An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Mamluk architecture was the architectural style under the Mamluk Sultanate (1250–1517), which ruled over Egypt, the Levant, and the Hijaz from their capital, Cairo. Despite their often tumultuous internal politics, the Mamluk sultans were prolific patrons of architecture and contributed enormously to the fabric of historic Cairo. The Mamluk period, particularly in the 14th century, oversaw the peak of Cairo's power and prosperity. Their architecture also appears in cities such as Damascus, Jerusalem, Aleppo, Tripoli, and Medina.

Property Value
dbo:abstract
  • L'arquitectura mameluca fou l'estil d'arquitectura islàmica propi del Soldanat Mameluc (1250–1517), desenvolupat especialment al Caire. El fervor religiós convertia els governants mamelucs en patrons generosos de l'art i l'arquitectura. Aquesta estava fortament influenciada per l'arquitectura de l'antic Egipte i l'arquitectura copta. El comerç i l'agricultura es van desenvolupar sota el regnat mameluc i el Caire, la seva capital, es va convertir en una de les ciutats més riques de l'Orient Pròxim i en el centre d'una forta activitat artística i intel·lectual. Això va fer del Caire, segons Ibn Khaldun, «el centre de l'univers i el jardí del món,» amb cúpules funeràries majestuoses, patis i minarets escampats per la ciutat, que es respectaven com a símbols de commemoració i culte. La història mameluca es divideix en dos períodes basats en les línies dinàstiques: els mamelucs de la dinastia bahrita, d'origen kiptxak del sud de Rússia (1250–1382), i els de la dinastia burjita, d'origen circassià (1382–1517). Durant l'època bahrita es van definir l'art i l'arquitectura de tot el període mameluc. Les arts decoratives mameluques, especialment el vidre esmaltat i daurat, les incrustacions de metalls, l'ebenisteria i les peces tèxtils, eren preuades a tot el Mediterrani i a Europa, on van tenir un impacte profund en la producció local. Un exemple d'aquest fet es troba en la influència de la cristalleria mameluca en el vidre venecià. A la segona meitat del segle xv, les arts van prosperar sota el patronatge de Qàït-bay (1468–1496). Durant el seu regnat, es van restaurar bona part dels santuaris de la Meca i Medina. (ca)
  • مثلّت العمارة المملوكية ازدهاراً للفن الإسلامي في عهد السلطنة المملوكية (1250-1517)، كانت أكثر بروزاً في القاهرة خلال العصور الوسطى. أوجدت الحماسة الدينية رعاة كرماء للعمارة والفن. حيث ازدهرت التجارة والزراعة في ظل حكم المملاليك وأصبحت القاهرة، عاصمتهم، من أغنى مدن الشرق الأدنى ومركزاً للنشاط الفني والفكري. وكما وصفها ابن خلدون بكلماته، «القاهرة حضرة الدنيا وبستان العالم»، بوجود القباب الفخمة والساحات والمآذن الشاهقة المنتشرة في جميع أنحاء المدينة. (ar)
  • La arquitectura mameluca corresponde al estilo de arquitectura islámica que floreció durante el reinado del sultanato mameluco (1250-1517), desarrollado especialmente en El Cairo medieval donde todavía es visible. Estaba fuertemente influenciada por la arquitectura del antiguo Egipto y por la arquitectura copta. El fervor religioso hizo de los gobernantes mamelucos generosos mecenas de la arquitectura y del arte. El comercio y la agricultura florecieron bajo el dominio mameluco, y El Cairo, su capital, se convirtió en una de las ciudades más ricas del Cercano Oriente y en el centro de una fuerte actividad artística e intelectual. Eso hizo que la ciudad fuera, en palabras del historiador y filósofo Ibn Jaldun (1332-1406), «el centro del universo y el jardín del mundo», con majestuosas cúpulas funerarias, patios y altísimos minaretes repartidos por toda la ciudad, que se respetaban como símbolos de conmemoración y culto.​ La historia de los mamelucos se divide en dos períodos basados en dos líneas dinásticas: los mamelucos bahrí (1250-1382) de origen kipchak de , llamados así por la ubicación de sus cuarteles en el Nilo, y los mamelucos buryí (1382-1517) de origen circasiano, que estuvieron acuartelados en la ciudadela. El reinado de los bahri definió el arte y la arquitectura de todo el período mameluco. Sus artes decorativas —especialmente el vidrio esmaltado y dorado, la metalistería con incrustaciones, la artesanía y ebanistería en madera y los textiles—, fueron apreciadas en todo el Mediterráneo y en Europa, donde tuvieron un profundo impacto en la producción local. La influencia de la cristalería mameluca en la industria del vidrio veneciano es solo uno de estos ejemplos.