κουρκούα, ο οποίος πέθανε πολεμώντας τους Λομβαρδούς κατά στην εξέγερση του , στις αρχές του 1010. Ο Βασίλειος ήταν κατεπάνω μέχρι το θάνατό του χωρίς άλλα προβλήματα με τους Λομβαρδούς το 1016, ή, το 1017. Αντικαταστάθηκε από τα προαναφερθέντα στρατηγό της Κεφαλλονιάς, Κοντολέων Τορνίκη. (el)
- Basil Mesardonites was the Catapan of Italy, representing the Byzantine Emperor there, from 1010 to 1016 or 1017. He succeeded the catapan John Kourkouas, who died fighting the Lombards, then in rebellion under Melus, early in 1010. In March, Basil disembarked with reinforcements from Constantinople and Leo Tornikios Kontoleon, the strategos of Cephalonia. Basil immediately besieged the rebels in Bari. The Greek citizens of the city negotiated with Basil and forced the Lombard leaders, Melus and Dattus, to flee. Basil entered the city on June 11, 1011 and reestablished Byzantine authority. He did not follow his victory up with any severe reactions. He simply sent the family of Melus, including his son Argyrus, to Constantinople. Basil's next move was to ally to the Roman Empire as many Lom (en)
- Basilio Mesardonites (latinez: Basilios Argyros Mesardonites, ? - Bitonto, 1017) Italiako katapana izan zen 1010etik 1016ra (edo 1017). Joan Kurkuasen ondorengoa izan zen, Melo Barikoa lombardiarraren aurka borrokan hil zena 1010aren hasieran. Urte horretako martxoan Basilio Mesardonites Konstantinoplatik iritsi zen Zefaloniako strategosak gidatutako errefortzuekin, Leon Tornikio Kontoleon. Matxinoak setiatu zituzten Barin eta jatorri greziarra zutenek euren errendizioa negoziatu zuen, nagusi lombardiarrak ihes egitera behartuz. Melo Erromara joan zen eta, ondoren, Germaniako Erromatar Inperio Santuaren babesa eskatu zuen. Bere konatua zen Datok Monte Cassinoko benediktarren babesa lortu zuen. Basilio Mesardonites 1011ko ekainaren 11n sartu zen hiri garaituan, bizantziar autoritatea berrez (eu)
- Basilio Argyro Mesardonites fue catapán de Italia, esto es, el representante del Imperio romano de oriente en el thema de Italia, de 1010 a 1016 (o 1017). Fue el sucesor del katepano Juan Curcuas, que murió luchando contra los lombardos acaudillados por Melo de Bari, a principios de 1010. En marzo de ese año, el catapán Basilio Mesardonites desembarcó con refuerzos de Constantinopla comandados por el strategos de Cefalonia, León Tornikio Kontoleon. Los rebeldes fueron sitiados inmediatamente en Bari, donde los ciudadanos de origen griego de la ciudad negociaron la rendición y forzaron a los líderes lombardos a huir para ponerse a salvo (Melo huyó primero a Roma y más tarde buscó apoyo del emperador del Sacro Imperio Romano Germánico en Alemania, mientras que su cuñado fue protegido por lo (es)
|