​ El reinado del aliado y sucesor de Baibars, al-Mansur Qalawun (r. 1280-1290), inició el mecenazgo de las fundaciones públicas y piadosas que incluían madrasas, mausoleos, minaretes y hospitales. Dichos complejos, bien dotados financieramente, no solo aseguraban la supervivencia de la riqueza del patrono —que podría peligrar debido a los problemas legales relacionados con la herencia y la confiscación de las fortunas familiares—sino que también perpetuaban su nombre. Además del complejo de Qalawun, otros empeños importantes de los sultanes bahrí fueron los de An-Nassir Muhammad ibn Qalawun (1295–1304), así como el inmenso y espléndido complejo de Hasán (comenzado 1356).[cita requerida] Los sultanes buryí siguieron las tradiciones artísticas establecidas por sus predecesores bahríes. Sus textiles y alfombras fueron muy apreciados en el comercio internacional. En arquitectura, las fundaciones piadosas públicas continuaron siendo favorecidas. Los principales proyectos en el período temprano buryí en Egipto fueron los complejos emprendidos por Barquq (r. 1382-1399), Faraj (r. 1399-1412), Mu'ayyad Shaykh (r. 1412-1421) y Barsbay (r. 1422 -1438).[cita requerida] En las provincias orientales del Mediterráneo, el lucrativo comercio de textiles entre Irán y Europa ayudó a reavivar la economía. También fue significativa la actividad comercial de los peregrinos que se dirigían a La Meca y a Medina. Se erigieron grandes almacenes, como el Khan al-Qadi (1441), para satisfacer el aumento del comercio. Otras fundaciones públicas en la región fueron las mezquitas de Aqbugha al-Utrush (Aleppo, 1139-1410) y Sabun (Damasco, 1464), así como la madrasa Jaqmaqiyya (Damasco, 1421).[cita requerida] En la segunda mitad del siglo XV, las artes prosperaron bajo el patrocinio de Qaitbey (r. 1468-1496), el más grande de los últimos sultanes mamelucos. Durante su reinado, los santuarios de La Meca y Medina fueron ampliamente restaurados.​ Las principales ciudades fueron dotadas con edificios comerciales, fundaciones religiosas y puentes. En El Cairo, el complejo de Qaitbey en el Cementerio del Norte (1472-1474) es la edificación más conocida y admirada de ese período. La construcción continuó bajo el último sultán mameluco, al-Ashraf Qansuh al-Ghawri (r. 1501-1517), quien encargó su propio complejo (1503-1505); sin embargo, los métodos de construcción reflejaban las finanzas del estado. Aunque el reino mameluco pronto se incorporó al Imperio otomano (1517), la cultura visual mameluca continuó inspirando tradiciones artísticas islámicas y otomanas.[cita requerida] (es)
  • Mamluk architecture was the architectural style under the Mamluk Sultanate (1250–1517), which ruled over Egypt, the Levant, and the Hijaz from their capital, Cairo. Despite their often tumultuous internal politics, the Mamluk sultans were prolific patrons of architecture and contributed enormously to the fabric of historic Cairo. The Mamluk period, particularly in the 14th century, oversaw the peak of Cairo's power and prosperity. Their architecture also appears in cities such as Damascus, Jerusalem, Aleppo, Tripoli, and Medina. Major Mamluk monuments typically consisted of multi-functional complexes which could combine various elements such as a patron's mausoleum, a madrasa, a khanqah (Sufi lodge), a mosque, a sabil, or other charitable functions found in Islamic architecture. These complexes were built with increasingly complicated floor plans which reflected the need to accommodate limited urban space as well as a desire to visually dominate their urban environment. Their architectural style was also distinguished by increasingly elaborate decoration, which began with pre-existing traditions like stucco and glass mosaics but eventually favoured carved stone and marble mosaic paneling. Among the most distinguished achievements of Mamluk architecture were their ornate minarets and the carved stone domes of the late Mamluk period. While the Mamluk empire was conquered by the Ottomans in 1517, Mamluk-style architecture continued as a local tradition in Cairo which was blended with new Ottoman architectural elements. In the late 19th century, "Neo-Mamluk" or Mamluk Revival buildings began to be built to represent a form of national architecture in Egypt. (en)
  • L'architecture est une activité particulièrement développée dans le monde syro-égyptien à la période mamelouke, entre 1250 à 1517. (fr)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 38843734 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 86542 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1117319133 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • Top: Madrasa-Mosque of Sultan Hasan in Cairo, Egypt ; Centre: Mausoleum of Sultan Qalawun in Cairo ; Bottom: Citadel of Qaitbay in Alexandria, Egypt (en)
dbp:direction
  • vertical (en)
dbp:footer
  • The entrance portal and mausoleum interior of the Madrasa al-Zahiriyya in Damascus. The muqarnas portal was a traditional feature of Damascus architecture that continued in the Mamluk period, while the mosaics of the mausoleum recall those of the Umayyad-era Great Mosque in the city. (en)
dbp:image
  • Ancient City of Damascus-107601 .jpg (en)
  • Damascus Madrasa Zahiriyya 7945.jpg (en)
dbp:name
  • Mamluk architecture (en)
dbp:totalWidth
  • 275 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:yearsactive
  • 1250 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdfs:comment
  • مثلّت العمارة المملوكية ازدهاراً للفن الإسلامي في عهد السلطنة المملوكية (1250-1517)، كانت أكثر بروزاً في القاهرة خلال العصور الوسطى. أوجدت الحماسة الدينية رعاة كرماء للعمارة والفن. حيث ازدهرت التجارة والزراعة في ظل حكم المملاليك وأصبحت القاهرة، عاصمتهم، من أغنى مدن الشرق الأدنى ومركزاً للنشاط الفني والفكري. وكما وصفها ابن خلدون بكلماته، «القاهرة حضرة الدنيا وبستان العالم»، بوجود القباب الفخمة والساحات والمآذن الشاهقة المنتشرة في جميع أنحاء المدينة. (ar)
  • L'architecture est une activité particulièrement développée dans le monde syro-égyptien à la période mamelouke, entre 1250 à 1517. (fr)
  • L'arquitectura mameluca fou l'estil d'arquitectura islàmica propi del Soldanat Mameluc (1250–1517), desenvolupat especialment al Caire. El fervor religiós convertia els governants mamelucs en patrons generosos de l'art i l'arquitectura. Aquesta estava fortament influenciada per l'arquitectura de l'antic Egipte i l'arquitectura copta. El comerç i l'agricultura es van desenvolupar sota el regnat mameluc i el Caire, la seva capital, es va convertir en una de les ciutats més riques de l'Orient Pròxim i en el centre d'una forta activitat artística i intel·lectual. Això va fer del Caire, segons Ibn Khaldun, «el centre de l'univers i el jardí del món,» amb cúpules funeràries majestuoses, patis i minarets escampats per la ciutat, que es respectaven com a símbols de commemoració i culte. (ca)
  • La arquitectura mameluca corresponde al estilo de arquitectura islámica que floreció durante el reinado del sultanato mameluco (1250-1517), desarrollado especialmente en El Cairo medieval donde todavía es visible. Estaba fuertemente influenciada por la arquitectura del antiguo Egipto y por la arquitectura copta. El fervor religioso hizo de los gobernantes mamelucos generosos mecenas de la arquitectura y del arte. El comercio y la agricultura florecieron bajo el dominio mameluco, y El Cairo, su capital, se convirtió en una de las ciudades más ricas del Cercano Oriente y en el centro de una fuerte actividad artística e intelectual. Eso hizo que la ciudad fuera, en palabras del historiador y filósofo Ibn Jaldun (1332-1406), «el centro del universo y el jardín del mundo», con majestuosas cúpul (es)
  • Mamluk architecture was the architectural style under the Mamluk Sultanate (1250–1517), which ruled over Egypt, the Levant, and the Hijaz from their capital, Cairo. Despite their often tumultuous internal politics, the Mamluk sultans were prolific patrons of architecture and contributed enormously to the fabric of historic Cairo. The Mamluk period, particularly in the 14th century, oversaw the peak of Cairo's power and prosperity. Their architecture also appears in cities such as Damascus, Jerusalem, Aleppo, Tripoli, and Medina. (en)
rdfs:label
  • Mamluk architecture (en)
  • عمارة مملوكية (ar)
  • Arquitectura mameluca (ca)
  • Arquitectura mameluca (es)
  • Architecture mamelouke (fr)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:architecturalStyle of
is dbo:type of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:architecturalStyle of
is dbp:architecture of
is dbp:architectureStyle of
is dbp:type of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License